QÜESTIONARI ARTICLE - ONEIL MACIAS MORA

● Quins mètodes de repressió va utilizar el bàndol nacional durant la guerra? I

després?
Durant la guerra el bandol nacional van empresonars als republicans detinguts en
camps de concentracio, on els obligaven a fer treballs forçats o els afussellaven.

● Qui era considerat enemic dels nacionals?

El bandol nacional considerava que cualsevol persona que no recolçes el seu bandol
seria considerat enemic.

● De quina manera van patir les dones la repressió?

Les dones també eren tancades en camps de concentració només per ser esposa,
mare o filla d'un combatent republicà.

● On hi havia una concentració més gran de camps de concentració? On es

van habilitar?
A la part sud d'Espanya es la part on es van concentrar la major part dels camps de
concentracio. Es van habilitar a Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella - Lleo i
Castella - la Manxa.

● Quants camps de concentració es van construir?

Entre 1936 i 1939 es van documentar 286 camps de concentracio oficials oberts.

● Quin paper va desenvolupar l’Església en la reeducació dels presos?

L'Església va tenir un paper clau en la reeducacio dels presos ja que els inculcaben
la fe catolica i els obligaven a asistir a misa i fer la comunió.

● Quines obres d’infraestructutra van ser construïdes pels presos del

franquisme?
A Mallorca, els presoners del camp de Pollensa, San Juan de Campos, Manacor y
Sóller van construir mes de 100 kilómetres de carreteras. D'altres van haver
d'escarvar trinxeres, reconstruir ponts i rehabilitar pobles destruits. Tambe van
treballar a pantants i en la construcció del Valle de los caidos.
● A partir dels anys quaranta, que s’havia de fer per trovar feina?
En aquells moments les empresses nomes contractaven a persones que tenien
merits en el exarcit Franquista.

● Esmenta els diferents tipus de captius que hi podia haver en un camp de

concentració segons el grau d’implicació amb la guerra.
Els enemics considerats irrecuperables, que eren sotmesos a judicis sumaríssims on
se'ls condemnava a mort o a llargues penes de presó en presons immundes; els
que, fins i tot sent contraris al nou règim, s'estimava que podien ser “reeducats”, i,
finalment, els considerats “afectes”, que eren incorporats a l'Exèrcit franquista o llocs
en una llibertat que sempre seria condicional, sota l'eterna vigilància de les autoritats
civils i militars.

● Explica què és un “paseo”.

Els passejos eren quan els presos eren trets a la força per grups de falangistes,
guàrdies civils o comandos paramilitars que, amb la complicitat dels comandaments
castrenses, els assassinaven en qualsevol cuneta.

● Explica com funcionava un judici?

Els judicis eren execucions dutes a terme després d'uns consells de guerra que a
penes duraven una hora i que en moltes ocasions se celebraven en els propis
camps. Els acusats eren jutjats en grups de fins a 30 persones. Els seus advocats
eren militars franquistes que solien limitar-se a confirmar la gravetat dels càrrecs.
● Investiga i explica què eren les” cartilles de racionamiento” i el estraperlo?
Les "cartillas de racionamiento" eren unes targetes amb cupons, inicialment
familiars, però en 1943 es van convertir en individuals, la qual cosa permetia al
poder d'un major control. Amb això, a cada persona se li assignaria una botiga
concreta per a comprar articles racionats, quantitat que solia variar segons la
setmana o el mes.

L'estraperlo va ser un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a

conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo».
Lluís Companys es va negar a autoritzar el joc a Catalunya. Perquè se n'autoritzés
la instal·lació al Casino de Sant Sebastià (Guipúscoa), van subornar el 1934 alts
càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del
Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA de José María Gil-Robles,
o el ministre de Governació, Rafael Salazar Alonso, del mateix partit. El joc fou
prohibit per la policia després de demostrar-se que el crupier podia manipular el joc
amb un mecanisme elèctric. Això no va impedir que fos introduït també a Formentor
(Mallorca), on posteriorment també fou clausurat. La revelació del cas de corrupció
va ser el resultat de la denúncia formulada pel mateix Daniel Strauss davant el
president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, ja que Lerroux es negà a pagar la
indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L'escàndol va ser un dels
factors en l'enfonsament del Partit Radical. Així el centre polític quedava sense
representació i es van potenciar els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització
que aquest escàndol va provocar fou una de les diverses causes que van precipitar
la fi de la República i l'inici de la Guerra Civil.