Programació didàctica d’accions

formatives per a l’ocupació

MF1442_3
60 h

Identificació del certificat de professionalitat

• Denominació: Docència de la formació professional per l’ocupació.

• Codi: SSCE0110
• Família professional: Serveis Socioculturals i a la Comunitat.
• Àrea professional: Formació i Educació
• Nivell de qualificació professional: 3

Data Elaboració: 22/11/2022

Versió: 0
Contingut
1.-Introducció: La formació professional per a l’ocupació 3
2. Estructura de la Formació Professional 5
2,1. Marc Normatiu 5
2.2.- El sistema de Formació Professional 7
2.3.-Objectius Sistema de Formació Professional 9
2.4.- Elements integrants i instruments de gestió del Sistema. 11
2.5.- El Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals. 12
2.6.- Catàleg Modular de Formació Professional 14
2.7.- Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional 15
2.8.- Currículum i elements bàsics. 17
3.- Ofertes de formació professional. 18
3.1.-Requisits de les ofertes 19
3.2.- Planificació, programació i coordinació de l' oferta. 20
3.3.-Destinataris d' ofertes de formació. 21
3-4.- Avaluació. 22
3.5.- Títols, certificats i acreditacions 23
3.6-Tipología de ofertas. 24
3.7.- Oferta de Grau A. 25
3.7.- Oferta de Grau B. 26
3.8.- Oferta de Grau C. 27
3.9.- Oferta de Grau D: Cicles formatius de formació professional 29
3.10.- Oferta de Grau E. Cursos d' especialització 34
4. Certificats de Professionalitat 35
4.1.-Certificats de professionalitat: característiques i vies d'adquisició. 35
4.2.-Estructura del certificat de professionalitat: 40
4.3.-Formació professional i en línia. 52
5.-La formació contínua a Catalunya 55
6.- Elaboració de la programació didàctica d'una acció formativa en formació per a l'ocupació 56
6.1.-La formació per competències 56
6.2.-Característiques generals de la programació d'accions formatives. 58
6.3.-Els objectius: definició, funcions, classificació, formulació i normes de redacció. 60
6.4.-Els continguts formatius: conceptuals, procedimentals i actitudinals. Normes de redacció. 63
6.5.- Les activitats: tipologia, estructura, criteris de redacció i relació amb els continguts. 64
6.6.-Dinàmiques de treball en grup. 66
6.7.- Metodologia: mètodes i tècniques didàctiques. 68
6.7.1.-Mètodes per a l’aprenentatge 69
6.7.2.- Les tècniques didàctiques 72
6.8.- Característiques metodològiques de les modalitats d'impartició dels certificats de professionalitat. 75
6.9.-Recursos pedagògics. relació de recursos, instal·lacions, bibliografia, annexos: característiques i
descripció. 78
6.10.-Criteris d'avaluació: tipus, moment, instruments, ponderacions. 79
6.11.-Observacions per a la revisió, actualització i millora de la programació. 93
7. Elaboració de la programació temporalitzada de l'acció formativa 94
7.1.-La temporalització diària: 94
7.2- Elaboració de la Guia per a les accions formatives, per a la modalitat d'impartició formació en línia 97

2
1.-Introducció: La formació professional per a l’ocupació

El sistema de Formació Professional per a l'Ocupació en l'àmbit laboral té per finalitat impulsar i
realitzar una formació que contribueixi al desenvolupament personal i professional de les persones
treballadores (ocupades i aturades), millorant-ne l'ocupabilitat i la promoció a la feina. Aquesta
formació respon a les necessitats del mercat laboral i està orientada a millorar la competitivitat
empresarial.

Inclou diverses iniciatives i programes de formació que es desenvolupen en el marc del Sistema
Nacional d'Ocupació, a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal i dels Serveis Públics
d'Ocupació de les comunitats autònomes.

Les finalitats del sistema de Formació Professional per a l’ocupació són:

• Afavorir la formació al llarg de la vida dels treballadors aturats i ocupats per millorar les
competències professionals i els itineraris d'ocupació i formació, així com el
desenvolupament professional i personal.
• Contribuir a la millora de la productivitat i competitivitat de les empreses.
• Atendre els requeriments del mercat de treball i les necessitats de les empreses,
proporcionant als treballadors les competències, els coneixements i les pràctiques adequats.
• Millorar l'ocupabilitat dels treballadors, especialment dels que tenen més dificultats de
manteniment de l'ocupació o d'inserció laboral.
• Facilitar Promoure que les competències professionals adquirides pels treballadors, tant a
través de processos formatius com de l’experiència laboral, siguin objecte d’acreditació.

• Apropar i fer partícips els treballadors dels avantatges de les tecnologies de la informació i
la comunicació, promovent la disminució de la bretxa digital existent, i garantint-ne
l'accessibilitat.

Els principis en que es basa el sistema de FPO són:

• El ejercicio del derecho individual a la formación y la garantía de igualdad en el acceso de

los trabajadores, las empresas y los autónomos a una formación vinculada a las necesidades
del mercado de trabajo.
• La anticipación a los requerimientos y cambios del modelo productivo, como vía
fundamental para reforzar la calidad y eficacia de la formación.
• La unidad del mercado de trabajo y la libre circulación de los trabajadores en el desarrollo
de las acciones formativas.
• La negociación colectiva y el diálogo social como instrumento de desarrollo del sistema de
formación profesional para el empleo en el ámbito laboral, así como la participación de los
agentes sociales en los órganos de gobernanza del sistema y en particular en el diseño,

3
 planificación, control, seguimiento y evaluación de la oferta formativa, especialmente la
dirigida a los trabajadores ocupados.
• La unidad de caja de la cuota de formación profesional y el acceso a una financiación
suficiente, estable y equitativa en el conjunto del sistema de formación profesional para el
empleo, que incluya la financiación proveniente de la citada cuota, de carácter finalista.
• Esta financiación deberá gestionarse en régimen de concurrencia competitiva abierta a todos
los proveedores de formación, públicos y privados, acreditados y/o inscritos conforme a la
normativa vigente, para la impartición de toda la programación formativa aprobada por las
distintas Administraciones públicas.
• La calidad, eficacia, eficiencia y transparencia en la gestión.
• La estabilidad, seguridad y certidumbre que permita la planificación estratégica y promueva
la inversión en recursos formativos

La formació professional per a l'ocupació és un instrument essencial per garantir la formació al

llarg de la vida, l'adaptació dels treballadors i de les empreses a una economia basada en el
coneixement i el manteniment de la seva capacitació professional davant els canvis i mutacions de
els processos productius, així com per millorar l'ocupabilitat dels treballadors, especialment de les
persones amb més dificultats de manteniment de l'ocupació o d'inserció laboral.

A més de proporcionar als treballadors la qualificació que puguin necessitar al llarg de la seva vida
laboral, la formació professional per a l'ocupació constitueix un valor estratègic prioritari en els
processos de canvi tecnològic, econòmic i social i és, per això, un instrument essencial per a
l'estabilitat en l'ocupació i la cohesió social.

La formació professional per a l'ocupació pot ser impartida per les administracions públiques
competents en aquesta matèria, a través dels seus centres propis o mitjançant convenis amb entitats
o empreses públiques, així com per altres proveïdors de formació, sempre que els mateixos
reuneixin determinats requisits el compliment , un cop verificat, permet integrar-se en un registre de
centres que imparteixen aquesta formació.

4
2. Estructura de la Formació Professional

2,1. Marc Normatiu

Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d'ordenació i integració de la Formació Professional.

Descarregar

Ordre TMS/283/2019. per la qual es regula el Catàleg d' Especialitats Formatives en el marc del
sistema de formació professional per a l' ocupació en l' àmbit laboral. Descarregar

Reial Decret 694/2017, de 3 de juliol. Aquest Reial decret desenvolupa la Llei 30/2015 de 9 de
setembre. Descarregar

Llei 30/2015, de 9 de setembre El Sistema de Formació Professional per a l'ocupació en l'àmbit

laboral està regulat per aquesta Llei que modifica l'anterior legislació del SubSistema de Formació
per a l'Ocupació i constitueix el marc regulador de l'actual del sistema. Descarregar

Reial Decret 395/2007, de 23 de març. Regula el subsistema de formació professional per a l'
ocupació, es manté vigent per cobrir les mancances de la nova legislació.Descarregar

IV Acord de Formació Professional per a l' Ocupació. Acord de caràcter tripartit. Es va signar el 7
de febrer de 2006 amb vigència indefinida. Descarregar

Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny. Estableix que els títols de formació professional i els
certificats de professionalitat constituiran les ofertes de formació professional referides al Catàleg
de Qualificacions Professionals, que tenen caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional i
seran expedits per les Administracions competents. Descarregar

5
 La FP 2002-2022

La FP a partir del 2022

6
2.2.- El sistema de Formació Professional

El Sistema de Formació Professional està compost pel conjunt articulat d' actuacions dirigides a
identificar les competències professionals del mercat laboral, assegurar les ofertes de formació
idònies, possibilitar l' adquisició de la corresponent formació o, si s' escau, el reconeixement de les
competències professionals, i posar a disposició de les persones un servei d' orientació i
acompanyament professional que permeti el disseny d' itineraris formatius individuals i col·lectius.
És funció del Sistema de Formació Professional el desenvolupament personal i professional de la
persona, la millora continuada de la seva qualificació al llarg de tota la vida i la garantia de la
satisfacció de les necessitats formatives del sistema productiu i de l' ocupació. Aquesta funció es
complirà conforme a un model de formació professional, de reconeixement i acreditació de
competències i d' orientació professional basat en itineraris formatius facilitadors de la progressió
en la formació i estructurat en una doble escala:

a) Cinc graus ascendents (A, B, C, D i E) descriptius de les ofertes formatives organitzades en

unitats dissenyades segons el Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals.

b) Tres nivells de competència professional (1, 2 i 3), d'acord amb el que disposa el Catàleg
Nacional d'Estàndards de Competència Professional, segons els criteris establerts de coneixements,
iniciativa, autonomia i complexitat de les tasques, en cadascuna de les ofertes de formació
professional.

El model a què es refereix l' apartat anterior assegurarà en tot cas:

a) L' obertura de la formació professional a tota la població, incloent-hi la preparació per al primer
accés al món laboral, la formació professional contínua i la readaptació professional, amb l'
orientació professional i acompanyament que cada persona precisi.
b) L' aportació, mitjançant ofertes formatives ordenades, acumulables i acreditables, dels
coneixements i les habilitats professionals necessaris per a una activitat professional qualificada en
un món laboral canviant.
c) L' adquisició, manteniment, adaptació o ampliació de les habilitats i competències professionals i
el progrés en la carrera professional.
d) La reconversió professional i la reconducció de l' itinerari professional a un sector d' activitat
diferent.
e) El reconeixement i acreditació de competències professionals adquirides per experiència laboral
o altres vies no formals o informals.
f) La promoció de la cooperació i gestió coordinada de les diverses administracions públiques i el
col·laboració de la iniciativa privada.

7
8
2.3.-Objectius Sistema de Formació Professional

Són objectius del Sistema de Formació Professional:

1. El desenvolupament d'un Sistema de Formació Professional de qualitat al llarg de la vida, en

equitat, significatiu personalment i socialment i per al teixit productiu, que satisfaci tant el
desenvolupament de la personalitat com les necessitats individuals de qualificació, adaptació i
reciclatge professional, així com les dels sectors productius, i suposi la creació sostinguda de valor
per a les persones i les empreses.
2. La qualificació de les persones per a l'exercici d'activitats professionals, promovent
l'adquisició, consolidació i ampliació de competències professionals i bàsiques amb la polivalència
i funcionalitat necessàries per a l'accés a l'ocupació, la continuïtat en el mateix i la progressió i
desenvolupament professional, així com la ràpida adaptació als reptes de futur derivats d'entorns de
treball complexos.
3. La posada a disposició de les empreses i sectors productius dels perfils professionals
necessaris en cada moment, tenint en compte el caràcter determinant, per a la competitivitat de les
empreses, de la qualificació de les persones treballadores, la seva flexibilitat, rapidesa d'adaptació,
polivalència i transversalitat.
4. L'observació contínua de l'evolució de la demanda i l'oferta de professions, ocupacions i
perfils en el mercat de treball per a la prospecció i identificació de les necessitats de qualificació.
5. L'oferta de formació actualitzada i suficient, que incorpori de manera proactiva i àgil tant les
competències professionals emergents, com la innovació, la recerca aplicada, l'emprenedoria, la
digitalització, la sostenibilitat i l'emergència climàtica, en tant que factors estructurals d'èxit en el
nou model econòmic.
6. La configuració flexible, modular i d'acord amb els plantejaments a escala de la Unió
Europea de la formació professional, basada en itineraris formatius i) accessibles, progressius,
acumulables i adaptats a les necessitats individuals i col·lectives, tenint en compte l'edat, el sexe, la
discapacitat si s'escau, i la situació personal o laboral i ii) dirigits a un ventall de perfils
professionals comprensiu, des dels generalistes fins als altament especialitzats.
7. L'impuls de la dimensió dual de la formació professional i dels seus vincles amb el sistema
productiu en un marc de col·laboració publicoprivada entre administracions, centres, empreses o
organismes equiparats, organitzacions empresarials i sindicals, entitats i tercer sector per a la
creació conjunta de valor, l'alineament dels objectius i projectes estratègics comuns, la superació de
la bretxa urbà/rural a través d'una adequada adaptació territorial, i l' ús eficaç dels recursos en
entorns formatius i professionals.
8. La definició i l'establiment d'un model de governança, respectuós amb els àmbits
competencials, que incorpori el paper de les organitzacions empresarials i sindicals més
representatives i la seva participació i cooperació amb els poders públics en les polítiques del
Sistema de Formació Professional.
9. La facilitació de l'acreditació i el reconeixement de les competències professionals vinculades
al Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals, adquirides mitjançant
l'experiència laboral o altres vies no formals o informals.
10. La provisió d'orientació professional que faciliti a les persones, al llarg de la vida, la presa
de decisions en l'elecció i gestió de les seves carreres formatives i professionals, combatent els
9
estereotips de gènere, els relacionats amb la discapacitat o les necessitats específiques de suport
educatiu, col·laborant en la construcció d'una identitat professional motivadora de futurs
aprenentatges i adaptacions a l'evolució dels processos productius i al canvi social, i afavorint el
coneixement de les oportunitats existents o emergents en els entorns rurals i les zones en declivi
demogràfic.
11. El foment de la igualtat efectiva d'oportunitats entre les persones en l'accés i
desenvolupament del seu procés de formació professional per a tot tipus d'opcions professionals, i
l'eliminació de la segregació formativa existent entre dones i homes.
12. La promoció de la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat i, en general, de
persones i col·lectius amb dificultats d'inserció soci laboral en l'accés i el procés de formació
professional habilitant i facilitadora de la inserció en el mercat laboral.
13. L'increment de la presència social de la formació professional com a opció de valor per a
l'ocupació i la progressió acadèmica, tant reforçant la relació i cooperació entre els sistemes de
formació professional i universitari, com contribuint a l'eradicació de l'abandonament primerenc
sense una qualificació professional que garanteixi una ocupabilitat sostinguda.
14. L'impuls de la participació de les persones adultes, per a la seva qualificació o
requalificació, en accions de formació professional com a element integrat en l'acompliment
professional i la vida laboral i única forma d'aconseguir el major grau d'especialització que
demanen àmbits cada vegada més complexos.
15. La promoció de la planificació integrada en cada territori d'una oferta de formació
professional al llarg de la vida, així com de la complementarietat de les xarxes de centres de
formació professional, i l'ús compartit de les seves instal·lacions i recursos.
16. La generació de circuits inter-autonòmics i transnacionals de transferència de coneixement
entre centres, empreses o organismes equiparats, entitats, docents, i persones en formació,
promovent projectes de mobilitat.
17. L'extensió del coneixement de llengües estrangeres en l'àmbit professional.
18. L'actualització permanent de les competències del personal docent i formador que els
permetin dissenyar i adequar els processos formatius d'acord amb les noves necessitats productives
i sectorials, així com a les pròpies de l'alumnat, especialment l'alumnat amb necessitats
específiques.
19. La posada en marxa i el manteniment d'un procés d'avaluació i millora contínua de la
qualitat del Sistema de Formació Professional, en particular el seu caràcter dual, que proporcioni
informació sobre el seu funcionament i adequació a les necessitats formatives individuals i del
sistema productiu, i promogui la recerca sobre el model de formació professional, així com el seu
impacte sobre les dimensions de millora de l' ocupació i de la productivitat.

10
2.4.- Elements integrants i instruments de gestió del Sistema.

El Sistema de Formació Professional es concreta en:

a) El Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals.

b) El Catàleg Modular de Formació Professional.

c) El Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional.

d) Els elements bàsics dels currículums.

Serveixen a la gestió del Sistema de Formació Professional:

a) El Registre Estatal de Formació Professional.

b) El Registre Estatal d' Acreditacions de Competències Professionals Adquirides per

Experiència Laboral o Vies No Formals i Informals.

c) El Registre General de Centres de Formació Professional.

11
2.5.- El Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals.

El Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències professionals és l' instrument del Sistema
Nacional de Formació Professional que ordena els estàndards de competències professionals
identificats en el sistema productiu, en funció de les competències apropiades i l' estàndard de
qualitat requerit per a l' exercici professional, susceptibles de reconeixement i acreditació.
Sobre la base de l'observació i l'anàlisi permanent del sistema productiu i les demandes de la
societat, el Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals:

a) Identificarà, classificarà i ordenarà les competències pròpies del mercat laboral significatives
per a l'economia productiva amb validesa en tot el territori nacional. El catàleg podrà, així mateix,
recollir aquells perfils professionals que, pel seu específic valor cultural o patrimonial, requereixin
una especial protecció.
b) Operarà com a referència obligada per a l'acreditació de competències professionals
adquirides per experiència laboral o altres vies no formals o informals.
c) Proporcionarà la base per al disseny dels mòduls professionals i la creació d'ofertes de
formació professional, basades en itineraris, acumulables i acreditables al llarg de la vida, així com
per a la mobilitat en un mercat de treball internacional sobre la base de transparència i, si s' escau,
equivalència de marcs comuns entre els diferents sistemes nacionals de formació professional de la
Unió Europea.

Contingut i organització.

El contingut del Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals s'organitzarà en

estàndards de competència, per nivells i famílies professionals amb els seus respectius indicadors
de qualitat en l'acompliment, d'acord amb les següents regles:

a) Els nivells 1, 2 i 3 assignats a cada estàndard de competència seguiran segons criteris d'
acord amb els comunament establerts a escala europea, relatius a coneixements, iniciativa,
autonomia, responsabilitat i complexitat de les tasques.

b) Les famílies professionals es definiran, a efectes orientatius i d' organització del sistema,
atenent criteris d' afinitat de la competència professional, podent un estàndard de
competència vincular-se a més d' una família professional.

c) Els estàndards de competència constitueixen la unitat bàsica per al disseny de la formació

i per a l' acreditació de competències professionals adquirides per experiència laboral o
altres vies no formals o informals.

d) Els estàndards de competència es componen d' elements de competència, que identifiquen

les realitzacions professionals incloses en ells.

12
 e) Els estàndards de competència podran tenir, excepcionalment, caràcter transversal, quan
es refereixin a competències no associades a una o diverses famílies professionals
específiques, sinó a múltiples acompliments professionals.

La inclusió d'estàndards de competència professionals en el Catàleg no suposarà cap regulació

d'exercici professional, ni afectarà el contingut de les relacions laborals, però es promourà:

a) La utilització del Catàleg com a eina d' ocupabilitat de les persones, facilitant la millor
visió del conjunt de les seves competències i de les seves potencialitats.

b) L' ús del Catàleg per les persones ocupadores en la recerca i definició de perfils
professionals que requereixin en cada moment.

13
2.6.- Catàleg Modular de Formació Professional

El Catàleg Modular de Formació Professional és l'instrument del Sistema Nacional de Formació

Professional que ordena els mòduls professionals de formació professional associats a cadascun
dels estàndards de competències professionals.

El Catàleg Modular de Formació Professional:

a) Determinarà els mòduls professionals vinculats a cadascun dels estàndards de

competències professionals recollits en el Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències
Professionals.

b) Operarà com a referència obligada per al disseny de les ofertes del Catàleg Nacional d'
Ofertes de Formació Professional.

El contingut del Catàleg Modular de Formació Professional s' organitzarà respectant els nivells i les
famílies professionals dels estàndards de competència professional amb els seus respectius
indicadors de qualitat en l' acompliment i afavorint la transparència de la vinculació directa entre
cada estàndard de competència professional i la formació associada, agregada en un mòdul
professional.

Els mòduls professionals permetran, pel seu disseny, identificar la formació vinculada a cada
element de l' estàndard de competència i hauran de detallar, almenys:

a) Els resultats d'aprenentatge vinculats als elements de cada estàndard de competència

professional.

b) Els criteris d' avaluació.

14
2.7.- Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional

El Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional és l' instrument del Sistema Nacional de
Formació Professional que incorpora totes les ofertes de formació professional reconegudes i
acreditables en el marc del sistema.
El Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional:

a) Determinarà el conjunt d' accions formatives adreçades a:

1r Capacitar formalment per a l' acompliment qualificat de les diverses professions, l'
accés a l' ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica.
2n Acreditar oficialment les competències professionals adquirides per les persones,
derivades del Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals, en el marc
establert pel Sistema de Formació Professional.

b) Coordinarà les diverses ofertes de formació.

c) Fixarà l' oferta formativa a ell vinculada.

Les ofertes de formació professional han de:

a) Cobrir les necessitats de qualificació dels i les estudiants en formació i de les persones
treballadores ocupades o aturades que necessitin adquirir, ampliar o actualitzar competències
professionals identificades en el mercat de treball, mitjançant una formació ajustada als
requeriments del sistema productiu, i que els permeti la incorporació o reincorporació al mercat
laboral i la reorientació de l' itinerari professional.
b) Tenir caràcter acreditable de caràcter modular i acumulable, permetent progressar, conforme
a itineraris de formació conduents a acreditacions, certificats i titulacions amb reconeixement
estatal i, si s' escau, europeu.
c) Comptar amb un nivell de referència en el Marc Espanyol i en el Marc Europeu de
Qualificacions Professionals.

Les ofertes formatives estaran incloses en el Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional.
Cada oferta de formació professional es dissenyarà a partir dels mòduls professionals associats a
cada estàndard de competència del Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals,
i que constitueixen el Catàleg Modular de Formació Professional.

El Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional s' estructurarà en:

a) Una dimensió vertical definitòria, de forma esglaonada, de la sèrie ascendent de Graus

descriptiva de l' amplitud de cada oferta formativa dissenyada a partir del Catàleg Nacional
d'Estàndards de Competències Professionals i el Catàleg Modular de Formació Professional. Les

15
ofertes de formació professional s' organitzaran, en funció de l'amplitud de la formació a
proporcionar, en els graus A, B, C, D, E.

b) Una assignació de nivells 1, 2 i 3, en funció de criteris d' acord amb els comunament establerts a
escala europea, relatius a coneixements, iniciativa, autonomia, responsabilitat i complexitat de les
tasques

c) L' estructura a què es refereix l' apartat anterior facilitarà, mitjançant el perfil de l' oferta de
formació, la generació d' itineraris formatius ascendents. Les ofertes de formació professional s'
organitzaran en unitats que permetin la progressió i facilitin la continuïtat en la formació.

d) Totes les ofertes de formació professional tindran caràcter acreditable i acumulable, permetent
progressar en itineraris de formació conduents a acreditacions, certificats i titulacions amb
reconeixement estatal i, si s' escau, europeu.

e) Les ofertes formatives podran incloure des de diversos estàndards de competència fins a un únic
element de competència de Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals,
mantenint en tot moment el seu caràcter acumulatiu.

Cada oferta de formació professional comptarà amb un nivell de referència en el Marc Espanyol i
en el Marc Europeu de les Qualificacions Professionals.

f) Els títols, certificats i acreditacions derivats de les ofertes de formació professional tindran
caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional, sempre que incloguin, almenys, un resultat d'
aprenentatge del Catàleg Modular de Formació Professional vinculat a un element de competència
inclòs en un estàndard de competència professional, i que siguin impartits per centres de formació
professional. Seran expedits per les administracions competents i tindran els efectes que
corresponguin d' acord amb la normativa de la Unió Europea relativa al sistema general de
reconeixement de la formació professional als Estats membres i els Estats signataris de l' Acord
sobre l' Espai Econòmic Europeu. Aquests títols, certificats i acreditacions inclouran el detall dels
estàndards de competència professional o elements de competència corresponents i els acreditaran
als qui els hagin obtingut i en el seu cas, tindrà els corresponents efectes acadèmics i professionals
segons la legislació aplicable.

16
2.8.- Currículum i elements bàsics.

Tot currículum de la formació professional tindrà per objectiu facilitar el desenvolupament formatiu
professional de les persones, promovent la seva formació integral, contribuint al desenvolupament
de la seva personalitat en totes les seves dimensions, així com a l'enfortiment econòmic del país, del
teixit productiu i el seu posicionament en la nova economia, a partir de la qualificació de la
població activa i de la satisfacció de les seves necessitats formatives a mesura que es produeixen.
Amb aquesta finalitat haurà d'incorporar continguts culturals, científics, tecnològics i organitzatius,
així com continguts vinculats a la digitalització, la defensa de la propietat intel·lectual i industrial,
la sostenibilitat, la innovació i recerca aplicada, l'emprenedoria, la versatilitat tecnològica, les
habilitats per a la gestió de la carrera professional, les relacions laborals, la prevenció de riscos
laborals i mediambientals, la responsabilitat professional, les habilitats interpersonals, els valors
cívics, la participació ciutadana i la igualtat efectiva entre homes i dones.
El contingut bàsic del currículum, que haurà de mantenir-se actualitzat pel procediment que
reglamentàriament s'estableixi, definirà els ensenyaments mínims i tindrà per finalitat assegurar una
formació comuna i garantir la validesa estatal dels títols, certificats i acreditacions corresponents.

17
3.- Ofertes de formació professional.

Les ofertes de formació professional incloses en el Sistema de Formació Professional comprendran:

a) La inclosa en l' educació bàsica.

b) La inclosa en els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu.
c) La vinculada, en tot o part, als estàndards de competències professionals del Catàleg
Nacional d' Estàndards de Competències Professionals.
d) La dirigida a col·lectius específics.

Les administracions podran realitzar ofertes de cursos o preparacions complementàries requerides

per a l' accés a ofertes de formació que facilitin la continuïtat dels itineraris formatius de les
persones que es vulguin formar.
Les ofertes de caràcter no formal associades a estàndards de competències professionals podran ser
objecte posterior de reconeixement a través del procediment d' acreditació de competències
professionals adquirides per experiència laboral o altres vies no formals o informals, en els termes
que reglamentàriament s' estableixin.

18
3.1.-Requisits de les ofertes

Tota oferta de formació professional haurà de definir-se per:

a) Les dades d' identificació.

b) Els resultats de l' aprenentatge.
c) Els criteris d' avaluació.
d) La referència a l'estàndard o estàndards de competència o elements de competència.

Les ofertes de formació s'hauran de dissenyar per mòduls professionals, a partir del Catàleg
Modular de Formació Professional, sens perjudici de poder afegir-s'hi, si s'escau, altres mòduls
professionals no vinculats a estàndards de competència considerats necessaris per donar cobertura a
la totalitat de les competències generals previstes.
Les ofertes de formació professional integrades com a ensenyaments del sistema educatiu
s'atindran, a efectes de durada, currículum i ensenyaments mínims, a la Llei Orgànica 2/2006, de 3
de maig, d'Educació.
Les ofertes de formació professional prestaran especial atenció a l'establiment de mesures de
flexibilització i alternatives organitzatives i metodològiques per facilitar la igualtat d'oportunitats en
l'accés als currículums de les persones amb necessitat específica de suport educatiu, permanent o
transitòria i suficientment acreditada, podent incloure, a tal efecte, adaptacions tècniques, materials
o d'ampliació del període de formació o de permanència.
Es podran incloure, respectant el corresponent currículum i la durada mínima dels ensenyaments,
complements formatius que s'ajustin a les necessitats de cada sector productiu en el territori o
s'adaptin a elles o a les del col·lectiu destinatari o facilitin la superació dels ensenyaments
mitjançant l'adquisició de competències clau o qualsevol altre tipus de formació específica que
faciliti la inserció sociolaboral.

19
3.2.- Planificació, programació i coordinació de l' oferta.

Correspondrà a les administracions amb competències en la matèria planificar i programar, en les

seves respectives esferes d' actuació, l' oferta de formació professional sostinguda amb fons públics,
adaptant i coordinant els processos de planificació per aconseguir la construcció d' una oferta
integrada que presti l' adequada atenció a les necessitats de qualificació de la població en el seu
conjunt, garantint una oferta pública suficient i ajustada a les necessitats del territori, així com l'
optimització i eficàcia en l' ús dels recursos públics destinats a la formació professional per
contribuir als fins establerts en aquesta llei.
La programació a què es refereix l'apartat anterior haurà de tenir en compte les necessitats del
model productiu i del mercat laboral, la realitat socioeconòmica del territori, les demandes de
formació de la ciutadania i dels agents socials i econòmics, així com les perspectives de
desenvolupament econòmic i social, els plans de desenvolupament estratègic previstos, i les
propostes derivades de la interlocució social en el marc del Sistema de Formació Professional a
nivell estatal i, si s' escau, territorial, amb la finalitat de realitzar una oferta que respongui a les
necessitats de qualificació de les persones.
En tot cas, la programació de les ofertes de formació professional haurà de:

a) Garantir una oferta de formació professional de Grau C o D de nivell 2 als menors de 21 anys
que s' hagin incorporat al mercat laboral, i que aquests puguin compatibilitzar amb la seva activitat
laboral.
b) Promoure itineraris flexibles que permetin als qui no comptin amb una titulació corresponent
a l' educació secundària postobligatòria continuar la seva formació i reincorporar-se al sistema
educatiu i obtenir una titulació de tècnic de formació professional, equivalent a l' ensenyament
secundari postobligatori, amb reconeixement i acreditació, fins i tot, de les competències adquirides
durant l' experiència professional.

20
3.3.-Destinataris d' ofertes de formació.

Seran destinataris de les ofertes de formació professional:

a) Les persones a partir dels 15 anys.

b) La població adulta.

Es promourà la participació equilibrada de dones i homes en totes les ofertes formatives per a l'
eliminació de biaixos i estereotips de gènere, amb ple respecte a la llibertat d' elecció formativa dels
estudiants i de les famílies. Per tal d' augmentar la presència d' alumnat en determinades
especialitats, i de corregir les situacions de sobrerepresentació d' un o altre sexe, les administracions
competents podran establir accions positives específiques que les corregeixin.

S' incorporaran els ajustaments raonables que garanteixin l' accés, participació i assoliment de totes
les persones independentment de les seves característiques i necessitats.

En el cas d' ofertes de Grau A, B i C, a les persones destinatàries que no comptin amb requisits d'
accés per continuar els seus itineraris de formació en el Sistema de Formació Professional, se’ls
facilitarà, alhora, i sense que això impedeixi l' inici de la seva formació en els esmentats Graus, l'
adquisició i posterior acreditació de les competències bàsiques vinculades als requisits acadèmics d'
accés que permetin la consecució formal del grau que es cursa.

21
3-4.- Avaluació.

Les ofertes de formació professional comptaran amb una avaluació que verifiqui l'adquisició dels
resultats d'aprenentatge en les condicions de qualitat establertes en els elements bàsics del
currículum.
L'avaluació respectarà les necessitats d'adaptació metodològica i de recursos de les persones amb
necessitats específiques de suport educatiu o formatiu.
El sistema d'avaluació de qualsevol oferta inclosa en el Sistema de Formació Professional
s'adaptarà a les diferents metodologies d'aprenentatge, i s'haurà de basar en la comprovació dels
resultats d'aprenentatge.
En el cas d'ofertes adreçades a la població activa, el sistema d'avaluació de les mateixes tindrà en
consideració les característiques pròpies d'aquestes persones i el caràcter pràctic d'aquesta
formació.

22
3.5.- Títols, certificats i acreditacions.

Els títols, certificats i acreditacions corresponents a les formacions regulades per aquesta llei:

a) Seran homologats per l' Administració General de l' Estat i expedits per aquesta o les altres
administracions competents en la matèria en les condicions que a l' efecte s' estableixin, sempre que
incloguin, almenys, un resultat d' aprenentatge vinculat a un element de competència i estiguin
recollides en el Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional.
b) Acreditaran, als qui els obtinguin, els estàndards o elements de competència professional,
assortint els corresponents efectes acadèmics i professionals segons la legislació aplicable.
c) Desplegaran els efectes que els corresponguin d' acord amb la normativa de la Unió Europea
relativa al sistema general de reconeixement de la formació professional als Estats membres i els
Estats signataris de l' Acord sobre l' Espai Econòmic Europeu.

Els qui no superin en la seva totalitat qualsevol oferta formativa de formació professional rebran
una certificació dels mòduls professionals i, si s' escau, àmbits o matèries superats, on figurin els
estàndards de competència o elements de competència adquirits, que tindrà efectes acumulatius en
el sistema esglaonat de formació professional. Aquesta certificació donarà dret a l' expedició per l'
administració competent dels certificats o acreditacions professionals corresponents del Sistema de
Formació Professional.

23
3.6-Tipología de ofertas.

La tipología de las ofertas del Sistema de Formación Profesional está organizada, de manera
secuencial, en los siguientes grados:

a) Grado A: Acreditación parcial de competencia.

b) Grado B: Certificado de competencia.
c) Grado C: Certificado profesional.
d) Grado D: Ciclo formativo.
e) Grado E: Curso de especialización.

En cada uno de los Grados existirán ofertas vinculadas a los niveles 1, 2 y 3 del Catálogo Nacional
de Estándares de Competencias Profesionales.

24
3.7.- Oferta de Grau A.

El Grau A constitueix l' oferta de base del Sistema de Formació Professional, té caràcter parcial i
acumulable i condueix a l' obtenció d' una acreditació parcial de competència.
L' acreditació parcial de competència podrà incloure un o diversos elements de competència d' un
mòdul professional contemplat en el Catàleg Modular de Formació Professional i vinculat al
Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals.
Quan l' oferta de Grau A estigui referida a un únic element de competència, l' administració
competent garantirà l' oferta complementària de la resta d' elements de competència que completin
l' estàndard de competència.
Estructura, durada i accés.

L' estructura i durada de cada oferta formativa de Grau A s' establirà tenint en compte la càrrega
horària de la formació que correspongués al resultat o resultats d' aprenentatge del mòdul
professional corresponent, segons el currículum aprovat per l' administració competent.
A efectes d' accés a formacions de Grau A, no s' exigeixen requisits acadèmics ni professionals,
encara que s' han de posseir les habilitats de comunicació lingüística suficients que permetin l'
aprenentatge, així com les competències bàsiques necessàries per cursar amb aprofitament aquesta
formació, en funció del nivell 1, 2 o 3 de l' estàndard de competència professional al qual estigui
associat el o els resultats d' aprenentatge.

Acreditació.

La superació d' una formació de Grau A suposarà l' obtenció d' una acreditació parcial de
competència amb validesa en tot el territori nacional.
La consecució de totes les acreditacions parcials de competència corresponents a un estàndard de
competència professional implicarà la superació del Grau B de formació i l' obtenció del
corresponent certificat de competència professional amb validesa en tot el territori nacional.
Aquestes acreditacions seran atorgades per l' administració competent i tindrà efecte des de la seva
inscripció en el Registre Estatal de Formació Professional.

25
3.7.- Oferta de Grau B.

El Grau B constitueix l' objecte de l' oferta de caràcter parcial i acumulable del Sistema de
Formació Professional referida a un mòdul professional inclòs en el Catàleg Modular de Formació
Professional i condueix a l' obtenció d' un Certificat de Competència.

El Grau B de formació professional podrà obtenir-se bé per superació d' aquesta formació, bé per
acumulació de totes les acreditacions parcials de competència de Grau A incloses en aquella
formació que completin el corresponent mòdul professional.

Estructura, durada i accés.

L' estructura i durada de cada oferta formativa de Grau B s' establirà tenint en compte la càrrega
horària del mòdul professional corresponent, segons el currículum aprovat per l' administració
competent.

A efectes d' accés a formacions de Grau B, no s' exigeixen requisits acadèmics ni professionals,
encara que s' han de posseir les habilitats de comunicació lingüística suficients que permetin l'
aprenentatge, així com les competències prèvies necessàries per cursar amb aprofitament aquesta
formació, en funció del nivell 1, 2 o 3 de l' estàndard de competència professional al qual estigui
associada.

Certificació i validesa.

La superació d' una formació de Grau B o la disposició de totes les acreditacions parcials de
competència corresponents al pertinent mòdul professional donarà dret a l' expedició d' un
Certificat de Competència, que haurà de detallar el mòdul professional superat i l' estàndard de
competència professional associat a ell i inclòs en el Catàleg Nacional d' Estàndards de
Competències Professionals i la seva correspondència amb el Marc Espanyol de Qualificacions.
Els certificats de competència seran atorgats per l' administració competent i inscrits en el Registre
Estatal de Formació Professional i tindran validesa en tot el territori nacional.

26
3.8.- Oferta de Grau C.

El Grau C constitueix l' oferta, parcial i acumulable del Sistema de Formació Professional, de
diversos mòduls professionals del Catàleg Modular de Formació Professional per raó de la seva
significació en el mercat laboral i condueix a l' obtenció d' un Certificat Professional.
El Grau C de formació professional podrà obtenir-se bé per superació d' aquesta formació, bé per
acumulació de Certificats de Competència de Grau B que completin la totalitat dels mòduls
professionals inclosos en aquella.
Les ofertes de Grau C hauran de tenir per objecte mòduls professionals inclosos prèviament en el
Catàleg Modular de Formació Professional i associats al Catàleg d' Estàndards de Competències
Professionals.
Formacions de certificació professional.

Reglamentàriament es determinaran les formacions de Grau C conduents a un Certificat

Professional, atenent a criteris de significació en el mercat laboral i quedaran incloses en el Catàleg
Nacional d' Ofertes de Formació Professional.
Per tal de flexibilitzar l' oferta de formació professional, les administracions competents podran
proposar cursos de Grau C diferents als previstos en el Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació
Professional per atendre perfils professionals específics del seu territori, sempre en el marc dels
mòduls professionals vigents recollits en el Catàleg Modular de Formació Professional. Els cursos
així dissenyats tindran validesa exclusivament en l' àmbit territorial de la corresponent
administració responsable i només podran donar lloc a un Certificat Professional una vegada
incorporats, després de la seva comunicació i aprovació, al Catàleg Nacional d' Ofertes de
Formació Professional.
Estructura, durada i accés.

L' estructura i durada de cada oferta formativa de Grau C seran les que resultin del currículum
aprovat per l' administració competent, tenint en compte el disseny dels mòduls professionals
integrats en cada oferta i la càrrega horària definida en el Catàleg Modular de Formació
Professional.
El disseny d' un curs de Grau C haurà d' incloure la realització d' un període de formació en
empresa o organisme equiparat, d' acord amb el que estableix el Títol III d' aquesta llei. Podran
quedar exempts d' aquest període en empresa els qui acreditin una experiència laboral que es
correspongui amb la formació cursada. Reglamentàriament es regularà aquesta fase i l' esmentada
exempció.
Als efectes d' accés a formacions de Grau C, s' hauran de complir algun dels següents requisits, en
funció del nivell 1, 2 o 3 dels estàndards de competència professional als quals estigui associada:

a) Per al Grau C de nivell 1 no s' exigeixen requisits acadèmics ni professionals, tot i que s' han
de posseir les habilitats de comunicació lingüística suficients que permetin l' aprenentatge. En el cas
de requerir competències bàsiques prèvies, l' oferta podrà incorporar complements de formació amb
aquesta finalitat.
b) Per al Grau C de nivell 2 es requereix el Graduat en Educació Secundària Obligatòria, un
Certificat Professional de nivell 2, un Certificat de Competència inclòs en l' oferta a realitzar, o un
Certificat Professional de nivell 1 de la mateixa família professional.
27
 c) Per al Grau C de nivell 3 es requereix el títol de Tècnic, de Batxiller o equivalent a efectes d'
accés, un Certificat Professional de nivell 3, un Certificat de Competència inclòs en l' oferta a
realitzar, o un Certificat Professional de nivell 2 de la mateixa família professional.
Les administracions competents realitzaran proves d' accés individuals per a aquelles persones que
no reuneixin els requisits de l' apartat anterior, i que permetin comprovar que es disposa de les
competències bàsiques necessàries per a l' aprofitament de la formació.
Titulació i validesa.

La superació d' una formació de Grau C o la disposició dels Certificats de Competència de Grau B
que incloguin tots els mòduls professionals recollits en l' esmentada formació donarà dret a l'
expedició d' un Certificat Professional, en el qual s' haurà de detallar els mòduls professionals
superats i els estàndards de competència corresponents segons el Catàleg Nacional d' Estàndards de
Competències Professionals.

Els Certificats Professionals seran atorgats per l' administració competent, inscrits en el Registre
Estatal de Formació Professional i tindran caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.

Les credencials expedides per les administracions competents per la superació d' ofertes de
formació de Grau C no incloses en el Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació Professional, tindran
validesa autonòmica. En aquest cas, podran emetre' s i incorporar-se al Registre Estatal de
Formació Professional els Certificats de Competència de Grau B inclosos en els esmentats cursos
de Grau C.

28
3.9.- Oferta de Grau D: Cicles formatius de formació professional

El Grau D del Sistema de Formació Professional es correspon amb els cicles formatius de formació
professional que formen part del sistema educatiu espanyol en els termes establerts en la Llei
Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, havent de contribuir, a més dels objectius del Sistema
de Formació Professional, als previstos per a aquest tipus d'ensenyaments en aquesta llei orgànica
per a cadascun dels graus bàsic, mitjà i superior.

Els cicles formatius de formació professional:

a) Hauran de tenir caràcter modular i estar referits al Catàleg Nacional d' Estàndards de
Competències Professionals i al Catàleg Modular de Formació Professional.
b) En els graus mitjà i superior, i en el grau bàsic en els supòsits i les condicions que es determinin,
incloure una fase de formació en empresa o organisme equiparat, de la qual podran quedar exempts
els qui acreditin una experiència laboral que es correspongui amb els estudis professionals cursats.
Reglamentàriament es regularà aquesta fase i l' esmentada exempció.

Podran efectuar-se ofertes de Grau D basades en dobles titulacions de formació professional del
Catàleg Nacional, així com en dobles titulacions internacionals, en els termes que
reglamentàriament s' estableixin.

Organització i estructura.

Els cicles formatius tindran una organització modular, que integri els resultats d'aprenentatge
adequats als diversos camps professionals i inclogui:

a) Mòduls professionals associats, cadascun d' ells, a un estàndard de competència

professional o, excepcionalment, a diversos.

b) Mòduls professionals no associats a estàndards de competència professional, sinó a l'

orientació laboral, l' emprenedoria, i competències transversals i per a la maduresa
socioprofessional.

c) Mòduls específics, vinculats a l' optativitat en grau mitjà i superior.

d) Projecte intermodular.

La durada dels cicles formatius podrà ser variable. No obstant això, la dels cicles de grau bàsic serà
de 2 cursos acadèmics, i la dels de grau mitjà i superior podrà variar, si s' escau, entre 2 o 3 cursos
acadèmics, d' acord amb el currículum bàsic que s' estableixi per a cada cicle formatiu.

29
Tots els cicles formatius es desenvoluparan, amb caràcter dual, entre el centre de formació i l'
empresa, incloent-hi una fase de formació en empresa.

Organització de l'oferta.

Correspondrà a les administracions educatives, en l' àmbit de les seves competències, la

programació de l' oferta de cicles formatius sostinguts amb fons públics, que haurà de mantenir el
principi de complementarietat amb la resta de l' oferta d' altres Graus del Sistema de Formació
Professional en el territori.

Podran realitzar-se ofertes de dobles titulacions del Catàleg Nacional d' Ofertes de Formació
Professional, sempre que es respecti la durada, els mòduls professionals i el percentatge d'
optativitat de cadascun dels cicles formatius.

Podran autoritzar-se organitzacions específiques dels cicles formatius en els centres de formació
professional, que concentrin la càrrega lectiva en períodes concrets setmanals o mensuals, sempre
que quedi garantida la viabilitat i la qualitat dels ensenyaments.

Relació amb els nivells del sistema educatiu.

Els cicles formatius i cursos d' especialització estaran referenciats al nivell que els correspongui en
les classificacions internacionals educatives vigents a les quals Espanya estigui adherida. Tindran la
condició de:

1. Educació bàsica, en qualitat d'educació secundària obligatòria, els de grau bàsic.

2. Educació secundària postobligatòria, els de grau mitjà i cursos d'especialització grau mitjà.

3. Educació superior, els de grau superior i cursos d'especialització grau superior.

Cicles formatius de grau bàsic.

Són cicles formatius de grau bàsic, amb caràcter general, els vinculats a estàndards de competència
de nivell 1 del Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals.

Conforme a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, els cicles formatius de grau bàsic
constaran de tres àmbits i el projecte següents:

a) Àmbit de Comunicació i Ciències Socials, que inclourà les matèries següents: 1r Llengua
castellana. 2n Llengua estrangera d' iniciació professional. 3r Ciències socials. 4t. ~ ~ ~ En
el seu cas, llengua cooficial.
b) Àmbit de Ciències Aplicades, que inclourà les matèries següents: 1r Matemàtiques
aplicades. 2n Ciències aplicades.

30
 c) Àmbit Professional, que inclourà almenys la formació necessària per obtenir un certificat
professional de Grau C vinculat a estàndards de competència de nivell 1 del Catàleg
Nacional d' Estàndards de Competències Professionals.
d) Projecte anual d' aprenentatge col.laboratiu vinculat als tres àmbits anteriors.
Aquests cicles podran incloure, a més, altres complements de formació que contribueixin al
desenvolupament de les competències de l' educació secundària obligatòria.

Per a l'accés als cicles formatius de grau bàsic regiran els requisits establerts a l'article 41.1 de la
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.

Excepcionalment, no regiran els requisits d' accés vinculats a l' escolarització per a joves entre 15 i
18 anys que no hagin estat escolaritzats en el sistema educatiu espanyol i l' itinerari educatiu del
qual aconsellen la seva incorporació a un cicle formatiu de grau bàsic com l' itinerari més adequat i
en les condicions que reglamentàriament es determinin.

No obstant el que disposa l' apartat anterior, podran autoritzar-se excepcionalment cicles formatius
de grau bàsic específics per:
a) Els qui hagin complert almenys 17 anys, quan la seva història escolar així ho aconsello.
b) Joves de fins a 21 anys d' edat amb necessitats educatives especials, un cop exhaurides les
mesures d' adaptació en l' oferta ordinària, o quan no sigui possible la seva inclusió en aquesta
oferta ordinària i les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures d' inclusió i
atenció a la diversitat.

Els criteris pedagògics amb els quals es desenvoluparan els programes formatius d' aquests cicles s'
adaptaran a les característiques específiques de l' alumnat, adoptant preferentment una organització
del currículum per projectes d' aprenentatge col.laboratiu des d' una perspectiva aplicada, i
fomentaran el desenvolupament d' habilitats socials i emocionals, el treball en equip i la utilització
de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es proporcionaran els suports necessaris per
remoure les barreres d' aprenentatge, d' accés a la informació i a la comunicació i garantir la igualtat
d' oportunitats.

Així mateix, la tutoria i l' orientació professional tindran una especial consideració, realitzant un
acompanyament socioeducatiu personalitzat.

L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat s'haurà d'efectuar de forma contínua, formativa i

integradora i realitzar-se per àmbits i projectes, tenint en compte la globalitat del cicle des de la
perspectiva de les noves metodologies d'aprenentatge.

S'establiran les mesures més adequades perquè les condicions de realització dels processos
associats a l'avaluació s'adaptin a les necessitats de cada persona en formació amb necessitat
específica de suport educatiu.

31
Es promouran el suport, la col·laboració i participació dels agents socials de l'entorn, institucions i
entitats, especialment les Corporacions locals, les associacions professionals, les organitzacions no
governamentals i centres de segona oportunitat, i altres entitats empresarials i sindicals, per a
l'oferta de cicles formatius de grau bàsic.

La superació d'un cicle formatiu de grau bàsic requerirà l'avaluació positiva col·legiada respecte a
l'adquisició de les competències bàsiques i professionals.

Cicles formatius de grau mitjà i grau superior.

Els cicles formatius de grau mitjà i de grau superior estaran vinculats, amb caràcter general, a
estàndards de competència de nivell 2 i 3 respectivament del Catàleg Nacional d' Estàndards de
Competències Professionals.

Els cicles de grau mitjà i superior tindran estructura modular i constaran de:

a) Una part troncal obligatòria, determinant de l' entitat del cicle i que garanteixi la
competència general corresponent, integrada per:
i. Mòduls professionals del Catàleg Modular de Formació Professional associats als
estàndards de competència professional.
ii. Mòduls associats a les habilitats i capacitats transversals, a l' orientació laboral i l'
emprenedoria pertinents per al coneixement dels sectors productius i per a la
maduresa professional.
iii. Almenys, un projecte intermodular, a desenvolupar al llarg dels cursos del cicle.

b) Una part d' optativitat integrada per mòduls professionals que dotin de major flexibilitat a
la configuració i capacitat d' adaptació de l' oferta, per atendre la diversitat de la realitat
productiva del territori corresponent i els interessos i motivacions personals en la
construcció de cada itinerari formatiu i professional, permetent l' aprofundiment en
determinats elements del cicle formatiu.

Les administracions competents determinaran, si s' escau, mòduls professionals optatius que
aprofundeixin en major grau en el desenvolupament de les competències transversals tals com,
entre d' altres, aprofundiment en digitalització aplicada al sector, aprofundiment en iniciativa
empresarial i emprenedoria, llengües estrangeres i aprofundiment en desenvolupament sostenible
aplicat al sector, o que aportin els complements de formació general per facilitar el seguiment de l'
itinerari formatiu individual tals com, entre d' altres, ampliació de coneixements humanístics,
ampliació de coneixements científics-tècnics, o habilitats socials.

Accés als cicles de grau mitjà i superior.

32
Podran accedir als cicles de grau mitjà i superior els qui reuneixin els requisits exigits a l'article 41
de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, o els qui comptin amb un Certificat
Professional contingut en el cicle formatiu.

Les administracions educatives hauran de:

a) Convocar anualment proves d' accés a tots els cicles formatius que s' ofertin per a aquelles
persones que no compleixin els requisits d' accés.

Aquestes proves hauran de:

i. Acreditar, per a la formació professional de grau mitjà, les competències d' educació
secundària obligatòria i, per a la formació professional de grau superior, la maduresa en
relació amb les competències de l' educació secundària postobligatòria.
ii. Realitzar-se adoptant les mesures necessàries per assegurar la igualtat d' oportunitats, la
igualtat de tracte, la no discriminació de persones amb necessitat específica de suport
educatiu i l' accessibilitat universal de les persones amb discapacitat que es presentin,
inclosa la realització d' ajustaments raonables.
Les proves podran ser específiques i adaptades al perfil professional del cicle formatiu per
als qui, havent cursat la formació professional bàsica sense superar el cicle en la seva
totalitat, haguessin superat el mòdul de l' àmbit professional d' un cicle formatiu de grau
bàsic.

b) Oferir, d' acord amb els principis d' accessibilitat, igualtat de tracte i no discriminació i igualtat d'
oportunitats, cursos de formació específics preparatoris per a l' accés a la formació professional de
grau mitjà i grau superior, destinats a persones que no compleixin els requisits d' accés.

La superació de la totalitat o de part d' aquests cursos dependents de les administracions educatives
comportarà l' exempció, total o parcial, de la prova d' accés, considerant, si s' escau, la possessió d'
un Grau A, B o C de formació professional o d' experiència laboral.

33
3.10.- Oferta de Grau E. Cursos d' especialització

Els cursos d' especialització tenen per objecte complementar i aprofundir en les competències dels
qui ja disposen d' un títol de formació professional o compleixin les condicions d' accés que per a
cadascun dels cursos es determinin.

Els cursos d'especialització:

a) Tindran caràcter modular.

b) Podran formar part de l' educació secundària postobligatòria o de l' educació superior, en funció
del nivell de les titulacions prèvies exigides per a l' accés.
c) Podran estar associats als mateixos o a diferents estàndards de competència professional que els
recollits en els títols exigits per a l' accés.

Organització i durada.
Els cursos d'especialització tindran una durada bàsica d'entre 300 i 900 hores i, si s'escau, podran
desenvolupar-se amb caràcter dual.

Accés.
Les condicions d'accés al curs complet d'especialització per a l'obtenció de la titulació seran les
establertes en el currículum bàsic corresponent.

No seran d'aplicació les condicions d'accés de l'apartat anterior a les ofertes parcials o modulars que
no condueixin a l'obtenció del títol complet corresponent.

Titulació i convalidacions.
Els qui superin un curs d'especialització de Formació Professional de grau mitjà obtindran el títol
d'Especialista del perfil professional corresponent.

Els qui superin un curs d'especialització de Formació Professional de grau superior obtindran el
títol de Màster de Formació Professional del perfil professional corresponent.

34
4. Certificats de Professionalitat

4.1.-Certificats de professionalitat: característiques i vies d'adquisició.

Els certificats de professionalitat són documents oficials que acrediten les competències
professionals i garanteixen que la persona que l'obté té els coneixements, les habilitats i les aptituds
per desenvolupar una activitat laboral d'acord amb les exigències del mercat de treball.

Cada certificat de professionalitat acredita un estàndard de competencia (abans qualificació

professional) del Catàleg Nacional d' Estàndards de Competències Professionals (abans Catàleg
Nacional de Qualificacions Professionals), encara que, de manera excepcional, pot haver-hi
certificats que acreditin només una part de la qualificació.

Tots els certificats de professionalitat inclouen un mòdul de formació pràctica en centres de treball.
La superació d'aquest mòdul de pràctiques és imprescindible per obtenir el certificat de
professionalitat, si bé hi ha l'opció d'obtenir l'exempció d'aquest mòdul.

Per a l'exercici professional d'algunes ocupacions en alguns sectors és imprescindible l'obtenció

prèvia del document que certifica la competència professional de la persona treballadora.

Aquesta documentació pot ser un certificat de professionalitat, un títol de formació professional, o

bé altres tipus de carnets professionals que acrediten la qualificació professional.

Cada vegada hi ha més sectors que valoren els certificats de professionalitat com a document
acreditatiu de la qualificació professional o estàndard de competències.

Així, per exemple, per poder treballar al sector de la dependència, de l'esport, de l'aplicació dels
biocides, o de les instal·lacions industrials, entre d'altres, s'exigeix un certificat de professionalitat o
bé un títol de formació professional.

Aquests requeriments s'especifiquen en normes jurídiques (lleis, decrets, reglaments, etcètera)

impulsades per l'organisme competent en el sector regulat. La mateixa normativa, habitualment,
preveu un període perquè les empreses i les persones treballadores del sector puguin adaptar-se a
les noves exigències.

Els certificats de professionalitat són vàlids a tot el territori espanyol i, a més, la normativa europea
permet el reconeixement de les qualificacions professionals acreditades a la Unió Europea, de
manera que faciliten la mobilitat geogràfica.

Segons s’estableix a la Guia informativa relativa a accions formatives associades a certificats de

professionalitat, editada al 2014 per Servei d’ocupació de Catalunya:

35
“Un certificat de professionalitat acredita una qualificació professional del Catàleg Nacional de
Qualificacions Professionals i està configurat per una o més unitats de competència.

La unitat de competència constitueix la unitat mínima acreditable i acumulable per obtenir un

certificat de professionalitat.

Cada unitat de competència d’un certificat de professionalitat té un bloc de formació associat que
conforma un mòdul formatiu.

Aquells mòduls formatius de 90 o més hores es poden subdividir en unitats formatives.

El mòdul de formació pràctica en centres de treball, és un bloc de formació específica que es

desenvolupa en un àmbit productiu real, es a dir l'empresa, on l’alumnat pot observar i exercir les
activitats i funcions pròpies dels diferents llocs de treball del perfil professional i conèixer
l'organització dels processos productius o de serveis i les relacions laborals.”

Equivalències amb el sistema de formació professional

En el marc del sistema de formació professional estan establertes les correspondències entre els
títols del sistema educatiu i els certificats de professionalitat de l’àmbit laboral:
● Si es té una acreditació parcial acumulable o bé un certificat de professionalitat i es
compleixen els requisits acadèmics per accedir als cicles formatius del sistema educatiu, la
persona interessada es pot matricular en el cicle i completar la formació del sistema educatiu
en un centre docent que imparteixi l'ensenyament escollit. Els mòduls professionals
corresponents a les unitats de competència que s'han acreditat amb el certificat de
professionalitat tindran la consideració de 'convalidats'.

● Si es té un certificat acadèmic que acredita la superació de la totalitat dels mòduls

professionals associats a les unitats de competència d'un certificat de professionalitat,
inclosa la realització de la formació pràctica en centres de treball o la seva exempció, també
es pot obtenir un certificat de professionalitat.

Requisits per accedir als cursos de formació adreçats a l’obtenció de certificats de

professionalitat

L’alumnat que participa en accions de formació conduents a certificat de professionalitat ha d’estar

prèviament inscrit al SOC, en qualsevol dels serveis que ofereix. Aquest tràmit és necessari per
poder fer el seguiment de l’acció formativa i la posterior expedició del certificat de professionalitat.
Les entitats han de deixar constància documental a l’expedient de l’acció formativa de tot el procés
de selecció de persones candidates. Els requisits d’accés de l’alumnat a la formació dels certificats
de professionalitat estan regulats a l’article 20 de Reial decret 34/2008.

36
És responsabilitat de l’entitat verificar el compliment dels requisits d’accés de les persones
seleccionades d’acord amb la normativa vigent.

Els requisits per accedir a la formació dels certificats de professionalitat depenen del nivell de
qualificació del certificat:

Nivell 1: No s'exigeixen requisits acadèmics ni professionals.

Nivell 2:
● Tenir el títol de graduat en educació secundària
● Tenir un certificat de professionalitat de nivell 2.
● Tenir un certificat de professionalitat de nivell 1 de la mateixa família i àrea
professional que el certificat al qual es vol accedir.
● Complir el requisit acadèmic d'accés als cicles formatius de grau mitjà o bé haver
superat les proves d'accés corresponents regulades per les administracions
educatives.
● Tenir superada la prova d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys i/o de 45
anys.

Nivell 3:
● Tenir el títol de batxillerat.
● Tenir un certificat de professionalitat de nivell 3.
● Tenir un certificat de professionalitat de nivell 2 de la mateixa família i àrea
professional.
● Complir el requisit acadèmic d'accés als cicles formatius de grau superior, o bé haver
superat les proves d'accés corresponents i regulades per les administracions
educatives.
● Tenir superada la prova d'accés a la universitat per a més grans de 25 anys i/o de 45
anys.

Les persones que no poden acreditar documentalment aquests requisits hauran de demostrar tenir
les competències clau necessàries per a cursar amb aprofitament la formació corresponent al
certificat de professionalitat. En aquests casos els interessats hauran de superar unes proves
d’avaluació de les competències clau de matemàtiques, llengua i, en aquells certificats que
incloguin algun mòdul en llengua estrangera, la competència clau en llengua estrangera.

Actualment aquestes proves les duen a terme les entitats de formació autoritzades pel SOC durant
el procés de selecció de l'alumnat.

El SOC ha establert un procediment per a la realització d’aquestes proves d’avaluació de

competències clau que es recull a la “Guia per l’aplicació de proves d’accés a Certificats de
Professionalitat de nivell 2 i 3” publicada a l’aplicació informàtica GIA a la pestanya de
“Documentació”.

37
Amb l’objectiu de complir el que estableix l’article 20 del RD/34/2008, de 10 desembre, sobre els
requisits d’accés dels i de les participants a les accions formatives conduents a l’obtenció d’un
certificat de professionalitat, l’entitat completarà l’expedient amb la documentació següent per a
cada persona candidata que hagi estat seleccionada: Currículum vitae Documentació acreditativa
de complir els requisits formatius Proves d’avaluació de competència clau i correcció de les
mateixes, si escau. En aquest cas hauran d’incloure a l’expedient el calendari de realització de les
proves i l’acta d’avaluació d’acord amb els model que es recullen a la “Guia per l’aplicació de
proves d’accés a Certificats de Professionalitat de nivell 2 i 3”

Les entitats realitzaran les comprovacions necessàries entre els candidats amb l’objectiu de garantir
l’aprofitament de l’accióformativa i de dotar d’una certa homogeneïtat al grup.
El SOC verificarà el compliment de totes aquestes mesures en els processos de selecció.

Vies d’obtenció dels certificats de professionalitat.

Les vies per obtenir un certificat de professionalitat són:

La formació professional, que inclou:

● La formació professional per a l'ocupació: accions formatives autoritzades per

l'Administració laboral adreçades a l'obtenció d'un certificat de professionalitat. Aquesta
formació es cursa en centres acreditats i en cursos autoritzats pel SOC.

● La formació professional del sistema educatiu: programes formatius que desenvolupa

l'Administració educativa; s'organitza en cicles formatius.

L’acreditació de l'experiència laboral

La possibilitat d'acreditar unitats de competències de manera independent i acumulable permet

obtenir el certificat de professionalitat a través de la combinació de les dues vies anteriors, sempre
que es puguin acreditar totes les unitats de competències, tant si s'han adquirit amb formació o bé a
partir de l'experiència laboral.

Expedició del Certificat de Professionalitat

Es pot sol·licitar al SOC l'expedició del certificat de professionalitat si es tenen acreditades totes les
unitats de competència d'un certificat de professionalitat i s'ha superat el mòdul de pràctiques o la
persona interessada està exempta d'aquest mòdul.

Es pot sol·licitar una acreditació parcial acumulable corresponent a les unitats de competència
superades si només es té acreditada alguna de les unitats de competència sense arribar a completar
un certificat de professionalitat.

38
En el cas d'haver completat un certificat de professionalitat mitjançant diverses accions formatives
realitzades en diferents comunitats autònomes, cal sol·licitar el certificat a l'Administració
competent que hagi gestionat l'última acció en què es va participar.

39
4.2.-Estructura del certificat de professionalitat:

Un Certificat de Professionalitat segueix la següent estructura:

Existeixen unitats de competència, amb el seu corresponent mòdul formatiu que son comuns en
diferents certificats de professionalitat. Són el que es denomina transversals.

En cas que una persona tingui acreditada aquesta unitat de competència, no caldrà que cursi la
formació associada si inicia un altre itinerari d’un certificat de professionalitat que també contingui
aquesta unitat de competència.

Per tant, els centres i entitats de formació en el moment en que s’inicia la impartició un certificat de
professionalitat que tingui una unitat de competència transversal, han d’informar a l’alumnat que si
ja l’han superat en una altre acció formativa, encara que fos per l’itinerari d’un altre certificat de
professionalitat, no l’han de tornar a cursar.

40
Els certificats de professionalitat s’estableixen mitjançant la publicació d’un reial decret al Butlletí
Oficial de l’Estat (BOE).

El contingut del reial decret que estableixen els diferents certificats de professionalitat es poden
consultar al “Cercador d’especialitats formatives” que es troba a la pagina web del SOC
http://www.oficinadetreball.cat Podeu consultar els programes i la normativa en el cercador
d'especialitats del SOC o al catàleg del INCUAL (Instituto Nacional de las Cualificaciones
profesionales).

● Identificació del certificat de professionalitat.

41
Cada reial decret identifica el certificat de professionalitat que estableix, indicant i regulant els
següents aspectes:

○ Denominació: Per exemple “Docencia de la formació professional per l’ocupació”

○ Códi: les lletres identifiquen la famía professional i els nombres identifiques el curs. Per
ex,: SSCE0110
○ Família professional: S’ha d’especificar la família professional, de les 26 existents, a la que
correspon el certificat. Por ex., Serveis Socioculturals i a la comunitat.
○ Àrea professional: Especificació de l’àrea professional. Per exemple, Formació i Educació.
○ Nivell de qualificació professional: Pot ser 1, 2 o 3. En el cas de l’exemple, seria nivell 3
○ Qualificació professional de referència: En el cas de l’exemple, SSC448_3 Docencia de la
formación para el empleo. (RD 1096/2011, de 22 de julio, de 2011)
○ Relació d’unitats de competència que configuren el Certificat de Professionalitat.
○ Competència general.
○ Entorn professional

● Àmbit professional.
● Sectors productius
● Ocupacions i llocs de treball relacionats.
○ Durada de la Formació
○ Relació de Mòduls formatius i Unitats Formatives.

● Perfil professional del certificat de professionalitat.

Per cada Unitat de Competència de les que configuren el Certificat de Professionalitat, es detalla tot
el següent:

- Denominació de la Unitat de Competència.

- Nivell de la Unitat de Competència.
- Codi.
- Realitzacions Professionals (RP1, RP2...RPn) i Criteris de realitzacio (CR1.1,
CR1.2...CR...n). Les RP van molt bé per dissenyar les activitats que es realitzaran durant el
curs, i els CR van molt bé per obtenir els criteris objectius amb què avaluar l’alumnat.
- Context professional
- Mitjans de producció.
- Productes i resultats.
- Informació utilitzada o generada

● Formació del Certificat de Professionalitat.

42
Les accions formatives associades a un certificat de professionalitat, són totes aquelles accions
adreçades a un grup classe en la que s’imparteix mòduls formatius corresponents a una o varies
unitats de competència que composen un certificat de professionalitat.

Aquestes accions tenen com a finalitat l’adquisició i/o millora de les competències i les
qualificacions professionals de les persones i tenen els objectius, continguts i durada que es
determina en el reial decret que regula el certificat de professionalitat que s’està impartint.

L'oferta formativa adreçada a l'obtenció dels certificats de professionalitat es podrà realitzar per la
totalitat dels mòduls formatius associats més el mòdul de formació pràctica en centres de treball
(itinerari formatiu complet) , o bé per mòduls formatius associats a cadascuna de les unitats de
competència.

També es podrà programar per unitats formatives sense arribar a completar el mòdul sempre que es
contempli així en les diferents convocatòries de subvenció, conveni , condicions del contracte o
autorització administrativa. En aquest cas s’haurà de tenir en compte que per superar tot mòdul
formatiu i acreditar la unitat de competència, aquestes unitats formatives s’han de realitzar de
manera consecutiva com a mínim una per any.

Per tal que l’alumnat que finalitza formativa amb avaluació positiva tingui dret a l’expedició del
certificat de professionalitat s’han de complir TOTES les condicions i requisits que es regulen en el
reial decret corresponent. Es a dir:

● El centre que imparteix l’acció ha d’estar acreditat pel Servei d’ocupació de Catalunya
● El personal docent ha de complir els requisits de competència docent, titulació i experiència
professional.
● L’alumnat ha de complir els requisits d’accés segons el nivell de qualificació del certificat
de professionalitat cursat
● El contingut formatiu impartit s’ha d’ajustar al detallat al reial decret que regula el certificat
● L’avaluació s’ha de realitzat d’acord amb els criteris establerts en el mateix

43
El centres i entitats de formació han d’impartir i avaluar els continguts que es detallen al bloc III
dels reials decrets que regulen els certificats de professionalitat. En aquest bloc es determina el
contingut formatiu detallat per unitats de competència, mòduls formatius i unitats formatives.

Per a cada un dels mòduls formatius s’indica el codi, nivell de qualificació, unitat de competència a
la que està associat i durada; i també les capacitats i criteris de avaluació.

44
45
Per últim, també s’identifiquen els continguts:

Cal considerar que:

Alguns mòduls, al seu torn, vénen estructurats en unitats formatives i aquestes tenen una estructura
d'elements similar a l‟ establerta per un mòdul (denominació, codi, durada, capacitats..).

Tots els certificats de professionalitat inclouen un mòdul de formació practica en centres de treball.

● Prescripcions dels formadors.

Per impartir els mòduls formatius dels certificats de professionalitat el formador o formadora haurà
d’acreditar la competència docent d’acord amb l’article 13 del RD 34/2008, de 18 de gener pel qual
es regulen els certificats de professionalitat. A més per poder impartir la formació corresponent a
cadascun dels mòduls formatius dels Certificats de professionalitat, han de complir els requisits
específics que determinin al bloc IV dels reials decrets que els regulen.

Per a cada mòdul formatiu, s’especifica:

● Quina acreditació ha de tenir el professor/a

● Quina experiència professional ha de tenir el professor

46
Aquests requisits han de garantir el domini dels coneixements i les tècniques relacionades amb la
unitat de competència a la qual està associat el mòdul, i s’han d’acreditar mitjançant la corresponent
titulació i/o experiència professional en el camp de les competències relacionades amb el mòdul
formatiu.

L’experiència professional ha d’estar referida a les realitzacions professionals contemplades en la

unitat de competència associada al mòdul que es vol impartir. Sempre que es compleixi aquest
requisit es podrà considerar com a equivalent a l’experiència professional dins d’una empresa,
l’experiència docent. En aquest cas, per tal que el SOC autoritzi a la persona formadora, el centre o
entitat haurà de demostrar la impossibilitat de disposar d’un o d’una docent amb experiència
professional en l’empresa, aportant l’oferta de feina registrada al SOC de formadors o formadores
amb el perfil i l’experiència professional adequats i no coberta.

Cada mòdul formatiu del certificat de professionalitat es podrà impartir per un màxim de 2
formadors/es.

Requisits dels tutors i tutores de teleformació:

El personal tutor- formador que imparteixin formació mitjançant teleformació, a més de complir els
requisits descrits anteriorment , hauran d'acreditar almenys 30 hores de formació didàctica per a la
impartició de teleformació o 60 hores d’experiència en la impartició mitjançant aquesta modalitat
de formació.

Requisits del tutor/ tutora de practiques

El centres de formació hauran de designar, entre el personal docent que imparteix el certificat de
professionalitat, una persona que serà la responsable, juntament amb el tutor o tutora designada per
l’empresa on es realitzin les pràctiques, de dissenyar el pla d’activitats, així com de realitzar el
seguiment i avaluació del mateix.
47
ACREDITACIÓ DELS REQUISITS DEL PERSONAL DOCENT

La competència docent, que és un requisit per poder impartir qualsevol certificat de

professionalitat, s’ha d’acreditar amb el compliment d’algun dels següents requisits:

a. Estar en possessió del certificat de professionalitat de formador ocupacional o del certificat de

professionalitat de docència de la formació professional per a l'ocupació.

b. Estar en possessió de les titulacions universitàries oficials de llicenciat en Pedagogia,

Psicopedagogia o de Mestre en qualsevol de les seves especialitats, d'un títol universitari de graduat
en l'àmbit de la Psicologia o de la Pedagogia, o d'un títol universitari oficial de postgrau als
esmentats àmbits.

c. Tenir una titulació universitària oficial distinta de les indicades en l'apartat anterior i tenir a més
el Certificat d'Aptitud Pedagògica o els títols professionals d'especialització didàctica i el certificat
de qualificació pedagògica.

d. Tenir el Màster Universitari habilitant per a l'exercici de les Professions regulades de Professor
d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Escoles Oficials d'Idiomes
i els qui acrediten la superació d'un curs de formació equivalent a la formació pedagògica i
didàctica exigida per a aquelles persones que, estant en possessió d'una titulació declarada
equivalent a efectes de docència, no poden realitzar els estudis de màster, establerta en la disposició
addicional primera del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les
condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'educació secundària obligatòria, el
batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s'estableixen les
especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari.

e. Tenir una experiència docent contrastada d‟ almenys 600 hores en els últims deu anys en
formació professional per a l'ocupació o del sistema educatiu.

L'acreditació de l'experiència professional en el camp de les competències relacionades amb el

mòdul formatiu, l'experiència docent i/o l'experiència en la modalitat de teleformació i en la
utilització de les tecnologies de la informació i comunicació s'efectuarà mitjançant la següent
documentació:

a) Per a treballadors assalariats:

Certificació de la Tresoreria General de la Seguretat Social, de d’institut Social de la Marina o de la
mutualitat a què estiguessin afiliats, on consti l'empresa, la categoria laboral (grup de cotització) i el
període de contractació, i contracte de treball o certificació de l'empresa on hagin adquirit
l'experiència laboral, en la qual consti específicament la durada dels períodes de prestació del
contracte, l'activitat desenvolupada i d’interval de temps en què s'ha realitzat l’esdentada activitat.

48
b) Per a treballadors autònoms o per compte propi:
Certificació de la Tresoreria General de la Seguretat Social, de d’institut Social de la Marina o de la
mutualitat a què estiguessin afiliats, en la que s'especifiquin els períodes d'alta en la Seguretat
Social en el règim especial corresponent i descripció de l'activitat desenvolupada i interval de temps
en què s'ha realitzat la mateixa.

c) Per a treballadors voluntaris o becaris:

Certificació de l'organització o empresa on s'hagi prestat l'assistència en la qual constin,
específicament, les activitats i funcions realitzades, l'any en què s'han realitzat i el nombre total
d'hores dedicades a les mateixes.

La titulació acadèmica s’ha d’acreditar amb els títols o certificats acadèmics originals o amb còpia
compulsada. La titulació ha d’estar homologada per les administracions competents.

● Requisits mínims d’espais, instal.lacions i equipament.

Els centres i entitats que volen impartir accions conduents a l’obtenció de certificats de
professionalitat han d’estar d’alta en el Registre de centres i entitats de formació del SOC, en el
certificat de professionalitat que volen impartir.

A la pàgina web del SOC es pot trobar la Guia de procediment del procediment d’alta, modificació
i baixa d’aquest registre.

Aquest requisits estan detallats al bloc V en els reials decrets que regulen cada un dels certificats de
professionalitat.

En aquest bloc s’especifica els espais formatius necessaris per impartir la formació, la superfície
mínima que ha de tenir cada un d’ells i els equipaments amb els que han d’estar dotats.

Exemple d’un certificat de la família activitats físiques esportives :

49
A l’actualitat, el SOC prèvia sol.licitud dels centres de formació és l’organisme que inspecciona i
homologa les aules per tal que s’ajusti a la normativa. Cada Aula de Formació s’ha d’homologar
per alguna o algunes especialitats, per tant, quan un centre de formació realitza un CP, prèviament
ha de tenir l’àula homologada, i durant el curs, no es pot fer la formació en una altra de diferent.

50
Quan una empresa de menys de cinc treballadors sol·liciti acreditació per a la impartició de
certificats de professionalitat de nivell 1 als seus propis treballadors, a través del contracte per a la
formació i l'aprenentatge, podrà ser acreditada reunint els requisits mínims d'espais, instal·lacions i
equipaments del reial decret que regula el certificat de professionalitat objecte de la formació, de
manera proporcional al nombre dels seus treballadors a formar.

51
4.3.-Formació professional i en línia.

La tecnologia de la comunicació i l’informació ha esdevingut una eina fonamental per als processos
de formació-aprenentatge. Des de la formació presencial a la formació 100% en línia (e-learning),
la formació per a l’ocupació necessita de les eines i recursos que ens ofereix internet.

El progrés tecnològic i el desenvolupament de sistemes informàtics de les últimes dècades, unit al

seu impacte en la nostra vida quotidiana, ha provocat un replantejament de les metodologies
d'ensenyament-aprenentatge a les aules, permetent la incorporació a les aules de les TICs i les
TACs i així, afavorint el model TPACK, que implica l'ús de continguts educatius digitals a les
aules, de manera que es fa indispensable el desenvolupament de la competència digital dels
docents, que al seu torn fomentarà el desenvolupament de la competència digital dels alumnes,
garantint una educació i un procés d'ensenyament-aprenentatge adaptat a la societat del segle XXI.

L'e-learning no és col.locar un curs a internet. Es tracta d'una combinació de recursos, interactivitat,

suport i activitats d'aprenentatge estructurades. Per realitzar tot aquest procés és necessari conèixer
les possibilitats i limitacions que el suport informàtic o plataforma virtual ens ofereix.

Avantatges del e-learning:

● Elimina les barreres físiques: amb l'ús d'e-mails, eines comunicatives per compartir
informació, fòrums i xats perquè els participants es comuniquin.
● Alternança entre diversos mètodes d'ensenyament: els alumnes poden treballar de manera
individual o formant grups.
● Flexibilitat horària: l'alumne accedeix al curs quan disposa de temps suficient.
● Afavoreix la interacció.
● Genera noves formes de comunicació.
● Disposició de recursos en línia i/o multimèdia.
● Fomenta l'aprenentatge autònom.

Altres avantatges que ofereix la formació en línia són els següents:

● Immersió pràctica en un entorn Web 2.0.
● Pràctiques en entorns de simulació virtual, difícils d'aconseguir en formació presencial,
sense una gran inversió.
● Gestió real del coneixement: intercanvi d'idees, opinions, pràctiques, experiències.
Enriquiment col·lectiu del procés d'aprenentatge sense límits geogràfics.
● Actualització constant dels continguts (deducció lògica del punt anterior).
● Reducció de costos (en la majoria dels casos, a nivell metodològic i, sempre, en l'aspecte
logístic).
● Es contextualitza l'aprenentatge.

52
Els models e-learning no són models monolítics, ja que segons la combinació de classes presencials
i online, podem parlar de e-learning (100% online), b-learning (combinació online i offline), m-
learning (aprenentatge mitjançant el telèfon móbil).

Plataformes e-learning

Una plataforma d'e-learning és una plataforma tecnològica - o LMS de Learning Management

System- a una aplicació informàtica que s'usa per a crear, gestionar i distribuir continguts formatius
a través de la Web.

L'alumnat accedeix a aquesta plataforma mitjançant algun tipus de clau privada. Per consegüent, es
tracta d'un espai privat on cadascú disposa de les eines necessàries per a poder aprendre. Aquestes
plataformes permeten, a més, fer un millor seguiment dels progressos dels estudiants.

Aquesta aplicació resideix en un servidor de pàgines web on es desenvolupen les accions

formatives.

Un bon complement a aquestes plataformes són els Learning Content Management System - o
LCMS - ja que els LMS no són capaços de gestionar continguts. La majoria de LMS porten un
LCMS incorporat.

L'exemple de referència de LMS+LCMS és Moodle.

La formació referida als certificats de professionalitat es pot impartir de forma presencial o

mitjançant teleformació sempre i quan el certificat de professionalitat concret sigui susceptible de
ser impartit en aquesta modalitat. També es podrà impartint combinant les dues modalitats
(presencial i teleformació).

Un certificat de professionalitat s'imparteix en la modalitat de teleformació quan es fa a través de

les tecnologies de la informació i comunicació, possibilitant la interactivitat d'alumnes, tutors-
formadors i recursos situats en diferent lloc.

La formació del certificat mitjançant teleformació serà la mateixa que en la modalitat presencial
respecte a l'estructuració modular, durada del mòdul formatiu i, en el seu cas, unitats formatives,
capacitats, criteris d'avaluació i continguts.

La formació del certificat mitjançant teleformació s'organitzarà de manera que permeti un procés
d'aprenentatge sistematitzat per al participant a través d'una plataforma virtual que haurà de complir
els requisits d'accessibilitat i disseny establerts pel Servei Públic d'Ocupació Estatal, i que
necessàriament serà complementada amb assistència tutoria.

En els mòduls formatius en els quals, a més, es contempli una formació presencial, es
desenvoluparan tutories presencials en un o més centres acreditats per SOC per al corresponent

53
certificat de professionalitat, de manera que s'asseguri aquesta formació respectant, en tot cas, el
nombre d'alumnes per a qui estigués acreditat cada centre.

Al final de cada mòdul, es programarà una prova d'avaluació final de caràcter presencial, que es
desenvoluparà en centres acreditats pel SOC en el corresponent certificat de professionalitat. La
durada d'aquesta prova s'inclourà dins de les hores totals del mòdul.

L'Ordre ESS/1897/2013 de 10, per la qual es desenvolupa el Reial decret 34/2008, de 18 de gener,
regula al Títol II les condicions relatives a la impartició de la formació referida als certificats de
professionalitat en la modalitat de teleformació. A l’annex I d’aquesta Ordre es determinen les
especificacions de cada un dels certificats de professionalitat que es poden impartir mitjançant la
modalitat de teleformació ,determinant per a cada mòdul i, en el seu cas unitat formativa, el nombre
d'hores de tutories presencials, així com les capacitats i criteris d'avaluació vinculats a les mateixes
i una estimació de la durada de la prova d'avaluació final de caràcter presencial. A l’annex II de
l’ordre esmentada, s’especifiquen els requisits tècnics de la plataforma, dels continguts multimèdia
i de la guia de l’alumne i del personal tutor- formador.

54
5.-La formació contínua a Catalunya

El fet que Catalunya tingui competències en la formació contínua ha estat un repte important i
alhora ha esdevingut el resultat d'un llarg procés fins arribar al reconeixement d'aquesta
competència pel Tribunal Constitucional.
El Consorci neix l'any 2004 en el marc del Servei d'Ocupació de Catalunya, i està integrat per la
Generalitat de Catalunya (originalment a través del Departament d'Empresa i Ocupació i
actualment del Departament d'Empresa i Treball), i per les organitzacions sindicals i empresarials
que tenen la consideració de més representatives a l'àmbit de Catalunya.
Eines com el Consorci, que s'encarrega de la gestió i de l'execució dels programes de la formació
professional contínua, ens serviran per aconseguir l'objectiu de garantir la formació al llarg de la
vida, l'adaptació dels treballadors i treballadores de les empreses a la nova societat basada en el
coneixement, com també per mantenir la capacitació professional dels treballadors i treballadores
quant als canvis dels processos productius. D'aquesta manera, s'aconsegueix que es millori la
competitivitat empresarial amb la finalitat d'oferir el millor servei als ciutadans de Catalunya.

El Consorci promou la qualificació i la formació professional per a l’ocupació (FPO) de persones

treballadores ocupades al llarg de la vida, facilitant la millora de les seves competències
professionals i adaptant-les a les demandes dels sectors productius, fomentant així la
competitivitat de les empreses.

55
6.- Elaboració de la programació didàctica d'una acció formativa en formació per a
l'ocupació

6.1.-La formació per competències

La competència professional està integrada per la combinació i mobilització d’una sèrie d’elements
per poder fer front adequadament a situacions pròpies d’un context determinat. Les dimensions de
la competència professional són el conjunt de coneixement, habilitats i actituds que la integren i
que interactuen conjuntament i són necessàries per actuar amb la responsabilitat i autonomia
requerida per a la qualificació professional.

Dit d’una altra manera, Les competències professionals són el conjunt integrat d'habilitats,
coneixements i aptituds que es necessiten per a exercir una ocupació específica o desenvolupar
determinades activitats professionals.

Cada lloc de treball requereix unes competències diferents, per la qual cosa, depenent de
l’objectiu professional de cada alumne, necessitarà desenvolupar unes o d'altres. És important que
coneguin les competències que es posseeixen i les que es requeriran en el lloc de treball desitjat per
a identificar quines són les àrees de millora i buscar les millors opcions per a desenvolupar aquestes
habilitats.

Les competències professionals es poden classificar en dos grans grups: Competències tècniques i
Competències transversals.

Competències tècniques
Les competències tècniques, també anomenades competències específiques o hard skills són
aquelles que s'associen a determinats llocs de treball i són essencials per a desenvolupar una
activitat laboral concreta amb èxit.
Per exemple, una persona que s'hagi format en cuina, hauria d'haver adquirit unes competències
tècniques com l'ús dels ganivets, tècniques de cocció dels aliments o organització d'una cuina.

Aquestes competències són diferents en cada professió i normalment s'adquireixen realitzant

una formació específica. Així doncs, es tracta del domini de qualsevol tècnica o eina necessària
per al correcte acompliment de les funcions.
Actualment, molts sectors professionals s'han vist afectats per la digitalització, una realitat que s'ha
accentuat per l'impacte de la crisi sanitària i econòmica produïda pel COVID-19. Això ha suposat
que un gran nombre de persones, exerceixin o no una activitat relacionada amb el sector digital,
desenvolupin coneixements en tecnologies digitals.

56
Competències transversals
Les competències transversals o soft skills són totes aquelles habilitats, coneixements i actituds
que poden ser generalitzats a qualsevol entorn laboral, és a dir, es poden posar en pràctica en
diferents tipus de professions.
Les competències transversals serveixen per a desenvolupar diferents ocupacions i s'han adquirit en
diferents contextos (laborals o no). Algunes competències transversals són: treball en equip,
adaptabilitat, iniciativa, pensament crític, intel·ligència emocional i autonomia.
Les competències transversals són una part fonamental en el perfil professional, ja que et permeten
diferenciar-te d'altres persones amb la mateixa formació i experiència.
Per a l'exercici eficaç d'una professió, s’han de posar en joc els dos tipus de
competències. Les competències tècniques per a exercir una professió solen ser les primeres
valorades pels ocupadors, però cada vegada es valoren més totes aquelles competències
transversals que es poden traslladar a qualsevol activitat professional, ajuden a diferenciar-se dels
altres i et fan més apte per a una feinal.
Les competències transversals dels professionals no són només un complement a les competències
tècniques per a les quals un ha estat contractat o valorat en el seu lloc de treball. Aquestes
competències han d'incorporar-se en el currículum com a elements identificadors d'una actitud
professional adequada als temps moderns.
Analitza el teu perfil per conèixer a fons quines són les teves característiques personals i les
competències que et diferencien dels demés i t'ajudaran a aconseguir una millor marca personal.

57
6.2.-Característiques generals de la programació d'accions formatives.

La planificació didàctica és un instrument imprescindible en qualsevol procés d’aprenentatge. Es

el “full de ruta” que permet al persona formadora organitzar la seva actuació docent, articulant en el
temps, els continguts i activitats a realitzar i determinant la metodologia a aplicar i els recursos
didàctics que s’utilitzaran.

En el cas que la modalitat d‟ impartició sigui la teleformació, en la planificació s’inclourà les

tutories presencials, indicant el tipus d'activitats de aprenentatge a realitzar en les mateixes i les
dates previstes.

Aquesta planificació serà la base per a l’elaboració de la programació didàctica de cada mòdul i/o
unitat formativa.

La programació didàctica és l’instrumenta específic que permet concretar els objectius (capacitats)
que ha d’assolir l’alumnat en cada mòdul o unitat formativa , les activitats que es desenvoluparan i
els mitjans i recursos didàctics s’utilitzaran per tal d’assolir aquests objectius.

Pel que fa al mòdul de formació pràctica en centres de treball ha de respondre a un pla d’activitats
dissenyat conjuntament per les persones que realitzen les tasques tutories al centre de formació i
l’empresa que també seran les encarregades de fer el seguiment de l’alumnat. En tot cas, la
programació didàctica s’omple segons el model G146NCPRO-011-00.

58
59
6.3.-Els objectius: definició, funcions, classificació, formulació i normes de redacció.

La taxonomia de Bloom és un conjunt de tres models jeràrquics usats per a classificar objectius
d'aprenentatge en nivells de complexitat. La taxonomia de Bloom assumeix que l'aprenentatge a
nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.

Hi ha tres dimensions en la taxonomia d'objectius de l'educació proposada per Benjamin Bloom:

dimensió afectiva, dimensió psicomotriu i dimensió cognitiva.

A) Dimensió afectiva

La manera com la persona reacciona emocionalment, la seva habilitat per sentir el dolor o l'alegria
d'un altre ésser vivent. Els objectius afectius apunten típicament a la consciència i creixement en
actitud, emoció i sentiments.

Hi ha cinc nivells en el domini afectiu. Esmentant els processos d'ordre inferiors als superiors, són:

● Recepció - El nivell més baix; l'estudiant presta atenció en forma passiva. Sense aquest
nivell no pot haver aprenentatge.
● Resposta - L'estudiant participa activament en el procés d'aprenentatge, no només atén a
estímuls, l'estudiant també reacciona d'alguna manera.
● Valoració - L'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen o informació.
● Organització - Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i
acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han
après.
● Caracterització - L'estudiant compta amb un valor particular o creença que ara exerceix
influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

És important tenir en compte que si l'estudiant no està motivat, l'interès per aprendre és molt baix.

B) Dimensió psicomotriu.

La perícia per manipular físicament una eina o instrument amb la mà. Els objectius del domini
psicomotor generalment apunten en el canvi desenvolupat en la conducta o habilitats.

Comprèn els següents nivells:

● percepció
● Disposició
● mecanisme
● Resposta complexa
● adaptació
● creació

60
C) Dimensió cognitiva

És l'habilitat per pensar sobre els objectes d'estudi. Els objectius del nivell cognitiu giren entorn del
coneixement i la comprensió de qualsevol tema donat. Hi ha sis nivells en la taxonomia proposada
per Benjamí Bloom i col·laboradors. En ordre ascendent són els següents:

Conèixer: Mostra el record de materials prèviament apresos per mitjà de fets evocables, termes,
conceptes bàsics i respostes.
● Coneixement de terminologia o fets específics
● Coneixement de les maneres i mitjans per tractar amb convencions, tendències i seqüències
específiques, classificacions i categories, criteris, metodologia.
● Coneixement dels universals i abstraccions en un camp: principis i generalitzacions, teories
i estructures

Comprendre: Entesa demostrativa de fets i idees per mitjà de l'organització, la comparació, la

traducció, la interpretació, les descripcions.
● traducció
● interpretació
● extrapolació

Aplicar: Ús de coneixement nou. Resoldre problemes en noves situacions aplicant el coneixement

adquirit, fets, tècniques i regles en una manera diferent.

Analitzar: Examen i discriminació de la informació identificant motius o causes. Fer inferències i

trobar evidència per fonamentar generalitzacions

● Anàlisi dels elements

● Anàlisi de les relacions
● Anàlisi dels principis d'organització

Crear (síntesi): Compilació d'informació de diferents maneres combinant elements en un nou

patró o proposant solucions alternatives

● Elaboració de comunicació unívoca

● Elaboració d'un pla o conjunt d'operacions propostes
● Derivació d'un conjunt de relacions abstractes

Avaluar: Presentació i defensa d'opinions jutjant la informació, la validesa d'idees o la qualitat

d'una obra en relació amb un conjunt de criteris

● Judicis en termes d'evidència interna

● Judicis en termes de criteris externs

61
62
6.4.-Els continguts formatius: conceptuals, procedimentals i actitudinals. Normes de redacció.

Entenem per continguts el conjunt d’elements que componen l’ensenyament - aprenentatge

(aquelles coses que s’ensenyen amb la finalitat que l’alumne les aprengui).

Els continguts han d’estar –lògicament– molt relacionats amb els objectius prèviament establerts i
amb les activitats didàctiques preparades per tal que l’alumne aconsegueixi aquells objectius.

• Continguts conceptuals: normalment identificats amb coneixements teòrics.

• Continguts procedimentals: impliquen saber emprar i aplicar correctament i eficaçment els
coneixements adquirits. La pràctica dels procediments desenvolupa les habilitats.
• Continguts actitudinals: fan referència a la predisposició de la persona a actuar amb sentiments
positius o negatius amb els objectes, amb les persones o amb les situacions.

Els continguts es seleccionen a partir de l’anàlisi dels coneixements, de les habilitats i de les
actituds, que integren les competències del perfil de la titulació de la que forma part l’assignatura o
el mòdul formatiu.

En aquest període previ a la implantació dels nous plans d’estudis, que tindran en un futur proper
un caràcter clarament modular, els continguts es poden estructurar, com fins ara, en temes i
subtemes per matèries o assignatures. També es podrien agrupar, però, d’acord a les fases d’un
procediment que articula la matèria. Per exemple les fases d’un procés de recerca o les etapes
d’elaboració d’un projecte professional. Això suposaria una agrupació de continguts de caràcter
clarament interdisciplinari.

Amb caràcter general els criteris bàsics per seleccionar els continguts són el de la validesa per a
aconseguir els objectius, que tinguin relació amb la realitat formativa, professional o social i que
siguin adequats a l’aptitud cognitiva dels alumnes.

63
6.5.- Les activitats: tipologia, estructura, criteris de redacció i relació amb els continguts.

Les activitats d'aprenentatge són, en primer lloc, accions. qui aprèn fa alguna cosa que pot ser, en
principi, qualsevol cosa: llegir, copiar, subratllar, repetir ...; tot i que és evident que hi ha activitats
que faciliten o consoliden més l'aprenentatge que altres i que, per tant, són millors recursos.

Definir-les com «recursos» assenyala el seu caràcter instrumental per a l'aprenentatge, el que les
diferencia de les activitats mitjançant les quals aquell es demostra o es comprova. Per complir un
cap o un altre -i tots dos són fonamentals-, la programació i el disseny de les tasques han de ser, en
part, diferents.

Ja que aquestes activitats són, en primer lloc, mitjans per assimilar una informació, el punt de
partida i l'eix cardinal en la programació és un conjunt de continguts d'informació que es pretén que
es converteixin en coneixement. Per tant, les activitats d'aprenentatge serveixen per aprendre,
adquirir o construir el coneixement disciplinari propi d'una matèria o assignatura; i per aprendre
d'una determinada manera, de manera que sigui funcional, que pugui utilitzar-se com a instrument
de raonament.

Exemples d'activitats d'aprenentatge

En principi, les activitats d'aprenentatge, siguin del tipus que siguin, no constitueixen quelcom
desconegut per a cap docent. D'una forma o una altra, a un nivell de complexitat o un altre, hi ha
sempre ocasions en què els estudiants han de fer alguna cosa amb la informació que han adquirit.

Els exemples més habituals són:

a) Les preguntes-guia (o guies d'estudi) i els exercicis per a l'autoavaluació que molts textos docents
solen presentar al principi o al final de cada tema.
b) Preguntes o exercicis proposats a classe o en els textos.
c) Activitats realitzades en seminaris, o classes de problemes, entre les quals ocupen un lloc
preeminent les simulacions.
d) Les «pràctiques».
e) Preguntes i activitats d'avaluació. Sovint constitueixen l'única ocasió de realitzar activitats
d'aprenentatge sense que hi hagi hagut cap tipus d'experiència prèvia.

Classificació de les activitats d'aprenentatge

La casuística de les activitats d'aprenentatge és il·limitada: en principi, pot haver tantes com
continguts d'informació i operacions puguin realitzar-se amb elles. Les possibilitats de classificació
són, igualment, molt nombroses.

64
Una taxonomia molt coneguda és la de B. Bloom, que distingeix entre activitats de coneixement,
comprensió, aplicació, anàlisi, síntesi i avaluació. És una classificació a la qual, des del punt de
vista conceptual, es podria dirigir la crítica d'basar-se en activitats suposadament independents del
context i, des del punt de vista metodològic, de ser innecessàriament complexes.

Les activitats de memorització reprodueixen els continguts d'informació, generalment de la forma

més literal i exacta possible. no són forçosament trivials, sinó que poden ser complexes, com ocorre
en les que requereixen especificar semblances i diferències.

L'altre tipus de relació amb la informació correspon a les activitats d'aplicació. En elles la
informació que cal utilitzar també està especificada, però el procés ja no consisteix en la simple
repetició sinó en el seu ús. S'aplica a un cas o exemple concrets.

Les activitats d'aprenentatge que menys es relacionen directament amb una informació són els
problemes. En ells el contingut que hi ha d'aplicar no està especificat, sinó que ha de ser esbrinat
pel estudiant, pel que la seva realització requereix prendre decisions sobre quina informació cal
aplicar. Resoldre problemes comporta la necessitat de reconèixer i atendre els indicadors dels
coneixements que s'han d'aplicar.

Els problemes representen un grau major de complexitat que les activitats d'aplicació. No obstant
això, considerem que, en la seqüència d'activitats d'aprenentatge, el salt qualitatiu més important
està representat per la introducció del cas. Per aquesta raó, d'ara endavant, es tractarà de les
activitats d'aplicació, i es farà referència, quan sigui necessari, al que sigui específic dels
problemes.

65
6.6.-Dinàmiques de treball en grup.

Les dinàmiques de grup són processos d’interacció entre persones mitjançant situacions fictícies,
plantejades amb objectius concrets. En aquest procés es mostra la conducta global i les variacions
de la conducta individual dels seus membres sota la influència del grup. L'objectiu de les
dinàmiques és l’aprenentatge, teòric i pràctic, mitjançant l’experiència vivencial participativa; és a
dir, a partir del que el participant “sent i viu”.

Dinàmica de grup: conjunt de mètodes i procediments que, aplicats al treball en grup, serveixen
per fer-lo més eficaç, estimular l’acció i funcionament del grup per aconseguir els seus objectius.

Les dinàmiques de grup són aplicables a diversos camps i poden ser utilitzades amb diversos fins,
encara que el seu ús s’ha estès més a l’àrea de l’aprenentatge i del coneixement, de les habilitats
socials, i dels valors i actituds personals.

Les dinàmiques de grup permeten arribar a relacions humanes més profundes i possibiliten el
desenvolupament, per mitjà de la lliure expressió, de les actituds personals i de cara als altres.

Ja que:
● Permet parlar de tabús.
● Deixa al marge els mecanismes de defensa de les persones envers els altres.
● Permet alliberar-se de la màscara social, dels protocols, de la comunicació interessada.

Són una forma d’expressió de les relacions humanes i permeten avançar en el grup descobrint i
vivint emocions noves, ocultes o adormides; obrint sentiments positius d’autoestima, de tolerància i
respecte cap els altres. També es pot aconseguir que les creences errònies i els prejudicis cap als
altres s’esvaeixin.

En tota dinàmica hi ha el següent:

1. Una experiència concreta.

2. L’individu pensa i reflexiona sobre aquesta experiència.
3. Després aprèn a generalitzar i a interioritzar (aplicació) el que ha succeït i ha après.

Característiques de les dinàmiques de grup

Les dinàmiques de grup són vivències pedagògiques que ajuden a prendre consciència dels
diferents fenòmens que es donen en un grup. Per elles mateixes no són ni bones ni dolentes. Tot
depèn de la preparació, la capacitat de diagnòstic, el sentit comú i l'habilitat dels professionals que
les apliquin. Totes les dinàmiques de grup tenen en comú el caràcter vivencial i lúdic.

66
Vivencials

Els coneixements teòrics són la base de certs tipus d’aprenentatges que participen en el canvi
d’actituds (p. e. sobre la comunicació, habilitats socials o resolució de conflictes). Però el canvi de
conducta no s’aconsegueix només amb el coneixement.

En les dinàmiques de grup, les respostes tenen lloc mitjançant l’experiència de l’altre i de la
vivència grupal. Per tant hi ha adquisició de coneixements i habilitats gràcies a la pràctica i a la
participació en el grup.

Es pretén el següent:

● Integrar la teoria mitjançant l’experiència i la pràctica.

● L’aprenentatge individual i grupal de manera participativa.
● Desenvolupar les habilitats cognitives i afectives.

Lúdiques

Les dinàmiques de grup es presenten en forma de joc o exercici que dóna un valor específic de
diversió, i estimulen la creativitat i l’aflorament d’emocions.

Aquest caràcter lúdic integra quatre components bàsics del desenvolupament humà: físic, afectiu,
cognitiu, social. Les dinàmiques no són un joc.
● Tenen un objectiu que va més enllà de l’entreteniment.
● No són mai un fi en si mateixes, sinó que són un mitjà per aconseguir un objectiu.
En el món educatiu les dinàmiques de grup poden ser utilitzades amb finalitats diferents:

● Motivar l'aprenentatge: a l'inici de l'avaluació o en el moment del repàs abans d'una prova.
● Transferir els conceptes apresos a situacions reals: connectant el que s'ha après amb la vida
diària.
● Desenvolupar habilitats i actituds específiques: la col·laboració n'és un bon exemple.
● Avaluar el coneixement: aplicant proves grupals d'avaluació.
● Identificar les expectatives del grup. Sintetitzant els objectius grupals.
● Fixar els procediments del grup: seleccionant els més adequats per incrementar l'eficàcia
grupal.
● Superar un bloqueig del grup: amb tècniques de l'estil d'anàlisi de casos, que s'esmentaran
posteriorment.
● Reforçar un procés: aplicant tècniques formatives com el simposi o el panel integrat.
● Fomentar la creativitat: combinant la sinergia grupal amb les tècniques creatives.
● Buscar solucions a problemes: de manca de rendiment o de comportament negatiu.

67
6.7.- Metodologia: mètodes i tècniques didàctiques.

L'optimització d'una formació continuada de qualitat, troba la seva justificació en uns principis
metodològics que hauran de guiar tot el procés formatiu, principis que se centren fonamentalment
en l'adaptació al nivell i expectatives de l'alumnat i en la creació d'un ambient positiu que afavoreixi
el aprenentatge útil per a la pràctica professional, tot això suportat per l'eix nuclear de la formació;
la pertinència de l'acció formativa.

a) Adaptació al nivell de l'alumnat

Perquè hi hagi aprenentatge cal conèixer el nivell de competència de l'alumnat, els seus
coneixements previs i les seves expectatives. Es tracta d'avançar partint del que dominen i ajudar-
los a arribar a l'objectiu d'aprenentatge fixat.

No es tracta, per tant, de fer per a l'alumnat el que aquest pot amb tota facilitat fer per si mateix (per
exemple, llegir), sinó de facilitar la reflexió sobre el que fan, el com ho fan i aportar les eines
perquè perfeccionin la seva pràctica professional, alhora que potencien el seu desenvolupament
professional.
b) Crear un clima d'aprenentatge positiu

Potenciar un clima d'interacció positiu alumne / a-professor / ai alumne / a-alumne / a que

afavoreixi relacions empàtiques, de cooperació, etc., contribuirà al manteniment de relacions
fluïdes i gratificants en el context de l'aprenentatge, facilitant el flux en la comunicació.

Aconseguir aquest clima positiu suposa crear un entorn d'aprenentatge que promogui la curiositat,
la investigació, l'aplicació pràctica, així com la reflexió, avaluació i el debat sobre la pràctica
professional.

Tot això ens porta a la realització d'una formació flexible en els procediments i mètodes didàctics,
que passa per la varietat de materials emprats, la presentació clara dels objectius, l'estructuració
coherent dels continguts, i una metodologia que potenciï el paper del docent com a dinamitzador i
facilitador d'aprenentatge.

68
Quadre 1: principis metodològics de la Formació Contínua

• Fomentar un aprenentatge pràctic ajustat a les necessitats de l'alumnat.

• Afavorir un aprenentatge progressiu, partint del que es domina fins assolir les competències
definides en els objectius
• Potenciar un aprenentatge variat, mitjançant la utilització de diferents tècniques i recursos i
la variació d'activitats pràctiques.
• Particularitzar el procés d'aprenentatge, apropant-lo a la individualització metodològica
demandada per l'especificitat de cada perfil professional
• Desenvolupar el procés d'aprenentatge de forma grupal, validant la acumulació
d'experiències individuals i col·lectives així com els diferents punts de vista davant
determinats plantejaments.

6.7.1.-Mètodes per a l’aprenentatge

Tota acció formativa persegueix l'aprenentatge de determinats continguts i la consecució d'uns

objectius. No obstant això, no totes les accions aconsegueixen la mateixa eficàcia. Això és perquè
cada acció formativa persegueix uns objectius diferents i requereix la posada en pràctica d'una
metodologia diferent.

L'eficàcia de molts plans formatius resideix que es desenvolupen mitjançant dos o tres mètodes
diferents. Aquest enfocament integrador és fonamental si es vol aconseguir una proposta formativa
útil.

Un mètode d'aprenentatge pot considerar-se com un pla estructurat que facilita i orienta el procés
d'aprenentatge. Podem dir, que és un conjunt de disponibilitats personals i instrumentals que, a la
pràctica formativa, s'han d'organitzar per promoure l'aprenentatge.

El problema de la metodologia és, sens dubte, de caràcter instrumental però no per això secundari.
Cal tenir en compte que, prescindint ara del contingut de l'activitat, un mètode sempre existeix. Es
tracta que sigui el millor possible, perquè només així els continguts, siguin quines siguin, seran
transmesos en un nivell d'eficàcia i, des del punt de vista econòmic, de rendibilitat de la inversió
formativa.

No és fàcil definir la superioritat d'uns mètodes sobre uns altres, ja que tots ells presenten aspectes
positius. La decisió dependrà de l'objectiu de l'activitat o programa.

Qualsevol estratègia dissenyada pel / per la docent, hauria de partir del suport dels mètodes
didàctics bàsics, que poden ser aplicats linealment o de forma combinada, destacant-se, entre altres,
els mètodes expositius, aquells que es basen en la demostració pràctica, els que basen seva

69
metodologia en la construcció de l'aprenentatge i la pràctica per part de l'alumnat i aquells basats en
el treball en grup.

a) Els mètodes expositius

Es caracteritzen per la claredat en la presentació de la informació a l'alumnat i es recolzen en

l'exposició oral d'una o diverses persones expertes en el contingut de la unitat didàctica o tema que
s'exposa (conferència, simposi, panell, taula rodona, etc. ).

PROCEDIMENT
• Situar l'alumnat a l'inici de cada acte didàctic sobre els objectius a assolir, conjuntament amb els
continguts que s'abordaran.
• Resumir els punts essencials del dia, de les Unitats Didàctiques i dels Mòduls com a forma de reforçar
els conceptes i continguts.
• Utilitzar exemples, experiències i redundar i incidir en els aspectes més importants

DOCENT
• Tècnic / executor, organitzador i transmissor del coneixement. Predomini gairebé absolut del professor
en l'acte didàctic.

ALUMNAT
• Receptor d'Informació.

Aquests mètodes, si no s'alternen amb altres menys dirigits, tendeixen a potenciar un aprenentatge
superficial, que no afavoreix l'adquisició de de competències tècniques o pràctiques.

b) Els mètodes basats en la demostració pràctica

En Formació de professions, en la qual és necessària l'adquisició de destreses i habilitats pràctiques

per a l'exercici del lloc de treball, són aquests els mètodes que més aplicabilitat van a trobar. Es
tracta que l'alumnat aprengui, mitjançant processos de demostració pràctica i coordinada de tasques
(tallers amb demostració, investigació en laboratori, investigació social, etc.)

PROCEDIMENT
• Plantejar els objectius amb claredat
• Explicar l'activitat amb el desglossament de tasques
• Demostració del / la docente
• Cada alumne / a realitza la tasca

EL DOCENT
• Facilitador d'aprenentatge, guia, model.

L'ALUMNAT
• Actiu i participatiu.

70
c) Mètodes en què el / la docent i l'alumnat intervenen activament en la construcció de
l'aprenentatge.

Són, majoritàriament mètodes interrogatius, en què la comunicació entre docent / discent es basa en
la formulació de preguntes per part del professorat.

S'empra en aquelles accions formatives on els participants ja dominen el coneixement objecte

d'estudi, centrant-se l'interès en què els participants es converteixin en agents de la seva pròpia
formació, a través de la investigació personal, el contacte amb la realitat objecte d'estudi i les
experiències del grup de treball.

PROCEDIMENT
• Definir els objectius de l'activitat abans de començar.
• Plantejar les situacions problemàtiques.
• Respondre a les preguntes de l'alumnat per ajudar al procés de descobriment, però sense resoldre el
problema.
• Procurar que al final del procés es descrigui clarament el procediment de solució del problema i les
diferents solucions.

EL DOCENT
• Facilitador d'aprenentatges.

L'ALUMNAT
• Actiu / participatiu / constructor de coneixement.

d) Mètodes basats en el treball de grup

La particularitat d'aquests mètodes és la participació activa del grup d'alumnes / es, harmonitzada
amb una planificació prèvia i duta a terme sota la direcció d'una persona amb les competències
necessàries per a tal fi.

PROCEDIMENT
• Explicació del professorat: es planteja un cas o problema i s'exploren les reaccions suscitades.
• Formulació de tasques i organització del treball
• Estudi en petit grup
• Discussió en gran grup durant un temps determinat.
• Síntesi final i conclusions.

EL DOCENT
• Planificar i estructurar les sessions formatives d'acord amb els objectius proposats i la situació del
context. El seu paper és fonamental encara que no intervingui de forma directa.

L'ALUMNAT
• Actiu, generador d'idees

71
Criteris per a l'elecció del Mètode

Com es plantejava a l'inici del document, en les diferents accions formatives es podrà fer ús de la
combinació de diferents mètodes, adaptant sempre el mètode al context d'aprenentatge. Per a això,
podem tenir en compte alguns criteris que poden facilitar l'elecció del mètode:

• L'adequació del mètode als objectius que es pretenen aconseguir.

• La població a la qual es dirigeix l'acció formativa
• La compatibilitat del mètode amb els recursos materials i humans de què es disposa.
• El valor del mètode com a facilitador d'aprenentatge.

6.7.2.- Les tècniques didàctiques

L'elecció i aplicació dels diferents mètodes, porta implícita la utilització de diferents tècniques
didàctiques que ajuden al professorat i l'alumnat a dinamitzar el procés d'aprenentatge. Es
defineixen com a formes, mitjans o procediments sistematitzats i prou provats, que ajuden a
desenvolupar i organitzar una activitat, segons les finalitats i objectius pretesos.

Igual que els mètodes d'aprenentatge, aquestes tècniques s'han d'utilitzar en funció de les
circumstàncies i les característiques del grup que aprèn, és a dir, tenint en compte les necessitats,
les expectatives i perfil del col·lectiu destinatari de la formació, així com dels objectius que la
formació pretén assolir.

Tenint present les variables esmentades en el paràgraf anterior, destaquem una sèrie de tècniques
didàctiques que, en funció del / s mètode / s seleccionats, facilitaran el desenvolupament del procés
formatiu.

a) De caràcter explicatiu

L'explicació oral: tècnica d'aprenentatge dirigida generalment a un grup, amb la qual es pretén que
cada alumne / a, per mitjà de l'explicació, comprengui dades, mètodes, procediments o conceptes,
relacionant-los amb els ja adquirits i estructurant de forma individual. En la mesura que es faci
intervenir a l'alumnat, per mitjà de preguntes, l'aprenentatge es farà més interactiu.

Estudi directe: tècnica d'instrucció estructurada segons les normes de l'ensenyament programat,
lineal o ramificada, amb la qual es podrien assolir objectius relacionats amb qualsevol capacitat
cognoscitiva. Aquesta tècnica, substitueix l'explicació oral del / la professor / a per unes
instruccions escrites perquè els alumnes / as realitzin activitats amb un suport bibliogràfic. Amb
ella es pretén que cada alumne / a, adapti el contingut formatiu als seus interessos i formació prèvia.
Un exemple aplicat amb TIC seria una webquest, tot I que cada any surten noves APP i plataformes
web que permeten sustituir l’explicació oral per una llista de videos narrats per experts sobre un
tema, una webquest a on es troben enllaços a material multimèdia que l’alumne ha de treballar,
etc…
72
La Taula Rodona: tècnica en la qual un grup d'experts, coordinats per un moderador, exposen
teories, conceptes o punts de vista divergents sobre un tema comú, aportant a l'alumnat informació
variada, evitant enfocaments parcials. En finalitzar les exposicions, el moderador resumeix les
coincidències i diferències, convidant l'alumnat a formular preguntes de caràcter aclaridor.

b) Tècniques d'aprenentatge demostratiu

L'aprenentatge per observació d'una demostració, és de gran utilitat per a assolir objectius
relacionats amb l'aplicació automatitzada de procediments. Ha d'anar acompanyada, per augmentar
la seva efectivitat, de la pràctica de l'alumnat, així com de la demostració del camí erroni, facilitant
amb això la discriminació entre el correcte de l'incorrecte. Part sempre de la presentació per part del
/ la professor / a d'exemples repetits o prototips en el camp d'aplicació del procés; convertint-se en
assessor quan l'alumnat s'inicia la pràctica individual.

La simulació: proporciona un aprenentatge de coneixements i habilitats sobre situacions

pràcticament reals, afavorint un feedback gairebé immediat dels resultats (robot, vídeo, informàtica,
etc.).

c) Tècniques de descobriment

Aquest tipus de tècniques pretenen que l'alumnat esdevingui agent de la seva pròpia formació, a
través de la investigació personal, el contacte amb la realitat objecte d'estudi i les experiències del
grup de treball, com ja indicàvem en l'apartat de metodologia.

Resolució de problemes: va més enllà de la demostració per part del professorat, ja que es pretén
que, l'alumnat, a través d'un aprenentatge guiat, sigui capaç d'analitzar els diferents factors que
intervenen en un problema i formular diferents alternatives de solució.

El cas pràctic: després de la descripció d'una situació real o fictícia, es planteja un problema sobre
el qual l'alumnat ha de consensuar una única solució. S'utilitza principalment en la modalitat
formativa de les sessions clíniques, afavorint extraordinàriament la transferència de l'aprenentatge.

Investigació de laboratori: tècnica de descobriment, en què el professorat presenta a l'alumnat un

o diversos fenòmens relacionats entre si i, si pot ser, aparentment contradictoris, perquè, utilitzant
l'evidència científica, l'alumnat extregui conclusions útils per a la seva pràctica professional.

Investigació social: tècnica de descobriment que afavoreix l'adquisició d'objectius de comprensió i

aplicació, potenciant el descobriment d'estructures profundes, relacions noves i valoracions
crítiques. Es tracta de plantejar "un problema" pobrament definit i de discutir les seves possibles
solucions.

73
El projecte: tècnica que facilita la transferència de l'aprenentatge al lloc de treball, ja que la tasca
del docent no acaba a l'aula, sinó que segueix assessorant a l'alumnat en l'aplicació d'un pla de
treball personalitzat, prèviament definit.

d) Tècniques de treball en grup

Aquest tipus de tècniques pretenen augmentar l'eficàcia de l'aprenentatge a través de la

dinamització dels grups. Algunes de les tècniques són:

El debat dirigit o discussió guiada: un grup reduït (entre 5 i 20) tracta un tema en discussió
informal, intercanviant idees i opinions, amb l'ajuda activa i estimulant d'un conductor de GRUPO.
L'experiència demostra que l'aprenentatge que s'ha produït a través de l'ús d'aquesta tècnica, permet
l'aprofundiment en els temes i produeix satisfacció en l'alumnat.

Philipps 66: un grup gran es divideix en subgrups de sis persones, per discutir durant sis minuts un
tema i arribar a una conclusió. Dels informes de tots els grups s'extreu la conclusió general. Si bé
no és en si mateixa una tècnica d'aprenentatge, facilita la confrontació d'idees o punts de vista,
mitjançant l'activitat i la participació de tots els / les alumnes / es. Es pot utilitzar com a tècnica per
conèixer les idees prèvies de l'alumnat.

Comissió: un grup reduït comenta un tema o problema específic, per presentar després
lasconclusiones a un grup més gran. Dividint al grup en comissions, cadascuna d'elles es encargade
la preparació d'un tema o d'un aspecte d'un tema concret, per després ser tractat deforma integral
amb la resta dels / les alumne / es.

Role play: Dues o més persones representen una situació real, assumint els rols del cas, conobjeto
que pugui ser millor compresa i tractada pel grup.

El fòrum: el grup expressa lliure i informalment les seves idees i opinions sobre un assumpte,
moderats per el / la formador / a o tutor / a. Generalment acompanya a altres tècniques (taula
rodona, role play, etc.) O s'utilitza com a continuïtat de l'activitat, en finalitzar aquesta.L a majoria
de les tècniques que són susceptibles de desenvolupar-se en la modalitat presencial, es poden
utilitzar en formació a distància , sempre que es compti amb eines de comunicació.

74
6.8.- Característiques metodològiques de les modalitats d'impartició dels certificats de
professionalitat.

La impartició de la formació associada als certificats de professionalitat ha de respondre a una

metodologia basada en activitats i instruments que responguin al màxim possible a la realitat
laboral.

Es buscarà la participació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge potenciant un clima

participatiu en el que interactuïn professorat – alumnat.

Amb aquestes activitats es pretén potenciar i fomentar actituds positives que seran necessàries en
els futurs llocs de treball com son el treball en equip i el desenvolupament d'habilitats socials i
comunicatives.

Com a proposta metodològica general podríem destacar el següent:

A l' inici del mòdul formatiu el/la docent informarà a l’alumnat de l'objectiu del mòdul i de la
programació didàctica prevista.

El/la docent exposarà al començament de cada sessió en què mòdul i unitat es troben i explicarà
quina serà la metodologia de treball. D’aquesta manera l’alumnat pot conèixer, en cada moment, en
quina seqüència d'aprenentatge es troba.

Les sessions formatives es desenvoluparan en diferents entorns, depenent de les tasques a realitzar.
Per això, l'exposició de la formació teòrica es realitzarà a l’aula polivalent que seria recomanable
que es trobes el més propera possible del taller o zona de pràctiques.

Per tal de facilitar a l’alumnat la comprensió i assimilació dels continguts impartits es recomana la
utilització de diferents mètodes didàctics segons les necessitats plantejades i els objectius a
aconseguir:

75
Al llarg de la programació, la interacció entre teoria i pràctica serà contínua, tot i que es donarà més
importància a la pràctica. L'aprenentatge és més eficaç si és el propi alumne és qui manipula i
executa allò après, sentint-se subjecte actiu i protagonista del seu propi aprenentatge.

Per tal d’aconseguir els objectius proposats en la planificació i la programació didàctica de cada
mòdul es recomana al personal docent tenir en compte el següent a l’hora d’impartir els continguts
formatius:

● Seguir una seqüència, partint del conceptes senzills, per a poc a poc, augmentar el grau de
dificultat.
● Realitzar recapitulacions parcials i finals dels continguts, per tal de consolidar els conceptes,
ressaltar els punts claus dels mateixos i establir relacions globals entre els diferents
continguts tractats en una sessió o bloc temàtic.
● Assegurar-se del grau d’assoliment dels continguts per part de l’alumnat abans d’avançar
nova matèria. D’aquesta manera es pot anar adaptant la impartició del programa al
grup/classe.
● Fomentar la interacció entre el/la docent i l’alumne/a així com entre els mateixos alumnes.
Això es durà a terme a través de preguntes directes, dinàmiques de grup, activitats en petit
grup, grup mitjà i gran grup.
76
● Motivar a l’alumnat emprant tots els recursos al seu abast (ressaltar els èxits dels alumnes i
minimitzar els errors, afavorir un clima distès entre el grup d'alumnes i el docent, per tal que
cada persona pugui plantejar tots els dubtes o problemes que li sorgeixi en el seu procés
d'aprenentatge, fomentar que els alumnes trobin per si mateixos respostes o solucions als
seus dubtes o problemes). Per aconseguir motivar a l’alumnat és fonamental que aquest
sàpiga en tot moment què fa, per què ho fa i com ho pot aplicar en el seu futur professional o
personal.

77
6.9.-Recursos pedagògics. relació de recursos, instal·lacions, bibliografia, annexos:
característiques i descripció.

Els recursos pedagògics, també anomenats materials didàctics, auxiliars didàctics o mitjans
didàctics, poden ser qualsevol tipus de dispositiu dissenyat i elaborat amb la intenció de facilitar un
procés d'ensenyament i aprendizaje. Els recursos didàctics són els elements que fan servir els
docents per facilitar i conduir l'aprenentatge dels alumnes (llibres, cartells, mapes, fotos, làmines,
vídeos, programari, ...).

També es consideren recursos didàctics a aquells materials i equips que ens ajuden a presentar i
desenvolupar els continguts i al fet que els alumnes treballin amb ells per a la construcció dels
aprenentatges significatius. Es podria afirmar que no hi ha un terme unívoc sobre el que és un
recurs didàctic, així que, en resum, material didàctic és qualsevol element que, en un context
educatiu determinat, és utilitzat amb una finalitat didàctica o per facilitar el desenvolupament de les
activitats formatives.

Una classificació dels materials didàctics que convé indistintament a qualsevol disciplina és la
següent:

● Material permanent de treball: Com ara el tauler i els elements per a escriure-hi,
videoprojectors, quaderns, regles, compassos, computadors personals.
● Material informatiu: Mapes, llibres, diccionaris, enciclopèdies, revistes, diaris, etc.
● Material il·lustratiu audiovisual: Pòsters, vídeos, discos, etc.
● Material experimental: Aparells i materials variats, que es prestin per a la realització de
proves o experiments que derivin en aprenentatges.
● Material Tecnològic: Tots els mitjans electrònics que són utilitzats per a la creació de
materials didàctics. Les eines o materials permeten al professor la generació de diccionaris
digitals, biografies interactives, l'ús de blocs educatius i la publicació de documents en
biblioteques digitals, és a dir, la creació de continguts i informació complementària al
material didàctic.

78
6.10.-Criteris d'avaluació: tipus, moment, instruments, ponderacions.

Per determinar els aprenentatges a avaluar haurem de considerar:

a) Els objectius específics (capacitats) i criteris avaluació (resultats d’aprenentatge).

b) Les dimensions implicades (cognitiva, procedimental i actitudinal).
c) La demostració o evidencia requerida

a) Objectius específics i criteris d’avaluació

Els objectius específics es refereixen a l’assoliment de les capacitats incloses a cada mòdul formatiu
o unitat formativa de manera que amb l’adquisició de totes elles s’assoliria l’objectiu general del
mòdul formatiu o unitat formativa.

Tenen un reflex en les realitzacions professionals de la unitat de competència i no es repeteixen en

altres mòduls o unitat formativa. Fan referència a les diferents dimensions de la competència
(coneixements, habilitats i actituds) i el seu assoliment es comprova considerant els criteris
d’avaluació.

Els criteris d’avaluació identifiquen quins resultats concrets s’han de comprovar per a
determinar si s’ha assolit la capacitat corresponent. Fan referència als resultats d’aprenentatge
que permeten demostrar el grau d’èxit de la capacitat. Es caracteritzen per una major concreció i
serveixen com a instrument de mesura.

Les realitzacions professionals i els criteris de realització de cada certificat de professionalitat es

determinen al bloc II del RD que regula cada un dels certificats de professionalitat:

79
Exemple:

Les capacitats i criteris d’avaluació de cada certificat de professionalitat es determinen al bloc III
del Reial decret que regula cada un dels certificats de professionalitat (III. FORMACIÓ DEL
CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT)

b) Les dimensions de la competència professional (cognitiva, procedimental i actitudinal)

La competència professional està integrada per la combinació i mobilització d’una sèrie d’elements
per poder fer front adequadament a situacions pròpies d’un context determinat.

80
Les dimensions de la competència professional són el conjunt de coneixement, habilitats i actituds
que la integren i que interactuen conjuntament i són necessàries per actuar amb la responsabilitat i
autonomia requerida per a la qualificació professional.

c) La demostració o evidència requerida.

En el procés de planificació de l’avaluació s’analitzaran les dimensions o àmbits implicats

(cognitiu, procedimental i actitudinal) i es classificaran els resultats d’aprenentatge en base a la
demostració o evidencia requerida a l’alumnat.

Per exemple, no és el mateix tenir coneixement d’un fet o principi (dimensió cognitiva - SABER)
que utilitzar instruments o maquinària (dimensió procedimental- SABER FER) fent ús dels equips
de protecció individual (dimensió actitudinal–SABER/ESTAR).

L'avaluació es desenvoluparà de manera sistemàtica, ajustant-se a una planificació prèvia, que

s’haurà d’incloure a l’expedient de l’accióformativa, en la qual constaran, almenys, per a cada
unitat d’aprenentatge, o per a cada mòdul i/o unitat formativa, una estimació de la dates previstes
per a l'avaluació, els espais en els quals aquesta es durà a terme, els instruments d'avaluació que
seran utilitzats i la durada que comporta la seva aplicació.

L’avaluació del mòdul formatiu es realitzarà:

- durant el procés d’aprenentatge mitjançant una combinació de diferents mètodes i instruments,

podent incloure, entre altres, la valoració de treballs, activitats i proves realitzades durant el procés
formatiu.

- a la finalització de cada mòdul mitjançant una prova d'avaluació final, de caràcter teòric-pràctic,
que estarà referida al conjunt de les capacitats, criteris d'avaluació i continguts associats al mòdul.

Per presentar-se a la prova final d’un mòdul formatiu, l’alumnat haurà d‟haver assistit com a mínim
al 75% del total d‟hores del mòdul quan es realitzi en la modalitat presencial. En el cas que el
mòdul s’hagi impartit mitjançant teleformació la prova d’avaluació final del mòdul serà de caràcter
81
presencial i l’alumnat per tal de poder- se presentar a la mateixa haurà d‟haver realitzat totes les
activitats d’aprenentatge programades per aquell mòdul. En cas que l’alumnat no compleixi
aquestes condicions no podrà realitzar la prova i es considerarà no apte/a

L’entitat ha de prendre com a referència les capacitats i criteris d’avaluació establerts per a
cadascun dels mòduls formatius associats.

En el cas que s’hagi programat la formació per unitats formatives que no completin un mòdul la
prova d’avaluació final estarà referida al conjunt de capacitats i criteris d’avaluació de la unitat o
unitats formatives

Els mètodes i instruments d'avaluació s'adequaran a la naturalesa dels diferents tipus de resultats a
comprovar i s'acompanyaran dels corresponents suports per a la seva correcció i puntuació, de
manera que es garanteixi l'objectivitat, fiabilitat i validesa de l'avaluació.

En el cas dels certificats de professionalitat que s’imparteixin mitjançant teleformació la prova

d’avaluació final del mòdul serà de caràcter presencial i global.

El personal docent reflectirà documentalment els resultats obtinguts per l’alumnat en l'avaluació .
Així mateix els/les formadors/res elaboraran una acta d'avaluació en la qual quedarà constància dels
resultats obtinguts per l’alumnat. L'acta estarà firmada pel formador/a i per la persona responsable
del centre o entitat que hagi impartit l’accióformativa els resultats de l’avaluació serà en termes d‟
“apte" o "no apte".

L’avaluació de l’alumnat en el mòdul de formació pràctica en centres de treball d’un certificat de

professionalitat , serà realitzat conjuntament pels tutors designats pel centre de formació i per
l'empresa.

L’alumnat que superi aquest mòdul rebrà una certificació signada per ambdós tutors i el
responsable de l'empresa d’acord amb el model elaborat pel SOC.

Instruments d’avaluació (COM avaluaré)

El ventall d’instruments que es pot utilitzar per avaluar és ampli, però farem servir aquells que ens
proporcionen més fiabilitat i validesa en els processos d’avaluació.

Durant el procés d’aprenentatge el personal docent pot utilitzar diferents mètodes i/o instruments
segons els aspectes que vulgui avaluar: presentació de treballs, observació directa la realització
d’activitats , exposicions orals i/o proves escrites. Han de ser instruments que permetin obtenir
informació del nivell d'aprenentatge assolit en relació amb els resultats previstos en la programació
de l'acció formativa per tal d’orientar a l’alumnat.

82
Els instruments d'avaluació durant el procés d’aprenentatges s’han d’elaborar tenint en compte que
han de permetre a l’alumnat analitzar els seus assoliments i al formador o formadora establir
estratègies conjuntes de millora.

En quant a la prova d’avaluació final del mòdul i les avaluacions de les unitats formatives s’han de
plantejar des d’un punt de vista integral en el que no es pretén comprovar totes i cadascuna de
les capacitats i criteris d’avaluació sinó que es realitzarà una selecció dels aspectes a avaluar
intentant que sigui el més representatiu i significatiu possible.

La prova d’avaluació final s’elaborarà prenent com a referents com a mínim el 50% de les
capacitats del mòdul formatiu. En el cas que el mòdul formatiu contingui unitats formatives el 50%
de les capacitats de cada unitat formativa .

En els mòduls formatius sense unitats formatives es dissenyarà una prova objectiva i una prova
pràctica com a prova d’avaluació final del mòdul.

En el cas de mòduls amb unitats formatives aquesta prova final del mòdul haurà de contemplar
l’avaluació de les diferents unitats formatives perfectament identificades en les diferents parts de la
prova.

Com a norma general per avaluar els coneixements farem servir proves objectives i per avaluar la
dimensió procedimental, és a dir, les habilitats i actituds utilitzarem proves pràctiques.

Temporalització de l’avaluació (QUAN avaluaré)

Prenent com a referència la planificació i programació didàctica de l'acció formativa en la seva

totalitat, s'haurà preveure les dates d'avaluació en les quals s’aplicaran els diferents instruments
d'avaluació vinculats a la unitat formativa o mòdul formatiu.

Depenent dels aprenentatges a avaluar i del tipus d’instrument a aplicar utilitzarem podrem fer una
estimació de la durada de les mateixes.

83
Es recomanable informar a l’alumnat, a l’ inici de l’acció formativa, del calendari de les
avaluacions.

Instruments aplicables a l’avaluació continua (durant el procés d’aprenentatge).

Els instruments utilitzats en l’avaluació continua han de proporcionar orientacions sobre

l'adquisició d'aprenentatges per tal d'informar al formador o la formadora i a cada un dels alumnes
de seu assoliment i millora.

S’han d'elaborar i aplicar amb objectivitat i rigor, i s’han d’escollir tenint en compte els aspectes
que volem mesurar i valorar. No tots els instruments serveixen per avaluar tots els aprenentatges.

A continuació es presenta un quadre que recull d’exemples de diferents tècniques i instruments que
es poden utilitzar en l’avaluació continua:

En l’avaluació continua , els coneixements, les destreses i les habilitats també es poden mesurant
aplicant proves .

En l’apartat següent es donen pautes per elaborar les proves d’avaluació final del mòdul que també
serveixen per al disseny de proves en l’avaluació continua.

84
Instruments aplicables a la prova d’avaluació final del mòdul formatiu

La prova final del mòdul formatiu ha d’avaluar el grau d’assoliment dels coneixements, destreses i
habilitats recollides en aquest. S’aplicarà per verificar el nivell d'aprenentatge assolit pels alumnes
en relació amb els objectius i/o criteris de realització i avaluació determinats.

Les pautes d’elaboració de proves seran diferents si es tracta de proves objectives (avaluació de
coneixements) o de proves pràctiques(avaluació d’habilitats i actituds ).

Disseny de proves objectives.

Les proves objectives tenen una estructura tancada. L’alumnat només ha de reconèixer la resposta
entre les possibilitats d’opció que se li ofereixen.

Amb la finalitat de comprovar si l’alumnat ha assolit els coneixements necessaris per al

desenvolupament d’una ocupació, es proposa el disseny d’una de les proves objectives més
habituals que és la prova d’elecció múltiple amb 4 alternatives de resposta de les quals només una
és correcta.

En l’elaboració i creació d’ ítems, la part que correspon al plantejament s’anomena base o pregunta.
Les possibilitats que s’ofereixen per la resposta s’anomenen opcions o alternatives i les alternatives
incorrectes reben el nom de distractors.

a) Redacció i classificació de ítems

La redacció d’un ítem haurà de tenir en compte el nivell d’exigència de la matèria treballada a
l’aula: recordar dades (coneixement), interpretar informació correctament (comprensió) o resoldre
problemes (aplicació).

Es recomana que en el disseny de les proves s’utilitzin els diferents nivells d’ítems (coneixement,
comprensió i aplicació).

S’ha de preveure que les respostes incorrectes restin punts, per tal de minimitzar les possibilitats
d’aprovar per simple atzar. Es recomana que la penalització per resposta incorrecta sigui de 0.33
punts en el cas de 4 alternatives de resposta.

Ítems de coneixement

Són ítems que mesuren la capacitat de recordar coses (termes, dates, normes, mètodes, teories, etc..)
prèviament apreses. Es basen en la capacitat de memoritzar i no necessàriament es comprèn allò
que es recorda.

Ex. “La rugositat d’una superfície mecanitzada es mesura en:

85
a. Micres
b. Centèsimes
c. Rugones
d. Polzades

Ítems de comprensió

Mesuren la capacitat de captar el significat de la informació presentada. Aquests ítems demostren el

procés de reelaboració dels continguts treballats per part de l’alumnat. Els ítems presenten la
informació d’altra manera a com s’ha explicat durant el procés de formació.

Ex. “En el motor d’explosió de benzina, quin element produeix l’espurna per a la combustió dels
gasos:

a. Carburador
b. Common Rail
c. Bugia
d. Injectors

Ítems d’aplicació

Es refereixen a la capacitat de resoldre problemes nous utilitzant mètodes, regles i principis. Suposa
la transferència de l’aprenentatge realitzat a situacions que es presenten a la pràctica professional.

Ex. Cal imprimir un llibre de 60 pàgines i el format de la màquina permet 16 pàgines per forma
impressora. Quina de les combinacions següents és més econòmica si el tiratge previst és molt curt?

a) 3 formes completes de 16 pàgines més 1 forma combinada de 8 pàg. i 4 pàg., desaprofitant 1/4
part del paper
b) 5 formes completes de 12 pàgines
c) 6 formes completes de 10 pàgines
d) 4 formes completes de 16 pàgines, més 1 forma combinada de 8pag T / R i 1 forma de 4 pàg. a T
/RD/P

Com s’ha pogut observar hi ha més d’una manera de redactar un ítem i no és estrictament necessari
formular-lo com a pregunta. En la redacció dels ítems s’han de tenir en compte les següents
recomanacions:

● Establir una correspondència entre els objectius i continguts que es pretenen avaluar i els
ítems que s’utilitzaran per mesurar-los.

86
● Les preguntes han de recollir tot el procés formatiu i tractar sobre els aspectes més
significatius dels continguts treballats en els diferents mòduls i/o unitats formatives Redactar
amb un llenguatge comprensible.
● Evitar les claus reveladores o pistes en la redacció de manera que puguin insinuar la solució
correcta en l’enunciat de la pregunta.
● No sobrecarregar l’ítem amb informació innecessària. Evitar la interdependència entre dues
o més preguntes.
● No ha d’existir interrelació entre diverses preguntes de manera que per contestar-ne una,
s’hagin d’haver contestat les anteriors.
● Els enunciats de les possibles alternatives de resposta han de ser raonables per no facilitar
una resposta per eliminació.
● S’ha de variar a l’atzar la posició de les respostes correctes.
● Evitar la utilització de termes absoluts: mai, sempre, exclusivament.
● Evitar l’ús reiteratiu de l’alternativa “totes les anteriors o cap de les anteriors”.
● La pregunta s’ha de redactar de manera que exigeixi una resposta exacta.
● Variar la longitud de la resposta correcta.
● Les paraules que es vagin a repetir en la descripció de les alternatives formen part de
l’enunciat de la pregunta i no de les opcions de resposta.
● Evitar la utilització de jocs de paraules, qüestions trivials o qüestions expressades de forma
ambigua.

Quadre resum per a l’elaboració d’ítems.

87
b) Elaboració del quadern de la prova objectiva.

Després d’elaborar les preguntes s’han d’estructurar i organitzar en el quadern de la prova objectiva
tenint en compte els següents aspectes:

Ordenar les preguntes segons la seva dificultat de menor a major dificultat afavorint que l’alumnat
adquireixi seguretat quan inicia la prova.

Agrupar-les en funció dels objectius d’aprenentatge a avaluar amb l’objectiu d’afavorir la

concentració i el rendiment presentant les preguntes en dificultat creixent.

A continuació es prepararà el quadern de la prova que estarà integrat:

En primer lloc pel full de presentació de la prova que incorporarà dades d’identificació del curs,
temps de realització de la prova, la relació d’ítems que integren la prova objectiva que permetrà
avaluar el mòdul i/o unitat formativa.

En segon lloc, s’estableixen les normes de correcció de les preguntes i es dissenya una plantilla de
correcció per a facilitar la correcció.

Finalment es facilita a l’alumnat el full de resposta en el que constaran les dades personals de
l’alumnat, la puntuació obtinguda i les respostes que aquest/a considera correctes.

Disseny de proves pràctiques.

Les proves pràctiques tenen com a objecte avaluar la transferència o aplicació d’habilitats
adquirides a situacions pròpies del context de treball. D’una banda s’ha de valorar la destresa de
l’alumne en el moment d’executar una activitat determinada com el maneig de maquinària o la
realització de treballs a un taller. D’altra banda s’ha de valorar el producte o resultat de l’execució
com una peça de torn, el disseny d’un prototip, etc…

Per avaluar els objectius d’aprenentatge vinculats a les habilitats i les actituds, diferenciem dos
tipus de proves pràctiques:

Execució: s’observa a la persona durant el desenvolupament de la prova amb l’objectiu de

comprovar si mobilitza els coneixements, habilitats i actituds necessàries per a les activitats
proposades.

88
Producte: s’analitza el resultat o producte final obtingut amb la finalitat de comprovar la seva
qualitat en relació a les especificacions, característiques o propietats indicades.

a) Elaboració del quaderns de la prova pràctica.

El full d’avaluació de pràctiques és l’ instrument més utilitzat per objectivar les avaluacions
pràctiques en els cursos de formació per l’ocupació. Aquest full d’avaluació, que recull les
principals activitats dels aspectes treballats al finalitzar un mòdul / unitat formativa, consisteix en
un quadre on es relacionen:

• -Les activitats que ha de realitzar l’alumnat.

• -Els factors que cal tenir en compte en la valoració de la prova.
• -L’escala de puntuació

El disseny de la prova pràctica implica generar la documentació adreçada a l’alumnat i la

documentació adreçada a l’avaluador:

a.1) Full per l’alumnat: Descripció de la prova pràctica.

En aquest document es recolliran les dades de l’alumne, s’especificaran les instruccions de la prova,
es descriurà breument la pràctica a realitzar, s’indicaran les especificacions tècniques ( proposta
detallada de l’exercici a realitzar), els materials i el temps de realització de la pràctica.

D’altre banda, no oblidar identificar la pràctica amb l’especialitat formativa i la unitat formativa /
mòdul associat.

a.2) Full per avaluador/a: Resultat de l’observació i avaluació de la pràctica.

En aquest document l’avaluador/a tindrà la informació relativa a les dades de l’alumne, breu
descripció de la pràctica, les especificacions tècniques i el temps de duració de la prova. Es pot
incorporar un apartat relatiu a observacions.

D’altra banda, el full de l’avaluador/a recollirà la taula amb els factors i paràmetres d’avaluació. És
tracta d’una taula on apareix identificada l’activitat realitzada pel alumne, els factors determinats
per avaluar i les escales de puntuació establertes.

b) Relació de factors més habituals en l’avaluació de proves pràctiques.

En els fulls d’avaluació de pràctiques els factors es refereixen als aspectes que es tindran en compte
a l’hora d’avaluar. És important en la selecció d’aquests factors tenir en compte aquells que són
crítics per a una bona pràctica professional. D’altra banda, els alumnes seran informats sobre els
factors que es tindran en compte en l’avaluació i els paràmetres de puntuació.

89
Alguns dels factors més habituals en l’avaluació de pràctiques són:

● Seqüencialitat: Execució de les diferents accions en l’ordre establert.

● Adequació: Utilitzar els instruments (eines, utensilis, ...) i/o materials apropiats per a cada
activitat.
● Destresa / habilitat: Demostrar habilitats en el maneig d’instruments, manipulació de
màquines, aparells i/o altre tipus de destreses que es requereixen en el desenvolupament de
l’activitat.
● Exactitud / precisió: Utilitzar els materials en proporcions correctes, realitzar càlculs sense
error, obtenir mesures que s’ajustin a les establertes, ajust del producte a les característiques
tècniques de referència, etc...
● Seguretat i higiene: desenvolupament de les activitats aplicant les normes de seguretat.
● Organització: Realització d’una planificació prèvia de l’execució i treball ordenat.
● Temps: Rapidesa en l’execució, desenvolupar el treball dins els temps establert.
● Funcionalitat: El producte elaborat funciona i és operatiu.
● Presentació: Cura en l’aparença del producte. Es reflecteixen característiques tècniques
estètiques que li atorguen major perfecció.

Aquesta llista és orientativa ja que es poden utilitzar altres factors com la creativitat, la qualitat,
etc... , en funció de la pràctica que s’avalua.

Presa de decisions, puntuació i nota final del mòdul formatiu

Per tal de poder obtenir la qualificació final del mòdul d’un alumne o alumna, el personal docent ha
de disposar de la següent informació:

a) Resultats relatius al procés d'aprenentatge (avaluació continua): Puntuacions obtingudes en les

diferents activitats i instruments d'avaluació aplicats durant el desenvolupament de del mòdul
formatiu, i puntuació mitjana resultant d’aquestes.

b) Resultats relatius a l'avaluació final (prova d’avaluació final del mòdul): Puntuació obtinguda en
la prova d'avaluació final del mòdul reflectint, en el seu cas, les puntuacions corresponents a les
unitats formatives que el componguin.

Els resultats de l’avaluació s’indicaran mitjançant una puntuació que oscil·li entre el 0 i el 10.
Quan calculem les puntuacions, tant de les activitats i instruments d’avaluació aplicats durant els
aprenentatges, com les de la prova d’avaluació final, hem de tenir en compte els resultats obtingut
pel que fa als coneixements teòrics i els obtinguts en els coneixements pràctics.

Recomanem que els aprenentatges de tipus pràctic tinguin més pes en la nota final de la unitat
formativa o el mòdul formatiu que els aprenentatges de tipus teòrics.

90
Per superar un mòdul formatiu amb qualificació d’apte serà necessari haver assistit, com a mínim,
al 75% de les hores totals d’aquest o haver realitzat totes les activitats d'aprenentatge establertes per
aquell mòdul en el cas de la impartició mitjançant la modalitat de teleformació i a més obtenir una
puntuació mínima de 5 en la prova d’avaluació final del mòdul i, en cada una de les unitats
formatives si aquest en conté.

Un cop tinguem la puntuació dels diferents instruments que hem utilitzat per a l’avaluació continua
dels aprenentatges, més la puntuació de la prova d’avaluació final , es calcularà la puntuació final
obtinguda en el mòdul formatiu.

Aquesta puntuació final serà el resultant de sumar la puntuació mitja obtinguda en l'avaluació
durant el procés d'aprenentatge(avaluació continua) i la puntuació obtinguda en la prova d'avaluació
final del mòdul, ponderant-les prèviament amb un pes de 30% i 70 %, respectivament.

El personal docent informarà a l’alumne/a del sistema de puntuació establert.

L’alumnat que estigui cursant un mòdul formatiu i hagi realitzat i superat amb qualificació d’apte
unitats formatives del mòdul amb anterioritat (sempre que sigui en anys consecutius) , no haurà de
realitzar, a la prova final d’avaluació del mòdul, la part corresponent a aquestes unitats formatives .

En aquest cas per calcular la puntuació final del mòdul, les unitats formatives realitzades i
superades amb anterioritat tindran una puntuació de 7,5 .

Per a l’alumnat que no hagin superat la prova d'avaluació final del mòdul o no l'hagin realitzat per
causa justificada, el centres hauran de programar una segona convocatòria, abans de concloure
l'acció formativa, en la qual se'ls s'aplicarà una altra prova final similar a la primera.

91
Documentació del procés d’avaluació, dosier d’avaluació

Per a cada mòdul formatiu és generarà el dossier d’avaluació que inclourà els instruments registrals
i tota la documentació relativa al procés d’avaluació d’aquell mòdul tant pel que fa a l’avaluació
continua com a la prova d’avaluació final. Cada dossier d’avaluació inclourà el següent:

En el cas de mòduls formatius que incloguin unitats formatives s’ha de poder identificar, els
instruments, registres i puntuació corresponents a cada unitat formativa.

Pel que fa a l’avaluació continua s’ha de deixar constància , com a mínim,d’un registre d’avaluació
per a cada mòdul i si aquest conté unitats formatives d’un registre d’avaluació
per a cada unitat formativa que contingui el mòdul.

L’acta d'avaluació reflectirà les qualificacions finals obtingudes en termes de «no apte» o «apte»,
amb les següents valoracions:

«Apte» (Suficient): si la puntuació final del mòdul és de 5 a 6,9.

«Apte» (Notable): si la puntuació final és de 7 a 8,9.
«Apte» (Excel•lent): si la puntuació final és de 9 a 10.

92
6.11.-Observacions per a la revisió, actualització i millora de la programació.

Qualsevol acció formativa ha de portar incorporat un mecanisme d’avaluació de la pròpia acció

formativa, per tal de poder revisar, actualitzar i millorar la programació.

En aquest sentit, tant el docent com els alumnes disposaran de models normalitzats d’avaluació dels
següents factors:

- Docents
- Ritme de la docència.
- Existència de proves d’autoavaluació.
- Material lliurat als alumnes.
- Recursos didàctics presents a l’aula.
- Condicions de l’aula.
- Condicions dels ordinadors.
- Avaluació del personal administratiu o no docent.

Així mateix també es recollirà un apartat d’observacions i de suggeriments de millora.

93
7. Elaboració de la programació temporalitzada de l'acció formativa

Tota acció formativa s’ha de temporalitzar. Tant a la planificació com a la programació didàctica ja
estan temporalitzats els mòduls formatius i les unitats formatives en que es subdivideixen.

Cal també, temporalitzar diàriament els continguts i activitats que es treballaran a cada sessió.

7.1.-La temporalització diària:

La temporalització diària té tres característiques fonamentals:

-organització: permet organitzar els continguts i activitats cronològicament.

- flexibilitat: Aquesta organització no pot ser quelcom tancat i inamobible sino que haurà
d’adaptar-se als ritmes del grup classe. Per tant, ha de ser flexible.
-contingut: s’ha d’adaptar en tot moment als continguts que s’han d’impartir.

Estructura I Seqüenciació de continguts i concreció d'activitats.

L’estructura de les fitxes de temporalització diària han d’especificar el següent:

● Què pretenem aconseguir?: és a dir, la capacitat o capacitats que es tractaran en cada sessió.
● Continguts a desenvolupar: Continguts que tractarem i temps total de la sessió.
● Metodologia i tipus d’activitat: qüestionaris, lectura, cas pràctic, dinàmica de grups…
● Relació d’activitats: Especificar el tipus d’activitat, el desenvolupament de l’activitat, el
temps màxim de cada activitat i els materials a utilitzar.
● Producte final: què s’espera que els alumnes aconsegueixin.
● Activitats d’avaluació: evidències (tests, cas pràctic) i pes relatiu de cada prova d’avaluació i
objectius que s’avaluen.

94
Exemple de Fitxa de planificació d'un curs
Què pretenem aconseguir?
1. Conèixer les funcions i competències de la direcció ...
2. Saber elaborar la planificació ...
3. Adquirir estratègies per promoure i gestionar...

Continguts a desenvolupar (Temps total: X hores)

El programa s'estructura al voltant de X unitats temàtiques: Z i Y. Aquestes unitats ...
-Marc i gestió del canvi.
-Planificació estratègica: presentació.
-Planificació estratègica: aplicació pràctica del procés de planificació estratègica.
- Bones pràctiques i conclusions.

Metodologia utilitzada (tipus d’activitats a desenvolupar)

La metodologia general proposada és l'alternança entre els aspectes teòrics, d'exposició
participada, aportats en les diferents unitats temàtiques, la resolució de casos pràctics,
la lectura de materials i el debat entre els participants.

Debat i construcció de coneixements a partir de les lectures prèvies.

- Qüestionaris d'autoaprenentatge
- cas pràctic...

95
Relació d'activitats

Part Tipus Desenvolupament Temps Materials

1 Realització de -Lectura de materials PONT, B. ;NUSCHE, D. ;
qüestionaris Part 1 1,5 hores MOORMAN, H.
-Realizació pràctica “(Re)Definir las
X responsabilidades del
liderazgo escolar”. A:
Mejorar el liderazgo
escolar, vol. 1: Política y
práctica.. OCDE, 2009.
P.41-70

2
Vídeo 'Tràmits que puc fer'

2,5 hores
3

4 hores
4 4 hores

Producte final
- Elaboració d'una planificació.

Les persones participants han de sortir convençudes de la importància d'estar obertes als canvis i es
faran conscients de l'esforç que suposa impulsar el canvi i les dificultats que es poden trobar al
camí. També s'enduran una idea clara de la necessitat d'elaborar un pla estratègic i uns
coneixements pràctics de com abordar-lo.

Activitats d'avaluació
Evidències avaluadores Objectius que s'avaluen
Participació als fòrums (10%) 1, 2 i 3
Resultats tests (30%) 1i3
Cas pràctic (60%) 1, 2 i 3

96
7.2- Elaboració de la Guia per a les accions formatives, per a la modalitat d'impartició
formació en línia

El primer de tot, quan pensem a proveir formació en línia, és plantejar per què volem que estigui en
línia. Entre els avantatges a considerar, cal no negligir el fet d'evitar desplaçaments físics a les
persones destinatàries de la formació, però també el correlat que se'n segueix: és important per al
triomf de la formació virtual que l'aprenent se senti en companyia d'altres i mai en un desert 'sola,
perduta, abandonata'.

L'element sine quan non per a la formació a distància és l'entorn tecnològic que ens ha de facilitar
l'ensenyament i l'aprenentatge. Aquest no ha de fallar i ha de ser prou flexible com per admetre
diferents plantejaments pedagògics. Aquests plantejaments s'expliciten en uns materials de suport i
el disseny d'una estratègia d'aprenentatge. Una vegada detectada la necessitat d'una activitat
formativa per donar resposta als objectius marcats sota el paraigua del Pla d'actuació de l'Escola,
cal una coordinació entre tres elements bàsics a l'hora d'elaborar i portar a la pràctica una activitat
formativa: l'equip docent, el destinatari de la formació i la coordinació tècnica i pedagògica per part
de l'Escola.

Així doncs en el procés d'elaboració dels cursos seguim quatre fases que enunciem a continuació en
primera persona del plural:

■ Ens preguntem
■ Acordem
■ Treballem
■ Creem

1. Ens preguntem

Qualsevol planificació de curs comença pel disseny de la guia didàctica on es descriuen i

temporalitzen les actuacions a dur a terme durant el curs.

Aquestes actuacions responen a temes bàsics treballats en reunions prèvies entre autoritats
procedents dels equips de formació interna i de la coordinació pedagògica per part de l'Escola,
centrades en el manteniment de la deguda coherència entre els tres elements bàsics de
l'aprenentatge virtual (entorn, materials, estratègia didàctica) i de les característiques de l'alumnat.
Bàsicament són:

1. Quins objectius volem aconseguir amb l'activitat formativa?

2. Quins són els temes i continguts que considerem necessaris introduir?
3. Com els distribuirem (estructura del curs)?
4. Com plantejar les activitats en funció de l'entorn?
5. Com traiem rendiment dels instruments de comunicació que ens ofereix l'Aula Virtual?
6. Seran adequades al perfil de les persones a les quals es destina el curs?

97
2. Acordem
En aquesta segona fase es recorden entre la coordinació i l'equip de redacció les bases d'elaboració
dels continguts i acció docent:

■ Sobre els continguts

● Distribució de temes i de càrregues de treball entre els membres de l'equip de
redacció
● Assignació de les activitats associats als diversos continguts del curs
■ Sobre el pla de treball
● Concreció de la tipologia de les activitats (fòrum, qüestionaris, casos pràctics,
activitats en línia…)
● Planificació del lliurament de continguts i activitats

● Sobre els instruments docents

○ Elaboració de la guia didàctica del curs amb la previsió dels criteris i barems
d'avaluació

98
 ● Determinació de la càrrega lectiva de les activitats
● Distribució temporal dels continguts

3. Treballem

El procés d'edició dels materials dels cursos suposa un treball d'equip entre la coordinació tècnica i
pedagògica per part del personal tècnic del Servei de formació descentralitzada i no presencial de
l'Escola i els diferents formadors i formadores interns experts sobre el contingut que es vulgui
desenvolupar.

4. Creem

Des de la coordinació de l'Escola es genera l'estructura d'espais i subespais de L'entorn virtual

d'aprenentatge (Aula Virtual) d'acord amb la planificació establerta.

99