You are on page 1of 44

Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV.

Enrique Lluch Còcera

Recull de vocabulari

El següent recull de vocabulari s’ha elaborat a partir de les últimes proves d’examen de Grau Superior de la JQCV.

Tant la paraula correcta com el seu significat principal es mostren en color negre. Mentre que, en clor gris i a la seua
esquerra, apareix la paraula incorrecta més freqüent.

El llistat s’organitza per ordre alfabètic de les paraules incorrectes, per tal de comprovar si la paraula que utilitzem
habitualment és un barbarisme.

A
Abedul Bedoll Aclaració Aclariment
Arbre caducifoli de la família de les betulàcies (Betula pendula), de Explicació que aclarix alguna cosa, que la fa més entenedora.
fulles triangulars, dentades i glabres, de branquetes i branquillons
més o menys penjants i de fruits menuts agrupats en aments Aclaratori Aclaridor
penjants. Que aclarix.

Abertura Obertura Acné Acne


Acció o efecte d'obrir. Afecció cutània caracteritzada per seborrea, retenció glandular
sebàcia primitiva i alteracions inflamatòries secundàries, produïda
Abono Abonament per l'obstrucció dels fol·licles sebacis de la pell.
Contracte pel qual es paga una certa quantitat per tindre dret a
rebre un proveïment d'una manera regular o a fer ús d'un servici o Acometida Presa de corrent
d'una instal·lació durant un període de temps determinat. Endoll, especialment la base o sòcol que es fixa en una paret, en un
aparell o una màquina, etc.
Abono Adob
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements Acomodo Acomodament
químics indispensables per al creixement dels vegetals i que s'afig a Acció o efecte d'acomodar.
la terra per a compensar-la de les deficiències que puga tindre
d'estos elements.
Acondicionament Condicionament
Acció o efecte de condicionar.
Abovedat De volta
Estructura arquitectònica corbada que cobrix un espai, forma un
Aconteixement Esdeveniment, fet
sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que
Allò que s'esdevé, fet.
recolzen mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per
parets, pilars, etc.
Acopi Aplega, arreplega, provisió, abassegament
Fer-ne provisió, reunir-ne en una certa quantitat.
Abrelates Obrellaunes, obrillandes
Utensili, manual o elèctric, que s'usa per a obrir llandes.
Acordeó Acordió
Instrument de vent proveït d'un teclat i d'una manxa que s'acciona
Acantilat, barranc Penya-segat, espadat
amb el braç.
Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de
contacte entre terra i mar.
Adelanto Avanç, progrés
Acció d'anar avant, d'avançar.
Acàs Atzar, casualitat
Causa suposada a què s'atribuïxen els fets de què es desconeix la
causa real. Ademan Gest, actitud, moviment
Moviment del braç, del cap, del cos, etc., que expressa certs
pensaments o sentiments i fa més expressiu el llenguatge.
Acequia Séquia, rec
Canal de regatge.
Ademés A més, a més a més, encara, encara més, així
Acera Voravia, vorera mateix, ultra això, endemés, no res menys.
Part lateral d'un carrer, d'un pont, etc., generalment més alta que la
calçada, que és destinada al pas de la gent que va a peu. Adició Addició
Operació de sumar. Suma. Element que s'afig a un altre.
Acert Encert
Acció o efecte d'encertar. Adiví Endeví
Persona que prediu el futur.
Acidés Acidesa
Qualitat d'àcid.
1
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Adoquí Llamborda, pedra Ajedrés Escacs


Peça, generalment de forma rectangular, usada per a pavimentar les Joc de taula que es practica entre dos contrincants, sobre un
calçades dels carrers o d'altres vies. escaquer, amb setze peces movibles o escacs per a cada jugador.

Adrede A dretcient, expressament, a posta. Ajetreo Renou, escarrassament


D'una manera expressa, clarament manifestada. Agitació, bullícia, moviment de coses que es porten d'un lloc a
l'altre.
Aduana Duana
Administració encarregada de percebre els drets establits sobre
Ajuar Aixovar, parament de la casa
certes mercaderies a l'entrada i l'eixida del territori d'un Estat i
Conjunt de roba d'ús personal i de la casa que s'aporta al matrimoni.
d'impedir la circulació de productes prohibits.

Afamat Famós Alacena Armari de paret


Que té molta fama o que és molt conegut.
Alameda Pollancreda, albereda
Comunitat vegetal de ribera en què predomina l'àlber.
Afan, ahinco Afany, deler.
Esforç gran i penós que es fa per a aconseguir alguna cosa. Passió
que es posa en una acció. Albacea Marmessor
Persona nomenada pel causant perquè tinga cura de complir i
d'executar la seua última voluntat.
Afrenta Greuge, afront.
Ofensa greu que es fa públicament. Vergonya, deshonor.
Albergue Posada, alberg
Establiment, edifici, on es troba allotjament.
Agalla Ganya, brànquia
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc., que
Albóndiga Mandonguilla
constitueixen l'òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de
Bola de carn o de peix picada molt finament i pastada amb pa
respiració aquàtica, especialment d'aquells als quals llur revestiment
ratllat, ous batuts i espècies.
cutani no permet la respiració cutània.

Agasajo Afalac, compliment Alborot Avalot


Lloança, demostració d'afecte, de reverència, etc. Agitació popular

Agrado, agrat Agradança, grat, gust Alçada, alçària Altura


Satisfacció, gust, que es troba en algú o alguna cosa. Distància vertical que hi ha d'un punt a la superfície de la Terra o a
qualsevol altre element que es pren com a referència. (Per fer
medicions)
Agravio Greuge, tort
Paraula o acció que ferix algú en la seua dignitat, que el mortifica
greument. Alcahuet, alcavó Alcavot
Persona que actua de mitjancera o d'encobridora en relacions
amoroses considerades il·lícites.
Agri Agre
Que té una acidesa desagradable.
Alcanç Abast
Distància fins a la qual arriba l'efecte d'una acció física, o el projectil
Aguacat, aiguacat Alvocat disparat per qualsevol arma.
Fruit de l'alvocater.

Alcantarilla Claveguera
Agüero Averany, auguri, pronòstic Conducte subterrani per a arreplegar les aigües pluvials o fecals dels
carrers i els edificis d'una població i conduir-les a la xàrcia general de
Aguijón Agulló, fibló sanejament, o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
Òrgan retràctil en forma de punxa que tenen els escorpins i alguns
insectes, i que els servix com a arma ofensiva o defensiva. Alce, alç Ant
Gènere de mamífers artiodàctils remugants de la família dels cèrvids
Aguileny Aquilí, aguilenc (Alces sp) integrat per animals corpulents, de dors una mica geperut
Relatiu o pertanyent a l'àguila. i amb una cresta al coll, que és curt.

Aguinaldo Estrenes, propina Alcoran Alcorà


Present, donat als xiquets per nadal com a gratificació pel seu cant. Llibre sagrat dels musulmans que conté la predicació de Mahoma.

Agujetes Fiblades, punxades Alcúrnia Nissaga, llinatge


Dolor agut i breu que sobrevé en alguna part del cos, per haver fet Conjunt de tots els descendents (hòmens i dones) per línia
esport intensament. masculina excepte en el cas d'una pubilla d'una estirp comuna.

Ahogo Ofec Aldaba, picaporte Pernet, pica porta, argolla


Extrema dificultat de respirar. Anella grossa de ferro o d'un altre metall.

2
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Aleació Lliga, aliatge Alpiste Escaiola


Substància composta de dos o més metalls. Planta gramínia (Phalaris canariensis), d'arrel fibrosa i de fulles
linears amples, la grana de la qual és utilitzada com a menjar per a
les aus de gàbia.
Alevosia Traïdoria, perfídia
Qualitat de pèrfid, deslleialtat, traïció.
Alquiler Lloguer
Alfarer Terrissaire, gerrer, oller Contracte d'arrendament pel qual l'ús d'un bé o d'un servici se cedix
Persona que fa objectes de terrissa o en ven. a algú per un temps determinat.

Alfiler Agulla de cap Alquitrà Quitrà


Cada un dels diversos materials bituminosos que s'obtenen per
Barreta, generalment de llautó o d'acer, que té un cap terminat en
destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials
punta i l'altre en una petita cabota.
vegetals o carbonacis. És líquid, viscós, de color fosc i forta olor.

Alfombra Catifa Alt! Alto!


Teixit gros que és utilitzat, recobrint el soler d'habitacions, d'escales,
Expressió usada per a fer parar algú en una marxa, en una
etc., per a resguardar del fred i com a ornamentació.
correguda, etc., que interrompa un discurs, un treball, l'execució
d'alguna cosa.
Algo Quelcom, res, alguna cosa
Altura Alçada.
Alhaja Joia Alçària, especialment d'una persona o d'un animal. (Per expressar
Peça d'or o d'un altre metall preciós, amb una o més gemmes, que una envergadura)
es porta com a ornament.

Alumbrat Enllumenatge, enllumenat


Aliento Alé, ànim Conjunt de llums que enllumenen un lloc.
Aire que ix dels pulmons durant l'expiració.

Alimentici Alible, alimentari Ama Mestressa


La qui té el domini d'alguna cosa o algú baix el seu domini.
Relatiu o pertanyent als aliments.

Aliniat Alineat Amanéixer Alba, albada


Temps que transcorre des que comença a clarejar el dia fins a
Posat en línia; arrenglerat. l'eixida del sol.

Almacén Magatzem Amapola Rosella


Local destinat a guardar matèries primeres, productes Planta herbàcia anual de la família de les papaveràcies (Papaver
semielaborats o mercaderies acabades d'una empresa industrial o rhoeas), de fulles pinnatipartides, flors de color roig viu i fruits en
les existències de reserva d'un establiment comercial, etc. càpsula.

Almeja Cloïssa, copinya Amargura Amargor


Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis Qualitat d'amarg.
(Tapes decussatus), de valves ovals amb unes fines estries radials
que s'entrecreuen amb unes altres de concèntriques, molt apreciat
com a aliment.
Àmbar Ambre
Resina fòssil de diverses coníferes, amorfa, translúcida, groguenca,
utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació.
Almena Muró, merlet
Cada un dels xicotets pilars d'obra i de secció quadrangular que per
a la defensa es construïen en la cima de les antigues fortaleses,
Ambos, ambes Ambdós, ambdues, tots dos, totes dues
deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic.
Ameno Plaent, amé
Almirant Almirall Dit d'un lloc agradable a la vista.
Oficial que comanda una esquadra.
Amortiguador Esmorteïdor
Almohadó Coixí Dispositiu mecànic que reduïx progressivament, fins a anul·lar-les,
les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d'un vehicle
Sac de tela, de cuiro, etc., rectangular, redó, etc., cosit per tots els
provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les
costats, ple de llana, de ploma, de crin, d'espuma de niló o d'una
condicions de funcionament.
altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap.

Almorrana Morena Ampolla Bambolla, bufa, butllofa


Lesió produïda per un alçament de l'epidermis.
Hemorroide.

Alocat Esbojarrat, boig, trastocat Anàlisis Anàlisi


Examen de les parts que constituïxen un tot, d'una manera separada
Que té coses de boig.
o a partir de les relacions que s'establixen entre elles.

3
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Ancla Àncora Aparato Aparell


Aparell de ferro o d'acer que, lligat a l'extrem d'una cadena, d'un Sistema o conjunt de sistemes mecànics i a vegades elèctrics o
cap o d'un cable, es deixa caure perquè es clave en el fons del mar, a electrònics constituït en general a la manera d'unitat
fi d'assegurar una embarcació i impedir que el vent o els corrents se substancialment independent d'altres i d'una certa complexitat
l'emporten. constructiva o de funcionament, que servix per a executar alguna
operació o que du a terme determinades funcions.
Andami Bastida
Construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que Aparato Aparat
suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els Allò que dóna pompositat a un acte, a una cerimònia.
llocs on han de treballar.
Apariència Semblança
Andén Andana, moll Aspecte exterior d'algú o d'alguna cosa.
Franja de terreny destinada als vianants que voreja un moll.

Apego Inclinació, afecció


Àngul Angle Inclinació, amor, afecte, envers algú.
Grau d'obertura, diferència de direcció, de dos rectes.

Apenes Gairebé no, quasi no, a penes, amb prou


Angústia Angúnia, congoixa, angoixa faenes
Opressió en el pit, respiració fatigosa, produïda per una calor
opressiva, per un patiment, per una indisposició física, per un
disgust, etc. Apissonadora Piconadora
Màquina que servix per a compactar els materials del sòl, tot
afermant-lo i fent-lo més resistent.
Ano Anus
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s'obri a
l'exterior o desemboca en la cloaca i a través del qual l'animal Aplauso Aplaudiment
expulsa els residus no digerits d'aliment i altres matèries associades. Acció d'aplaudir.

Antebraç Avantbraç Apodo Malnom, motiu, sobrenom


Part del braç compresa entre el colze i el puny. Nom que es posa a algú, pres d'algun defecte, vici, etc.

Antecàmara Antecambra Aprop A prop, prop


A una xicoteta distància en l'espai o en el temps.
Habitació situada abans de la sala o la cambra principal.

Antepassat Avantpassat Apuro Destret, embolic, dificultat, compromís, embull,


Ascendent, antecessor. trifulga
Situació anguniosa, de gravetat accentuada, o d'extrema necessitat.
Fort malestar, angúnia.
Antes Abans
En un lloc o en un temps anteriors.
Arandela Volandera
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d'un eix,
Anticipo, anticip Bestreta, acompte, avanç, avançada d'un pern, d'un cargol i d'altres peces similars, evita el fregament
Fer un pagament amb diners anticipats. directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és
interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les
Antidiluvià Antediluvià dues peces entre les quals és posada, una d'elles generalment una
Anterior al diluvi. femella, serveix de junta, etc.

Antifàs Careta, màscara Àrbit Àrbitre


Figura de cartó, fil d'aram, imitant una cara, amb forats per als ulls i En les competicions esportives, persona encarregada d'interpretar i
la boca, amb què una persona es cobrix el rostre. de fer complir el reglament del joc.

Antorxa Torxa Arboleda Arbreda


Teia llarga o bastó embolicat de teles, borumballes, etc., impregnats Lloc poblat d'arbres.
de matèria inflamable, que s'agarra amb la mà i que servix per a fer
llum.
Arcén Voravia lateral, voral, vorera, vora
Cada una de les franges disposades als dos costats d'algunes
Anzuel Ham carreteres a fi que els vehicles s'hi puguen parar en cas
Ganxo menut de ferro o d'un altre metall que, penjat d'un fil i d'emergència sense destorbar el trànsit.
proveït d'esquer, servix per a pescar.
Arcilla Argila
Apanyo, arreglo Arranjament Terme que s'aplica a un tipus de roques terroses, criptocristal·lines,
Adaptació per a veus o per a instruments diferents dels de l'obra formades essencialment per silicats d'alumini hidratats, que tenen la
original. propietat de tornar-se plàstiques quan s'embeuen d'aigua o de ser
adsorbents i desgreixants en sec.

4
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Aro Cèrcol, segment Assediar / Assedio Setge


Peça en forma de corona cilíndrica. Voltar (un lloc) impedint d'eixir-ne, tractant d'entrar-hi. Posar setge.

Arrabal Raval Assiento Seient


Barri o caseria situada als afores d'una població. Cadira, butaca o tot altre moble destinat a seure-hi.

Arranque Arrancada / Embranzida, rampell Astilla Estella


Acció o efecte d'arrancar. Fragment que s'ha després d'una fusta en tallar-la o en esqueixar-la,
etc.

Arrebat Rauxa Astiller Drassana


Determinació sobtada, pensada capritxosa.
Establiment vora la mar o vora el riu on es fabriquen i reparen els
vaixells.
Arrecif Baix, escull
Roca arran d'aigua o a molt poca distància de la superfície de l'aigua. Atadura Lligam, lligament
Allò amb què es lliga o que servix per a lligar o que fa estar lligat.
Arremetida Arremesa
Acció d'arremetre. Atareat Aqueferat, atrafegat, enfaenat, enfeinat
Que té molta faena.
Arrepentiment Penediment
Acció o efecte de penedir-se. Ataüt Taüt
Caixa, ordinàriament de fusta, on es posa el cadàver per portar-lo a
Arroio Rierol enterrar.
Xicotet corrent natural d'aigua.
Atraco Robatori, atracament
Acció d'atracar.
Artesonat Tegellat, enteixinat
Estructura inferior d'un sostre pla o en volta constituïda per
l'encreuament de bigues i motllures que formen caselles Atril Faristol
quadrilàteres o poligonals. Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma
un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-
ne la lectura.
Artilugi Giny, aparell
Màquina, especialment de guerra.
Atun Tonyina
Teleosti de l'orde dels perciformes, de la família dels túnids
Artimanya Parany (Thunnus thynnus), amb el dors blau fosc i el ventre platejat, de cos
Trampa, giny dreçat per caçar o agarrar animals. poderós, depredador actiu i amb la carn agradable i nutritiva que es
consumix fresca o en conserva.
Asa Nansa, ansa
Part ixent d'un objecte, en forma d'arc, anell, etc., que servix per a Autodidacta Autodidacte
agarrar-lo. Persona que s'ha instruït sense l'ajuda de cap mestre.

Asador Ast Avalanxa, alud Allau


Barreta de ferro llarga i prima, acabada en punta per un cap, amb la Massa de neu o de gel que es desprén de la muntanya i es precipita
qual es traspassa longitudinalment un animal o un tros de carn a fi amb violència.
d'anar rostint-lo mentres rep un moviment de rotació.
Avaro Avar, avariciós, agarrat, gasiu, mesquí
Asco Oi, fàstic Que té avarícia; avariciós.
Sensació desagradable que causa una cosa que repugna.
Avella Abella
Petit insecte himenòpter de la família dels àpids (Apis mellifica) que
Aseo Netedat, condícia
viu en eixams i produeix mel i cera.
Mirament en l'orde i la netedat de les coses.

Avespa Vespa
Asqua Brasa Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que
Tros de llenya o de carbó reduït per la combustió a l'estat de carbó també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d'altres famílies.
ardent.
Avestruç Estruç
Assafata Cambrera, assistenta Au de l'orde dels estrucioniformes (Struthio sp), considerada com
Criada que fa les faenes de la casa, llevat de cuinar. l'au vivent més gran, de coll llarg, potes llargues, ales reduïdes per a
aguantar l'equilibri quan corren, plomatge negrós amb el cap i el coll
quasi nus, de correguda velocíssima, pròpies d'algunes regions
Assahar Tarongina
africanes i asiàtiques.
Flor del taronger.

Axaque Alifac
Assamblea Assemblea Mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüència
Reunió de persones convocades per a un fi comú, fonamentalment d'una malaltia.
per a deliberar i prendre acords sobre un assumpte.

5
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

B
Bactèria Bacteri Barandilla Barana, baraneta
Classe de microorganismes unicel·lulars d'estructura procariota, Construcció que voreja un balcó, un terrat, una plataforma
generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat qualsevol, un pont, un pou, una era, un clos, etc., la qual s'eleva del
transversa. sòl fins a una alçària tal que la vora superior pot servir de passamà o
ampit.

Badén Córrec, escorranc, corregall. / Gual


Excavació produïda en un terreny rost per l'escorriment de les Baratija Quincalla
aigües de pluja. / En l'encreuament de dos carrers, depressió feta en Objectes de metall d'escàs valor, especialment imitacions de joies.
la calçada d'un d'estos per a facilitar el pas de l'aigua de pluja de
l'altre carrer Barco Nau, navili, embarcació, vaixell
Vehicle capaç de flotar i transportar per l'aigua persones o coses,
Bado Gual construcció naval.
Lloc on està prohibit l’aparcament
Barquillo Neula
Bahia Badia Full prim de pasta feta amb farina, especialment el que conté sucre i
Entrada del mar o d'un llac en la costa, generalment més xicoteta una essència i va enrotllat en forma de canó.
que un golf.
Barrena Trebinella, barrina
Baix (prep) Sota, davall Ferramenta utilitzada per a perforar diversos materials, com pedra,
marbre i especialment fusta, que consistix en una tija metàl·lica
proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta recta o
Balaustrada Balustrada cònica en forma de caragol que la guia.
Barana el passamà de la qual descansa sobre balustres.

Barreny Gibrell, llibrell, cossi, conca


Ballena Balena Atifell gran, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer
Terme que s'aplica a qualsevol dels cetacis del suborde dels
la bugada.
misticets.

Barro Fang, llim, argila / Terra cuita, terrissa, fang


Balsa Rai Mescla d'aigua i de terra.
Conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats
paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït
amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d'un Bàrtuls Estris, trastets, equip
riu per al transport de la mateixa fusta. Equipació d’utensilis, ferramentes.

Bàlsam, espècie Espècia Basso Melsa


Substància aromàtica i, a vegades, de tast picant, utilitzada per a En el sistema circulatori dels vertebrats, òrgan de color roig fosc i
condimentar el menjar, com ara pebre, canella, claus i safrà. forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómec, que produïx glòbuls
rojos i destruïx els inservibles.

Bambalina Bambolina
Cada una de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades Basura, bassura Fem, escombraries, brossa
del sostre d'un escenari, formen la part superior d'una decoració Conjunt de fem i d'altres despulles
que figura un sostre, branques pontades, el cel, etc.
Bavosa Llimac
Bandeja Plàtera, plata, safata Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família
Plat gran, molt planer, amb vores de poca alçària, que servix per a dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i
portar gots, tasses, etc., o per a presentar alguna cosa. amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals.

Bandido Bandit, bandoler Beig Beix


Fugitiu de la justícia. Del color de la llana natural, marró clar.

Bando Bàndol Berberecho Escopinya, catxell


Facció, parcialitat, partit. Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l'orde dels
eulamel·libranquis, de la família dels cardítids (Cardium sp),
caracteritzat per dos valves iguals que formen una closca en forma
Bando Ban de cor.
Disposició de caràcter general en forma d'orde que l'autoritat
imposa directament a la població.
Besest, bisiest Bixest
Es diu de l'any de traspàs.
Baraja Baralla
Joc complet de cartes.
Besugo Besuc
Peix de l'orde dels perciformes, de la família dels espàrids (Pagellus
acarne), amb el cos ovalat i comprimit i els ulls grans, objecte d'una
activa pesca.
6
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Betun Betum Bolillo Boixet


Mescla d'hidrocarburs d'origen natural o pirogènic, o d'ambdós Pal xicotet tornejat de fusta de boix utilitzat per a fer puntes de
orígens, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonatats, que pot coixí.
ser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.
Bolleria Pastisseria, forn, fleca
Betxamel, besamel Beixamel Conjunt de pastissos.
Salsa feta a base de mantega o sagí, llet i farina, també s'hi pot
afegir nata, formatge, caldo, pernil, sofregit de ceba, tàperes, etc.
Bolso Bossa, portamonedes, moneder, sac de mà
Saquet de cuiro, de tela, etc., amb cordons o amb tancador, per a
Bienal, biennal Bianual portar diners.
Que té lloc dues vegades l'any.

Bombilla Bombeta
Binòcul Binocle Làmpada elèctrica formada per una espècie d'ampolla de vidre a
Instrument òptic format per dos ulleres de baixa potència, una per a l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de
cada ull, muntades sobre un mateix suport i graduables. tungsté, que produïx llum per incandescència en circular-hi el
corrent elèctric.
Biombo Paravent, mampara, separador
Moble que consistix en un o més bastidors coberts de pell, tela, etc., Bonito Bonítol
i que servix per a resguardar de l'aire, per a establir una separació Peix de l'orde dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Sarda
dins d'una habitació, etc. sarda), de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc i el ventre
blanc, que forma grans bancs que s'acosten a la costa per fresar.
Bírria Bunyol, mamarratxada
Cosa mal feta.
Boqueró, boquerón, anxoa Aladroc, seitó, anxova
Peix de l'orde dels clupeïformes, de la família dels engràulids
Bisagra Frontissa (Engraulis encrasicholus), que té el dors blavós, els flancs platejats i
Conjunt de dos plaques de ferro o metall, a banda i banda d'un eix el morro prominent, que es pesca en grans quantitats per a
comú que els permet girar. consumir-lo fresc o sovint salat.

Bisco Guerxo, guenyo Boquet, boquete Esvoranc


Estràbic. Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d'haver-se'n després un
tros.

Bisont, bissont, bison Bisó


Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins (Bison sp), Borde Bordura
de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós a l'esquena; el Peça fonamental que voreja el camper.
bisó europeu (B. bonasus) i el bisó americà (B. bison) són conservats
avui en captivitat en parcs zoològics o en parcs nacionals i reserves. Bordura, bordell Rastell
Filera de pedres disposades de cantell i sobresortint de la terra que
Bisuteria Bijuteria serveix per a marcar límits, per a formar una vora, etc.
Fabricació, comerç, de joies fetes amb materials no nobles.
Borrador Esborrany
Primera redacció d'un escrit o un text, destinat a ser copiat després
Bocacalle Cantonada, embocadura, cap de carrer
de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguen.
Obertura o pas per on s'entra en un canal, un carrer, un port, etc.

Bocadillo, bocata Entrepà, badall, sandvitx Borratxí Embriac, bufat, gat


Tros de pa partit longitudinalment en dos mitats i farcit amb algun Que té les facultats pertorbades per l'alcohol.
aliment.
Botiquín Farmaciola
Bocina Botzina Armariet o estoig amb medicaments, gases, etc., per a casos
Instrument de vent consistituït per una banya, un tub corbat, etc., d'urgència.
que produïx un so paregut al de la trompa, i que sol utilitzar-se per a
fer senyals. Braços crusats Braços plegats

Bócio Goll Brújula Brúixola


Tumor tiroïdal benigne. Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, utilitzat
essencialment per a determinar direccions horitzontals a partir de la
Bodega, cava Celler direcció aproximada nord-sud.
Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les
begudes alcohòliques fermentades. / Xicotet local subterrani d'una Bugada Colada
casa on se sol guardar vi, menjar, etc. / Rebost. Operació d'abocar dins d'un motle un metall fos / Massa de lava que
ix a l'exterior a través d'un cràter i que s'escampa mantenint la
Bogavant Llamàntol temperatura prou elevada per a comportar-se amb fluïdesa.
Crustaci de l'orde dels decàpodes i de la família dels nefròpids
(Homarus gammarus), de cos allargat i de grans dimensions, amb
cinc parells de potes i unes pinces enormes al primer parell de
potes.

7
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Buhardilla Mansarda, golfa


Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada
formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns
altres de superiors i de poca inclinació.

Buitre Voltor
Au de l'orde dels falconiformes, de la família dels accipítrids (Gyps
fulvus), de color bru rogenc i rossenc, amb un collar de plomes al
coll blanquinós, que habita a les serralades africanes i al sud
d'Europa.

Burdell Bordell
Casa de prostitució.

Buril Burí
Ferramenta semblant al cisell utilitzada per a gravar metall, pedra,
etc.

Bursàtil Borsari
Relatiu a les operacions de borsa i als valors que s'hi cotitzen.

Busso Bus, escafandrer


Persona que opera submergida completament dins de l'aigua.

Bussó Bústia, boca


Receptacle en el qual, a través d'una obertura llarga i estreta, és
depositada correspondència per a ser processada.

8
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

C
Cabal, caudal Cabdal Caminata Caminada
Principal, eminent, primordial. Fet de recórrer caminant un trajecte llarg.

Cabdal, caudal Cabal Campeó Campió


Conjunt de béns que hom té. Que ha aconseguit la victòria en una competició, especialment
esportiva.
Caballó Carena
En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants. Çancadilla Traveta
Acció de posar una cama encreuada amb la d'un altre que camina,
que corre, que lluita, etc., per privar-la de moure's i fer-lo, així,
Cabçal Capçal, capçalera caure a terra.
Part del llit on hom posa el coixí o els coixins.

Candau Cadenat
Cadera Maluc, flanc Tanca no fixa proveïda d'una barra que s'introduïx dins de les
Cada una de les dos parts eixides que formen els ossos superiors de
bagues, les orelles, etc., d'una caixa, d'un armari, d'una porta, etc.
la pelvis.

Candelabro Canelobre
Caio Ull de poll Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de
Superposició de capes dures de l'epidermis que envaïxen capes
dos braços o més, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes
dèrmiques per mitjà d'una prolongació anomenada arrel.
candeles.

Caldo Brou, suc Canines, colmillos Ullals, claus


Líquid resultant de l'ebullició prolongada en aigua d'un o diversos
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels
productes alimentaris.
mamífers i que es caracteritza per tindre una sola arrel i forma
cònica amb la corona acabada en punta .
Calentador Calfador, escalfador
Aparell utilitzat per a calfar aigua o un altre fluid per mitjà d'energia Cansanci Cansament, cansera, fatiga
elèctrica o d'un combustible, generalment gasós o líquid.
Estat de cansament general a conseqüència d'una activitat molt
intensa o prolongada, sigui física o intel·lectual.
Calentura Febre
Síndrome que es caracteritza per l'augment de la temperatura Cantera Pedrera
normal del cos, produïda per la reacció de l'organisme a un procés Lloc d'on s'extrauen pedres emprades en construcció o en obres
patològic. públiques.

Calfor Escalfor Canxa Pista


Acció o efecte de calfar. Lloc cobert o a l'aire lliure usat temporalment o permanentment per
a manifestacions esportives, especialment carreres
Calis Calze
Copa, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, Canyeria, tuberia Canonada
usada per a contindre el vi en la celebració eucarística. Conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i
eventualment de matèries granulars i pulverulentes.
Calissa Calcària
Roca sedimentària que conté més d'un 50% de carbonat càlcic. Canyo Broc, canella
Part d'un recipient, com el gerro, la botija, el porró, etc., en forma
Calitat Qualitat de bec o de canó per on s'aboca l'aigua, el vi, etc.
Manera de ser bona o roïna d'una persona o cosa.
Canyó Canó
Camaraderia, companyerisme Companyonia Tub per on ix el projectil llançat per una arma de foc.
Solidaritat amb els companys.
Cap Cabeça
Camarí Cambril Cap de bestiar / Bulb vegetal (alls)
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere dels altars
presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és Capdell Cabdell
visible des de la nau de l'església a través d'una obertura. Bola obtinguda enrotllant un fil, de qualsevol matèria tèxtil, sobre si
mateix.
Camarot Cabina
Cambra menuda dels vaixells, utilitzada com a dormitori. Caradura Penques, barrut, tenir barra, caragruixut
Dit d'una persona que té molta barra, que és molt desvergonyida.
Camilla Baiard, llitera
Llit lleuger amb dos vares laterals o amb rodes, utilitzat per a
transportar malalts o ferits.

9
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Carajillo Cigaló, cremat, rebentat, tocat Caudal, cabdal Cabal, quantitat


Copeta d'aiguardent, de rom, etc., que s'entra a beure en una Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de
taverna, un bar, etc. temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.

Carcoma Corc, corcó Cavallar Cavallí


Terme que s'aplica als individus adults i a les larves de diversos De la naturalesa del cavall.
coleòpters que viuen en la fusta, en el gra o en d'altres productes
vegetals, dels quals s'alimenten. Cebo Esquer
Menjar, sovint enverinat, que s'utilitza per a atraure peixos, aus, etc.
Carinyo Estimació, afecte, voluntat
Amor no sexual per una persona.
Cebo Enceb
Quantitat xicoteta de material explosiu, molt sensible, que inclou
Carpinteria Fusteria una metxa, una resistència elèctrica o uns elèctrodes que produïxen
Botiga i obrador de fuster. l'explosió.

Carret Rodet Celador Zelador


Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc., amb un forat central que
Auxiliar de clínica.
permet introduir-hi una ànima, especialment si està proveït de
volanderes als extrems, entorn del qual s'enrotlla fil, fil d'aram,
paper o altres matèries flexibles. Celosia Gelosia, ventalla
Enreixat de llistons encreuats que es posa a les finestres perquè no
entre l'esclat de la llum i que permet poder mirar sense ser vist des
Carretilla Carretó, carrutxes de l'exterior.
Carro de xicotetes dimensions empés per una persona o per un
animal xicotet de càrrega.
Cels Zels, gelosia
Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.
Cartelera Cartellera
Plafó on es col·loquen cartells d'espectacles.
Cencerro Esquellot, esquella
Espècie de campana xicoteta que es posa en el coll dels caps de
Cartílago Tendrum, cartílag bestiar que guien un ramat.
Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós.
Cenicero, cenicer Cendrer
Càscara Closca, corfa, clòvia, clofolla Recipient per a tirar la cendra que es fa fumant.
Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels
crustacis i dels mol·luscs i l'ossi i corni dels quelonis.
Centinela Sentinella
Servici de vigilància i defensa dut a terme per un soldat.
Casi Quasi, gairebé
Cepa Rabassa
Catafal, catafalc Cadafal Part de la soca d'un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual
Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a arrenquen les arrels.
un acte, un espectacle solemne, etc.

Cepillo Ribot
Catarata Cascada, sallent Ferramenta utilitzada pels boters, els mestres d'aixa, etc., per a
Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici, saltant. obrar la fusta.

Catastre Cadastre Cerda Cerra, pèl


Documentació establida per a permetre la identificació de les Pèl gros i aspre de porc o de senglar molt apreciat per a la fabricació
propietats immobles d'una determinada zona, la constatació del de brotxes, brotxetes i pinzells.
caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en
resulten.
Cerebro Cervell
Part de l'encèfal dels vertebrats situada en la zona anterior i
Catxivatxe Andròmina, enderga, cafetera superior del crani.
Utensili, moble, etc., inservible, inútil.

Ceremòmia Cerimònia
Catxondo Divertit, graciós Acte exterior o sèrie d'actes prescrits per llei o costum, en
Que divertix, que entreté o distrau agradablement. celebració d'una solemnitat.

Catxorro Cadell Cerrajer Manyà, serraller


Cria del gos, del llop, de l'ós, del lleó i d'altres animals mamífers. Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

Cauce Llera, llit, mare Cerrojo, cerradura Pany


Tros del llit d'un riu o torrent sec ple de cudols. Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta per mitjà
d'argolles, perquè llisque i s'encaixe en un forat del bastiment i faça
de tancadura.

10
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Césped Gespa Cloaca Claveguera


Herba menuda, espessa i en gran part graminoide, que cobrix Conducte subterrani per a arreplegar les aigües pluvials o fecals dels
totalment el sòl. carrers i els edificis d'una població i conduir-les a la xàrcia general de
sanejament, o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
Cetro, cebtre, cetre Ceptre
Vareta simbòlica de l'autoritat i la dignitat reial o imperial. Cobaia Cobai, conill porquí, conillet d’Índies
Conill porquí o conillet d'Índies.
Cientificisme Cientisme Cobro Cobrament
Terme utilitzat, sovint en forma polèmica, per a designar la doctrina Acció o efecte de cobrar.
o la tendència derivada del positivisme segons la qual la ciència és
capaç de resoldre totes les qüestions que la intel·ligència humana es Còdic, còdig Codi
pot plantejar, fins i tot les considerades tradicionalment com a Conjunt de signes, de normes, etc., que formen un vocabulari, una
metafísiques. clau, etc.

Cierre Tancament Còdice Còdex


Acció o efecte de tancar. Llibre antic escrit a mà, dit especialment dels anteriors al segle XVI.

Ciervo Cérvol Cofradia Confraria


Mamífer remugant de la família dels cèrvids (Cervus elaphus), Associació de fidels constituïda per a l'exercici d'obres de pietat i de
d'aspecte àgil i robust, de cap allargat i de coll llarg i musculat. caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró.

Cigüenya Cigonya Cogot Clatell, nuca


Gènere d'aus de l'orde dels ciconiformes, de la família dels cicònids Bescoll.
(Ciconia sp), de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes
llargs, d'un vol lent i pausat.
Coixera Coixària, coixesa
Qualitat de coix.
Ciments Cossol, base, fonaments
Basament de les parets i els pilars d'un edifici que queden enterrats
Colada Bugada
i transmeten al terreny el pes de la construcció.
Conjunt d'operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.

Cinzell Cissell
Ferramenta consistent en una barra d'acer acabada per un extrem Coletilla Afegitó
en un tall, i per l'altre en un cap, que es percudix per a tallar o Cosa que s'afig a una altra, addició.
desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
Colgador Penjador, penja-robes
Círcul Cercle Croc, clau o qualsevol dispositiu que servix per a penjar-hi alguna
Conjunt de tots els punts d'un pla la distància dels quals a un punt cosa.
fix és menor que un segment donat, anomenat radi, o igual a este
segment. Colilla Burilla
Punta de cigar o de cigarret.
Cirugià Cirurgià
Persona que practica la cirurgia. Coliseo Coliseu
Gran teatre o altre edifici destinat a espectacles.
Cisne Cigne
Gènere d'aus palmípedes de l'orde dels anseriformes, de la família Colmena Rusc, arna
dels anàtids (Cygnus sp), aquàtiques, excel·lents nadadores i Habitacle d'una comunitat d'abelles.
voladores, molt elegants quan naden, però de caminar pesat, amb el
coll llarg i flexible.
Colmo Curull, caramull
Ple a vessar.
Ciudadania Ciutadania
Condició i dret que tenen les persones que pertanyen a una
comunitat política erigida en Estat, que expressa el vincle existent Colmo Súmmum, allò que no hi ha
entre este i els seus membres. Grau més alt al qual arriba una cosa.

Ciudatà Ciutadà Columpi Agrunsadora, gronxador, trapezi


Relatiu o pertanyent a la ciutat. Seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una
biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi.

Claro Clariana, clap


Xicotet espai seré entre núvols. Colxa Vànova, conxa, cobertor
Cobertor d'abric i d'ornament, de teixit gros, de punt o de ganxet,
generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.
Claustro Claustre
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes
i obertes vers el pati, que servix de centre i comunicació a les Colxoneta Marfegó, matalasset, matalafet
principals dependències de l'edifici on es troba. Objecte unflable amb forma de matalàs.

11
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Comadre, comadrona Llevadora, comare Copa Cóp


Padrina d'un xiquet en relació amb els pares i el padrí. Tècnica Part superior del tronc d'un arbre, de la qual arrenquen les
sanitària especialment preparada per a assistir les dones durant el branques.
part.
Copla Cobla
Complexe Complex Conjunt instrumental popular en el qual predominen els
No simple, que inclou moltes parts diverses. Complicat. instruments de vent, que executen la música de diferents danses
populars.
Compostura Endegament, endreç, agençament
Manera com s'arregla o es disposa alguna cosa. Copo Volva, borral, floc
Xicoteta porció de neu.
Comunment Comunament
adv. Segons l'ús comú, sovint.
Corassonada Corada, pressentiment
Impressió o convicció que ha d'ocórrer alguna cosa, especialment
Còncavo Còncau desagradable o calamitosa.
Que presenta una curvatura en buit, més deprimit del mig que de
les vores.
Cordillera Serralada
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més
Concejal Regidor, conseller, edil llarg que ample.
Conseller d'un ajuntament.

Cónclave Conclave, conclau Cordura Seny


Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció,
Recinte tancat on es reunixen els cardenals per a elegir el successor
apreciació, comportament, actuació.
del papa difunt.

Conde Comte Corpinyo Cosset


Persona que té a càrrec seu el govern d'un comtat. Peça de vestir que cobrix el cos o bust, generalment sense
mànegues.
Condó, comdó Condom
Funda de goma per al penis, usada com a contraceptiu o per a evitar Corpúscul Corpuscle
el contagi de malalties de transmissió sexual. Partícula molt menuda considerada hipotèticament com a
constituent elemental de la llum, fotó, partícula elemental.
Condolència Condol, condolença
Expressió de dolor que se sent per la pena d'un altre, especialment Correatge Corretjam
quan esta està motivada per la mort d'algun familiar. Conjunt de corretges.

Cono, conus, cone Con Corriment Esllavissada, solsida


Cos limitat per una superfície cònica tancada i un pla, el qual talla la Desprendre's i caure, una massa de terra, de rocs, etc., d'un marge,
superfície cònica segons una corba tancada. d'un cingle, d'un mur, etc.

Contable Comptable Corsé Cotilla


Relatiu o pertanyent a la comptabilitat.
Faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que servix per a
sostindre el pit i els costats de les dones.
Contenedor Contenidor
Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a
contindre o a transportar fem, runa, deixes, etc. Costipat Constipat
Refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants
mucositats.
Contrabando Contraban
Infracció administrativa consistent en la producció, el consum o el
tràfic de gènere o d'efectes estancats o prohibits. Costra Crosta
Capa externa dura que cobrix una cosa de matèria més tova o molla.
Contubernio Contuberni
Entesa entre dos persones o més. / Habitació en comú amb una Cotidià Quotidià
altra persona o amb altres persones. De cada dia, diari.

Convoi Comboi Cotilleo, parladuria Xafardeig


Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures,
Acció de fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa allò
armament, ferits, presoners, etc., convenientment escortats.
que hom sap o creu saber, allò que hom pensa, allò que ha sentit dir
de la vida i els fets d'altri.
Conxa Conquilla, valva, closca, petxina
Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels
Coto Vedat
crustacis i dels mol·luscs i l'ossi i corni dels quelonis.
Lloc on és vedat de caçar.

Conxabada Conxorxa Cotxino Porc


Tracte, maquinació, entre dos persones o més, encaminat a mal fi.
Que és brut, físicament o moralment.

12
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Creència Creença Cuna Bressol


Acte de creure. Llit de xiquet o nadó al qual es pot imprimir un moviment de
balanceig, bres.
Cremadura Cremada
Lesió tissular produïda per l'acció de la calor. Cunya Tascó, falca
Peça de fusta, de ferro, etc., que servix per a esberlar pedra, fusta,
etc., per a fer forta una cosa dins d'una altra, introduint-la en un
Creuat Croat
interstici, etc.
Disposat en forma de creu.

Criader Almàixera, planter, viver Cupo Contingent, quota, part


Quantitat de mercaderies autoritzades per a la importació.
Lloc on es mantenen i es crien diversos animals aquàtics d'interés
comercial.
Curva Revolta
Criba Garbell Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un
Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que serveix per a canvi de direcció.
separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i
retenint els altres. Curva Corba
Conjunt de punts de les coordenades dels quals, respecte a un
Crio Criatura sistema de referència donat, poden ser expressades com a funcions
Xiquet. contínues d'un sol paràmetre.

Crisis Crisi Cutxilla Tallant, ganiveta


Situació circumstancialment roïna o difícil d'una persona, una Fulla d'acer, amb dos mànecs, accionada amb les dos mans per a
empresa, un assumpte, una política, etc. rebaixar la fusta.

Cruse Encreuament, cruïlla


Intersecció de dos o més vies públiques.

Cuarto, quarto Cambra, habitació


Habitació, local, peça, d'una casa.

Cuba Bóta, vaixell


Recipient destinat a contindre líquids (generalment begudes
alcohòliques), més llarg que ample, de secció transversal circular o
oval i més gran al ventre que a les testes.

Cubilet, covelet Gobelet


Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure
o altre material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar
els daus, etc.

Cubito Terrosset, glaçó


Tros menut de gel, generalment en forma de dau.

Cuerno Corn, banya


Instrument de vent format per una banya o un corn d'animal, un
clau d'elefant o altres matèries d'origen animal, que servia per a fer
senyals sonors forts en la guerra i en la caça.

Cuero Cuir, cuiro


Pell adobada, caracteritzada per la grossària o la seua duresa, o bé
pell en brut sense adobar, de bestiar gros.

Cuidadós Primmirat, acurat, curós


Que posa cura en el que fa.

Culebra Colobra, serp


Nom que s'aplica a qualsevol serp no verinosa, per a diferenciar-les
de les verinoses o escurçons.

Cumpleanys Natalici, aniversari


Dia en què es complixen anys d'algun fet memorable.

13
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

D
Daltònic Daltonià Desahuci Desnonament
Que patix de daltonisme. Significació feta per un amo a un llogater que, a l'expiració d'un
termini fixat, ha de deixar la casa, l'habitació etc., que li tenia
llogada.
Dança, danza Dansa
Ball, acció de ballar.
Desapego Indiferència, desafecte
Que no sent afecte cap a ningú.
Dato Clarícia, dada
Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un juí,
d'una conclusió. Desditxa Dissort
Desgràcia

de balde Debades, de franc


Gratis Desembols Desembós, desembors
Fer un pagament

Debacle Desfeta
Derrota completa. Desengrassant Desgreixador
Que lleva el greix

Decà, decano Degà


Membre d'una corporació o professor d'una facultat universitària Desetxable D’un sol ús, d’ús limitat
elegit o designat per a presidir-la.
Desfile Desfilada
Decimonònic Huitcentista, vuitcentista Acció de desfilar les tropes, els participants en una processó, etc.
Persona que ha viscut o ha fet l'obra al segle XIX.
Deslís Relliscada
Decliu, declive Declivi Acció o efecte d'esvarar.
Inclinació del terreny.
Despampanant Espatarrant, desconcertant
Decodificador Descodificador Capaç de fer o causar sensació.
Circuit lògic que realitza la funció inversa de la del codificador, és a
dir, activa l'eixida corresponent al codi present en la seua entrada.
Desparpajo Desimboltura, desembaràs
Facilitat, gràcia, a l'hora d'actuar o de parlar.
Dehesa Devesa, vedat
Extensió de terra vedada i generalment tancada coberta de
vegetació natural i destinada al pasturatge, a la caça i a Despedida Llançament
l'aprofitament de la llenya. Expropiació per acte judicial.

Dejuni, en de jú En dejú Despegue Enlairament, arrancada


Que no ha pres aliments des del començament del dia. Acció o efecte d’elevar o començar el vol

Delantal Davantal Despensa Rebost


Peça de vestir que generalment cobreix el davant del cos per a Lloc d'una casa, d'una nau, etc., on es guarden els comestibles.
resguardar el vestit.

Despido Comiat
Delanter Davanter Forma d'extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de
Jugador que en alguns esports d'equip forma part de la línia
l'empresari, hi haja causa justificada o no.
davantera.

Delejat Delerós, adelerat Desprovist Mancat, desproveït


Desitjós. Que té deler, ple de deler. No proveït, faltat.

Delfín Dofí Destornillador Tornavís, descaragolador


Terme que s'aplica a diversos cetacis del suborde dels odontocets Ferramenta constituïda per un mànec i una tija acabada d'una forma
que pertanyen a les famílies dels delfínids, dels delfinaptèrids i dels adequada perquè, introduïda en la ranura d'un caragol, permeta
platanístids caragolar-lo o descaragolar-lo per l'efecte simultani de la rotació i la
pressió.
Dent Gra, bulbet
Cada una de les parts de certs bulbs, com els alls. Deuda Deute
Allò que algú deu a un altre.
Desafio Desafiament
Acció o efecte de desafiar. Dintel Llinda
Fusta o pedra travessera que tanca la part superior d'un portal o
una finestra i que descansa sobre els muntants.

14
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Disfràs Disfressa
Conjunt de mitjans materials que s'empren per a modificar
exteriorment la personalitat.

Distingo Distinguo
Acció d'enunciar una distinció en una argumentació.

Ditxa Sort, felicitat


Atzar al qual es confia la decisió d'alguna cosa.

Ditxo Dita, sentència


Allò que es diu, especialment sentència, opinió.

Divà Divan
Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que
hom aplica contra la paret.

Doncs Perquè, ja que, per tal com


Introduïx una oració subordinada en què es diu el motiu, la causa.

Dormiló Dormilega
Que dorm massa.

Drogadicte Drogoaddicte
Addicte a alguna droga.

Dulceria Confiteria
Indústria, comerç, de confiter.

Dulces Llamins, dolços, pastissos


Menjar fi, delicat, fet més per plaure el paladar que per nodrir,
especialment dolços, confitures, etc.

Dur d’oïdes/d’oïda Dur d’orella


Que no hi sent, que pateix de sordesa.

Duro! Fort!

15
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

E Enchufe Endoll
Eje Eix, arbre, fusell, pern Dispositiu que servix per a connectar un aparell a la xàrcia elèctrica i
Barra horitzontal perpendicular a la línia de tracció d'un vehicle que que està constituït generalment d'una part fixa i d'una altra mòbil
unix dos rodes oposades, cada una de les seues extremitats entrant que va unida al cable de l'aparell.
dins de la boixa del botó de la roda.

Encia Geniva
Embaixada Ambaixada Teixit fibrós recobert per la membrana mucosa bucal que cobrix els
Missió diplomàtica permanent d'un govern davant d'un estat arcs dentals, es prolonga entre les dents i s'hi adherix fortament.
estranger, amb la finalitat de facilitar les relacions entre els dos
estats o governs.
Encimera Damuntera, cuina encastada, placa de focs
Embarc Embarcament, embarcada Encina Alzina
Acció d'embarcar.
Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de copa
espessa i fulles sempre verdes.
Embarcader Embarcador
Lloc on embarquen en una nau persones i mercaderies o en
desembarquen. Encuesta Enquesta
Conjunt de preguntes encaminades a arreplegar informació sobre
un assumpte determinat.
Embenatge, benatge Embenat
Lligadura que hom fa amb una o més benes per tal d'aguantar en el
seu lloc un apòsit, un òrgan. Endoquinat, doquinat Empedrat
Paviment constituït per pedres de forma i dimensions variables.

Embestida Envestida
Acció o efecte d'envestir. Enfoc Enfocament
Grau de nitidesa i perfecció que tenen les imatges d'una fotografia

Embrague Embragatge
Mena d'acoblament temporal que permet d'assegurar l'enllaç (o la Engorrós Enutjós, molest, dificultós
separació) de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal Difícil, que presenta dificultats.
d'efectuar (o d'interrompre) la transmissió del moviment i del parell
de forces de l'un a l'altre. Engrassador Greixador
Aparell usat per a greixar les màquines.
Embrollo Embrolla, embolic
Embolic, complicació, enrevessament, d'un assumpte, una qüestió, Enredo Tripijoc, embolic
etc. Situació o qüestió difícil de resoldre.

Empedernit, empegueït Empedreït Ensaig Assaig


Que té un costum o un vici molt arrelats. Prova que es fa per a verificar si una cosa respon al seu objectiu, a la
seua destinació.
Empeine Empenya
Part superior del peu corresponent al metatars, entre la cama i els Ensaimada Ensaïmada
dits. Dolç en forma d'espiral, fet amb farina, rent, ou i sucre, cuit amb
sagí o amb oli, i recobert de sucre en pols.
Empleo Ocupació, ofici
Treball, estudi, etc., en què s'esmerça el temps amb retribució o Ensaladera Enciamera
guany. Plata, vas en què hom serveix l'enciam, l'escarola, etc.

Empolló, empollon Covallibres, saberut, setciències, Ensanxe Eixample, eixampla


sabut Conjunt de cases i carrers nous amb què s'amplia una població.
Que sap i estudia molt.
Ensenada Badia, cala
Embrague Embragatge Entrada del mar o d'un llac en la costa, generalment més xicoteta
Mecanisme d'acoblament temporal que permet assegurar la que un golf.
comunicació de dos òrgans giratoris coaxials per a efectuar, o per a
interrompre, la transmissió del moviment i del parell de forces de Ensimismat Entotsolat, abstret, consirós
l'un a l'altre. Pensatiu, absorbit per un pensament, per una preocupació.

En viu En directe Ensordecedor Endordidor


Que es transmet al mateix moment que és gravat. Que ensordix.

Encarnissat, carnissat Acarnissat Esborrany Esbós


Dit d'una lluita o d'una discussió molt violenta i cruel. Primera forma imperfecta d'una composició artística.

16
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Esbós Esborrany Estera Estora


Escrit de primera intenció, esbós, destinat a ésser copiat després de Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d'espart o de jute,
fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguin. que servix fonamentalment per a cobrir el paviment de les
habitacions.
Escalofrio Esgarrifança, calfred
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, Estorní Estornell
acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de Au de l'orde dels passeriformes, de la família dels estúrnids (Sturnus
fred, que pot ser produït pel fred, per una emoció, pel vulgaris), d'uns 21 centímetres, plomatge negre amb reflexos
començament o augment de la febra, etc. verdosos i rogencs i pigallat de blanc, que vola en estols, sovint de
milers d'individus.
Escama Escata
Qualsevol de les plaques xiotetes, imbricades o juxtaposades, que Estreno Estrena
recobrixen el cos d'alguns animals, especialment dels peixos o dels Acció o efecte d'estrenar.
rèptils.

Estrenyiment Restrenyiment
Escany Escó, escon Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i
Seient que ocupen els diputats en les cambres legislatives. dificultoses.

Escaparat, escaparate Aparador Estuig Estoig


Vitrina, generalment situada en l'exterior d'un establiment Caixa adequada per a guardar-hi un objecte, un adreç.
comercial, on s'exposen mostres dels articles que s'hi venen.

Exhuberant Exuberant
Escollo Escull Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud.
Obstacle greu, perillós.

Extrany Rar
Esguinç Esquinç Molt poc freqüent o usual.
Torçada o distensió violenta d'una articulació sense luxació, amb
possible ruptura d'algun lligament o de fibres musculars
periarticulars. Extrany Estrany
Que és d'una altra família, d'un altre país, d'un altre grup, etc.

Eslabó Baula, anella


Cada una de les peces d'una cadena, dels clemàstecs, etc.

Esmeralda Maragda, esmaragda


Pedra preciosa, varietat de beril, dura i d'un color verd brillant, a
causa de la xicoteta quantitat de crom que conté.

Espanta-ocells Espantall, babarota


Ninot o qualsevol altre objecte que es posa en un jardí, un camp,
etc., per a espantar els pardalets.

Esparraguera Esparreguera
Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Asparagus officinalis),
de rizoma subterrani, del qual naixen turions engrossats
comestibles, els espàrrecs .

Espècie, bàlsam Espècia


Substància aromàtica i, de vegades, de tast picant, emprada per a
condimentar el menjar, com ara pebre, canyella, claus i safrà.

Espejisme Miratge
Il·lusió òptica causada per la refracció dels rajos de llum a través de
capes d'aire a diferent temperatura.

Espírit Esperit
Ànima racional, pensant.

Espuma Escuma, bromera


Agregat de bombolles que es forma a la superfície d'un líquid
violentament agitat, o bé a la boca, o a la pell d'un animal per
perspiració.

17
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

F
Fàbula Faula Flemó Flegmó
Narració de fets meravellosos, especialment aquella en què es dóna Inflamació supurativa del teixit conjuntiu, especialment del
una ensenyança moral a través d'una al·legoria en què intervenen subcutani o subaponeuròtic.
animals o elements inanimats que actuen com si foren sers
racionals. Fletxasso Amor sobtat
Fallada Fallida Floreixement Floriment, florida
Fet de deixar de complir, una persona o una empresa, amb els seus
Acció de florir.
pagaments o amb les obligacions contretes, perquè el seu passiu
supera l'actiu. Bancarrota
Fluxe, fluix. Flux
Moviment incessant d'allò que es mou en una direcció determinada.
Famolic Afamat, famolenc
Que té fam.
Formateig Formatació
Acció o efecte d’daptar un suport a un format determinat perquè el
Fardo Fardell, paquet sistema hi puga llegir i escriure dades.
Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela
qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra.
Formó Enformador
Eina de tall de torner, fuster i ebenista consistent en una fulla
Farer Faroner rectangular de ferro acerat tallant en un dels seus extrems i unida
Persona que té cura d'un far. per l'altre a un mànec de fusta.

Farol Fanal, faró Frambuesa Gerd, gerdó


Aparell de mà consistent en una caixa, generalment metàl·lica, amb Infructescència comestible, roja o groga, de la gerdera.
una o més cares transparents, dins de la qual hi ha un llum, i que
s'utilitza per a il·luminar, per a indicar una posició, per a fer senyals,
etc. Frasco Flascó
Vas xicotet de coll estret per a tindre-hi líquids o pólvores.

Fascícul Fascicle
Cada un dels quaderns que formen un llibre que es publica per Fredolenc Fredolí, fredolic
parts, i que es venen independientment i de manera periòdica. Molt sensible al fred.

Fehacient Fefaent Freno Fre


Es diu del document legalitzat per notari o persona que disposa de Dispositiu capaç d'absorbir l'energia cinètica d'un sistema mecànic
fe pública. en moviment per a produir una disminució de la velocitat, provocar
la parada completa o impedir l'acceleració.
Felpa Pelfa
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més Fresa, fresó Maduixa, maduixot, fraga
llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit. Infructescència comestible de la maduixera, constituïda pel
receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s'inserixen els
Fetxa Data fruits, menuts i
Indicació precisa del dia, del mes, de l'any en què un fet té lloc. aqueniformes.

Fiambre (menjar) Carn freda Fundició Foneria


Indústria o establiment on es treballen els metalls pels
procediments de fosa.
Fiambrera Carmanyola, portaviandes
Caixa de llanda, d'alumini, de plàstic, etc., per a portar-hi menjar,
ordinàriament cuit.
Fundició Fosa
Acció o efecte de fondre.

Financiació Finançament
Acció o efecte de finançar.

Fisomia, fisonomia Fesomia


Manera de presentar-se alguna cosa als nostres ulls; aspecte.

Fleco Serrell
Part de fils, de passades o de les dos coses alhora, a les vores d'una
manta, d'una tovalla, d'una catifa, etc., que es deixen sense teixir
perquè servisquen d'ornament fent-hi algun treball, com és ara
agrupar-los en feixos.

18
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

G
Gaban Gavany Gaviota Gavina
Capot amb mànegues, fet de tela grossa, per a abrigar-se en temps Terme que s'aplica a diverses aus de la família dels làrids, orde dels
de fred. caradriformes, de plomatge blanc o gris clar.

Gacela Gasela Gemelos Bessons


Gènere de mamífers remugants de la subfamília dels bòvids (Gazella Cada un dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
sp), amb el cos esvelt i potes primes, ulls grans i vius i amb banyes.
Gimnàsia Gimnàstica
Gafe Malastruc, malefici, mala sort, malventurós Conjunt d'exercicis físics destinats a desenrotllar el cos o a reeducar-
Que porta desgràcia. lo.

Gajo Galló Glaciar Glacera, gelera


Cada una de les parts separades per membranes de què consten Massa de gel formada per compactació i recristal·lització de la neu
certs fruits, com la taronja o l'anou. en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.

Galan Galant Gordo Obés, gras


Es diu de l'home obsequiós amb les dones. Es diu de la persona que patix obesitat.

Galeot Galiot Gorgorito Refilet


Condemnat a remar a les galeres. Ornament del cant, consistent en l'emissió de diverses notes ràpides
sobre una mateixa síl·laba.

Galgo Llebrer
Es diu del gos de cos llarg, esvelt i d'orelles caigudes que servix per a Grajea Dragea, píndola
caçar llebres. Preparat farmacèutic, sovint de forma esferoïdal, constituït per un
nucli, que és el comprimit, i un embolcall de sacarosa.

Ganader Ramader
Tractant de bestiar. Grassa Greix
Lípid neutre constituït per èsters de glicerina i àcids grassos.

Ganaderia Ramaderia
Conjunt d'activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de Grave Greu
bestiar de renda, gran o menut. Molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre, etc.

Ganància Guany, lucre Grieta Esquerda, escletxa, clivella


Allò que es guanya. Obertura rectilínia més o menys profunda, com les que es fan en la
terra, en la paret o en certs cossos sòlids quan es contrauen.

Garaig, garatge Cotxera, cotxeria


Lloc que serveix per a guardar-hi cotxes, especialment els de lloguer. Grifo Aixeta
Vàlvula d'accionament manual que s'adapta a l'orifici d'un recipient
o a l'extrem d'una conducció per a regular l'eixida d'un fluid.
Garganta Gola
Part anterior del coll; espai existent entre el vel del paladar i
l'entrada de l'esòfag i la laringe. Grillet, grillet Grilló
Peça de ferro en forma d'arc aproximadament semicircular que es
tanca passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de
Garganta Congost, gorja l'arc, i servix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d'una
Pas estret entre cingleres. persona, per a penjar una campana, etc.

Gasto Despesa Grosella Riber


Utilització i valor dels béns o els serveis necessaris per a dur a terme Riber, especialment el fruit.
una activitat econòmica de producció, de consum o d'acumulació.
Guadanya Dalla, godalla
Gatell, gatillo Gallet Ferramenta formada per una fulla de ferro puntada amb tall per una
Xicoteta palanca, amb l'extrem lliure en forma d'arc, incorporada en vora, més llarga i menys corbada que la falç i fixada per un cap en un
la part de baix de la clau de les armes de foc portàtils i que s'acciona mànec llarg.
amb el dit per a disparar.

Guardabarros Parafang
Gavilà Esparver Cada una de les peces que cobrixen parcialment les rodes d'una
Nom donat a algunes aus de presa de la família dels accipítrids que bicicleta, d'una moto, d'un vehicle automòbil, etc., per evitar els
pertanyen als gèneres Accipiter, Circus i Elanus. esguits.

Gavinet Ganivet Guarida Cau, amagatall


Instrument que consistix en una fulla generalment d'acer, amb una Refugi de tot animal salvatge.
vora afilada, proveït d'un mànec i que servix per a tallar.

19
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Guata Buata
Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que
serveix per a farciment en treballs d'enconxar, etc.

Guau-guau Bup-bup
Onomatopeia del gos.

Guirnalda Garlanda
Cadena de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.

20
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

H
Hacia Vers, cap Horca Forca
En direcció a. Pal amb dos o més puntes o branques en un extrem que servix per a
regirar, apilotar, etc., palla, fem, etc., agarrar i carregar garbes, etc.
Hacienda Hisenda
Finca rural, heretat. Hueco Buit
Dit d'un receptacle, d'un lloc, l'espai del qual no és ocupat,
especialment per allò que és destinat a contindre.
Hada Fada
Ser fantàstic representat amb la figura d'una dona i dotat de poders
màgics Huelga Vaga
Aturada col·lectiva de la faena per part dels assalariats per a
obtindre alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou
Haia Faig o de les condicions de treball.
Arbre caducifoli de la família de les fagàcies (Fagus sylvatica), de
corfa llisa i grisa, fulles ovades o el·líptiques, i copa redona i densa,
el fruit del qual s'usa com a aliment per als animals. Huella Petja, empremta, rastre
Senyal que deixa imprés un cos, per pressió, damunt d'un altre.
Hassanya Proesa
Acte de valor. Huérfano Orfe
Es diu del menor d'edat que ha perdut el pare i la mare o alguns
d'ells dos.
Hasta (prep) Fins (a)
Hutxa Vidriola, guardiola
Hatxe Hac Recipient tancat que té una ranura per la qual s'introduïxen diners
Nom de la lletra h H.
per a guardar-los-hi sense possibilitat de traure'ls-en fàcilment.

Heroe Heroi
Ser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del
grup que el reconeix com a tal.

Hiedra Heura
Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels
adventícies, de fulles verdes, lluents i glabres, de flors grogues en
umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.

Hiel Fel
Molt amarg / Malignitat, rancúnia. / Bilis

Hipo Singlot
Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca
sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals
regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per
la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.

Hogar Llar / fogar


Centre d'esplai on es reunixen persones pertanyents a un mateix
grup social o professional.

Hojaldre Pasta de full

Hombro / hombrera Muscle, espatla / musclera


Regió superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll, que
inclou l'articulació escapulohumeral. / Esquena, especialment la part
alta de l'esquena

Hongo Fong, bolet


Nom donat als organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb el cos
constituït per hifes que formen un miceli, sense clorofil·la, de vida
sapròfita, paràsita o simbiont, integrada per les classes dels
ficomicets, els ascomicets, els basidiomicets, els mixomicets i els
deuteromicets.

21
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

I
Ida Anada Ingenier Enginyer
Acció d'anar a un lloc. Persona que té com a professió l'enginyeria o té un títol que li
permet exercir-la.
Iema Rovell
Massa esferoïdal groga que hi ha en l'interior dels ous de les aus i Ingle Engonal
dels rèptils; gema. Part del cos on s'ajunta la cuixa amb la part inferior de l'abdomen.

Iglésia Església Invernader Hivernacle


Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics. Construcció amb coberta i parets on es cultiven plantes en les
condicions més favorables perquè es facen.
Ignaci Ignasi
Invernal Hivernal
Relatiu o pertanyent a l'hivern.
Iman Imam
Persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva dels
divendres a la mesquita. Isla Illa
Porció de terra voltada d'aigua per tots costats.
Iman Imant
Cos que té la propietat d'atraure el ferro. Iunque, jonc Enclusa
Bloc de ferro acerat, en forma de prisma quadrat, que s'utilitza com
Immediacions, cercanies, alrededors Rodalia, voltants, a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja.
encontorns
Territori que comprén un xicotet grup de centres de poblament amb
unes afinitats directes màximes, en el sentit humà i de l'economia
elemental, centrats per una població que exercix atracció sobre la
resta del grup.

Impar Imparell, senar


Es diu del nombre enter que no és múltiple de dos, com ara 1, 3, 5,
etc.

Impii, impius Impiu


Que mostra menyspreu envers la religió, mancat de religió.

Imprenta Impremta
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc., la marca en tinta d'un
escrit, un dibuix, etc., gravat sobre una planxa metàl·lica o compost
ajuntant peces de metall o fusta cada una de les quals té gravada
una lletra, una figura, etc.

Imprimit Imprés

Inalàmbric Sense fil

Inclús Àdhuc, fins


Fins i tot, especialment al contrari del que es podia suposar.

Inclús Inclòs
Contingut, comprés

Inconfundible Inconfusible
No confusible.

Índice Índex
Llista o taula ordenada del contingut d'un llibre, dels capítols, de les
il·lustracions, les matèries i els noms propis que hi figuren, etc.

Ingeni Enginy, talent


Esperit d'invenció, habilitat per a salvar dificultats, per a resoldre
problemes.

22
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

J
Jabalí Senglar, porc senglar, porc fer
Mamífer de l'orde dels artiodàctils, de la família dels suids (Sus
scrofa), amb el morro truncat, mòbil i ben desenrotllat i el pelatge
gris o negre.

Jalea Gelea
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i
vitamines, que és segregada per les abelles.

Jaque Escac
Posar, un dels jugadors d'escacs, una peça en una casella des d'on
pot matar el rei o la reina de l'adversari en una sola jugada.

Jarabe Xarop
Líquid espés i viscós, constituït per una solució de sucre en aigua, a
la qual se sol afegir suc de fruites, decoccions vegetals, etc.

Jàrcia Eixàrcia
Teixit de les xàrcies de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil
de cànem, de lli o, modernament, de niló.

Jarra, jerra Pitxer


Recipient de terrissa, vidre, etc., sense peu i amb una ansa, per a
contindre líquids, beure, etc.

Jefatura Prefactura, direcció


Edifici on el cap, o el director residix o exercix el seu càrrec.

Jefe Cap, capitost


Persona que mana i dirigix el treball.

Jinete Genet
Persona que va a cavall.

Juanete Galindó
Deformitat del peu formada per l'eixida extraordinària de
l'extremitat distal del primer metatarsià o per una durícia del dors.

Juventud Joventut, jovenesa


Temps de la vida entre la infància i l'edat madura.

23
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

L
Línea Línia
Làbia Parleria, vèrbola, parola, verbositat Conjunt de punts del pla o de l'espai que són la imatge, per una
Verbositat, abundància excessiva de paraules.
aplicació contínua, del conjunt dels nombres reals.

Laçarillo, lassarillo Pigall, gos guia


Xiquet que acompanya un cec per guiar-lo. Linial Lineal
Fet amb línies.
Lacra Xacra, tara
Mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüència Liquidesa Liquiditat
d'una malaltia. Condició o característiques d'un actiu, generalment financer, que
permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons
feta en comprar-lo, d'una manera immediata.
Ladera Aiguavés, vessant
Declivitat d'un terreny, d'una teulada, etc., per on corren les aigües
de la pluja, etc. Litro Litre
Unitat de capacitat del sistema mètric decimal, equivalent a la
capacitat d'un decímetre cúbic.
Lagarto Fardatxo, llangardaix
Terme que s'aplica a diverses espècies de rèptils escatosos del
suborde dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), amb el dors Llacrimós Llagrimós
cobert d'escates xicotetes, arredonides i juxtaposades, les espècies Que llagrimeja, ple de llàgrimes.
de mida xicoteta són anomenades sargantanes.
Llaga Plaga, nafra, ferida, úlcera
Lesió de la pell o de les mucoses que causa la desintegració gradual
Laguna Llacuna, estany dels teixits.
Massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió del
terreny.
Llama Flama
Massa gasosa en combustió, com la que en forma de llengua
Làmpara Làmpada, bombeta lluminosa i mòbil, es desprén d'un cos que crema.
Element o dispositiu productor de llum.

Llamada Crida
Lanxa Llanxa Acció o efecte d'avisar, cridar
Terme que s'aplica a diferents tipus d'embarcacions menors amb
espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servici d'un
port o d'una nau, però mai a la pesca. Llanto Plor, plany
Acció de plorar.
Lavanderia Bugaderia
Establiment on es llava la bugada de diversos clients per mitjà de
màquines industrials. Llavero Clauer
Anella, cadena, cordó, etc., que reunix un feix de claus.
Lealtat Lleialtat
Qualitat de lleial. Lleal Lleial
Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer
Lejia, legia Lleixiu traïció.
Aigua que té en dissolució àlcalis o sals alcalines.
Lletrero Rètol, cartell
Lentes Ulleres Inscripció que, posada en un lloc ben visible, assenyala al públic
Instrument òptic format per un tub dins del qual hi ha un parell de l'entrada d'un establiment, un carrer, etc.
lents, simples o compostes, que s'usa per a observar, mesurar o
fotografiar objectes distants. Llimosna, limosna Almoina
Allò que es dóna gratuïtament per a socórrer una necessitat.
Lentilla, llentilla Lentícula, lent de contacte
Lent de contacte. / Planta herbàcia anual de la família de les Llògic Lògic
fabàcies (Lenys culinaris), de fulles paripinnades terminades en Relatiu o pertanyent a la ciència de la lògica.
circell, flors blanques o violàcies, fruits en llegum i llavors lenticulars.
Lonxa Llenca
Les afores Els afores Tros llarg i estret de paper, de drap, etc.

Ligero Lleuger Luego Aviat, prompte


De poc de pes. Que invertix poc de temps a fer una cosa, que la fa sense retard.

Lija, paper de Paper d’escata, paper de vidre Luto Dol


Eina que serveix per conformar una superfície més suau i Aflicció causada per la mort d'una persona estimada o, en general,
arrodonida. per una gran desgràcia.

Limpiaparabrises Eixugaparabrises
Sistema mecànic que permet eliminar l'excés d'aigua sobre el
parabrisa.

24
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

M Mantequilla Mantega
Maceta Cossiol, test Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i
Recipient de terrissa. amassar la llet o la seua crema.

Madeja Troca, madeixa Marimatxo Gallimarsot


Fil tret de l'aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha sigut Dona sense gràcia, que pareix un mascle.
obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no
s'embullen les voltes entre elles. Mariposa Papallona, palometa
Qualsevol insecte de l'orde dels lepidòpters.
Madriguera Lludriguera, cau
Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s'hi. Mariquita Marieta
Terme que s'aplica a diverses espècies d'insectes coleòpters de la
Madrina Padrina família dels coccinèl·lids, de cos arredonit i globulós, amb els èlitres
rojos o grocs puntejats de colors foscs;
Maillot Mallot
Peça de vestir ajustada, que porten els ciclistes Mariquita, marica Doneta, marieta, sodomita
Home efeminat o invertit.
Manada Folc, raber, ramat, ramada
Ramat, especialment el molt nombrós Màrmol Marbre
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra
Manantial, surtider Brollador, aiguanaix, ullal, deu, microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcita agregats
font sense orientació, però sense deixar espais buits.
Lloc on l'aigua ix de la terra, especialment formant broll.
Màstil Pal, arbre
Mançanilla Camamil·la, camamilla Peça de fusta dreta, redona, d'una certa llargària.
Infusió feta amb flors que s'usa com a antiespasmòdica, sedant,
carminativa i estimulant de la digestió. Matarife Escorxador, matador
Persona que, a l’escorxador o en un altre lloc adequat, mata i
Manecilla Maneta esquartera els animals.
Busca d'un rellotge.
Matèria prima Matèria primera
Manga Màniga, mànega Element necessari com a punt de partida per a desenvolupar una
Part del vestit que cobrix totalment o parcialment el braç. producció.

Mango Mànec Medi Mig, mitjà


Part, generalment estreta i llarga, d'una ferramenta, un utensili, un Mesura o pes equivalent a la mitat d'una mesura principal i
instrument, etc., per on s'agarra per servir-se'n. determinada.

Manguera Mànega Medicina Medecina, medicament


Tub llarg i flexible que s'utilitza per a conduir, trasbalsar, llançar en Substància utilitzada amb una finalitat terapèutica contra les
una direcció determinada, líquids o sòlids pulverulents. manifestacions patològiques.

Manivela Manovella, maneta Medició Mesurament


Terme que s'aplica a la peça o la part d'una màquina, d'una Acció o efecte de mesurar.
ferramenta, etc., que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un
moviment, manejar-la, dirigir-la, etc.
Mediterrà Mediterrani
Es diu del mar Mediterrani.
Manopla Manyopla
Tipus de guant en el qual només el polze queda independent.
Mèdula Mdedul·la
Part intraraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte
Mansana Illa, bloc de cases vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la
Conjunt d'edificacions contigües les unes a les altres, delimitat per primera vèrtebra lumbar.
tres o més carrers.

Mejillons, mequillons Clòtxines, musclos


Manteca Saïm, llard, sagí Mol·lusc lamel·libranqui de l'orde dels filibranquis de la família dels
Greix d'un animal. mitílids (Mytillus sp), de color negre, que forma colònies sobre les
roques, s'alimenta de plàncton i és molt apreciat com a comestible.
Manteleria Parament de taula, joc de taula
Conjunt de plats, coberts, etc., per al servici de la taula de menjar. Melenut Cabellut
Que té molts cabells.

Mella Osca, mossa, escantell

25
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Tall, regata, buit, etc., que trenca la continuïtat d'una peça, un Au de l'orde dels passeriformes i de la família dels túrdids (Turdus
objecte, etc., fet amb finalitats diverses. merula), de plomatge negre (la femella el té bru) i bec groc, que
posseïx un cant bellíssim.
Mellís Bessó
Cada un dels dos individus o més nascuts en un mateix part. Misil Míssil
Arma aèria autopropulsada destinada a aconseguir un fitó, de
vegades amb càrregues nuclears.
Membret Capçalera
Adornament que es posa en el cap d'una plana, al començament
d'un capítol, etc. Mitja, promig Mitjana
Quocient de la suma de dues o més quantitats per llur nombre.
Membrillo Codony
Fruit del codonyer. Confitura. Mocositat Mucositat
Secreció viscosa de les membranes mucoses inflamades.
Mengano, sutano En tal
Mohus Floridura
Nom aplicat a diversos micromicets saprofítics, especialment
Menospreci Menyspreu
ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es
Sentiment pel qual es considera com a indigna d'estima, de ser
fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa
tinguda en compte, una persona o una cosa.
cotonosa.

Menyic, menyique Menovell Mole Mola


Dit menut
Cosa massissa i voluminosa.

Merlussa Lluç Moldura Motlura


Peix de l'orde dels gadiformes i de la família dels gàdids (Merluccius Element decoratiu, tirat, estret, que forma ixent i és de perfil
merluccius), de forma esvelta, boca fesa i de color gris terrós al dors uniforme.
i platejat als flancs i al ventre.

Monaguillo Escolà, escolanet


Mermelada Melmelada Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l'altar.
Menjar fet amb fruita reduïda a polpa i sucre obtingut per mescla
íntima i cocció.
Monedero, moneder Portamonedes, bossa
Bossa o cartereta per a portar-hi diners.
Messeta Altiplà, pla
Elevació del terreny que presenta una superfície més o menys plana.
Moscardó Borinot
Gènere d'insectes semblants a les abelles, però més grans i molt
Metge Mèdic peluts, de vol brogent. / Dit d'algú que no calla mai, que es té
Relatiu o pertanyent a la medicina o als metges. sempre davant, que resulta molest, etc.

Metralleta Metralladoreta Motxila, motxil·la Motxilla


Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que Sac, generalment de tela o de cuiro, que es porta en l'esquena,
pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils. penjant per mitjà de corretges que passen per damunt els muscles, i
que servix per a portar aliments i utensilis necessaris per a
Metxer, metxero Encenedor excursionistes, caçadors, etc.
Aparell que servix per a encendre.
Mòvil Mòbil
Mig, mitja Medi Que es mou o pot moure's, que pot ser mogut o transportat, no fix.
Element o substància que envolta una cosa.
Muetsí, muecí Muetzí
Miga Molla, mica Encarregat de fer la crida a l'oració des del minaret.
Part interior blana del pa.
Muleta Crossa
Migajas Escorrialles Bastó amb un travesser al capdamunt sobre el qual algú es recolza
Darreres gotes d'un líquid que resten en un recipient. posant-lo davall de l'aixella.

Mimbre Vímet, vim Munyeca Puny, canell, monyica


Branca prima, llarga i flexible de la vimenera i d'altres espècies de Part del cos humà en què s'articula la mà amb l'avantbraç.
salze, amb la qual es construeixen objectes decoratius i de mobiliari.
Munyó Monyó
Mirilla Espieta, reixeta Porció d'un membre amputat compresa entre la cicatriu i
Xicoteta prominència metàl·lica fixada al cap del canó de les armes l'articulació situada per damunt.
de foc.

Mirlo Merla Musgo Molsa, verdet


26
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Nom aplicat a diferents comunitats d'algues microscòpiques


filamentoses, que formen revestiments verds, freqüentment
llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents
d'aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. En termes ecològics
correspon al plòcon.

Muslo Cuixa
Part del membre inferior entre l'anca i el genoll.

27
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

N
Nàcar Nacre Nombrar Nomenar
Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que una Designar algú per a un càrrec, una funció.
vegada cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.
Nòria Sénia, sínia
Nada No-res Màquina d'elevar aigua que consistix en una roda horitzontal,
Concepte límit amb què se significa la negació absoluta, l'absència accionada per un animal que dóna voltes subjectat a l'extrem d'un
del ser, la no-existència o destrucció de tot ser. pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra
roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en
tota la seua llargada, l'extrem inferior de la qual està submergida en
Nadals Nadal , dies de nadal, festes de nadal l'aigua del pou.

Nalga Natja Notxebuena Nit de nadal


Cada una de les dos masses carnoses de la part inferior i posterior
del tronc, entre la cuixa i la cintura del cos humà.
Novia, novio Núvia, nuvi
Persona que contrau matrimoni, o que n'acaba de contraure, durant
Narigut Nassut el dia de la boda i els de la lluna de mel.
Que té el nas gran.

Novillo Jònec
Naturalea Natura, naturalesa Brau o bou jove, de menys de dos anys.

Navaixa Navalla Número Nombre


Instrument d'acer de tall molt fi que serveix per a afaitar el pèl, els
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres,
cabells.
quatre, etc., i també un, o siga, la unitat) o qualsevol dels ens
abstractes que resulten de generalitzar este concepte.
Navio Navili
Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era
aparellat de fragata, amb dos bateries o més per banda, i portava 60
canons o més.

Neumàtic Pneumàtic
Relatiu o pertanyent a l'aire o als altres fluids gasosos.

Neumonia Pneumònia
Pneumopatia inflamatòria amb infiltració exsudativa i cel·lular dels
alvèols i de l'interstici i els bronquíols.

Neutro Neutre
Dit d'allò que, de dos coses oposades que pot ser, no és ni l'una ni
l'altra.

Ninyo Jesús Jesuset, nen Jesús


Nen Jesús

Nisperer Nisprer, nesprer, nesprera


Xicotet arbre caducifoli, de la família de les rosàcies (Mespilus
germanica), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de
fruits bruns comestibles, coneguts com a nispros.

Níspero, nespro Nispro, nespra


Fruit del nisprer.

Nitxo, ninxo Nínxol


Concavitat practicada en un mur, en una construcció, especialment
per a col·locar-hi un cadàver en posició horitzontal.

Nodriza, ama, tata Dida


Mare de llet

Nombrar Anomenar
Donar nom, mencionar (a algú o a alguna cosa).

28
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

O
Obispat Bisbat Overa Ouera
Territori o diòcesi on s'estén la jurisdicció del bisbe. Recipient (cistella de fil d'aram, estoig, etc.) per a ous, que els
proporciona una certa protecció.

Oblea Neula, hòstia


Pasta fina de farina cuita en motle. Ovillo Cabdell
Bola obtinguda enrotllant un fil sobre ell mateix.

Octavilla, octaveta Volant, full volant


Full xicotet, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al
llarg, tramés a algú per comunicar-li un avís, una orde, etc.

Oïdo Oïda
Sentit pel qual es perceben els sons.

Ójala! Tant de bo!

Ojo! Alerta!, Ep!, Compte!, Ves!, Atenció!

Ola Ona
Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i
descendent.

Ombligo Melic, llombrígol


Depressió arredonida i arrugada que deixa al mig del ventre la
secció del cordó umbilical.

Oncle avi Besoncle


Germà del iaio o de la iaia.

Opúscul Opuscle
Obra literària o científica de poca extensió.

Oràcul Oracle
Forma d'endevinació practicada pels pobles antics, consistent en
una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre les
coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera
justa d'actuar en determinades circumstàncies.

Orgue Òrgan
Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural
encarregada de l'acompliment d'una funció determinada en el si
d'un vegetal o d'un animal.

Orilla Vor, vorada / riba, marge


Vora o marge.

Orquesta Orquestra
Nom donat a un conjunt d'instruments musicals, disposats per a
realitzar una interpretació musical.

Osso Ós
Terme que s'aplica als diversos carnívors fissípedes de la família dels
úrsids agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos,
Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus, tots de grandària
considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta,
carnívors, lents per terra i àgils a l'aigua.

Otonyal Tardoral
Relatiu o pertanyent a la tardor.

29
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

P
Pago Pagament Panyal, dodotis Bolquers
Acció de pagar. Peça rectangular feta de material absorbent que es col·loca entre les
cames de les criatures.

Pajarita Llacet, corbata de llaç


Nucs amb bagues escorredores que es fan amb una cinta, una veta, Panyo Drap
un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una Tros de tela, amb vores al voltant o bé sense, per a usos de neteja
altra. domèstica.

Pal Coll Paperas Galtera


Cadascuna de les sèries en què es divideix una baralla de cartes Parotiditis.
(oros, copes, cors, diamants, etc.)
Papilla Farinetes
Palco Llotja Menjar triturat destinat generalment als xiquets molt menuts o als
Compartiment construït en un teatre, o en un altre lloc d'espectacle malalts, que es pot elaborar amb diversos ingredients.
públic, separat per barandats.
Parabien Enhorabona
Palillo Escuradents Felicitació.
Instrument consistent en una tigeta de fusta, ploma, etc., tallada en
punta, que s'utilitza per a eliminar les restes de menjar que queden Paracaïdes Paracaigudes
entre les dents després d'una menjada. Aparell que consistix en un teixit molt resistent, que adopta una
forma més o menys cupular en desplegar-se i permet reduir
Palillo Boixet notablement la velocitat d'un cos dins de l'atmosfera, especialment
Pal xicotet tornejat de fusta de boix utilitzat per a fer puntes de en un descens o una caiguda.
coixí.
Parader Parador, localització
Palillo Baqueta Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els
Vareta que du una xicoteta bola en la punta amb la qual es fan sonar altres, en funció de la seua situació dins de l'espai.
alguns instruments de percussió, com els tabals i els xilòfons.
Paradoja Paradoxa
Palo Coll Enunciat o raonament que porta a dos conclusions mútuament
En la baralla, símbol que permet vincular cada carta a una de les contradictòries però de cap de les quals no es pot prescindir.
distintes sèries bàsiques.
Paraigües Paraigua (singular)
Pandilla Estol, colla, bandada Utensili per a protegir de la pluja que consistix en un tros de tela
Agrupació, col.lectiu de persones o animals. cosida a unes barnilles d'acer articulades en l'extrem d'un bastó,
que permeten estendre-la o plegar-la amb facilitat.

Panader Forner
Persona que fa pa o en ven. Paraís Paradís
Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps.

Panaderia Fleca, forn


Botiga on es ven pa. Pararraios Parallamps
Dispositiu que consistix en una barra metàl·lica, col·locada en un
punt elevat d'una construcció connectada a terra per mitjà d'un
Panal Bresca cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-
Estructura de cera del buc construïda per les abelles i altres los un pas directe a terra sense que danyen la construcció.
himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals i
destinada a l'emmagatzematge de mel i de pol·len i a la cria de les
larves. Paro Atur, aturada
Desocupació forçosa.

Panel Panell, plafó


Taulell o plafó, de gran superfície, utilitzat en diverses aplicacions Pàrpad Parpella, parpall, parpalla
tècniques, constructives, arquitectòniques, etc. Cada una de les estructures accessòries externes que protegixen els
ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules
estranyes.
Pantorrilla Panxell, tou de la cama
Tou de la cama, format pels músculs soli i bessons.
Pàrraf Paràgraf
Secció o subdivisió d'un discurs, d'un capítol, etc., generalment
Pantunfla, pantofla Plantofa numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d'un punt
Sabata sense orelles ni taló usada per a estar per casa. particular, etc.

30
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Parrilla Graella Pegatina Adhesiu


Instrument de cuina que consistix en una sèrie de barretes de ferro Que té la propietat d'adherir o d'adherir-se.
paral·leles amb intersticis i col·locades en un bastiment també de
ferro, sobre les quals es posa la vianda perquè reba l'acció directa
Peixca Pesca
de les brases o el foc.
Acció o efecte de pescar.

Parxe Pedaç Pelotó Escamot


Tros de tela cosit en un vestit o en una peça de roba qualsevol per
Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de
tapar un forat, un esgarrany, etc.
soldats, policies, etc.

Passacalle Cercavila, passacarrer Peluqueria Perruqueria


Acte de recórrer els carrers d'una població amb la música com a
Establiment on es pentinen, es tallen i s'arreglen els cabells.
anunci d'una funció religiosa o d'una festa o com a preludi d'una
serenata.
Pepino Cogombre
Passe Passada; projecció, emissió Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies (Cucumis sativus),
Acció o efecte de passar la pilota a un altre jugador. ajaguda, proveïda de circells, de flors grogues axil·lars i de fruits en
pepònide.

Passillo Passadís, corredor


Corredor, peça de pas al llarg de diferents cambres, apartaments, Perni Golfo, pern
etc. Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota en un
extrem, i de rosca a l'altre per a poder-hi collar una femella, utilitzat
per a unir dos peces o parts de peça, o bé per a servir d'eix del
Pasteler Pastisser moviment d'una peça o part de peça respecte a una altra.
Persona que fa pastissos o en ven.
Pata Pota, petge, cama Perplexe Perplex-a
Nom donat a cada una de les extremitats locomotores de qualsevol
Dit d'una persona que està dubtosa, que no sap cap a quina part o
animal.
quin partit decantar-se.

Patada Potada, puntelló, colp o puntada de peu Perrera Gossera


Colp de pota.
Lloc on es tanquen els gossos agarrats pel carrer.

Pato Ànec Pertinència Pertinença


Terme que s'aplica a diverses aus de la família dels anàtids,
Cosa accessòria que pertany jurídicament o moralment a un domini.
excel·lents nadadores, de potes curtes i de bec aplanat.

Paulatí, gradual Progressiu Pertinença Pertinència


Qualitat de pertinent.
Que avança o es desenvolupa per graus.

Pavo Titot, tito, gall dindi, polit Pescadilla Llucet, llúcera


Peix de l'orde dels gadiformes i de la família dels gàdids
Au de l'orde dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids
(Micromesistius poutassou), amb tres aletes dorsals i dos d'anals,
(Meleagris gallopavo), amb el plomatge bru bronzejat amb taques
boca fesa, de color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
blanques, i el cap i el coll coberts de carúncules roges.

Peató Vianant Pessadilla Malson


Son intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i somnis
Persona que circula a peu
angoixosos, paorosos.

Peatonal De vianants Pesunya Peüngla, peülla


Formació còrnia dels mamífers ungulígrads, artiodàctils i
Peca Piga perissodàctils, per a protegir l'únic dit sobre el qual s'aguanta
Taca xicoteta groguenca o bruna que ix en la pell, sobretot en les l'animal del desgast consegüent a la marxa.
zones exposades al sol.
Petroler Petrolier
Pedido Comanda Vaixell de càrrega concebut i construït per al transport de
Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, combustibles líquids no envasats prèviament.
un article, un producte o un servici determinats, d'una qualitat i
unes característiques prèviament establides, en un termini fixat i a Petroler, petrolier Petrolífer
un preu i en unes condicions convinguts.
Que conté petroli, que forneix petroli.

Pedra pómez, pedra pomés Pedra tosca


Petxuga Pit
Part anterior d'un quadrúpede o d'una au immediatament davall del
Pedrea Premis menors coll.

Pegar foc Calar foc

31
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

... i pico Escaig Porcelana Porcellana


Fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. Terrissa molt fina composta de feldspat i caolí que diferix de
l'ordinària per la seua transparència.
Pienso Pinso
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que es dóna al bestiar. Porcentatge Percentatge, tant per cent
Tant per cent.
Pífano, pífan Pifre
Varietat de flautí, de sonoritat molt aguda. Portantveu Portaveu
Persona que, per la seva autoritat o pel seu càrrec, porta la veu
Píldora Píndola d'una escola, d'un grup, d'un partit, etc.
Medicament elaborat en forma de boleta a vegades recoberta d'una
capa de color. Portavions Portaavions
Vaixell de guerra de superfície, fortament blindat, concebut i
Pimentó (Quan fa referència a l’espècia) Pebre roig, construït per al transport, el llançament i la recollida d'avions de
guerra, els quals constituïxen el seu principal armament.
vermell
Fruit dessecat de les diverses varietats de vitet que es tritura en
pólvores. Poste Post
Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que
ampla i més ampla que gruixuda.
Piropo Floreta
Paraula afalagadora que s'adreça a algú, especialment a una dona,
lloant-ne els atractius. Postre Unes, postres
Fruita, dolços o altres menjars amb què s'acaba el dinar i el sopar.
Pitillo Cigarret, cigarreta
Tabac picat envoltat de paper fi que es fuma com un cigar. Prenda, empenyo Penyora
Cosa que es posa en mans d'algú com a garantia del compliment
d'un deute o d'una obligació.
Pito Xiulet
Instrument xicotet i buit que produïx un so agut, semblant al xiulit,
quan s'hi bufa. Presili Presidi
Pena temporal privativa de llibertat que pot oscil·lar de sis mesos a
sis anys o atènyer els dotze anys i que comporta una gradació de
Plaç, plasso Terme, termini
penes, segons la gravetat del delicte.
Terme o temps assenyalat per a alguna cosa.

Pleit Plet Préstam Préstec


Acció o efecte de prestar.
Contesa, diferència, litigi, entre dues persones, o en una família, o
entre dos grups.
Prògim, pròxim Proïsme
Persona humana en relació amb qualsevol altra.
Plusvalia Plus-vàlua
Augment en el valor d'un objecte per causes externes sense que s'hi
haja fet cap millora. Promig, mitja Mitjana, terme mitjà
Quocient de la suma de dos o més quantitats pel seu nombre.
Polea Politja, corriola
Roda proveïda d'un ull en el seu eix geomètric, que li permet girar a Proveedor Proveïdor
l'entorn d'un eix que hi està introduït, i amb la superfície lateral Que té el càrrec de proveir d'una mercaderia o d'un producte una
acanalada, de manera que permet passar-hi un cable, una corda, persona, una empresa.
etc., arrossegant-lo o sent arrossegada per ell, i que servix per a
canviar la direcció o el sentit d'una força.
Provist Proveït
Que té alguna cosa.
Poliçó, polissont, polisson Polissó
Persona que s'embarca clandestinament en un vaixell o una nau Pulgada Polzada
aèria, sense satisfer el preu del passatge. Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/36 de
la iarda o 1/12 del peu.
Polilla Arna
Terme que s'aplica a diversos insectes lepidòpters nocturns les
Pulgar (dit) Polze, dit gros
larves dels quals s'alimenten de teixits d'origen animal (llana, feltre,
pell, etc.), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats,
Pulpa Polpa
Part carnosa dels fruits o altres òrgans vegetals.
Pols de talc Pòlvores de talc
Pólvores blanques, untuoses al tacte, obtingudes del talc i emprades
com a protector cutani. Punt (fer) Calça, mitja (fer)
Teixir amb llana manualment
Polvo Pols
Massa de partícules de terra seca i d'altres matèries tan diminutes Púrpura (no és barbarisme), porpra
que poden ser alçades i emportades pel vent. Color vermell fosc tirant a morat.

32
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Q
Quajo Quall
Coàgul, porció de sang quallada.

Qualquiera Qualsevol

Quarentó Quarantí, quadragenari


Que té quaranta anys.

Quartel, quartell, cuartel Caserna


Edifici on s'allotja la tropa en una guarnició permanent.

Quasibé Gairebé, quasi

Quatrillissos Quadrigèmins, bessons de quatre

Quatrimestre Quadrimestre
Espai de quatre mesos.

Querido Amistançada
Persona que té relacions sexuals amb una altra persona amb la qual
no és casada.

Querido/a Amant, amistançat/da


Persona amb la qual es manté una relació sexual habitual d'home i
dona fora del matrimoni.

Quico Dacsa torrada, blat de moro torrat


Panís torrat

Quiebra Fallida, bancarrota, crac


Fet de deixar de complir, una persona o una empresa, amb els seus
pagaments o amb les obligacions contretes, perquè el seu passiu
supera l'actiu.

Quilat, quilate Quirat


Unitat de mesura en què s'expressa la llei dels aliatges d'or,
consistent en un vint-i-quatré d'este aliatge en or fi.

Quintal Quintar
Antiga unitat de pes, equivalent a 4 arroves o 104 lliures.

33
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

R
Rabillo Cua Receta Recepta
Angle extern de l'ull. Indicació sobre la preparació de certs medicaments, plats de cuina,
tint, etc.

Radere, raere Darrere


Indica posició en la part oposada a la cara o en la part cap a la qual Reconeixible Recognoscible, reconeixedor
s'avança o que està al front. Que pot ser reconegut.

Ràfaga Ràfega / ratxa Recorte Retallada, retall


Successió ràpida de trets d'arma automàtica. Acció o efecte de retallar.

Raís Arrel, rel Red, sàrcia Xàrcia


Òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, de Conjunt de caps i fils d'aram que, amb diferents aplicacions, són
simetria radiada, privat de fulles i proveït d'elements conductors, i utilitzats a bord de les embarcacions.
que té la funció de fixar la planta en el sòl i absorbir l'aigua i altres
substàncies nutrients. Red Filat
Teixit de fil metàl·lic (generalment de fil d'aram) o de plàstic utilitzat
Rama Branca per a tancar una obertura o formar un clos.
Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o
la tija de les plantes. Red Art
Terme que s'aplica a diversos ormejos de pesca constituïts per
Rapaç Rapinyaire xàrcies proveïdes d'un cóp, i en general a tots els ormejos constituïts
Es diu de l'au que té el bec ganxut i urpes ben desenrotllades, amb per xàrcies.
els quals mata les preses.
Red Ret
Raro Estrany / rar Bossa de malla que es posa al cap per retindre els cabells.
Desconegut d'algú. / adj. No gens comú, extraordinari.
Redada Pescada, agafada, batuda
Rascacel Gratacel Recórrer un lloc buscant persones o coses per a fer-ne una agafada.
Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.
Reembols, reembolso Reembossament, reembors,
Rasgo Tret, traç, detall, gest reemborsament
Gest o característica diferencial Acció o efecte de reembossar.

Raspa Espina Reemplaç Lleva, quinta, reemplaçament


Os de peix, prim i punxegut com els radis durs de les aletes o Acció o efecte de reemplaçar.
l'apòfisi de les vèrtebres.

Rehen Ostatge, reena, rehena


Rastrillo Rasclet, rascle, rampí Persona que es reté com a penyora amb una finalitat sovint política
Ferramenta pareguda al rampí, però amb doble fila de pues, que o, a vegades, de lucre.
servix per a replegar espigues, herba, etc.

Relicari Reliquiari
Rastrojo Restoll, rostoll Caixa o estoig on es conserva alguna relíquia.
Conjunt de les tiges de blat, ségol, ordi, etc., que romanen arrelades
a la terra després de la sega.
Remendo Apedaçament, adob
Pedaç per posar en millor estat (una cosa trencada o que no
Rato Estona, moment funciona bé, etc.), sense aconseguir reparar-la completament.
Espai de temps d'alguna duració.

Rencor Rancor
Reaci Renitent, poc inclinat Ressentiment tenaç.
Que refusa d'obeir, que s'oposa persistentment.

Renyonera, ronyonera, rinyonera Escarsella


Rebossant Pletòric, a curull, a caramull Bossa de cuir o de roba que hom duia penjada a la cintura per
Ple a vessar. portar-hi diners o altres coses.

Rebotica, trastienda Rebotiga Renta Renda


Peça que, sovint, hi ha darrere de la botiga, destinada generalment Allò que s'obté com a conseqüència de la propietat d'un actiu
a magatzem o laboratori. material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per
l'ús, durant un període de temps determinat, d'un actiu que pertany
a una altra persona.

34
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Reparo Inconvenient, objecció, però Rizo Ris, rus


Allò que algú oposa a una afirmació per combatre-la, a una Rull, rínxol.
proposició per rebutjar-la.
Rodaja Rodanxa
Repentí Sobtat Cada un dels trossos en forma de disc en què es dividix un cos llarg
Que es produïx de colp, d'improvís. més o menys redó fent-hi talls transversals.

Repisa, repissa Lleixa Rodapeu Entornpeu


Estant adossat a una paret, a la campana d'una llar, etc. Peça de fusta o d'un altre material, de la part baixa del balcó, o en
algunes escales per a limitar l'amplada de l'escaló, i sobre la qual
descansa la barana.
Reposteria Rebosteria
Pastisseria. / Provisió de viandes aptes per a guardar-se un temps,
tals com embotits, carn freda, algunes begudes, etc. Rodilleres Genolleres
Peça de tela, pell, etc., que es posa com a defensa, protecció, del
genoll.
Requadro Requadre, marc, encasament
Porció quadrangular d'una superfície, limitada per ratlles, motllures,
etc. Romb, rombo Rombe
Paral·lelogram que té els costats iguals, en particular el que no té els
angles rectes.
Respaldo Respatller, respatler
Part d'una cadira, d'un banc, etc., que servix per a recolzar-hi
l'esquena. Rompeolas Escullera
Obra feta en un port amb pedres grans o blocs tirats a l'aigua, per a
Resto Romanent, resta, residu formar un dic de defensa contra les onades, per a servir de
Allò que queda d'un tot després de sostraure'n una o més parts. fonament a un moll o per a protegir una obra contra l'acció dels
corrents.

Retaguardia Ressaga, rereguarda


Espai que queda darrere d'un front de guerra i és especialment Ronyonera, rinyonera Escarsella
vulnerable per l'aviació, els coets i els paracaigudistes. Bossa de cuiro o de tela que es du penjada en la cintura per a
portar-hi diners o altres coses.

Retràs Endarreriment, retard


Acció o efecte d'endarrerir. Fet de retardar-se. Ropatge Draperia, vestidura
Peça o conjunt de peces de roba o d'altra matèria amb què es cobrix
el cos i els membres, llevat de la roba interior.
Retrete Lavabo, escusat, comuna, secreta, bany, vàter
Lloc escusat, comuna.
Ropero Guarda-robes, rober
Es diu de l'armari o el lloc on es guarda la roba.
Revanxa Revenja
Rótul Rètol
Reventon Rebentada Inscripció que, posada en un lloc ben visible, assenyala al públic
Acció de rebentar. l'entrada d'un establiment, un carrer, etc.

Revoltijo Poti-poti, revoltim Ruego Prec


Mescla de coses heterogènies, revoltes. Acció de pregar una persona.

Riego Reg
Acció de fornir aigua a les terres, irrigació.

Riesgo Risc
Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa,
perill incert.

Ripi, rípio Reble, reblum


Conjunt de fragments de rajola, de pedra, etc., eventualment
mesclats amb morter, amb els quals s'omplin els buits que queden
entre pedres grans quan es construïx o s'arregla un marge, una
paret, etc.

Risa Riure
Acció de riure.

Risc Cingle
Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una
muntanya.

35
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

S
Sabiduria Saviesa Seno Sinus
Coneixement just de les coses, sapiència. Relació entre la projecció d'un segment d'un dels costats d'un angle
sobre la normal a l'altre costat i el segment mateix.

Sable Sabre
Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla més o menys corba tallant Seno Sina
per la seua vora convexa i sovint fins i tot per la còncava prop de la Pit, pitrera.
punta.
Serio Seriós
Sabrós Saborós, -osa Que no obra a la lleugera, sense reflexió o sense coneixement, per
Que té sabor, que és de sabor agradable. riure-se'n o tractant d'enganyar.

Salfuman Salfumant Serrutx Xerrac


Denominació vulgar de les solucions aquoses d'àcid clorhídric Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda d'un
emprades en la neteja de paviments, en blanqueria, etc. mànec que permet manejar-la amb una sola mà.

Saltamontes Llagostí, llagost, llagosta Seta Bolet


Terme que s'aplica a diversos insectes de l'orde dels ortòpters, Aparell esporífer o carpòfor de diversos fongs superiors o
caracteritzats pel cos massís, pels colors terrosos, les antenes macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida gran, mitjana o
curtes, l'òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs i l'oviscapte simplement visible, que representa l'aparell reproductor.
molt curt
Sha Xa
Salvado, fibra Segó Títol propi dels sobirans de l'Iran.
Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa
dels grans en la mòlta. Sien Templa
Cada una de les dos parts laterals del cap compreses entre el front,
Sangria Sagnia l'orella i la galta .
Acció o efecte de sagnar una ferida.
Siesta Sesta, migdiada
Sapo Gripau, tòtil
Amfibi anur de l'orde dels opistocels i de la família dels discoglòssids Sillín Selló, seient
(Alytes obstetricans), el mascle dels quals porta els ous amb les Seient de les bicicletes, de les motocicletes, d'alguns tractors, etc.
potes fins a la desclosa dels cabuts, que ixen quan es banya.

Silo Sitja
Segur, seguro Assegurança Dipòsit destinat a guardar-hi productes collits del camp,
Contracte a través del qual s'assegura o es garantix una cosa o una especialment cereals.
persona contra un risc.

Sima Avenc
Seïsme, terremot Sisme, terratrèmol Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos
Moviment vibratori, sacseig o tremolor de la superfície de la Terra pous de parets verticals o subverticals.
perceptibles en una zona més o menys extensa i de durada breu,
produïts per l'arribada d'ones elàstiques generades en el focus a
causa de moviments bruscs i ràpids entre blocs rocallosos, o per Sitio Post
explosions volcàniques. Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar.

Sello Segell, timbre Sobac, sobaco Aixella


Matriu, tòrcul o altra ferramenta, generalment de metall o de Part inferior de la unió del braç amb el tronc.
cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes
característics i propis d'una persona o institució, per a estampar-los Sobressalient Excel·lent, sobresortint
a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament En un examen, una prova, etc., qualificació màxima atorgada a
tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que servix per a l'examinand.
identificar la propietat d'una cosa, garantir l'autenticitat, la validesa,
etc., d'un document, evitar que siga obert un plec, etc. Socorro Auxili, socors
Ajuda que es dóna a algú en un perill, una necessitat, auxili.
Semilla Llavor, grana
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d'endosperma i de Sombra Ombra
perisperma i protegit per l'episperma.
Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels rajos lluminosos.

Seno Si Sombrero Capell, barret


Qualsevol concavitat del cos.
Peça de vestir que servix per a cobrir el cap.

36
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Sombrilla Ombrel·la, para-sol Susto Eglai, ensurt, sobresalt


Para-sol xicotet, de senyora. Por causada per la imminència d'un perill, d'una desgràcia.

Sonido So Sustraend Subtrahend


Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al En la subtracció, quantitat que ha de ser sostreta del minuend.
moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material
que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma
d'ona sonora.

Sonrís, sonrissa Somriure / somrís


Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis.

Soplet, soplete Bufador


Aparell que permet obtindre una flama estreta i llarga de
temperatura molt alta per mitjà de la combustió d'una mescla d'un
gas combustible i d'oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte
qualsevol, servix per a calfar-lo i fondre'l.

Sorra Guineu, rabosa

Sostén Sostenidors
Peça interior femenina utilitzada per a sostindre els pits.

Soterrani Subterrani
Situat davall de terra.

Suadera Dessuadora
Camiseta de cotó de mànega llarga, que s'utilitza generalment com
a part superior del xandall, i també com a peça de roba de carrer.

Subterrani Soterrani
Espai, recinte, situat per davall de la rasant del carrer.

Sucedani Succedani
Que pot substituir quelcom pel fet de tenir propietats anàlogues.

Sucrat, azucarat Ensucrat


Endolcit amb sucre.

Sueldo Sou, salari, jornal


Remuneració assignada a un individu en contraprestació al treball o
servici efectuat.

Sunami Tsunami
Onada de gran potència destructiva, produïda per un moviment
sísmic submarí o una erupció volcànica, pròpia de l'oceà Pacífic.

Sur Sud
El punt de l'horitzó que es troba davant d'un observador quan té a la
dreta l'occident.

Surdo Esquerrà
Que se servix de la mà o el peu esquerre en allò en què la
generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret.

Surró Sarró
Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar
principalment el menjar.

Surtido Assortiment
Quantitat de coses que formen una sèrie més o menys completa.

37
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

T
Tabic Mampara, envà Tímpan Timpà
Porta que cobrix l'obertura d'un portal ample, composta d'una part Membrana de l'orella dels cordats.
que va fixa al bastiment i que servix de marc, i d'una altra porta més
menuda, la qual s'utilitza per a entrar i eixir. Tinglado Rafal, cobert, magatzem, paradeta
Lloc cobert on es pot estar o tindre alguna cosa, a l'abric de la
Tabla, tablero, poste Tauler, taula, post intempèrie, especialment el que es fa exclusivament amb esta
Peça de fusta plana i de poca grossària, més ampla que grossa. finalitat (per a tindre-hi vehicles, ferramentes, etc.)

Taburet Tamboret, escambell Tino Esma


Seient per a una sola persona sense respatler i sense braços. Aptesa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.

Taladre Trepant, filaberquí, perforadora Tirabussó Tirabuixó


Ferramenta de tall que treballa per rotació, tal com la broca, la Rull de cabells llarg i en espiral.
barrina, etc., i amb la qual es foraden metalls, fusta i altres matèries
sòlides. Tirita Tirella, tireta
Tros d'esparadrap tèxtil o de matèria plàstica, proveït d'un xicotet
Talant Tarannà apòsit impregnat d'una substància medicamentosa desinfectant,
Caràcter d'una persona, manera de ser i d'obrar. utilitzat per a curar rascades, talls, xicotetes ferides, bambolles, etc.

Tallo Tija, tany, brot, tronc Titolar Titular


Brot que ix a la soca d'un arbre. Relatiu o pertanyent a un títol.
Tamany Grandària, mida, dimensions
Allò que té de gran una cosa, grandor física. Títul Títol
Designació distintiva d'una obra escrita o impresa que es posa al
començament i, si es tracta d'un llibre, en la portada o coberta, el
Telaranya Teranyina llom o el tegell d'este.
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per
les fileres de les glàndules sericígenes i que servix de parany per a
caçar les preses de les quals s'alimenten. Toalla Tovallola, tovalla
Peça rectangular de tela que servix per a eixugar-se la cara, les
mans, etc., després de llavar-se o banyar-se.
Telefonejar Telefonar, trucar
Comunicar a algú (alguna cosa) per telèfon.
Tobillo Turmell
Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama
Temblor Tremolor s'ajunta amb el peu, formada pels dos mal·lèols.
Sèrie de xicotetes oscil·lacions uniformes i rítmiques que mouen
involuntàriament un o més segments del cos.
Toldo Tendal, vela
Tela que, mantinguda estesa a certa distància de terra, servix per a
Temptacle, temtacle Tentacle fer ombra i protegir de la pluja.
Apèndix mòbil mancat d'esquelet, característic de diferents grups
d'invertebrats, amb funcions bàsicament sensitivoexploratòries,
tàctils, olfactives o gustatives i també locomotores o prensores. Tolva Tremuja
Depòsit en forma de tronc de piràmide o de con invertits, que
funciona com un embut, en el qual s'acumulen i s'emmagatzemen
Tendonitis Tenonitis, tendinitis diverses matèries, que es posen per la part superior i ixen per la
Inflamació d'un tendó.
inferior, i que alimenta o carrega un aparell classificador, triturador,
etc., o un forn. / Peça de fusta o de ferro que, unida a les anses
Tenedor Forquilla, forqueta d'una campana, servix per a sostindre-la i li fa de contrapés en
Utensili de fusta, de plata, d'alumini, etc., en forma de forca, amb ventar-la.
dos, tres o quatre puntes, el qual servix per a agarrar la vianda i
portar-la a la boca, tallar-la, etc. Toma Presa de corrent
Connexió, derivació d'un aparell, instal·lació, cable, etc., que
Terciopelo, terciopel Vellut s'efectua per posar-los en contacte amb un altre.
Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.

Tomillo Farigola, timó


Tibi Tebi Mata ericoide de la família de les labiades (Micromeria inodora), de
Moderadament calent, ni fred ni calent. fulles aciculars i fascilulades i flors purpúries.

Tiburó Marraix, tauró Tonelada Tona


Terme genèric que s'aplica als selacis de la sèrie dels pleurotremats, Unitat de pes o de capacitat utilitzada per a mesurar el
especialment als de grandària mitjana o gran. desplaçament, el pes brut, l'arqueig, etc., d'un vaixell, que en el
sistema mètric equival a 1.000 kg.

38
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Tonteria Beneiteria, estultícia, favada, bajanada,


rucada Trillissos Trigèmins, bessons de tres
Acció del que no té el cervell prou desenrotllat, que és mig idiota.
Triquinyuela, artimanya Tripijoc
Tonto Babau, beneit, fava, ximplet, ximple Trafica, amb la complicitat d'algú, per a aconseguir un fi il·lícit,
Es diu de la persona sense malícia, que no desconfia de res ni de sobretot lucratiu.
ningú, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment.
Tuètan Moll
Tope Topall / capdamunt Medul·la òssia / La part més substanciosa, més íntima, d'una cosa.
Part d'una cosa per la qual esta topa amb una altra.
Txeien, txeiene Xeiene
Tornillo Caragol, vis Individu d'una tribu de llengua algonquina, actualment en dues
Tija cilíndrica o cònica que té en la perifèria un filet helicoïdal reserves de Montana i Oklahoma.
continu que permet introduir-la, en fer-la voltar, en un material
menys dur o en una peça amb una obertura proveïda d'un filet
exacte, però de sentit contrari, anomenada femella.

Torta Coca, pastís


Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment
ovalada i plana, cuita al forn.

Tortilla Truita
Ou o ous batuts i fregits en la paella, sols o amb altres menjars.

Tostada Pa torrat, torrada


Llesca de pa torrat.

Totícolis Tortícoli
Dolor dels músculs del coll que obliga a tindre'l tort i impedix de
girar el cap.

Trabalenguas Embarbussament, travallengua


Paraula, frase o locució difícil de pronunciar i que sol proposar-se
com a joc,

Tragaperres Escurabutxaques
Màquina o aparell que generalment dóna premis en metàl·lic i que
funciona automàticament mitjançant la introducció d'una moneda o
de més d'una.

Trage, traje Vestit


Peça o conjunt de peces de roba o d'altra matèria amb què es cobrix
el cos i els membres, llevat de la roba interior.

Transfons Rerefons
Conjunt de circumstàncies o intencions que hi ha darrere d'un fet o
que hi tenen una relació.

Trapeci Trapezi
Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no
paral·lels.

Traviés Entremaliat, turbulent


Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura.

Trebol Trèvol
Gènere de plantes herbàcies d'anuals a perennes, de la família de
les fabàcies (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, flors rosades,
blanques o grogues en glomèruls i de fruits secs xicotets, usades
com a plantes farratgeres

Triàngul Triangle
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats
amb tres segments de línia recta.

39
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

U
Ugier Uixer, ordenança
Empleat subaltern encarregat del servici de sessions d'un tribunal,
de certes assemblees, etc.

Ull! Ep!, Atenció!, Alerta!

Ultravioleta Ultraviolat
Regió de l'espectre electromagnètic que comprèn l'interval que va
des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.

Umbral Llindar
Part inferior de l'obertura d'una porta, especialment la d'entrada
d'una casa.

Unànim Unànime
Dit d'una pluralitat de persones que tenen i manifesten una total
concordança d'idees, opinions, aspiracions, etc., que convenen en
un mateix parer.

Unyero Unglera
Ungla encarnada.

Usufructe Usdefruit
Dret d'aprofitar-se dels fruits d'una cosa que és propietat d'un altre
amb l'obligació de conservar-la.

Uve Ve
Nom de la lletra v, V

40
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

V
Vacio Buit Ventanal Finestral
Dit d'un receptacle, d'un lloc, l'espai del qual no és ocupat, Finestra gran.
especialment per allò que és destinat a contindre.
Veraneant Estiuejant
Vacú Boví Persona que gaudeix del seu estiu
Bestiar integrat per bous, vaques i vedells
Veraneig Estiueig
Vajilla Vaixella Acció de passar l'estiu o una part de l'estiu en un lloc distint del lloc
Conjunt de plats, plates, gots, tasses, etc., destinats al servici de la habitual de residència.
taula.
Verbena Revetla, revetlla, vetlada
Valia Vàlua Reunió, tertúlia, festa, etc., que se celebra en una casa particular o
Valor, allò que val una persona o cosa, conjunt de qualitats que fan entretenint-se d'alguna manera.
que valga.
Verdugo Botxí
Valla Tanca Persona que executa les penes de mort i altres penes corporals.
Reixa, estacada, bardissa, etc., amb què se circumda un espai de
terreny, amb què es tanca una obertura. Verduler Verdulaire
Persona que ven verdures al mercat.
Vanguardia, avantguàrdia Avantguarda
En un moviment, grup dels precursors o dels que sostenen la Verja Reixat
tendència més avançada. Reixa que servix de porta o de tanca d'un jardí, d'un hort, etc.

Varis, varios Diferents, alguns, diversos Verossímil Versemblant


Que pareix veritat, que es pot considerar com a veritat.
Varonil Baronívol, viril
Viril, pertanyent a l'home fet. Vertent Vessant, aiguavés
En una vall, coster que unix el tàlveg i la carena.
Vejiga Veixiga, bufeta
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats Vèrtic Vertigen
superiors, que arrepleguen l'orina produïda pels renyons i
Alteració del sentit de l'equilibri caracteritzada per una sensació de
l'emmagatzema abans d'expulsar-la.
rodament de cap.

Vela Ciri, espelma Vetla, vela Ciri, espelma


Candela llarga i grossa.
Porció cilíndrica de cera o de matèria cèria que envolta un ble situat
en l'eix i que, encesa, servix per a fer llum.
Veleta, vel·leta Penell
Peça lleugera de metall, en forma de sageta, de gall, etc., que pot Víbora Escurçó
girar a l'entorn d'un eix vertical empesa pel vent i servix per a
Terme que s'aplica a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids,
assenyalar la direcció d'este.
en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera ,
molt verinosos.
Venda Bena
Tira de teixit d'amplada variable utilitzada per a subjectar els apòsits Vid Cep
en una llaga o per a lligar o embolicar un membre.
Soca de la vinya.

Vendatge Embenatge Villà, vil·là Vilà


Conjunt de materials que, aplicats, formen l'embenat. Habitant d'una vila, per oposició a noble, cavaller o ciutadà.

Vendatge Embenat Vinajeres Setrilleres


Lligadura feta amb benes per a aguantar en el seu lloc un apòsit, un Xicotet utensili de metall, de fusta, etc., que porta dos setrills, l'un
òrgan. per a l'oli i l'altre per al vinagre.

Vendímia Verema Víveres Queviures


Collita dels raïms. Provisions de boca, les coses de menjar.

Veneno Metzina, verí Vivienda,vivenda Habitatge, estatge, casa, habitació.


Substància que, en ser introduïda en l'organisme animal, pot produir Edifici que servix d'habitació humana.
un efecte morbós o causar la mort.

41
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Volcan Volcà
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació
de material igni procedent de la consolidació d'un magma que fa
erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça de la Terra.

Volcanòleg Vulcanòleg
Especialista en l'estudi dels volcans i del vulcanisme en general.

Voltereta Tombarella
Tomb o giravolt que hom fa amb el cos, especialment recolzant el
cap o les mans a terra.

42
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

X
Xabacà Xaró
Ordinari, de mal gust.

Xapusser, xapucer Barroer, graponer, sapastre, potiner


Que treballa malament, poc mirat en la faena, matusser, grosser.

Xarco, xarca Bassal, toll


Capa d'aigua escampada per terra deguda a la pluja, a una vessada,
etc.

Xilló Llampant, cridaner


Que ferix la vista pel seu color viu, detonant.

Xiringuito Barracó
Edifici prefabricat i provisional.

Xiripa Xamba, sort, casualitat


Atzar favorable en el joc, en la vida.

Xispa Espurna, guspira, purna, centella


Partícula incandescent que es desprén d'un cos en combustió o de
dos cossos durs fregats fortament.

Xiste Facècia, acudit


Història curta d'intenció humorística.

Xumbera Palera, figuera de pala, figuera de moro


Arbust afil·le de la família de les cactàcies (Opuntia ficusindica),
punxós, de tiges fasciades, carnoses i articulades, flors grogues
sèssils i fruits (les figues de pala) bacciformes, ovoides i comestibles.

Xusma Xurma
Gent de rem d'una galera, que comprenia generalment remers
voluntaris, esclaus o forçats o galiots.

43
Curs preparatori per a la prova de certificació de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Z
Zancada Camallada, gambada
Passa llarga

Zancadilla Traveta
Acció de posar una cama encreuada amb la d'un altre que camina,
que corre, que lluita, etc., per privar-la de moure's i fer-lo, així,
caure a terra.

Zanja Rasa, fossat, vall


Excavació llarga i estreta feta al sòl per a posar els fonaments d'un
edifici, estendre una canalització, explorar algun terreny
superficialment, etc.

Zar Tsar / tsarina (femení)


Títol aplicat als reis dels búlgars i als sobirans de Sèrbia i, després, a
l'emperador de Rússia.

Zurdo Esquerrà
Que se servix de la mà o el peu esquerre en allò en què la
generalitat de les persones empren la mà dreta o el peu dret.

44

You might also like