SISTEMA DEMOCRÀTIC

Un sistema democràtic és un sistema polític on el poder és exercit pel poble a través

d'eleccions lliures i justes. En un sistema democràtic, el poble té el dret d'escollir els seus
líders i de participar en la presa de decisions polítiques de manera activa i lliure.

Un sistema democràtic es caracteritza per tenir un govern representatiu, en què els

ciutadans trien els seus representants perquè els representin en el poder legislatiu i
prenguin decisions en nom seu. També es caracteritza per tenir un sistema de llibertats
civils i polítiques, en què es garanteix la llibertat d'expressió, reunió i associació, entre
d'altres.

Els sistemes democràtics es basen en el respecte a la voluntat popular i en la divisió i

equilibri de poders, cosa que garanteix que cap grup o individu pugui tenir un poder absolut i
que es protegeixin els drets i llibertats de tots els ciutadans.

SISTEMA NO DEMOCRÀTIC
Un sistema no democràtic és un sistema polític on el poder no és exercit pel poble a través
d'eleccions lliures i justes. En un sistema no democràtic, el poder polític pot estar en mans
d'una sola persona, d'un grup de persones o d'un partit polític, i el poble no té dret a triar els
seus líders ni a participar en la presa de decisions polítiques de manera activa i lliure.
o
Un sistema no democràtic pot ser autoritari, en què el poder polític està en mans d'una sola
persona o d'un grup de persones que exerceixen el poder de forma absoluta i sense rendir
comptes a ningú, o pot ser un sistema totalitari, que el poder polític és a les mans d'un partit
polític que controla tots els aspectes de la vida social i política del país.

DEMOCRÀCIA

Els principis democràtics són aquells que s'apliquen als sistemes democràtics i que
garanteixen el respecte a la voluntat popular ia les llibertats civils i polítiques de tots els
ciutadans. Alguns dels principis democràtics més importants són els següents:

El principi de sobirania popular: aquest principi estableix que el poder polític resideix al
poble i que el poble té el dret d'escollir els seus líders i de participar en la presa de decisions
polítiques.
El principi d'igualtat: aquest principi estableix que totes les persones són iguals en dignitat i
drets, sense cap distinció de raça, gènere, edat, religió, origen ètnic o qualsevol altra
condició.
El principi de llibertat: aquest principi estableix que totes les persones tenen dret a la llibertat
d'expressió, de reunió i d'associació, entre altres.
El principi de divisió i equilibri de poders: aquest principi estableix que el poder polític ha
d'estar dividit entre diferents òrgans i cap grup o individu pot tenir un poder absolut.
El principi de checks and balances: aquest principi estableix que cal establir mecanismes
per evitar l'abús del poder i garantir la transparència i la responsabilitat en l'exercici del
poder polític.
La pràctica democràtica és el conjunt d'activitats i accions que es duen a terme en un
sistema democràtic per garantir el respecte a la voluntat popular i les llibertats civils i
polítiques de tots els ciutadans. Algunes de les principals pràctiques democràtiques són les
eleccions lliures i justes, la participació activa del poble en la presa de decisions polítiques,
el respecte a la diversitat i la pluralitat, la rendició de comptes per part dels líders polítics i el
respecte a la llei i als drets humans.

La pràctica democràtica és essencial per al funcionament i el desenvolupament d'un

sistema democràtic, ja que permet que el poble exerceixi el seu dret a triar els seus líders i
participar en la presa de decisions polítiques de manera lliure i justa. La pràctica
democràtica també garanteix que es protegeixin els drets i les llibertats de tots els ciutadans
i que s'eviti l'abús del poder i la discriminació.

La força dels vots fa referència a la capacitat que tenen els ciutadans per influir en la presa
de decisions polítiques a través del seu vot. En un sistema democràtic, els ciutadans tenen
el dret a votar en eleccions lliures i justes per triar els seus líders i participar en la presa de
decisions polítiques.
Com que es tracta d'una consulta periòdica, cada individu pot expressar el seu
descontentament o bé el seu canvi d'idees i optar per un grup polític diferent de la
convocatòria electoral següent.

Les convocatòries electorals són el procés mitjançant el qual es convoca els ciutadans a
participar en eleccions lliures i justes per triar els seus líders polítics. Les convocatòries
electorals són realitzades pels òrgans encarregats d'organitzar i supervisar les eleccions a
cada país, com ara el Tribunal Suprem Electoral o el Ministeri de l'Interior, entre d'altres.

SISTEMES PARTITS DEMOCRÀTICS

El parlamentarisme és un sistema polític en què el poder executiu (el govern) està
subordinat al poder legislatiu (el parlament) i és responsable davant seu. En un sistema
parlamentari, el parlament és l'òrgan màxim del poder polític i té la capacitat de controlar i
destituir el govern en cas de manca de confiança.

En un sistema parlamentari, el govern està format per una coalició de partits polítics que
obtenen la majoria dels escons al parlament, i el seu lideratge és elegit pel parlament. El
govern és responsable de la implementació de les polítiques i de l'administració del país,
però ha de retre comptes davant del parlament i pot ser destituït si perd la confiança del
parlament.

L'autoritat suprema de l'Estat en els règims democràtics és exercida per un sobirà hereditari
(monarquia) o per un president electe (república), però en tots dos casos assumeix només
la representació oficial de l'Estat. Els seus poders estan determinats per la Constitució, que
varia segons els diferents Estats. En general, el cap de l'Estat és l'encarregat de nomenar
com a President del govern el líder del partit que ha obtingut la majoria dels vots en les
eleccions.

Les repúbliques poden ser de diferents tipus, com les repúbliques federals, en què el poder
polític es divideix entre el govern central i els governs regionals, o les repúbliques
presidencials, en què el poder polític es divideix entre el poder executiu (el govern) i el
poder legislatiu (el parlament).

El centralisme és una forma d'organització política en què el poder polític s'exerceix des
d'un únic centre, generalment el govern central, i s'imposa sobre altres entitats o òrgans del
país. En un sistema centralitzat, el govern central té la capacitat de dictar normes i
polítiques que s'apliquen a tot el territori i que han de ser seguides per totes les entitats o
òrgans del país.

El centralisme s'oposa al descentralisme, que és una forma d'organització política en què

s'afavoreix l'autonomia i la participació de les entitats o els òrgans locals en la presa de
decisions polítiques. En un sistema descentralitzat, el govern central delega part del seu
poder a les entitats o òrgans locals, que tenen certa autonomia per prendre decisions i
exercir el poder al seu territori.

Descentralisme → Es dona poder a petites autonomies i se’ls otorga capacitat d’autogovern

Federalisme → Diferents Estats reconeixen un estat federal. Usa (Estats). Alemania (landers).

El federalisme és una forma d'organització política en què el poder polític es divideix entre el
govern central i els governs regionals o locals. En un sistema federal, cada entitat té certa
autonomia per prendre decisions i exercir el poder al seu territori, però també ha de complir
les normes i polítiques establertes pel govern central.

El federalisme s'oposa a l'unitarisme, que és una forma d'organització política on el poder

polític resideix en un únic centre, que exerceix el poder sobre tot el territori i sobre tots els
ciutadans del país. En un sistema unitari, no hi ha divisions de poder entre diferents òrgans
o entitats, sinó que tot el poder polític s'exerceix des d'un únic centre, generalment el govern
central.

El pluralisme polític és una forma d'organització política en què es reconeix i es permet

l'existència de diferents ideologies, partits polítics i moviments socials, i en què es garanteix
la participació i la representació de tots en la presa de decisions polítiques.

El pluralisme polític es basa en el respecte a la diversitat i la pluralitat, i en la idea que el

poder polític no pot estar en mans d'una sola persona o grup, sinó que ha de ser compartit i
equilibrat entre diferents actors polítics. El pluralisme polític promou el diàleg, el debat i el
consens com a formes de resoldre els conflictes polítics i de prendre decisions que
beneficiïn la societat en conjunt.

Un sistema d'escrutini electoral és la manera com s'expliquen i s'assignen els vots en una
elecció, per tal de determinar qui són els guanyadors i com s'assignaran els escons o els
llocs de poder en funció dels resultats de l'elecció.

Hi ha diferents sistemes d'escrutini electoral, que varien en funció de com s'expliquen i

assignen els vots. Alguns dels sistemes d'escrutini electoral més comuns són:
 - El sistema majoritari simple, en què s'elegeix el candidat o partit que obté més vots
en una circumscripció o districte electoral.

- El sistema de representació proporcional, en què s'assignen els escons al parlament

en funció de la quantitat de vots que rep cada candidat o partit.
Els sistemes democràtics actualment enfronten una sèrie de dificultats;
Un primer grup de problemes és d'ordre públic, temes com ara:
- Abstencionisme electoral entre els ciutadans, pel fet que el nombre de persones que
participen en les eleccions tendeix a disminuir. Aquest fenomen va unit al desprestigi
dels partits polítics, poc oberts al debat intern i al canvi. Amb un augment
considerable de la corrupció al seu interior. A més, l'alt cost de les campanyes
electorals deixa fora de competència aquells partits petits que no es poden finançar.

- El protagonisme excessiu dels mitjans de comunicació que generen i canalitzen

opinió pública. La guerra entre aquests mitjans ha convertit la legítima oposició
política en “l'espectacle de la política” que garanteix un poder enorme a les grans
cadenes de televisió, premsa, etc.

En un altre ordre de problemes cal destacar aquells de caràcter econòmic i social.

- Contradicció de fons entre els principis igualitaris de la democràcia i la lògica
imposada per un sistema global neoliberal, l'objectiu del qual és maximitzar els
rendiments econòmics. Denuncien l'oposició entre les necessitats econòmiques del
capital i les expectatives democràtiques dels ciutadans que exigeixen que l'estat
garanteixi la redistribució de la riquesa lliurant més beneficis en salut, educació,
cultura, habitatge, etc. A més, s'ha començat a témer una crisi fiscal en aquells
estats amb sistemes democràtics avançats, pel fet d'haver arribat a un límit en
l'augment dels impostos necessaris per garantir aquests serveis als ciutadans.

Un règim autoritari és un sistema polític en què el poder polític es concentra en una sola
persona o grup, que exerceix el poder de manera arbitrària i sense rendir comptes a la
societat. En un règim autoritari, el govern sol tenir un control absolut sobre la informació,
l'economia, la justícia i les institucions polítiques i no permet la dissidència ni l'oposició
política.

El règim autoritari s'oposa a la democràcia, que és un sistema polític on el poder polític

resideix al poble i s'exerceix mitjançant eleccions lliures i justes. La democràcia promou la
participació, la transparència i la responsabilitat en l'exercici del poder polític, i garanteix el
respecte als drets i les llibertats dels ciutadans.

Els règims autoritaris solen caracteritzar-se per la violació dels drets humans, la repressió
de la dissidència i la manca de llibertats polítiques i civils. Molts països a Àsia, Àfrica i
Amèrica Llatina són règims autoritaris, com la Xina, Cuba i Corea del Nord.