PAU RAMIÓ I MARTÍNEZ

RESUM HISTÒRIA MEDIEVAL I

MITES I MERCADERS: LA CRISI DEL COMERÇ TEXTIL I LA LLANA ANGLESA.

L’article debat sobre els brots de sarna que va fer disminuir la població de les ovelles i
la producció de la llana fins a principis del 1330. Aquest succés barrejat amb factors
endògens i exògenes que varen tenir un rol decisiu en les exportacions de llana.

Aquesta crisi ha estat molt debatuda pels historiadors. En aquest moment de la

història després de dècades de creixement en les economies i les produccions angleses
i europees s'havien estancat on es començava a veure un declivi.
Des del començament en l'estudi d'aquest fenomen se centraven en qüestions
internes de l'estat com per exemple la guerra o el desenvolupament tecnològic del
transport de les mercaderies, però no es varen centrar en el punt clau
i són les matèries primeres, ja que sense llana no hi pot haver un comerç estable. En
aquest article es mostraran les causes del problema de subministrament de la llana i
com va afectar la indústria tèxtil anglesa provocant una gran crisi. Aquesta investigació
es basa en cinc punts diferents. El primer tracta de la mortalitat d'ovelles respecte als
anys anteriors, en el segon punt s'analitza com aquesta mortalitat va afectar el sector
tèxtil i la producció de la llana, seguidament es parlarà en el tercer punt de com
aquesta baixa producció afecta a les exportacions i al preu de la llana. En el penúltim
punt s'estudia com alguns comerciants varen treure profit i varen tenir molta sort en
aquests anys, finalment s'aborda l'impacte de l'escassetat de llana internament a
Anglaterra, quina era la demanda real que s'havia d'haver tingut i quin consum real
va haver-hi. Aquest estudi es basa a través de més de set mil comptes de sis-cents
ramats.

Per començar hem de parlar de com i on van aparèixer els primers casos de sarna a
Anglaterra i explicar que és la sarna i com es transmet. La sarna és una malaltia que es
transmet a través dels fems i les picadures dels àcars que es dipositen a les ovelles
posant ous, procreant-se i expandir-se ràpidament.

A través de comptes estadístics de l'època on s'exposaven anualment les ovelles

malaltes es pot saber que la malaltia es va estendre de nord a sud d'Anglaterra. A més
a partir de la crònica de William Rishanger , un narrador contemporani, explica a través
d'una història que l'origen va ser a la ciutat de Northumberland. Aquest punt d'origen
encaixa perfectament amb els primers informes estadístics de l'època que daten del
1276. La malaltia es va expandir en molt poc temps, tres anys després ja s'havia estès
per tota Anglaterra fent així que durant aquests anys els posseïdors dels animals els
venguessin per una estranya malaltia, ja que no se sabia que estava passant, molts
relats diuen que va haver-hi una mortalitat per una malaltia o parles de crostes que
tenien les ovelles. Va haver-hi una gran mortalitat d'ovelles que va arribar al seu punt
màxim el 1280. Gràcies als documents durant aquests quatre anys del brot sabem que
concretament els ramats d'ovelles que estaven sanes es varen contagiar amb la sarna
el 35,3% varen morir i un 19,7% varen ser venudes pel pànic. En canvi, si mirem les
estadístiques de les ovelles que varen néixer amb el virus la mortalitat va augmentar
fins a un 43%, però les vendes varen disminuir fins al 5,7%. Només un any
PAU RAMIÓ I MARTÍNEZ
RESUM HISTÒRIA MEDIEVAL I
després l'altíssima mortalitat va començar a disminuir a Anglaterra. Als altres dos
països de l'illa a Irlanda i Gal·les aquesta mortalitat es va mantenir alta uns quants
anys més, en canvi, a l'altre país, Escòcia no consten dades en aquests anys, però
tenint en compte que es va estendre ràpidament per tot el territori segurament
Escòcia va estar afectada pel brot. Si ens fixem en el tipus d'ovella, els carners són els
que varen sofrir més les conseqüències, ja que el 61% varen morir i a més per
empitjorar la situació, la fertilitat va disminuir moltíssim, ja que aquesta malaltia
afectava els genitals dels carners provocant la no fertilitat. Aquesta mortalitat va ser
molt més alta a Anglaterra del nord on molts ramats varen ser aniquilats per complet.
Si mirem les dades de mortalitat dels setanta anys anteriors veiem que les dades del
brot són enormes, pel fet que abans del brot la mortalitat estava en un 10%.
La sarna va estar present de manera directa fins a principis dels 1330 on va començar a
disminuir fortament. Durant aquests anys s'anaven produint pujades i baixades en la
mortalitat amb brots específicament locals.
Amb aquestes estadístiques, la fertilitat va començar a recuperar-se a partir del 1323
on deu anys després s'havia recuperat del tot fins a nivells anteriors a l'epidèmia.

A l’hora de la repoblació d’ovelles les que estaven a càrrec d’una sola persona, és a dir
ovelles en propietat a partir del 1330 varen començar a tenir una pujada en els
naixements en contrast de les que estaven a càrrec d’un arrendatari on la pujada és
molt escassa o fins i tot a la baixa. Aquesta baixada d’ovelles arrendades es podria
explicar per la baixada de la producció de la llana on es pagava a un preu molt baix
provoca que ningú vulgui invertir en un sector en el qual no hi haurà beneficis.

Si parlem de la producció de llana en anys normals de mitjana cada ovella en

propietat produeix 1,4 lliures de llana. Veiem que en els anys del major brot de sarna
aquesta producció baixa fins als 0,95 lliures de llana. Una altra dada sorprenent és que
en anys normals la llana extreta que és inservible és un 3,8% del total i en els anys
127980 on el percentatge puja fins al 20. Doncs, entre l'alta mortalitat de les ovelles
que deixava molt poques vives i aquestes vives no produïen bona llana
aproximadament va haver-hi una disminució entre un 50-56% de producció de llana.
Aquesta baixada tan pronunciada de la producció també té a veure amb altres factors
que es varen barrejar amb la sarna, en aquests anys va haver-hi uns hiverns molt freds
i unes primaveres seques sense pluja que provocaren que les ovelles no tinguessin
suficients aliments fent així que la llana no creixés fent-la curta i gruixuda.

Arran d'aquest brot els preus de la llana varen començar a pujar fins a un punt màxim
en el primer brot de sarna el 1278 on una bola de llana es venia a sis xílings respecte
als 3,9 de just abans de la malaltia. Aquest preu sorprenentment va començar a baixar
el 1280 quan la producció de la llana era la més baixa, era sorprenent, ja que el normal
és que la demanda no va disminuir i la producció era encara més baix que el 1278 en
termes normals el preu hauria d'haver augmentat encara més. La teoria més acurada
és que com la qualitat de la llana era molt pobre i tenia molt poc rendiment el preu va
desplomar-se. En anys posteriors en alguns moments el preu de la llana va pujar de
PAU RAMIÓ I MARTÍNEZ
RESUM HISTÒRIA MEDIEVAL I
cop per exemple imposicions que va dur a terme Eduard I. La llana va arribar al seu
punt àlgid de preu el 1320, no se sap certament a què es va atribuir aquesta pujada.

Passant al tercer punt sobre les exportacions veiem que la baixa producció i qualitat de
llana segons les estadístiques anuals d’exportacions baixés fent així que la llana d’alta
qualitat era escassa i apreciada. Va provocar una crisi internacional, els productors de
petita-mitjana escala no poguessin satisfer les demandes dels seus clients, fins al punt
en què es feien contractes de pagament per anticipat de llana que es donaria en el
termini d’un o dos anys.
Segons els informes dels comptes duaners de llana veiem que les exportacions en la
totalitat dels ports just abans del brot era d'aproximadament vint-i-tres sacs de llana
va baixar fins a un mínim de deu mil sacs. Aquestes baixes exportacions varen tenir
una ràpida recuperació que va fer pujar a màxims d'exportacions a quaranta-cinc mil
sacs en un any. Just un any després com dit amb anterioritat va venir la segona onada
de sarna que barrejada amb la que acabava de succeir varen abaixar les exportacions
durant més de quinze anys amb mínims històrics el 1323 amb set mil sacs exportats.

En el comerç de les grans empreses va haver-hi un fet sense precedents. En aquests

moments de crisis va ser on es va fer el major nombre de contractes internacionals de
llana amb altres països i mercaders d'Europa, ja que aquestes tenien una pressió
enorme per exportar les demandes dels clients europeus. Per exemple a Rievaulx la
llana comprada més de la meitat estava firmada sota un contracte amb anterioritat.
Es varen canviar les condicions dels contractes on ara s'havia de distingir
específicament la qualitat si era d'alta, mitjana o baixa i molt important en aquests
comerços internacionals en la llana no hi podia haver cap rastre de la
sarna. Molts d'aquests grans productors varen ser multats perquè no podien complir
els contractes firmats on molts dels productors varen haver de demanar préstecs a
comerciants italians on en varen sortir beneficiats d'aquesta crisi.

Tots aquests fets ens porten a parlar a l'últim punt sobre l'impacte de la crisi a la
producció tèxtil. En els comptes anuals duaners es veu el gran desequilibri entre les
exportacions i importacions de draps fins anglesos. Molts dels artesans i empresaris de
negocis tèxtils urbans varen haver de tancar els seus negocis pels deutes, ja que els
productors de llana preferien vendre el seu producte als negocis estrangers al del seu
propi país perquè a l'exterior tenien condicions més bones i beneficis majors.

En conclusió, els brots de sarna que varen afectar entre els anys 1275-1330 va tenir
greus conseqüències en l'àmbit social, econòmic i biològic. Anglaterra va perdre la
meitat d'ovelles, va a haver-hi una crisi social on molts empresaris es varen endeutar i
va haver-hi un pànic generalitzat. La mortalitat i l'epidèmia es va recuperar molt
lentament per culpa dels factors exògens i endògens on amb molts d'esforços i ganes a
partir dels anys 1330 es van recuperar a nivells anteriors de la malaltia.