Resum 

Episodis Amorosos 
Capítol 117 
Tirant arriba a Constantinoble. L’Emperador el presenta a l’emperadriu que està de dol i 
s’havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. 
Tirant en veure l’Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure presonera 
dels turcs, li diu unes paraules per consolar­la per la pèrdua del seu fill i l’hi aconsella deixar 
d’estar trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat. 
 
Capítol 118 
Mentre l’emperador diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Carmesina la filla de 
l’emperador. Al cap d’una estona l’emperador se l’emporta de la cambra on estan. 
Diafebus cosí de Tirant, en veure tirant molt trist li pregunta quin mal té, Tirant li contesta 
que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar.Diafebus ho veu i s’adona de que el mal 
que té era que estava enamorat i comença a burlar­se de tots els que estimen i no 
demostren el seu amor. 
 
Capítol 119 
Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal d’amor. Diafebus conta a 
Carmesina l’amor del capità. El súbdit torna a ell , consola amb les paraules i l’abraçada de 
Carmesina al seu cap. La infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una 
donzella de la seva confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania. 
També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant del 
emperador i li diu que la seva indisposició es deguda a mals de mar i no al defalliment 
amorós. El capítol amb el desconcert de Diafebus que no compren la tristor de Tirant quan 
hauria d’estar content per haver vist a missa a la infanta. 
 
Capítol 120 
Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai a 
perdut una batalla però l’amor per aquesta donzella l’ha llençat a terra i l’ha fet perdre. 
Pensa que els que estimen com es degut sempre tenen mala sort. 
 
Capítol 121 
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que per 
aconseguir l’amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot dir el primer 
dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i ha 
de callar, no explicar­ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que li portés un 
llibre a l’infanta, un dels millors llibres de l’època on explica històries especials. 
Quan li van oferir el llibre, es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per 
a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador que anessin a 
buscar a Tirant i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i l’aflicció. 
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van 
ballar i Tirant va tornar molt content a la posada. 
L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a 
una visita a cavall per tot el poble. 
L’emperador va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que 
es tractés d’infanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a 
princesa i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara 
volia veure a Tirant i això també podria ajudar­li per aprendre a governar. 
 
Capítol 126 
La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, es 
dirigeix al palau. Ballen molta estona davant l’emperador fins que se’n va a la seva habitació 
i ells se’n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s’ho 
expliqui, ell no vol explicar­ho, no vol que ho sàpiga. La princesa li diu que pel que més 
estima en el món s’ho expliqui i ell li contesta que si arriba aquest secret al seu pare el 
matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant confessa que estima a una persona. 
 
Capítol 127 
La princesa va insistir en preguntar­li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell 
en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la 
imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort. 
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però 
al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap 
paraula. 
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar­se a la princesa tant contenta li van 
preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situació 
que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa a la Viuda tot 
el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir­li a la princesa que ella no en 
sabia res de la vida i que no podia anar­se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un 
deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria molt malament. 
Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les 
paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar­se ni fer­li cap 
cas a la Viuda dient­li la seva opinió i explicant­li que hi ha tres menes d’amor i tres punts 
important que gairebé ningú sap. 
L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la 
seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava 
molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a 
explicar­li a Tirant la conversa. 
Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant va 
sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va 
contestar: La meva conducta no és bona. 
 
Capítol 146 
Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar­se va ser Estefania. Li 
va dir que li estaria molt agraït si volgués fer­lo digne de ser el seu servidor més proper 
dient­li que l’amava per sobre de tot, però que si d’altra banda li nega ella haurà perdut la 
gentilesa i la condemnaran a l’exili. Quan va acabar ella li va dir amb una cara molt afable 
que dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parla molt malament 
d’ell mateix innecessàriament. Segueix dient­li que no es desesperi pel seu poc amor que 
l’estima més del que demostra i ell en pensa. 
De cop i volta entra el cambrer de l’emperador i li diu a Diafebus que l’emperador el 
demanava i li demana a Estefania que l’esperi allà. 
Després de parlar amb l’emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant i ell va 
començar a consolar­la però va entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se’n anés. 
Estefania va dir­li a la princesa que les mans de Diafebus no s’havien avorrit gaire ja que 
estava amb la cosa que més amava. 
Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit. 
Carmesina parla del que sent per Tirant i Estefania per Diafebus, que se’n va a escriure una 
nota. Mentrestant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s’hi nega i ell s’enfada, 
després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell. 
Diafebus aconsegueix besar­li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa 
que ell li toqui els pits i trobi la nota. 
 
Capítol 147 
A la nota Estefania li deia a Diafebus : “us prenc com a marit i senyor i us dono el meu cos 
generosament sense frau ni engany” a més a més de dir­li que li dóna diners, joies i roba i 
que si ella anés en contra d’això se li acusaria de falsa i mentidera, ja que firma amb el seu 
nom i la seva sang. 
 
Capítol 162 
Estefania i el conestable Diafebus ,cosí de Tirant, estan disposats a ajudar al capità Tirant 
en el seu mal d’amors, perquè al dia següent la princesa s’anirà amb l’emperador a la ciutat. 
Llavors decideixen fer un trobament en la cambra de la princesa. Però sense que ells 
s’adonessin una donzella, anomenada Plaerdemavida, que es va fer la dormida 
perquèsospitava que passava alguna cosa, ho va veure tot i al dia següent ho explica tot el 
que havia passat a la princesa i a l’Estefanía com si es tractés d’un somni. 
 
Capítol 163 
En aquest capítol la donzella Plaerdemavida, relata tot el que va passar a l’habitació de la 
princesa: els jocs amorosos que té Tirant i la princesa, l’acte sexual d’Estefania i Diafebus. 
Després de la missa l’emperador i la princesa se’n van anar. A l’hora d’acomiadar­se 
Tirantde la princesa es cau del cavall, ell posa l’excusa que el cavall tenia mal. 
 
Capítol 189 
Tirant entra a l’habitació de la princesa, sense el seu permís. La princesa li demana quese’n 
vagi i comencen a tenir jocs amorosos. Quan de sobte arriba a la cambra de 
Carmesina,l’emperadriu i després l’emperador, però Tirant no es descobert, la princesa 
liajuda a amagar­se. 
L´emperador fa festes de vuit dies en les quals un cavaller desconegut, anava llançant per 
terra qualsevol rival. 
Davant de l’admiració de la concurrència Tirant es disposa a lluitar amb ell. Quan el 
desconegut se n’adona vol retirar­se però l’obliguen a lluitar. Quan passa per davant de 
Tirant, alça la llança, per tant Tirant no va poder venjar­se. Tot seguit es va descobrir que el 
cavaller misteriós era Diafebus. Va arribar un vaixell tot de negre del qual van baixar quatre 
personatges al∙legòrics que es van presentar davant de l’emperador: Honor, Castedat, 
Esperança i Bellesa. 
 
Capítol 214 
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hipòlit. 
 
Capítol 215 
La Viuda Reposada es tanca amb la princesa i comença a aconsellar­la malament respecte 
de Tirant. Conta mentires com que Tirant ha vingut a terres bizantines pels tresors. Que no 
dubtarà de matar a la princesa si ve el cas… La princesa comença a plorar. 
 
Capítol 220 
Tirant amb una gran depressió i tristesa per l’allunyament de la princesa, demana a 
l’emperador que permetés el matrimoni de Diafebus, el seu cosí i Estefania, filla del compte 
de Macedònia. L’emperador a partir d’aquesta petició li diu a Tirant que això depèn del 
consentiment de l’emperadriu i marxa. Estefania desapassionada per el comportament 
portat per l’emperador se’n va trista cap a la seva habitació mentrestant Tirant, la princesa i 
els altres se’n van cap a la cambra de l’emperadriu per a que donés el seu consentiment. 
L’emperadriu va fer veure el seu consentiment i la seva felicitat respecte aquest enllaç. Per 
tant, van fer cridar un cardenal i la resta en la gran sala i van fer avisar a Estefania i a 
Diafebus. Estefania ignorant del consentiment de la reina seguia en la seva cambra plorant. 
La mateixa nit Plaerdemavida va posar cinc gats en la finestra on dormia la novia. Amb 
molta cura Plaerdemavida va fer cridar a l’emperador per portar­lo a la cambra de la novia i 
per a que escoltés els crits que segons ella feia Estefania. Una vegada a les portes de la 
cambra l’emperador riu amb les paraules de Plaerdemavida i li comenta que si no tingués 
esposa seria ella. Al veure a l’emperadriu Plaerdemavida, li demana corrents que no tardi en 
morir­se, explicant­li les paraules esmentades per l’emperador feia un moment. 
 
Capítol 228 
L’Estefania està parlant amb la princesa i l’adverteix de la Viuda, li diu que no li fagi cas 
perquè ella mai li donaria el que es mereix, i li pregunta si voldria que vinguès Tirant a la 
seva cambra aquesta nit, i aquesta li respón afirmativament amb alegria. 
La princesa li diu a Estefania que li digui a Tirant que la deixi de comptar la seva ànima i a 
més li explica les seves idees respecte al seu futur. 
Estefania explica a Tirant les idees que la princesa li havia dit sobre el seu futur i a aquest 
no li agrada el que escolta. 
L’emperador li diu a la princesa que busqui els músics per alegrar als cavallers abans de 
partir a la batalla, però ella es nega rotundament. 
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i li explica que demà la princesa li toca banyar­se 
i se les inventarà per ficar­lo al llit amb ella nua i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai 
l’obligaria a fer alguna cosa a la força a la princesa, perquè diu que la ama més que a la 
seva pròpia ànima. 
 
 
 
 
Capítol 229 
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de fer com a las batalles, ha d’imposar una mica de 
força a la princesa, perquè sinó mai tindrà aquesta fama i li ha de demostrar el seu 
valor,ferint­la quan estigui al llit nua i se’n va a dormir. 
Pel matí l’emperador avisa a Tirant perquè es preparés que dintre de poc marxarien, però 
Tirant es va quedar atònit sense prestar­li atenció a l’emperador, quan va veure a la 
princesa amb una camisa blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient­li els 
pits. Tirant li va explicar una trola a l’emperador, però aquest es va adonar que estava 
enamorat de Carmesina, per la forma com la mirava.  Va explicar­li que Tirant hauria de 
deixar el que ama si volia ser  el senyor de tot i li va dir que Tirant havia guanyat les batalles 
per la seva virtut, i li dona alguns consells. L’emperador li diu a la princesa que no es 
preocupi que si el seu pare no li troba marit, ell mateix s’encarregarà de que el seu marit 
sigui Tirant, perquè Tirant és el millor marit que podria tenir. 
L’emperador va donar cinquanta mil ducats a la princesa i li va besar la mà per ser la noia 
més especial del món, i a continuació se’n va anar a missa. 
 
Capítol 230 
Tirant li va dir a la princesa que li va prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i 
ella li posa l’excusa de que no hi han testimonis, però Plaerdemavida li diu que una promesa 
sobre amor no fa falta que hi hagin testimonis. 
L’emperador va a la cambra de la Princesa i li va preguntar si volia a Tirant com a marit i ella 
avergonyida li va contestar que quan torni de la batalla ja és veurà el que es fa. 
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que no es preocupi que aquesta nit li explicaria 
com ficar­se a la cambra de la princesa. 
 
Capítol 231 
Ja en nit oscura Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, en el bany 
de la princesa. L´heredera es va banyar amb la Viuda Reposada. Totes dues tenien la 
companyia de la donzella. Davant del llit de Carmesina el capità es va posar a tremolar, 
motiu pel qual la donzella li va dirigir unes paraules. 
 
Capítol 232 
Reprensió de la donzella a Tirant. 
 
Capítol 233 
Ja en el llit mentre el capità tocava les parts suaus i molles de la princesa, la donzella 
dissimulava com podia davant l´ama. La princesa va sentir l´assetjament del capità i va 
soltar un crit. La Viuda Reposada el va sentir. Va respondre amb un altre crit. A partir d´aquí 
es van despertar totes les donzelles i es va fer gran remor. Plaerdemavida el va traure pel 
terrat amb una corda. Mentrestant va arribar l´emperadriu primer i després l´emperador. La 
contestació que va donar la filla al crit és que una rata li havia passat per la cara. Amb la 
col∙laboració de la duquessa la donzella Plaerdemavida va anar a cercar Tirant pel terrat i 
va sentir unes veus. 
 
Capítol 248 
Després d’escriure la carta Tirant la va donar a Hipòlit i li va demanar que li donés a la 
princesa. Hipòlit  li va donar la carta a la princesa Carmesina i en aquell moment es va 
trobar amb l’emperadriu i van parlar una estona sobre Tirant. L’emperadriu li va contar que 
patia molt per Tirant i al mateix temps ella es va adonar que  Hipòlit sofria per amor. I de 
seguida l’emperadriu va interrogar a Hipòlit sobre qui era la dama que el feria patir tant. 
 
Capítol 249 
L’emperadriu demanà a Hipòlit que no tingui vergonya i que li expliqui qui el fa  passar tant 
mal. L’emperadriu li diu que esta disposada a escoltar­lo, finalment Hipòlit li confessà que 
està enamorat de ella  i que és ella qui li fa patir tant. Després d’escoltar això l’emperadriu 
se’n va anar i no va dir res. Hipòlit se’n va anar a la seva posada i se’n va penedir del que 
havia dit. 
 
Capítol 260 
Després l’emperadriu va anar a la posada a buscar a Hipòlit per parlar amb ell perquè 
estava disposada a donar­li una resposta, li va fer entendre que ella sentia el mateix i si 
volien tenir una relació les coses es tindrien que fer a la seva manera. L’emperadriu també 
li va dir a Hipòlit que la esperés  al terrat de la seva cambra perquè després poguessin estar 
junts. 
Després de dir això l’emperadriu se’n va anar ràpidament de la posada on es trobava 
Hipòlit, quan va arribar al palau se’n va anar a la seva cambra i va demanar als criats que la 
decoressin molt bé perquè el rei la anava a visitar aquella nit però en realitat qui la anava a 
visitar era Hipòlit. Per desfer­se’n dels criats i de les donzelles va dir que es trobava 
malament però de seguida les donzelles van anar a buscar als metges  i la emperadriu va 
dir que es trobava tant malament na no volia que ningú la molestes i per fi la van deixar sola 
a la seva cambra. Ja per la nit se’n va anar cap al terrat i va veure que Hipòlit hi havia anat 
per trobar­se amb ella i tots junts se’n van anar cap a la cambra. 
 
Capítol 261 
Contentació d´Hipòlit. 
 
Capítol 262 
Van passar la nit junts la parella de tórtores. L’endemà va arribar a la cambra de 
l’emperador. L’emperadriu va obligar Hipòlit que es posés en un retret fins que ella pogués 
donar justa causa del seu mal, de manera que conjuntament amb el rei havien anat els 
metges. La reina al∙lega una en somniació en què estava amb el seu fill al llit. Quan els 
metges se’n van anar perquè la reina volia dormir més, els dos amants van tornar al llit. La 
donzella de la reina, Eliseu, es compromet a no dir res a ningú. Durant una setmana Hipòlit 
va gaudir de la seva senyora sense sortir de la seva cambra. Abans d’acomiadar el donzell, 
la reina li va fer acte de lliurament d’una preciosa joia com a gest del seu amor. 
 
Capítol 263 
La donzella Eliseu es sent admirada de les paraules d’amor d´Hipòlit i li declara la seua 
benevolència. 
 
Capítol 264 
La Viuda Reposada vol anar a parlar amb Tirant per que ell pogués anar al camp amb 
l’excusa de servir­lo. La viuda va parlar amb la princesa i li va dir que Tirant tenia moltes 
ganes de parlar amb ella i que ell la podria traicionar  amb el que la princesa respon parleu 
amb ell i veure si té al cor alguna traïció, la Viuda li respon que no surti de la cambra fins 
que ella torni. Tirant va a anar a veure a la princesa per el que li va dir un patge manat per la 
Viuda Reposada abans d’arribar a la porta. Tirant es troba amb la Viuda que li diu que 
l’esperit maligne s’ha endut a la princesa. Tirant i la Viuda es van seure al lloc de les visites i 
van començar a parlar. 
 
Capítol 265 
Tirant li agraeix molt el que li diu i l’hi  comença a explicar una historia sobre un mercader 
navegant pels mars que havia invertit tota la seva fortuna en un barril de jocs de cartes i una 
nit un escull de roca va foradar la nau i va començar a omplir­se d’aigua. El mercader va 
agafar el barril i el va llençar al mar i després es va llençar el ell per poder treure’l a terra, 
cansat de anar a recuperar­lo el va deixar. Nedant va trobar una caixa a la qual es va agafar 
o el va portar a terra. El mercader va començar a lamentar­se de la pèrdua del seu barril i 
que no tenia roba, ell al obrir la caixa es va trobar amb roba de seda amb or i plata i el fons 
de la caixa estava cobert de ducats i de joies. 
 
Capítol 266 
La Viuda li respon si ameu la vostra vida i honor, traieu el peu del llindar tan desventurat i 
del pas tan perillós on el teniu, us veig embolicat de fang del dolor sense fi però que ningú 
ignora com us heu fet el mal a la cama, i li comença a parlar sobre el que ell te que buscar 
en una dona. Tirant li pregunta si Déu us dóna honor ¿ qui és la dama que em faria tan bons 
serveis com vós dieu? Amb el que ella li respon que ja n’hi ha prou. 
 
Capítol 267 
Tirant declara tot el seu gran amor en la princesa, 
tancant d’aquesta manera la porta a la dida,la qual 
es sentia completament enamorada del capità. 
Abans el tirant no ho sabia que era el amor,però ara si que sap que vol dir el amor en veritat 
desprès de barallar molt fort amb seu mateix. 
 
Capítol 268 
Paraules de la parella. 
 
Capítol 269 
En aquest moment va entrar l’emperador i se emportà el capità per parlar sobre assumptes 
de la guerra. La viuda paga un pintor per fer una careta que representi un hortolà dit lauseta 
.La princesa i tirant passegen per l’hort i tenen les seues raons. 
 
Capítol 271 
La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada sense saber la seva pobresa. 
Desprès Tirant i Carmesina és juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un petó. 
 
Capítol 272 
Tirant es sent feliç al saber que tindrà la corona per el casament amb la princesa. 
Va agafar un reliquiari on la princesa va posar les mans per fer el jurament de igualtat. 
 
 
Capítol 273 
La princesa li rèplica a Tirant que l’estima, que és el millor que pot posseir i que l’únic mal 
que s imagina serà l’absència d’ell. 
 
Capítol 274 
Tirant li dedica unes paraules boniques com alabança , amb l’objectiu de declarar­li el seu 
amor a la princesa Carmesina i agraint­li l’acceptació dels seus treballs. Després de les 
paraules , la princesa no triga en començar a parlar amb ell. 
Més tard l’emperador fa una gran festa en honor del cavaller , i aquest demana ajuda a 
Plaerdemavida per anar a veure a Carmesina a la nit. Tirant i Carmesina es troben , es 
besen i parlen. 
 
Capítol 280 
Amb l’ajuda de Plaerdemavida , Tirant aconsegueix  anar a l’habitació de Carmesina a la nit 
. Tirant besant­la i despullant­la la deixa al llit . Carmesina quan veu a Tirant al seu costat 
despullat i que vol arravatar­li la seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent. 
 
Capítol 281 
Carmesina plorant i amb la mà tremolosa es va lamentar molt de voler perdre la seva 
virginitat , i s’ho diu a Tirant , que encara no pot ser però que ella l’estima a ell . Veient això 
el cavaller , ho va entendre i van passar­se la nit jugant els dos , fent­se carícies. 
Quan va començar el dia , abans que la gent del palau s’aixequés , Tirant se’n va anar amb 
molta passió i angoixa . L’emperador fa una festa a Tirant , Plaerdemavida el renya perquè 
Carmesina conserva la virginitat i la Viuda Reposada ha preparat una trampa a Tirant . 
 
Capítol 283 
La Viuda Reposada, plena de malícia, li volia ensenyar per misericòrdia la veritat a Tirant. 
Per això, va quedar amb ell a la cambra, d´on hi havia visió de l’hort. Tirant veia què 
passava a l´ hort pel joc d’espills del recinte. La Viuda va despatxar a la ciutat de Pera al 
negre hortolà, mentre feia vestir a Plaerdemavida amb la careta del negre. Li va dir a la 
princesa que per ordre facultativa calia eixir a prendre aire a l’hort per a perdre la son de 
tant de dormir. Allí va tindre joc tot un conjunt de coquetejos que feien riure la princesa. 
D’aquí van passar a una cambra tancada on Tirant tot desficiós no podia veure què 
passava. Ara bé, imaginava el pitjor. Així, va començar a lamentar­se fins que va arribar la 
Viuda Reposada disposta a 
consolar­lo com fera falta. 
 
Capítol 284 
Visió eròtica de la Viuda Reposada de consolació a Tirant. 
 
Capítol 434 
Tirant, fa via de Constantinoble per parlar amb l’emperador, i aprofita per acudir en secret 
davant de la presència de la reina, la qual prepara una trobada en el llit amb la princesa. 
 
 
 
 
Capítol 435 
Tirant li dona les gràcies a la reina per el que ha fet per ell, i la reina li diu que no fa falta i 
que no perdi temps,  que es despulli. 
Tirant es treu la roba, la reina li agafa de la mà i l’emporta al llit de la princesa. La reina se’n 
va i Tirant es fica al llit amb la princesa. 
 
Capítol 436 
La princesa li diu a Tirant que descansi i no faci servir la força perquè una donzella no podia 
resistir tanta força, la princesa li diu coses fins que escolta, mira la teva princesa morta. 
Tirant escoltant això s’aixeca ràpidament del llit pensant que l’havia mort, i se’n va corrent a 
buscar a la reina per que li ajudes. 
La reina en veure’l li llença aigua a la cara i Tirant recobra el sentit. 
 
 Capítol 437 
La princesa no esta contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no ha sigut un cavaller. 
La reina li diu a la princesa  que no sigui beneita que les armes d’un cavaller no fan mal a 
una donzella perquè la princesa no vol entrar en baralles i es calla. 
La reina se’n va i Tirant i la princesa dormen junts. 
 
Capítol 467 
Una vegada recobrades totes les terres de l´imperi les tropes cristianes es disposaren a 
tornar a Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol es 
va deturar l´exèrcit cristià per voluntat de l´emperador. Passejant per un riu li va agafar mal 
de costat i va emmalaltir de forma que cap metge li va poder donar remei. Van avisar a 
l´emperador que Tirant s´estava morint. Un religiós de l´orde de Sant Francesc el va 
confessar i el capità es va amelar al cos de Crist fent oracions. 
 
Capítol 470 
Tirant tramet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visca i que el recorde. 
Així mateix li demana que pregue per sa ànima pecadora perquè puga ser ben rebuda pel 
Creador. 
 
Capítol 471 
En la tornada a Constantinoble Tirant va retre l´ànima a Déu. 
 
Capítol 472 
L’Emperador realitza un discurs de lamentació degut a la mort de Tirant i aquest és enterrat 
a l’alba. La princesa, en veure tota la gent plorant, tem per la vida del seu pare i pregunta 
que ha passat. La viuda de Montsant li fa saber de la mort de Tirant, i la princesa, entre 
sanglots i sospirs, es vesteix amb les seves robes de bodes. 
 
Capítol 473 
La princesa Carmesina es lamenta per la mort de Tirant pronunciant unes paraules de dolor 
i seguidament llançant­se sobre el seu cos i besant la seva boca freda. 
 
 
Capítol 474 
Carmesina continua lamentant­se i plorant, per tant, el seu pare, afligit, diu als guàrdies que 
la  
portin a la seva habitació. De camí li diu que ha de deixar de plorar i mostrar una cara 
alegre. Quan la princesa és a l’habitació amb les seves donzelles, la seva mare 
l’Emperadriu, entra a parlar amb ella però no respon perquè no pot parlar pel seu dolor. 
 
Capítol 479 
Després de morir la princesa, l’emperadriu trista per la seva mort perd el coneixement i els 
metges no poden fer res per tornar­la en sí. L’Hipòlit es queda al costat de l’emperadriu fins 
que torna a despertar­se, i l’emperadriu li demana a l’Hipòlit que s’encarregui dels funerals 
de l’emperador, de la seva filla la princesa i de Tirant. Hipòlit tot seguit demana als 
cirurgians que s’encarreguin dels cossos morts, i fa una crida per la ciutat perquè la gent 
que volgués portar el dol els hi donarien la roba. Al dia següent decideixen fer la sepultura al 
quinzè dia després de la mort de l’emperador i fan venir a fer honor a la sepultura al rei 
Escariano. 
 
Capítol 480 
Mentres que la gent es preparava per els funerals, l’Hipòlit va fer reunir en una cambra, el 
rei de Sicília i el rei de Fes, el duc de Macedònia, el marquès de Liçana i el vescompte de 
Branches i alguns altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant 
havia mort. Van demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a l’Hipòlit, i ningú es 
va oposar a ell i li van demanar que després dels funerals es casés amb l’emperadriu.