DEBAT

Quin és el millor sistema polític?

El millor sistema polític és la democràcia deliberativa.
- És democràtic? Si o no? Perquè
Si. Perquè tothom pot participar directament com la democràcia de participació
directe i té en compte la diversitat i la igualtat entre tothom.
- Garanteix drets?
Si
- Manté opressions?
No

1. Democràtic: La democràcia deliberativa és considerada democràtica perquè es basa

en la participació activa i lliure dels ciutadans en el procés de presa de decisions
polítiques. Valora la diversitat de perspectives i busca que totes les veus siguin
escoltades i tingudes en compte en el debat públic.
2. Garantia de drets: La democràcia deliberativa té com a objectiu garantir els drets i
les llibertats individuals dels ciutadans. A través de la deliberació i el debat, es busca
arribar a decisions que tinguin en compte les necessitats i interessos de tots els
membres de la societat, protegint així els seus drets fonamentals.
3. Prevenció d'opressions: La democràcia deliberativa intenta evitar o minimitzar les
opressions a través de la seva pràctica. Dona importància a la igualtat de veus i al
reconeixement de la dignitat de tots els ciutadans, independentment de la seva
posició social o poder. La deliberació oberta i inclusiva busca identificar i abordar les
desigualtats i les injustícies.
EL NOSTRE SISTEMA:

La democràcia deliberativa també te en compte la diversitat i la igualtat entre els

personis, així com la seva capacitat per expressar-es, dialogar i escortar els altres.
Així, tots els ciutadans tenen el dret i el deure de participar en la presa de decisions,
i la seva opinió i perspectiva són importants per a la construcció d'acords justos i
equitatius. Comparat amb altres models com la parlamentarisme representativa, la
democràcia deliberativa pot ser més democràtica, ja que involucra directament els
ciutadans en la presa de decisions i no només els permet votar periòdicament els
seus representants. A diferència del marxisme i l'anarquisme, la democràcia
deliberativa no te una estructura jeràrquica, sinó que tots els ciutadans tenen una
veu igual i important en el procés de decisió.

DEBAT
El sistema deliberatiu és un enfocament just i equitatiu de presa de decisions, ja que
permet que totes les veus siguin escoltades i considerades.

Aquest enfocament anima a la participació ciutadana directa i fomenta la

responsabilitat i el compromís dels ciutadans amb la comunitat.

El sistema deliberatiu també promou la transparència, ja que tots els assumptes són
discutits obertament i es proporciona informació completa i detallada als ciutadans.

A més, el sistema deliberatiu permet l'anàlisi exhaustiva de tots els punts de vista i
opcions possibles, la qual cosa permet prendre decisions informades i efectives.

Finalment, el sistema deliberatiu és una forma efectiva d'abordar problemes

complexos i augmentar la satisfacció i confiança del públic en el govern i les
polítiques públiques.

En resum, el sistema deliberatiu és un enfocament just, equitatiu, transparent i

efectiu que permet que totes les veus siguin escoltades i considerades en la presa
de decisiones
 Contra arguments (parlamentarisme)
1. Falta de representativitat: Un dels principals arguments contra el
parlamentarisme és que no tots els ciutadans se senten representats de
manera adequada. El sistema es basa a triar a representants perquè
prenguin decisions en nom de la població, però alguns sostenen que això pot
conduir a una desconnexió entre els governants i els governats.
2. Concentració de poder: El parlamentarisme pot donar lloc a una concentració
excessiva de poder en el parlament i en el partit polític majoritari. Això pot
portar a una falta de control i equilibri en la presa de decisions, i limitar la
participació d'altres veus i perspectives en el procés polític.
3. Inestabilitat política: El parlamentarisme pot ser propens a la inestabilitat
política, especialment en sistemes amb múltiples partits polítics. La formació
de coalicions, la falta de majories clares i la possibilitat de mocions de
censura poden generar canvis freqüents en el govern, la qual cosa pot
dificultar la implementació de polítiques a llarg termini.
4. Responsabilitat difusa: En tenir un sistema en el qual el poder executiu depèn
del parlament, pot ser difícil establir responsabilitats clares en cas d'errors o
males decisions. Els ciutadans poden tenir dificultats per a identificar qui és el
responsable de les polítiques adoptades, la qual cosa pot generar
descontentament i desconfiança cap al sistema polític.
5. Risc de bloqueig polític: A vegades, el parlamentarisme pot generar
situacions de bloqueig polític en les quals és difícil prendre decisions o
avançar en assumptes importants per al país. Els interessos partidistes
 poden prevaler sobre el benestar general, la qual cosa pot dificultar l'adopció
de mesures necessàries.

L'anarquisme és una filosofia política que advoca per una societat sense govern ni
jerarquies. Un contraargument comú contra l'anarquisme és que seria difícil
mantenir l'ordre sense una autoritat central. En una societat sense Estat, les
disputes haurien de resoldre's a través de la negociació, el compromís i la creació
de consens, la qual cosa podria resultar molt lent i difícil en grups més grans.

Democràcia representativa parlamentària: aquest tipus de democràcia implica

triar als representants que després prenen decisions en nom dels seus electors. Un
contra argument contra aquest sistema és que pot conduir a una desconnexió entre
els representants i el poble al qual representen. Els funcionaris electes poden
prioritzar els seus propis interessos o els interessos del seu partit sobre els
interessos dels seus electors, i els votants poden sentir que les seves veus no
s'escolten.

Representació política: es tracta d'un sistema en el qual els individus són triats per
a representar a un grup de persones en determinades qüestions. Un contra
argument comú és que pot ser difícil per als representants comprendre plenament
les experiències i necessitats dels grups als quals representen. Els representants
també poden ser influenciats per grups d'interès especials, que poden conduir a
decisions que no s'alineïn amb els interessos del grup representat.

Democràcia directa: en una democràcia directa, tots els ciutadans tenen veu
directa en la presa de decisions. Un contraargument és que la democràcia directa
pot conduir a la "tirania de la majoria", el que significa que les veus minoritàries no
poden ser escoltades o representades en les decisions. La democràcia directa
també pot ser poc pràctica en les societats més grans, la qual cosa dificulta que
tothom tingui la mateixa veu.