Article - Educació

Estudiar a un sistema que queda per millorar es difícil… Però que

es pot fer? He fet una recerca d’informació i unes preguntas a
alguns alumnes que m’han fet compendre molts aspectes…
Primer el que he vist que coincideixen tots els alumnes és que és
senten cansats un sentiment de vuit on creuen que és un desgast
emocional. Falta motivació i ganes, realment això pot ser per
diversos factors però els factors principals que anomenen són: ●
Horaris
● Instalacións
● Assignatures
● Professors
● Ambient
● Psicologic
● Equip Directiu

En el primer aspecte els horaris alguns alumnes estan cansats

d’acumulaciosn d’hores on tres hores seguides poden ser molt
llargues i al final no s’acaben concentrant. El que és podria fer és
el que s'estan implementant molts instituts de fer dues hores un
patí de 20 min altres dues hores, altres 20 min de patí i altres dues
hores de les últimes assignatures.
Realment l’horari és molt important per els estudiants, és part
fonamental per poder tenir un bon ambient estudiantil. Aquests
canvis es poden canviar proposant-ho a l'equip directiu.

Un altre aspecte molt important per els alumnes són les

instalacións. Les instalaciones del institut Galileo Galilei no són
bones. Són instal·lacions antigues on deixa molt a dir. Un alumnes
no pot estudiar a un institut amb unes instal·lacions precàries
fonamentalment per què no agrada això a un alumne i perquè no
milloren la qualitat dels estudis.
Tot això necessita un canvi però desgraciadament no depèn de
l'equip directiu totalment (que això parlare en un altre aspecte).

Seguidament les assignatures que hi ha són assignatures antigues

on s'imparteixen igual que fa trenta anys. Están totalmente
desactualizadas.
Jo per exemple tinc una asignatura que és “optativa” que així és diu
però es obligatoria i cap alumne de la classe l'ha escollit (també
això es causa de la actual pandemia que estem vivint perquè no
ens podem barrejar de classes). Però realment aquesta
assignatura no fem pràcticament res o estudiem aspectes molt
inútils que ningú acaba aprenent.
Realment una solució a aquest problema seria una reforma
educativa a gran escala, jo crec que és essencial i al final arribarà
perquè els alumnes no podem continuar així.

A més de les assignatures es suma el problema de molts

professors que no saben conviure en les noves eines d’avui dia
com la tecnologia. Molts professors tenen una professió tant
linguistica, matematica o com de la que s'especialitzen, però penó
que els falta una professió de saber ensenyar perquè hi han
professors que realment no saben ensenyar.
També penso que els falta empatia per l'alumnat, som persones els
alumnes molts cops és desprestigia a un alumne per treure una
mala not o per un comportament no molt bon pero un professor no
sap reconèixer si està bé o no. La situació emocional d’un alumne
és molt important per el rendiment.
Però també entenc que els professors no sàpiguen identificar si un
alumne està estressat, cansat, trist, feliç… Perquè els professor no
són psicòlegs, pero peso que es podria solucionar aquest problema
amb una formació emocional als tutors o implantació de mes
psicopedagogs als instituts.

També pot ajudar al rendiment d’un alumne el ambient on sesta

educant. Un ambient divers amb moltes cultures pot ajudar a
l'alumne a aprendre altres cultures i aspectes. Al nostre institut
tenim la sort de tenir un fort ambient on moltes persones són
estrangeres (o els pares). Jo com experiencia personal he sapigut
sobre moltes curiositats i conceptes tant aras, llatins, asiàtics etc.
Això a mi m’ajudat a tenir un concepte de cultura diversa i rica. Per
això crec que és té que fomentar la diversitat a les classes i no
tenir escoles dessiguals on en una escola son tot persones locals i
altres tots estrangers.

Els concepte que més s'anomena a la meva enquesta era el temes

tant desde falta de ganes, desgast emocional, falta de creativitat,
tristesa…
Realment tots aquests aspectes estan relacionats amb la gestió
emocional de l’alumnat.
Aquest sistema educatiu no fomenta la creativitat i és un sistema
competitiu obsolet.
Aquest tema de gestió emocional, fonamentació de creativitat etc,
és un tema individual i complex que una alumna desenvolupa millor
al seu article. Jo només estic donant aspectes general. Pero una
solució seria implementar assignatures que sadecussin més a cada
talent de cada persona això impulsaria la motivació. Per exemple si
t'agrada molt l’educació física i ets bo podrian fer més hores per a
tu i per exemple et costen més les matemàtiques doncs menys
hores és a dir les necessàries per tenir una idea de matemàtiques
generals pero no especialitzar-se.
També implantar clases de gestió emocional entre d’altres.

Sincerament l’equip directiu és una peça clau per què les coses
canvien. Vaig preguntar a alguns pocs alumnes de diferents curs
si es sentin còmodes amb l’equip directiu del nostre institut la
resposta va ser un no ( concretament de 12 alumnes = 9 alumnes
no es senten còmodes contra 3 que els és indiferent).
Realment alguna cosa està passant, i desde el meu punt de vista
crec que pot ser no aporte comunicació als alumnes. Jo mai e
tingut contacte directe amb l’equip directiu ni he proposat canvis
però no els veig que estiguin pendents dels alumnes realment per
millorar l'institut hi ha que escoltar als alumnes algo que penso
que realment no esta passant. Els alumnes són la prioritat és a dir
si no s'escolta a un alumne no crec que l’institut millori. Hi no és
només el d'aquest institut també ho dic com aspecte general.
També les poques ganes que li posen.. m’en recordo quan va ser
la reunió de pares a primer de la ESO ma mare em va dir que mai
s’havia presentat un membre del equip directiu. I jo a classe
tampoc escolto molt sobre l’equip directiu. Realment fan un treball
increíble pero hi han coses que es tenen que modernitzar,canviar
i millorar.
A més com alumne pensó que hi ha poca comunicació de alumne a
professor és a dir els professors són persones i estan amb
nosaltres cada dia. Hi ha que escolatar als professor qu volen
millorar que no els hi agrada que els agrada...

Com estudiant coneixo perfectament que és aixecar-se a les 7

del matí i anar al col·legi cada dia "aprenent" coses noves i útils
en la vida, que m'ajudaran a trobar un treball.

Realment des d'un punt de vista subjectiu estic en un institut amb

no gaire bones instal·lacions on falta organització i un equip directiu
no gaire popular entre l'alumnat.

A part de tots aquests inconvenients vaig a un institut on el seu

sistema és premiar a l'alumne amb millor nota i es desprestigia a
un amb no tan bona.
Un bon alumne és pot descriure com una persona que se sent a la
seva casa un dia abans de l'examen, memoritza i es menja totes
les dades possibles per a l'endemà els vomita en l'examen això
porta a una bona nota, i després a la setmana següent ja estarà
oblidat. Jo com a alumne de tercer de l'ESO crec que tots el que he
arribat a aprendre en primer i segon de l’ESO se m'ha oblidat
almenys més de la meitat.
Això porta al fet que els alumnes estiguin desmotivats i cansats
no vulguin "aprendre" si no "aprovar". És trist i dur aixecar-se a les
7 del matí i simplement no voler anar a classe, diría que per a tots
és una obligació anar a classe i no un plaer, la qual cosa tinría que
ser el plaer d'aprendre. Cada dia cal asseure's en un pupitre i
memoritzar i repetir alguna cosa que en 20 anys aquests treballs
repetitius i manual ho acabaran fet les màquines, just quan acabem
tots els nostres estudis i estiguem en una etapa laboral.

Caldria apostar en un sistema que fomenti la creativitat, el

pensament crític, l'esport, l'art, la improvisació tots aquests talents
que es poden desenvolupar però simplement el sistema educatiu
el reprimeix i fomenta una competència entre alumnes que
estudien per una nota estúpida que definirá el teu futur.
Molts en classe sempre pregunten - " I que em serveix això?"- i els
professors contesten -"és cultura general"- , cultura que en
comptes d'aprendre memoritzant i repetint podem fer-ho pensat per
nosaltres mateixos. Fent el que millor se'ns dóna i motivant a
l'alumnat.
El dia en què un alumne vagi content a classe, motivat, i
desenvolupant LES SEVES habilitats sense repetir i sense
memoritzar dades absurdes que a la fi i a l'i al cap se'ns oblidaran
quan arribi aquest dia el sistema educatiu haurà sigut un éxit.