EL RITUAL FUNERARI DE LA INCINERACIO:
L'EMPORDA
Enriqueta Pons
((Sovint hom s'adona que la mort, per
ser un dels temes sens dubte més
signiJicants i rica d'implicacions múlti-
ples, no es presta a una faci1 interpreta-
ció: i és que la mort és un subjecte tabú
dzIfici1 de ser abordat frontalment))
Michel Vovelle, 1974
Les societats antigues, en enterrar els seus morts,
obeeixen a preocupacions no materialistes que ens
resulten ara per ara inaccessibles. El concepte de la
mort ha estat relacionat sempre amb unes creences
religioses del ((més e n l l b i totes les societats
arcaiques conegudes han practicat cerimonies mor-
tuories per assegurar el passatge cap a la nova vida
que la mort representa (MORIN,1982).
Els llocs d'enterrament reflecteixen la mort de
l'home sota uns aspectes formals que l'arqueologia
pot captar o interpretar empiricament. Pero des de
quan es dóna aquest fet o ((resposta culturab? La
veritat és que per arribar a fer una analisi dels fets
més comuns que s'observen en la postura de l'home
davant la mort és necessaria l'acumulació de dades que la mort de l'home es manifesta en tota societat a
que ens ajudin a establir lleis universals al llarg de la través d'un ritual (cerimonies) i d'acord amb les
historia de l'home.
El treball de Philippe Aries L'home davant la
mort comenqa amb un apartat que diu: ((Tots ens
morimu i una de les conclusions que s'extreu del
llibre és: ((La mort és la prova que la comunitat
s'encarrega de mantenir la continui'tat de lYespecie>> la mort (MORIN,1982: 6-7) (Fig. 1).
(1977, p. 597). I en aquestes paraules hauríem de
buscar-hi la raó de l'enterrament, i aquesta raó ha
estat expressada ja en &poquespaleolítiques. No ens
pertoca aquí de fer una analisi exhaustiva de les
manifestacions de la postura de l'home davant la
mort, hi ha un treball (assaig) previ en el n. 66 de
l'((Histoire et Archéologie>>,La mort dans la préhistoi-
re; pero si que voldríem aportar algunes dades més,
en aquest n. 2 de la revista ((Cota Zerow sobre aquest
aspecte, basades en un lloc molt concret: Les
necropolis d'incineració de 1'Emporda.
1,a practica del ritu de la incineració
Malgrat que moltes societats antigues han demos-
trat practicar la cremació del cadaver per enterrar els
seus morts, la veritat és que la presencia del ((ritu de
la incineració individuab i ((enterrament secundari)),
sota la forma de <<necropolis>) és un fenomen nou,
durant l'kpoca de transició de 1'Edat del Bronze a
1'Edat del Ferro, en el racó nord-occidental mediter-
rani.
La introducció del ritu de la incineració té lloc a
l'Emporda durant els segles IX-VI11 aC i esta
totalment escampat per Catalunya a les darreries del
segle VII. D'una &poca a l'altra en aixo que hom
anomena transició, s'ha produit un canvi del ritu
funerari passant de la inhumació (protecció i conser-
vació integra del cadaver) a la incineració (cremació
i eliminació del cadaver). Ambdós casos reflecteixen
creences religioses vigents. Malgrat una uniformitat
extrema en l'actitud ((mort-resposta cultural)) mitjan-
qant una mitologia i una creenqa en el més enlla, cada
societat té una elaboració propia de la concepció de
la mort, de la fidelitat als morts, i de la lluita contra
És per aixo que la predncia d'un ritu d'enterra-
ment nou ha de tenir alguna significacio que ens porti
a I'estudi de la transformació de qualsevol societat, ja
que el fenomen de <<lamort,) i ((la postura de I'home))
envers ella són dos aspectes culturals difícils d'ésser
transformats. Hom suposa, doncs, que:

Tipus A
O Tipus 0
A Coves
7-
O Tipus C i D
~egalits
5 10kms.
Fig. 1. Mapa de distribució dels tipus d'enterrament trobats a
1'Emporda (dibuix E. Pons).
a. els elements eulturals de tota una societat han
canviat, o que,
b. hi ha hagut una suplantació de poblament que
domina l'anterior i que aquesta població nova té un
concepte o actitud diferent davant la mort.
Que ens trobem en un període de transformació
total, a 1'Emporda és evident. Els canvis més
observats han estat en l'adopció lliure i intensa dels
mitjans de producció alimentaria i en l'acumulació
d'excedents que porta a J'estabilitat i, per tant, a
l'habitacle artificial i a una organització social.
També és un canvi en el ritual funerari, significaci6
que trenca de moment amb les creences religioses
arcaiques.
Pel que fa a la segona proposta és evident que hi
ha una ocupació forana procedent del nord, segons
sembla d'origen indoeuropeu, que s'instalela a la
plana precisament perque les terres empordaneses no
eren aptes per als indígenes. Aquesta suplantació no
fou violenta, ja que l'arqueologia no ho manifesta, ans
al contrari (PONS,1984).
No ens entretindrem aquí en els orígens de la
introducció del ritu funerari de la incineració, perque
ja ha estat exposat en múltiples treballs i no és el
moment de fer noves aportacionsl.
Podem dir que dues són les hipotesis d'origen: la
de la procedkncia indoeuropea o centreuropea, a la
qual introdu'im totes les novetats vingudes del nord2,
i la de la procedencia mediterrania, d'origen sud-pe-
ninsular ((paleo-púnic)) i també oriental. Aquesta
última és reforcada cada vegada més per la presencia
de productes comercials que marquen l'origen de la
manufactura, a la qual s'atribueixen molts dels
aspectes rituals de l'enterrament en funcionament, el
de la incineraciÓ3. Encara que aquesta Última
aportació és relativament més tardana que l'anterior,
accepta que l'aportació indoeuropea al nord de
Catalunya és totalment clara.
També són diverses les maneres d'explicar com
entraren en contacte aquestes noves aportacions
culturals, essent les més corrents la invasionista4 i la
de l'evolució interna propia dels pobles autoctonss.
Les estructures dels enterraments d'incineracio
Els llocs d'enterrament són l'expressió material de
la mort i han de definir per tant el fet religiós, la
creenca en el amés enllau, i les suposades cerimonies
mortuories.
Degut al fet que l'enterrament dels homes és un
fenomen tradicional, i el ritu emprat perdurable i
inamovible, podem establir alguns criteris repetitius
que es donen a qualsevol lloc destinat a l'enterrament.
En primer lloc s'entén com a enterrament
d'incineració la cremació del cadaver (individual) i
les cendres (protegides o no) enterrades en qualsevol
mtna d'estructura constructiva que limiti l'espai
d'enterrament. Aquesta cremació pot ser primaria o
secundaria. Un conjunt d'enterraments, sigui quin
sigui el ritu emprat, forma una necropolis (lloc
d'enterrament a l'aire lliure).
Així doncs, podem dir que les ((necropolis)) han
de tenir alguna relació amb l'estructura social dels
homes i que el ritu funerari emprat ens ha d'assenya-
lar alguna hipotesi sobre el fet religiós d'aquesta
societat. Els criteris basics i objectius per definir un
enterrament d'incineració, des del tractament del cos
fins al tancament de la tomba, haurien d'ésser: la
cremació del cadaver, la recollida i deposició de les
cendres, la preservació o cobriment de les restes,
l'enterrament propiament dit i la composició de
l'aixovar.
1. El tractament del cos:
Tractant-se d'incineració (cremació del cadaver)
s'ha de tenir en compte la destrucció total o parcial
de l'individu. El grau d'incineracio vindra marcat pel
color i la fragmentació de les restes ossies.
2. La recollida i deposició de les cendres:
El procediment que segueix la cremació, si
aquesta no es fa ((in situ)) (enterrament primari), és el
de recollida de les cendres per a la seva deposició. A
l'Emporda, aquests dos elements són observats en tots
els casos i per tant podem dir que els enterraments
són secundaris. El material que es recull després
d'una cremació pot presentar-se en:
a. Fragments d'ossos, cendres i terres (quan la
cremació ha estat molt forta). Aixo passa en l'epoca
mailhaciana, qualsevol que sigui l'estructura protec-
tora.
b. Fragments d'ossos (triats o netejats). Aquesta
observació s'ha fet en alguns enterraments d'Agullana
i sembla ser una practica corrent en el Mediterrani
(RAFEL,1985).
Quant a la deposició de les cendres podem dir que
a 1'Emporda s'observa una evolució d'aquest fet;
assenyalem que la cura en el diposit i protecció de les
restes, malgrat la destrucció del cadaver, significaria
ja una superació de la concepció de I'esperit material
del mort, i indicaria, per tant, la predncia de postures
no-materialistes:
a. Sense cap protecció formal.
Aixo podria explicar el fet que no trobem restes
dknterrament en l'epoca anterior a la generalització
del ritu de la incineració. Aquesta mancanca o buit
cultural és un fet comú al Mediterrani.
b. Les cendres són recollides i protegides en una
fossa constru'ida a terra.
És el cas que trobem en coves i en la reutilització
dels megalits i que moltes vegades ha estat atribui't a
les primeres manifestacions del ritu de la incineració
(Cova d'en Pau, Serinya).
c. Les cendres són recollides i protegides dins una
urna o recipient (en el nostre cas ceramic), abans de
I'enterrament.
Aquesta és la forma més usual que trobem en les
necropolis d'incineració dYAgullana,Espolla o Port
de la Selva.
d. Les cendres són recollides en estructures més
complexes.
Les cendres són col.locades directament a terra,
dins un espai limitat o tancat, o dins una urna. (Les
dues possibilitats són observades a Puig Alt-Roses).
3. La preservació de les restes:
D'acord amb l'estructura de la tomba, podem
distingir diversos tipus de cobertura: una pedra, una
tapadora/plat o bé l'estructura tumularia (pedres i
terres que cobreixen fins i tot l'estructura completa).
La col~locacióde l'ossera a terra ja comporta la
construcció d'una fossa funeraria, o la construcció
d'estructures per a la seva posterior protecció. Del
conjunt de l'estructura en dependra no solament el
cobriment i preservació de I'ossera i de l'enterrament,
sinó també l'orientació, la senyalització i la distribu-
ció regular de les tombes. Aquests tres elements
poden ajudar molt a l'hora de recollir més dades sobre
I'organització en 1'6s del ritual funerari.
4. La composició de l'aixovar:
Compren, a més de I'ossera, tots aquells objectes
que es troben a prop de l'enterrament: ossos
d'animals, utillatge, elements d'ornamentació, etc.
Els elements que componen l'aixovar han d'ésser
clarament exposats, car moltes vegades són definidors
del sexe, del comportament social de I'individu i
també del fet religiós i de la postura de l'home davant
la mort: banquet funerari, mantenir content l'esperit
del mort, camí per arribar al ((més e n l l b ...
(En algun dels nostres treballs hem exposat tots els
elements que componen els diposits funeraris de les
necropolis d'incineració de 1'Emporda d'una manera
objectiva. Ara per ara no podem aportar més dades
que les exposades anteriorment (PONS1984: 172-182
i 188-202).
Les estructures funeraries dels enterraments d'incine-
ració a 1'Emporda
Des de la possible introducció del ritual funerari
de la incineració a 1'Emporda fins ben entrada 1'Edat
del Ferro, és a dir, en el procés de transformació de
1'Edat del Bronze a la del Ferro (1 100-600 aC), les
estructures funeraries passen per un procés d'evolució
on tots els criteris i elements definidors entren en joc:
des de l'elecció del lloc per a enterrar els morts,
passant per la protecció i cura de les restes
mortuories. L'arqueologia ens manifesta els tipus
d'enterrament següents:
A. La construcció d'una fosa senzilla o forat per a
col-locar les cendres o l'urna funeraria. Aquesta pot
portar tapadora o no com a protecció, o bé una pedra.
La pedra serveix per cobrir les cendres que poden
estar protegides o no dins una urna, i en moltes
ocasions serveix per a la senyalització del lloc. Els
casos de superposició d'enterraments, com els de la
necropolis &Agullana, s'han d'interpretar com: <<una
duració llarga d'utilització del lloc per enterrar de
manera que les senyalitzacions de les tombes han
desaparegut a causa de la sedimentació posterion). El
valor positiu que es pot donar a aquest fet és l'estudi
de la seqüencia cronologica d'utilització del lloc com
a cementiri. No té cap sentit pensar que la superposi-
ció de tombes hagi estat un fet voluntari.
(Aquests tipus d'enterrament corresponen a la
tipologia 1,2,3 i 4 de PONS,1984 a i A de RUIZ1985:
128) (Fig. 2).
B. La construcció d'una caixa o cista, amb

Fig. 2. Resum dels diferents grups estructurals d'enterraments de
I'Emporda: tipus A, fossa senzilla o forat; tipus 9, caixa; tipus B1,
fossa amb túmul i tipus 94, caixa amb túmul; tipus C, cercles
tumularis (planta i secció Puig Alt); tipus D, formes quadrades i
estructures de paret (planta i secció La Foradada) (dibuix E. Pons).
cobertura tumularia, que es dóna en una fase
posterior a la presencia mailhaciana, encara que
poden coincidir cronologicament com és el cas de
Fleury (Llenguados) o d'Agullana, Espolla o Port de
la Selva (Emporda). Aquesta caixa limitada per lloses
de pedra col.locades en posició vertical no sempre
protegeix una urna ja que les cendres també poden
anar soltes. (Correspon al tipus d'enterrament 5 i 6
de PONS,1984 a: 170 i al tipus B de RUIZ,1985: 128).
Aquestes estructures més complexes demostren clara-
ment la persistencia o renaixenqa tumularia, on la
caixa passa d'estar composta de dues o quatre lloses
de limitació de l'enterrament a sobrepassar aquest
nombre configurant un límit més ampli que protegeix
el lloc. (Fig. 2B).
C. Els enterraments d'incineració tumularia.
(Corresponen al tipus 7a de PONS 1984 i al grup
C de RUIZ)
Consten d'una zona de preparació limitada per
lloses o pedres col-locadesde cantó en posició vertical
que formen estructures circulars, quadrades o rectan-
gulars segons els llocs. En un punt quasi central, es
construeix la fossa funeraria per col.locar l'ossera i el
conjunt. Tot el conjunt solia estar cobert per un
monticle de pedres i terres, d'aqui el nom d'enterra-
ments d'incineració tumularia. Fins i tot s'havia
cregut que aquests enterraments que dominen tot el
Pirineu, en els dos vessants, des del País Basc fins al
Cap de Creus, eren propis d'una epoca relativament
més tardana que les necropolis d'enterrament senzill.
El treball recent sobre la necropolis de Puig Alt-Ro-
ses, ha demostrat que aquests tipus d'enterrament es
donen a 1'Emporda en una epoca del Bronze final,
per la presencia de ceramica ((mailhaciana))semblant
a la de les necropolis d'Agullana, Espolla, o Punta del
Pi, i s'atribueix per primera vegada a la necropolis de
Puig Alt la possibilitat d'un canvi en el ritual funerari
de la incineració: de l'enterrament senzill a l'enterra-
ment amb túmul i estructures més visibles (Fig. 2c i
3).
Fig. 3. Enterrament d'incineracio amb estructura externa limitada
per lloses verticals formant un cercle. Necropolis de Puig
Alt-Roses.
D. A aquest grup corresponen aquells enterra-
ments d'aspecte tumulari, pero essent els límits de
l'espai funerari veritables parets. Tenen la forma
rectangular o quadrada i són propis de la regió del
Segria, del Baix Aragó o del Baix Segre. També solen
associar-se a monuments funeraris de forma circular.
A 1'Emporda podrien assemblar-s'hi els enterraments
de la necropolis de la Foradada-Torroella de Montgrí.
Quasi tots els autors que han estudiat aquesta mena
d'enterraments coincideixen en que la cronologia
correspon a un periode inicial del Ferro. (Correspo-
nen al grup 7b de PONSi al grup D de RUIZ)(Fig. 2D).
En resum, podem dir que les necropolis d'incine-
ració de 1'Emporda en el període de transició de
1'Edat del Bronze a la del Ferro, corresponen al tipus
d'enterrament secundari, les cendres dels quals, en la
majoria dels casos, són protegides en una urna
cineraria feta de ceramica i que moltes vegades esta
coberta per una tapadora, també feta de ceramica. La
composició del diposit funerari és senzilla. Hi
distingim dues &poquesprincipals:
- L'epoca <<mailhacianabo del Bronze Final IIIb,
amb enterraments de fossa senzilla, caixa o estructura
tumularia, les urnes cineraries de les quals solen estar
decorades amb la tecnica de la incisió formant motius
anímics o geometrics d'estil esquematic o pictografic.
Els elements que es repeteixen en el grafisme de les
ceramiques ens porten a reflexionar sobre la possible
escriptura d'un poble que historicament la desconeix.
- L'epoca pre-iberica o de comenqament de 1'Edat
del Ferro, amb enterraments d'estructura complexa i
tumularia, cercles o pous, molt escampats a tot el
Pirineu. En els diposits funeraris poden trobar-se
objectes de ferro o ceramiques fetes al tom i
d'importació mediterrania. L'enterrament pot ser
primari (cremació i enterrament fet al mateix lloc),
pero encara manté la tradició anterior pel que fa a la
protecció de les restes del mort.

L'art esquematic de les ceramiques incises:

Voldríem remarcar aquí altres aspects culturals

que poden ajudar a la descripció d'elements difícils
d'abordar com és ara l'home davant la mort. Ens
referim a l'art pictografic, figuratiu, o esquematic.
L'art ha estat sempre una de les fonts principals per
al coneixement d'aspectes de la cultura, i el seu
contingut és suficient per indicar moltes vegades la
realitat existent.
Efectivament, i malgrat la seva escassa participa-
ció a lYEmporda,i concretament pel que fa a les
necropolis &incineració, tenim mostres &art figuratiu
i esquematic representat en les urnes cineraries
decorades amb la tecnica de la incisió (Fig. 4).
En l'bpoca de la primera generalització de l'us del
ritu de la incineració, observem que I'Emporda forma
part d'un temtori unificat pel medi ambient, i que va
del Rodan fins més enlla del Fluvia. Aquesta unitat
donada per la cultura material casolana i també pels
elements que componen l'aixovar, ha estat denomi-
nada <<grupcultura mailhacib i 1'Emporda se situa
en la frontera més meridional i occidental d'aquesta
agrupació (PONS1982: 181- 187).
Un dels elements més il.lustradors per incloure'l
dins el que anomenem <<culturamailhaciana) és la
ceramica feta a ma i decorada amb la tecnica de la
incisió de doble traG formant motius antropomorfs,
geombtrics i zoomorfs. Aquesta ceramica esta repre-
sentada, a la vida casolana, en forma de plats (forma
I), bols (forma 2), escudelles (forma 6), olles (forma
11) i gerres (formes 13 i 15) i també en forma d'urnes
cineraries que contenen les cendres del mort o que
formen part del contingut funerari. Així doncs
s'observa que la ceramica adopta les mateixes formes
Fig. 4. Detall dels motius decoratius pictografics de diverses
urnes/tapadores funeraries de cerimica. 1, 2 i 3, motius de
meandres apareguts a la necropolis de Millas-Rosselló; 4, decoració
amb incrustació de pasta vermella dins un platkapadora de I'urna
cineriria de la tomba 22 de Las Fados (Auda) segons Taffanel; 5
detall de l'urna de la tomba 150; 6, detall de la tomba 122
d'Agullana i 7 detall de la tomba 142 dYAgullana;8, decoració
d'urna cineraria de la tomba 189 de la necropolis #Agullana; 9,
motiu decoratiu de I'urna de la tomba 14 dYAgullana(també fig. 6).
que a l'etapa anterior, i que és usada tant en la vida
casolana com abans de l'enterrament per col.locar les
cendres del mort. En el cas que ens pertoca, la
ceramica mortubria decorada es concentra en tres
formes, principalment la 1 (tapadora), la 6 (escudella)
i la 11 (urna), i la decoració és molt mes abundant i
rica en expressions que la ceramica casolana (Fig. 5).
Aquestes observacions i la primera ocupació de
17Emporda,és a dir, la primera relació poble-territori
que s'hi observa, arqueologicament parlant, han
ajudat a donar una nova interpretació de l'ocupació
de 1'Emporda en l'bpoca de les anomenades ainfluen-
cies extrangeresb,.
Malgrat observar que la ceramica casolana és la
mateixa que I'emprada en funcions ostentoses i
funeraries, en aquest últim cas presenta una decoració
més barroca. Aixo ens fa pensar en dues coses que
van lligades a la relació dels vius/morts, o del record
que el viu manté per establir una connexió entre el
passat i el futur de l'espbcie: d'una banda sembla que
la ceramica casolana utilitzada per funcions culina-
ries o domestiques sigui més tard emprada per a la
 Q a pJ,(
S A partir de la forma originaria, l'elaboració
CI
1 urna cineraria, pero en ambdos casos és una forma
- 3
Fig. 5. Formes més importants de les urnes cineriries d9bpoca
mailhaciana: 1 escudella o forma 6 de PONS1984 de Punta del
Pi-Port de la Selva; 2, Urna O forma 11 de PONS1984 de Can Bec
de Baix-Agullana; 3 PlatiTapadora o forma 1 de PONS1984 de las
Fados/Auda; 5,6 i 7, fragments de les formes anteriors i decoracions
de I'estil sever trobats als poblats terramaricoles de l'estany de
Mauguió-Llenguadoc, segons DEDET-PY, 1985.
contenció de les cendres del familiar mort; i de l'altra,
podria ser (d'acord amb la bella decoració que tenen)
que les urnes cineraries fossin elaborades (imitant les
casolanes) amb aquesta finalitat. En els dos casos
podem entendre per que no trobem ceramiques ben
decorades en els poblats de 1'Emporda.
Part d'aquesta decoració tecnica i els motius
representats es localitzen en formes ceramiques
concretes que tenen un origen foraster (forma 6:
escudella bitroconica, sense coll, de boca reentrant i
vora senzilla, carenada, de base plana o amb peu
curt). Els motius decoratius ocupen tota la carena i
sol anar decorada amb la tecnica de la incisió de doble
traq sobre la pasta crua després de l'espatulat del vas
i abans de la cocció (Fig. 5,l).
Aquesta forma ceramica i la tecnica de la
decoració (no els motius decoratius), apareix abans
del grup <<mailhacia))en el jaciment de la Fonollera,
pero la decoració que porta es resumeix en línies
paraleleles al voltant del vas. També la trobem en el
Llenguadoc (GUILAINE1972). El desenvolupament
dels motius de l'etapa posterior (((la mailhacianm) i
que es dóna a ambdós cantons del Pirineu resulten
30
ser II;;;~ transformació local propia de les comunitats
que hi viuen, la qual cosa serveix per a no acceptar
el nom d'invasió en aquesta nova etapa d'evolució
(DEDET-PY,1985).
indígena és utilitzada a la vida quotidiana i com a
creada per ser decorada o amb una funció ostentosa.
La relació forma/decoraciÓ de motius incisos és
propia del grup mailhacia, en una epoca que se situa
en el Bronze Final IIIb (GUILLAINE, 1972).
La decoració en qüestió, sobre la part alta de la
panxa del vas ceramic és la incisa de doble traq i feta
abans de la cocció, representant motius distribu'its en
banda al voltant del vas. El que crida l'atenció és que
els elements que formen els motius anímics, zoomorfs
i geometrics (línies horitzontals, meandres, denticu-
lats, triangles ratllats, etc) estan en harmonia.
Analitzant la composició dels elements representats,
veiem que aquests poden formar repertoris diversos:
((caravanes)), abandes)), ((danses)) o ((processons)), i
que aquests elements que ajuden a fer aquestes
composicions són repetits: Homes (dones), cavalls
estilitzats i superposats, carros, rodes (aquests dos
Últims elements molt esquematitzats) i l'aigua (repre-
sentada pels meandres) (Fig. 4, 4-9).
Aquestes representacions en ((caravana)) o ((pro-
c~ssÓ)) donen Una e ~ p l i ~ a ~del i Ó ritual f~nerari
d'aquelles creences religioses que conceben la vida
terrenal com un traspas al més enlla, un passatge de
1, vida ( A 1977:
~ 197).
~ ~ ~ d'aquestes
caravanes amb els meandres (aigua?) o bé la creu
esvastica (sol?) ajuden a pensar que aquestes petites
aglomeracions humanes cercaven llocs rics en aigua
i clima estable.
Hom ha distingit dues fases en la ticnica incisa;
l'estil sever, amb un conjunt de repertoris represen-
tats: caravanes i danses amb un traqat de bona
factura; i l'estil tarda, que abandona certs tipus
motivals, que té un t r a ~ a tpoc polit i les formes que
hi apareixen, a part de les escudelles, no son gaire
corrents (GARMY,1979). A les necropolis d2Agullana
i de Mailhac veiem com aquesta decoració es localitza
en la forma 11, mentre que en els poblats terramaríco-
les de l'estany de Mauguió, aquesta decoració només
se la veu en els plats i en les escudelles (DEDET-PY,
1985) (Fig. 5).
L'estil sever es dóna precisament al Rosselló i al
Llenguadoc, i a 1'Emporda només el podem contem-
plar a la necropolis de Can Bec de Baix d'Agullana
(PALOL,1958, forma lb: lams. I11 i IV). Les escudelles
decorades trobades a la necropolis de la Verna i
Parrallí corresponen a l'estil tarda, on ja no es
representa la figura antropomorfa. Només hi aparei-
xen les línies horitzontals arcaiques i els motius
geometrics. També les figures zoomorfes i els
meandres han adquirit un grau d'estilització tan gran
que de vegades té una interpretació difícil (Fig. 6).

Figura 6. Urna cineraris de la necropolis d'Agullana (Tomba 14).
Observi's I'esquematització dels motius representats. (Detall del
dibuix a la fig, 4,9: d'elements anímics: homes i cavalls. Estil tarda.)
Aquest aspecte pejoratiu pot entendre's en el
sentit que 17AltEmporda representa el lloc límit sud
d'aquesta gran agrupació humana dita ((mailhacianw
i és per aixo que les tecniques artístiques observades a
la ceramica, no són tan severes ni tampoc tan
figuratives.
Algunes reflexions
En aquest període ens trobem que el ritu de la
incineració esta generalitzat. Malgrat els pocs exem-
ples que tenim, tres necropolis ens permeten conside-
rar, per la seva extensió, que la població de 1'Emporda
mantenia una mateixa postura davant la mort, i que
aquesta actitud no significa que es reconegui una
presencia estrangera pels canvis estructurals dels
enterraments. Ens referim a les necropolis de Can Bec
de Baix-Agullana (PALOL,1958), Punta del Pi-Port
de la Selva (CAZURRO,1908), Els Vilars-Espolla
(AVILES,1890).
Per6 les poblacions, un cop establertes, recorden
les seves arrels més properes. És evident que la
generalització d'un ritual funerari diferent implica
una preparació anterior que, si no ha estat violenta,
necessita d'un marge de temps per assumir els canvis
i acceptar-10s. No sabem quasi res dels inicis de les
introduccions del nou ritual, pero ja les hem insinuat.
En aquest moment la població de l'Emporda, amb
una relació territorial nova, no pot recordar els seus
avantpassats cavernícoles en el fet religiós-funerari;
s'ha de fixar en els seus ancestres més proxims que
iniciaren la població de la plana i l'explotaren pel' a
adquirir-ne els recursos. Perquk els pobles represer.il-!n
materialment els seus orígens, hem de ;rsnsar que han
de passar molts anys, i quan aquesta representació és
artística, es fa difícil de pensar que aquesta valoració
havia estat imposada violentament.
Les preguntes a formular-nos són: Els nostres
avantpassats, quan incineraven els seus morts, indica-
ven d'alguna manera la forma com es varen instal-lar
a la plana mitjanqant el procediment de petites
agrupacions acompanyades de les seves caravanes i
cavalls? ¿El concepte de la vida era només el d'un
passatge a un món millor, ricament concebut? ¿El
concepte de la mort era tan distant i temorós com el
que tenim ara, o bé era més amansit, més proper al
concepte de la vida?
ABSTRACT
The Funerary Ritual of Cremation: Concept and
Ceremony. An Application in the Emporda Area
The concept of death has always been associated
with religious beliefs in an afterlife, and all the known
ancient societies practiced mortuary ceremonies in
order to assure the passage that the dead person must
rnake to the new life.
The burial places reflect man's death from a
formal pont of view, which archaeology can grasp,
and they can define the religious event, the belief in
the afterlife and the supposed mortuary cerimonies.
For this reason one must always take into account
basic, objective criteria when defining a grave, from
the treatment of the body unti1 the closing of the
tomb.
Sometimes other cultural aspects can help de-
scribe certain elements which are dificult to ap-
proach, such as man's attitude towards death. In the
case presented, the cremation burials from the
Emporda area during the transition from the Bronze
Age to the Iron Age, the pictographic and schematic
art of the cinerary urns describe compositions of the
life and death of the corresponding villages.
Enriqueta PONSi BRUN
(Arquebloga. Membre del Centre d'Investigacions
Arqueologiques de Girona)
NOTES
1. Vegeu la bibliografia que fa referltncia al ritual de la
incineracio PONSi BRUN,E. (1976); PONSi BRUN,E. (1982a); PONS
i~RUN E., (1984a); TOLEDO,A. & PONS,E. (1985);RUIZZAPATERO,
G. (1983-1985).
2. Vegeu PONS1984a: 165-172; 182-185; i RUIZ1975: 24-36.
 3. RAFEL1985: 13-31. Parlant sobre el ritual d'enterrament
iberic tots els elements comparatius per a un assaig de reconstrucció
es basen en les relacions d'origen mediterrani; PONS1984: 2 14-2 17,
recull bibliografic sobre els contactes mediterranis i sud-peninsulars
a 1'Emporda.
4. R u ~ zZAPATERO,1985: 24-36, resumeix les teories dels
diversos autors que anaven a favor de les ((grans invasions))
indoeuropees amb la bibliografia corresponent.
5. RUIZ-ZAPATERO, 1985: 36-44, resumeix també les teories
dels diversos autors que tracten aquest tema, avui dia més corrent.
Vegeu, per a I'Emporda, PONS 1984b: 29-38; i CARBONELL-PONS
1986.
BIBLIOGRAFIA
ARIES,P. (1975); L'home davant la mort, Editions
du Seuil, Paris.
AVILESARNAL,J. (1890);'Antigiiedades de Espo-
lla y de San Quirico de Colera, Boletin de la Real
Academia de la Historia. T. XVIII, Barcelona, ps.
136-152.
BOUEVILLE, C. (1982); La mort violente. Les
massacres. ((Histoire et Archeologie)), n. 66, La mort
dans la Prehistoire, ps. 36, 4 1.
CARBONELL, E. & PONS,E. (1986); Els origens de
l'home a 1'Emporda. Del Paleolític als Indiketes. Col.
Indiketes. 1, Ed. Carles Vallis, Figueres, 106 p.
CAZURRO, M. (1908); Las cuevas de Serifíá y otras
estaciones prehistóricas del N.E. de Catalunya,
Anuari de 1'Institut &Estudis Catalans, vol. 11,
Barcelona, ps. 79-82.
COLOMER,A. (1979); Les grottes sépulcrales
artificielles en Languedoc Oriental, Archives d'Ecolo-
gie Préhistorique. Ecole des Hautes Etudes en
Sciences Sociales.
DEDET, B. & PY, M. (1985); L'occupation des
rivages de l'étang de Mauguio (Hérault) au Bronze
Final et au Prémier Age du Fer, a Publications de
1'Association pour la Recherche Archéologique en
Languedoc Oriental, ns. 11, 12 i 13, Caveirac.
DUDAY,H. & GUILAINE,J. (1975); Les ritus
funéraires en Languedoc et Roussillon du Néolithique
au Prémier Age du Fer. C.L.P.A. n. 24, ps. 141-151.
GARMY,P. (1979); L'évolution de 1'Age du Bronze
Final IIIB et la transition Bronze& en Languedoc
Oriental d'apres la culture matériel des habitats. État
des questions. Dialogues d'Histoire Ancienne, n. 5.
Centre de Recherches d'Histoire Ancienne, vol. 34.
GUILAINE, J. (1972); L 'Age du Bronze en Langue-
doc Occidental, Roussillon, Ariege. Mémoires de la
Société Préhistorique Franqaise, 9, Ed. Klincksieck,
Paris, 449 p., esp. p. 379.
LOUIS, M. & TAFFANEL,O. et J. (1958); Le
Prémier Age du Fer Languedocien, Col. Monogra-
phies Préhistoriques et Archéologiques, 2, Les nécro-
polis a incinération, Bordighera-Montpellier, ps.
7-137.
MORIN,E. (1982); Les premieres morts inhumai-
nes a ((Histoire et Archéologiew, 66. La mort dans la
Prehistoire, ps. 6 i 7.
NICKELS,A. (1985); Les nécropoles du Premier
Age du Fer. ((Histoire et Archeologieu, 99. Recentes
decouvertes en Languedoc-Roussillon. De la Prehis-
toire au Moyen Age, ps. 28-36.
PALOL,P. (1958); La necrópolis Hallstáttica de
Agullana (Gerona), Biblioteca Praehistorica Hispa-
na., vol. I. Madrid, p. 285.
PAUTREAU, J.P. (1982); Les incinérations, Histoi-
re et Archéologie, 66, La mort dans la Prehistoire, PS.
90-96.
PERINET,P. (1982); Détermination des tempéra-
tures de cuisson des ossements humaines. ((Histoire
et Archeologie)), 66. La mort dans la prehistoire. p.
96.
PERLES,C. (1982); Les rites funéraires du Paleoli-
thique: mythe ou réalité? Histoire et Archeologie, 66.
L a mort dans la Prehistoire, ps. 8 i 9.
PONSi BRUN,E. (1976); Introducció a l ritu de la
incineració a la plana de llEmporda, Treballs
d'Historia, Girona, ps. 1-34.
PONS i BRUN, E. (1982 a); Les necrdpolis
d'incineració en el període entremig de /'Edat del
Bronze a la del Ferro. Cypsela. 4. Girona, ps. 9 1- 101.
PONSi BRUN,E. (1982b); La població mailhacia-
nu establerta a llEmporda. Noves aportacions, 4t.
Col.loqui Internacional de Puigcerda, Puigcerda, ps.
181-194.
PONS i BRUN,E. (1984a); L'Empordu de 1'Edat
del Bronze a ['Edat del Ferro (1100-600 aC), Sirie
Monografica, 4, Centre d'Investigacions Arqueologi-
ques de Girona, espec. ps. 165-203. Els llocs
d'enterrament. Girona, 336 p.
PONSi BRUN,E.(1984b); Los origenes acerca de
la interdependencia ccpueblo-territorio)) en la llanura
del Emporda (Girona), Arqueologia Espacial, Teruel,
PS. 29-38.
RAFELi FONTANALS, N. (1985); El ritual d'enter-
rament iberic. Un assaig de reconstrucció, Fona-
ments, 5, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, ps.
5-31.
RUIZZAPATERO,G. (1985); Los campos de urnas
del NE. de la Península Ibérica, Tesi Doctoral,
Complutense de Madrid, 2t.
TOLEDO,A. & PONS, E. (1985); La necropolis
d'incineració de Puig Alt-Roses: un jaciment a punt
de desapareixer, ((Revista de Girona), n. 11 1,
Diputació de Girona, ps. 59-66.
VOVELLE,M. (1974); Mourir autrefois, Collec-
tions Archives, Editions Gallimard/ Julliard, Mesnil-
sur-1'Estrée-France, 250 p.