5. Les estructures.

 Tipus d’estructures

 Esforços en les estructures

 Estabilitat en les estructures

 Estructures entramades

 Estructures triangulades

 Estructures laminars

1
5. Les estructures.

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS

CCLI: Competència de comunicació lingüística.

11, 12
CMCT: Competència matemàtica i competències
bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12

CD: Competència digital.

1, 8, 10
CAA: Competència de aprendre a aprendre.
3, 12
CSC: Competències socials i cíviques.

SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. 12

CEC: Consciència i expressions culturals.

2
5. Les estructures.

1. Tipus d’estructures
Una estructura és un conjunt d’elements capaços de suportar forces i transmetre-les als
punts on es recolça a fi de ser resistent i estable.

Si observem amb deteniment al nostre voltant, observarem que hi ha multitud

d’estructures, no sols fetes per l’home sinò també fetes per altres èssers vius.
Així totes les estructures les puguem classificar en:

NATURALS

L’esquelet humà és Els crustacis tenen una Els caragols tenen una
una estructura estructura externa estructura externa no
interna. articulada o exoesquelet. articulada.

ARTIFICIALS
 Fetes pels animals

Niu de cigonyes Bresa d’abelles Represa de castor

 Fetes per l’home

Pont penjat Palau de les arts

Torre Eiffel
3
5. Les estructures. Tipus d’estructures tecnològiques

Estructures tecnològiques són totes aquelles planificades i construïdes per l’home, i que
serveixen per a cobrir espais, salvar obstacles geogràfics, emmagatzemar coses, etc

Les estructures tecnològiques es poden classificar en:

 Massives: es construeixen a base d’acumular materials que pel seu propi pes
li donen estabilitat a l’estructura.

Piràmide de Giza
Presa de Tous

 Laminars: formades per làmines a les quals es dóna una forma determinada
per augmentar-ne la resistència.

Fuselatge d’avió
Llauna de beguda

 D’armadura: que poden ser,

Entramades Penjades Triangulades

4
5. Les estructures.
Activitat 1. Investiga: Busca alguna imatge del primer pont de ferro construït al
mon i col·loca les dades tècniques del mateix.
Dades tècniques
Imatge
- Any construcció: 1779
- Situació: Regne Unit
- Llum: 60 m
- Alçada: 18 m
- Riu: Severn
- Cost: 3 200 lliures
- Pes: 378 tones
- Material: Ferro forjat
- Tipus d’unió: d’encaix i espiga

Activitat 2: Observa les estructures següents i identifica-les indicant si són naturals

o artificials i de quin tipus són.

Caixa de cartó Bastiment

Per a guardar coses Fer treballs en altura

Artificial
Artificial

Triangulada
Laminar

“Hamaca” Grua de construcció

Suportar pes Elevar càrregues

Artificial Artificial

Penjada Triangulada

Closca marina Castell

Protegir Protegir

Natural Artificial

Laminar Massiva

5
5. Les estructures.

2. Força
Una força és tota acció capaç de produir sobre un cos, una deformació o una modificació
de l’estat de moviment o repós del mateix.

De fet les forces no es poden veure, però sí que podem observar o notar-ne els
efectes. Normalment, aquests efectes es produeixen per contacte entre dos cosos,
però també es poden originar a distància, com passa amb la força magnètica en els
imants o la força gravitatòria.

Aplicació de forces per contacte Aplicació de forces a distància

 Magnituds, símbols i aparells: Puguem definir com magnitud a tot fenòmen físic
que puguem mesurar. Exemples de magnitud són: la temperatura, la velocitat, la
massa, la força, el corrent elèctric, etc.

Tota magnitud té una unitat que ens permet mesurar-la i així poder quantificar-
la i comparar-la. Són exemples d’unitats: el grau centígrad, el quilòmetre per hora,
el quilogram, el newton, l’ampere, etc.

Les unitats es poden escriure amb el nom complet o utilitzant un símbol que la
defineix. Són exemples de símbols d’unitats: ºC, km/h, kg, N, A, etc.

Per poder mesurar les magnituds disposem dels corresponents aparells de

mesura. Són exemples d’aparells de mesura: velocímetre, termòmetre,
amperímetre, etc.

Activitat 3: Col·loca al lloc corresponent per completar la graella els noms de les unitats i els símbols
corresponents. Busca els noms dels aparells de mesura corresponents.
 longitud, distància, superfície, corrent elèctric, velocitat, temperatura, força,
, temps, pressió atmosfèrica.

 N, m, km, s, ºC, m2, mb, km/h, A

 newton, metre, quilòmetre, segon, grau centígrad, metre quadrat, mil·libars,

quilòmetres per hora, ampere.

6
5. Les estructures.

MAGNITUD NOM UNITAT SÍMBOL UNITAT APARELL DE MESURA

o
temperatura (escalar) grau centígrad C termòmetre
Longitud(escalar) metre m flexòmetre
Distància(escalar) quilòmetre km odòmetre
Superfície(escalar) metre quadrat m2 planímetre
corrent elèctric(vectorial) ampere A amperímetre
Velocitat(vectorial) quilòmetre per hora km/h velocímetre
Força(vectorial) newton N dinamòmetre
Temps(escalar) segon s cronòmetre
pressió mil·libar
mb baròmetre
atmosfèrica(vectorial)

 Magnituds escalars i vectorials: Quan una magnitud queda perfectament

definida quan indiquem el seu valor, l’anomenem magnitud esalar; són magnituds
escalars la massa (una massa de 25 kg), la temperatura (una temperatura de 32
o
C), etc.

Ara bé, hi ha magnituds que per a què queden perfectament definides, a més del
seu valor, cal indicar una direcció i un sentit que determinen els seus efectes. Per
exemple la direcció i el sentit d’acció d’una força no es indiferent pel que fa als
efectes que provoca.

Si una força actua segons la figura Si la força actua segons la direcció Si la força actua des del costat el
el resultat serà que la taula es i el sentit mostrats, el resultat serà resultat serà que la taula es
trencarà. que la taula s’elevarà. desplaçarà.

Així, per tant, per a què una força quede totalment definida hem d’indicar el seu
valor, la direcció en la qual actua i el sentit.

A aquests tipus de magnituds se les anomena magnituds vectorials.

7
5. Les estructures.
 Representació de les magnituds
vectorials: Per poder representar de forma Parts d’un vector
sentit
gràfica una magnitud vectorial s’utilitza una
representació geomètrica semblant a una
direcció
fletxa que s’anomena vector, i què té tres
característiques, la longitud que ens indica el
valor de la força, la direcció d’actuació què és
valor
la recta sobre la qual es recolça el vector, el
sentit que ve indicat per la punta de la fletxa, punt d’aplicació
i el punt d’aplicació.

A continuació puguem veure tres casos diferents d’aplicació de dues forces. Cal
tenir en compte què les forces actuants poden ser una o moltes, i en aquest cas les
forces es poden sumar o restar, tant de forma analítica com preferentment gràfica.

F1
F1 F1
F2 F2

F2
Ací tenim les forces F1 i F2 tenen la
mateixa direcció, el mateix sentit, però
punt d’aplicació diferent.
Ara F1 i F2 tenen la mateixa direcció i En aquest cas les forces F1 i F2 tenen
sentit contrari idiferent punt d’aplicació. diferent direcció i diferent sentit, però
tenen el mateix punt d’aplicació.

F
L’aplicació de la força (en
direcció vertical i sentit En aquest cas el resultat de
cap avall), té com a l’aplicació de la força (en
resultat la deformació de F direcció horitzontal i sentit cap
la llauna. a l’esquerre) és el
desplaçament del paraigües.

Unitat i aparell de mesura de les forces.

La unitat de mesura de les forces és el newton (N), nom que prové del cognom
d’Isaac Newton.
L’aparell que s’utilitza per a mesurar les forces s’anomena dinamòmetre.

Activitat 4: Busca els trets biogràfics més importants d’Isaac Newton.

Isaac Newton va viure entre 1643 i 1727, científic i investigador que fa fer grans aportacions a la
ciència i a les matemàtiques, entre elles les més importants serien:

-En 1665 descobreix els principis del càlcul diferencial i integral.

-En 1670 realitza treballs sobre la llum demostrant que la llum blanca està composta per set colors.

-En 1684 descriu les lleis del moviment.

-En 1685 descobreix la llei de gravitació universal que serveix per explicar el moviments dels astres.

- En 1704 escriu un tractat sobre òptica.

8
5. Les estructures.

Dinamòmetre per mesurar la

força que es pot fer amb les
mans.
Dinamòmetre utilitzat com a
bàscula, doncs el pes dels
objectes és un cas particular de
força.

3. El pes dels objectes

Quan tenim un objecte a la mà i el soltem, observem que cau cap a terra. Quan
agafem un objecte diguem que pesa molt o molt poc.
El pes d’un objecte és un cas particular de força, i el podriem definir com:

S’anomena pes, la força amb la qual la Terra atrau als objectes que estan sobre ella.

Aquesta atracció s’anomena atracció gravitatòria i es fa present com una

acceleració que rep el nom d’acceleració de la gravetat. Aquesta és diferent si
estem en la Terra, en la Lluna o en Júpiter, per tant depén, bàsicament, de la massa
del planeta on ens situem.
Una vegada coneguda l’acceleració de la gravetat, el pes d’un objecte depèn de la
seua massa que es mesura en quilograms (kg)
La massa d’un objecte és una magnitud constant, és a dir una massa d’1 kg de
ferro, és la mateixa en la Terra, en la Lluna o en Júpiter, ara bé la pregunta és la
següent: quant pesa 1 kg de ferro en la Terra, en la Lluna o en Júpiter?
L’expressió matemàtica que ens permet calcular el pes d’un objecte de massa m,
és la següent:
𝑝𝑒𝑠 = 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 · 𝑎𝑐𝑐𝑒𝑙𝑒𝑟𝑎𝑐𝑖ó; 𝑄 = 𝑚 · 𝑔

Si mesurem la massa (m) en quilograms (kg) i l’acceleració de la gravetat (g) en

metres per segon al quadrat (m/s2), el pes (Q) resulta en newton (N)

Activitat 3: Calcula quant pesa 1 kg de ferro en la Terra, en la Lluna i en Júpiter.

A la Terra A la Lluna A Júpiter

𝑑𝑎𝑑𝑒𝑠: 𝑑𝑎𝑑𝑒𝑠: 𝑑𝑎𝑑𝑒𝑠:
𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎: 𝑚 = 1 𝑘𝑔 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎: 𝑚 = 1 𝑘𝑔 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎: 𝑚 = 1 𝑘𝑔
𝑎𝑐𝑐𝑒𝑙𝑒𝑟𝑎𝑐𝑖ó: 𝑔𝑇 = 9,81 𝑚 𝑠 2 𝑎𝑐𝑐𝑒𝑙𝑒𝑟𝑎𝑐𝑖ó: 𝑔𝐿 = 1,62 𝑚 𝑠 2 𝑎𝑐𝑐𝑒𝑙𝑒𝑟𝑎𝑐𝑖ó: 𝑔𝐽 = 24,79 𝑚 𝑠 2

𝑄 = 𝑚 · 𝑔 = 1 𝑘𝑔 · 9,81 𝑚 𝑠 2 𝑄 = 𝑚 · 𝑔 = 1 𝑘𝑔 · 1,62 𝑚 𝑠 2 𝑄 = 𝑚 · 𝑔 = 1 𝑘𝑔 · 24,79 𝑚 𝑠 2

= 9,8 𝑁 = 1,62 𝑁 = 24,79 𝑁
9
5. Les estructures.

El pes es representa com un vector que té direcció vertical i sentit cap avall, i
que s’aplica en el centre de masses del cos.
L’atracció gravitatòria actua sobre tots i cadascun dels àtoms que formen
l’objecte, però com seria molt engorrós dibuixar tots els vectors que representen el
pes de cada àtom, es recurreix a la tècnica d’agrupar tots els pesos dels àtoms
individuals en un sol vector que se situa en el conegut com centre de masses de
l’objecte en qüestió.

Q1 Q2

El pes d’una bicicleta es reparteix entre les dues El pes de la caixa es representa amb un vector
rodes que toquen terra. situat al centre de la caixa.

Activitat 6: Col·loca els vectors on cregues que actuen les forces, incluït el pes.

F F

R
R

F
R

F
10
5. Les estructures. Esforços en les estructures

4. Esforços en les estructures

Les estructures estan sotmeses a diverses forces exteriors que actuen sobre elles.
Si les estructures no són prou resistents aquestes forces provoquen o una deformació
o un desplaçament de la mateixa.

Forces deformant un objecte

La força del vent desplaça objectes

Aquestes forces externes s’anomenen esforços, i bàsicament poden ser de cinc

classes:

 Tracció. Quan les forces actuants tendeixen a estirar l’element.

Cable d’una grua Corda tibant

 Compressió. Quan les forces actuants tendeixen a comprimir l’element.

Pates d’una cadira Columnes o pilars

 Flexió. Les forces fan que l’element es doblegue o es corbe.

Tauler d’un pont Lleixa de prestageria

11
5. Les estructures.

 Torsió. Quan les forces actuants tendeixen a retòrcer l’element sobre ell
mateix.

Eixos de màquines Barres de suspensió

 Cisallament. Les forces actuants tendeixen a tallar l’element.

Tisores
Suports de lleixes

Activitat 7: Fes un dibuix dels elements que s’indiquen i posa a quin tipus d’esforç
estan sotmesos.

a) Tauló de bastiment b) La corda d’un globus

FLEXIÓ TRACCIÓ

c) Un clau a la paret per a penjar quadres d) L’eix dels pedals d’una bicicleta

CISALLAMENT TORSIÓ

e) Les baules de la cadena d’una bicicleta f) Els cables que subjecten el pal
d’una antena

TRACCIÓ TRACCIÓ

12
5. Les estructures.
Activitat 6: Analitza la biga de la imatge i idenfica els esforços que actuen sobre ella.

A: FLEXIÓ

B: TRACCIÓ

C: COMPRESSIÓ

D: CISALLAMENT

Activitat 7: Indica a quin tipus d’esforços estan sotemesos els elements assenyalats.
TRACCIÓ

TRACCIÓ
FLEXIÓ COMPRESSIÓ

FLEXIÓ
TRACCIÓ
CISALLAMENT

FLEXIÓ

TRACCIÓ
FLEXIÓ

FLEXIÓ
COMPRESSIÓ

FLEXIÓ FLEXIÓ
CISALLAMENT
TORSIÓ

Acer COMPRESSIÓ Vidre

Material no fràgil o TENAÇ Material FRAGIL
TRACCIÓ
COMPRESSIÓ

TORSIÓ

13
5. Les estructures. Estabilitat de les estructures

5. Estabilitat de les estructures

Una estructura és estable quan se sosté per ella mateixa, i per a tombar-la cal
una força exterior. Contràriament, és inestable quan no se sosté per ella mateixa.
Tot cos pot estar en una de les tres posicions d’equilibri: estable, inestable i
indiferent.

EQUILIBRI ESTABLE EQUILIBRI INDIFERENT EQUILIBRI INESTABLE

Un con col·locat sobre la El con col·locat de costat Quan el con es col·loca de
base es troba en una està en una posició punta caurà només soltar-
posició estable. indiferent. lo.

Centre de masses
L’estabilitat d’una estructura depén de la seua forma constructiva però també de
la posició del centre de masses de la mateixa. Aquest és un punt imaginari on es
considera concentrada tota la massa d’un cos, i facilita molt determinats càlculs que
s’han de fer en les estructures. Una dada curiosa és que el centre de masses pot estar
situat fora del cos estudiat.
A les figures regulars el centre de masses es troba al centre geomètric, si no és
regular cal recurrir a mètodes empírics.

Activitat 10: Situa el centre de gravetat de les figures següents:

Per aconseguir major estabilitat en les estructures hi ha diversos procediments:

 Baixar el centre de masses tot el possible.

20 cm 1,5 m

Els cotxes de F1 tenen un centre de

masses molt baix, per això tenen molta Els camions tenen el centre de masses a
estabilitat. prou alçada, la seua estabilitat és menor.

14
5. Les estructures.
 Augmentar la superfície o el pes de la base de suport.

Els menjadors per a gossos tenen una Als parasols grans se’ls dota d’una base
base ampla. gran i de molt de pes.

 Encastrar o empotrar les estructures a terra.

Estructura d’una marquesina. Dipòsit d’aigua elevat.

Un cas interessant d’augment de l’estabilitat és el funambulista.

Com es veu a la figura consta d’una peça
prismàtica a la qual s’acoblen quatre varets,
una que servix de pom per a subjectar el
funambulista, una altra que permet situar-lo, i
dues més a l’extrem de les quals es col·loca una
esfera de prou de pes. En aquestes condicions
el centre de masses del conjunt es situa (de
forma aproximada) al centre de la línia que
uneix les dues esferes, és un centre de masses
virtual ja que es troba fora de l’estructura de
l’objecte.
Quan col·loquem la punta del
funambulista sobre la corda, es dóna la
circumstància que el centre de masses està
més baix que el punt de suport i això fa que eixstisca una condició d’equilibri que permet que si
inclinem el funambulista, ell sol torna a la posició vertical. Quant major siga la distància entre els
dos punts major serà la condició d’equilibri.

15
5. Les estructures. Estructures entramades

6. Estructures entramades

Aquestes estructures estan formades per elements verticals i horitzontals. Els primers
suporten el pes de tota l’estructura en una secció menuda, els pilars.
Els elements horitzontals són les bigues, que s’encarreguen de suportar el pes de l’estructura
per transmetre’l als murs o pilars on es recolzen pels extrems. Les jàsseres són bigues grosses que
sostenen altres bigues.
Aquestes estructures entramades utilitzen com a materials la fusta, perfils d’acer o formigó
armat.
A la imatge següent es pot veure l’estructura típica d’una vivenda.

corretja empostissat
cintra

jàssera teulada

forjat
embigat
nuc

biga

pilar

fonament de sabata

Conformació d’una
Procés de construcció teulada amb teules
d’un pilar de formigó àrabs.
armat.

16
5. Les estructures. Estructures triangulades

Activitat 11: Indica si són certes o falses les afirmacions següents.

a) Les estructures entramades només presenten elements horitzontals. V - F

b) Les jàsseres són bigues molt grosses. . V - F

c) Els pilars dels habitatges solen fabricar-se amb formigó armat. . V - F

d) Els forjats són elements verticals. . V - F

e) Les bigues de l’embigat tenen la secció més gran que les jàsseres. . V - F

7. Estructures triangulades
Si tenim una estructura formada per barres que tinga Vocabulari:
quatre o més costats, quan li apliquem una força en un
nuc, aquesta es deformarà. Barra: tram recte d’un perfil
L’estructura més simple indeformable és la formada metàl·lic o de fusta.
per tres barres formant un triangle. Nuc: punt on s’uneixen dos o
més barres.

Estructura deformable.

Estructura triangular
indeformable.
Conversió d’una
estructura deformable
en rígida.

Activitat 12: Busca, retalla i apega tres exemples de estructures triangulades. Posa
el nom corresponent.

Cúpula geodèsica
Torre d'alta tensió Torre Eiffel

17
5. Les estructures. Estructures laminars

Activitat 11: Col·loca les barres necessàries per a fer rígides les estructures següents.

8. Estructures laminars

Estan formades per làmines, de vegades subjectades a una estructura molt lleugera. Formen
la carcassa d’objectes d’us quotidià: frigorific, ordinador, rentadora, etc.
Aquest tipus d’estructura aprofiten, que si bé una làmina fina ofereix molt poca resistència,
doblegades i unides de determinada forma poden arribar a tenir una resistència molt elevada.

Edifici de la Ciutat de les

Arts. Estàtua de la Llibertat.

Activitat 12: Busca, retalla i apega tres exemples de estructures laminars. Posa el
nom de la mateixa.

Carrosseria d'automòbil Marquessina d’estadi esportiu Llauna per a beguda

18
5. Les estructures.
Activitat 13: El pont més llarg del món
Els 3 300 metres que separen l’ílla de Sicília i el sud
de la península italiana es salvaran amb la
construcció d’un pont penjant o, com també
es pot dir un pont suspés.
Aquest tipus de pont és necessari a
causa de la gran profunditat del
mar a l’estret de Messina, que fa
impossible qualsevol altra
forma de construcció. Una
alternativa al pont hauria estat
la construcció d’un túnel, però
l’activitat sísmica de la zona
desaconsella aquesta solució.
El pont serà resistent als
terratrèmols i aerodinàmic per
poder suportar la força del vent. Tindrà dues
columnes que suportaran els cables principals d’1,3
metres de diàmetre compostos per fils d’acer. Farà 55 metres
d’alçada sobre el nivell del mar, una amplada de 60 metres i pesarà 55 000 tones.
Ara bé, el pont projectat més llarg serà el que unirà Qatar i Bahrain per damunt del
mar. Estarà constituit per columnes i un tauler sobre elles, tot açò al llarg dels 40 km de
longitud i, per creuar-lo amb cotxe a 60 km/h, es tardarà 40 minuts.

Contesta a la següents qüestions:

a) Al text es comparen dos tipus de ponts. Quines diferències trobaries entre l’un i
l’altre pel que fa al tipus d’estructura?

El pont de Messina serà del tipus penjat i el pont de Qatar serà del columnes i
taulers sobre elles.

b) Per què s’ha optat per un pont en suspensió a l’estret de Messina?

Per la gran profunditat del mar a l’estret de Messina, que fa impossible la

construcció de columnes.

c) Quines són les principals característiques tècniques del pont de Messina?

Columnes de 55 metres d’alçada sobre el mar; una massa de 55 000 tones, una
longitud de 3 300 metres i una amplada de 60 metres.

d) Per què no s’ha optat per un pont en suspensió a l’estret de Qatar?

Perquè el pont de columnes és més fàcil i econòmic de construir.

19
5. Les estructures.
Activitat 14:
Fes, en quinze línies, una descripció d’un pupitre de
classe.

La taula està composta per dues parts. Un tauler de

fusta contraxapada, amb les superfícies superior i

inferior recobertes amb una làmina de plàstic de

color verd. El tauler té les dimensions següents, 700

mm de llarg, 500 mm d’ample i un gruix de 20 mm.

L’altra és una estructura de ferro que suporta el tauler i forma les pates de la taula.

Aquesta estructura està feta amb dos trossos de tub redó de 25 mm de diàmetre

doblegats en forma d’U invertida que formen les pates. Aquestes dues peces estan

unides mitjançants una altre tub redó de 20 mm de diàmetre, col·locat de forma

horitzontal i soldat a les pates. Sobre aquestos travessers va col·locat un enreixat fet

amb vareta de ferro de 4 mm de diàmetre, aquest enreixat forma una safata que

permet deixar llibres, llibretes, fulls, etc.

A cada costat dels travessers, i amb la mateixa vareta que l’enreixat, es formen dos

ganxos que permeten penjar les motxilles.

A l’extrem de les pates van col·locats uns tapons de plàstic que eviten que al

desplaçar la taula es ratlles el pis.

Tota l’estructura està pintada de color verd per evitar la corrossió del ferro.

El tauler de fusta va subjectat a les pates amb huit suports de plàstic i un caragol de

rosca de fusta en cada suport.

Una vegada muntada la taula té una alçada de 770 mm

20