Lliçó 4: l’expansió europea i el mercantilisme: entre el monopoli imperial i les companyies

privilegiades
El mercantilisme es la doctrina econòmica abans de qui hagués el lliure canvi, el lliure canvi neix
amb les aportacions de l’arrecif, que es un economista clàssic que escriu a finals del segle 18, però
abans del lliure canvi hi havia el mercantilisme. El mercantilisme és un pensament econòmic que
conceb que l’atresorament, que la quantitat de diner, que el diner era un metall preciós que hi ha dins
d’una economia es una funció de la seva riquesa.
El mercantilisme es el suposar que el més important es atresorar diners que en principi es voldrà més
diners, per tant, les exportacions seran benvingudes perquè comporten diners. En canvi, les
importacions no perquè son una sortida de diners. Per tant, el mercantilisme s’identifica amb el
proteccionisme, ja que es volen posar barreres a les importacions.
El comerç extra europeu, es va veure, que des del segle 10 hi havia amb la Xina i amb Asia en general.
Doncs aquest comerç extra europeu, que importava productes com especies, per condimentar la carn
als senyors feudals, o ceràmiques o béns de seda. E comerç que hi havia era terrestre i per tant, era
limitat.
Al segle 15-16, va ser quan Vasco de Gama va donar la volta al món per via marítima i Cristòbal
Colon arriba fins a Amèrica. Aquests buscaven una ruta més curta per aconseguir les especies i que
no fos la terrestre la única.

L’empresa colonitzadora
L’empresa colonitzadora és una gran empresa que es diferent la portuguesa de l’espanyola i que també
ho és en relació a les empreses holandeses i britàniques.
Els estats es converteixen en promotors directes d’aquestes empreses. Al segle 15 Europa busca noves
rutes per trobar un camí més ràpid per arribar a les especies d’extrem orient i Portugal i Castella
tindran el monopoli en les rutes.
Vasco de Gama aconsegueix creuar els dos oceans, el pacífic i l’atlàntic i així troba una connexió
comercial entre tot el món. Primer bordeja la costa africana fins creuar el cabo de Nueva Esperanza,
arriba a la Índia i després al Japo i finalment al segle 16 arriba a Sud-Amèrica.
L’imperi portuguès es un imperi basat en el comerç, es a dir, basat en el control de les rutes
comercials.
La casa d’Índia tindrà el monopoli d’aquestes rutes comercials que anaven a buscar les especies tan
cotitzades a Europa.
Serà un comerç deficitari al igual que serà un comerç com el que hi havia a Europa en relació amb
Asia, ja que era un comerç que al principi implicava unes entrades i sortides importants de metalls
preciosos. S’ha de tenir present que aleshores el diner no era un bitllet si no que era una quantitat de

17
metall preciós i les monedes tenien un valor intrínsec, tenien un valor equivalent a la quantitat de
metall preciós que contenien. Hi havia monedes de coure, de plata i d’or.
Es important tenir present que si la llei per aconyar monedes feia que aquestes monedes fossin un
metall preciós i el comerç que tenia Europa amb el món era deficitari, volia dir que les importàncies
valien més que les exportacions i sortia per tant metall preciós de l’economia. Per tant, la recerca de
metall preciós també era valorada.
El monopoli, en relació a Castella i a Portugal, té institucions extractives. En principi, les institucions
per ser inclusives han de ser democràtiques, per tant, les institucions que fomenten els monopolis son
extractives perquè no son democràtiques.
Al segle 16 Espanya desplaçarà Portugal a Asia i a Amèrica per l’arribada a Amèrica i per competir
amb Portugal a la ruta de les especies.
L’imperi de Portugal era comercial, ja que no ocupava terres i l’imperi espanyol que buscava especies,
no les va trobar, però va trobar intents d’entitats de tresors dels imperis asteques i mines de metalls
preciosos, per tant, l’imperi espanyol es basava en l’ocupació de terres.
Aquesta ocupació de terres va implicar una unificació biològica, es a dir, una unificació microbiana
i una unificació a nivell de macroorganismes de productes de la ramaderia i l’agricultura. A nivell de
microbis, quan s’arriba a un nou continent que no ha tingut contacte amb la nova població i com no
te cap mena d’immunitat es crea una gran mortalitat
que s’anomena la catàstrofe demogràfica, sobretot en
relació a l’Amèrica llatina.
Segons el gràfic la població passa de ser al 100 al 10-
15 i es quan hi ha una gran mortalitat i a part America
llatina no estaba molt poblada. En general les
estimacions més fiables avaluan la mortalitat en un
80%, es a dir, el 80% de la població va morir amb l’arribada dels conqueridors. Hi ha una unificació
negativa perque moren molts indigenes, pero també hi ha una unificacó microbiologica a nivell
d’unificació d’especies de la fauna i de la flora. Els espanyols porten el caval, el blat i d’allà a America
llatina arriben productes que no es coneixien com el sucre, el tomaquet, la patata o el coto.
Quan la distancia del 1 al 10 es la mateixa que de 10 a 100 doncs això se li diu grafica semilogaritmica
en el sentit que hi ha l’eix horitzontal es arimetric i l’eix vertical es exponencial i son escales
logaritmiques. En conclusió, això es un creixement exponencial que preten tenir que la pendent de la
grafica ens indica el valor de la taxa de creixement.
La gran empresa de la corona de castellà al segle 16 utilitza institucions extractives perquè inicialment
troben els tresors, però aquests es troben a les mines i doncs els metalls preciosos s’hauran d’extreure
de les mines. En aquest sentit, el que era conegut a Castella era el feudalisme que implica la servitud,

18
que vol dir, treballar en terres del senyor i en aquest sentit, hi hauran institucions com la mina que es
una carrega feudal que implica treballar a les mines dels colonitzadors espanyols i que aquests son
els indígenes. Per tant, això no era gens democràtic i podem dir que eren institucions extractives.
A Amèrica es buscarà trobar una gran riquesa mineral i al principi el comerç amb l’Asia era deficitari
i implicava fortes sortides d’or i plata. Amb l’arribada de les mines d’or i plata es trobarà una font
mineral per enconyar monedes d’or i plata per augmentar la quantitat de diners de l’economia. La
producció de plata serà de fins a 300 tones anuals.
A finals del segle 16, el 95% de les exportacions a Europa eren en termes de lingots d’or i plata, es a
dir, que la major part dels béns que es transaccionaven eren or i plata i d’aquesta importació de
minerals preciosos, la corona s’enrrecaptaba un 40% d’aquests minerals.
Els metalls preciosos es queden poc temps a Espanya per causa del deute generat per les guerres de
la part europea de l’imperi i també a causa de la inflació, ja que durant el 1540 i el 1650 hi ha dèficit
dels saldos comercials.
Els canvis en el comerç al segle 16 i 17 a la Corona de Castella:
- A la primera meitat del segle 16 hi ha una política econòmica se li diu “bullionisme” en el
sentit de que era un mercantilisme molt primitiu i que prohibia en qualsevol dels casos
l’exportació de metalls preciós. Llavors, com el metall preciós arriba a Sevilla, que era el centre
del monopoli de castellà i s’expandeix per Espanya els mercaders europeus van accedir a oferir
mercaderies a canvi de diners i creix per tant la demanda i juntament això fa augmentar els
preus. Això crea inflació i el alentiment del procés d’industrialització i fa perdre competitivitat
a les manufactures castellanes.
- A la segona meitat del segle 16 seguirà arribant el metall preciós que s’acaba amb el bullonista,
i hi ha un mercantilisme més a l’estil del que hi ha a la resta d’Europa, però s’entén que Espanya
ja ha perdut competitivitat a Europa i serà un mercat de transit de mercaderies des dels ports
d’arribada del metall, on es venen les mercaderies europees i també les mercaderies catalanes
i de la comunitat d’Arago des d’allà es portarà les mercaderies i s’importarà l’or i la plata.
Llavors, com s’ha dit, arribaven quantitats enormes de plata i que això era una font d’inflació,
si arriba més quantitat de plata doncs el preu d’aquesta baixa i per tant perd valor, per tant, es
devalua la moneda i s’abarateixen les exportacions, però s’encareixen les importacions i es
crea inflació. A l’hora, els rendiments de la mineria decreixen, creix la població indígena que
estava treballant a les mines i la producció disminueix.
- A la segona meitat del segle 17 aquests imperis Portuguès i Castella decauen perquè entren en
el mercat internacional els imperis holandes i britànic que tindran característiques diferents.
S’ha dit que els imperis de Portugal i d’Espanya eren monopolis i que les corones eren les
àrees de les empreses colonials.

19
Teoria quantitativa del diner
Per explicar la inflació monetària s’aplica la formula de la teoria quantitativa del diner elaborada per
l’escola de Salamanca al segle 16 i es una equació que va fer Fisher.
() = %*
)
% =, -·(
*
On M = oferta monetària, V= velocitat de circulació del diner, P = nivell general dels preus i T =
nivell de transaccions de l’economia o renda real.
Els preus son el quocient entre la velocitat i el nivell de transaccions de l’economia i la oferta
monetària. Això ens indica que si la oferta monetària creix i aquest quocient no decreix perquè no
creixen el nombre de transaccions doncs els preus augmentaran. A més pèrdua monetària si la renda
real no augmenta els preus augmentaran. Els preus també poden créixer perquè la demanda augmenta.
Hi ha dues variables que influeixen en la revolució dels preus: la població i la oferta monetària. Tots
els preus augmenten, però hi ha uns que augmenten més que d’altres. El preu dels aliments i dels
cereals augmenten molt més que els articles de manufactures perquè els cereals son un producte que
tenen una demanda molt inelàstica, es a dir, la gent esta disposada a pagar qualsevol preu, en canvi,
les manufactures tenen una demanda més elàstica, es a dir, quan augmenten els preus la demanda
decreix, en canvi, en els preus dels productes alimentaris encara que augmentin els preus la demanda
seguirà estable i creixent quan augmenta la producció.

El comerç internacional i el sorgiments de les companyies privilegiades

Al segle 16 el comerç internacional creix a una taxa del 0,7%, a la llarga d’un any creix, poc, però
creix. Fins que al segle 18 passa a créixer a un 1,2%, es elevada pel seu període, ja que es un període
pre revolució industrial. Aquest creixement del comerç s’enté a traves dels imperis holandes i britànic
que actuaran a traves de noves formes d’organització que seran companyies privilegiades. Les
companyies privilegiades tenen un privilegi. Son companyies que actuen com un monopoli d’estat i
tenen el privilegi d’aquell estat per efectuar un comerç, però hi ha un canvi del comerç dels imperis
portuguès i espanyol. Els canvis son:
- Els imperis estaven finançats per l’estat.
- Tindran un capital dividit en accions, aquestes accions inicialment seran de responsabilitat
il·limitada, responien amb tots els seus béns en front del valor dels actius. Després si que serà
limitada, que doncs nomes respondran pel valor de l’acció.
- En relació a les institucions dels segles 15-16 Portugal i Espanya, on el seu comerç estava basat
en accions que compraven agents econòmics, son inclusives, son més democràtiques. El
comerç es beneficia d’una part molt superior de l’actiu.

20
Les característiques de les companyies privilegiades son:
- Companyies regulades amb privilegis atorgats per l’estat per a funcionar com a monopolis a
l’estranger.
- Al contrari d’Espanya i Portugal, països com Holanda i Anglaterra deixen l’apertura i
l’explotació de noves rutes comercials a la iniciativa privada, pagant peatges i així l’estat
s’acaba beneficiant.
- Per la tipologia del comerç amb Àsia, les companyies d’ultramar són creades amb capital
comú, dividides en accions. Es comencen a perfilar els atributs de societats anònimes amb
poder polític i militar.
L’empresa crearen un nou tipus de vaixell que serà el fluitship amb una capacitat de carrega molt
superior i hi haurà competència entre dos grans imperis que serà imperfecte, però a l’haver-hi dos
rivals que competeixen per les mateixes rutes, els preus cauen i els consumidors se’n beneficien amb
majors mesures, ja que s’augmenten les quantitats.
La companyia privilegiada d’holanda es dirà Companyia holandesa de les Índies Orientals i la
britànica serà la Companyia Anglesa de les Índies Orientals i aquestes companyies tindran plantacions
i uns monopolis d’explotació comercial.
Les característiques d’Holanda i Anglaterra seran:
- Els productes de les plantacions tindran una demanda elàstica, ja que serà molt demandat.
Aquests productes sortiran en plantacions on els treballadors d’aquestes seran esclaus africans.
- El comerç mundial es comença a basar més en la quantitat venuda que no pas en els guanys
per unitat, es quan comença el comerç massiu.
- El comerç mediterrani no pot competir amb els productes més barats del comerç holandès i
anglès.
La divisió de treball del comerç triangular en el mercat mundial genera desigualtat entre metròpolis
i colònies.
Un altre tipus de companyia privilegiada son els bancs públics. Aquests fan els pagaments de grans
quantitats de diners a l’estat i les funcions son:
- Oferir mitjans de pagament a mercaders
- Gestionar el deute públic
- Emissió de bitllets.
Es un sistema on interactua la inversió, el crèdit i hisenda.

21
Lliçó 5: comerç internacional, fiscalitat i canvi institucional
Països hegemònics durant l’edat del comerç
Durant els segles 15-16 i part del 17 Espanya i Portugal van ser països hegemònics. Al segle 17 va
ser Holanda i al segle 18 Anglaterra.
Les diferencies d’aquests imperis son les institucions, Espanya i Portugal actuaven en règim de
monopoli, mentre que Gran Bretanya i Holanda eren dos potencies que competien, que va augmentar
el volum del comerç i que van baixar els preus.
Comerç internacional pre-industrial
Son imperis colonials, mercantilistes, que fomenten l’exportació cap a les colònies, mentre que les
colònies normalment no poden exportar tant a la metròpoli, per tant, no afavoreixen a la colònia i que
eren proteccionistes, ja que intentaven evitar les importacions, però aquests grans imperis colonials,
on cada país que tenia una certa prosperitat volia tenir un gran imperi i això va portar a moltes guerres,
guerres entre potencies imperials per fer-se amb un gran mercat. La idea d’imperi colonial es tenir
una gran àrea per exportar, per això, aquests imperis colonials estaran constantment en guerra.
Son estats centralitzats i monarquies absolutes, es a dir, son institucions extractives.
Els viatges de conquesta
Es pot veure el viatge del Vasco de
Gama que creua el cabo de Buena
Esperanza i arriba fins a la Índia A més
a més, al llarg dels segles 15, 16 i 17 son
portuguesos i espanyols els que fan els
viatges de conquesta, ja que es van
multiplicar, sobre tot, cap a les
ameriques, però també a través del pacífic, creuant el sud d’Amèrica per anar cap a Asia i arribant a
les Filipines i també a les illes asiàtiques. Fins a les hores, la intensitat del comerç i d’aquests viatges
no havia existit mai.
Nous imperis: Espanya i Portugal
Hi ha una part de l’imperi que es sedentària de la qual arriben constantment riquesa, oli, plata i
aliments i una part, que es durant el període de Felip II i durant el període de Carles V era gairebé
tota Europa continental, aquesta part era deficitària, calia invertir en guerres, exercit, cosa que causava
moltes despeses a la corona de Castella i per la qual la corona fa fer fallida en repetides ocasions.
Malgrat tot l’or que arribava, la corona va fer fallida en repetides ocasions. Aquest deute els atorgaven
els banquera alemanys i genovesos, s’estima que el tipus d’interès podria ser tan alt com el 15%,
aquest interès es tan elevat perquè els estats volen tenir més diners i perquè els estats no son solvents,

22
es a dir, quan no poden satisfer el préstec i llavors se’ls hi aplica un plus i en aquest sentit, la corona
de Castella va ser insolvent varies vegades i per això, els banquers sabien que Espanya necessitava
els diners, doncs els tipus d’interès van pujar.
Portugal es un imperi comercial i l’imperi de Castella es un imperi basat en l’ocupació del territori,
son institucions extractives.
Països Baixos es el país que te més vaixells viatjant a
Asia, en segon lloc està Anglaterra, després esta França
que es veu com augmenta molt la segona meitat del
segle 18. Entre d’ells Espanya te pocs vaixells. Viem
que com a capacitat, en termes de vaixells, Holanda i
Gran Bretanya adquireixen a partir del segle 17 una
gran colada i Espanya, no era un imperi comercial, està
molt baix i Portugal descendeix quan descendeixen el
Regne Unit i Holanda.
Nous països: Anglaterra i Holanda
Holanda va cap a Indonèsia i algunes altres colònies caribenyes.
Anglaterra va cap a Amèrica del Nord, India, punts del Carib, Àfrica, Austràlia i nova Zelanda.
Aquestes son colònies comercials, el que volien era trobar un gran mercat pels productes de la
metròpoli.
La VOC es la companyia holandesa i la East India Company es la britànica, hi ha una diferencia
important en relació als imperis ibèrics perquè seran companyies per accions. En el cas dels imperis
ibèrics, era l’estat qui finançava les aventures transoceàniques i això seran companyies per accions.
S’ha de tenir present que la rendibilitat d’aquestes accions de la companyia holandesa i britànica era
elevadíssima, arribava a nivells de fins el 27%, aquest ja no es troba avui en dia, ja que es una
rendibilitat elevadíssima, superior al tipus d’interès que cobraven els banquers alemanys i genovesos
per satisfer el deute espanyol, es adir, en aquests grans imperis també neixen grans fortunes.
Inicialment, aquestes companyies son de responsabilitat il·limitada i quan es va expandint el comerç
triangular passen a ser de responsabilitat limitada, això vol dir que son mercats de valors, es crean
doncs els mercats de valors, on inicialment la borsa d’Amsterdam serà molt important i posteriorment,
serà molt important la borsa de Londres fins a la Primera Guerra Mundial.
Comerç triangular: tracta d’esclaus per les plantacions de sucre
Es diu comerç triangular perquè intervé a Europa, Àfrica i Amèrica. Europa ven manufactures i
armament a Àfrica, Àfrica a canvi compra esclaus, aquests esclaus se’n van a America a les
plantacions i allà treballen amb béns colonials de gran consum a Europa, ja que aquests productes

23
seran venuts a Europa, també anomenats productes additius i Europa també ven manufactures a
Amèrica.
aquest comerç ja es diferent, ja no es nomes bilateral, si no que es un comerç entre tres continents.
Aquest comerç seguirà sent molt dinàmic, fins ben arribat al segle 19. La demanda d’esclaus era
elevada i per tant, el preu dels esclaus era superior a Amèrica que a Àfrica i això feia rendible la
compravenda d’esclaus.
Aquest comerç persistirà fins entrar al segle 19 i la intensitat serà que aquest comerç, cada vegada
més, la responsabilitat de les seccions sigui limitada, que es passi de la responsabilitat il·limitada a la
limitada. També farà que neixi un estrat a la societat de comerciants, el marge de benefici de les
accions podia ser tan alt com el 27%, es altament lucratiu, i per tant, neix una nova classe social de
comerciants que s’especialitzarà en aquest comerç de llarga distancia.
Anglaterra i Països Baixos
Hi ha un canvi institucional, que es el naixement de la propietat privada. En el sistema feudal hi havia
terres comunals, hi havia terres de l’església i de la noblesa. Es comença tancant les terres comunals
que no eren de ningú, es a dir, que eren de la comunitat, i s’acaben tancant les terres de la noblesa i
de l’església.
A partir d’aquí, neix la propietat privada. En lloc del noble i del pagès, hi haurà un propietari, un
arrendatari, i un treballador. Així neix la renda capitalista, que serà diferent de la renda feudal. Amb
aquest sistema de propietat es pot comprar i vendre la terra, en canvi, amb la renda feudal la terra no
es podia comprar ni vendre ni els treballadors tampoc.
Als Països Baixos i Gran Bretanya hi ha un augment de la productivitat agrària sobre tot a Anglaterra
a partir del correu de plantes millorants. Fins a les hores, nomes es deixava restablir les terres perquè
poguessin descansar i així tornar a ser fèrtils. A partir del moment en que es posen les plantes
millorants, aquestes fixen el nitrogen a la terra, la fertilitzen i ja no caldrà deixar-la descansar, serà
una rotació continua.
Quan veiem que creix l’activitat industrial, com es el cas amb la proto-industria, sempre hi ha una
polèmica, ja que l’activitat industrial creix perquè hi ha un canvi agrari i doncs s’abarateix
l’alimentació i molta més gent té capacitat de consumir productes industrials. Les dues parts tenen
raó, es parla dels béns de demanda inelàstica, ja que la gent estava disposada a pagar qualsevol preu
per aquests béns, però quan hi ha el canvi agrari i molta més gent te mes poder adquisitiu, doncs quan
baixen els preus dels aliments, es quan podem gastar també en altres coses. Doncs quan això passa,
la demanda inelàstica es converteix en elàstica. Augmenten molt les quantitats demandades i això es
perquè els preus disminueixen.

24
Als comerciants que tenien un 27% de marge de benefici els interessava molt tenir un mercat massiu,
tant a l’exterior com a l’interior del país. En aquest context, neix la proto-industria, on vol dir industria
abans de la industria, que vol dir industria abans de la Revolució industrial.
Proto-industria
Es troba com producció domestica perquè fa molts anys hi va haver-hi una gran producció
intel·lectual sobre aquest tipus d’indústria en el sentit de que als historiadors econòmics els hi
interessava molt escriure i pensar sobre que originava la Revolució Industrial. Aquesta industria abans
de la industria, es a dir, la proto-industria estava en els orígens del que posteriorment va impulsar la
revolució industrial.
Aquesta proto-industria esta organitzada pels comerciants que tenien un bon marge de benefici i que
obeeix a interessos privats i individuals. Neix la propietat privada i el comerç per maximitzar
beneficis.
La família pagesa te dos períodes de molta activitat amb la sembra a la tardor i la collita a l’estiu,
mentre que l’hivern i la primavera queden subtilitzats, aquest període no es que la família pagesa no
fes res, si no que produïa productes per l’autoconsum, aquest era molt important per les dones i també
s’adreçaven als homes, ja que queden dues estacions a l’any en les quals la família s’ocupa en tasques
per l’autoconsum.
Aquest sistema consisteix en aprofitar el període de lliure en que es produïa per l’autoconsum per fer
produir la família pagesa en una tasca determinada del procés productiu.
El que es important es que amb el procés de portar el producte semielaborat casa per casa, comprar
la matèria primera era feina del comerciant.
El comerciant inverteix només en capital variable, en les primeres matèries i en la remuneració del
treball, mentre que no inverteix en els béns de l’equip, ja que això era propietat dels artesans o dels
pagesos.
El model proto-industrial sosté es que el fet de tenir una població treballant a la manufactura va crear
una població amb habilitats tècniques suficients en la manufactura per després treballar a les
fabriques. Les fabriques eres complicades de manipular per l’utillatge. Doncs, aquesta proto-industria
va crear una població treballadora amb capacitació tècnica per treballar a les fabriques. Va crear un
sector social als comerciants prou enriquits, per després invertir en les fabriques i així ser propietaris
de les fabriques. En aquets sentit, la proto-industria insisteix en que aquestes industries rurals van
contribuir decisivament en la Revolució Industrial per generar els orígens del treball i de l’estalvi que
dels quals se serviria la Revolució Industrial.
També es parla d’explosió demogràfica, del gran creixement demogràfic, perquè a diferencia del que
passava abans, que calia esperar a heretar una herència per formar una nova família, en augmentar la
demanda de treball assalariat (el mercat de treball funciona al reves, els que compren son les empreses

25
i la oferta els que venen, son els treballadors) així que es crearà una oferta de treball suficient per les
fabriques. Aquests treballadors en tenir una demanda de treball no hauran d’esperar per tenir una
herència per formar nova família, així es casaran més joves, es a dir, es casaran en el moment en que
puguin tenir un salari i estaran incentivats a tenir més fills.
Per entendre els orígens dels treballadors de fabrica no caldrà expropiar pagesos, si no que seran els
treballadors rurals que hauran creat un excedent de població amb coneixements tècnics que seran els
que incorporaran a les fabriques.
En aprofitar-se d’un treball subutilitzat augmenta la producció per càpita, ja que si abans aquest treball
s’adreçava a l’autoconsum i ara al mercat, augmenta la producció per càpita, però l’ingrés per càpita,
com que creix més la població proto-industrial, creix més la oferta de treball, ja que son els
treballadors els que venen el seu treball i doncs el preu decau. El model de proto-industria fa que no
augmentin l’ingrés per càpita perquè l’augment de població farà que els salaris baixin.
Manufactures rurals
La població agrària a mida de que van haver-hi millores, la
població agrària va disminuint, sobre tot a partir dels segles 17
i 18. La població en ciutats petites es manté constant i aquest
rural no agricultor son les indústries domestiques, la proto-
industria. La proto-industria com a percentatge de la població
va augmentant, passa de 18% al 40%, que es molt. Al llarg
d’aquest període si que va augmentant un percentatge de la
població que no s’ocupa únicament de l’agricultura, si no que
ho fa estacionalment. A partir del segle 19, amb el naixement
de les fabriques veurem com creixen de les ciutats i també augmenta la proporció de població en
ciutats i disminueix la de les manufactures rurals.
Nous productes i nous mercats
Els productes son nous i hi ha productes de demanda elàstica, aquest auge del comerç colonial també
en el model angles (i holandès) es va parlar del model de baixa pressió demogràfica, en el sentit de
que la població creixia, però no creixia tant com a la Xina (model d’alta pressió) i això feia que els
ingressos per càpita fossin superiors perquè la població creix menys que a altres bandes i dona
capacitat per consumir aquests béns colonials.
L’ascens de l’estat modern
La institució important per explicar les institucions inclusives es el parlament. Per entendre el perquè
neix el parlament britànic cal tenir present la recaptació fiscal.

26
El parlament neix per la revolució de la Gloriosa al 1686, però es un parlament amb un sufragi limitat.
En aquestes institucions democràtiques tenia un sufragi com del 30% de la població masculina. El
sufragi universal masculí va arribar a principis del segle 20 i el femení arriba més tard.
Un parlament es una institució inclusiva, mentre que les monarquies absolutes son institucions
extractives.
Les decisions sobre impostos les decidiran els representant dels interessos dels comerciants i
propietaris. Llavors, quan més gran es el mercat, llavors hi ha més impostos i més gran la capacitat
d’Anglaterra de finançar aventures transoceàniques, el que no hi ha en cap cas, es una imposició sobre
la renda. Al segle 17 no hi ha impostos que agrandin la renda. Els impostos sobre la circulació de
mercaderies eren impostos que gravaven la circulació inclús a Espanya hi havia el dret de portes que
era quan un bé sortia d’una ciutat i entrava en una altre, a l’entrada de cada ciutat es pagava un impost,
es gravava molt l’impost de les mercaderies durant el mercantilisme.
En aquests sentit, es va parlar de les empreses de navegació que donaven poder militar a les naus que
anaven fins al sud-est asiàtic. Els hi donaven poder militar i protecció comercial a les actes de
navegació. El que es important es que aquest neguit per tenir un gran imperi colonial va portar a
moltes guerres, primer contra Espanya, després contra França, Holanda, tots els països tenien moltes
guerres per tal d’assegurar el seu imperi colonial. Per això, al voltant del 80% de despesa estatal anava
per finançar guerres i Anglaterra perquè es volia assegurar un mercat molt gran i ho va aconseguir.
La garantia del Parlament donarà més confiança a les emissions de deute públic i també les abaratirà.
Comerç: supremacia britànica a partir del 1750
A partir del segle 18 que es quan neix l’imperi britànic, que es quan supera a l’Holandès la capacitat
de transport. Holanda era important i França també ho serà, però Espanya serà menys important.
Anglaterra al segle 18 aconsegueix un mercat molt superior als altres estats.
Fiscalitat britànica
Cap al 1800 es del 13% el PIB per càpita, ja que amb el parlament augmenta molt perquè la circulació
es dominant i es paguen els impostos, ja que el mercat com creixia també creix molt la circulació
inclús abans de la revolució industrial. Per tant, la fiscalitat també creix molt inclús des d’abans de la
Revolució Industrial.
Servei del deute (% dels impostos)
Al segle 18, simultàniament, el servei del deute era pel voltant del 60-70%, que pel temps es molt alt,
ja que uns nivells tant alts de deute s’havien assolit a Espanya, era un percentatge d’endeutament molt
alt. Era el 60% dels impostos i a Espanya la mida del deute era el del 60% del PIB. Durant la
Revolució Industrial s’eleva fins el 60-70% del PIB.
El deute públic estarà adreçat a finançar l’aventura ultramarina i els representants del parlament seran
els tenedors del deute interessats d’impulsar aquesta gran aventura ultramarina. El parlament es una

27
institució inclusiva, però els límits de la inclusivitat son que el sufragi es limitat i nomes beneficia als
comerciants i als tenedors del deute.
Anglaterra tenia un parlament més inclusiu que una monarquia absoluta, ja que era una monarquia
parlamentaria, però de cara a fora, va ser molt agressiu per tenir un gran imperi amb els altres països.
Les institucions índies no son tan extractives com les d’Amèrica del Sud, però a la India hi ha una
societat diferent, ja que esta classificada en sectors socials d’important a sense sostre. La classe alta
tindrà privilegis sobre tot i això no es canvia. Les finances estan adreçades a la guerra.
Les conseqüències
La capacitat fiscal i d’endeutament va protegir als mercaders i els britànics van tenir un èxit definitiu
en aquestes guerres en destruir les armades francesa i espanyola i en derrotar definitivament a
Napoleó al 1815 i entre 1815 i 1914 hi ha un segle de pau a Gran Bretanya adreçat al creixement
econòmic. Abans d’aquest segle de Pau van haver-hi moltes guerres.
El comerç assoleix un abast mundial.
Però, s’arriba a una realitat globalitzada?
Europa comercia els béns com el cacau o el sucre, aquests son béns tropicals que a causa del clima
no es poden produir a Europa, ja que la globalització te un efecte a casa teva a l’hora d’assignar
recursos, ja que t’has d’especialitzar en allò que tens avantatge comparatiu, però afecta al consum,
però no afecta l’assignació de recursos productius. Com no podem produir béns tropicals, la nostra
economia no queda alterada.
Hi ha mercantilisme que hi havia diferents potencies que totes volien exportar, però volien minimitzar
les importacions, hi ha una mena de proteccionisme i això es negatiu per la globalització .
En tercer lloc, perquè hi ha uns elevats costos de transport, en relació al transport s’ha avançat molt.

28