Cançó de l’accentuació (Tom Hagan)

https://www.youtube.com/watch?v=SDE2FWD15U8

Em faig un embolic quan he d’accentuar

no sé si cap aquí o cap allà.

Però per començar, hauré de tenir clar

a quina síl·laba ha d’anar.

La tònica és on recau la intensitat de la veu

Les àtones es pronuncien amb intensitat menor.

Si una paraula només té una síl·laba i prou

un monosíl·lab serà.

Mai no l’accentuarem si no és per diferenciar-lo

d’un altre mot igual.

Accent ... diacrític!

A part dels monosíl·labs trobem els polisíl·labs

amb els quals hem d’estar més atents.

La tònica serà la que ho decidirà

ens dirà on posem els accents.

Les normes d’accentuació permeten fer-ho millor

ara sabré la manera de poder diferenciar:

A les agudes hi haurà la tònica al final,

en última posició.

Hi ha dotze terminacions i quan acaben així

sempre s’han d’accentuar:

à, è, í, ò, ú, às, ès ís, òs, ús, èn, ín.

Demà, també, aquí, això, algú, estàs, espès, pastís, pastós, confús, sorprèn, Berlín.

Però he de tenir present que si és diftong decreixent

no accentuaré, com: esprai, servei, cofoi, babau, dinou. No, no, no, no, no accentuaré.

Les planes van diferent, el cop fort el trobaré

en penúltima posició.

Les accentuaré si no acaben en cap de

les dotze terminacions.

També les accentuaré

quan acabin en diftong decreixent.

Sempre accentuaré les esdrúixoles

en antepenúltima posició

Ja sé accentuar!
Exercici

Endreça les frases:

D) Em faig un embolic quan he d’accentuar no sé si cap aquí o cap allà.

M) Però per començar, hauré de tenir clar a quina síl·laba ha d’anar.

H) La tònica és on recau la intensitat de la veu

Les àtones es pronuncien amb intensitat menor.

A) Si una paraula només té una síl·laba i prou un monosíl·lab serà.

J) Mai no l’accentuarem si no és per diferenciar-lo d’un altre mot igual.

R) Accent ... diacrític!

N) A part dels monosíl·labs trobem els polisíl·labs amb els quals hem
d’estar més atents.

I) La tònica serà la que ho decidirà ens dirà on posem els accents.

S) Les normes d’accentuació permeten fer-ho millor ara sabré la manera

de poder diferenciar:

P) A les agudes hi haurà la tònica al final, en última posició.

B) Hi ha dotze terminacions i quan acaben així sempre s’han d’accentuar:

Q) à, è, í, ò, ú, às, ès ís, òs, ús, èn, ín.

E) Demà, també, aquí, això, algú, estàs, espès, pastís, pastós, confús,
sorprèn, Berlín.
K) Però he de tenir present que si és diftong decreixent no accentuaré,
com: esprai, servei, cofoi, babau, dinou. No, no, no, no, no accentuaré.

O) Les planes van diferent, el cop fort el trobaré en penúltima posició.

F) Les accentuaré si no acaben en cap de les dotze terminacions.

L) També les accentuaré quan acabin en diftong decreixent.

C) Sempre accentuaré les esdrúixoles en antepenúltima posició

G) Ja sé accentuar!