**************************************************** ************* .

********************
***** *********

TEXT # atenció i després

respon
les p r e g u n t e s ,
text amb
Llegeix aquest

MISIA
1 escriptors, el que feia hato.
la musa de pintors,
musics
cor
bategar el Paris
aris ar.
Misia Sert,
Xx, va neixer
ambel nom d'Olga Maria ar.
de segle
decomençamenta Sant Petersburg, aleshores capital de Rússia
tistic
Rússia. sbska,
aFamiliarment en
ska, en
una localitat
pròxima
conèixer com a
Misiai qual va passaw a entl
és també el nom amb el qual
aquest passar la històr
van
vida sentimental i del seu esperit
lliure i creatin ia
després de la seva agitada
era un conegut escultor d'origen polons aue

El seu Ciprian Godebski,

pare, gua-
fent de professor a
l'Acadèmia de les Arts de Sant Petersburo
nyava la vida
que va morir just després de na
mare, Zofia Servais, era una jove d'origen belga
món la petita Misia. El pare,
veient-se incapaç de cuidar el nadó, va decidireni
nena a viure amb els seus avis materns a Brussel-les. Lavi matern de Misia Adrien-
François Servais, era un violoncel lista belga molt ben relacionat amb el món nusical
i artistic de Brusselles, de manera que la nena va créixer en un ambient selecte que
afavoria la seva innata curiositat per la música i la creació artística en general.

Misia va triar l'instrument del piano i no va trigar a destacar com una intèrpret excel.
lent. Després del primer desarrelament-la mort de la mare i l'allunyament del pare
que la nena no podia recordar- la seva infancia va transcórrer feliç a Brussel-les, amb
Tatenció i l'amor dels seus avis Servais. Però tot va començar a anar malament quan,
inesperadament, el seu pare, que s'havia tornat a casar en diverses ocasions després
de la mort de Maria Zofia, va aparèixer a Brussel-les per reclamar la seva filla. Misia
no volia deixar els seus avis,
però la voluntat del pare es va imposar i Ciprian es va
endur la nena a viure amb ell i la seva última dona a París.
Aquest va ser el segon des-
arrelament, del qual sí que va ser conscient. Tanmateix, el desig patern de conviure
amb la filla no devia ser gaire sincer
perquè, tan bon punt van arribar a la capital
francesa, el matrimoni va decidir internar Misia al convent del
Sagrat Cor.
La nena, a punt d'entrar en l'adolescència, molt malament aquest canv va encaixar
sobtat i injustificat a la seva
vida, fins aleshores del tot plàcida. Només tenia quinze
anys quan va decidir
que no podia més la vida al col-legi i en va fugir,
allunyar-se també del seu pare i va suportar va
seutercer idefinitiu començar una vida
independent. aquest va ser
I
1oferint concerts
desarrelament. Es guanyava la vida fent de professora de
davant del públic. Ben
aviat pla
roses i va encetar una vida d'aventures
posteriors desenganys que no
ja s'aturaria. Potser Misia buscava en amo
Telacions stes
l'estabilitat
perdre la seva passió afectiva que no havia ayue a
tingut de petita. Fos com fos, mal
envolupar una gran
per totes les
representacions de la creativitat artística i hdes-
habilitat per va. Esva
Casar tres
vegades, la darrera amb inspirar els creadorsi impulsar la seva
dre el
cognom amb què se la
el gran
pintor català Josep M. Ser, ae ou
coneix en totes les g
referències actuai
 PROVA(1

Va ser una mecenes de molts pintors i músics de la seva època. Es va relacionar amb
els millors artistesi va inspirar genis artístics tan diversos com Proust, Renoir, Tou-
louse-Lautrec, Stravinski, o la seva gran amiga Coco Chanel, i, no cal dir-ho, el que
seria el seu gran amic i marit, el pintor català Josep Maria Sert. Va ser confident de
Picasso i altres pintors i artistes de l'època. Va ser pintada per Renoir i Toulouse-
Lautrec, entre altres, i Ravel li va dedicar la peça Le cygne.
Misia va morir el 1950, cinc anys després que el seu marit.

Text adaptat i completat a partir del de Silvia Soler, publicat al diari Ara, al suplement Criatures,
20 de febrer de 2013, p. 6.

.........