MARTA PROTSIV

15/12/2015

ATENA
LECTURES DE FILOSOFIA
PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE

1. Lectura
2. Buidatge idees principals de cada apartat.
3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi.
▫ Idees principals i estructura.
▫ Conceptes bàsics (definició segons l’autor)
▫ Relació del text amb la teoria antropològica i ètica de Plató.

Relació amb el que diu el text amb la teoria fent esment de les parts concrets del
text que donen lloc a aquesta relació.
 MARTA PROTSIV
15/12/2015

 [Principi sobre la investigació de les parts de l’ànima: una mateixa part

no pot sofrir simultàniament afeccions contràries.]

L’ànima igual es pot dividir en tres parts o més, ja que les persones
reaccionen davant dels fets de manera diferent. Cadascuna de les parts de
l'anima comporta un element que és independent de les altres parts en una
mateixa part de l'anima.

Per exemple no pot haver dos mateixos sentiments com alegria i tristesa,
perquè cada un el vius en una acció oposada.

 [Aclariment de la diferència que hi ha entre el desig en si i un desig

determinat]

Ens informa dels desitjos, a vegades les persones poden desitjar una cosa
però no rebutjar-la. Hi han dos tipus de desitjos els desitjos bàsics i els
desitjos interessats.
En Plató suporta les coses bones que desitgem, per exemple les coses
bàsiques com anar a fer esport o beure aigua.

 [Revelació de dues parts diverses de l’ànima, la racional i la irracional.

El concupiscible]

L’ànima està formada per dues parts.

Plató fa una separació entre les dues parts. La part racional que és la que
inclou totes les necessitats bàsiques de les persones com per exemple la set,
la gana... i la segona és la part irracional amb la que desitgem, aquesta part és
concupiscible.
 MARTA PROTSIV
15/12/2015

 [Fixació del concupiscible com a tercera part de l’ànima, perquè es

diferencia també del racional]

Quan la part irracional i la racional estan completament en desavinença,

apareix com una mena de furor. Aquest desacord és la part racional.

A la vida real ens pot passar quan ens fa cosa o por, però volem saber que
passarà desprès.

 [Aplicació de la correspondència entre les parts de l’ànima i els

estaments de la ciutat per explicar la virtut dels individus]

Les parts que hi ha en una ciutat són l’ànima de les persones que formen part
de ella. La part racional s’encarrega de governar, que la persona que governa
és un savi. I l’ànima del que ha de governar ha de ser incorruptible.

La justícia situa a l’individu dins la ciutat i li ordena allò que ha de fer, ja que
cada ciutat té les funcions. Com la funció de artesans, súbdits que
corresponen a la part irracional. I la part dels savis formen la part racional.

 [Precisió conclusiva sobre la justícia,ara que s’ha descobert]

A la ciutat s’imposa una justícia pròpia i aquesta posa a cadascú al seu lloc, a
la ciutat cadascú té una funció. Ens diu que cada persona neix amb una funció
com per exemple ser doctor, però això no ens obliga de ser-ho sempre, ja que
podem triar el que nosaltres volem.
Tot home savi fa el bé per lo tant en una ciutat sàvia tothom farà el bé.
 MARTA PROTSIV
15/12/2015

 [Aclariment de la justícia de l’ànima]

Aquí no diferencia entre injustícies i el ser just. Ens diu que no hi ha cap
diferencia sinó que associa una sèrie de coses amb bones i altres amb
malaltia.
Els bons els associa amb l’ànima i els malalts amb el cos físic. El bo produeix
salut i benestar i lo dolent produeix malaltia i malestar, és a dir, són coses
totalment oposades.
Lo bo és rendir culte a l’ànima i lo dolent són els vicis i els plaers del cos, és
una visió platònica.

 [La justícia és un camí preferible a l’obrar malvadament. La virtut

ofereix una sola figura, i el vici quatre modalitats principals]

La virtut de la persona pertany a la salut, bellesa i bona disposició de l'ànima.

Per altra banda el vici és una debilitat. Només hi ha una presència de virtut,
mentre que de vici n'hi ha d'infinites.

A la ciutat la virtut la podem associar amb la felicitat de les persones i els

vicis amb com ens comportem amb altres.
 MARTA PROTSIV
15/12/2015

 FRAGMENT

Revelació de dues parts diverses de l’ànima, la racional i la irracional.

El concupiscible.
Paràgraf 4.
▫ Idees principals i estructura.
L’ànima està composta per dues parts la racional i la irracional. La part
racional són les necessitats bàsiques.
Part irracional és la que són els desitjos materials.

▫ Conceptes bàsics (definició segons l’autor)

Part racional: La part amb la qual es calcula.
Part irracional: Amb la qual desitgem i tenim gana, set
Part concupiscible: Encisada per les altres passions.

▫ Relació del text amb la teoria antropològica i ètica de Plató.

Per Plató a l'ànima ha de correspondre al component racional. Cada part de
l'ànima té la seva funció. L'ideal per a l'home és un harmoniós acord entre els
tres elements de les seves ànimes, corresponent, això sí, el paper rector a la
capacitat de raonament. Aquesta condició ideal la descriu Plató mitjançant la
la “justícia” o “salut mental”. L’ànima és justa si cadascuna de les seves parts
compleix amb la seva funció.