TG Rota, Duat, Marc

Vilanova I la Geltrú (EPSEVG)
Avda. Campus Víctor Balaguer 1.

8800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Enginyeria de Disseny Industrial i desenvolupament del producte
Disseny Assistit per Ordinador
GRAELLA GIRATÒRIA
Grup 24
10/01/2023
Marc Rota Duat
1
Índex
1.- Descripció ................................................................................................................ 3
2.- Objectius específics de la proposta final .................................................................. 5
3.- Desenvolupament del modelat................................................................................. 6
4.- Desenvolupament de l’estudi de moviment ............................................................ 12
5.- Desenvolupament de l’estudi de tensions i deformacions ...................................... 22
6.- Resultats i Conclusions.......................................................................................... 31
7.- Bibliografia/Webgrafia ............................................................................................ 32
8.- Annexos. ............................................................................................................... 33
2
1.- Descripció
1.1.- Funcionalitat
La funcionalitat d’una graella giratòria és la

d’aportar el propi moviment de gir a partir d’uns
mecanismes de barres que fan que l’usuari no
hagi de treure la graella del foc i donar-li la volta
aguantant tot el pes de la carn i després haver-la
de posar altre cop al foc.
1.2.- Recopilació d’informació
Com veiem en aquesta primera imatge, aquesta és la

clàssica graella, fàcil de portar i fer servir a l’hora de cuinar
carn a la brasa.
Aquest és el disseny proposat a dur a terme, és la millora de les

graelles originals, ja que el moviment de gir de la graella és
molt més fàcil per l’usuari, perquè, només ha d’exercir una
força vertical en sentit de la gravetat per girar-la.
Finalment, podem veure un dels dissenys més moderns.

El KANKA Grill té totes les utilitats i avantatges possibles que
ningú pugui imaginar a l’hora de cuinar sobre les brases. El
control de gir es pot programar a través del mòbil i funciona
amb un petit motor elèctric. També es pot regular l’alçada en
qualsevol moment i decidir a quina distància volem estar de
les brases.
Aquest model també se li poden afegir tota classe de

components per cuinar qualsevol classe de carn o inclús
verdures.
3
1.3.- Requeriments Inicials
Els requeriments inicials del producte són que sigui una graella la qual amb un sistema
de barres mecàniques pugui girar i tornar al seu estat inicial, aportant tots els avantatges
d’una graella tradicional. També com a complement s’haurà de dissenyar una caixa
metàl·lica on anirà el carbó o la llenya.
1.4.- Propostes Inicials
La primera intenció ha estat afegir un logo

característic per diferenciar el meu producte dels
altres ja existents. El logo consistirà d’un jet amb
un disseny que simuli la semblança amb una lletra
“G” de Grill.
La primera idea del disseny era fer una graella fixa

a sobre d’unes potes metàl·liques bastant altes que
tinguessin un mecanisme tant per fer girar la graella
com un altre mecanisme per fer pujar i baixar la
caixa del carbó. Però ajustant-se més als requisits
del disseny aquesta proposta ha estat descartada.
Finalment, aquesta és la proposta a seguir, un

disseny molt semblant al proposat pel professor
donant a partir d’aquí certes millores per
diferenciar-se de l’actual.
4
2.- Objectius específics de la proposta final

2.1.- Modelat
Per realitzar el modelatge 3D utilitzaré l’eina CAD Solidworks, ja que per realitzar el
primer disseny és el que millor rapidesa i facilitat em porta. Dit a això, molt possiblement
un cop el disseny de totes les peces ja estigui fet, les passaré de l’arxiu solidworks a un
arxiu Step per poder-los obrir en qualsevol programa com podria ser el NX que servirà
per dur a terme les futures simulacions.
2.2.- Estudi de Moviment
Amb l’ajuda del programa Solidworks, la teoria i pràctiques apreses amb el NX

realitzarem una sèrie de simulacions que li aportaran moviment al nostre disseny.
On podrem treure informació com: angles de transmissió, la força de reacció de certs
punts del disseny i els moments torçors que pateix el nostre producte a l’hora de
funcionar.
2.3.- Estudi de Tensions i Deformacions
Amb l’ajuda del MatLab farem un estudi on suposarem que el nostre disseny és una
estructura articulada fixa. D’aquí en treure’m la matriu de rigidesa, els desplaçaments, les
reaccions i les tensions de les barres.
Després amb el Solidworks farem una simulació de resistència dels materials. Li donarem
materials al nostre disseny i aplicarem forces en llocs puntuals simulant la força humana
i el pes de la carn que estigui dins o sobre de la graella i en treure’m els resultats.
5
3.- Desenvolupament del modelat

3.1.- Modelat 3D
El primer modelat és el de la graella, a partir de

geometries bàsiques amb extrusions i talls. Al centre
de la graella té un disseny d’avió que simula tant la
nostra marca com també ofereix una superfície on
poder fer un bistec o carns grans simulant una planxa.
A partir d’una línia amb curvatura, un cilindre en un

pla perpendicular i un barrido obtenim el que serà el
passador de seguretat de la graella per tancar-la i fer
que la carn no caigui sobre les brases a l’hora de fer el
gir.
Aquesta és la base que subjectarà la graella, les barres

mecàniques i l’accionador. Per fer el disseny, a partir
de línies generadores i diferents plans hem creat les
superfícies cilíndriques i soldades entre elles. A
continuació he realitzat extrusions en llocs concrets
per generar llocs d’encolatge per les barres i fer també
així que no xoquin entre elles.
6
He agafat aquesta frontissa que està estandarditzada,

però per poder siular el seu moviment la vaig haver de
refer per simular-la com un assemblatge de tres parts,
les dues parts fixes i l’eix central. També he agafat els
cargols corresponents estàndards de la mateixa pàgina
web on els venen.
Per habilitar el moviment de totes les articulacions del disseny

he decidit incorporar casquillos de llautó i grafit, així aportem
la lubricació de forma sòlida i no amb greixos que puguin
inflamar-se estant a prop del foc.
Algunes de les barres que faran de connexió entre la base i la

graella i la que permetrà el moviment; podem veure que en
els forats del disseny ja van els casquillos de llautó i bronze.
Aquesta és la barra que estarà en contacte amb l’usuari i

transmetrà el moviment per fer el gir de la graella. Pel
disseny he fet el perfil, una extrusió i després una
simetria en un pla central. Finalment, ha unit els dos
perfils amb el cilindre central.
7
Aquests serà el recipient on s’encendrà el foc; el material

serà de ferro colat per resistir molta temperatura i estarà
situat sota la graella. Té dues anses per poder transportar
fàcilment.
Aquí ja podem veure el disseny CAD amb la seva forma

actual; el disseny podria variar mínimament segons les
barres, ja que moltes mides s’hauran d’adaptar per poder
simular el moviment correctament.
8
3.2.- Renderitzat
Per fer el renderitzat he escollit el programa Blender. Ja que dona uns resultats més
realistes que els que podem aconseguir al solidworks.
Dins del Blender he afegit càmera, il·luminació, entorn i materials; a partir d’aquí he
renderitzat un parell d’imatges per veure bé el producte.
La intenció era també afegir un espai i el propi usuari, però la manca de temps i el poc
coneixement de l’aplicació ha fet que no ho pugui fer.
9
- Vista més precisa del mecanisme del disseny.
- Renderitzat final del disseny.
10
3.3.- Animació
La idea principal era realitzar l'animació amb el Blender, però per falta de coneixements
amb el programa he acabat fent-ho amb el mateix Solidworks.
He creat un nou estudi de moviment on he portat a cap pas a pas l'explosionat de la peça
i a continuació li he afegit el moviment. Després he afegit càmeres i il·luminació per fer
més atractiu el vídeo i finalment he fet que la càmera es vagi apropant al disseny per fer
una sensació d'interès més intensa cap al nostre producte.
11
4.- Desenvolupament de l’estudi de moviment

4.1.- Determinar de forma analítica els graus de llibertat, el número d’equacions de
restricció i definir les variables dependents i independents quan s’utilitzen
coordenades naturals.
Graus de llibertat amb la fórmula de

Grübler.
Unions: (1 2) (2 3) (3 4) (4 1)
Nº = 3*(n-1) - 2j1 - j2
Nº = 3*(4-1) – 2*4 – 0 = 1 grau de llibertat
Equació de tancament: L5 + L3 = L4 + L1 + L2
Variables independents
L4 = 52cm (alçada) 𝛾2 = 45º

L3 = L1 = 20 cm 𝛾5 = 40º
Angles trets a partir del disseny estàtic

𝛾1 = 180º 𝛾3 = 0º 𝛾4 = 270º
Variables dependents
L2 i L5
12
4.2.- Definir dos expressions globals: pes i longitud de bancada.
Amb els materials definits sabem que el pes és: 27kg.

I la longitud de bancada és: X= 650mm Y= 400mm Z= 775,45mm
4.3.- Determinar les equacions de restricció utilitzant coordenades naturals per

l’esquema cinemàtic del mecanisme representats en el pla.
𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 + 𝐿3 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾3 = 𝐿4 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾4 + 𝐿1 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾1 + 𝐿2 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾2
𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑠𝑖𝑛𝛾5 + 𝐿3 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾3 = 𝐿4 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾4 + 𝐿1 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾1 + 𝐿2 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾2
Substituïm:
𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 + 20 ∗ 1 = 52 ∗ 0 + 20 ∗ (−1) + 𝐿2 ∗ (√2 /2)

1
𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 = −40 + (√2 ) ∗ 𝐿2
2
𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑠𝑖𝑛𝛾5 + 20 ∗ 0 = 52 ∗ (−1) + 20 ∗ 0 + 𝐿2 ∗ (√2 /2)

1
𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾5 = −52 + (√2 ) ∗ 𝐿2
2
Igualant les 2 equacions podem treure la L5 i la L2
1
𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 = −40 + (√2 ) ∗ 𝐿2
2
1
𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾5 = −52 + (√2 ) ∗ 𝐿2
2
𝑥) 𝐿5 = 80 − (√2) ∗ 𝐿2
104 2
𝑦) 𝐿5 = − (√ ) ∗ 𝐿2
√3 3
L2 = 33.38 cm
L5 = 32.80 cm
Les distàncies en el disseny CAD variaran lleugerament per fer que el moviment sigui el
més fluid possible.
13
4.4.- Calcular l’angle de transmissió entre 2 barres.
Per poder fer totes les simulacions al solidworks, he creat un “Nou Estudi” dins d
l’assemblatge total. A partir d’aquí he afegit materials a tots els components, he afegit el
moviment de la graella i les restriccions com poden ser la gravetat i la col·lisió dels cossos
per fer la simulació el més real possible.
He creat un resultat de desplaçament angular agafant dues cares de la graella i llavors he

fet la simulació.
Un cop acabada la simulació he tret la gràfica següent on podem veure la variació angular
segons el temps de simulació del moviment.
42
27
12
-3
-17
0.00 0.15 0.30 0.45 0.60 0.75 0.90 1.05 1.20 1.35 1.50
T iem po (s ec)
14
4.5.- Estudiar la cinemàtica del mecanisme per aixecar o tirar del pes. Determinar
les forces d’unió i el parell torçor de gir.
Dins del mateix estudi anomenat Dinàmica he seguit creant resultats per buscar les
respostes a les preguntes realitzades. Primer he buscat la força de reacció de dos pius
diferents de la graella.
Primer Piu:
Aquí podem veure la reacció del primer piu després de la simulació de moviment.
15
Segon piu:
Aquí podem veure la reacció del segon piu després de la simulació de moviment.
16
A continuació he seguit els mateixos passos anteriors, però aquest cop he buscat el parell
torçor de dos punts diferents de la graella.
Primer punt:
Aquí podem veure el moment torçor del primer piu després de la simulació de moviment.
11
-7
-16
-25
0.00 0.15 0.30 0.45 0.60 0.75 0.90 1.05 1.20 1.35 1.50
T iem po (s ec)
17
Segon punt:
Aquí podem veure el moment torçor del segon piu després de la simulació de moviment.
11.5
2.3
-6.9
-16.0
-25.2
0.00 0.15 0.30 0.45 0.60 0.75 0.90 1.05 1.20 1.35 1.50
T iem po (s ec)
Podem veure que són pràcticament iguals els moviments, però varia lleugerament els
Newtons per mm2.
18
4.6.- Estudiar l’equilibri del sistema, definint materials i ubicant el centre de massa.
Determinar el parell torçor i la força de les juntes en les posicions estàtiques.
Crearé un nou estudi anomenat estàtic, on faré la simulació sense moviment de la graella,
només aplicant com restricció el xoc entre els cossos i la gravetat.
No farà falta afegir materials, ja que ja els reconeix de l’apartat anterior; però sí que
activarem la funció centre de gravetat per poder treure la informació del centre de meses,
el volum, la superfície i el pes total del nostre producte.
Com hem vist anteriorment realitzem els mateixos passos però en la versió estàtica de
l’estudi.
19
Les altres imatges estaran als annexos, ja que totes són els mateixos passos.
Aquí podrem veure les gràfiques de les forces de les juntes i els parells torçors de la
simulació estàtica.
Aquí veiem la força de la primera junta.
La força de la segona junta la veiem en negatiu per com estaven agafades les coordenades,
però òbviament els resultats reals són en positiu.
20
Podem veure que els 2 parells torçors són 0, la mínima variació és perquè la creació de la
malla no es de la major qualitat i junt amb la gravetat crea alguna petita variació.
Parell Torçor 1:
Parell Torçor 2:
21
5.- Desenvolupament de l’estudi de tensions i deformacions

5.1.- Determinar la matriu de rigidesa de cada element en coordenades locals i
globals, i la matriu de rigidesa de la estructura.
- Per fer tota la simulació al Matlab definirem el nostre mòdul elàstic i la nostra àrea de
les barres a estudiar. El mòdul elàstic és el del ferro fos i l'àrea és l'aproximació de la
mitjana d'àrees de totes les barres. Totes les dades estan pesades a sistema anglès com
hem fet a classe; és a dir, psi i inxes. Simularem un pes de 25000N que podria ser la carn
de la graella i 50000N de força humana.
- A continuació determinem totes les variables d’entrada i les variables auxiliars.
22
- Aquí podem veure els Elements i els Nodes de la nostra estructura.
- A continuació determinem la Matriu de Resistència; on traurem la Matriu global

a partir de totes les barres i també traurem les matrius de rigidesa del sistema local
i global de cada una de les barres.
- La Matriu de resistència del sistema local és igual per les 8 barres.
23
- A continuació veurem les 8 matrius de rigidesa del sistema global per cada una de
les barres de les nostres estructures.
Barra 1 Barra 2
Barra 3 Barra 4
Barra 5 Barra 6
Barra 7 Barra 8
24
- Finalment, traiem la matriu de Rigidesa de l’estructura.
5.2.- Determinar les deformacions dels nodes.
Per determinar les deformacions primer determinarem les condicions de contorn.

Afegint les forces en les posicions indicades, i indicarem els gdl coneguts.
Sabent que el punt (1,2 i 3,4) són bancada procedim a indicar el vector de
desplaçament per veure les deformacions dels nodes; el vector “u” que veiem aquí.
25
5.3.- Determinar les reaccions dels recolzaments.
Ara veurem les reaccions en els nodes que no tenen moviment.
5.4.- Determinar les tensions de les barres.
Finalment, fem el càlcul de les tensions de totes les barres i en traiem el resultat.
26
5.5.- Calcular les tensions i la deformació de l’element indicat.
Agafem el disseny de l'objecte específic i a partir d'aquí creem un nou estudi estàtic on
poder calcular les tensions i deformacions.
Per dur a terme aquest estudi creem una malla el prou petita per a ser prou precís en els
càlculs.
També li apliquem la força que volem simular i el lloc on volem que la força estigui.
A continuació fem la simulació.
Un cop la simulació està feta ja podem veure el mínim i el màxim de les tensions.
27
Una imatge més especifica on podem veure el punt més crític del nostre disseny.
Després podem veure la simulació de les deformacions.
28
5.6.- Indicar les regions amb major concentració d’esforços i si aquests poden
afectar a la integritat estructural del sistema.
Aquest cop per respondre aquesta pregunta realitzaré la mateixa simulació però en tot el
conjunt.
Podem veure que el punt més crític continua sent el piu que connecta la barra que utilitza
l’usuari per realitzar el moviment i que connecta amb la bancada.
29
Aquí veiem un zoom del qual hem comentat. Aquest punt és el més crític del disseny.
Segons els materials utilitzats, les mides i les simulacions podem confirmar que la
resistència del producte és excel·lent; les escales s'han exagerat molt per poder veure
l'escala de colors, ja que en les simulacions inicials pràcticament sortia tot blau, és a dir,
cap complicació estructural de deformacions ni tensions en el producte.
30
6.- Resultats i Conclusions.
- Disseny
D'aquesta part he aconseguit crear un disseny atractiu i funcional. He pogut utilitzar

diferents programes per realitzar-lo, com podrien ser el Solidworks, NX, i el Blender per
realitzar els renderitzats.
Si haguera disposat de més temps i un ordinador més bo m'hauria agradat dur a terme uns
renderitzats i animació amb el programa Lumion per simular-ho en un entorn real inclús
amb persones.
- Mecànica
De la part de mecànica he pogut treure els càlculs teòrics per dur a terme el perfecte
moviment del CAD; però al ja tenir-lo tot fet anteriorment m'he hagut d'adaptar amb unes
mesures no exactes. Si tornés a fer el treball faria primer els càlculs per poder fer el
disseny totalment exacte pel seu moviment perfecte.
Tot i això, he pogut treure totes les dades gràcies al Solidworks i l'Excel que he hagut
d'adaptar algunes gràfiques que donaven mesures estranyes per les col·lisions del disseny;
però tot s'ha pogut arreglar.
- Resistència dels Materials
D'aquesta part he seguit pas per pas tot el que hem fet a classe sobre el Matlab i les
correccions de les pràctiques de laboratori i crec que he tret correctament totes les dades
que s'havien de trobar per aquest treball.
De la part de tensions també les he fet amb el Solidworks que ha estat molt fàcil i efectiu;
tornaria a fer-lo servir per realitzar simulacions en altres treballs.
31
7.- Bibliografia/Webgrafia
Informació
- Kanka grill
https://kankagrill.com/
- Graella giratoria
https://www.amazon.es/Indoostrial-Parrilla-GIRATORIA-GIRAPARRI-
0002470/dp/B07L46Z1P2
- Graelles
https://www.directoalpaladar.com/seleccion/barbacoas-parrillas-cual-mejor-comprar-
consejos-recomendaciones
Informació Youtube
https://www.youtube.com/watch?v=TnqffwoYbVA
https://www.youtube.com/watch?v=tuekHDGv1co
https://www.youtube.com/watch?v=w48r99NVH7Q
Peces CAD
27872 Hinges aluminium
https://www.traceparts.com/es/product/norelem-hinge-aluminium-compstainless-steel-
a326-a426-a115-
a215?CatalogPath=TRACEPARTS%3ATP02007002007&Product=30-06122017-
116561&PartNumber=27872-251515
32
8.- Annexos.
Taula de materials del Solidworks.
Reacció del piu 2
33
Angular del piu 1
Angular del piu 2
34

TG Rota, Duat, Marc

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TG Rota, Duat, Marc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Vilanova I la Geltrú (EPSEVG)

Avda. Campus Víctor Balaguer 1.

Enginyeria de Disseny Industrial i desenvolupament del producte

Disseny Assistit per Ordinador

La funcionalitat d’una graella giratòria és la

1.2.- Recopilació d’informació

Com veiem en aquesta primera imatge, aquesta és la

Aquest és el disseny proposat a dur a terme, és la millora de les

Finalment, podem veure un dels dissenys més moderns.

Aquest model també se li poden afegir tota classe de

1.3.- Requeriments Inicials

1.4.- Propostes Inicials

La primera intenció ha estat afegir un logo

La primera idea del disseny era fer una graella fixa

Finalment, aquesta és la proposta a seguir, un

2.- Objectius específics de la proposta final

2.2.- Estudi de Moviment

Amb l’ajuda del programa Solidworks, la teoria i pràctiques apreses amb el NX

2.3.- Estudi de Tensions i Deformacions

3.- Desenvolupament del modelat

El primer modelat és el de la graella, a partir de

A partir d’una línia amb curvatura, un cilindre en un

Aquesta és la base que subjectarà la graella, les barres

He agafat aquesta frontissa que està estandarditzada,

Per habilitar el moviment de totes les articulacions del disseny

Algunes de les barres que faran de connexió entre la base i la

Aquesta és la barra que estarà en contacte amb l’usuari i

Aquests serà el recipient on s’encendrà el foc; el material

Aquí ja podem veure el disseny CAD amb la seva forma

- Vista més precisa del mecanisme del disseny.

- Renderitzat final del disseny.

4.- Desenvolupament de l’estudi de moviment

Graus de llibertat amb la fórmula de

L4 = 52cm (alçada) 𝛾2 = 45º

Angles trets a partir del disseny estàtic

4.2.- Definir dos expressions globals: pes i longitud de bancada.

Amb els materials definits sabem que el pes és: 27kg.

4.3.- Determinar les equacions de restricció utilitzant coordenades naturals per

𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 + 𝐿3 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾3 = 𝐿4 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾4 + 𝐿1 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾1 + 𝐿2 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾2

𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑠𝑖𝑛𝛾5 + 𝐿3 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾3 = 𝐿4 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾4 + 𝐿1 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾1 + 𝐿2 ∗ 𝑠𝑖𝑛𝛾2

𝑥) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑜𝑠𝛾5 + 20 ∗ 1 = 52 ∗ 0 + 20 ∗ (−1) + 𝐿2 ∗ (√2 /2)

𝑦) 𝐿5 ∗ 𝑐𝑠𝑖𝑛𝛾5 + 20 ∗ 0 = 52 ∗ (−1) + 20 ∗ 0 + 𝐿2 ∗ (√2 /2)

Igualant les 2 equacions podem treure la L5 i la L2

4.4.- Calcular l’angle de transmissió entre 2 barres.

He creat un resultat de desplaçament angular agafant dues cares de la graella i llavors he

Aquí veiem la força de la primera junta.

5.- Desenvolupament de l’estudi de tensions i deformacions

- A continuació determinem totes les variables d’entrada i les variables auxiliars.

- Aquí podem veure els Elements i els Nodes de la nostra estructura.

- A continuació determinem la Matriu de Resistència; on traurem la Matriu global

- La Matriu de resistència del sistema local és igual per les 8 barres.

- Finalment, traiem la matriu de Rigidesa de l’estructura.

5.2.- Determinar les deformacions dels nodes.

Per determinar les deformacions primer determinarem les condicions de contorn.

5.3.- Determinar les reaccions dels recolzaments.

Ara veurem les reaccions en els nodes que no tenen moviment.

5.4.- Determinar les tensions de les barres.

5.5.- Calcular les tensions i la deformació de l’element indicat.

A continuació fem la simulació.

Després podem veure la simulació de les deformacions.

6.- Resultats i Conclusions.

D'aquesta part he aconseguit crear un disseny atractiu i funcional. He pogut utilitzar

- Resistència dels Materials