GUIA

DIDÀCTICA
 Primera edició, 2008

ISBN: 978-84-316-5790-1
Núm. d’Orde V.V.: AK30

© JOAN MANUEL SOLDEVILLA

Sobre la Guia Didàctica.
© VICENS VIVES PRIMARIA, S.A.
Sobre aquesta edició segons l’art. 8 del Reial Decret Legislatiu 1 / 1996.

Obra protegida pel RDL 1 / 1996, de 12 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la
Llei de Propietat Intel·lectual i per la LLEI 23/2006, de 7 de juliol. Els infractors dels
drets reconeguts a favor del titular o beneficiaris del © podran ser demandats d’acord
amb els articles 138 a 141 d’aquesta Llei i podran ser sancionats amb les penes
assenyalades als articles 270, 271 i 272 del Codi Penal. Prohibida la reproducció total
o parcial per qualsevol mitjà, inclosos els sistemes electrònics d’emmagatzematge, per
reproducció, així com el tractament informàtic. Reservat a favor de l’Editor el dret de
préstec públic, lloguer o qualsevol altra forma de cessió d’ús d’aquest exemplar.

IMPRÈS A ESPANYA
PRINTED IN SPAIN

Editat per VICENS VIVES. Avda. de Sarrià, 130. E-08017 Barcelona.

Robinson Crusoe

Guia Didàctica
Joan Manuel Soldevilla
 Robinson Crusoe

Comprensió
1 Des del mirador de l’ancianitat, Robinson Crusoe ens relata la
seva vida i les seves «aventures sorprenents». Què és allò que,
de jove, l’indueix a marxar de casa? (pàg. 9) Quins adverti-
ments li fa el seu pare? (pàgs. 9-10) Quines reflexions li suscita
el mareig que pateix després d’embarcar-se (pàg. 11) i l’ambi-
ció per la qual confessa que se sent dominat? (pàg. 16)
 Robinson Crusoe marxa de casa perquè desitja veure món i viure
aventures al mar. El seu pare li aconsella que reprimeixi la seva am-
bició, defugi els excessos i accepti la vida còmoda que li ofereix la
casa familiar, però Robinson no li fa cas. La primera travessia del jo-
ve se salda amb un pertorbador mareig, per la qual cosa Robinson
sospita que Déu ha volgut castigar-lo per la seva avidesa de riqueses
i aventures i el noi es replanteja la idea de viatjar, però l’atracció pel
mar i els beneficis que obté amb el segon viatge l’animen a conti-
nuar endavant. Tot i amb això, ell confessa que aquests beneficis el
van abocar a la desgràcia: «Tanta prosperitat va esperonar la meva
ambició, i l’ambició havia de contribuir a la meva ruïna».

2 Les primeres experiències del jove Robinson amb el món del

mar no són gaire encoratjadores: l’inexpert mariner es mare-
ja, naufraga i acaba capturat per uns pirates marroquins. Què
és el que més anhela llavors? (pàg. 18) Com aconsegueix alli-
berar-se finalment de l’esclavitud i arribar al Brasil?
 En veure’s captiu, el que més desitja Robinson és recuperar la lliber-
tat. De totes maneres, triga dos anys a aconseguir-ho. Un dia, el seu
amo li ordena que surti a pescar, i Robinson aprofita que la barca
està plena de provisions per fugir. Abans, però, haurà de llançar per
la borda un dels criats que l’acompanya i convèncer l’altre, anome-
nat Xury, que li sigui lleial. Robinson i Xury ressegueixen la costa
africana durant diversos dies, fins que són rescatats per un vaixell
portuguès que porta Robinson al Brasil.

5
 GUIA DIDÀCTICA

3 Quan s’instal·la en terres americanes, quines activitats emprèn

i amb quin propòsit? (pàgs. 27-29) Per què decideix més enda-
vant, tot i que les coses li van molt bé, abandonar el Brasil?
(pàgs. 30-31) Per què la data en què s’embarca constitueix un
mal presagi? (pàg. 31)
 Al Brasil, Robinson compra unes terres de conreu que dedica a la
producció de sucre i tabac. El seu propòsit és enriquir-se en poc
temps, però els beneficis triguen a arribar. Al final, el que li propor-
ciona beneficis és comerciar amb el gènere que li han dut d’Angla-
terra. Robinson reinverteix aquests diners en la millora de la planta-
ció, cosa que li permetrà convertir-se en un ric hisendat. Malgrat
tot, segueix ansiós d’aventures i riqueses, per la qual cosa decideix
emprendre un viatge a l’Àfrica per capturar un carregament d’es-
claus i vendre’l a bon preu. S’embarca l’1 de setembre de 1659, data
carregada de mals auguris perquè aquell mateix dia, però vuit anys
abans, Robinson va abandonar la seva llar a Anglaterra i va co-
mençar una vida tan àrdua com calamitosa.

4 El mal auguri es confirma i Robinson naufraga una vegada

més. Tot i que és l’únic navegant que salva la vida, què sent
quan veu que ha arribat a terra ferma? (pàgs. 36-37 i 40) Tan-
mateix, s’abandona a la inacció? Què decideix fer? Què li pre-
ocupa d’una manera especial? (pàg. 42) Està justificada aques-
ta actitud?
 Encara que Robinson aconsegueix sobreviure al naufragi, quan arri-
ba a terra ferma sent malenconia, por, inquietud, desconcert, angoi-
xa i dolor per la mort dels seus companys. Ignora on ha anat a parar,
quins perills pot trobar a l’illa, com podrà arrecerar-se de les in-
clemències del temps… Tot i els dubtes que l’aclaparen, no s’aban-
dona a la inacció, sinó que es lliura a una activitat frenètica: explora
l’illa, recull totes les coses útils que queden entre les restes del vai-
xell, construeix una sèrie de refugis rudimentaris, emmagatzema la
pólvora aconseguida per salvaguardar-la de la humitat… El que més
el preocupa és la seva pròpia seguretat, ja que se sent sotjat per
múltiples amenaces. Això fa que construeixi una palissada al voltant
de la tenda on dorm i que tingui sempre a mà una arma. Certa-
ment, els seus recels estan justificats: Robinson es troba en un lloc

6
 ROBINSON CRUSOE

desconegut, no hi ha ningú que el pugui ajudar i s’ha vist abocat a

un àmbit natural que no té res a veure amb el món civilitzat en què
ha nascut. De fet, la vida del personatge correrà perill moltes vega-
des durant la seva estada a l’illa.

5 La troballa d’unes monedes valuoses al vaixell enfonsat, quin

comentari provoca en el jove protagonista? (pàg. 43) Tot i
amb això, què decideix fer-ne?
 Les monedes que Crusoe rescata tenen un gran valor en el món civi-
litzat, però resulten inútils a l’illa: per a un nàufrag, fins i tot un vul-
gar ganivet és més valuós que els diners. Malgrat que Robinson n’és
plenament conscient, demostra que és un home prudent, perquè
embolica les monedes en un tros de tela i les guarda: qui sap si po-
dran ser-li d’utilitat en el futur.

6 Com que la supervivència és l’objectiu prioritari de Robinson,

tots els seus esforços inicials se centren a construir-se una ca-
bana. En aquest sentit, quines restes del buc li seran de gran
utilitat? Descriu breument el seu habitatge i com el va millo-
rant (pàgs. 42-49). Quines habilitats aprèn? El seu ensinistra-
ment obligat, com el fa sentir? (pàgs. 45, 47-48 i 66)
 Robinson utilitza espelmes, cordes i ganivets rescatats del vaixell per
construir la seva cabanya, que instal·la en un lloc estratègic: en un
altiplà pròxim al punt on va desembarcar i al costat d’una cova.
Abans de res, l’incansable nàufrag planta uns pals i col·loca unes bi-
gues encaixades a la roca, sobre les quals travessa una sèrie de cabi-
rons i estaques que sostenen un sostre de branques, fullaraca i
joncs. Més tard, Robinson amplia la cova excavant a la paret de la
muntanya, i finalment aixeca dues palissades d’uns nou metres d’al-
tura cada una, entre les quals llança una gran quantitat de pals i ca-
bles, amb la qual cosa construeix una espècie de muralla compacta i
inexpugnable.
Obligat per les necessitats i ajudat per la gran quantitat de temps
de què disposa, Robinson aprèn nombroses habilitats manuals du-
rant la seva estada a l’illa: aprèn a tallar llenya, a fabricar-se eines, a
construir-se una casa i mobles, a excavar a la roca com un miner, etc.
Totes aquestes fites fan que se senti orgullós de si mateix.

7
 GUIA DIDÀCTICA

7 Les dures condicions de vida i la profunda soledat aclaparen

Crusoe. Com aconsegueix superar la tristesa? (pàg. 52) Quines
reflexions fa després de veure’s al caire de la mort? (pàgs. 59 i
64) De quina manera canvia la seva perspectiva sobre l’illa?
(pàg. 64)
 Amb el propòsit de superar la tristesa que experimenta, Robinson
decideix analitzar amb fredor la situació en què es troba. Així doncs,
redacta dues llistes al seu quadern: una amb els aspectes negatius
de viure a l’illa i l’altra amb els positius. D’aquesta manera comprèn
que hi ha més coses bones que dolentes, i això l’ajuda a no desespe-
rar-se.
Després d’estar a les portes de la mort per culpa d’un refredat, Ro-
binson es planteja les preguntes fonamentals de la condició huma-
na: qui som, on anem i d’on venim. Per a Crusoe Déu és la clau de
tot, ja que Ell va crear el món i tots els éssers que hi viuen. A partir
de l’experiència a l’illa, Robinson es comportarà sempre més com un
creient fervorós. La religió l’ajudarà a sentir-se un home afortunat,
perquè Déu li ha concedit el privilegi de viure en un lloc idíl·lic. Dit
amb altres paraules: Robinson ja no se sentirà més com un home
perdut enmig de l’Illa de la Desesperació, sinó com un ésser que viu
en un espai comparable al jardí de l’Edèn.

8 Amb el pas del temps, Robinson s’aclimata a la nova situació.

Quins nous oficis i destreses aprèn? (pàgs. 65-66) Què li procu-
ra el lloro? Com s’organitza la vida? Per què ara se sent afor-
tunat? (pàg. 69) Malgrat això, desitja quedar-se a l’illa?
 Després d’acabar de construir la cabana i de fer-se alguns mobles,
Robinson aprèn a fabricar-se eines de conreu, cultivar la terra, con-
feccionar cistells i roba i preparar pa. A més a més, a partir d’un cert
moment compta amb la companyia d’un lloro, i això li permet recu-
perar l’ús del llenguatge, encara que sigui a un nivell molt elemen-
tal. A hores d’ara, Robinson ja s’ha aclimatat del tot a la seva condi-
ció de nàufrag i segueix unes rutines que li permeten defugir l’ocio-
sitat i la mandra. La caça, la sembra i la recol·lecció, les tasques
domèstiques i la lectura de la Bíblia conformen el dia a dia de la se-
va vida, que cada vegada li resulta més satisfactòria. Ara Robinson
se sent afortunat perquè se sap lliure i allunyat de passions huma-

8
 ROBINSON CRUSOE

nes com la mesquinesa, la vanitat, l’avarícia i l’enveja. Tanmateix,

mai no acaba de renunciar a la vella esperança d’abandonar l’illa,
un propòsit al qual dedica molts esforços.

9 La vida de Crusoe experimenta un canvi substancial quan un

bon dia descobreix unes petjades a la platja. Com reacciona
davant d’aquest descobriment? (pàg. 76) Com s’enfronta als
visitants de l’illa? (pàgs. 86-90)
 El fet de trobar una petjada humana trastorna Robinson: després de
tants anys d’aïllament i soledat, una por irracional i compulsiva s’a-
podera del nàufrag, que s’obsessiona pensant en els perills que l’en-
volten. No només passa uns dies reclòs a la seva fortalesa, sinó que
modifica els seus costums i dedica els tres anys següents a reforçar
les defenses de la seva llar. Al capdavall, es demostra que els temors
de Robinson eren fundats quan una trentena de ferotges caníbals
desembarquen a l’illa disposats a devorar els presoners que els
acompanyen, però un d’ells aconsegueix fugir. Dos caníbals arran-
quen a córrer al seu darrere, però Robinson aconsegueix reduir-los:
a un el tira a terra d’un cop de culata i a l’altre el fulmina d’un tret.

10 L’arribada dels caníbals, però, té una conseqüència positiva

per a Crusoe: ara comptarà amb la companyia de Divendres,
«la primera veu humana que sentia en vint-i-cinc anys». Qui
és aquest personatge i com evoluciona la relació que manté
amb el nàufrag anglès? (pàgs. 90-98)
 Divendres és un presoner dels caníbals a qui Robinson salva de ser
devorat pels seus captors. Es tracta d’«un home d’uns vint-i-set anys,
alt, ben plantat, de cames fortes, de pell torrada», amb els cabells
«llargs i suaus», la dentadura perfecta, la cara rodona i una mirada
perspicaç. En un principi, Robinson desconfia d’ell per por que sigui
caníbal, però aviat descobreix que Divendres és un home fidel i
afectuós. A poc a poc, el converteix en el seu deixeble: li ensenya a
usar l’escopeta, a caçar, a preparar la carn per rostir-la, a entendre i
parlar l’anglès, a treballar al camp, a moldre i tamisar el gra, a pas-
tar la farina i a coure pa. I, a més a més, l’adoctrina en el cristianis-
me. En una paraula, Robinson el civilitza. Per la seva part, Divendres
es mostra sempre molt agraït al seu salvador; l’obeeix en tot i esde-
vé un bon ajudant i amic amb qui conversar.

9
 GUIA DIDÀCTICA

11 Després de molts anys de soledat i d’una vida relativament

tranquil·la, Robinson es veu immergit de ple en l’acció i l’a-
ventura, perquè molt aviat haurà de fer front a un nou des-
embarcament de caníbals (pàgs. 100-101). Com els planta cara
ara i a quins personatges aconsegueix rescatar? (pàgs. 101-104)
Quin “rang” té Crusoe a l’illa i entre la “població” creixent que
l’habita? (pàg. 105) Quin pla posen en pràctica entre tots?
(pàg. 108)
 Quan un grup de vint-i-un caníbals desembarca a l’illa, Robinson i
Divendres els ataquen, i aconsegueixen la victòria gràcies a les ar-
mes de foc i al factor sorpresa. Després d’emboscar-se rere uns ma-
tolls, Crusoe i el seu criat comencen a disparar. El resultat final serà
que disset caníbals moren i que aconsegueixen alliberar les dues víc-
times que els salvatges volien menjar-se: un barbut espanyol ano-
menat don Pedro i el pare de Divendres.
En la comunitat que, des d’aquest moment, formen tots quatre a
l’illa, Crusoe ostenta el rang de rei o governador, i per això exigeix
un jurament de lleialtat absoluta als seus tres súbdits, als quals trac-
ta amb fermesa i generositat al mateix temps. Entre tots quatre po-
sen en marxa un pla: arribaran fins al continent, buscaran els com-
panys de naufragi de don Pedro i els portaran a l’illa. D’aquesta ma-
nera podran crear una comunitat nombrosa i entre tots podran
construir una embarcació prou gran com per escapar-se de l’illa i
tornar al món civilitzat.

12 L’ànsia de Robinson per fugir arriba a ser obsessiva. De totes

maneres, què li passa al primer vaixell que arriba a les costes
de l’illa? (pàgs. 82-86) Obté Crusoe algun benefici d’aquest in-
fortuni? Quantes embarcacions arriba a construir el nàufrag
anglès, sol o en companyia, al llarg de la seva estada a l’illa?
(pàgs. 38, 70, 72, 99, 109)
 El primer vaixell que arriba a les costes de l’illa naufraga tràgica-
ment enmig d’una terrible tempesta. Tots els qui anaven a bord mo-
ren, i només sobreviu un gos. Amb tot, Robinson obté algun benefici
de la desgràcia, perquè aconsegueix rescatar molts objectes d’utilitat
d’entre les restes del naufragi: sabates, pólvora, instruments diver-

10
 ROBINSON CRUSOE

sos, licors, camises, dolços i fins i tot un petit tresor de monedes d’or
i plata que troba al fons d’un bagul.
Durant la seva estada a l’illa, Robinson construeix cinc embarca-
cions: primer un rai rudimentari amb el qual rescata restes del vai-
xell en què va naufragar, després una canoa tan voluminosa que es
veu incapaç d’arrossegar-la fins a la costa, més tard un bot amb el
qual ressegueix la costa de l’illa, posteriorment una piragua amb la
qual navega juntament amb Divendres i finalment un bot gran amb
el qual el pare de Divendres i don Pedro s’embarquen en direcció al
continent.
13 Un nou desembarcament, aquesta vegada de compatriotes,
obliga Robinson Crusoe a passar altra vegada a l’acció. Com
aconsegueix ara vèncer els mariners amotinats que arriben a
terra? (pàgs. 112-117) Quina recompensa obté per alliberar i
ajudar el capità del vaixell? Com es comporta amb els sedicio-
sos? (pàgs. 118-120)
 A l’illa desembarquen vuit amotinats, que porten tres presoners.
Aprofitant que cinc dels sediciosos s’endinsen a l’illa per explorar-la,
Robinson i Divendres emmordassen els tres carcellers i alliberen els
presoners, que els ajuden a reduir la resta d’amotinats usant les ar-
mes de foc. N’hi ha tres que moren i els altres dos es rendeixen. En
adonar-se que els seus companys no tornen, els mariners que se-
gueixen al vaixell envien una nova xalupa amb més d’una dotzena
d’homes ben armats. Però Robinson i els seus companys aconseguei-
xen desorientar-los, fent que s’endinsin a l’illa per saber d’on vénen
les veus que els criden. Els sediciosos es perden en l’espessa vegeta-
ció de l’illa. Llavors, aprofitant la foscor de la nit, el capità torna al
vaixell amb alguns mariners fidels i, fent-se passar pels sediciosos,
aconsegueix reduir la resta d’amotinats.
Per haver ajudat i alliberat el capità del vaixell, Robinson és recom-
pensat amb la possibilitat de tornar al món civilitzat: el capità porta
Crusoe i Divendres fins a Anglaterra. Abans de partir, Robinson de-
mostra el seu tarannà generós perquè ofereix als amotinats la possi-
bilitat de continuar a l’illa, on no seran castigats pel delicte que aca-
ben de cometre. És més: els ofereix una sèrie de consells per sobre-
viure-hi i els assegura que, si li és possible enviar algun vaixell per
recollir-los, no dubtarà a fer-ho.

11
 GUIA DIDÀCTICA

14 Després de trenta anys de vida solitària, Crusoe aconsegueix

tornar a Anglaterra. Què li passa al seu país natal? Més enda-
vant, per què decideix posar rumb novament a Amèrica?
 De nou a Anglaterra, Robinson decideix recompensar els qui el van
ajudar en algun moment de la seva vida, com la viuda del capità
amb qui va fer el primer viatge a l’Àfrica. A la seva ciutat natal, bus-
ca la seva família, però després de tants anys només aconsegueix
trobar una germana i dos nebots (tots els altres han mort). Més
tard, es desplaça a Lisboa, on el capità a qui va nomenar el seu he-
reu li lliura els beneficis que ha generat la seva plantació al Brasil,
que Crusoe decideix finalment vendre. Robinson s’instal·la llavors a
Londres, es casa i té dos fills i una filla. Malgrat tot, com que és un
home inquiet, set anys més tard, després de veure morir la seva do-
na, decideix emigrar a Amèrica en companyia de Divendres, que no
pot entendre ni acceptar les injustícies i les actituds pecaminoses
que són tan abundants a Anglaterra. Crusoe i el seu criat acabaran
al Brasil, encara que abans passaran quinze dies a l’illa en què es
van conèixer, que ara s’ha convertit en una pròspera colònia.

Comentari
1 Robinson Crusoe atribueix els seus nombrosos infortunis a l’a-
fany d’aventures i a l’ambició desmesurada. El protagonista
creu advertir en la seva vida agitada nombrosos signes de la
gràcia i, sobretot, del càstig divins, la qual cosa al final l’in-
dueix a la reflexió, al penediment i a la lectura devota de la
Bíblia. Tanmateix, i segons el teu punt de vista, aconsegueix
Crusoe satisfer a la fi els seus propòsits inicials d’aventura i ri-
queses? (Fixa’t, en particular, en el desenllaç del relat, pàgs.
125-127) Creus que, com ens fa creure el protagonista, es pe-
nedeix de no haver tingut la vida assossegada que el seu pare
li havia recomanat?
 Crusoe satisfà plenament els seus desitjos juvenils de viure aventures
i fer-se ric, ja que la seva llarga estada a l’illa li proporciona una infi-
nitat de vivències inoblidables i, de tornada a Europa, aconsegueix
una forta suma de diners venent la seva hisenda. Contra el que ell

12
 ROBINSON CRUSOE

mateix ens dóna a entendre, el protagonista no sembla penedit de

la seva vida aventurera, ja que posteriorment, a les portes de la ve-
llesa, torna a abandonar el seu país natal.
2 Havent de fer front a unes circumstàncies i a un entorn molt
adversos, l’heroi haurà d’aprendre moltes coses i, amb el
temps, acabarà madurant. Els seus enemics són externs —la
climatologia, els terratrèmols, els caníbals…— i interns o psi-
cològics. En quins moments sent Crusoe por i com reacciona
davant d’aquest sentiment? Està sempre justificada l’actitud
que adopta? A què l’atribueixes?
 La por assalta Crusoe des del principi. Durant els seus primers viatges,
té por de naufragar quan s’acosta una ràfega de vent o una borrasca
(pàgs. 11 i 12) i es desmaia de pur terror la primera vegada que sent
una canonada (pàg. 14); aquestes reaccions desmesurades s’entenen
a partir de la seva inexperiència i el seu sentiment de culpa, ja que,
com ell mateix ens diu, es pensa que Déu pretén castigar-lo per ha-
ver desobeït el seu pare. Més endavant, el personatge expressa la se-
va por als salvatges (pàg. 21), a les feres (pàg. 21) i a la possibilitat de
morir ofegat (pàg. 34) i, quan arriba a l’Illa de la Desesperació, es
pregunta amb angoixa si l’atacaran caníbals o feres salvatges i si hi
trobarà aliments per sobreviure (pàg. 36). En algun cas, la seva por es
revela absurda, com quan es posa a tremolar després de veure uns
ulls en la foscor que resulten ser els d’un simple boc moribund (pàg.
78). Curiosament, quan descobreix a la platja la petjada d’un peu
(pàg. 74) i una foguera (pàg. 78), es deixa arrossegar pel terror, com
si qualsevol presència humana signifiqués una amenaça per a ell.
Quan veu la petjada, reacciona de manera extremada: buscant pro-
tecció, passa diversos dies reclòs a la seva fortalesa i dedica tres anys
sencers a construir-se un “castell”, però aquesta por es mostrarà jus-
tificada més endavant, quan descobreix que els homes que visiten l’i-
lla són efectivament caníbals (pàgs. 80-81). En general, podem con-
cloure que els temors de Robinson són comprensibles, perquè neixen
del fet de trobar-se sol en un mitjà desconegut.
3 Els éssers humans som animals socials, per la qual cosa la vida
fora de l’àmbit social ens resultaria totalment impensable. És
per això que Crusoe reacciona una i altra vegada amb deses-

13
 GUIA DIDÀCTICA

peració davant la soledat que es veu incapaç d’eludir. Tot i

amb això, com intenta superar el desànim que sovint l’aclapa-
ra? (pàg. 52) Amb quina companyia sembla que troba consol?
Com reacciona quan presencia el naufragi d’un vaixell? (pàgs.
82-86) Què representa per a Robinson el fet de trobar Diven-
dres? A partir de llavors, torna a experimentar la mateixa por
d’abans?
 Crusoe intenta superar el desànim racionalitzant les emocions. Per
aconseguir-ho, es decideix a escriure els aspectes positius i els nega-
tius de la situació en què es troba, i això li revela que s’ha de sentir
afortunat, ja que va aconseguir sobreviure a un espantós naufragi i
disposa de mitjans per tirar endavant a l’illa. Per altra banda, la
companyia del lloro Poll, que articula paraules encara que no sigui
capaç de conversar, l’ajuda a combatre la soledat. Robinson anhela
amb tanta força el contacte amb algun ésser humà que, quan con-
templa el naufragi del vaixell, es repeteix sense cessar: «Tant de bo
que s’hagi salvat algú!». Però Crusoe només torna a sentir una veu
humana vint-i-cinc anys després, quan troba Divendres. Aquest fet li
permetrà comportar-se com un ésser social, fer ús del llenguatge i
comunicar-se.
Per un altre costat, la companyia de Divendres allibera Robinson
de les seves pors, que s’havien engendrat de forma instintiva pel fet
de sentir-se sol i desemparat en un mitjà hostil. El fet de compren-
dre que ara pot comptar amb algú fa que el protagonista comenci a
encaixar les amenaces del seu entorn de forma més madura, intel·li-
gent i astuta.

4 Paradoxalment, en un moment determinat Crusoe sembla

que valora els beneficis de la vida solitària i d’estar allunyat
del món civilitzat. Com contempla aleshores aquest “món” i
la vida en societat? (pàgs. 69-70)
 Encara que mai perd l’esperança de tornar al món civilitzat, hi ha un
moment en què Robinson Crusoe s’alegra de viure en soledat, ja
que això li permet mantenir-se apartat dels vicis dels homes: de les
rivalitats, les competències, la perversitat, les enveges, la cobdícia i
les frivolitats. Gràcies a la soledat de l’illa, ha comprès que els verita-
bles tresors no són materials, sinó espirituals.

14
 ROBINSON CRUSOE

5 Per damunt de tot, Robinson Crusoe és l’epopeia d’un home

que venç en solitari els obstacles que la naturalesa li oposa i
aconsegueix sobreviure. Quines qualitats li permeten dominar
el seu entorn i sortir triomfant d’una prova tan dura? Quines
destreses ha d’aprendre per sobreviure? En què varia, com a
mínim en aparença, el seu esquema de valors? (pàg. 43)
 Robinson aconsegueix sobreviure a l’illa gràcies a la tenacitat, la ca-
pacitat de treball, l’enginy, l’astúcia i la força de voluntat, unes qua-
litats que s’alien amb el seu caràcter prudent (com a mínim en les
circumstàncies en què es troba a l’illa) i amb un optimisme que sem-
pre acaba per imposar-se sobre el desànim. Per dominar l’entorn, el
personatge es veu obligat a aprendre múltiples habilitats manuals,
impròpies del comerciant ric que va ser en altre temps, com les arts
de la caça, l’agricultura, la mineria, la construcció, la fusteria, el
forn, la cistelleria, la marina, la ceràmica… Per tot plegat, no és es-
trany que la seva escala de valors vagi variant amb els anys: si abans
anhelava fer-se ric, ara comença a menysprear els diners, perquè a
l’illa resulten inútils i, com qualsevol nàufrag, valora més una eina
que una pila de monedes d’or.

6 La raó i el sentit comú que Crusoe posa en pràctica no sempre

sembla que guiïn el seu comportament. Quin greu error co-
met quan construeix la primera canoa? (pàg. 70) El fet que
s’entesti a fabricar una cadira i una taula, així com els esfor-
ços que fa per elaborar pa, què ens revelen de la influència
que encara exerceix sobre ell la societat occidental?
 Crusoe comet un veritable disbarat quan construeix la seva primera
piragua: després de gairebé sis mesos de feina, dedicats a talar un
cedre de set metres, reduir-lo i donar-li forma, s’adona que la canoa
que acaba de construir és tan voluminosa que resulta impossible
arrossegar-la fins a la costa.
Per un altre costat, els esforços que fa Robinson per fer-se una tau-
la i una cadira, elaborar pa o confeccionar-se uns vestits que li donin
un aspecte digne demostren que el personatge està molt influït pels
patrons de la societat occidental, uns patrons que intenta traslladar
a l’illa.

15
 GUIA DIDÀCTICA

7 Com hem vist, l’arribada de Divendres alleuja la soledat de

Robinson. Quines virtuts posseeix aquest personatge? Què és
el que Crusoe més en valora? És Divendres el seu amic? Qui
s’adapta a qui i per què? Creus que Crusoe es mostra respec-
tuós amb la cultura del seu company? Tenint en compte els
comentaris que Robinson Crusoe fa sobre els natius de l’Àfrica
o Amèrica i les relacions que hi estableix, quina opinió penses
que tenia Defoe o el seu protagonista Crusoe d’aquells que
ell anomena «salvatges»?
 Divendres és un home intel·ligent, alegre, aplicat, tenaç, innocent,
sincer, permeable a les idees i opinions alienes, lleial i molt agraït,
perquè no oblida en cap moment que Robinson li va salvar la vida.
Crusoe valora sobretot que es comporti amb submissió: des del pri-
mer moment el tracta com si fos un esclau, per bé que a la llarga es-
tablirà amb ell llaços d’autèntica amistat. Robinson Crusoe obliga
Divendres a adaptar-se als seus costums, acceptar la seva religió i
aprendre la seva llengua, quan el més lògic hauria estat que fos al
revés, ja que és Robinson qui ha irromput en el món de Divendres i
no a la inversa.
D’altra banda, Crusoe no es mostra respectuós amb la cultura de
Divendres, sinó tot al contrari: actua amb la característica voluntat
de dominació amb què les nacions europees s’acostaven en època
de Defoe als pobles nadius d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. Per a
Crusoe, els indígenes com Divendres són salvatges als quals cal edu-
car i evangelitzar.
Defoe i els seus contemporanis pensaven que la cultura occiden-
tal era superior a qualsevol altra, per la qual cosa convenia imposar-
la a tot arreu. Aquesta actitud intolerant i despòtica, que avui re-
butgem, va determinar l’apogeu del colonialisme i és responsable
de gran part dels desajusts polítics, econòmics i socials propis del
que avui anomenem Tercer Món.

8 Robinson Crusoe s’arroga el títol de “rei” de l’illa que ocupa i

colonitza, per la qual cosa converteix en súbdits seus tots
aquells que hi van arribant posteriorment. En quins moments
es constata la jerarquia que Crusoe vol imposar als habitants
de l’illa? Es mostra justificadament recelós?

16
 ROBINSON CRUSOE

 Crusoe no deixa mai d’imposar-se sobre els seus companys. És ell qui
decideix l’estratègia per escapar-se de l’illa poc després de crear una
comunitat juntament amb Divendres, el seu pare i don Pedro, i és ell
qui decideix la condemna que rebran els amotinats del vaixell an-
glès.
Malgrat que Robinson imposa el seu punt de vista sense discus-
sions, es mostra recelós amb els seus “súbdits”, perquè sap que
qualsevol d’ells podria posar en dubte la seva autoritat. Considera
Divendres un perill fins que l’indígena comença a donar-li proves de
la seva fidelitat absoluta, desconfia dels plans d’evasió que li propo-
sa don Pedro, l’obliga a jurar lleialtat sobre els Evangelis i només ac-
cepta alliberar el capità anglès després de veure que acata la seva
autoritat de forma inequívoca. Certament, la desconfiança de Ro-
binson pot semblar-nos exagerada, però és pròpia d’un home astut i
previngut que coneix bé les misèries humanes.

9 Per a la redacció d’aquest llibre, Daniel Defoe es va inspirar

parcialment en la història d’Alexander Selkirk, un mariner es-
cocès que, a causa d’una disputa, va ser abandonat pel capità
del vaixell en què viatjava en una illa deserta situada a tres-
centes cinquanta milles de la costa xilena. Els lectors de Ro-
binson Crusoe, en qualsevol cas, pensaren que el llibre era un
reportatge verídic i no una obra de ficció. Quins aspectes de
la novel·la fan que sembli una història vertadera?
 En primer lloc, la versemblança de la història es fonamenta en la
imitació del model autobiogràfic. Al segle XVIII, moltes persones pu-
blicaven l’autèntica història de la seva vida, i Daniel Defoe imita les
pautes amb què estaven escrites les autobiografies del seu temps.
Per un altre costat, al llibre tot està descrit amb gran detallisme,
com si el protagonista conegués molt a fons tots els aspectes de la
història. El fet que el narrador ens expliqui les tasques quotidianes i
els petits problemes que se li presenten quan cou el pa o quan es fa-
brica una cadira creen la il·lusió que estem davant un reportatge i
no davant una obra de ficció. A més, a les novel·les de l’època pre-
dominaven els herois dotats de virtuts prodigioses, cosa que no pas-
sa aquí, perquè Robinson Crusoe confessa les seves debilitats, pors i
tristeses, la qual cosa fa que el lector el vegi com un home real. Fi-

17
 GUIA DIDÀCTICA

nalment, Defoe incorpora alguns recursos literaris que potencien

clarament el realisme, com la inserció d’algunes de les pàgines del
diari que el protagonista escriu a l’illa, que tenen l’aparença d’un
document real.

Creació
1 Com ja hem vist, Robinson aprèn tot un seguit de destreses,
però al començament troba grans dificultats per construir ob-
jectes que ell considera indispensables per viure. Quin dels
molts oficis que aprèn et sembla més necessari per a la super-
vivència? I quin d’aquests oficis t’agradaria aprendre a tu? In-
tenta esbrinar el procés de producció d’algun objecte de la vi-
da quotidiana.
 L’ofici de pagès és sens dubte el més útil per a la supervivència en
una illa deserta. De fet, la invenció de l’agricultura constitueix una
fita fonamental en la història de la humanitat, ja que va alliberar
l’home de la dependència de la caça i de la recol·lecció de fruits sil-
vestres, que l’obligaven a desplaçar-se constantment a la recerca
dels llocs on hi havia aliments.
L’ofici de fuster, per la seva part, és un dels més bonics i gratifi-
cants. Treballar la fusta fins a convertir-la en mobles i estris és sens
dubte una tasca fascinant, com també ho és descobrir les propietats
particulars de cada fusta i recrear-nos en la bellesa del seu aspecte,
la suavitat del seu tacte o la intensitat de l’olor que desprèn.
Gairebé tots desconeixem el procés de producció dels objectes que
usem diàriament, com les sabates, els coberts, els llapis i altres estris
que fem servir a l’escola i l’oficina, els electrodomèstics, els vehicles
que ens transporten… Tanmateix, si per atzar descobrim aquest pro-
cés, el més probable és que quedem admirats, perquè fins i tot la cre-
ació de l’instrument més simple és molt complexa, requereix molta
feina i un llarg procés d’elaboració. En efecte: cal dissenyar el pro-
ducte, obtenir les matèries primeres, fer tots els passos necessaris per
fabricar-lo, sotmetre’l a proves per constatar que funciona bé, etc.

2 En comentar aquesta novel·la, és ineludible formular la pre-

gunta següent: què t’enduries a una illa deserta? L’experièn-

18
 ROBINSON CRUSOE

cia de Robinson Crusoe segurament condicionarà la teva res-

posta, però mira de ser original.
 Una bona resposta seria: «A una illa deserta m’enduria… el llibre
Robinson Crusoe». I és que la novel·la de Defoe, a més a més d’un
excel·lent llibre d’aventures, és un bon manual del supervivent, ja
que proporciona nombrosos detalls pràctics de gran utilitat per a un
nàufrag: ens ensenya a construir un refugi segur, domesticar ani-
mals, confeccionar cistells, cultivar la terra… A més a més, el llibre
proporciona estratègies que sens dubte poden ajudar a vèncer el
desànim que sotja de manera inevitable qui viu en completa soledat
i li ensenyen a organitzar millor el temps.
És clar que també podríem endur-nos a l’illa un bon carregament
de paper i llapis, ja que l’escriptura no només ens permetria deixar
constància fidel del nostre dia a dia, sinó que ens faria més suporta-
ble l’existència i serviria per desfogar-nos. Aquesta és, com a mínim,
l’experiència de Robinson: quan se li acaba la tinta i ha d’abandonar
el diari, que havia esdevingut un dels grans consols de la seva vida
en soledat, sent un buit important. I és que el fet de recrear per es-
crit les experiències que havia viscut contribuïa a fer-les molt més
intenses.
3 El protagonista potser podria haver-se lliurat de moltes pena-
litats si hagués enviat un missatge en una ampolla demanant
auxili. Escriu aquest missatge.
 A l’amic o amics que trobin aquest missatge:
Aquest escrit no és cap broma: quan el recullis potser haurà recor-
regut milers i milers de quilòmetres.
Em dic Robinson Crusoe i fa més de quinze anys que visc en una
illa deserta del Carib. Quan aquest missatge arribi a les teves mans
potser ja no hi haurà res a fer: hauré mort a causa d’una malaltia
desconeguda o m’haurà devorat alguna fera o un caníbal. Però, per
si he aconseguit sobreviure, busca ajut i, per pietat, envia algú a res-
catar-me. No puc dir-te amb precisió on em trobo, perquè ho igno-
ro, però has de saber que sóc l’únic supervivent del naufragi del vai-
xell X, que va partir del Brasil l’1 de setembre de 1659 i va naufragar
a prop de la Guaiana, entre la desembocadura de l’Amazones i la de
l’Orinoco. Després de tants anys d’esperar un rescat en va, he
comprès que aquest lloc deu estar molt apartat de les rutes comer-

19
 GUIA DIDÀCTICA

cials, perquè no he vist mai cap vaixell a l’horitzó. Si m’ajudes, re-

compensaré amb escreix la teva generositat. Disposo d’unes propie-
tats al Brasil que estaria disposat a compartir amb els meus salva-
dors. Si us plau, no posis en dubte la veracitat d’aquesta carta i aju-
da’m; la meva vida és a les teves mans.
Eternament agraït,
Robinson Crusoe

4 L’experiència de Robinson l’autoritza plenament a redactar

un decàleg del supervivent, deu normes que hauria de res-
pectar qualsevol persona que hagués de fer front a unes ad-
versitats similars i desitgés sobreviure. Quines serien, segons
el teu parer, aquestes normes?
 1. No desanimar-se mai.
2. Treballar infatigablement de sol a sol.
3. No tenir pressa.
4. No cedir mai a la mandra.
5. Obrar sempre amb gran cautela.
6. Confiar en les intuïcions.
7. Meditar deu vegades cada decisió abans de prendre-la.
8. Intentar viure com un home civilitzat.
9. Resar cada dia per mantenir viva la fe.
10. No perdre mai l’esperança de tornar a casa.

5 Els recorreguts del nàufrag per l’illa es narren amb un cert de-
tall. Series capaç de situar-los al mapa de la pàg. 126?
 El mapa dibuixat per Robert Ingpen permet situar amb certa preci-
sió els espais més significatius que se citen a la novel·la. Caldria indi-
car-hi el lloc on Robinson arriba a l’illa i on edifica el seu castell —la
platja que hi ha a la badia situada a l’est de l’illa (A); un petit altiplà
a prop d’aquesta mateixa platja (B); la vall situada a l’oest de la seva
residència, que és on edifica el que ell anomena la caseta d’estiu (C)
i els boscos grandiosos que fascinen Robinson. També es pot marcar
la platja que hi ha a l’oest (D), que és on va desembarcar quan in-
tentava donar la volta a l’illa. És també molt important assenyalar
les platges del sud, on Robinson va trobar les primeres petjades hu-
manes i es va enfrontar als caníbals (E).

20
 ROBINSON CRUSOE

A B

6 Hem afirmat que l’home és un ésser social i que, per aquest

motiu, necessita comunicar-se. La simple relació de Crusoe
amb el lloro, així com el diari que escriu o els llibres que lle-
geix són les úniques formes de comunicació possibles per a
ell. El nàufrag sap que el llenguatge és precisament el que
ens converteix en éssers humans, i, per no perdre aquesta fa-
cultat (com sembla que li passà en part a Alexander Selkirk),
s’esforça a posar-la en pràctica com pot. Podríem viure sense
comunicar-nos d’una manera o altra? Creus tu també que el
llenguatge és allò que, per damunt de tot, defineix l’ésser
humà? Saps com es comportaven els nens o joves salvatges (és

21
 GUIA DIDÀCTICA

a dir, criats sols al bosc i que, per tant, no dominaven cap llen-
gua) que de vegades s’han trobat?
 L’ésser humà necessita comunicar-se, ja que és un ésser social que
construeix la seva identitat a partir de les relacions interpersonals. El
llenguatge ens serveix per expressar-nos i conèixer els altres, la qual
cosa, al seu torn, ens permet integrar-nos en una comunitat. Perquè
existeixi una societat, cal que la majoria dels seus membres compar-
teixi un mateix codi lingüístic. Com que l’home és un ésser polític, i
sense un idioma comú no hi ha relació social possible, podem con-
cloure que el llenguatge és el que ens converteix en autèntics éssers
humans. Cal tenir present, a més, que el llenguatge fa possible el
pensament lògic, i que només a través de les paraules es poden arti-
cular pensaments de certa complexitat.
En més d’una ocasió s’han trobat nens salvatges, criats sols i entre
animals en plena naturalesa, i s’ha constatat que aquests nens es
comporten com bèsties: caminen de quatre grapes, s’alimenten de
carn crua, esquiven els homes, s’expressen per mitjà d’udols o rugits
i semblen incapacitats per somriure o exhibir la major part de reac-
cions sentimentals que són característiques dels éssers humans. En
canvi, els nens salvatges solen tenir els sentits més aguditzats que els
que viuen en societat. Quan se’ls intenta integrar en un àmbit hu-
mà, a aquests nens els costa molt aprendre a parlar, cosa que ens in-
dica que només podem desenvolupar plenament la nostra com-
petència lingüística si hem conviscut amb el llenguatge des dels pri-
mers mesos o anys de la nostra vida.

7 Quan Robinson viu a l’illa, somia a tornar a la civilització. Per

què més endavant, quan és a Londres, desitja tornar a la seva
illa? Penses que l’ésser humà es caracteritza per una insatis-
facció permanent? Argumenta la teva resposta.
 L’ésser humà és contradictori per naturalesa; sovint lluitem per
aconseguir alguna cosa i, quan l’aconseguim, la deixem de banda i
busquem un altre punt d’interès. En aquest sentit, Crusoe sempre es
fixa en els defectes del lloc en què habita, i gairebé mai en els avan-
tatges: quan està a l’illa, troba a faltar la conversa amb altres éssers
humans i el contacte amb el tràfec propi de la civilització; però,
quan arriba a Londres, queda aterrit per la corrupció que impregna

22
 ROBINSON CRUSOE

les societats humanes. Si mirem al nostre voltant, és fàcil comprovar

que la insatisfacció de Robinson Crusoe no és una simple creació li-
terària. Pertot arreu veiem gent pobra que aspira a ser rica i rics in-
satisfets amb la riquesa que posseeixen. Per als triomfadors, l’alegria
de la victòria sempre és efímera, i tots els premis i recompenses són
pocs. En definitiva, podem dir que la insatisfacció permanent és part
de la idiosincràsia humana. Ara bé, no tot en aquesta ambició insa-
ciable és negatiu, perquè la voluntat de millorar ens ajuda a aconse-
guir alguns dels nostres objectius. De fet, la insatisfacció explica que
la humanitat hagi evolucionat tant al llarg de la seva història: sense
el nostre perenne descontentament potser encara viuríem a les co-
ves com en els temps prehistòrics i no disposaríem de la sofisticada
tecnologia que tant ens facilita la vida quotidiana.

8 Si Robinson existís i tinguessis l’oportunitat d’entrevistar-lo,

quines preguntes li faries? Formula les set preguntes que t’a-
gradaria que et contestés.
 Entrevistar algú que ha viscut una experiència extraordinària és el
somni de tot periodista. Qui no voldria preguntar a Robinson Cru-
soe diverses qüestions del dia a dia de la seva llarga supervivència?
L’escriptor colombià Gabriel García Márquez va tenir la fortuna
d’entrevistar el nàufrag Luis Alejandro Velasco, un mariner que va
passar deu dies vagant a la deriva en un bot per aigües del Carib
després de caure al mar des del destructor en què viatjava. De la tas-
ca de García Márquez va sorgir un llibre fascinant: Relato de un
náufrago, que ofereix una versió de tot allò que suposa un naufragi
bastant diferent a la que relata Defoe.
Si tinguéssim l’oportunitat de parlar amb Robinson Crusoe, convin-
dria fer-li preguntes sobre coses que no s’expliquen a la novel·la i
que poguessin revelar-nos aspectes interessants sobre el pensament,
els sentiments i les reaccions del personatge. El següent qüestionari
s’ofereix a tall d’exemple:
1. Quin va ser el dia més alegre de tota la seva estada a l’illa?
2. I quin va ser el dia més trist?
3. Què és el que més va trobar a faltar a l’illa?
4. Vint-i-vuit anys, dos mesos i dinou dies: resumida així, la seva su-
pervivència a l’illa sembla una condemna. Ho va ser de debò?
5. Divendres, un home criat en una cultura tan diferent a la seva, li

23
 GUIA DIDÀCTICA

sembla millor o pitjor que la majoria dels homes que va conèixer

en el món civilitzat abans de naufragar?
6. A l’illa, vostè era el rei; aquí, a Anglaterra, és només un súbdit
de la Corona. Ha guanyat amb el canvi?
7. Si tornés a néixer, desitjaria viure de nou una experiència sem-
blant?
9 La història de Robinson Crusoe és narrada per ell mateix. Se-
ria el relat diferent si l’hagués escrit Divendres? Redacta la
primera pàgina d’aquest llibre imaginari en què Divendres
narraria la seva versió dels fets.
 Òbviament, si el narrador hagués estat Divendres tindríem una altra
visió dels fets, que podria anar en la línia següent:
«El meu nom és Divendres. Sí, així de senzill, com el dia de la set-
mana. Vaig passar els primers anys de la meva vida a les càlides cos-
tes del Carib, menjant carn humana perquè vaig néixer en una tribu
de caníbals. Avui, en canvi, sóc un home civilitzat que ha trobat el
seu lloc en el món a les boiroses terres d’Anglaterra. He decidit aga-
far la ploma per primera vegada per escriure la història de la meva
vida; el lector hi trobarà fets sorprenents i extraordinaris, aventures
memorables, batalles ferotges i, per damunt de tot, la història d’una
bonica amistat: la que vaig mantenir amb Robinson Crusoe.
»Abans de dir-me Divendres jo tenia un altre nom que no vull ni
recordar. Vaig estar a punt de morir devorat pels membres d’una tri-
bu de caníbals, però la sort va voler que el bo de Crusoe es creués en
el meu camí. Mogut per la pietat que il·lumina el cor de tot bon cris-
tià, Robinson va arriscar la pell per salvar-me la vida.
»Al principi em tenia por, i em feia dormir en un lloc apartat de ca-
sa seva, però amb el temps em va anar prenent confiança i, quan
ens vam començar a conèixer de debò, ens vam convertir en amics
inseparables. En tots els anys que vam passar junts a l’illa, ho vam
compartir tot: el que era meu era seu i el que era seu era meu. Grà-
cies a ell, avui sóc qui sóc. Per agrair-li el que va fer per mi, li vaig
servir com a criat amb una fidelitat cega, i ell es va erigir en el meu
salvador, en el meu amo, en el meu rei i en el meu mestre. Per tot
plegat li estaré agraït fins a la fi dels meus dies».

24
 C U C A N YA

Últims títols publicats

24. Rudyard Kipling

Els gossos rojos. L’ankus del rei
Traducció de Joaquim Mallafrè
Il·lustracions de Francisco Solé

25. Brendan Behan

El príncep i el gegant
Il·lustracions de P.J. Lynch

26. Hans Christian Andersen

El rossinyol i altres contes
Il·lustracions de Christian Birmingham

27. Gottfried A. Bürger

Les aventures del baró de Munchausen
Adaptació d’Eduardo Murias
Il·lustracions de Svetlin

28. Jonathan Swift

Els viatges de Gulliver
Adaptació de Martin Jenkins
Il·lustracions de Chris Riddell

29. Charles Dickens

Oliver Twist
Adaptació de Pau Anton
Il·lustracions de Christian Birmingham
30. Mino Milani
Un àngel, probablement
Il·lustracions de Gianni de Conno

31. Rudyard Kipling

Kim
Adaptació d’Eduardo Alonso
Il·lustracions de Francisco Solé i Fuencisla del Amo

32. Joanot Martorell

Tirant lo Blanc
Adaptació d’Ismael Torres
Il·lustracions de Jesús Gabán

33. Sir Walter Scott

Ivanhoe
Adaptació de Manuel Broncano
Il·lustracions de John Rush
(En preparació)

34. Jules Verne

Miquel Strogoff
Adaptació de J.M. Pérez Zúñiga
Il·lustracions de Javier Serrano
(En preparació)

35. Colin McNaughton

L’alegre Roger
Il·lustracions de C. McNaughton
Vicens Vives
www.vicensvives.com