Cercles Restauratius

EN CERCLE
Quan innovar l’escola és humanitzar-la
Formació de facilitadors/es en l’àmbit educatiu
Dossier de treball
BLOC 1
Pràctiques proactives
VERSIÓ ACTUALITZADA JUNY 2021
En Cercle. Bloc 1
COORDINACIÓ:
Sub-direcció General de Suport i

Atenció a la Comunitat Educativa
AUTORIA:
Mònica Albertí Cortés
Vicenç Rul·lan Castañer
2
En Cercle. Bloc 1
ÍNDEX
1. Pràctiques proactives ..................................................................................................4

1.1. Introducció ...............................................................................................................4
1.2. L’objecte que dona la paraula .................................................................................4
1.3. El senyal per aturar-se, trobar la calma, concentrar-nos... ....................................5
Activitat 1. Coneguem-nos ......................................................................................................... 5
Activitat 2: Aniversari .................................................................................................................. 6
2. Objectius bloc 1 ............................................................................................................6

Activitat 3. Restaura…. què? ...................................................................................................... 7
3. La piràmide de l’Enfocament Restauratiu Global.....................................................7

Activitat 4. Provenció i prevenció ............................................................................................... 9
4. Temps de cercle i cercles de paraula ........................................................................9

Activitat 5. Temps de cercle. ...................................................................................................... 9
Activitat 6. Identifiquem les fases del temps de cercle que acabem de fer ............................ 10
Activitat 7: Clima o Tasca? ....................................................................................................... 11
5. Altres tipus de cercles proactius .............................................................................13

6. Què és un cercle i què no és un cercle? .................................................................13
Activitat 8. En cercle ................................................................................................................. 14
7. Tipus de preguntes per als cercles de paraula ......................................................14

Activitat 9: Anem a una?........................................................................................................... 15
Activitat 10. Què m’emporto? ................................................................................................... 16
8. Idees clau del bloc 1 ..................................................................................................16

9. Lectures recomanades ..............................................................................................17
10. Pàgines web ..............................................................................................................17
11. Referències bibliogràfiques ....................................................................................17
ANNEX .............................................................................................................................19
3
En Cercle. Bloc 1
1. Pràctiques proactives
1.1. Introducció
L’Enfocament Restauratiu Global (en endavant, ERG) proporciona metodologies proactives per
a la creació d’entorns amables on tothom pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats
i, alhora, estratègies o pràctiques responsives responsabilitzadores, no culpabilitzadores i
reparadores per a la gestió del conflicte.
L’Enfocament es fonamenta en uns valors de base com l’obertura, la sinceritat, el respecte, la
inclusió, la participació, l’autonomia, la llibertat, la cooperació, la solidaritat i la diferència, i
implica un canvi de mirada pel que fa a la gestió de la convivència tot donant valor als
aspectes proventius i preventius i desenvolupant capacitats clau com l’escolta atenta, activa i
empàtica i la comunicació noviolenta.
En aquest bloc ens centrarem en introduir l’ERG i aprofundirem en els cercles proactius, la
seva facilitació i les seves característiques.
1.2. L’objecte que dona la paraula
En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula, el qual
passa de mà en mà de manera seqüencial. En el moment en què un membre del grup té
l’objecte pot parlar si ho vol i la resta del grup escolta.
L’objecte fomenta el respecte i l’escolta i, especialment, assegura que tothom té l’oportunitat
de dir la seva. És adient parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser
l’objecte a utilitzar. El primer dia que l’utilitzem el podem portar nosaltres, però implicar el grup
perquè porti algun objecte des de l’inici és interessant.
D’altra banda, també és engrescador comentar algun aspecte del seu origen: L’objecte ha
estat utilitzat ancestralment en cercles realitzats per comunitats indígenes nord- americanes i
també a l’Àfrica. És conegut, per exemple, l’ús d’un pal o pedra per passar la paraula. La pedra
a més a més regula el temps de paraula. Una pedra ràpidament agafa la temperatura corporal.
Quan la pedra s’escalfa és el moment de passar-la a la següent persona. Regular el temps de
paraula és important i cal que el grup prengui consciència que tothom ha de poder dir la seva.
Per tant, serà quelcom que haurem de regular i si el grup no ho fa serà el facilitador o
facilitadora qui ho recordarà.
Ens sembla important no utilitzar un objecte dur o pesat per si, en algun moment, algú el llança
no pugui fer mal a ningú. Els objectes ideals són pilotes petites i toves, joguines de drap, etc.
Hopkins (2011) ens recorda la importància del “dret a passar”. Per tal de satisfer les
necessitats de tothom, la participació ha de ser garantida per a tothom però utilitzada
lliurement. Ningú no s’ha de sentir sota pressió per participar, amb el desig que amb el temps
la majoria persones se sentin segures de fer-ho. A vegades això pot trigar setmanes.
Ús de l’objecte que dona la paraula:
• L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra.

• Quan, a un/a, li arriba l’objecte pot parlar però no hi està obligat/da.
• Un cop es té l’objecte pot parlar, la resta escolta amb respecte (tant verbalment,
sense interrompre, però també gestualment -cal anar amb compte amb gestos o
altres signes de reprovació o bromes-). L’objecte vol promoure el respecte i l’escolta.
• Un cop l’objecte ha donat tota la volta es pot oferir la possibilitat a les persones que
4
En Cercle. Bloc 1
no hi han participat que ho facin.

• Els objectes han de ser tous i no es poden fer “volar” llançant-los entre uns i altres. Si
s’han de passar està bé que els fem arribar de mà en mà, o que vagin per terra, per
això un dels objectes més utilitzat és una petita pilota tova.
Recursos associats: Podeu trobar infografies associades a l’ús de l’objecte a l’Annex i a

l’espai “Una Comunitat Educativa Restaurativa i Resilient” (CERERE)1 de l’Xtec.
1.3. El senyal per aturar-se, trobar la calma, concentrar-nos...

Com que la metodologia del Temps de Cercle implica diferents activitats, ens mourem,
debatrem en petits o grans grup, en parelles, etc., va bé establir un senyal per trobar la
calma i copsar l’atenció dels participants sense cridar. Nosaltres proposem el senyal de mà
enlaire que funciona de la següent manera: Quan aixequem la mà demanem que la persona
o persones que ens vegin també l’aixequin i facin silenci. Mantindrem la mà enlaire fins que
tot el grup ho hagi vist i estigui en silenci. Demanarem al grup si està d’acord a fer això.
Aquesta consigna es pot negociar amb el grup. És important que tothom estigui d’acord amb
el senyal de manera que no esdevingui un mecanisme de control imposat.
Activitat 1. Coneguem-nos
Cercles d’inici
Són cercles breus, que consten, normalment, d’una pregunta i una ronda. Majoritàriament
estan enfocats a promoure la creació de grup aprofundint en el coneixement mutu. Els
podem fer a l’inici d’una sessió, classe, per exemple, o en començar el dia.
Possible preguntes per a un cercle d’inici:
• Un menjar (música/postres/etc.) que t’agradi (i per què)? (el perquè, el

preguntem sitenim temps en funció del grup).
• Si fossis un superheroi/una superheroïna quin/a series i per què?
• Una cosa que em proposo per avui/aquesta setmana/aquest mes/trimestre/curs
és ...
• Una cosa positiva que t’ha passat avui/ahir/aquest
matí/aquestasetmana/etc. ...
1
L’espai “Una Comunitat Educativa Restaurativa i Resilient” (CERERE) és un espai dins del Projecte de
Convivència a l’Xtec on trobareu molts dels materials associats a la formació.
5
En Cercle. Bloc 1
Sembla bona idea que els primers cercles que fem amb qualsevol grup siguin breus.
Començar amb cercles d’inici, abans de passar a cercles més complicats, és adient fins que
els membres del grup n’entenguin el funcionament.
Recurs associat: Podeu trobar preguntes per als cercles d’inici en el document: “Dissenya
el teu propi cercle” a l’Annex i a l’espai Una Comunitat Educativa Restaurativa i Resilient
(CERERE) de l’Xtec.
Activitat 2: Aniversari
Aquesta és una dinàmica que anomenem “de mescla” i que pot formar part d’una fase de
la metodologia específica del Temps de Cercle però també va bé per iniciar qualsevol
sessió, especialment en les agrupacions de persones que són estables (grup aula, equip
educatiu,equip directiu, etc.) i ja es coneixen.
Els objectius específics de les dinàmiques de mescla són, per una banda, flexibilitzar les
relacions ja que faciliten que, l’activitat següent, la fem amb persones diferents, i
aprofundiren el coneixement mutu, aspectes clau per facilitar les connexions i les
relacions positives.
Recurs associat: Podeu consultar dinàmiques de mescla a l’Annex, en el document:

“Dissenya el teu propi cercle”. a l’Annex i a l’espai Una Comunitat Educativa Restaurativa i
Resilient (CERERE) de l’Xtec.
2. Objectius bloc 1
• Identificar els coneixements previs del grup en relació amb l’ERG.
• Clarificar quins són els elements clau de l’ERG: Piràmide.
• Donar valor als elements proactius i a la provenció.
• Experimentar la dinàmica de cercle com a metodologia de la sessió per crear un
espai de seguretat i confiança.
• Identificar les fases dels cercles proactius (temps de cercle i cercles de paraula).
• Definir el rol de la persona facilitadora.
• Capacitar en la facilitació i disseny dels cercles proactius.
6
En Cercle. Bloc 1
Activitat 3. Restaura…. què?
3. La piràmide de l’Enfocament Restauratiu Global
L’Enfocament Restauratiu Global es fonamenta en:

• Valors: participació, inclusió, honestedat, respecte, responsabilització i reparació.
• Un canvi de mirada institucional i personal pel que fa a la gestió de les relacions i el
conflicte que inclou la superació del binomi castigar-fer res i la capacitació en
competències relacionals i de facilitació per par de l’equip educatiu i alumnat.
• Un canvi d’actitud pel que fa a la gestió dels conflictes i les faltes amb la màxima: “Els
altres no són objectes a controlar sinó persones amb les quals en relacionem”.
Recurs associat: Webinar DENIP21 (26´)
7
En Cercle. Bloc 1
El primer nivell: Treballa el que l’escola de pau anomena provenció i són totes les
intervencions encaminades a tots els membres de la comunitat que tenen com a objectiu
crear les condicions perquè es doni una bona convivència. Es refereix a generar un bon
clima, afavorint la cohesió, la creació de grup, tot promovent estratègies per a la
participació i el diàleg.
Inclou programes d’educació social i emocional, que ajuden l’alumnat perquè disposi de
mésrecursos personals a fi de poder entendre els companys i companyes, saber com
actuar sense molestar els altres, saber-se expressar de manera no-violenta (assertiva),
etc. i també afavoreixen el desenvolupament d’aquestes mateixes competències
relacionals en l’equip educatiu.
• Pràctiques proactives: cercles de creació de grup.

• Desenvolupament de competències relacionals i comunicacionals: escolta
empàtica, comunicació noviolenta (llenguatge restauratiu).
• Cultura de centre: superació del càstig. Incorporació de la promoció de la
gestió restaurativa de la convivència en els documents clau de centre (PEC,
PdC, PAT i NOFC).
• Incorporació de tota la comunitat educativa.
• Suma d’altres programes: tutoria entre iguals, alfabetització emocional, etc.
Segon nivell: inclou totes les intervencions quotidianes per a la gestió positiva
de les relacions i el conflicte.
• Pràctiques responsives informals: converses restauratives, trobades
restauratives informals (mediació i cercles).
• Mediació entre iguals2.
• Cercles de resolució de problemes a l’aula.
Tercer nivell: es refereix a la resposta a conflictes greus, emprant, sempre que sigui
possible, el diàleg entre les parts en conflicte, així com reunions orientades a
reconèixer eldany causat i proposar una reparació i una manera de restaurar la relació.
• Pràctiques responsives amb un cert nivell de formalitat: petites reunions
restauratives (mediació3) i reunions restauratives amb persones de suport i
persones de la comunitat.
És important tenir en compte que unes pràctiques responsives formals davant un conflicte
greu estan sempre subjectes a la voluntarietat de les parts implicades i que només són
2
El marc legal (Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres) limita a unes circumstàncies determinades l’oferiment de la
mediació com a resolució de conflictes generats per conductes contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la
convivència del centre.
3
El marc legal (Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres) limita a unes circumstàncies determinades l’oferiment de la
mediació com a resolució de conflictes generats per conductes contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la
convivència del centre.
8
En Cercle. Bloc 1
factibles davant un pla d’igualtat entre les parts, amb una finalitat empoderadora de la
víctima. Ressaltar la importància que el/la docent que porti a terme i faciliti aquest procés
estigui format/da i capacitat/da en les intervencions restauratives i que compti amb el
vistiplau de l’orientador/a del centre i/o de l’Equip d’assessorament i orientació
psicopedagògica.
Veiem que, de manera majoritària, la gestió relacional i el clima positiu esdevenen dos
elements clau dels dos primers nivells i, per tant, seran aquests nivells als que caldrà
dedicar més temps.
Idea clau: No treballarem només estratègies per donar resposta als conflictes, sinó
quecomençarem per les pràctiques o metodologies proactives per a la promoció
d’entorns amables on tothom, tota la comunitat educativa se senti còmoda, inclosa,
atesa i que pertany al grup. Gestionem relacions, no només conflictes.
Activitat 4. Provenció i prevenció
4. Temps de cercle i cercles de paraula4

Activitat 5. Temps de cercle. Què necessites per donar el millor de tu mateix/a
en el grup?
Una necessitat és allò de què un/a no pot prescindir per poder sentir-se bé. Segons
M.B. Rosenberg (2016), si expressem les nostres necessitats és més probable que
aquestes espuguin satisfer.
Les persones tenim necessitats personals físiques: aire, aigua, llum, alimentació,
descans,higiene, moviment, sexualitat, allotjament, recer i espai.
Necessitats personals socioemocionals i relacionals: suport, harmonia, confiança,
comoditat, cura, eficàcia, ordre,pau, protecció, seguretat, afecte, amor, proximitat,
col·laboració, comunicació, connexió, consideració, contribució, cooperació, delicadesa,
empatia, intimitat, sinceritat, solidaritat, coherència, identitat, pertinença, respecte,
acceptació, celebració, contribució, valoració,autonomia, independència, alegria,
diversió, entreteniment, riure, humor, claredat, comprensió, inspiració, sentit,
aprenentatge, creativitat, expressió, llibertat i realització.
Recurs associat: Cartes de necessitats (Annex i CERERE)
4
Aquests cercles els podeu trobar anoments indistintament com a cercles de paraula o cercles de diàleg.
9
En Cercle. Bloc 1
NECESSITATS
COMPROMISOS
Activitat 6. Identifiquem les fases del temps de cercle que acabem de fer
FASE OBJECTIUS
Aspectes a tenir en compte:
El temps de cercle inclou dues rondes (la d’inici i la de tancament) que en si mateixes són
un cercle i que es poden realitzar de manera independent, és a dir, sense fer el temps de
cercle complet. Per exemple:
• Fer una ronda inicial en format cercle per promoure el coneixement del grup,
compartir com ens sentim, alguna experiència positiva, dubtes en relació amb el
tema que estem fent, etc., abans de fer una sessió-classe ordinària. Seria el que
hem anomenat Cercle d’Inici.
• Fer una ronda inicial, l’activitat de mescla i després fer l’activitat que teníem
planificada per a la sessió.
• Fer una ronda de tancament al final del dia (de qualsevol sessió) amb preguntes
de l’estil: una experiència positiva del dia d’avui? Alguna idea nova que m’emporto
a casa avui? Alguna cosa que m’interessa aprofundir? etc. Seria el que hem
10
En Cercle. Bloc 1
anomenatcercle de tancament.
Per tant, considerem el Temps de Cercle com una metodologia flexible en format acordió
ja que ens pot interessar fer totes les fases, però també ens pot interessar no fer-les
totes.
En síntesi, podem dir que la metodologia del temps de cercle promou:
• La participació activa.
• El coneixement mutu.
• L’escolta i el respecte.
• La flexibilització relacional.
• La confiança, la seguretat i el sentiment de pertinença.
En definitiva, el temps de cercle facilita la creació de grup, l’establiment de connexions
prosocials i la generació d’espais amables.
És interessant recordar el treball realitzat per P. Cascon a l’Escola de pau de la UAB i
altres materials com la Guia de mediació o Fem les Paus de M. Carme Boqué, on es
poden trobar activitats per treballar la creació de grup en totes les seves fases
(presentació, coneixement, afirmació, comunicació, confiança, cooperació i resolució de
problemes) que es poden fer de manera independent o com a activitat dins un Temps de
Cercle.
Tasca 1a: Dissenya un temps de cercle
Utilitzant la plantilla que al document “Dissenya el teu propi cercle”, dissenya un temps de
cercle en parella o en grup. Et proposem fer el cercle dissenyat a l’inici de cada una de les
properes sessions.
El cercle no ha de durar més de 30 m.
Tasca 1b: Dissenya cercles senzills i un temps de cercle per implementar-lo a l’aula.
Al moodle del curs trobaràs un espai amb la concreció de la tasca.
Et proposem que l’avaluïs en funció dels següents criteris: el teu rol com a facilitador del
cercle, consecució dels objectius marcats, participació dels alumnes, incidències i dubtes.
Recurs associat: Podeu trobar els següents documents: “ Dissenya el teu propi cercle”, “Idees
clau per fer un cercle”, “Cercles ja dissenyats”, i “Infografies” a l’Annex i el CERERE.
Activitat 7: Clima o Tasca?
11
En Cercle. Bloc 1
La cohesió de grup actua com a factor protector de les conductes contràries al seu
funcionament i promou un clima d’aula que afavoreix la tasca i la gestió positiva de les
relacions i el conflicte, minimitzant situacions d’exclusió i maltractament entre iguals.
La Cultura de Pau ens mostra que la creació de grup promou la cohesió i cobreix
necessitats bàsiques socioemocionals com la de pertinença, d’acceptació i el respecte
afavorint, d’aquesta manera, la resolució de problemes.
Diríem, doncs, que alhora que ens ocupem per promoure l’èxit acadèmic està clar que
cal invertit temps, també, en la cohesió i creació de grup.
12
En Cercle. Bloc 1
5. Altres tipus de cercles proactius
Podríem dir que un cercle de paraula (diàleg) és un espai on les veus de tots i totes són
escoltades i tingudes en compte; els cercles proactius cerquen la participació activa de les
persones del grup per compartir idees, sentiments, etc., però no impliquen obligatòriament
la presa de decisions. Són cercles per promoure el coneixement mutu, compartir idees
sobre el funcionament del mateix grup, sobre qualsevol temàtica i/o matèria que s’estigui
treballant, per avaluar el grup o per preparar accions futures, per exemple.
En general inclouen:
• Una ronda inicial.
• Una o més rondes sobre el tema a tractar o una activitat específica amb alguna
metodologia grupal (piràmide, cercles concèntrics, parelles, grups petits, carrusel,
etc.).
• Una ronda de tancament.
• Característiques:
o Les persones participants estan en cercle.
o Hi ha un facilitador/a que formula les preguntes o temes dels quals es parlarà.
o S’utilitza l’objecte per parlar de manera seqüencial. Quan un té l’objecte pot parlar
i la resta de participants del cercle escolten amb respecte.
6. Què és un cercle i què no és un cercle?
El cercle no és només una estructura física. L’organització física de les cadires i/o de les
persones participants fent un cercle és important però també ho és la tasca de la persona
facilitadora i l’aclariment de les normes de funcionament de les quals es responsabilitzen
totes les persones que formen part del grup per tal que tothom es senti inclòs, respectat i
segur.
L’estructura física de cercle ens permet:

• L’horitzontalitat (tots estem al mateix nivell; per tant és important que en el cercle
totsi totes tinguem el mateix tipus de cadira: tothom que estigui a la sala està en el
cercleal mateix nivell!).
Les normes del cercle (parlar només quan tinc l’objecte i escoltar amb respecte quan
elsaltres el tenen) ens permeten:
• Generar un espai segur on tothom pugui expressar les seves idees, punts de vista
i opinions.
• Practicar l’escolta com una habilitat clau per a la gestió de la convivència i la creació
de grup.
• Fomentar el respecte a les diferents opinions i punts de vista.
13
En Cercle. Bloc 1
En síntesi un cercle:
Activitat 8. En cercle
7. Tipus de preguntes per als cercles de paraula
En les rondes inicials cerquem promoure el coneixement de les persones del grup; per
tant, és interessant que incloguin algun element personal i que siguin fàcils, curtes i
engrescadores. Ja n’hem parlat i les hem utilitzat. Poden estar relacionades o no amb
l’activitat de mescla que farem (si la fem) i amb el tema a treballar, però no és
imprescindible.
Rondes inicials:
Teniu exemples de preguntes per a les rondes inicials en el document “Dissenya el

teu propi cercle”. Exposem aquí algunesi dees per facilitar-ne la formulació:
• Oberta.
• Que no inclogui la idea d’exclusivitat. Si preguntem, per exemple, sobre
preferències en relació amb la música, art, menjar, etc. la pregunta serà més fàcil
de contestar si la formulem d’una manera semblant a:
o Una (pel·lícula, cançó, etc.) que t’agradi, que si la formulem
demanant per exemple: Quina és la teva (pel·lícula, cançó, etc.)
preferida?
Rondes temàtica principal:
• Si en el treball de la temàtica específica que volem treballar en cercle decidim fer-
hoen format rondes de preguntes, fora bo que aquestes siguin formulades tenint
14
En Cercle. Bloc 1
en compte:
o Iniciar el tema amb quelcom que funciona:
una cosa que t’agrada de la classe?
una cosa que t’agrada de les sortides que fem?
una cosa que t’agrada de les tasques que fem a Mates?
Alguna cosa que hem fet avui, ahir, aquesta setmana, demà que t’hagi
agradat?
o Continuar preguntant alguna cosa que pot millorar:
Una cosa que es podria millorar a l’aula, en les nostres sortides, per
a…?
o Concretant la responsabilitat individual:
Una cosa que jo puc fer perquè millori
Rondes de sortida:
L’objectiu de la ronda de sortida és tancar el cercle, compartint quelcom positiu de
l’experiència de cercle que acabem de tenir. Posem algun exemple: A vegades
podem demanar només una paraula.
• Què m’emporto del cercle que acabem de fer?
• Una idea que m’emporto del cercle que acabem de fer?
• ...
Tasca 2a: Dissenya un cercle de paraula.

Tasca 2b: Dissenya i implementa un cercle de paraula.
Activitat 9: Anem a una?
15
En Cercle. Bloc 1
Activitat 10. Què m’emporto?
Cercle de tancament
És un cercle breu amb l’objectiu de compartir com ha anat una activitat o un període
de temps. Es pot fer al final d’una classe, del dia, de la setmana, o després d’una
activitat especial (per exemple, una sortida o un taller).
Exemples:
• Una cosa que m’ha agradat o he après avui (o aquesta setmana).
• Quelcom positiu que m’emporto de l’experiència d’avui?
• Una idea que m’ha agradat/fet pensar/que vull aprofundir?
8. Idees clau del bloc 1
1. Crear activament espais que afavoreixen el coneixement mutu de les persones

que formen un grup és un element clau per a la bona convivència.
2. La intervenció sistemàtica amb metodologies proactives per a la creació de
grup genera connexions prosocials i minimitza l’impacte de situacions de
discriminació i exclusió.
3. Estructurar de manera clara els eixos de treball de la base de la piràmide genera
les condicions necessàries per a la creació de climes amables i promou la
corresponsabilització en relació amb tot allò que afecta el grup/comunitat.
4. L’ERG s’ocupa de la gestió de les relacions i la creació de grup, no només
de la gestió del conflicte.
5. Els cercles proactius:
a. Generen connexions prosocials com a factors de protecció

respecte a conductes de discriminació i exclusió.
b. Horitzontalitzen les relacions.
c. Donen veu a totes les persones, promovent l’escolta i el respecte a la

diferència i la corresponsabilització, apoderen el grup per a la pròpia
gestió relacional.
d. Milloren la confiança, la seguretat i el sentiment de pertinença del grup,
on tothom se sent escoltat i tingut en compte.
16
En Cercle. Bloc 1
6. El rol de la persona facilitadora és crear un espai de confiança per tal que tothom
en el grup pugui parlar i ser escoltat sense ser jutjat i amb respecte. La persona
facilitadora fa de model, no parla per sobre de ningú, aclareix les normes dels
cercles i de l’ús de l’objecte que dona la paraula. Dissenya els cercles en funció
dels objectius i necessitats del grup, apodera el grup perquè es corresponsabilitzi
del funcionament del cercle i de la convivència.
7. Els cercles proactius no són cercles de discussió, són cercles on tothom pot
parlar i ser escoltat amb respecte.
9. Lectures recomanades
Temps de Cercle i Reunions en Cercle. Belinda Hopkins
Llibret molt pràctic sobre el Temps de Cercle de Belinda Hopkins. Trobareu idees
per dissenyar diferents temps de cercle i moltes activitats de mescla i energitzants.
V. Rul.lan. Círculos de diálogo. Revista Convives. Monográfico núm. 21.
En aquest monogràfic de la revista “Convives”, hi trobareu molts articles interessants i un

article específic sobre cercles de paraula d’en Vicenç Rul·lan, amb exemples i respostes
a les preguntes més freqüents que ens podem fer en relació amb el disseny i la
implementació dels cercles proactius.
10. Pàgines web
Una comunitat educativa restaurativa i resilient. Projecte de convivència xtec.
Materials i recursos per a desenvolupar l’ERG al centre, dinamitzar cercles i utilitzar les
converses i les reunions restauratives.
Institut per a la convivència i èxit escolar. Balears
L’Institut per a la convivència i èxit escolar de Balears, en la seva pàgina web, té una secció
específica de pràctiques restauratives on trobareu alguna de les lectures recomanades en el
punt anterior i més materials molt pràctics com les targes amb les preguntes restauratives
(model IIRP) o targes de necessitats, entre altres.
11. Referències bibliogràfiques
Boqué, M. C. (2020). Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de los

conflictos. 20 Círculos de palabra y una Asamblea en el aula. Madrid: Narcea.
Boqué, M. C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats.
Educacióprimària i secundària obligatòria. Barcelona: Associació de Mestres Rosa
Sensat.
17
En Cercle. Bloc 1
Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: CEAC-Planeta.

Boqué, M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Mediació
3-6.Proposta de gestió constructiva, cooperativa i crítica dels conflictes. Barcelona:
CEAC- Planeta.
Cascón, P. i Martín, C. (2009). La alternativa al juego (1). Juegos y dinámicas de
educaciónpara la paz. (Sexta edición). Madrid: Catarata.
Hopkins, B. (2011). The Restorative Classroom. Using Restorative Approaches to
FosterEffective Learning. London: Optimus Education.
Rosenberg, M. (2016). Comunicación no violenta. Un lenguaje de vida. (3a edición
revisada).Barcelona: Acanto.
Seminario de educación para la paz. Asociación Pro Derechos Humanos. (2012).
La alternativa al juego (2). Juegos y dinámicas de educación para la paz.
(Decimoprimeraedición). Madrid: Catarata.
18
En Cercle. Bloc 1
ANNEX
Cartes d’emocions i necessitats ....................................................................... 21

Una comunitat educativa restaurativa i resilient .......................................................23
Idees clau per fer un cercle ...................................................................................25
Cercles dissenyats ................................................................................................35
Dissenya el teu propi cercle ..................................................................................47
Infografies ..............................................................................................................63
Pauta observació per a l’avaluació dels cercles que fem.....................................67
19
En Cercle. Bloc 1
20
En Cercle. Bloc 1
CARTES D’EMOCIONS I NECESSITATS

Les cartes d’emocions i necessitats és un recurs que vol facilitar l’adquisició de vocabulari
emocional i de necessitats per facilitar-ne la seva identificació i expressió.
En les activitats que es proposen en aquest dossier (activitat 4) i també en els dossiers següents
(dossier 2: activitat 6b) i en la pràctica de la conversa restaurativa les cartes de necessitats són un
recurs clau.
La seva reproducció pot ser a paper o virtual i les podem imprimir de diferents maneres. També
podem decidir fer les nostres pròpies cartes amb dibuixos fets per l’alumnat, o utilitzar només fitxes
amb els noms de les emocions i les necessitats. Això dependrà del grup amb el que estem
treballant.
Aquí us posem l’enllaç a les cartes publicades i un exemple de les mateixes, Si accediu al recurs
trobareu una explicació de com utilitzar les cartes també de manera lúdica i diferents propostes per
jugar-hi.
http://educacio.gencat.cat/ca/actualitat/escolasegura/recursos/educacio-
digital/joaprencacasa/aprenem-conviure/reconeixement-emocions-necessitats
Exemple cartes d’emocions
21
En Cercle. Bloc 1
Exemple cartes de necessitats
22
En Cercle. Bloc 1
UNA COMUNITAT EDUCATIVA RESTAURATIVA I RESILIENT
A continuació adjuntem tots els documents que també trobareu a l’espai “Una comunitat
educativa restaurativa i resilient”, específicament en la secció CERCLES. Els posem aquí
perquè són documents clau per ampliar els continguts d’aquest bloc de treball sobre
pràctiques proactives i faciliten idees clau i recursos per dissenyar i facilitar cercles proactius.
• Idees clau per fer un cercle

• Cercles dissenyats
• Dissenya el teu propi cercle
• Infografies
• Pauta d’observació per a l’avaluació de cercles
Si utilitzeu aquest enllaç: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/una-

comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient/ anireu a la pàgina de l’xtec on trobareu aquest
espai de referència on, a més a més dels documents i materials sobre cercles, trobareu un
munt de recursos que us poden interessar: un marc restauratiu, la restaurativa a casa,
principis i preguntes restauratives, comunicació noviolenta, són les altres seccions que
trobareu.
L’espai a l’xtec va néixer en pandèmia amb el fi últim de donar als centres recursos per
compartir les experiències derivades de la situació i el confinament per generar un entorn de
confiança i seguretat per poder-les integrar i elaborar, tirar endavant, créixer, construir de nou,
i fins i tot, construir diferent. Se’ns va suggerir que l’escola podia convertir-se en un espai
amable, segur i de confiança que permeti compartir històries, emocions i necessitats,
promovent la superació de la crisi i la resiliència i que l’enfocament restauratiu donava les
eines i estratègies per fer-ho i, a la vegada per anar una mica més enllà.
La crisi és una oportunitat per humanitzar les relacions a l’escola, avui, per gestionar l’impacte
emocional i acompanyar-lo, però, alhora, per plantejar-nos com volem ser i relacionar-nos
d'ara endavant a l’escola.
Esperem que tot plegat us sigui útil en el camí cap a una escola restaurativa, que escolta, és
amable i noviolenta. Una escola que posa les persones al centre.
Finalment, dir que a aquests espai el coneixement també amb el seu acrònim CERERE
(Comunitat Educativa Restaruativa i Resilient), en algun moment del document el trobareu
anomenat així.
23
En Cercle. Bloc 1
24
En Cercle. Bloc 1
IDEES CLAU PER FER UN CERCLE
Acceptar i respectar la diferència és una d’aquelles virtuts sense les quals

l’escolta no es pot donar.
Paulo Freire
Els cercles són espais segurs per explicar històries.

Key Pranis
Els cercles proactius faciliten el coneixement mutu, creen connexions, horitzontalitzen les
relacions, donen veu a tothom, promouen l’escolta, el respectea la diferència i la
corresponsabilització, empoderen el grup per a la pròpia gestió relacional, milloren la
confiança, la seguretat i el sentiment de pertinença.
Després d’una situació de crisi, els cercles ens donen l’oportunitat de poder expressar i
compartir la nostra història, escoltar i ser escoltats/es per (re)conèixer-nos a nosaltres
mateixos i reconèixer els altres, des del no judici i el respecte.
Poder compartir tot això promourà la integració i elaboració de les experiències viscudes,
la (re)vinculació i la resiliència.
Hi ha molts tipus de cercles restauratius, algun dels aspectes que comentem a continuació poden
ser aplicables a molts d’ells, però, en concret, cerquem donar idees per poder realitzar cercles
senzills, que poden incloure una o dues rondes deparaula i el Temps de Cercle, una metodologia
de cercle que inclou: una ronda d’entrada, una activitat de mescla, una activitat principal, un
espai per a la reflexió, una activitat energitzant i una ronda de tancament.
Cercles senzills Temps de cercle
25
En Cercle. Bloc 1
El cercle és un espai segur i de confiança per compartir històries, emocions, necessitats, en

l’àmbit escolar es pot constituir en una metodologia d’aula, unamanera de fer vincles, cuidar
les relacions i també respondre a necessitats específiques com la necessitat actual de
generar espais per acompanyar les emocions i compartir les històries viscudes en relació
amb la pandèmia i el confinament. Però, què facilita que el cercle sigui un espai de confiança
per compartir? Diríem que ens podem centrar en aquests tres elements:
1. La pròpia estructura del cercle.
2. La regulació del torn del paraula. L’objecte per parlar.
3. Rol i funcions de la persona facilitadora.
1. LA PRÒPIA ESTRUCTURA DEL CERCLE

Asseure’ns en cercle, en cadires de la mateixa mida i forma, en una sala espaiosaon no hi
hagi interrupcions, ens horitzontalitza i focalitza l’atenció en les persones que el formen,
promovent la participació, l’escolta, el respecte, la cura i el sentiment de pertinença.
Si estem amb mesures de distanciament físic, haurem de buscar un espai on tots i

totes ens puguem posar en cercle respectant les distàncies de seguretat.
El cercle ha de ser el màxim de cercle possible, volem dir, ha de permetre que totsi totes
ens veiem, per tant, l’espai és important i l’estructura també.
26
En Cercle. Bloc 1
2. LA REGULACIÓ DEL TORN DE PARAULA: L’OBJECTE PER

PARLAR I LES NORMES DEL CERCLE
En general, s’utilitza un objecte que passa de mà en mà de manera seqüencial,

en el sentit de les agulles del rellotge o al contrari, per assegurar que tothom
té un moment per poder parlar, si ho vol.
L’objecte és important en si mateix, així que està bé que tingui significat i que expliquem
el significat que té als membres del grup. En els primers cercles podem portar l’objecte
nosaltres, després podem demanar que el portin altres persones del grup, i anar
alternant, també podem decidir conjuntament un objecte que sigui important per a tots i
totes, pel grup.
Si estem amb mesures de distanciament físic, haurem de pensar

alternatives a l’objecte que passa de mà en mà de manera seqüencial, per exemple:
cadascú porta un objecte i quan li toca el seu torn parla amb el seuobjecte entre les
mans, posar l’objecte al mig del cercle i passar-nos-el de manera imaginària, etc.
És interessant concretar l’ordre de la ronda i no repetir sempre el mateix ordre de

paraules quan fem cercles de manera reiterada, començar per la dreta, l’esquerra, les
persones que estan al mig del cercle, per exemple.
També podem fer una dinàmica que mescla abans d’asseure’ns en cercle, per exemple:
ens organitzem per data de naixement (dia i mes), per alçada, per número de peu, per
colors de roba, etc. Si voleu fer-ho més divertit, ho podeu fersense parlar. El torn rodarà
de menor a major, o a l’inrevés, o començarà per uncolor concret i rodarà cap a la dreta
o esquerra, com decideixi el grup.
I també, podem utilitzar una aplicació que genera l’ordre de manera aleatòriaposant la
llista de noms de tot el grup (https://www.random.org/lists/) l’ordre resultat ens servirà
per asseure’ns en cercle i després per al torn de paraula.
Les rondes de paraula s’organitzen de la següent manera: quan, a un/a, liarriba
l’objecte pot parlar, si ho vol. La resta escolta amb respecte. Un cop l’objecte ha
donat tota la volta al cercle de manera seqüencial, es pot oferir la possibilitat a les
persones que no han participat que ho facin.
27
En Cercle. Bloc 1
Les normes del cercle
• Parla quan tinguis l’objecte.

• Escolta amb atenció quan no el
tinguis.
• Ocupa’t del benestar del cercle.
En les rondes de paraula ningú s’ha de sentir obligat a participar. Ara bé, les persones
facilitadores ens ocupem que tothom pugui sentir-se còmode per fer-ho,donem temps a
les persones perquè ho facin, els preguntem que necessiten per fer-ho.
Si és el primer cercle que fem amb el grup ens anirà bé establir un acord previ
sobre com ens organitzarem per donar-nos seguretat i confiança per
participar.
En el cercle compartirem coses que ens importen, experiències, emocions, necessitats,
preguntar al grup: què us sembla que necessitem per poder-ho fer? IIdentificar
estratègies, és una bona manera de consensuar les normes.
Segurament el preacord que s’aconsegueixi serà similar al que hem llistat mésamunt.
Podem fer un mural que ens serveixi com a recordatori de les normes consensuades i
posar-lo en un lloc ben visible de l'aula.
També, si ho veiem oportú, podem fer un cercle específic per decidir-ho conjuntament a
partir de les necessitats (què necessitem per poder parlar icompartir en el cercle?, què
podem fer per donar resposta a aquestes necessitats?, i concretar accions).
Aquests elements són clau per promoure el respecte, l’escolta i
corresponsabilitat
Com ja hem dit, la participació en les rondes de paraula és voluntària, en general les
persones no participen en les rondes perquè no estan preparades, necessiten més temps,
més confiança, etc. El cercle en si mateix els anirà donant la confiançanecessària per fer-
ho a poc a poc.
3. ROL I FUNCIONS DE LA PERSONA FACILITADORA

Les tasques i funcions de la persona facilitadora també són clau per al bon
desenvolupament del cercle. A continuació trobareu algunes idees que us poden servir a
l’hora de dissenyar cercles i clarificar el rol de la persona facilitadora.
Hem estructurat les funcions en tres moments clau de tot cercle: abans del cercle,durant
el cercle i després del cercle.
28
En Cercle. Bloc 1
Abans del cercle Durant el cercle Després del cercle

1. Dissenyar el cercle 5. Donar la benvingudaa 13. Tenir cura de les
2. Oferir suport i tothom, presentar i produccions del
acompanyament a explicar l’objectiu del grup.
les persones que ho cercle de manera amable 14. Parlar amb els i
necessitin. i engrescadora. les alumnes que
3. Estar preparat per si 6. Presentar l’objecte i hagin tingut algun
alguna persona no explicar el seu significat. problema
pot seguir les 7. Recordar o consensuar 15. Avaluar el cercle
normes del cercle. les normes del cercle (com ha anat, què
4. Prepara l’espai i el amb un to amable i ha funcionat, què
podríem millorar).
cercle. acollidor.
8. Respectar els silencis i
la llibertatde no
participar.
9. Advocar per la
corresponsabilització tant
pel funcionament del
cercle i les activitats que
hi fem com per muntar i
desmuntar l’espai.
10. Fer de model.
11. Gestionar el temps.
12. Finalitzar la sessióamb
una ronda detancament
i un agraïment.
ABANS DEL CERCLE
1. Preparar i dissenyar el cercle

Tenir el cercle dissenyat i preparat amb antelació dona seguretat.
Va molt bé marcar un objectiu, concretar les preguntes a utilitzar i les activitats a fer tenint
en compte el temps del que es disposarà. De fet, una de les tasques de la persona
29
En Cercle. Bloc 1
facilitadora és gestionar el temps de cadascuna de les fases del cercle.

Parlar de les emocions, les necessitats, explicar-nos les nostres històries de confinament per
connectar-hi pot ser complicat si ho volem fer només verbalment.
Una estratègia que ens pot ajudar a fer-ho més fàcil serà utilitzar l’expressiócreativa i
altres activitats o jocs de distensió, això ens ajudarà a integrar les experiències de
manera lúdica.
Per això, la majoria de cercles que es proposen segueixen la metodologia del Temps de
Cercle que com ja hem dit inclou: una ronda d’inici, una activitat relacional, una activitat
principal, preguntes per a la reflexió sobre l’activitat, unaactivitat energitzant i una ronda
de tancament.
2. Oferir suport i acompanyament als alumnes que ho necessitin.
Pensa en l’alumnat, i molt especialment, en aquells/es que tenen alguna dificultat.
Anticipar-los-hi el tema que treballaràs, o fins i tot compartir amb ells i elles les preguntes
perquè puguin pensar alguna resposta amb antelació els pot ajudar a sentir-se millor i
participar. Pots preguntar-los què necessiten per sentir-se bé en elcercle i mirar de donar-
hi resposta conjuntament.
3. Estar preparat/ada per si alguna persona no pot respectar les “regles del
cercle”.
L’afectació patida per infants, joves i adults en qualsevol situació de crisi pot provocar
l’expressió del dolor, l’angoixa, la pèrdua, etc, a través de conductes d’aïllament,
provocatives, agressives, “disruptives”, tractar les conductes que fanels i les alumnes
com senyals que alguna cosa està passant ens ajudarà a aproximar-nos a l’alumne/a
d’una altra manera.
La conducta ens està dient alguna cosa similar a: “no puc seguir el grup”, “no pucestar com
se’m demana estar”, “estic X” i “necessito X.
Si estem facilitant el cercle, cal preveure que a algun alumne/a li pot costar
participar i/o respectar-ne el funcionament. Què podem fer?
Mantenir la calma, donar temps per la pròpia regulació de la conducta i perquè el propi
cercle s’autoreguli, el compromís pres sobre el funcionament del cercle
corresponsabilitza a tot el grup, el grup respon en general promovent la calma i facilitant
que es pugui continuar amb la ronda de paraules. A vegades una mirada amable, ens
servirà, si necessitem intervenir podem utilitzar un objecte d’emergència i, de manera
molt calmada, podem proposar-li de continuar seguint el funcionament que hem decidit
entre tots i totes.
Després del cercle serà important trobar un moment per mirar de connectar amb els
alumnes que els hagi estat difícil poder participar o seguir les normes del cercle. Sense
castigar, sense jutjar, sense renyar, mirant de donar resposta a la pregunta: què
necessites per poder participar del cercle? Què pots fer per donar-hiresposta? Què puc fer
jo per ajudar-te?
30
En Cercle. Bloc 1
4. Preparar l’espai i el cercle

Començar el cercle amb la col·laboració de tothom per posar les cadires en cercle,respectant
la distància recomanada, si és que hi ha alguna normativa en vigor en aquest sentit, és una
bona opció. Recordar que som un grup i que el desenvolupament del cercle depèn de tots i
totes, també.
DURANT EL CERCLE
5. Donar la benvinguda a tothom, presentar i explicar l’objectiu del cercle de

manera amable i engrescadora.
6. Presentar l’objecte i el seu significat.
7. Recordar o consensuar les normes del cercle amb un to amable i acollidor.
8. Respectar els silencis i la llibertat de no participar.
9. Advocar per la corresponsabilització tant pel funcionament del cercle i les
activitats que hi fem com per muntar i desmuntar l’espai.
10. Fer de model
Mantenir la calma, no cridar ni jutjar a ningú, ni pel que es diu ni pel que fa. No
tenir vergonya d’expressar les emocions pròpies, regalar somriures. Nosaltres som models
per als nostres alumnes. Donar importància a allò que es farà, explicar l’objectiu del
cercle. Participar en les rondes de paraula. Llençar la pregunta de la ronda inicial, iniciar
la ronda i avisar cap a on rodarà l’objecte. En les rondes, no podem parlar sense
l’objecte.
Les persones adultes, majoritàriament, no estem acostumades a parlar de nosaltres amb

el grup d’alumnes. Explicar les nostres històries, compartir amb els iles alumnes com ens
sentim o què necessitem, està dient al grup, d’alguna manera: aquest és un espai segur
per parlar. Podem anar canviant l’ordre de la nostra participació en funció de l’experiència
de cercle que tinguem, del tipus de cercle, del tema a parlar. Al principi podem començar
nosaltres la ronda responenta la pregunta, fent de model, essent conscients que la nostra
participació generaràconfiança i que a la vegada pot condicionar les respostes del grup.
Més endavant,quan tinguem més experiència com a grup, podem demanar: qui té ganes
de començar?, i seguir l’ordre seqüencialment, i quan ens arribi l’objecte a nosaltres, fer la
nostra aportació. Si parlem en últim lloc, hem d’evitar la temptació de fer capcomentari
sobre les aportacions del grup.
És important tenir en compte que fem de model, si nosaltres parlem sense l’objecte
estem incomplint l’acord. Això implica, no fer cap comentari a les aportacions que van
fent els alumnes, i deixar que el cercle “rodi” amb les aportacions de tothom. Potser
passa quelcom que fa que hàgim d'intervenir, aleshores, podem tenir un objecte
“d’emergència” però que sigui per això, només
31
En Cercle. Bloc 1
per a una urgència, per gestionar una incidència important. Hem de tenir en compte
que el cercle s’autoregula, així que probablement la incidència serà gestionada pel
propi cercle i pel grup, seguint amb la ronda de paraules.
11. Gestionar el temps tant de la ronda d’entrada com de les activitats que es
facin.
El disseny previ de cercle ens ajudarà, si per a cada fase ja hem calculat un temps,
només haurem de seguir-lo. Va bé portar un cronòmetre per poder gestionar els temps.
Va bé també compartir el temps que tindrem amb el grup perquè es corresponsabilitzi. Si
som molts, per a la ronda d’entrada potser hem demarcar un temps límit per a les nostres
intervencions.
12. Finalitzar la sessió amb una ronda de tancament i un agraïment
Una pregunta similar a “què m’emporto del cercle avui?”, ajuda a integrar l’experiència i
ens dona una idea de com ha anat el cercle i com ho han viscut lespersones que formen
part del grup, siguin alumnes, companys o companyes o famílies. En funció del temps
que tinguem pot ser només una paraula. Agrair la participació de tothom és un bon final.
Gaudir del cercle i, si el tema ho permet, riure i passar-t’ho bé amb el grup!
DESPRÉS DEL CERCLE
13. Tenir cura de les produccions del grup.

Si en el cercle hem fet alguna producció: dibuixos sobre les nostres emocions, escultures,
un llistat de les nostres necessitats i accions per a donar-hi resposta, oqualsevol altra
expressió de “coses que ens importen”, estarà molt bé ser curososamb elles i poder-les
penjar en algun lloc de l’aula o a on decideixi el grup.
14. Parlar amb els alumnes que hagin tingut algun problema de manera
individual
Si durant el cercle, algun alumne/a ha mostrat alguna conducta “senyal” que li estàpassant
alguna cosa , després del cercle podem oferir-li la possibilitat de parlar, sense obligar,
renyar, culpabilitzar o jutjar.
Anirà bé tenir clares les característiques i les preguntes restauratives per poder-hofer.
Les conductes agressives, violentes, disruptives, etc. les hem de contenir, parar i no
legitimar. El nostre objectiu, però, és connectar amb l’alumne/a per conèixer i reconèixer
el que hi ha darrere de la conducta, què pensa, com se sent, què necessita, què podem
fer per donar-hi resposta, què hi pots fer tu (alumne/a), quèhi puc fer jo (mestre/a) per
ajudar-te.
32
En Cercle. Bloc 1
15. Avaluar el cercle

Com ha funcionat el cercle? Han participat tots i totes les alumnes? Les preguntes
proposades han funcionat? L’activitat proposada ha funcionat? Hi ha hagut alguna
incidència? Són preguntes que et poden ajudar a anar registrant com van els cercles que
fas a l’aula.
ALTRES IDEES A TENIR EN COMPTE
• El primer dia podem portar nosaltres l’objecte, la resta de dies qualsevol

alumne el pot portar (alguna cosa important per a ell o ella, alguna cosa que
li agradi molt, alguna cosa que vulgui compartir, etc.), també podem decidir
quin objecte utilitzarem conjuntament.
• Pel que fa a l’objectiu del cercle, nosaltres podem proposar temes, però
també podem demanar als i les alumnes que proposin temes sobre els quals
els agradaria parlar i/o aprofundir, que pensin preguntes per a la ronda inicial,
que pensin activitats per compartir, etc.
• La pregunta de la ronda inicial està bé que serveixi per introduir el tema però
molt especialment per conèixer-nos més.
• Abans de començar el cercle podem fer un petit ritual inicial, una reflexió
individual sobre el tema a parlar, unes respiracions profundes per preparar el
cos i la ment, una creació lliure sobre el tema amb paraules o dibuixos que
després situarem al centre del cercle, espai físic per compartir i fer comunitat.
Aquesta manera de començar vol simbolitzar que anem a fer una activitat
important.
• Hi haurà persones que els costarà sentir-se segures encara que hàgim
consensuat les normes de funcionament del cercle. Cal donar temps, la
majoria de vegades, la pròpia experiència de cercle va donant la confiança i
la seguretat per poder-ho fer.
• El cercle en si mateix fomenta l’escolta i el respecte, i a la vegada crea
relacions i ens vincula a la vegada, el rol i les funcions de la persona que
condueix el cercle són importants per al bon desenvolupament del mateix.
• El temps de cercle inclou activitats de mescla, sobre una temàtica concreta i
activitats energitzants.
• Finalment, els cercles són interessants per crear grup i comunitat aula, però
també per crear grup i fer equip amb totes les persones del centre, així que
generar espais per poder fer cercles amb l’equip educatiu amb les mateixes
consignes que estem dient per als cercles amb els alumnes, és més que
interessant. Cal consensuar les normes sota la pregunta: què necessitem per
sentir-nos segurs per compartir. I tenir clar que la proposta de parlar en
cercle té a veure en què tot allò que parlem en el cercle, es quedarà en el
cercle.
33
Òbviament, els cercles també poden ser molt interessants per a les famílies, utilitzar-
los en les reunions de mares i pares ens ajudarà a millorar el sentiment depertinença
a la comunitat.
Quan li preguntem a una persona com se sent, quines són les seves experiències,
el seu punt de vista en relació amb un fet, quines són les seves necessitats, i li
demanem que ho comparteixi amb el grup cal tenir en compte que estem
treballant temes personals i sensibles que requereix ser tractats des del
màxim respecte, escolta, acceptació, reconeixement i cura.
LECTURES RECOMANADES
Temps de Cercle i Reunions en Cercle. Belinda Hopkins
Llibret molt pràctic sobre la metodologia del Temps de Cercle que proposa Belinda
Hopkins. Trobareu idees per dissenyar temps de cercle i moltes activitats de mescla i
energitzants.
Rul.lan, V. Círculos de diálogo. Revista Convives. Monográfico núm. 21
Article específic sobre cercles de diàleg d’en Vicenç Rul·lan en el monogràfic de la

Revista Convives sobre pràctiques restauratives, amb exemples i respostes a les
preguntes més freqüents que ens podem fer en relació amb el disseny i la
implementació dels cercles proactius.
34
CERCLES DISSENYATS
CERCLES SENZILLS I
TEMPS DE CERCLE
35
No esperis a que et toqui el torn de parlar, escolta de veritat i seràs diferent.
No t’oblidis de somriure, un dia sense somriures és un dia perdut.
Charles Chaplin
El cercle pot esdevenir un espai segur per compartir experiències, emocions,

necessitats, reconèixer-les i donar-hi resposta, promou la connexió, la vinculació, la
reparació i nosaltres pensem que també la resiliència, poder-nos explicar i entendre el
que ens passa és un element clau per la seva activació. Aconseguir que els cercles
siguin espais de seguretat i confiança requereix d’unes condicions. Aquí en citem
algunes però per aquells que no heu fetcercle abans o no coneixeu l’enfocament
restauratiu us recomanem el document idees clau per fer un cercle i el llibret de temps
de cercle de B.Hopkins. Per aquelles i aquells que ja ho coneixeu, endavant amb els
cercles!
Per regular la paraula i garantir que tothom té els seu torn, en els cercles s’utilitza un
objecte per parlar que passa de mà en mà de manera seqüencial, les persones només
parlen quan el tenen, la resta escolta atentament, sense jutjar i amb respecte a la
persona que parla.
L’objecte dona ordre, permet l’escolta i la reflexió, dona lloc al silenci i permet decidir
lliurement si un vol parlar. Garanteix que tothom pot tenir veu si ho vol. D’aquesta
manera es mostra la importància de la presència de cada participant,ser al cercle és
important!. El cercle i l’objecte creen un ambient de respecte i escolta atenta.
Si està en vigor alguna normativa de distanciament físic i manipulació d’objectes,
haurem d’adaptar l’ús de l’objecte: podem portar algun objecte que sigui significatiu per
a cadascú i posar-lo al mig del cercle i després fer-lo rodar amb la imaginació, podem
fer que cadascú parli sostenint el seu propi objecte. Siguem creatius! i no oblidem que
tothom ha de tenir l’oportunitat de parlar, si ho vol.
Aquest material recull cercles ja dissenyats, no estan pensats com a dissenys tancats,
ans al contrari, estan pensats per inspirar, per a que els puguis ferteus, perquè els
pugueu fer vostres i si és el cas els adapteu al vostre grup, a la vostra realitat.
Prestem dos tipus de cercle, uns de més senzills, amb rondes de paraules. I d’altres
més complexos, que inclouen jocs i activitats de distensió, i una activitat
d’aprofundiment, aquests cercles els anomenem Temps de cercle.
El Temps de Cercle, inclou activitats de gaudi i distensió, les que anomenem activitats
energitzants. i activitats de mescla que fan que les persones del grup es relacionin
amb persones diferents durant el cercle. La nostra experiènciaens diu que
combinar les activitats més difícils de connexió emocional amb les activitats més
lúdiques ens ajuda i facilita la seva integració. D’altra banda, flexibilitzar les relacions
genera noves vinculacions en el si de grup i promou la cohesió. Però, en qualsevol
cas, tu has de decidir si les incorpores i quines utilitzes en funció del grup.
No t’oblidis de gaudir de l’experiència, si tu ho fas el grup també ho farà!
36
CERCLES SENZILLS
El més senzill és aquell on es realitzen una o dues rondes de paraula durantles quals
tothom té la possibilitat de contribuir.
Per a cada ronda pots utilitzar l’objecte per parlar. Pots trobar informació sobre
l’objecte a les infografies.
Cercles d’inici
Els podem fer a l’inici del dia, a l’inici d’una classe. Consten només d’una rondai una
pregunta de l’estil:
• Com m’he aixecat avui, com em sento?

• Una expectativa pel dia d’avui?
• Un desig per avui?
• Una cosa que em fa il·lusió?
Cercles de tancament
Són cercles per tancar el dia, consten nomes d’una ronda. Amb preguntes del’estil:
• Una idea que m’emporto de tot el que hem fet avui

• Alguna cosa que m’ha agradat del dia d’avui
• Alguna cosa que m’ha fet reflexionar avui
• Alguna cosa que vull treballar més
Cercles amb més d’una ronda

Inclouen un tema específic sobre el qual volem oferir un espai per compartir.
• Pregunta 1: durant l’últim trimestre del curs passat vam treballar molt des de
casa, no vam poder venir a l’escola i vam estar confinats/es, què va ser el
més difícil per a tu durant aquest període?
• Pregunta 2: hi va haver alguna cosa que t’agradés durant aquest temps?
• Pregunta 1: què et va costar més de treballar des de casa?

• Pregunta 2: què et va ser més fàcil?
• Pregunta 1: Una habilitat que t’agradaria tenir?

• Pregunta 2: Una habilitat que ja tens?
Es recomana que, si la primera pregunta es fa en relació amb problemes o dificultats, la
segona pregunta convidi deliberadament a una resposta més positiva.
37
TEMPS DE CERCLE 1
COMPARTIM EMOCIONS I ESTRATÈGIES PER GESTIONAR-LES

Durada: 70m A qui va dirigit: secundària, batxillerat, cicles formatius,
equip educatiu (adaptable a primària iinfantil).
Material: Cartes Objectius:

o targes
● Identificar i compartir emocions i estratègies de
d’emocions superació.
Cartolina gran, mural. ● Compartir i concretar idees sobre què fer al’escola
Post-it de colors, per sentir-nos millor
● Regalar-nos un espai de cura
targes.
● Fer vincles, fer comunitat
FASE DURAD DESCRIPCIÓ

A
10m Presentem l’objecte i expliquem les normes defuncionament
del cercle.
Fem una pregunta, diem cap a on rodaràl’objecte i
responem la pregunta.
Ronda
d’entrada Per exemple:
● Alguna cosa que has trobat a faltar de l’escoladurant
aquests dies de confinament i alguna cosa que no has
trobat a faltar?
Si ja estem acostumats a treballar en cercle, podem decidir
qui comença a respondre, i nosaltres, les persones
facilitadores, respondrequan ens toca. Si responem al final
hem d’estarmolt atents a no fer cap comentari ni cap judici
sobre les aportacions.
5m Ens movem i ens coneixem
Tots aquells i aquelles que (diem alguna
característica nostre, per ex.: que tinguin una mascota) que
s’aixequin i canviïn de lloc. Seguim fins que la majoria
estem asseguts al costat de persones diferents que les que
Activitat de
teníem a l’inici de la sessió.
mescla
15 m Per parelles
1. Com t’has sentit durant aquest temps i com et sents amb la
retrobada? Si utilitzem les cartes: les podem posar al mig
Activitat del cercle, hi ha alguna carta que representi com et sents?
principal Quina, per què?
38
2. Ho posem en comú amb una ronda no seqüencial però
donant la possibilitat que tothom parli.
10 m Tècnica 1-2-4 (pensem primer individualment (1m),

després en parelles (4m) i després en grups de 4 (5m))
1. Hi ha alguna activitat o estratègia que quan estàs
Reflexió malament et va bé per sentir-te millor? Alguna cosa
que hagis fet servir durant aquests dies, quina?
Alguna estratègia per fer a l’escola que ens faci sentir-nos
millor? (Què, com i quan?)
5m Reparteix post-it grans a cada grup, prepara un cartell on es

puguin anar penjant totes les propostes dels grups amb el
títol: ESTRATÈGIES PER A SENTIR-NOS MILLOR (o
estratègies per gestionar les nostres emocions)
2. Fes una ronda no seqüencial per anar recollint totes
les idees, demana que un representant de cada grup
expliqui la seva estratègia i que la pengin al cartell-
cartolina.
10 m Possible preguntes per a la reflexió Identificar i
expressar les emocions ens ajuda agestionar-les?
Les estratègies per gestionar les nostres emocionsles
podem generalitzar?
És important tenir espais per compartir les emocions? Per
què?
5m Fitness emocional
Ens movem per la sala, quan piquem de mans ensparem, la
persona facilitadora diu una emoció, perexemple: alegria, tothom
ha de començar a caminar amb aquesta emoció, els gestos han
de mostrar alegria. Ho seguim fent amb altres emocions, les
Energitzant bàsiques per exemple, o podem demanar al grup que qualsevol
persona, quan
vulgui pot picar de mans i proposar una emoció a

“caminar“.
39
10 m Què t’emportes del cercle que acabem de fer? (enuna
paraula)
Ronda
de
tancament
TEMPS DE CERCLE 2
COMPARTIM NECESSITATS I ACCIONS PER A DONAR-HI RESPOSTA
Durada: 60 m A qui va dirigit:

secundària, batxillerat, cicles formatius, equip
educatiu
(adaptable a primària i infantil).
Material: Cartes Objectius:
de lesnecessitats
- Augmentar el nostre coneixement i vocabularisobre les
necessitats
- Identificar les necessitats del grup i concretar
accions per donar-hi resposta
- Fer vincles, fer comunitat
FASE DURADA DESCRIPCIÓ
10m Si tinguessis un superpoder, quin t’agradaria teniri per què?
Ronda
d’entrada
5m Amanida de fruites
Asseguts en cercle. La persona facilitadora,assigna a la persona
a al seva esquerra una fruita, per exemple, poma, mira a la
següent i diu, per exemple, pera, a la següent, plàtan.
Activitat de Fa un gest indicant que segueixin la sèrie, tothom per ordre

mescla seqüencial s’assigna una fruita: poma - pera - plàtan, fins que
rodem tot el cercle.
Expliquen la consigna: quan diem “poma”, totes les persones que

són “pomes” s’han d’aixecar i canviar de lloc. Fem el mateix amb
les altres fruites. Si diem AMANIDA DE FRUITES, tothom ha de
canviar de lloc.
40
20m Tècnica 1-2-4
1. Què necessitem per donar el millor de nosaltres mateixos
aquest trimestre? (introduir què són les necessitats t’anirà
Activitat bé, pots trobar una petita introducció a les targes de
principal necessitats. Si les utilitzes, posa-les a terra al mig del cercle,
demana que tothom es passegi
un moment i les miri, ningú pot agafar cap

carta. Un cop cadascú ha decidit quines són les 5
necessitats prioritàries per ell o ella comença amb les
parelles (5m) per tal que consensuïn 5 necessitats, i després
en grups de 4 persones (5m).
Posada en comú: fes una ronda demanant a cada grup

quines són les necessitats que hanescollit, posa-les en un
papèrogaf o cartolina per fer un mural.
En parelles 5m
2. Què podem fer per donar resposta a aquestes

necessitats, demana que pensin accions concretes
(què, quan, com?)
Per exemple, si necessitem escolta:
- No interrompre quan algú parla

- Abans d’intervenir pregunta a l’altre
si ja ha acabat
- Utilitzar un objecte per regular el

torn de paraula i assegurar-nos quetothom té
l’oportunitat de fer-ho.
- ...
En el paperògraf o mural, poseu la carta o el nom de la necessitat,
a sota recolliu les idees que van sortint, penseu on ho podeu penjar
a l’aula pertenir-ho present.
5m Possibles preguntes per a la reflexió:

Ens és fàcil identificar les nostres necessitats? Hi estem
acostumats? I arribar a compromisos per donar-hi resposta? Com
ens sentim quan decidim com donar resposta a les nostres
Reflexió
necessitats de manera col·laborativa?
5m 1-2-3
Necessitaràs una persona col·laboradora per
explicar l’activitat.
Energitzant Demana a la persona col·laboradora que es posi davant teu i

digues-li que començareu a contar fins a 3, dient cadascú un
número per torn.
Tu dius 1, ell/a 2, tu dius 3, ell/a 1, tu dius 2, ell/a 3, etc., fàcil, oi?
41
Demana al grup que facin parelles i que facin la mateixa
seqüència varis cops (dient: 1,2,3 alternativament).
Torna a representar amb la persona col·laboradora. Tu piques
de mans en lloc de dir
1, ell diu 2, tu 3. Aquesta és la seqüència: gest, 2, 3, gesti, 2, 3
alternativament i seqüencialment. Demana al grup que ho faci 1
minut.
Torna a representar amb la persona col·laboradora. Ara
substituïu també el número 2. Aquesta és la seqüència (gest,
gest, 3). Demanem al grup que practiqui un minut.
Finalment, afegim un gest pel número 3. La seqüència serà gest,
gest, gest. Convida a tothoma que ho faci, els gestos de cada
parella seran diferents, cadascú ha de decidir el gest que vol
utilitzar per a cada número.
10 m Què m’emporto de la sessió d’avui?
Ronda de
tancament
TEMPS DE CERCLE 3
UNA CRISI, UNA OPORTUNITAT

Durada: 55 m A qui va dirigit:
secundària, batxillerat, cicles formatius, equip
educatiu (adaptable a primària i infantil).
Material: Objectius:
Post-its, cartolina, • Compartir idees per fer de la crisi una oportunitat.
paperògraf, mural • Concretat propostes de millora i accions.
• Si concretem accions i les duem a terme millorarà el
sentiment de pertinença del grup, la seva implicació i el
seu compromís.
• Fer vincles, fer comunitat.
42
10m Hi ha alguna anècdota que t’hagi passat durantaquests
dies que vulguis/puguis compartir?
Ronda
d’entrada
5m A/B
Fes una ronda assignant A o B a tots els integrants,
demana que s’aixequin les A, que es moguin i busquin una
cadira buida per asseure diferent a la que tenien, quan
més lluny d’on estaven millor.
Activitat de
mescla
5m Conversa en parelles:
• Diuen que una crisi és una oportunitat, se t’acut
alguna idea, alguna cosa que creus que t’ha
Activitat aportat la situació que hem viscut,
principal alguna cosa que hagis après?
15m Tècnica 1-2-4 (comença les parelles en elsentit

invers a com ho has fet abans)
• Coses que després de la COVID19
canviaria de l’escola?
• Com ho podem fer?
Dona post-its a tothom perquè puguin escriure lesidees,

tan grans com puguis, com més grans millor!
Comparteix: fes una ronda no seqüencial percompartir.
Poseu les idees en una cartolina o paperògraf.
5m La paraula crisi en japonès està formada per dos
caràcters, un vol dir perill, l’altra vol dir oportunitat, què et
suggereix?
Preguntes 危機
per a la
reflexió
43
5m Fem de mirall
En posem en parelles.
Una de les persones integrants de la parella farà
Activitat moviments, gestos, l’altra persona li ha de fer de mirall,
energitzant fent els mateixos gestos que fa la seva parella. Després
d’un o dos minuts canviem el rol,la persona imitador passa
a fer els moviment, i tornem a fer el mateix.
10 m Alguna idea que m’emporto del cercle que

acabem de fer?
Ronda de
tancament
RECORDEM QUE
Si estem en fase de post-confinament, haurem de ser creatius i creatives per adaptar l’ús de
l’objecte a la normativa, pots trobar idees aquí:
https://www.encercle.cat/wordpress/2020/06/04/lobjecte-per-parlar-i-els-cercles/
44
A TENIR EN COMPTE
Tant la ronda d’inici com la ronda de tancament són clau, ens permetrà conèixer-nos,
reconèixer-nos i (re)connectar. Poden ser només una paraula, lespersones facilitadores donem
exemple i, en els primers cercles que fem, som els primers o primeres en respondre, si ho fem
breu estem dient al grup que també ho faci així. També està bé fer de models pel que fa a les
normes: no diem res si no tenim l’objecte. En les activitats principals o preguntes del tema a
treballar, són els membresdel grup els que donen el seu punt de vista i comparteixen idees i
aportacions.
IMPORTANT
Si no disposes del temps marcat per a cada cercle, pots dividir-los en dues sessions però no
t’oblidis de fer una ronda de tancament, ajuda a integrar l’experiència.
ADAPTACIONS
Adaptant les preguntes, escollint només les emocions bàsiques (tristesa, alegria, ràbia, enuig,
por, fastig) i parlant específicament d’alguna necessitat, i canviant la durada de les activitats
pots adaptar aquests cercles per a primària iinfantil.
Si utilitzes les targetes d’emocions, pots adaptar les preguntes: hi ha alguna carta que
representi com t’has sentit aquests dies? El cavall? La girafa? El gat? El goril·la.la? Mira-les
bé...Permet que les persones es passegin pel cercle durant uns minuts per mirar les cartes
abans de començar l’activitat. Després demana que s’asseguin, comentin en parelles, primer, i
després, comenceu a compartir per l’ordre establert.
Recordem que cada il·lustració pot suggerir emocions diferents a cadascú.
Pots trobar les cartes d’emocions i necessitats aquí:

http://educacio.gencat.cat/ca/actualitat/escolasegura/recursos/educacio-
digital/joaprencacasa/aprenem-conviure/reconeixement-emocions-necessitats
45
46
DISSENYA EL TEU PROPI CERCLE
Parla amb intenció

Escolta amb atenció
Cuida el benestar del cercle
47
Tota la informació que hem incorporat en relació amb els CERCLES va dirigida a donar
idees sobre les característiques del cercle però també per a que cadascú pugui dissenyar-
ne de propis, adaptats a les necessitats de cada grup.
Cercles per l’acollida al setembre, per a l’acompanyament a tutoria, als projectes, a les
matèries, cercles per l’equip educatiu i les famílies. La metodologia de cercle pot ser una
de les metodologies centrals que ens ajudarà a crear comunitat, millorar el sentiment de
pertinença i generar un clima amable per escoltar i ser escoltats.
Una escola restaurativa és una escola que escolta, capaç de generar espais segurs i de
confiança per fer-ho.
Ara més que mai aquesta metodologia pot ajudar-nos a compartir, a reconèixer-nos,
connectar, fer vincles, identificar necessitats i mirar de donar-hi resposta, a promoure la
capacitat resilient de cadascú i de la comunitat.
Hem aprofundit sobre les idees clau a tenir en compte per fer-los, hem compartit algun
cercle ja dissenyat perquè serveixi d’inspiració. Ara, aportem recursos per a que cadascú,
un cop consultada tota aquesta informació, en pugui dissenyar un a mida, tenir la
informació clau i més teòrica de com fer-los és important, però serà imprescindible que els
cercles que fem donin resposta a les característiques de cada grup, cada cercle, doncs,
serà un cercle a mida fet i pensat per una situació concreta i un grup concret.
En aquest document trobaràs:
1. Una síntesi de les fases del temps de cercle.

2. Una plantilla per poder dissenyar un cercle.
3. Preguntes per a les rondes d’inici i rondes de tancament.
4. Activitats de mescla i energitzants.
5. Una infografia sobre les tècniques a utilitzar en l’activitat principal.
48
1. SÍNTESI DE LES FASES DEL TEMPS DE CERCLE
Ronda d'entrada. Cada cercle comença amb una ronda d'entrada utilitzant l’objecte
per parlar de manera seqüencial. Això fa que tothom s’hi involucri dient el seu nom
(si encara no ens coneixem) i faci alguna contribució personal segons l’enfocament
delcercle aquell dia i de la pregunta que fem.
Activitat relacional. Té l'objectiu de crear oportunitats perquè les persones es
relacionin amb tot el grup de manera flexible, promovent elconeixement i la
connexió entre tots i totes. Facilita el trencament de barreres i la generació d’un
clima en què els “grupets petits i exclusius” no tinguin pràcticament possibilitatde
desenvolupar-se. Són activitats per passar-nos-ho bé i moure el grup per generar
noves connexions pro-socials. Es proposa fer aquestes activitats relacionals
prèviament a l’activitat principal amb l’objectiu de generar noves agrupacions que es
derivin de l’activitat relacional proposadao joc.
Activitat principal. Aquesta fase se centra en un tema particular (educació sòcio-
emocional, relacional, tutoria, sobre un tema de la matèria que estem treballant,
etc.). És interessant que l’activitat la femen petits grups o en parelles o utilitzant
alguna tècnica cooperativa específica: 1,2,4, piràmide, carrusel, cercles concèntrics.
La persona facilitadora explica els objectius de l’activitat i lametodologia al grup,
munta els grups de treball cooperatiusde manera flexible (per això va molt bé fer
una activitat de mescla prèvia) i gestiona els temps: avisa del temps que tindran
per fer l’activitat i avisa quan faltin uns 2 minuts peracabar l’activitat, utilitzant el
senyal per trobar la calma.
L’activitat principal podria ser fer una o dues rondes de paraules sobre un tema
(cercle senzill), aleshores podemseguir amb les rondes seqüencials amb l’objecte.
Reflexió. Després d’aquestes activitats donem un temps per a la reflexió i posada
en comú del que hem treballat en l’activitat.En aquesta ronda de paraules no cal
utilitzar l’objecte i ho podem fer en format “crispetes” vol dir que sense un ordre
preestablert els membres de cada grup o un dels seus representants posa en comú
allò que han treballat.
Activitat Energitzant. Es proposen activitats que impliquin moviment corporal i joc.
No s’ha de descartar passar-ho bé i riure tots junts/es i promoure el moviment físic.
En funció de l'activitat principal, les dinàmiques emprades i el temps, aquesta fase
es pot fer ono. Però tenir un moment de distensió i gaudi és del tot recomanable!
Ronda final. En la ronda final o de tancament implica una ronda de paraulaamb

l’objecte per parlar de manera seqüencial, on s’invita a tothom a centrar-se en allò
que s'emporta del cercle amb preguntes similars a: alguna cosa que m’emporto del
cercle d’avui?, alguna idea nova que m’emporto a casa avui?, alguna cosa que
m’interessa aprofundir?, etc.
49
2.PLANTILLA TEMPS DE CERCLE
Títol:
Durada: A qui va dirigit:
Material: Objectius:

Ronda
d’entrada
Activitat de
mescla
Activitat
principal
Preguntes
per a la
reflexió
Activitat
energitzant
Ronda de
tancament
A TENIR EN COMPTE:
ADAPTACIONS:
RECURSOS ASSOCIATS:
50
3.POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES D’INICI
Les preguntes per a les rondes d’inici les poden decidir i fer les persones
facilitadores del cercle i escollir-les en funció del tema que es treballarà en el
cercle i del seu objectiu.
Però també pots:
- Imprimir les fitxes i posar-les en una caixa, demanar algú del grup que
tregui una fitxa i que faci la pregunta.
- Muntar cubs amb les preguntes, tirar el cub abans de començar el cercle i
fer la pregunta que surti.
- Demanar al grup que pensi preguntes per a les rondes d’inici i de
tancament, que en faci fitxes i/o daus. Recorda revisar-les abans d’utilitzar-
les. Totes les preguntes han de ser respectuoses!
Implicar al grup és coresponsabilitzar-lo en el funcionament del cercle i la sessió.
PER PROMOURE CONEIXEMENT MUTU
Una cosa que m’hagi Un menjar que t’agradi? Una cosa que t’agrada fer
agradat de les vacances. (menjar, esport, música, els caps de setmana?
(del cap de setmana, pel·lícula, actor/a, etc.)
aquest pont, el dia d’avui,
etc.)
Què t’agrada més el mar o Un valor que t’agrada que Quin esport d’aventura
la muntanya, t’agraden tinguin els teus amics/les t’agradaria fer?
igual, per què? teves amigues?
Una cosa que t’agrada de Una joguina que t’agrada Una peça de roba que
l’escola/l’estona molt o una joguina que t’agrada posar-te?
d’esbarjo/la classe? t’agradava molt quan eres
petit/a?
...
51
AFIRMACIÓ
Quin és l’origen del teu Una cosa que se’t dona Una habilitat que tinc
nom? (aquesta pregunta bé fer? és
caldrà preparar-la abans).
Una cosa que he après a Una valor que tinc és Si fossis

fer últimament és series per què?
(planta, estació de l’any,
color, etc.)
...
IMAGINACIÓ
De quin color pintaries el Amb quin personatge Posa-li un títol de

dia d’avui (la classe, la famós passaries un cap pel·lícula a la teva
teva habitació, etc.)? de setmana? setmana (dia, mes,
curs,...).
Si tinguessis un Que t’enduries a una illa On t’agradaria viure?

superpoder, quin tindries i deserta?
per què?
Quin nom li posaries a un Si fossis una gota d’aigua En quin moment històric
amic imaginari? Per què? on t’agradaria anar a t’hagués agradat viure?
parar?
52
EMOCIONS
Avui em sento..... Una emoció que hagis Com et sents quan

tingut en els últims tres
dies
Alguna cosa que t’hagi fet Quan estàs què ...

en els últims t’ajuda a sentir-te millor?
dies?
RELACIONS
Una qualitat que valores Quin valors t’agrada que Alguna cosa que t’agrada
d’un/a amic/a? tinguin els teus del grup classe?
amics/amigues?
Una persona que t’estimis De la teva família, a qui et T’és fàcil dir-li a les
i una característica que li sembles? En què? persones que estimes que
valores? les estimes? Per què?
Quan ho fas com et
sents? A tu t’agrada que
et diguin que t’estimen?
...
EXPECTATIVES
Alguna cosa que Alguna cosa que

t’agradaria aconseguir t’agradaria aconseguir a la
aquest trimestre (mes, dia, classe de ?
any, curs)? ...
...
53
ESPECÍFIQUES PER MATÈRIES
Si les matés fossin un Si fos una figura En quin període històric

gelat, quin gust tindrien? geomètrica quina m’agradaria haver viscut i
(pots fer-ho per a m’agradaria ser? per què?
qualsevol matèria)
... ...
Si fos un instrument Si fos una cèl·lula del cos, Si el projecte de fos

musical quin m’agradaria quina seria? Per què? un color, de quin color
seria?
ser i per què?
...
POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES DE

TANCAMENT
Una cosa/idea que t’emportes En una paraula, què Aquest cercle

del dia/cercle/classe d’avui? t’emportes del cercle m’ha servit
d’avui? per....
Aquest cercle m’ha fetpensar... Compartir

l’experiènciade cercle
ha estat...
...
54
4. ACTIVITATS DE MESCLA I ENERGITZANTS
Les activitats que llistem a continuació es podran realitzar en funció del número
de persones del grup i de la distància física de seguretat de cada moment. Totes
es poden adaptar, però en si mateixes requereixen atenció i són divertides, poden
provocar que tendim a apropar-nos més del compte en fer-les, per això, si cal,
abans de començar haurem de recordar les normes de seguretat, i mentre les
estem fent també.
A/B
Fes una ronda assignant A o B a tots les persones del grup, demana que
s’aixequin les A,que es moguin i busquin una cadira buida per asseure diferent a
la que tenien.
VERD i VERMELL
Fes que cadascú s’assigni un dels dos colors: VERD o VERMELL.
Invita els “VERDS” a posar-se drets i moure’s a la cadira buida que hi hagi a la
seva esquerra.
És clar que hi ha infinites variacions:
• Invita a que s’aixequin i canviïn de llocs els “VERMELL”
• Convida UN COLOR que es mogui DOS LLOCS a la seva dreta.
• Assigna més colors diferents i dona diferents indicacions perquè canviïn de
lloc.
55
TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE...
• El facilitador retira la seva cadira i es posa al mig del cercle

• Diu “tots aquells i aquells que…” i diu una característica (tinguin els
cabells llargs, tinguin un animal domèstic a ca seva, ..)
• Els que compleixen la característica s’han d’aixecar i canviar de lloc. No
val asseure’s al mateix lloc ni als dos més propers del costat.
• El que es queda sense cadira passa enmig i passa a fer “el vent bufa per
…”
Variacions:
Demanar que els que tenen una característica s’aixequin i es canviïn de lloc,
sense treure cap cadira, ni posar-nos al mig.
No cal que sigui una característica, pot ser quelcom que els agradi: tots aquells
que els agrada passejar per la muntanya, tots aquells que els agradi la paella,
etc.
AMANIDA DE FRUITA
Els participants estan asseguts en cercle.

El facilitador mira i assenyala a la persona a al seva esquerra i diu poma;
mira a la següent i diu pera, a la següent plàtan.
Fa un gest indicant que segueixin la sèrie poma - pera - plàtan, fins que
tothom té una fruita assignada.
Si diem “poma”, tots els que són “pomes s’aixequen i canvien de lloc. Fem
el mateix amb les altres fruites. Si diu AMANIDA DE FRUITA, tothom ha
de canviar de lloc
Variacions:
Podem canviar i de categories (tipus de bolets, tipus de llegums, tipus de mitjans
de transport, colors, gèneres de pel·lícules, llibres, etc.).
56
ORDENEM-NOS PER…
Demanem al grup que tothom es posi dret i que s’ordeni en funció d’alguna
categoria que ara direm, però ho han de fer sense parlar!.
Per exemple:
• Segons la data de naixement

• Segons la talla de les sabates
• Segons el nombre de viatges en avió que han fet en el darrer any
• Segons el seu color preferit
• ...
Les agrupacions no tenen perquè ser racionals, basta que es basin en un acord
del grup.
Es tracta que s’asseguin de nou amb l'ordre que es deriva de l’activitat.
JO MAI HE ...
• Traiem una cadira del cercle, i ens posem al mig del cercle.
• La persona que està al mig del cercle, diu: “Jo mai he … “, visitat Rússia,
per exemple. Tots els que mai han fet això, s’aixequen i es canvien de
lloc.
• El que queda sense cadira passa enmig i diu una condició nova per al
canvi de lloc. “Jo mai he….”
Variacions:
Per menjar, m’agrada...; en el temps lliure m’agrada … Es pot demanar als
participants una llista de preguntes d’aquest tipus, per anar fent, conèixer-nos
millor i moure’ns de lloc.
57
FITXES ACTIVITATS ENERGITZANTS
123, GEST-2-3, GEST-GEST-3, GEST-GEST-GEST

Necessitaràs un col·laborador/a per explicar l’activitat.
• Demana al teu col·laborador que es posi davant teu i digues-li que

començareu a contar fins a 3, dient cadascú un número per torn.
• Tu dius 1, ell/a 2, tu dius 3, ell/a 1, tu dius 2, ell/a 3, etc., fàcil, oi?
• Fes parelles amb el grup i demana’ls-hi que vagin fent el mateix.
• Ara explica la següent fase, piques de mans (substitueixes verbalitzar l’1 pel
gest), el teu col·laborador diu 2, tu dius 3, ell pica de mans, tu dius 2, etc.
• Explica la següent fase: tu piques de mans en lloc de dir 1, el teu
col·laborador es toca el cap en lloc de dir 2, etc.
• Ara explica l’última fase del joc, afegeix una acció, un gest pel número 3 així
que tota la seqüència serà amb gestos i no amb números (picar de mans,
tocar-se el cap, rascar-se el genoll). Convida a tothom a que ho faci, els
gestos de cada parella seran diferents, cadascú ha de decidir el gest que
vol utilitzar per a cada número).
FORMES DE CAMINAR
1. Fes grups de 6 persones.
2. El primer de la filera es posa a caminar d’una manera concreta i en
aquest primer moment serà el model a seguir.
3. El segon el segueix, i tota la fila també, mirant de caminar com la persona
que tenen al davant.
4. Quan ha fet un parell de voltes, el primer passa a darrera i ara és el que
era segon qui fa de model i el següent de la filera observa i imita la seva
forma de caminar.
No cal caminar de manera estranya. És un exercici d’observació.
Variacions:
• Els i les imitadors/es són un parell o més.

• El qui camina pensa en una manera particular de caminar, no en la seva.
• Per parelles, tots i totes fa l’exercici. Quan el facilitador/a diu GIRA giren
rols; quan diu ATURA, s’aturen, caminen una mica i cerquen noves
parelles.
58
COMPTAR COM SI FÓSSIM NOMÉS UN/A
• Asseguts o drets en cercle, el grup prova de comptar fins a deu (o a vint!)

com a grup.
• Únicament una persona pot dir cada un dels nombres.
• Es comença a comptar 1, 2 ...
• Si dues o més persones diuen un número al mateix temps, s’ha de tornar a
començar.
FEM DE MIRALL
En posem en parelles.
Una de les persones integrants de la parella farà moviments, gestos, l’altra persona
li ha de fer de mirall, fent els mateixos gestos que fa la seva parella. Després d’un
minut canviem el rol, la persona imitadora passa a fer els moviment, i tornem a fer
el mateix.
59
SÍL·LABES ACTIVES
1. Els participants estan drets en cercle.
2. La primera persona diu el seu nom i, per cada síl·laba fa un gest (moure
les mans, tocar-se el cap, pica de mans, per exemple). Els altres
repeteixen les síl·labes i fan els gestos.
3. La segona persona diu el seu nom de la manera indicada, el grup repeteix
el nom i gestos i, a continuació va dient el nom i gestos dels que ho han
dit abans
Molt bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix.
Variacions: fer només un gest per nom.
NOM-QUALITAT POSITIVA
• Els participants estan drets en cercle.

• La primer persona diu el seu nom i una qualitat positiva que comenci pel
seu nom, per exemple: Sílvia-Sàvia. El següent repeteix el nom i la
qualitat de la primera persona que ha parlat i seguidament diu el seu nom
i una qualitat positiva seva que comenci per la mateixa lletra que el seu
nom, per exemple: David-Divertit. El tercer va sumant, i així
consecutivament.
Bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix!
Variacions: es pot fer només amb una afició, i fent-ho gestualment.
60
5.TÈCNIQUES PER A L’ACTIVITAT PRINCIPAL
61
62
INFOGRAFIES
63
64
65
66
PAUTA OBSERVACIÓ PER A L’AVALUACIÓ DELS CERCLES QUE FEM
El feedback es una bona eina per consolidar i millorar les competències facilitadores, aquest
registre observacional pot servir si tenim l’oportunitat de comptar amb alguna persona
observadora, però també pot ser útil per donar-nos auto-feedback sobre què hem fet, com ho
he fet, què ens ha funcionat i què podem millorar. Útil quan comencem a facilitar cercle.
Independent de si som dues persones facilitadores o una, el que es proposa ésque cadascú
ompli aquest registre, la seqüència del feedback comença per la retroalimentació pròpia i en
segon lloc la retroalimentació de la persona observadora.
1=gens; 2=poc; 3=bastant; 4=molt
Data: Escola: Curs:
Estratègies de la persona facilitadora 1 2 3 4

Ha realitzat un disseny previ del cercle a desenvolupar?
Quin era el objectiu del
cercle:
Ha donat temps perquè el grup, de manera cooperativa, es
pogués asseure en cercle?
El cercle resultant ha estat un cercle on tothom podia veure a
tothom, assegut al mateix nivell o a terra?
Ha realitzat una introducció càlida sobre el tema a tractar en el
cercle?
Ha explicat què és l’objecte que dona la paraula i com s’utilitza?
Ha explicat les normes del cercle, o les ha consensuat amb elgrup a
partir de les necessitats?
Ha introduït la senyal per trobar la calma?
Ha respectat la no participació?
Ha gestionat el temps de les fases del cercle i les activitats
Ha verbalitzat la necessària corresponsabilització de tothom
perquè el cercle funcioni?
Ha felicitat al grup per la seva feina?
Ha agraït la participació a tothom?
67
Sobre el cercle 1 2 3 4
Ronda inicial: ha realitzat una pregunta clara i adaptada al nivell
de les i els alumnes per a la ronda inicial
La pregunta inicial feia referència a l’objectiu a treballar?
La pregunta inicial pretenia ampliar el coneixement mutu?
S’ha inclòs una dinàmica de mescla?
L’activitat principal donava resposta a l’objectiu del cercle?
L’activitat principal estava dissenyada utilitzant una tècnica
cooperativa?
Quina?
S’ha donat temps a la reflexió sobre l’activitat principal?
En la reflexió s’ha promogut la participació de tots i totes les

alumnes?
Com
S’ha fet una dinàmica energitzant?
Quina?
Si s’ha facilitat un cercle de diàleg, les preguntes formulades han
estat obertes, no exclusives i comprensibles pel grup?
Hi ha hagut alguna incidència, quina?
Com s’ha resolt?
Altres aspectes a tenir en compte
FEEDBACK GENERAL
68
(autofeedback i feedback de la persona facilitadora)
69

Cercles Restauratius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cercles Restauratius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EN CERCLE

Quan innovar l’escola és humanitzar-la

Formació de facilitadors/es en l’àmbit educatiu

Sub-direcció General de Suport i

1. Pràctiques proactives ..................................................................................................4

2. Objectius bloc 1 ............................................................................................................6

3. La piràmide de l’Enfocament Restauratiu Global.....................................................7

4. Temps de cercle i cercles de paraula ........................................................................9

5. Altres tipus de cercles proactius .............................................................................13

7. Tipus de preguntes per als cercles de paraula ......................................................14

8. Idees clau del bloc 1 ..................................................................................................16

• L’objecte passa de mà en mà de manera seqüencial en general cap a l’esquerra.

no hi han participat que ho facin.

Recursos associats: Podeu trobar infografies associades a l’ús de l’objecte a l’Annex i a

1.3. El senyal per aturar-se, trobar la calma, concentrar-nos...

• Un menjar (música/postres/etc.) que t’agradi (i per què)? (el perquè, el

Recurs associat: Podeu consultar dinàmiques de mescla a l’Annex, en el document:

Activitat 3. Restaura…. què?

3. La piràmide de l’Enfocament Restauratiu Global

L’Enfocament Restauratiu Global es fonamenta en:

Recurs associat: Webinar DENIP21 (26´)

• Pràctiques proactives: cercles de creació de grup.

Activitat 4. Provenció i prevenció

4. Temps de cercle i cercles de paraula4

Recurs associat: Cartes de necessitats (Annex i CERERE)

Aspectes a tenir en compte:

Activitat 7: Clima o Tasca?

5. Altres tipus de cercles proactius

6. Què és un cercle i què no és un cercle?

L’estructura física de cercle ens permet:

7. Tipus de preguntes per als cercles de paraula

Teniu exemples de preguntes per a les rondes inicials en el document “Dissenya el

Tasca 2a: Dissenya un cercle de paraula.

Activitat 9: Anem a una?

Activitat 10. Què m’emporto?

• Una cosa que m’ha agradat o he après avui (o aquesta setmana).

• Quelcom positiu que m’emporto de l’experiència d’avui?

• Una idea que m’ha agradat/fet pensar/que vull aprofundir?

8. Idees clau del bloc 1

1. Crear activament espais que afavoreixen el coneixement mutu de les persones

a. Generen connexions prosocials com a factors de protecció

c. Donen veu a totes les persones, promovent l’escolta i el respecte a la

Temps de Cercle i Reunions en Cercle. Belinda Hopkins

V. Rul.lan. Círculos de diálogo. Revista Convives. Monográfico núm. 21.

En aquest monogràfic de la revista “Convives”, hi trobareu molts articles interessants i un

10. Pàgines web

Una comunitat educativa restaurativa i resilient. Projecte de convivència xtec.

Institut per a la convivència i èxit escolar. Balears

11. Referències bibliogràfiques

Boqué, M. C. (2020). Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de los

Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: CEAC-Planeta.

Cartes d’emocions i necessitats ....................................................................... 21

CARTES D’EMOCIONS I NECESSITATS

Exemple cartes d’emocions

Exemple cartes de necessitats

UNA COMUNITAT EDUCATIVA RESTAURATIVA I RESILIENT

• Idees clau per fer un cercle

Si utilitzeu aquest enllaç: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/una-

IDEES CLAU PER FER UN CERCLE

Acceptar i respectar la diferència és una d’aquelles virtuts sense les quals

Els cercles són espais segurs per explicar històries.

Cercles senzills Temps de cercle

El cercle és un espai segur i de confiança per compartir històries, emocions, necessitats, en