Departament de Filosofia / 2n BatxilleratIl·lustració.

L'idealisme transcendental de Kant

1 Situem a Kant...
Racionalisme Empirisme Kant

Paper de la raó Dogmatisme Escepticisme Crítica

Aspira a
...a partir d’una ...a partir de ...a partir de la
fonamentar el
primera certesa l’experiència raó crítica.
nostre
coneixement...
...conèixer
...la universalitat i ...la constatació
perfectament
La certesa prové necessitat de les empírica i
quins són els
de... idees innates experimental
límits de la raó

2 Concretem més...
Característiques Racionalisme Empirisme Kantisme

Facultats del Sensibilitat i

Raó Sensibilitat
coneixement enteniment
A partir dels
A partir de les Conjunció
Origen del sentits. Les idees
idees innates d’enteniment i
coneixement són adquirides
(A priori) experiència
(A posteriori)
Sintètics a priori
Analítics Sintètics
Provenen de
Tipus de judicis Són anteriors a Es verifiquen en
l’experiència però
l’experiència l’experiència
són universals
Universals i Particulars i Universals i
Valor dels judicis
necessaris contingents necessaris

Mètode Deductiu Inductiu Transcendental

Aplicació de les
Intuïció sensible
Mode de conèixer Intuïció intel·lectual categories als
(experiència)
fenòmens.
 Departament de Filosofia / 2n BatxilleratIl·lustració. L'idealisme transcendental de Kant

3 La “Crítica de la Raó Pura”

En la Crítica de la Raó Pura (KrV), hi ha tres parts: Estètica Transcendental, Analítica Transcendental i
Dialèctica Transcendental, que es correponen amb cadascuna de les tres facultats que Kant distingeix en
l'ésser humà: Sensibilitat, Enteniment i Raó.

1. En l'Estètica T., estudia la Sensibilitat, les condicions transcendentals que fan possible el
coneixement sensible, a la vegada que mostra quines són les condicions que fan possible que en les
Matemàtiques existeixin judicis sintètics a priori.
2. En l'Analìtica T., estudia l'Enteniment, a la vegada que mostra les condicions que fan possible que hi
hagi judicis sintètics a priori en la Física.
3. En la Dialèctica T., estudia la Raó, a la vegada que s'ocupa de la possibilitat o impossibilitat de la
Metafísica com a ciència.

4 Estructura
Estructura de la “Crítica de la Raó Pura”
 El subjecte rep del món
exterior un contingut
 Element material:
desordenat
el caos de
d’impressions.
sensacions
Estètica  Les ordena en un temps i
 Element formal:
transcendental en un espai. Fenòmens
a) sensibilitat
 El resultat de trobar-se la
externa: l’espai
[Sensibilitat] “cosa- en- sí” amb les
b) sensibilitat
formes a priori de la
interna:
sensibilitat és el
el temps
fenomen.

 A través de la sensibilitat,  Element material:

Analítica el subjecte rep un munt intuïcions de la
transcendental de fenòmens. sensibilitat:
Judicis
 Els fenòmens són fenòmens
[Enteniment] ordenats segons les
categories.  Element formal: les
categories
 Element material:
conceptes i judicis.
 Element formal:
Dialèctica  El subjecte rep diversos a) idea psicològica:
transcendental judicis científics. l’ànima.
Idees
 Els ordena en síntesis b) idea
[Raó] totals: ànima, món, Déu. cosmològica: el
món.
c) idea teològica:
Déu.
 Departament de Filosofia / 2n BatxilleratIl·lustració. L'idealisme transcendental de Kant

5 Anàlisi dels judicis (I)

Judicis analítics Judicis sintètics Judicis sintètics
a priori a posteriori a priori

La seva validesa parteix

La seva validesa no La seva validesa depèn de
de l’experiència però té
depèn de l’experiència l’experiència
una validesa universal

Són contingents, és a dir, Són necessaris, són el

Són necessaris, és a dir,
valen mentre dura fonament del coneixement
sempre són vertaders.
l’observació. científic.

Són universals i
Són universals, és a dir, Són particulars, és a dir,
necessaris, però
valen per a tots els casos. valen únicament per als
independents de
casos observats.
l’experiència.

Combina les dues

El predicat del judici ja
està inclòs en el
subjecte (una al·lota
rossa és rossa).
El predicat afegeix
situacions anteriors (la
quelcom al subjecte
línia recta és la distància
(una al·lota rossa és
més curta entre dos
mallorquina).
punts).

6 Anàlisi dels judicis (II)

Classificació dels judicis segons Kant

A posteriori A priori

“El triangle té tres angles”

Analítics O - universals i necessaris
- no amplien el coneixement

“Tots els cignes són blancs” “Tot el que s’esdevé té una

- ni universals ni causa”
Sintètics
necessaris (probables) - universals i necessaris
- amplien el coneixement - amplien el coneixement

En resum:
a) a més dels judicis analítics (que sempre són a priori) i dels judicis sintètics
a posteriori, existeixen judicis sintètics a priori.
b) aquests judicis ofereixen una informació sobre el món (pel fet de ser
sintètics) i són universals i necessaris (pel fet de ser a priori).
c) com que són a priori, la seva validesa s'estableix independentment de
l'experiència.
d) les Matemàtiques i la Física posseeixen judicis sintètics a priori.
e) per tant, la pregunta -quines són les condicions que fan possible els
enunciats de les ciències, les lleis científiques?-, equival a aquesta altra:
quines són les condicions (transcendentals) que fan possible els
judicis sintètics a priori?