Quadern de Treball Temps de Mediació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 127
Quadern de treball
Temps de mediació
Sessió 1: Temps de mediació
Sessió 2: El conflicte
Sessió 3: Iniciar la mediació
Sessió 4: Compartir punts de vista
Sessió 5: Identificar interessos
Sessió 6: Crear opcions
Sessió 7: Fer pactes
Sessió 8: Tancar la mediació
Sessió 9: Mediació en acció
Sessió 10: Mediació en xarxa
Dramatitzacions
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 128
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 129
Sessió 1: Temps de mediació
Bingo: busca algú que...
EL SEU PARE O HA ESTAT NO SUPORTA PRACTICA UN HA COPIAT EN

LA SEVA MARE A L’ÀFRICA LES MENTIDES ESPORT D’EQUIP UN EXAMEN
ES DIUEN COM
ELS MEUS
NO LI AGRADA CALÇA EL CONEIX TOTS HA DEFENSAT NO TÉ MÒBIL

L’ESCALIVADA MATEIX PEU ELS SEUS VEÏNS UNA PERSONA
QUE JO D’ESCALA QUE ERA
AGREDIDA O
MOLESTADA
EL SEU COLOR HA FET RÈGIM HA NASCUT PREFEREIX FA LA MATEIXA

PREFERIT ÉS ALGUNA EN UN ALTRE ESTAR ALÇADA QUE JO
DIFERENT VEGADA CONTINENT TRANQUIL A
DEL MEU FICAR-SE EN
PROBLEMES
OBLIDA HA GUANYAT ALGUNA EN EL SEU

FÀCILMENT UNA MEDALLA VEGADA SE LI TEMPS LLIURE
LES OFENSES HA CREMAT LI AGRADA FER
EL MENJAR EXCURSIONS
PER LA
MUNTANYA
Calendari del taller

1a sessió 2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió
6a sessió 7a sessió 8a sessió 9a sessió 10a sessió
129
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 130
130 Materials per a la formació
Per què temps de mediació?
No n’hi ha prou a pensar que el món sempre ha estat ple de conflictes i a desit-
jar viure i conviure en pau, ara és l’hora d’actuar per tal d’aconseguir un planeta
més humanitzat, començant pel nostre entorn més proper.
«La humanitat és lluny d’haver exhaurit les seves possibilitats intel·lectuals, afec-
tives, culturals, civilitzacionals, socials i polítiques.»
Edgar Morin
Què és la mediació?
La mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes en què les perso-

nes enfrontades es reuneixen en presència del mediador o mediadora i, mit-
jançant el diàleg, busquen sortides al problema conjuntament.
La mediació, com veurem més endavant, té les següents característiques:
• És voluntària.
• És confidencial.
• Els acords i les decisions les prenen lliurement i responsablement les perso-
nes en conflicte.
Joc sense pistes
La cova del mig del desert

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 131
Quadern de treball Temps de mediació 131
Quin és el rol de la persona mediadora?
El mediador o la mediadora treballa activament per tal (1) d’acollir els protago-
nistes del conflicte i (2) centrar la trobada en l’exploració del problema i les pos-
sibles vies de sortida.
La persona mediadora ha d’observar alguns preceptes:
• No jutjar, no imposar sancions, no aconsellar i no donar solucions.

• Mantenir la confidencialitat, excepte en situacions de falta molt greu.
• Vetllar per tal que l’acord sigui equitatiu.
Sovint són dues les persones que actuen en comediació. En l’àmbit educatiu
això permet formar parelles alumne-alumne, alumne-professor, pare-alumne,
mare-professor, monitor-alumne...
El cofre del tresor
Qui pot ser mediador?
Qualsevol persona del centre pot formar part de la xarxa de mediadors. Ara
bé, la pràctica de la mediació requereix formació i compromís personal. En el
taller de mediació es desenvolupen habilitats i actituds per fer front als conflic-
tes dins i fora del centre.
A grans trets, les persones mediadores han de potenciar les pròpies capacitats
en relació amb:
• Dinàmica dels conflictes.

• Expressió d’emocions i sentiments.
• Eines de comunicació.
• Eines de cooperació.
• Pensament creatiu.
• Presa de decisions.
• Cultura de la pau.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 132
La mediació al nostre centre: avantatges i inconvenients
Quins beneficis aporta la mediació?
La mediació proporciona una sortida constructiva als conflictes de cada dia i,

a més a més, afavoreix:
• El creixement personal.
• La millora del clima social del centre.
• L’aprofitament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge.
• La innovació de la cultura del centre.
• La participació activa i responsable.
• El treball en equip de diferents sectors de la comunitat educativa.
• La cohesió en un món divers.
• El conreu actiu de la pau.
Com s’introdueix la mediació al centre?
El desig de gaudir d’un clima de convivència positiu i la possibilitat de madurar

com a persones són les principals motivacions a l’hora d’introduir la mediació.
L’existència d’una xarxa de mediadors es fa possible en dues etapes: formació

de mediadors i mediadores (primer any) i formalització del procés de media-
ció dins el marc educatiu (posteriorment).
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 133
En l’etapa de formació de mediadors i mediadores és important:
• Sensibilitzar el professorat, l’alumnat, les famílies i el personal d’administra-

ció i serveis oferint-los informació i convidant-los a participar.
• Seleccionar les persones que accepten el compromís inicial d’endegar la
mediació.
• Realitzar un taller de capacitació on, progressivament, es passi de la for-
mació teòrica a l’experimentació pràctica i, finalment, a la valoració dels re-
sultats obtinguts.
En l’etapa de formalització del procés de mediació és important:
• Crear una xarxa estable de mediadors i mediadores.

• Reconèixer i regular la mediació en els documents del centre (PEC, RRI,
PAT).
• Nomenar una persona que sigui l’encarregada d’activar i coordinar l’equip
de mediadors.
La mediació respecta els ritmes i les necessitats del centre i de les persones que
el formen; per això, s’introdueix a partir de cada realitat particular, mai ignorant-
la, adaptant-s’hi, reproduint-la o enfrontant-s’hi. La mediació és un procés de
transformació, o sigui, progressa integrant i construint.
Pràctica 1: Descobrir qualitats

Mira de descobrir qualitats po-
sitives en les persones que t’en-
volten i en tu mateix/a. També
en algú amb qui et costa d’en-
tendre-t’hi. T’atreveixes a dir-li
quina qualitat li valores? La teva
mirada sobre alguna persona
ha canviat? I la teva relació amb
aquesta persona?
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 134
Lectures
Boqué, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’acti-

vitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa
Sensat.
Horowitz, S. R. (1998). Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en
el ámbito educativo adolescente. Buenos Aires: Aique.
Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia.
Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 135
Sessió 2: El conflicte
Avaluació inicial
Si algú et molesta el que has de fer és...
Saviesa popular
Què entenem per conflicte?
Els conflictes són fenòmens naturals que formen part de la vida de totes les per-
sones. De vegades els conflictes són necessaris per produir un canvi. Hem de
preveure com respondrem als conflictes que sorgeixen en el dia a dia.
En un conflicte, hem de distingir-hi tres components:
• Substantius: és allò que hi ha en joc, un fet desencadenant, l’objecte de dispu-

ta, posicions, interessos...
135
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 136
• Subjectius: sentiments, percepcions, significats del conflicte, participació,

capacitats...
• Interactius: la relació entre els protagonistes del conflicte, l’evolució del con-
flicte, l’entorn, poder, comunicació...
Un conflicte es genera quan persones o grups relacionats entre si perceben que

els seus objectius són incompatibles.
No hi ha conflictes positius ni negatius, tot depèn de la manera de fer-los front.

Les respostes no violentes són les més valuoses, es basen en el diàleg i en
accions encaminades a lluitar contra el conflicte i no contra la persona.
Com responem als conflictes?
Hi ha cinc respostes bàsiques als conflictes:
• Competir: utilitzant estratègies que derrotin l’altra persona i li imposin la prò-

pia voluntat.
• Compromís: utilitzant estratègies que ens permetin obtenir una part dels
nostres interessos a canvi de cedir-ne una altra part.
• Cooperar: utilitzant estratègies que contemplin els interessos d’ambdues
parts.
• Acomodar: utilitzant estratègies de renúncia als propis objectius per tal que
l’altra persona obtingui allò que vol.
• Evitar: utilitzant estratègies de fugida, de manera que ningú no obté allò que
desitja.
Alta
COMPETIR COL·LABORAR *ASSERTIVITAT:

jo hi guanyo jo hi guanyo Comportaments dirigits a satisfer
tu hi perds tu hi perds els propis interessos.
ASSERTIVITAT
ASSERTIVITAT*
**COOPERACIÓ:
Moderada
COMPROMÍS Comportaments dirigits a satisfer

miniguanyar els interessos dels altres.
miniperdre
EVITAR ACOMODAR
jo hi perdo jo hi perdo
Baixa
tu hi perds tu hi perds
Baixa Moderada Alta
COOPERACIÓ**
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 137
La cara oculta de la festa
Has celebrat una festa amb els teus amics en el garatge de casa i, en aca-
bat, tot està per recollir. Què fas?
1. Et quedes tan sorprès que ni tan sols reacciones. T’estimes més recollir-ho
tot tu i no dir res a ningú. La festa ha estat un èxit i val més que els teus
amics se’n vagin amb un bon record.
2. Deixes el garatge tal com està i te’n vas a dormir.
3. Demanes a tothom que posi en bosses d’escombraries tot el que es pugui
llençar i després ja t’encarregaràs tu d’escombrar i de col·locar les coses al
seu lloc.
4. Et col·loques a la porta i no deixes que ningú surti fins que tot no està impeca-
ble. Qui no col·labori ja pot oblidar-se de venir a una altra festa al teu garatge.
5. Dius clarament que cal deixar-ho tot tal com era abans de la festa i dema-
nes als teus amics com creuen que s’ha d’organitzar la feina de recollida.
Macroestratègies de gestió de conflictes
Ordena les següents estratègies de gestió de conflictes col·locant a la part

superior de l’escala les que pensis que donen més llibertat de decisió i
més protagonisme a les persones que tenen el conflicte i, dessota, les que
deixen la solució del problema en mans dels altres.
+ PROTAGONISME 1
- FORMAL
2
- PROTAGONISME 7
+ FORMAL
NEGOCIACIÓ-LLEI-CONCILIACIÓ-ARBITRATGE-MEDIACIÓ-DISCUSIÓ-JUDICI
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 138
Com s’accedeix a mediació?
• Per iniciativa directa dels protagonistes.

• Enviats per participants secundaris.
• Per iniciativa de les persones mediadores.
• Designats per una autoritat reconeguda.
Quins són els primers passos abans de mediar?
1. Establir els contactes inicials.

2. Promoure credibilitat.
a. Personal
b. Institucional
c. De procediment
3. Promoure rapport (comoditat).
4. Educar sobre el procés.
5. Augmentar el compromís amb la mediació.
6. Valorar la conveniència de mediar el conflicte.
Per quins motius no s’accepta participar en una mediació?
• Manca de familiaritat amb el procés.

• Adhesió a l’esquema guanyar/perdre.
• Emocions intenses que bloquegen la comunicació.
• Preferència pels mètodes tradicionals.
Quan es desaconsella mediar?
• Algú hi assisteix coaccionat.

• La situació plantejada constitueix un delicte.
• Algú necessita assistència terapèutica.
• No es col·labora.
• Les persones encara es troben massa afectades per parlar-ne.
• El problema principal no és mediable.
• El conflicte mereix una atenció més generalitzada.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 139
Quins conflictes són mediables?
Com hem vist, no sempre és aconsellable mediar. En principi, cada centre esta-
bleix els propis límits a l’hora de posar en pràctica la mediació, especialment en
la fase experimental. A vegades s’ofereix de manera restringida als alumnes d’un
determinat cicle, o es reserven les mediacions mixtes (professor/alumne,
mare/professor, alumne/conserge...) per a més endavant. També es té molt en
compte el Reglament de Règim Interior del centre sobre la base del qual es pot
fàcilment determinar en quines situacions no s’intervindrà i en quines sí que s’ofe-
reix mediació com a via de reparació voluntària dels danys ocasionats, de
reconciliació entre les persones, d’aprenentatge de nous comportaments i d’ac-
ció preventiva sobre l’entorn on ha sorgit el conflicte. Si un cop iniciada una
mediació es descobreixen faltes greus, considerades com a no mediables, cal
aturar la mediació i informar-ne a les persones coordinadores del servei.
Pràctica 2: Dinàmica del conflicte
Descriu les fases d’un conflicte a partir d’un exemple real o inventat.
ESTANCAMENT
A
DE
AD
SE
AL
SC
C
ES
AL
AD
A
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 140
Lectures
Alzate y Sáez de Heredia, R. (1998). Análisis y resolución de conflictos. Una

perspectiva psicológica. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País
Vasco.
Cornelius, H. i Faire, S. (1996). Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos
creativamente… y disfrutar con las soluciones. Madrid: Gaia Ediciones.
Jares, X. R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convi-
vencia. Madrid: Editorial Popular, S. A.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 141
Sessió 3: Iniciar la mediació
Massa emocions en un sol dia!
Aquests adjectius reflecteixen diferents estats d’ànim i serveixen per

expressar sentiments i emocions. Diem: em sento... (emprant també
l’equivalent femení).
ABATUT APROFITAT CASCAT CONTRARIAT DESEMMASCARAT EMOCIONAT ESPONTANI

ABNEGAT APTE CAUTELÓS CONVENÇUT DESEMPARAT EMPIPAT ESPORUGUIT
ABSENT ARRISCAT CÍNIC COOPERADOR DESENCAIXAT ENAMORAT ESQUIU
ABSORT ARROGANT COBDICIÓS CORATJÓS DESENCISAT ENCABORIAT ESTAFAT
ABUSIU ASFIXIAT COHIBIT CORDIAL DESENGANYAT ENCANTADOR ESTARRUFAT
ACABAT ASSERENAT COLÈRIC CORRESPOST DESESPERAT ENCANTAT ESTIMAT
ACALORAT ASSOSSEGAT COLPEJAT CORTÈS DESFET ENCAPARRAT ESTIMULAT
ACLAPARAT ATABALAT COLPIT COVARD DESGRACIAT ENCISADOR ESTRANY
ACOLLIT ATERRIT COMBATIU CREMAT DESHONEST ENCISAT ESTRANYAT
ACOQUINAT ATÒNIT COMEDIANT CRIMINAL DESIL·LUSIONAT ENCONGIT ESTÚPID
ACORRALAT ATORDIT COMMOGUT CRÍTIC DESINFLAT ENCORATJAT ESVALOTAT
ACOVARDIT ATRET CÒMODE CRUEL DESINTERESSAT ENERVAT ESVERAT
ACTIU ATREVIT COMPADIT CULPABLE DESITJÓS ENFADAT ETIQUETAT
ADOLORIT ATRIBOLAT COMPENSAT CURIÓS DESLLIURAT ENFONSAT EVASIU
ADULAT ATURAT COMPETENT CURSI DESMAIAT ENGANYAT EXALTAT
AFALAGAT AUDAÇ COMPETITIU DÈBIL DESMORALITZAT ENGINYÓS EXCEPCIONAL
AFEBLIT AVAR COMPLAENT DECAIGUT DESOLAT ENJOGASSAT EXCITAT
AFECTAT AVICIAT COMPLAGUT DECEBUT DESTAROTAT ENRABIAT EXCLÒS
AFLIGIT AVORRIT CÒMPLICE DECENT DESTROSSAT ENTENDRIT EXCULPAT
AGITAT BABAU COMPRÈS DECIDIT DESVENTURAT ENTESTAT EXCUSAT
AGRADÓS BANDEJAT COMPROMÈS DEFALLIT DEVASTAT ENTRAMPAT EXITÓS
AÏLLAT BARRUT CONCENTRAT DEFICIENT DIFAMAT ENTUSIASMAT EXPANSIU
AIXAFAT BASQUEJAT CONCILIADOR DEIXAT DISCRET ENTUSIASTA EXPECTANT
AL·LUCINAT BÉ CONDEMNAT DELERÓS DISSORTAT ENUTJAT EXPERIMENTAT
ALACAIGUT BEL·LICÓS CONDESCENDENT DELICAT DISTRET ENVEJÓS EXPULSAT
ALARMAT BENEIT CONFIAT DENIGRAT DÒCIL ENVILIT EXULTANT
ALEGRE BENIGNE CONFORMAT DEPENDENT DOLENT ESBALAÏT FALS
ALIENAT BESCANTAT CONFORMISTA DEPRAVAT DOLGUT ESBOJARRAT FANTASIÓS
ALTERAT BLASMAT CONFORTAT DEPRIMIT DOMINANT ESBORRONAT FARSANT
ALTRUISTA BO CONFÓS DERROTAT DOMINAT ESCAMAT FART
ALLEUJAT BOIG CONQUERIT DESACORD DUBITATIU ESCANDALITZAT FASTIGÓS
AMARGAT BRAU CONQUISTADOR DESAFIANT ECLIPSAT ESCARMENTAT FASTIGUEJAT
AMISTÓS BRILLANT CONSCIENT DESANIMAT EFUSIU ESCARNIT FATAL
AMORÓS BUIT CONSENTIT DESASTRÓS EIXELABRAT ESCLAVITZAT FATIGAT
ANGUNIÓS CALMAT CONSERVADOR DESBORDAT EIXUT ESCOMBRAT FEBLE
ANIMAT CALUMNIAT CONSIDERAT DESCANSAT ELOGIAT ESGARRIFAT FEIXUC
ANTIPÀTIC CÀNDID CONSTANT DESCARAT EMANCIPAT ESGOTAT FELIÇ
APASSIONAT CANSAT CONSUMIT DESCARREGAT EMBADALIT ESPANTAT FENOMENAL
APESARAT CAPFICAT CONTAGIAT DESCOBERT EMBOLICAT ESPANTÓS FERIT
APOCAT CAPTIU CONTINGUT DESCONCERTAT EMMANDRIT ESPAVILAT FESTIU
APRECIAT CAPTIVAT CONTRADIT DESDENYÓS EMMURRIAT ESPERANÇAT FIDEL
141
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 142
FINGIT INCAPAÇ JOIÓS MILLORAT PLANYÍVOL RETRET TENAÇ

FOLL INCAUT JOVIAL MISERABLE PLETÒRIC REVERENT TENDENCIÓS
FORÇAT INCISIU JUDICIÓS MISERICORDIÓS PLORANER REVIFAT TENDRE
FRACASSAT INCITADOR JUST MODERAT PODERÓS REVOLTAT TENS
FRANC INCLEMENT JUSTICIER MOLEST POPULAR RIDÍCUL TERRORITZAT
FRED INCOHERENT JUSTIFICAT MONSTRUÓS PORUC RÍGID TÍMID
FRENÈTIC INCOMPRENSIU JUTJAT MORBÓS POSTÍS RIGORÓS TIRÀNIC
FRÍVOL INCONSTANT JUVENIL MOSQUEJAT PÒTOL RIVAL TOLERANT
FUNEST INCRÈDUL LÀNGUID MÚSTIC PRÀCTIC ROÍ TOLERAT
FÚTIL INDECÍS LEGAL NECI PRECIPITAT RONDINAIRE TORBAT
GANDUL INDEPENDENT LEGÍTIM NEGAT PREDESTINAT RUC TORTURAT
GEMEGÓS INDIFERENT LENT NEGLIGENT PREDISPOSAT RUDE TOSSUT
GENTIL INDIGNAT LIBERAL NEGUITÓS PREFERIT SABERUT TOTPODERÓS
GLORIÓS INDIGNE LINXAT NERVIÓS PREOCUPAT SACRIFICAT TRÀGIC
GOJÓS INDISCRET LITIGANT NORMAL PREPARAT SAGAÇ TRAÏDOR
GRACIÓS INDULGENT LÚCID NU PRES SALVADOR TRAÏT
GROLLER INEPTE LLAGOTER NUL PRESSUMPTUÓS SALVAT TRAMPÓS
GROTESC INESTABLE LLANGORÓS OBSESSIONAT PRESUMIT SANGUINARI TRANQUIL
GUERRER INEXPERT LLASTIMÓS OBSTINAT PRETENSIÓS SARCÀSTIC TRANSIGENT
HÀBIL INFAMAT LLEST OCIÓS PREVISOR SARDÒNIC TRASTORNAT
HARMÒNIC INFAME LLEUGER ODIAT PRIVILEGIAT SATÍRIC TREPITJAT
HEROIC INFIDEL LLIGAT ODIÓS PROBLEMÀTIC SATISFET TRIOMFANT
HIPÒCRITA INFLUENT LLIURE OFEGAT PRODIGIÓS SAVI TRIST
HONEST INFLUÏT LLOAT OFÈS PRODUCTIU SEDUÏT TURMENTAT
HONORABLE INGENU LLUÏT OFUSCAT PROGRESSISTA SEGUR UFANÓS
HONORAT INHIBIT LLUITADOR OPORTÚ PUR SENSAT ULTRATJAT
HORRIBLE INHUMÀ MADUR OPORTUNISTA PUSIL·LÀNIME SENSIBLE ÚNIC
HORRIPILANT INJURIAT MAGNÀNIM OPRIMIT QUEIXÓS SENTENCIAT UNIT
HORRORITZAT INOBLIDABLE MAGNÍFIC OPTIMISTA QÜESTIONAT SENZILL USAT
HOSTIL INOFENSIU MAL·LEABLE ORGANITZAT RABIÓS SERÈ ÚTIL
HUMIL INQUIET MALALT ORGULLÓS RANCUNIÓS SERIÓS UTÒPIC
HUMILIAT INQUISIDOR MALAMENT ORIGINAL RAR SERVICIAL VA
IDEALISTA INSÀ MALASTRUC OSTENTÓS REALISTA SERVIL VACIL·LANT
IDIOTA INSACIABLE MALEÏT PACIENT REBEL SEVER VAGUE
IGNORANT INSATISFET MALENCONIÓS PACÍFIC REBOTAT SIMPÀTIC VALENT
IL·LUMINAT INSENSAT MALICIÓS PANXACONTENT RECELÓS SIMPLE VALERÓS
IL·LÚS INSENSIBLE MALMIRRÓS PARALITZAT RECEPTIU SINCER VALUÓS
IL·LUSIONAT INSIGNIFICANT MALPARLAT PARSIMONIÓS RECOMPENSAT SOBRI VANITÓS
IMBÈCIL INSISTENT MALTRACTAT PATIDOR RECONCILIAT SOCIABLE VEHEMENT
IMMORAL INSOFRIBLE MALVAT PEDANT RECONEGUT SOFISTICAT VENCEDOR
IMPASSIBLE INSOLENT MALVIST PENEDIT RECONFORTAT SOL VENJATIU
IMPÀVID INSPIRAT MANDRÓS PENJAT RECRIMINAT SOMIADOR VERGONYÓS
IMPERTINENT INSULTAT MANIÀTIC PENSARÓS REDIMIT SORNEGUER VETAT
IMPERTORBABLE INSUPORTABLE MANIPULADOR PERDEDOR REHABILITAT SORPRÈS VEXAT
IMPETUÓS INTERESSAT MANIPULAT PERDUT RELEGAT SORRUT VICIÓS
IMPLICAT INTIMIDAT MANSOI PERILLÓS RENDIT SOSPITÓS VIL
IMPOPULAR INTRANQUIL MANYAC PERJUDICAT RENOVAT SOTMÈS VILÀ
IMPORTANT INTRÈPID MARCIT PERMISSIU RENYAT SUBLIM VIRTUÓS
IMPORTÚ INÚTIL MAREJAT PERPLEX REPELENT SUBVERSIU VOLUBLE
IMPORTUNAT INVÀLID MARRIT PERSEVERANT REPRIMIT SUPERB VULNERABLE
IMPOSAT INVULNERABLE MÀRTIR PERSPICAÇ REPUDIAT SUPERFICIAL XIMPLE
IMPOTENT IRAT MEDITABUND PERTORBAT REPUGNANT SUPERFLU
IMPREGNAT IRÒNIC MELANGIÓS PERVERS REPULSIU SUSPICAÇ
IMPRESSIONAT IRRAONABLE MENTIDER PESAT RESERVAT TACITURN
IMPRUDENT IRREFLEXIU MENYSPREABLE PESSIMISTA RESIGNAT TAFANER
IMPULSIU IRREVERENT MENYSPREAT PIETÓS RESISTENT TEMERARI
IMPUR IRRISORI MERAVELLÓS PLÀCID RESPECTUÓS TEMORENC
INABASTABLE IRRITAT MESQUÍ PLAENT RESPONSABLE TEMPERAT
INACCESSIBLE ISOLAT METÒDIC PLANER RESSENTIT TEMPTAT
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 143
Com gestionem les emocions i els sentiments

a l’inici de la mediació?
En tot conflicte les emocions i els sentiments hi són presents. D’entrada indi-
quen que alguna cosa no funciona com voldríem i el malestar ens motiva a bus-
car-hi una solució amb l’objectiu de sentir-nos millor.
Identificar com ens sentim en una situació determinada ens ajuda a comprendre
més clarament què ens afecta de debò i quins són els veritables interessos en
joc. Quan algú diu: «no m’esperava que tu m’insultessis», en realitat el problema
de fons no és tant l’insult com el sentiment contradictori que provoca l’estima-
ció per la persona que l’ha proferit.
Els mediadors i mediadores tenen en compte els sentiments i deixen espai per-
què les persones en conflicte puguin ventilar-los.
Si una persona està massa afectada o fora de control, no és un bon moment per
iniciar la mediació, ja que no està en disposició de reflexionar amb tranquil·li-
tat, i li deixarem un temps per tal que es calmi.
Si sospitem que la manifestació de les emocions té per objectiu aconseguir que

els mediadors prenguem partit per la seva història, igualment deixarem a la per-
sona un temps per tal que s’assereni.
Desconnectar la bomba
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 144
Quins són els moviments d’un procés de mediació?
El procés de mediació està ben estructurat en una sèrie d’etapes que, segons
els diversos autors i autores reben diferents denominacions. En qualsevol
cas, no es tracta d’etapes estàtiques ni lineals. El procés de mediació pot anar
endavant i endarrere tants cops com faci falta. Una etapa requerirà un treball
minuciós en un conflicte determinat, mentre que en un altre necessitarà menys aten-
ció. De totes maneres, mai no ens saltarem cap dels moviments més importants.
1. EL CONFLICTE → Prèviament
2. INICIAR LA MEDIACIÓ → Via d’entrada
3. COMPARTIR PUNTS DE VISTA → El passat
4. IDENTIFICAR INTERESSOS → El present
5. CREAR OPCIONS → El futur
6. FER PACTES → Via de sortida
7. TANCAR LA MEDIACIÓ → Posteriorment
Quins aspectes pràctics cal preveure a l’hora d’organitzar

una trobada de mediació?
• Espai on es realitza la mediació.

• Horari de reunió.
• Durada de la trobada.
• Nombre de trobades previstes.
• Conducció del procés.
Quins són els objectius de la fase inicial de la mediació?
• Acollir els protagonistes del conflicte.

• Presentar-nos.
• Agrair-los l’assistència i felicitar-los per l’opció del diàleg.
• Crear expectatives positives sobre la tasca que realitzarem.
• Explicar les característiques de la mediació.
• Explicar clarament les normes perquè el procés funcioni.
• Aclarir el rol mediador com a conductor de la trobada.
• Guanyar credibilitat i confiança.
• Donar un temps perquè les persones puguin asserenar-se.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 145
• Crear un clima de treball constructiu i un to correcte.

• Subratllar la dependència mútua.
• Obtenir un compromís inicial envers la mediació.
Quines són les característiques de la mediació?
• Confidencialitat: els mediadors no parlen mai d’allò que succeeix a la sala de

mediació
• Voluntarietat: tothom participa lliurement en un procés de mediació.
• Lliure presa de decisions: els protagonistes del conflicte prenen les pròpies
decisions sense cap tipus de coacció.
• No-poder del mediador/a: no pot imposar cap sanció, ni obligar a complir els
pactes.
• Multiparcialitat: el mediador es preocupa per igual dels interessos de cadas-
cun dels protagonistes del conflicte.
• Si la mediació no funciona sempre es poden buscar altres recursos.
Quines són les normes de la mediació?
• Parlar per torns i escoltar sense interrompre.

• Parlar sincerament i sense ofendre els altres.
• Cooperar en la recerca de solucions.
Tot té solució!
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 146
La veritable història de...
Llegeix atentament aquesta història i, després, mira de deduir la resposta a les

preguntes.
La Verònica sortia de l’institut el dia de l’accident que la va deixar marcada per

sempre. Els seus amics i amigues, al principi, l’anaven a veure en plegar. Deien
que no semblava la mateixa, abans era tan activa, sempre amunt i avall, una
mica eixelebrada i tot. Ara fa llàstima veure-la tan quieta. No tornarà mai més
a l’institut i s’ha venut la moto. Volia ser metgessa, però ara és impossible.
a) Quan de temps calcules que fa de l’accident?

b) Sobre quina hora creus que els companys anaven a veure-la?
c) Amb quina freqüència diries que l’anaven a veure?
d) Creus que ara encara hi van?
e) Per què han deixat d’anar-hi?
f) Creus que arran de l’accident la Verònica va quedar impossibilitada?
g) Quina mena de problema pot tenir?
h) Creus que ella va tenir la culpa de l’accident?
i) Per quin motiu penses que no tornarà a l’institut?
j) La Verònica era una estudiant de l’ESO o de batxillerat?
k) Quina edat devia de tenir el dia de l’accident?
l) Per què no pot ser metgessa?
La subhasta
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 147
Què són les percepcions?
Cada persona té un punt de vista

particular sobre la realitat: n’és la se-
va percepció. Generalment, les primeres
narracions d’un conflicte són molt
tancades i la feina dels mediadors
consisteix a treballar sobre aquests
punts de vista per tal d’obrir les histò-
ries i permetre’n noves lectures. A poc
a poc, s’avança cap a la construcció
d’una narració on hi tinguin cabuda
els elements més significatius per
a cada persona.
Pràctica 3: Diferents percepcions sobre la mateixa situació

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 148
Lectures
Diez, F. i Tapia, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Buenos

Aires: Paidós.
Martínez de Murguía, B. (1999). Mediación y resolución de conflictos. Una
guía introductoria. México: Paidós.
Six, J. F. (1997). Dinámica de la mediación. Barcelona: Paidós.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 149
Sessió 4: Compartir punts de vista
Endevina, endevineta
La roda de la fortuna
1 2 3
4 5 6
Atenció, un parany!
Sempre fas el mateix!

D’ella t’ho pots esperar tot.
Tothom em té mania!
Aquí no hi ha bon ambient.
Tot t’ho tires a l’esquena!
Si segueixes així, jo passo.
Abans les coses eren diferents.
Saps perfectament per què ho dic.
Uf! L’empatia
149
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 150
El mirall
Els pensaments no s’endevinen
Resposta passiva Resposta agressiva Resposta assertiva
jo... (nom de la persona a qui ens dirigim)

quan... (descripció de la situació) MISSATGE
sento que... (com ens afecta) ASSERTIU
i voldria... (saber què en penses? què hi podríem fer?)
Què ha passat?
En el moment d’entrar de ple en l’exploració del conflicte, fem una ullada al pas-
sat no pas amb la intenció de determinar qui ha originat el conflicte o qui té més
raó, sinó amb la idea de precisar al màxim la situació. Per això, concedim a cada
persona un temps ininterromput per explicar els seus punts de vista als media-
dors. L’objectiu primordial és augmentar la comprensió del conflicte per part de
tots els presents.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 151
En aquest temps ininterromput es tracta de:
• Ventilar sentiments i disminuir tensions.

• Legitimar els participants.
• Crear interdependència.
• Emmarcar el conflicte.
• Determinar si s’han intentat solucions i com han resultat.
• Crear un clima de respecte mutu.
• Educar en el diàleg, la cooperació i el compromís.
Com explorem el conflicte?
Com hem dit, cada persona disposa d’un torn de paraula per narrar la seva
història. A partir d’allò que ens expliquen els protagonistes del conflicte reunim
una primera informació que poc a poc anem filtrant, o el que és el mateix, des-
triant allò que sembla més important i productiu de cara al futur.
També preguntem a cada persona com li afecta la situació i què signifiquen per a
ella alguns dels temes que van sorgint. Demanem aclariments sobre aquells
aspectes que queden imprecisos i així delimitem millor les àrees de preocupació.
Després fem preguntes de l’estil:
• Què vol resoldre?

• Per què ho vol resoldre?
• Quines solucions s’han intentat?
Què significa mostrar empatia?
Les persones mediadores utilitzen el llenguatge no verbal (mirada, gest, expres-

sió facial, postura corporal...) per posar de manifest l’interès per les perso-
nes que tenen al davant. L’empatia comporta posar-se a la pell de la persona que
explica el conflicte, procurant de comprendre-la i respectant-la digui el que di-
gui. Això no significa, ni molt menys, que compartim les seves opinions o que
trobem correcte el seu comportament.
Val la pena demanar a les persones en conflicte que es posin l’una en el lloc de
l’altra i facin l’esforç de comprendre com se sent cadascuna.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 152
Què vol dir escoltar activament?
Bona part del procés de mediació es fonamenta en les tècniques d’escolta acti-
va. En situació de conflicte, la comunicació acostuma a ser força deficient i, en
ocasions, es talla del tot. Gairebé sempre hi ha més interès a fer sentir els propis
arguments que no en captar el missatge de l’altra persona.
Escoltar activament, en canvi, implica participar en una conversa amb la inten-

ció de comprendre el millor possible l’altra persona.
Per tal de practicar l’escolta activa cal:
• Observar el llenguatge no verbal.

• Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.
• Aclarir: fer preguntes obertes.
• Sintetitzar: resumir els aspectes de major relleu.
• Reformular: introduir un petit matís al missatge original.
• Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que promoguin la imaginació.
Què és l’assertivitat?
A l’hora d’expressar les pròpies idees i de fer-nos comprendre a nosaltres matei-

xos hem de fer-ho assertivament; per això:
• Parlem sense ofendre.

• Utilitzem un llenguatge positiu o, simplement, descriptiu.
• Parlem en primera persona.
• Diem clarament allò que ens interessa.
Dramatització: Punts de vista (A)

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 153
Dramatització: Punts de vista (B)
Revalorització i reconeixement: dos conceptes clau
Quan una persona parla, de vegades fa referència, encara que sigui de passa-
da, a bons moments viscuts amb qui ara té el conflicte, o bé reconeix que l’admi-
ra per algun motiu, o que es fa càrrec de les seves dificultats. Són petites
mostres que es valora l’altra persona i se l’accepta com a tal.
La revalorització i el reconeixement d’un mateix i de l’altre formen part de tot

bon procés de mediació. Contribueixen a l’enfortiment personal dels partici-
pants en el conflicte que se’n surten per si mateixos, més forts com a persones
i més forta, també, la seva relació. El paper del mediador consisteix en cap-
tar aquestes manifestacions i recuperar-les amb vista a guarir ferides i a reparar
vincles o crear-ne de nous.
Quins errors cal prevenir?
• Deixar-se colonitzar: una persona ens convenç i prenem partit per ella.
• Realitzar un interrogatori: bombardejar a preguntes.
• Jutjar: nosaltres decidim sobre la situació.
• Parlar i ser el centre d’atenció: ens convertim en els protagonistes.
• Discutir: entrem a formar part del conflicte.
• Forçar: no respectem la voluntarietat de tot el procés.
Pràctica 4: Allò que sempre has volgut dir i no sabies com fer-ho
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 154
Lectures
Fisher, R.; Ury, W., i Patton, B. (1997). Obtenga el sí. El arte de negociar sin
ceder. Barcelona: Gestión 2000.
Ury, W. L. (2000). Alcanzar la paz. Diez caminos para resolver conflictos en la
casa, el trabajo y el mundo. Buenos Aires: Paidós.
Ury, W. L. (2002). Supere el no. Cómo negociar con personas que adoptan
posiciones inflexibles. Barcelona: Gestión 2000.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 155
Sessió 5: Identificar interessos
Com a bons germans
Què són els interessos

En una situació de conflicte les persones
acostumen a exposar les seves posi-
POSICIONS cions. A partir de punts de vista particu-
lars i tancats, fan demandes concretes.
Des de les posicions és molt difícil gestionar
INTERESSOS un conflicte de manera que tothom en
surti beneficiat. Per això, la feina de la
persona mediadora consisteix a desco-
brir quins interessos hi ha sota les posi-
NECESSITATS cions de cadascú.
Els interessos mostren els motius, desigs i aspiracions de la persona que ha

entrat en conflicte. Dues persones o grups poden entrar en conflicte per interes-
sos molt diferents i, segurament, encara que demanin el mateix, poden estar
perseguint objectius diferents.
Per exemple, si dues persones discuteixen perquè volen seure a la mateixa cadi-
ra, pot ser que a una d’elles el lloc li interessi perquè així està a la vora del seu
amic i, a l’altra, perquè com que és al davant de la classe veu millor la pissarra.
Sota dels interessos encara hi ha les necessitats; es tracta d’aquells mínims de

benestar físic i psicològic, seguretat, relacions amb els altres, reconeixement
personal... als quals ningú no pot renunciar mai.
155
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 156
Com es descobreixen els interessos?

Per passar de posicions a interessos apliquem les tècniques d’escolta activa:
• Observar el llenguatge no verbal.
• Parafrasejar: fer de mirall per verificar que comprenem el missatge.
• Aclarir: fer preguntes obertes per completar la informació.
• Sintetitzar: resumir mostrant el progrés realitzat i destacant-ne els punts clau.
• Reformular: introduir un petit matís al missatge original per fer-lo mes tractable.
• Plantejar preguntes circulars: fer preguntes que requereixin imaginació per
tal de veure formes d’avançar en el conflicte.
• Ordenar: jerarquitzar els interessos.
• Agrupar: ajuntar els interessos en blocs.
• Estructurar: realitzar un mapa que ajudi a comprendre la situació.
• Fraccionar: dividir el conflicte en parts i decidir quines són mediables.
• Generalitzar: treballar sobre la base d’interessos globals i no particulars.
Observarem com les històries inicials es desestabilitzen i alhora s’obren a noves

possibilitats.
És el mateix, però no és igual
Com es defineix el conflicte?
Resumim la situació de manera inclusiva, és a dir, referint-nos a «nosaltres»

i incorporant en la definició els interessos d’ambdues persones: «bé, pel que
sembla se’ns planteja una situació en què...». La nostra narració és, en realitat,
una història alternativa a les posicions inicials, que permet treballar sobre el con-
flicte. El fet de realitzar una definició compartida del conflicte té per objectiu pre-
parar el camí cap a la recerca cooperativa d’una sortida satisfactòria.
En aquest moment és important haver aconseguit una atmosfera emocional

positiva. Estem situats en el present del conflicte i hem augmentat la compren-
sió d’allò que està succeint.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 157
Si en aquest moment observem que els protagonistes del conflicte parlen entre
ells i ho fan amb ànims de comprendre’s i col·laborar, podem animar-los a
seguir-ho fent i demanar-los que es parafrasegin o facin preguntes obertes.
En aquesta fase és recomanable demanar-los que es posin a la pell de l’altre

i parlin com si realment fossin l’altre: jo penso...
I, si convé, demanem a cadascú de reunir-nos individualment durant un breu

espai de temps (aquestes reunions privades s’anomenen caucus), de manera
que els poguem preguntar més directament per què no avança la mediació: no
s’ha exposat tota la informació, realment no es vol solucionar el conflicte, es
pensa actuar per la força, s’està sota amenaça...
El millor premi
El presoner
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 158
Els ases
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 159
Quina és la tasca de la persona mediadora?
En síntesi, es tracta de:
• Determinar els interessos de cada part.

– Ser agent de realitat: aportar informacions concretes.
– Realitzar caucus (per ocultació d’informació, engany, impasse, manca de
raonabilitat...).
• Formular el conflicte correctament i de manera inclusiva.
– Incorporar els punts clau de cada persona.
– Utilitzar un lèxic apropiat.
– Demanar a una persona que es posi en el lloc de l’altra.
– Presentar una història alternativa i coherent.
• Elaborar una agenda.
– Incloure elements substantius i relacionals.
– Decidir en quin ordre s’abordaran els temes.
– Descartar els temes que no es tractaran.
• Equilibrar el poder.
– Enfortir la part més debilitada (informació, formació, suport professional,
recursos, vincles de dependència mútua, fòrum al voltant del conflicte...).
• Destacar la necessitat d’equitat per tal que el procés funcioni.
Pràctica 5: Col·laboració versus distribució
Agenda
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 160
Lectures
Crary, E. (1994). Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver con-
flictos con inteligencia emocional. Barcelona: Integral.
Faber, A. i Mazlish, E. (1997). Cómo hablar para que sus hijos le escuchen y
cómo escuchar para que sus hijos le hablen. Barcelona: Medici.
Porro, B. (1999). La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires: Paidós.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 161
Sessió 6: Crear opcions
Sobre gustos...
De cara al futur
En aquest moment el procés de mediació s’encara al futur, a la recerca de vies

de transformació del conflicte.
Per això és important que les persones visualitzin el futur i es plantegin com
volen que sigui la convivència en comú.
També cal accentuar la corresponsabilitat en la solució del problema. La situa-

ció afecta totes dues persones, de manera que fer ofertes i implicar-se en el
canvi també incumbeix a ambdues.
Dues persones no es barallen si una no vol, però tampoc no solucionen res si algú
no s’hi compromet. De manera que és essencial promoure la voluntat de resoldre.
Bones notícies!
161
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 162
Qui menja sopes...
Com es generen solucions acceptables?
Es tracta de fer compatibles els interessos identificats en el moviment anterior.

Per això la persona mediadora s’encarrega de:
• Dirigir el procés de generació d’opcions:

– Pluja d’idees.
– Eliminació.
– Selecció.
– Combinació.
– Anàlisi de les propostes.
• Promoure la implicació dels protagonistes en la recerca d’alternatives:
– Ajudar que cada part consideri els interessos de l’altra.
– Afavorir concessions mútues.
– Flexibilitzar demandes.
– Optimitzar recursos comuns.
• Dirigir els passos cap a l’acord:
– Començar per un tema senzill.
– Promoure un primer acord.
– Acumular acords parcials.
– Determinar no-acords.
– Establir criteris.
Què és una pluja d’idees?
Les persones tenim capacitat d’imaginar i crear solucions inexistents que des-
prés, si ens convé, podrem dur a la pràctica. Per això som capaces de transfor-
mar el món en lloc de resignar-nos a adaptar-nos a les circumstàncies. El pensa-
ment creatiu permet innovar, és a dir, inventar noves maneres d’enfocar una
situació o generar diferents alternatives. La pluja d’idees, també coneguda com
«brainstorming», és una tècnica que fomenta la creativitat.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 163
En primer lloc, es tracta de formular el major nombre d’idees possible en un breu

espai de temps, sense entretenir-se a analitzar-les o jutjar-les. Això permet fer
propostes originals, alguna de les quals generalment acaba resultant valuosa.
Les idees s’anoten en una pissarra, o en un paper gran, o s’escriuen en targetes
i es pengen a la vista de tothom.
Si en una mediació trobem difícil el procés de generació d’alternatives, llavors

podem optar per continuar en una propera sessió, deixant temps suficient per
rumiar. Cada persona pren el compromís d’aportar un nombre d’idees determinat.
Hem de vetllar per tal que tothom comprengui que no pot canviar la manera de
ser de l’altre, en tot cas pot canviar la situació i la pròpia actitud. Cap solució no
ha de resultar humiliant.
Tampoc no poden plantejar-se solucions que estiguin en mans de persones no

presents a la mediació. Si hi ha algú que pot transformar el conflicte, hauria de
ser present a la trobada; en cas contrari, les dues persones, de comú acord,
poden cooperar a l’hora de formular la seva demanda a la tercera, però en cap
cas són els mediadors qui s’hi dirigeixen.
Què significa un no-acord?
En alguns conflictes especialment complexos, el nombre de temes de l’agenda

pot ser excessiu, ja que, arran d’un incident particular, el procés de mediació ha
anat destapant capes més internes del conflicte. Llavors, pot resultar convenient
definir en quins punts es desitja buscar acord i quina part del conflicte es deixa
aparcada (simbòlicament posem aquests temes dins un globus que tenim lligat
d’un fil a la taula) i encara que la tinguem present, decidim no treballar-la i man-
tenir una àrea de no-acord. Més endavant, quan altres temes estiguin arreglats,
es pot decidir de seguir aprofundint en el conflicte, o no.
Quins avantatges té la comediació?
Treballar dues persones mediadores alhora permet combinar les respecti-

ves habilitats, reduir els biaixos, aprendre l’una de l’altra i revisar conjuntament les
sessions. També afavoreix el control de la tensió inicial, serveix de model de
comunicació i cooperació als participants a la trobada i dificulta les acusacions
de partidisme.
Com a inconvenient, podria ser que el fet d’haver d’explicar el conflicte davant
de dos mediadors fos una dificultat afegida per a algunes persones.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 164
A més, el repartiment de tasques al llarg de la sessió ha de ser clar i cal compe-

netració i coordinació. Els comediadors poden organitzar-se de diferents mane-
res: (a) un porta la sessió i l’altre pren notes i, ocasionalment, hi intervé; (b) cada
mediador s’encarrega d’un moviment de la mediació, van alternant-se; (c) un es
dirigeix més a una persona, i l’altre, a l’altra.
Notes del mediador/a
El conflicte
Iniciar la mediació
Compartir punts de vista
Identificar interessos
Crear opcions
Fer pactes
Tancar la mediació
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 165
Pràctica 6: Més val enginy que força

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 166
Lectures
AMANI (1995). Educación intercultural. Análisis y resolución de conflictos.

Madrid: Consejería de Educación y Cultura, Dirección General de Juventud.
De Bono, E. (1998). Seis sombreros para pensar. Una guía de pensamiento
para gente de acción. Barcelona: Granica.
Trianes, M. V. i Fernández-Figarés, C. (2001). Aprender a ser personas y a con-
vivir. Un programa para secundaria. Bilbao: Desclée.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 167
Sessió 7: Fer pactes
Un punt en comú
That is the question
Ets el cap de Recursos Humans en una empresa multinacional i et correspon

fer la selecció del personal. Hi ha una plaça d’administratiu molt ben pagada
i, després de les entrevistes inicials, set persones compleixen perfectament
tots els requisits. A qui dones la feina?
1. Mare soltera de 26 anys, l’acaben de fer fora de la feina anterior i no cobra l’atur.
2. Noi de 22 anys, sense experiència. Té la mare al seu càrrec i necessita el
sou.
3. Professor d’institut de 40 anys. Vol canviar de feina per motius de salut i té
dos fills.
4. Noia guapíssima de 25 anys, molt ben vestida.
5. Llicenciada en econòmiques, parla cinc idiomes. És lesbiana.
6. Home de 32 anys. Va en cadira de rodes.
7. Dona de 55 anys. No treballa i no necessita els diners. És la teva germana.
Què implica prendre una decisió?
Decidir no és gens senzill perquè comporta escollir d’entre diferents possibilitats

la que creiem millor en un moment determinat. Tanmateix, difícilment podem
saber, abans de posar-la a la pràctica, si la nostra elecció és veritablement la
més indicada.
167
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 168
A l’hora de prendre una decisió és important:
• Reunir informació.
• Plantejar alternatives.
• Establir criteris d’anàlisi de les diferents opcions.
• Elegir l’alternativa més interessant.
• Prendre consciència d’avantatges i inconvenients.
• Valorar els costos.
• Acceptar les conseqüències i reparar els errors.
Els dilemes són situacions en què no hi ha una solució correcta i una d’incorrec-
ta, tan sols diferents interessos i valors en joc. Les decisions, com tot el que és
humà, són subjectives, ja que cada persona expressa les seves preferències
atenent a la seva manera de pensar, sentir, creure, valorar... A l’hora de prendre
una decisió o de promoure un canvi, les persones acostumem a ser més sensi-
bles a les pèrdues que no als guanys.
Si una persona a qui correspon prendre una decisió se sent incapaç de fer-ho
o queda paralitzada pels dubtes, significa que no hauria d’ocupar un lloc amb
responsabilitats d’aquesta mena.
Si una persona no pren una decisió per por al fracàs o a l’error, s’equivoca d’en-
trada perquè la situació preocupant no s’arregla.
Si una persona pren una decisió sense rumiar-hi el temps suficient, manifesta
la seva inconsciència.
Si una persona delega la decisió en la majoria, vol dir que prioritza els criteris
democràtics.
Si una persona decideix a l’atzar, significa que no vol sentir-se directament res-
ponsable de la determinació presa.
Si una persona és conscient de les seves decisions, vol dir que n’accepta les
conseqüències i que està disposada a reparar els possibles errors.
I si no ens posem d’acord?
A) En Carles ha donat un cop de puny al nas a en Dani perquè li ha estripat la

jaqueta de pell i en Dani vol que es vegin les cares fora de l’institut.
B) La Lídia ha insultat la professora d’Educació Física quan li ha xiulat una falta
(que ella creu injusta) al partit de bàsquet. La professora vol una disculpa.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 169
Quan podem considerar que tenim un bon acord?
• Quan es promouen canvis positius.

• Quan els protagonistes del conflicte pacten de manera participativa i lliure,
és a dir, sense cap tipus de pressió o coerció.
• Quan els compromisos s’adopten de mutu acord i per consens.
• Quan les propostes de canvi són equitatives.
• Quan les decisions es concreten en un pla d’acció detallat.
• Quan s’estableix un seguiment o una revisió de la implementació i funciona-
ment dels pactes.
Com actuen els mediadors en el moment de decidir i pactar?
Les persones mediadores tenen el deure de no intervenir en els acords, tan sols
vetllen per tal que la presa de decisions i els pactes siguin, com ja hem dit, equi-
tatius, factibles i voluntaris.
Caure en la temptació de proposar la solució al conflicte és l’error més gran que

pot cometre un mediador, ja que passa a actuar com a expert col·locant automà-
ticament els participants a la mediació en un plànol d’inferioritat i, honestament,
els mediadors no han de viure amb les solucions acordades i no poden saber si
són convenients per les altres persones.
En el cas que s’observin abusos o un mal ús de la mediació, els mediadors,

que també participen en el procés lliurement, poden decidir retirar-se’n sense
concloure’l.
S’entra en aquesta fase de la mediació recordant la tasca realitzada fins al pre-

sent i valorant els esforços dels participants en tot el procés.
Els mediadors es fan cada cop més invisibles i fomenten la negociació col·labo-
radora entre els protagonistes del conflicte.
Intervenen quan detecten que algun aspecte del pacte s’ha d’analitzar més a
fons, com sempre fent preguntes que posin de manifest les previsions, recur-
sos i capacitats de les persones a l’hora de dur a la pràctica les seves propos-
tes, o el que és el mateix, ajudant a tocar de peus a terra.
També cal redactar una memòria de la trobada on es consignin clarament els acords
establerts, i preveure una data per revisar i tancar definitivament la mediació.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 170
S’aprofiten les manifestacions de revalorització i reconeixement per fer evidents

els canvis operats al llarg del procés.
Es felicita a cada persona per les seves ofertes i, si és el cas, es poden produir
mostres de reconciliació dins la mateixa sala de mediació.
Agraïm la col·laboració i acabem amb una sincera encaixada de mans.
Què vol dir reparació, reconciliació i resolució?
Els acords que s’estableixen com a via de sortida d’un conflicte poden encami-
nar-se en diferents direccions.
En un pacte de reparació s’acorda arreglar els danys ocasionats envers una de

les persones en conflicte, danys mutus, a terceres persones o a l’entorn. Exem-
ple: restituir un objecte desaparegut, substituir un material malmès, aportar
recursos en forma de diners, treball...
En un pacte de reconciliació s’acorden accions encaminades a curar ferides,

restablir vincles i millorar relacions. Exemple: presentar i acceptar disculpes, fer
actes de bona fe, oferir explicacions, reconèixer errors, perdonar, fer pública la
veritat, cooperar, aturar hostilitats...
En un pacte de resolució s’estableixen mesures de prevenció de conflictes simi-

lars al que s’ha mediat que incideixen directament en l’entorn. Exemple: aug-
mentar recursos, modificar normes, subsanar dèficits, educar...
Pràctica 7: Perdonar sí, oblidar no

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 171
Memòria de mediació
Data d’inici:
Data de tancament:
Nombre de trobades:
Mediador/a:
Mediador/a:
Demanda:
Participant:
Participant:
Resum del conflicte:
Agenda de temes:
Pactes:
Revisió i signatura:
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 172
Lectures
Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa.

Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y diná-
micas en educación para la paz. Madrid: La Catarata.
Johnson, D. W. i Johnson, R. T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escue-
las. Buenos Aires: Paidós.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 173
Sessió 8: Tancar la mediació
Famílies d’animals
Buscar parella
La festa
De què ha servit mediar?
El procés de mediació és un procés d’aprenentatge i de capacitació alhora. Tant

els mediadors com les persones en conflicte aprenem una mica més de nosal-
tres mateixos, dels altres i de com fer front a les dificultats de la vida. També
desenvolupem competències socials i culturals Aquesta és, en realitat, la utilitat
més remarcable de la mediació. Per això, abans de donar per finalitzada la tro-
bada, preguntem a cadascú què faria de diferent si es tornés a trobar en una
situació similar, o per què creu que li ha servit la mediació.
173
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 174
La presència de la mediació en el centre també es fa notar. Serveix per prevenir

l’escalada dels conflictes, per canviar a través del diàleg situacions que perjudi-
quen una persona o un grup, per millorar el compromís amb les finalitats educa-
tives i per contribuir efectivament a crear un món més pacífic.
En aquest moment, els pactes s’han posat en pràctica. En algunes ocasions han
funcionat perfectament: el problema ja no existeix, o si existeix s’ha trobat una
manera satisfactòria d’afrontar-lo, han millorat les relacions entre les persones,
s’han evitat nous enfrontaments... En canvi, en d’altres, pot ser que hi hagi hagut
dificultats en l’aplicació dels acords, que no s’hagin obtingut els resultats pre-
vistos, que s’hagin produït noves circumstàncies que cal considerar...
En el segon cas, es pot treballar en la millora de l’acord i obrir novament la me-

diació valorant alternatives més ajustades a la realitat.
Què és la mediació informal?
En qualsevol moment, dins i fora del centre, els principis de la mediació es

poden aplicar a la gestió de la majoria dels conflictes quotidians.
Hi ha molts moments en la vida del centre, a classe, al pati, al menjador o a l’en-

trada, en què es produeixen situacions conflictives on les eines de comunicació,
consens, comprensió del conflicte... permeten trobar-hi una sortida pacífica de
manera espontània.
Quan nosaltres mateixos participem en un conflicte podem enfocar-lo de mane-

ra constructiva i treballar per assolir una solució de guany mutu basada en el res-
pecte a les altres persones.
Si som espectadors d’un conflicte, en lloc de prendre part per una persona o una
altra, podem animar-les a dialogar o a sol·licitar una mediació.
On es practica la mediació?
La mediació es practica en els centres educatius (mediació escolar), també a les

empreses (mediació laboral), en l’àmbit de la justícia de menors (mediació penal),
conflictes entre cultures (mediació intercultural), situacions de separació i divorci
(mediació familiar), conflictes entre veïns (mediació social), en el tracte amb
associacions, organismes i administracions (mediació institucional) i conflictes
entre nacions (mediació internacional), entre d’altres.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 175
Quina és la història de la mediació?
Sembla ser que en totes les societats han existit i existeixen persones que pel
seu tarannà pacífic actuen de mediadors i mediadores naturals. Als Països Cata-
lans tant les assemblees de Pau i Treva, com el Tribunal de les Aigües de Valèn-
cia en serien exemples institucionals.
La mediació emergeix novament al segle XX com a via alternativa als enfronta-

ments violents entre veïns i nacions.
A l’àmbit escolar, pares, mares i educadors compromesos amb la lluita per la

pau promouen la introducció a les escoles de programes de gestió de conflictes,
la majoria dels quals es basen en la mediació.
El premi Nobel per la Pau s’atorgà, l’any 2004, a Jimmy Carter en reconeixement
a la seva labor mediadora en conflictes d’abast internacional.
Com contribueix la mediació a crear un món

més pacífic?
Els processos de mediació ajuden a descobrir molts dels valors que caracterit-
zen les societats innovadores, on la violència és considerada com la pitjor de les
xacres.
En primer lloc, la mediació promou la qualitat de les relacions humanes i l’apre-

nentatge permanent. Avui dia cal que les persones es formin no tan sols com a
especialistes en determinades matèries, sinó com a éssers humans capaços
d’emprar aquests coneixements per al progrés comú del planeta.
En el procés de mediació s’aprèn a superar actituds individualistes i actituds

dependents, ja que es treballa la mútua interdependència. El fet de comprendre
que les pròpies accions estan vinculades a les de les persones del nostre entorn
fa que cada cop sigui més important no prescindir dels altres.
La mediació es fonamenta en la pluralitat tant d’idees com de sentiments o

necessitats. No es basa en un sistema dual i excloent de pensament del tipus
«o tu o jo», sinó que incorpora el pensament complex on el «tu i jo» són perfec-
tament possibles. La diversitat humana no es tracta com un fenomen excep-
cional, ja que l’existència de dues persones naturalment idèntiques és una cosa
inversemblant.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 176
També val la pena recalcar que els processos de mediació afavoreixen l’auto-
determinació, la participació activa i la formació de l’esperit crític. Això significa
que tothom està capacitat per exercir uns drets i unes responsabilitats que, de
vegades, tan sols figuren en els idearis.
La mediació intenta contribuir a augmentar la justícia social no pas amagant o

desmuntant els conflictes, sinó explorant-los i donant-los una sortida construc-
tiva, cooperativa, creativa i crítica.
Observació de la mediació en acció
Puntua de 0 a 5 l’actuació de les persones mediadores.
• EL CONFLICTE
– Esbrinen qui ha sol·licitat la mediació.
– Parlen per separat amb els protagonistes del conflicte.
– Expliquen què és la mediació i què fan els mediadors.
– Conviden a anar a la mediació.
– Mostren empatia, amabilitat i respecte.
– Valoren si el conflicte és o no és mediable.
• INICIAR LA MEDIACIÓ
– Es preparen els mediadors.
– Preparen la sala.
– Reben les persones en conflicte.
– Creen un clima de confiança.
– Recorden el funcionament de la mediació.
– Expliquen les normes bàsiques.
– Pregunten a cada persona si n’accepta les normes.
• COMPARTIR PUNTS DE VISTA

– Pregunten què ha passat i com els afecta.
– Parafrasegen: si ho entenc bé, dius que... correcte?
– Aclareixen: pots ampliar aquesta informació?
– Vetllen perquè es respectin les normes.
• IDENTIFICAR INTERESSOS
– Passen de posicions a interessos.
– Exploren altres aspectes del conflicte.
– Els demanen que es posin l’un al lloc de l’altre.
– Pregunten a cadascú què necessitaria per canviar la situació.
– Defineixen la situació conjuntament.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 177
• CREAR OPCIONS
– Subratllen la interdependència i visualitzen el futur en comú.
– Expliquen el funcionament de la pluja d’idees.
– Seleccionen les propostes més interessants.
– Avaluen les diferents alternatives.
– Animen a cooperar.
– Promouen la voluntat de posar-se d’acord.
– Fan un caucus, si cal.
• FER PACTES
– Fan un pla de treball detallat.
– Demanen a cadascú que els resumeixi el pla.
– Pregunten si creuen que funcionarà.
– Pregunten si ho troben just.
– Complimenten el full de memòria de la trobada.
– Acorden una data per fer la revisió.
– Fan una encaixada de mans.
• TANCAR LA MEDIACIÓ
– Revisen el grau de compliment dels acords.
– Valoren en quin moment es troba el conflicte.
– Donen l’oportunitat d’introduir-hi millores.
– Pregunten què han après d’aquest conflicte.
– Signen el full de memòria de la mediació.
TOTAL PUNTS
200 punts: Uns mediadors/es excel·lents!

160 punts: No està gens malament!
120 punts: Seguiu practicant!
80 punts: No anem bé...
Aspectes que podem millorar
Pràctica 8: Per què no medieu?

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 178
Lectures
Bush, R. A. B. i Folger, J. P. (1996). La promesa de la mediación. Cómo afron-

tar el conflicto a través del fortalecimiento propio y el reconocimiento de
los otros. Barcelona: Granica.
Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa
para bachillerato y ed. secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero.
Tuvilla Rayo, J. (1998). Educación en derechos humanos: hacia una pers-
pectiva global. Bilbao: Desclée de Brouwer.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 179
Sessió 9: Mediació en acció
Molt, poc, gens?
Quins són els canals de regulació de la convivència

amb què compta el centre?
Arribat el moment de posar en funcionament la mediació, cal fer un repàs dels

recursos habituals del centre. La pràctica de la mediació no ha de confrontar
els canals de gestió de conflictes establerts, sinó respectar-los. És després d’ex-
perimentar amb èxit la mediació que s’estableix de manera precisa quin és el
lloc que li correspon.
Quin espai ocupa inicialment la mediació?
Generalment, es parteix d’una detecció de necessitats del centre que es pot fer
entrevistant diferents membres de la comunitat educativa (famílies, alumnes,
docents, personal d’administració i serveis), fent un inventari dels conflictes més ha-
bituals, a través d’una enquesta... Així ens fem una idea més precisa de les
necessitats que podem atendre com a mediadors i mediadores i de les nostres apor-
tacions a la millora de la convivència.
179
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 180
Amb quin suport inicial compta la mediació?
Les novetats acostumen a crear resistències i, en el cas de la mediació, la mane-

ra de superar-les no és mai la confrontació. Els mediadors i les mediadores
expliquem incansablement quina és la nostra tasca i la importància que les per-
sones que ho desitgin hi participin de manera voluntària. No s’ha de témer la
mediació perquè a ningú no se l’obliga a mediar si no ho desitja. És fonamental
respectar les persones que s’oposen directament a la mediació dels conflictes
del centre, si és el cas, però això no significa que les opinions adverses preval-
guin o ens impedeixin seguir endavant amb la nostra tasca. D’altra banda, gai-
rebé sempre podem comptar amb més persones afins que no contràries, ja que
la participació dels alumnes, en especial, té un valor altament positiu.
Quina mena de conflictes es mediaran?
El tipus de conflictes que es consideren mediables varia d’un centre a l’altre.

Aquest fet es deu tant al context on s’ubica com a la tradició i la importància que
les formacions humana i cívica ocupen en el currículum. En qualsevol cas, sí que és
important delimitar clarament aquelles situacions que, d’entrada, creiem que
han de conduir-se per via disciplinària. Si un cop encetada una mediació
es detecta que el conflicte és molt greu, els mediadors poden suspendre-la i
comunicar els seus motius a la persona que coordina la xarxa de mediació.
Sabem que en delictes o problemes de tipus psicològic importants la media-
ció escolar resulta desaconsellable.
Procurem no mediar en conflictes on hi participen persones molt properes (com-

panys de classe, alumnes de la pròpia tutoria...) i deixem que se’n facin càrrec
altres mediadors de la xarxa.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 181
Qui pot sol·licitar una mediació?
La majoria dels mediadors prefereixen, quan tot just entren en acció, treballar
només amb els conflictes que sorgeixen entre l’alumnat. Més endavant, donat
l’interès dels docents de poder dialogar amb aquells nois i noies amb qui tenen
més dificultats de tracte, d’atenció o de rendiment acadèmic, s’acostuma a obrir
la mediació a qualsevol adult de la comunitat educativa. En menys ocasions,
però, són dos adults els que desitgen mediar entre ells, probablement perquè la
cultura de la mediació encara no està prou estesa en d’altres àmbits socials.
També cal precisar a quins grups d’alumnes se’ls oferirà la possibilitat de mediar.
Aquí, cada centre decideix segons la seva realitat, nombre de grups, possibili-
tats horàries, grup de mediadors, espais... fins que, finalment, s’organitza per
posar la mediació a l’abast de tothom.
Quins passos cal fer abans d’entrar en acció?
Un cop finalitzada la formació hem de comunicar als companys i companyes del

centre que ja estem llestos per mediar. La millor manera d’arribar a tothom con-
sisteix a aprofitar els canals habituals del centre (comunicats, revista escolar,
web, reunions, tutories...) i, alhora, desenvolupar estratègies originals i creatives
que captin l’atenció: petites dramatitzacions, cartells, tríptics, eslògans, quadre
de mediadors i mediadores... Sovint, són els mateixos alumnes els qui informen de
la possibilitat de sol·licitar una mediació, recordant com funciona el procés,
quines són les seves característiques, a qui s’han d’adreçar i on és la sala de
mediació.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 182
Quines són les tasques de la coordinació?
El coordinador o els coordinadors s’escullen entre les persones mediadores que

s’ofereixen per assumir aquest rol. És imprescindible que, si només hi ha una
persona coordinadora, sigui un professor o una professora. La seva funció pri-
mordial és fer de referent visible de la xarxa de mediadors del centre. Centralit-
za les sol·licituds de mediació que li arriben verbalment o per escrit i adjudica
dia, hora i mediadors per a la trobada. Dóna suport als mediadors en tot moment
i recopila les memòries de mediació. Si ho creu oportú convoca reunions de la
xarxa de mediadors o distribueix articles, retalls de diari...
Com es formen les parelles de comediadors?
Cal ser pràctics i partir de la disponibilitat de cada persona segons els dies de la
setmana. Les parelles (alumne/alumne, alumne/adult, adult/adult) poden ser
fixes o no. Però, en un primer moment, és important que tothom tingui l’ocasió
de practicar.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 183
Quines condicions ha de reunir la sala de mediació?
Es recomana que sigui un espai tranquil i acollidor, amb una taula i quatre cadi-
res, alguns pòsters, potser una planta, fulls per prendre notes, algun exemplar
del manual MEDIACIÓ EN ACCIÓ, fulls de Memòria de mediació i un arxiu per
endreçar-los. Pel que fa a l’horari de les mediacions, sempre eviten interferir en
les activitats acadèmiques.
Pràctica 9: Me n’encarrego jo!

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 184
Lectures
Boqué, M.C. (2002). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa.

Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y
experiencias. Buenos Aires: Paidós Educador.
Tuvilla, J. (2004). Guía para elaborar un Proyecto Integral de «Escuela: Espa-
cio de Paz» (materiales de apoyo n.º 1).
Convivencia escolar y resolución pacífica de conflictos (materiales de
apoyo n.º 2). Junta de Andalucía. Consejería de Educación y Ciencia. Direc-
ción General de Orientación Educativa y Solidaridad.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 185
Sessió 10: Mediació en xarxa
Si jo dirigís el centre...
Quines cultures conviuen al centre?
Parlar de «cultures» no és tan sols parlar de persones que provenen de països

més o menys llunyans amb parles diverses i tradicions pròpies. Actualment
cada persona és, en si mateixa, un aglomerat de cultures que la distingeixen de
la resta d’éssers humans del planeta. Les semblances que hi ha entre dos ado-
lescents d’ètnies diferents pot ser fins i tot més gran que la que trobaríem entre
un adult i un adolescent de la mateixa comunitat.
La mediació concedeix molta importància a les diferències interpersonals, que

interpreta com a font de riquesa i mai de discriminació, marginació o exclusió.
Apropar-nos a les diferents maneres d’interpretar el món i als valors de cada

persona ens fa individus culturalment competents.
No es pot afirmar que cap cultura sigui superior a una altra, ja que cadascuna
entranya les seves mancances, disfuncions i problemàtiques. Per això és tan
valuós el procés de fertilització que es produeix quan fem l’esforç de coexistir
plegats.
La mediació és una cultura?
La resposta és, sens dubte, afirmativa. Quan s’opta pel diàleg i la no-violència
activa s’aposta per unes relacions humanes socialment més justes. Però, tal
185
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 186
i com s’acostuma a dir, la mediació no és una vareta màgica, tan sols és una
estratègia capaç de mobilitzar les persones cap a la concòrdia i la cohesió
social. De vegades, els conflictes són necessaris per promoure el progrés en
aquesta direcció.
Les accions que cada centre pot emprendre en matèria de convivència poden
ser molt diverses i sempre benvingudes. Ara més que mai els éssers humans
necessitem comprendre què significa ser persona i viure com a tal.
Quin és el lloc de les normes de convivència?
Les normes són essencials a l’hora de crear un clima de convivència positiu. La

seva funció és facilitar la coexistència i fer possible la realització dels projectes
que compartim en el centre i que tenen com a objectiu fonamental la formació
de les persones. L’absència de normes crea conflictes innecessaris i espais de
confusió que cadascú acaba resolent com pot.
La mediació permet qüestionar les normes, però no incomplir-les.
Com valorem els resultats de l’acció de la mediació al centre?
Avaluar permet prendre millors decisions. D’entrada podem recollir dades sobre
la quantitat de conflictes mediats, la seva tipologia i els pactes assolits. També
podem convocar sessions de supervisió del funcionament de la xarxa de media-
ció i reajustar tot allò que calgui, a més de deixar constància de la valoració per-
sonal dels mediadors i mediadores. Finalment, es pot passar un qüestionari sen-
zill a diferents persones de la comunitat educativa escollides a l’atzar, mirant que
hi hagi representació dels diferents sectors.
Com deixem constància de la feina realitzada pels mediadors?
Des de la coordinació de la xarxa de mediacions es recullen les dades necessà-

ries per a l’elaboració d’una memòria final del període d’experimentació de la
mediació. Després es redacta un informe breu adreçat a la direcció del centre
que resumeix la feina realitzada i planteja les perspectives de futur. Aquest infor-
me es pot enriquir amb fotografies, enregistraments, documents elaborats... Si
es considera oportú, es recomana la incorporació definitiva de la mediació
al projecte educatiu i es formalitza el seu ús i l’àrea d’acció en el reglament del
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 187
centre. I, si escau, es preveu el reconeixement que el centre pot oferir a les per-
sones que han actuat de mediadores.
Com es renova la xarxa de mediadors?
Bé, en la mesura que l’equip inicial de mediació variï caldrà preveure canals de
renovació i formació de nous mediadors i mediadores.
No sempre és possible incorporar la mediació al currículum, ni tan sols de forma

optativa, per això la idea d’impartir un taller de mediació periòdicament (cada
dos o tres anys) pot resultar convenient.
Aquesta formació pot córrer a càrrec d’algun docent del centre que ja ha exer-
cit com a mediador o mediadora o, conservant l’esperit participatiu del taller,
les successives edicions podrien incorporar, com a docents, alumnes, famílies
o personal de l’administració i serveis que poden compartir la seva experièn-
cia i entusiasme. Es formaran parelles amb un mediador experimentat i un de
novell.
Tant per al manteniment al llarg de l’any acadèmic com per evitar la pèrdua de
contacte entre els mediadors, seria fantàstic poder convocar al menys una reu-
nió trimestral de la xarxa. En aquesta trobada, a part d’intercanviar-hi experièn-
cies, es poden revisar mediacions realitzades, fer pràctiques prenent com a base
noves dramatitzacions, reflexionar a partir d’articles o lectures pertinents, fer
visites a centres de mediació o realitzar intercanvis amb d’altres mediadors es-
colars. Es tracta d’anar creant una xarxa capaç de protegir i d’impulsar els
espais de pau dins i fora del centre, fora i dins de les persones.
Valoració del taller

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 188
Ens atrevim a somiar?
Somiar desperts ens mostra quins són els nostres anhels amb tota riquesa de
detalls, perquè visualitzem com ens sentim en el nou ordre imaginari. Somiar
com ens agradaria que fos el nostre centre no és mai una pèrdua de temps, ja
que ens proporciona indicadors d’allò que podria ser possible i les imatges posi-
tives ens infonen energia per escometre l’esforç. Somiar és el primer pas per
promoure un canvi positiu. La mediació mira de transformar els sistemes de
convivència que enemisten i distancien les persones atrevint-se a posar a la
pràctica els somnis de pau.
El coet
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 189
Lectures
Boqué. M. C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Bar-
celona: CEAC-Planeta.
Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos.
El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.
Torrego, J. C. (coord.) (2000). Mediación de conflictos en instituciones edu-
cativas. Manual para formación de mediadores. Madrid: Narcea.
127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 190
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 191
Dramatitzacions
1. «Bad boy»
2. «La bruixa Bibiana»
3. «Un munt de responsabilitats»
4. «La desaparició d’en Fluffy»
5. «No em dóna la gana»
6. «La mare que et va matricular»
7. «Jekill & Míster Hide»
8. «Diana!»
9. «El cas dels exàmens sorpresa»
10. «Poca broma»

191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 192
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 193
«Bad boy»
Sinopsi
En Ricard va molt peix en anglès; per això, a l’hora del control parcial, ha fet tots
els possibles per seure al costat d’en Jimmy (que és fill de mare anglesa). En
Ricard ha passat l’estona estirant el coll, fent sorollets per captar l’atenció d’en
Jimmy, cridant-lo fluixet, llençant-li paperets... però en Jimmy no li ha passat ni
una sola resposta, al contrari, li ha llençat un parell de males mirades per veure
si el deixava en pau.
En acabar el control, tothom feia comentaris sobre les preguntes: que si el profe
s’ha passat, que si no hi havia temps, que què caram s’havia de fer a la tercera...
En Ricard ha dit a tothom qui l’ha volgut sentir que ell suspendrà segur i tot per
culpa del cregut d’en Jimmy, que juga amb avantatge i no es digna a ajudar els
companys. Quin egoista!
El dia que el professor dóna els resultats, en Jimmy té un excel·lent i únicament

sis persones més de la classe han aprovat justet. La resta han de recuperar fent
un treball bastant extens i una segona prova. Les teories d’en Ricard prenen
força: això és una injustícia, no tothom té una mare anglesa, està bé que els
«empollons» de la classe aprovin, però en Jimmy que no ha de treballar gens?
I a sobre s’ho creu! No fa res pels companys...
En tornar del descans a la cadira del Jimmy hi diu en retolador negre i lletres
grosses «BAD BOY». Mentre tothom riu, en Jimmy se’n va a buscar la tutora i li
diu que no pensa seure en aquella cadira. La tutora entra a classe i vol saber qui
ho ha fet, diu que el mobiliari no es pot guixar, que sancionarà tothom si no surt
el culpable... És evident que ha estat en Ricard, però és un noi molt divertit i
simpàtic, un bon company, i ningú no està disposat a delatar-lo. És ell mateix
qui, finalment, confessa. Llavors la tutora li diu que netegi immediatament la gui-
xada i que, si en Jimmy ho accepta, busquin mediadors i solucionin per ells
mateixos el problema. En Jimmy no hi vol anar a mediació, ell no ha fet res,
només faltaria!
193
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 194
1A
«Bad boy»
Jimmy
Ja n’estic fart. Tothom em té enveja perquè parlo l’anglès perfectament. Si la

meva mare és anglesa millor per a mi! Jo trec força bones notes i estudio molt
a les altres assignatures. Si em passés el dia fent gracietes com en Ricard segur
que suspendria com ell. Però n’hi ha que es pensen que estudiar és una estupi-
desa, i per culpa seva hi ha dies que perdem el temps. Fora de l’institut faig ale-
many, o sigui que també he d’estudiar idiomes i no em queixo pas. Per culpa del
Ricard ningú no em pot veure i em temo que, a partir d’ara, els companys em
faran la vida impossible. Avui, quan la tutora ha preguntat qui m’havia guixat la
cadira, l’han encobert i és que en Ricard cau bé a tothom. No em perdona que
no el deixés copiar, però és que és tan poc dissimulat que em feia pànic que ens
enxampessin a tots dos.
1B
«Bad boy»
Ricard
Jo no estudio si no és imprescindible. Per ara vaig passant de curs, o sigui que

no em va tan malament i a casa no es queixen. Tinc clar que, mentre vagi apro-
vant, no em penso amargar la vida fent colzes. Jo vinc a l’institut a passar-m’ho
bé i a lligar tant com pugui. Hi ha gent molt maca a la classe i profes molt enrot-
llats. No suporto els tibats com en Jimmy, que sempre fan tot el que els manen,
seuen al davant de la classe, fan la pilota als profes... no m’estranya que no tin-
gui cap amic. No sap què és la solidaritat; en canvi, jo he preferit acceptar que la
broma (tothom s’ha partit el pit de riure!) l’he feta jo per evitar que sancionin to-
ta la classe. Fins ara no m’havien cridat mai l’atenció i no vull ni imaginar què
passarà si m’envien una falta a casa!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 195
Dramatitzacions 195
«La bruixa Bibiana»
Sinopsi
La Bibiana ha arribat a tercer d’ESO i se sospita que la van fer fora de l’altre ins-
titut. No ha encaixat gens en el grup, ni per la seva estètica gòtica (ungles
negres, roba negra, melena negra, vestits llargs, pírcings, tatuatges...), ni pel seu
comportament. Cada dues paraules diu un renec i només passant-hi per la vora
et pots guanyar un insult o un cop.
Li han posat un malnom: «la bruixa Bibiana», i fan tota mena de bromes sobre els
seus «maleficis», beuratges, escarabats, rat-penats i aranyes que deu dur a la
motxilla. L’eviten tant com poden i se’n riuen a l’esquena. Les classes amb ella
són un infern, especialment per als professors, que han d’aguantar que els digui
de tot des que entren fins que surten. La primera setmana la van expulsar de
totes les classes.
El tutor ha reunit el professorat i els ha explicat que la situació familiar de la

Bibiana és molt complicada i els ha pregat que tinguin paciència amb ella i mirin
de motivar-la, que no siguin gaire exigents i que potser a poc a poc s’integrarà
al grup i millorarà la seva conducta. La Bibiana viu lluny de l’institut amb la seva
àvia que en té la guarda legal, però ara ja és molt gran i no té gaire bona salut.
Fa anys que no se sap res dels pares i l’assistent social del barri considera que
l’àvia té prou recursos econòmics i que hi ha d’altres famílies molt més necessi-
tades. Alguns professors pensen que tant de bo sigui absentista, d’altres defen-
sen que vagi a un grup de reforç, la majoria es resignen a aguantar-la...
Avui, la Bibiana s’ha carregat la sessió de tutoria i ha importunat de tal manera

en Miquel, el tutor, que, al final, ha perdut els estreps i l’ha acabat expulsant.
Com que ell mateix ha incomplert el que va demanar als seus companys i com-
panyes se sent molt frustrat i ha pensat demanar al coordinador de mediació si
creu que podrien tractar aquest conflicte. A la Bibiana tant li fa tot. Probablement
no ha sentit a parlar mai de la mediació i serà complicat que hi participi, que
compleixi les normes... però per provar-ho, no s’hi perd res.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 196
2A
Bibiana
Estic esperant complir els maleïts setze. N’estic fins els c_ _ _ _ _ _ d’estar enga-
biada amb una colla de g_ _ _ _ _ _ _ _ _ que fan tot el que els m_ _ _ _ _ _ _ _
dels «profes» els manen. Això és una «fotuda» presó. Jo tinc una penya genial i
amb el meu xicot posarem una botiga de «tatoos» i, quan ens roti, tancarem i ens
n’anirem a voltar món. Treballarem al carrer, a la platja i a les fires. Mentre sigui
aquí muntaré «follons» i com més aviat m’expulsin millor. L’àvia no se n’assa-
benta de res ara sóc jo qui té cura d’ella i ho faig tan bé com puc. Si no fos per
l’àvia...
2B
Miquel
Fer classes ja no és el que era. A mi m’encantava ensenyar naturals, preparar

experiments, fer excursions, anar a museus... però ara tot ha canviat tant! El
canvi més gran l’han fet els alumnes. Mai no m’havia trobat ningú com la Bibia-
na. No podem tolerar que ens faltin al respecte contínuament, ni que una noia de
catorze o quinze anys se salti totes les normes de convivència, fins i tot les més
elementals. Em sento impotent, frustrat i sense forces per demanar a ningú que
treballi amb aquesta alumna. No sabem si té bon o mal nivell i encara que la
posem en un grup de reforç, què en traurem? Voldria ajudar-la, entendre què
li passa, què vol, saber per què es comporta així amb tothom (els nois i noies
de classe tampoc no la suporten). Ha entrat amb molt mal peu... i encara tenim
tot el curs per endavant.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 197
Dramatitzacions 197
«Un munt de
responsabilitats»
Sinopsi
Els pares de la Laura esperen molt d’ella, sempre diuen que té molt cap i que
serà una gran advocada, metgessa, arquitecta o enginyera... És la gran de tres
germans i volen que sigui un model per als bessons que acaben de complir els
quatre anys. Els pares treballen al taller mecànic i en són els propietaris. A part
del pare, hi ha tres mecànics més i la mare que porta els comptes i s’encarre-
ga de les factures.
La Laura és qui porta la casa i té cura dels bessons des que van néixer. A més,
ha de treure bones notes i els pares no li permeten «perdre el temps» amb els
«penjats» de la classe. Ells treballen totes les hores del dia i només fan festa el
diumenge i volen estar tranquils a casa, en família o, com a molt, van junts al
cinema. El taller els va bé, per això han comprat un xalet a la platja que hauran
de pagar durant un quants anys.
Enguany la Laura acaba el batxillerat i li agrada un noi de classe. Com que és

impensable que pugui sortir amb ell perquè està totalment controlada, han
començat a fer algunes campanes, no massa per no cridar l’atenció. Però el
tutor s’ha adonat de la «coincidència» en les absències i ara entén perquè dos
alumnes tan bons han baixat el rendiment a classe.
Abans d’enviar un comunicat a la família parla amb la Laura i en Joel i ella es

posa a tremolar i a plorar de tal manera, suplicant-li que no digui res als pares,
que la fa entrar al despatx per parlar una estona amb ella en privat. Llavors, li
ofereix l’opció que sigui ella mateixa qui parli primer amb els pares, però la Laura
diu que la «mataran» si no fuig primer de casa, que ja ho ha pensat més d’un
cop, però que no té on anar.
Una altra opció seria convocar el pare o la mare a mediació, perquè el que és clar
és que el centre ha de comunicar les absències. La Laura accepta la mediació com
la menys dolenta de les alternatives, però igualment tem la reacció dels pares.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 198
3A
«Un munt de
responsabilitats»
Laura
Els meus pares són bona gent, només volen el millor per a mi i per als meus ger-
mans i es maten a treballar perquè nosaltres tinguem un bon futur. Jo no sé quin
futur tindré, però el que és el present... Tinc disset anys i sempre que surto ho faig
en família. Mai no he pogut convidar ningú a casa, ni anar jo a casa de les meves
amigues. Em sento com un «bitxo raro» i no vull semblar desagraïda. Sí que tinc
un xalet molt maco a la platja, però és més feina per a mi. Fins ara m’havia resig-
nat a tot, però des que en Joel em va demanar per sortir que em sento tan feliç! Ell
és un noi fantàstic que comprèn les meves obligacions, també és molt treballa-
dor i des dels setze ajuda en un magatzem i estalvia per a la universitat. Volem
passar algunes hores junts i per això hem faltat a classe. Jo, l’any vinent, faig els
divuit, buscaré una feina i marxaré de casa... No hi veig cap altra solució.
3B
«Un munt de
responsabilitats»
Paqui (mare de la Laura)
La meva filla no m’ha dit per què el tutor m’ha citat. Sempre que hi vaig són
bones notícies que encara em fan sentir més orgullosa de la meva filla. Però
aquest cop, la nota diu que em convoquen a mediació i això em preocupa. La
mediació és per solucionar problemes, però no se m’acut que la meva filla en
pugui tenir cap. El meu marit, en Josep, també volia venir, però amb un que deixi
la feina ja n’hi ha prou. La Laura està a punt d’entrar a la universitat, si cal que
«l’apretem» per a la selectivitat ho farem, nosaltres col·laborem amb l’institut en
tot el que calgui. La qüestió és que tregui bones notes!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 199
Dramatitzacions 199
«La desaparició
d’en Fluffy»
Sinopsi
L’Antoni és el conserge de l’institut i es queixa que darrerament passa la major

part del dia fent de «criat» dels alumnes. Els nois i noies li fan tota mena de
demandes: que si puc trucar a casa que m’he descuidat el xandall, que si dei-
xa’m una moneda pel bus, que fes-me urgentment les fotocòpies d’aquests
apunts perquè demà tinc examen, que obre’m la porta de l’aula d’idiomes que
m’hi he deixat la jaqueta... I, si gosa dir-los que no, l’endemà té els pares cul-
pant-lo i demanant-li explicacions: que el professor de gimnàstica ha castigat la
nena, que el nen ha hagut de tornar a peu a casa per una miserable moneda, que
ha suspès l’examen, que s’ha refredat...
La gota que ha fet vessar el got ha estat la desaparició d’en Fluffy, una cria de
gat siamès que la Lorena li va deixar el divendres de bon matí perquè en tingués
cura fins que ella sortís de classe. La bestiola devia de sortir de la capsa de
sabates on la duia la Lorena i vés a saber on es va ficar. Quan la Lorena, acom-
panyada de les amigues, va entrar a la consergeria a recollir en Fluffy, el gat ja no
hi era. L’Antoni era a la porta de sortida i allí, davant de tothom, la Lorena li va
mostrar la capsa buida cridant: què n’has fet del meu gatet desgraciat?!!! On és?
Ets un inútil!!! I la mare de la Lorena, que és de les que cada dia va a esperar la
seva filla, li va dir de tot menys maco. L’Antoni tampoc no va callar i va dir-los
a mare i filla que allò era un institut i no un zoo i que, quant al seu Fluffy, farien
millor buscant-lo al mig del carrer, sota les rodes d’un cotxe.
L’assumpte ha arribat a la direcció. D’una banda, la mare feta una fúria, exigint el
gat de la seva inconsolable filla, que, segons diu, els va costar un munt de diners,
i demanant que facin fora el conserge perquè és un sàdic. De l’altra, l’Antoni exi-
gint que li donin la raó i que posin els alumnes i els pares al lloc on els pertoca.
L’equip directiu ha decidit proposar una mediació. L’Antoni és mediador i potser
per això acceptarà. S’encarrega la mediació a un professor i un alumne.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 200
4A
«La desaparició
d’en Fluffy»
Antoni
A l’institut ja ningú no m’anomena «Senyor Antoni», això com a mostra de com

s’han perdut els «modos» i les maneres. Els xavals són els reis del mambo, ja no
hi ha qui els pari els peus. A mi se’m pixen al cap contínuament, i a més d’un pro-
fessor, també. L’altre dia, sense anar més lluny, vaig haver de tranquil·litzar una
substituta que sortia plorant de classe. On hem arribat!
La meva feina no és fer de criat i si el director els tingués ben posats... Ara ja no
n’hi ha prou amb els «animals» de dues potes, sinó que el divendres passat
també va aparèixer un gat. La veritat és que era molt bufó, a mi m’agraden els
animals i vaig pensar que no donaria molèsties. A més, què podia fer sinó? Fer-
li tornar a casa? Fer-li dur a classe? Clar que si m’arribo a imaginar la d’insults
que em caurien per culpa de la bestiola! La Lorena és una «verdulera» i sa mare
una harpia. Vull que em demanin disculpes i que ho facin davant de tothom.
4B
«La desaparició
d’en Fluffy»
Lorena
El divendres vaig fer tretze anys i quan em vaig despertar tenia als peus del llit el
meu regal: un gatet d’angora preciós!!! Era tan suau que li vaig posar Fluffy i des-
prés de fer un petó i una abraçada a la mare li vaig dir que el duria a l’institut per
ensenyar-lo a les amigues. La mare em va dir que seria l’enveja de tothom i que
vigilés perquè era un regal molt car. Li vaig dir a l’Antoni que me’l guardés i el
molt estúpid me’l va perdre i, a sobre, em va dir que molt millor si l’atropellava un
cotxe. Vull el Fluffy i no un substitut.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 201
Dramatitzacions 201
«No em dóna la gana»
Sinopsi
La Judit i la Maria tenen criteris pedagògics molt diferents. La Judit és mestra,

prové de primària, i la Maria és catedràtica de matemàtiques. Aquest curs la Judit
és tutora del 2C, un grup una mica fluix a qui la Maria dóna les matemàtiques a
causa de necessitats organitzatives del centre i a conveniències horàries seves.
Cada junta d’avaluació passa el mateix: la Maria en suspèn més de 20 i consi-

dera que els cinc que aproven encara és perquè fa la vista grossa. La Judit, en
canvi, pensa que el grup és molt bo, no és gens conflictiu i ha aconseguit que
tothom faci els deures i s’esforci a classe. Potser no són brillants, però són tre-
balladors. Els alumnes se li queixen que no entenen la Maria, que explica mala-
ment i que fa les classes molt avorrides; diuen que es burla d’ells amb ironies
de l’estil: «Us hauré de posar una pàgina de sumes i restes, a veure si així us en
sortiu!»; o bé: «La ignorància en aquest grup tendeix a l’infinit!».
La Maria no està disposada a aprovar els que no tenen el nivell i la Judit no sap
com explicarà a les famílies dels seus alumnes que els queden suspeses les
matemàtiques a final de curs. Alguns pares ja li van demanar una entrevista per
queixar-se de la Maria després de Nadal i ella la va defensar. Però ja n’hi ha prou!
La Judit ha parlat amb la cap d’estudis i li ha dit, textualment: «No em dóna la

gana suspendre tanta gent, no s’ho mereixen». Quan la cap d’estudis ha parlat
amb la Maria, ella li ha dit: «No em dóna la gana d’aprovar tanta gent, no s’ho
mereixen». La cap d’estudis necessita un acord en relació amb l’avaluació del
2C i els ha proposat d’anar a mediació. Ella mateixa els ha explicat que els
mediadors serien dos professors, l’un és tutor de primer d’ESO i, l’altre, de
primer de batxillerat. També els ha dit que això s’ha de solucionar i que millor
que parlin de les seves diferències en privat.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 202
5A
Maria
Això em passa per acceptar fer classes d’ESO. Ja ho veiem prou el mal prepa-
rats que vénen a batxillerat, però ara ho he comprovat per mi mateixa. No saben
quan fan dos i dos i això és intolerable. Com volen que els aprovi? Jo he donat
tot el temari i els alumnes rarament pregunten res, s’estan callats pensant en les
musaranyes. La Judit em diu que hauria de fer les classes «motivadores», mira
què bé! Ella com que ve de primària es pensa que ens hem de passar la vida
jugant i divertint-nos i després resulta que no sabrem fer la «o» amb un «canut».
Sé que parla malament de mi als alumnes, els diu que tinguin paciència, que ella
ja intenta parlar amb mi... No em dóna la gana d’aprovar aquests nois i noies
amb un nivell per sota zero!
5B
Judit
Amb aquests catedràtics «pota negra» no hi ha qui s’hi entengui. Jo compadei-

xo els pobres alumnes, quina culpa tenen ells que la Maria es cregui una emi-
nència? Es pensa que és a la universitat i no té ni idea de donar classe, només
parla i emplena pissarres! No sap què és el treball cooperatiu, ni els projectes, ni
els contractes, ni la tutoria entre alumnes, ni els jocs... Jo ja m’he cansat de
donar la cara per ella i, quan en parlem a la tutoria, com que els alumnes tenen
raó, jo els la dono. Espero que l’any vinent, passi el que passi, no la tinguem
a l’ESO. No em dóna la gana que es diverteixi fent escabetxines! Després sóc jo la
que me les he de veure amb les famílies.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 203
Dramatitzacions 203
«La mare que

et va matricular»
Sinopsi
La mare de la Susanna, una alumna de primer de batxillerat, ha vingut tota sufo-

cada a parlar amb el director. Resulta que, segons ella, el professor d’història
«mira» la seva filla i la nena està molesta.
La Susanna és una noia que no passa desapercebuda, és força atractiva i als

seus disset anys va vestida i maquillada de manera molt provocativa. Hivern i
estiu ensenya el tanga i dos pams de cintura. Es canvia el pírcing del melic a
conjunt amb el modelet del dia, porta uns bons escots, així pot lluir millor els
tatuatges de l’esquena, canvia de pentinat i color de cabell cada dos per tres i
duu uns talons que fan vertigen. Porta de cap tots els nois de la classe i, més d’un
cop, se li ha insinuat que podria venir una mica més tapadeta. El seu xicot l’es-
pera cada dia a la porta de l’institut amb la moto.
A ella sembla que li faci gràcia que la mirin, però ara, tractant-se d’un profes-
sor..., el director li hauria dit de bon grat a la mare que li comprés una jaqueteta
a la seva filla per a la classe d’història, però, veient el look juvenil de la senyora
(potser duia la roba de la Susanna i tot) i el cabell tan extremat, ha pensat que
seria millor que ella mateixa en parlés amb el professor d’història.
L’Anselm no és cap «sant» i quan el director li ha explicat el problema que tenien ell
no ha negat pas que mirés la Susanna: «Si es vesteix així és perquè s’hi fixin, no?».
Han acceptat la mediació sense pegues. La Trini havia fet el taller de mediació fa
un parell d’anys i l’Anselm té un tarannà obert i dialogant.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 204
6A
«La mare que

et va matricular»
Trini
Ara que és jove la Sussi ha de lluir el «tipo». Ja té «nòvio» i a ell també li agrada
veure-la tan atractiva.
La nena pot anar vestida com vulgui i el professor d’història, que deu anar pels
cinquanta, no té dret a mirar-la durant tota la classe. Els nois és una altra cosa,
estan «a l’edat» i la meva Sussi els té tots als seus peus.
No van les nenes àrabs amb el mocador al cap? Doncs la meva Sussi porta
tanga, que està de moda!
Em fa patir que per culpa d’això ara el professor li agafi mania a la meva filla.
6B
«La mare que

et va matricular»
Anselm
Hi ha cada alumna! Jo, si la Susanna fos filla meva, no la deixaria traure ni un peu
de casa tal com va vestida, o millor dit, despullada. Diu que me la miro, però és
que és impossible no veure-la! Els nois de la classe estan tots embadocats i ens
faria un bon favor a tots venint més tapadeta. Jo crec que tothom té dret a ves-
tir com vulgui, però llavors que no es queixi. Estic segur que pel carrer li deuen
dir de tot! Ara que, només cal veure la mare, «de tal palo...». Si podrien passar
per germanes!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 205
Dramatitzacions 205
«Jekill & Míster Hide»
Sinopsi
En Ramon és catedràtic de llengua i ja està tip de dir-li a en Pere, el conserge, que

faci el favor de trucar a la porta abans d’entrar a la classe. En Pere no hi pensa,
va per feina (a veure si pot acabar de llegir el diari en pau), i com que té molt
bona relació amb els alumnes, els nois i noies sempre el saluden o li fan alguna
«brometa» sobre el futbol (és del Madrid). Ell tampoc no se n’està de fer ganyo-
tes a l’esquena dels professors, i la majoria no li donen cap importància, saben
que ho fa sense mala intenció. Això sí, després d’una aparició d’en Pere, sem-
pre costa tornar a posar ordre a la classe.
En Pere ja està a punt de jubilar-se, camina amb un bastó perquè va una mica
coix i li costa canviar els hàbits. Normalment és un bon home i està carregat
de paciència, porta més anys al centre que ningú i n’és una mica l’amo i el pare de
tots. En canvi, si algú no li cau bé o ell té un mal dia, es transforma completa-
ment. És millor apartar-se del seu camí perquè és una mica llunàtic i pot fer
comentaris desagradables i, fins i tot, posar-se violent.
L’altre dia, quan repartia un comunicat als alumnes, va entrar per error dues
vegades a l’aula on en Ramon feia classe. Els nois i noies van esclafir a riure i el
Ramon va dir fluixet «aquest bon home repapieja». En Pere ho va sentir i ja hi
vam ser: «Desgraciat de m_ _ _ _ ! Qui t’has pensat que ets m_ _ _ _ _ _ _! I sort
n’hi va haver que un parell d’alumnes el van subjectar i, mirant de calmar-lo, el
van treure de la classe, que si no... li parteix el bastó a l’esquena d’en Ramon!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 206
7A
Ramon
Fa cinc anys que sóc en aquest centre i mai no m’havia trobat un conserge que
manés més que el director! Diuen que és bona persona, però jo encara no li he
vist cap gràcia. No me’n surto que piqui a la porta, que em passi els avisos quan
em truquen de casa, que em faci unes fotocòpies urgents... Això només m’ho fa
a mi i els companys em diuen que no en faci cas, que l’home és gran i una mica
arrauxat. Però després de com m’ha amenaçat avui a classe, crec que l’han de
fer fora! Tot té un límit!
7B
Pere
Aquest professor és un «xulo»; des del primer dia vaig veure que li havia d’en-
senyar que aquí jo sóc algú. Ha anat de poc que no li partís el bastó a l’esquena.
Encara ha de néixer el «maco» que m’insulti! Hi ha professors que són pitjor que
la canalla, jo poso més ordre que ells. No em deixa ni entrar a la seva classe i
després es queixa que no li passo els encàrrecs, en què quedem? Vull que el
facin fora i, si no, ja me n’encarregaré jo de fer-li la vida impossible, i tant!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 207
Dramatitzacions 207
«Diana!»
Sinopsi
El funcionament del menjador és un desastre. Des de sempre que s’hi queden la

majoria dels alumnes perquè vénen dels poblets de la vora.
El comportament a l’hora de dinar és salvatge: els alumnes es llencen sobre el

menjar com si patissin fam i, a part de cridar, escopir i llençar tota mena de pro-
jectils, han començat a fer destrosses al mobiliari.
L’any passat fins i tot es va tancar el menjador una setmana perquè, no se sap
com, va calar-se foc a una panera i es va estendre per les estovalles de paper
(van haver de pintar de nou tot el menjador). La mesura no va servir de res, els
nois i noies es van quedar menjant entrepans al pati de l’institut i el van deixar fet
una cort de porcs.
Els monitors canvien cada dos per tres perquè no ho resisteixen. Avui una moni-
tora nova, quan ha rebut la primera mandonguilla amb tomàquet al mig del pit,
s’ha dirigit al noi que la hi ha llençada i que aplaudia cridant: «diana! he fet
diana!» i li ha ventat una bona bufetada, dient-li: «jo també he fet diana!».
La direcció ha pres cartes en l’assumpte, però la noia diu que no vol tornar a
aquest institut i que, encara que necessita la feina, està disposada a perdre-la
abans de suportar aquesta mena de vexacions. La mandonguilla l’ha disparada
en Quique, un alumne que no és especialment conflictiu i, per això, la directora ha
suggerit que vagin a mediació.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 208
8A
«Diana!»
Quique
Jo no em vull quedar al menjador, però ho he de fer per força, no hi ha transport

al migdia i els pares no em poden dur amb cotxe. El menjar és fastigós i tots fem
porqueries i ens divertim tant com podem. Els monitors no poden amb nosaltres
i com que cap professor ens vigila aprofitem per fer-ne de tots colors. Jo no tinc
gaire imaginació i, normalment, segueixo el que fan els altres. Però avui, quan he
vist la samarreta tan blanca i ajustada de la monitora, no sé... m’he il·luminat! Els
altres monitors tenen més aguant que la nova, saben que és la seva feina. No
entenc per què m’ha pegat i vull denunciar-la.
8B
«Diana!»
Marta
No havia vist mai res d’igual! I aquí a tothom li sembla normal que els alumnes es
comportin com a energúmens. Fer de monitor de menjador no és fàcil, però jo
en tinc certa experiència. Puc controlar els problemes d’un en un, però no
suporto les bromes pesades. Mai no havia pegat ningú, però no me’n penedei-
xo. Quan li he clavat la nata a aquell noi, he vist que els de la vora deixaven els
«projectils» que ja tenien a punt al plat. M’he salvat d’una bona. Faria el que fos
per conservar la feina, menys aguantar maltractaments! Només faltaria!
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 209
Dramatitzacions 209
«El cas dels

exàmens sorpresa»
Sinopsi
La Verònica no té bona relació amb els alumnes, ni li preocupa. És molt bona

professora, a les seves classes sempre hi ha ordre i el nivell de llengua dels
grups a qui dóna classe augmenta en comparació amb el dels altres grups. Tot-
hom sap que és molt treballadora i també molt estricta. Mira els deures cada dia,
prepara feina individualitzada per als que ho necessiten, dóna bé les classes, fa
controls de cada tema i els retorna plens de correccions...
Aquest curs, però, no hi ha manera que s’entengui amb els de 3A. Té per costum
posar exàmens sorpresa d’un dia per l’altre i, potser ha estat una coincidència,
però als de 3A els ha tocat control per la castanyada, l’endemà de la festa local
i el dia següent de la sortida de naturals. Avui els ha avisat que el darrer dia del
trimestre, com que tenen classe amb ella, faran... examen sorpresa!
El delegat de classe ha anat a buscar la tutora i li ha dit que havien de parlar amb
ella i que era urgent; volen fer una protesta contra la Verònica i tots hi estan d’a-
cord, fins i tot han recollit signatures!
La tutora no desconeix la situació; alguns professors també tenen queixes de la

Verònica perquè, quan manen feina de la seva matèria, els alumnes argumenten
que han d’estudiar llengua.
La tutora ha trobat tothom esperant-la a classe i ha dit al grup que ella es troba
entre l’espasa i la paret: ells són els seus alumnes, però la Verònica és la seva
companya. Creu que la millor solució és que el delegat hi parli directament.
Aquesta proposta ha aixecat protestes generalitzades perquè, segons els nois
i noies, no s’hi pot parlar, amb la Verònica. I si anessin a mediació?
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 210
9A
«El cas dels

exàmens sorpresa»
Verònica
Només hi ha una manera que els alumnes aprenguin: fer-los treballar, ser exigent
i tenir-los collats. Mentre treballen no molesten i aprenen que en aquesta vida
ningú no regala res. M’agrada ensenyar i em compensa veure els progressos
dels meus alumnes.
Els dies que hi ha festa a l’institut, o bé alguna activitat extraordinària, els nois
i noies tenen tendència a esverar-se. Precisament per això miro de posar con-
trols, per evitar la gresca. Els alumnes no són ningú per dir-me què he de fer
i què no, i m’ha disgustat molt les signatures que han recollit en contra meva.
9B
«El cas dels

exàmens sorpresa»
Andreu
Avui, a l’assemblea de classe, ha quedat ben clar que no farem aquest control
sorpresa, ni cap altre. Si la «profe» es posa «borde», que és el més probable,
hem acordat deixar d’assistir a les seves classes, acudir a la direcció, penjar
«cartells» per l’institut explicant el problema... i moure’ns perquè aquests abu-
sos s’acabin. Jo no hi estic d’acord, però n’hi ha que han proposat fer pintades
a les parets de l’institut i una manifestació a la porta.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 211
Dramatitzacions 211
10
«Poca broma»
Sinopsi
A l’institut s’estan començant a formar bandes. Inicialment, ningú no va preocu-

par-se massa pels exalumnes i altres xicots que s’agrupaven a les portes del
centre a l’hora de la sortida. Un dia es va produir una baralla violenta entre ells
i hi va acudir ràpidament la Guàrdia Urbana i els va dissoldre. La reacció no es va
fer esperar massa i el cap de setmana van trencar un quants vidres. També van
entrar a robar per les vacances de Nadal. Segons la Guàrdia Urbana alguns dels
nois estan fitxats, però no hi ha proves que els autors dels actes vandàlics ni del
robatori hagin estat ells.
Ara han tornat i s’han fet amics dels «millors» elements de l’institut. No està gens
clar si trafiquen o què fan. Insulten els alumnes de nacionalitat estrangera, miren
de provocar-los, els amenacen... Sembla que el cap de setmana passat van ata-
car en Mohamed, un alumne de quart. La qüestió és que aquest noi fa una set-
mana que no ve al centre i, quan el tutor ha trucat a casa seva per preguntar què
passava, la mare no sospitava que el seu fill faltés a classe. L’endemà es pre-
senten mare i fill al despatx del director i el noi mostra els blaus que li van fer
quan el van atacar. Diu que té molta por perquè li van deixar ben clar que si els
delatava el pelarien. Es veu que van armats amb pals i navalles.
La direcció vol parlar amb els alumnes que se sap que formen part d’aquestes
bandes per mirar de convèncer-los que se’n vagin a un altre lloc i que respectin
l’institut. El professorat se sent força impotent i lamenta que el centre s’assem-
bli cada cop més a una presó: alarmes, reixes, guàrdies... Segur que si es dóna
publicitat a aquests casos de xenofòbia, vandalisme i violència l’any vinent
encara baixarà més la matriculació i el centre es convertirà en un gueto.
Així és que el director acut al coordinador de mediació i li demana de reunir-se

amb en Pau, de tercer d’ESO, ja que el dia que van agredir en Mohamed es veu
que ell hi era.
191-212 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 212
10A
«Poca broma»
Lluís (director)
Estic esperant deixar la direcció del centre. Una cosa són els alumnes difícils, com
els que sempre hem tingut aquí, i una altra de molt diferent les bandes organitza-
des del barri que s’instal·len a la porta de l’institut i amenacen seriosament els
alumnes més indefensos. No sé com aturar el problema, però m’interessaria,
almenys, mantenir la seguretat dins del centre. El que ha passat a en Mohamed és
una injustícia i, si no fos perquè en temo les conseqüències, jo mateix posaria la
denúncia. Vull negociar amb en Pau, encara que no sé pas amb quins arguments...
10B
«Poca broma»
Pau
Jo he nascut al barri i ara està infestat d’immigrants que ens prenen la feina i s’hi
fan els amos. Amb els meus col·legues hem sortit algun cap de setmana a nete-
jar els carrers d’indesitjables. Primer els avisem i, si no ens fan cas, anem per
ells, com vam fer amb en Mohamed. Li vam demostrar que, en aquell banc de la
plaça, ell no hi podia seure! Com que no hi ha testimonis, ho negaré tot i si el
molt desgraciat s’ha «xivat» ja es pot preparar perquè ho pagarà car!

Quadern de Treball Temps de Mediació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern de Treball Temps de Mediació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

127-190 TMED cat 28/7/05 14:09 Página 127

Sessió 1: Temps de mediació

Sessió 3: Iniciar la mediació

Sessió 4: Compartir punts de vista

Sessió 5: Identificar interessos

Sessió 6: Crear opcions

Sessió 7: Fer pactes

Sessió 8: Tancar la mediació

Sessió 9: Mediació en acció

Sessió 10: Mediació en xarxa

Sessió 1: Temps de mediació

Bingo: busca algú que...

EL SEU PARE O HA ESTAT NO SUPORTA PRACTICA UN HA COPIAT EN

NO LI AGRADA CALÇA EL CONEIX TOTS HA DEFENSAT NO TÉ MÒBIL

EL SEU COLOR HA FET RÈGIM HA NASCUT PREFEREIX FA LA MATEIXA

OBLIDA HA GUANYAT ALGUNA EN EL SEU

Calendari del taller

6a sessió 7a sessió 8a sessió 9a sessió 10a sessió

130 Materials per a la formació

Per què temps de mediació?

La mediació és un procés estructurat de gestió de conflictes en què les perso-

La mediació, com veurem més endavant, té les següents característiques:

Joc sense pistes

La cova del mig del desert

Quadern de treball Temps de mediació 131

Quin és el rol de la persona mediadora?

La persona mediadora ha d’observar alguns preceptes:

• No jutjar, no imposar sancions, no aconsellar i no donar solucions.

El cofre del tresor

Qui pot ser mediador?

• Dinàmica dels conflictes.

132 Materials per a la formació

La mediació al nostre centre: avantatges i inconvenients

Quins beneficis aporta la mediació?

La mediació proporciona una sortida constructiva als conflictes de cada dia i,

Com s’introdueix la mediació al centre?

El desig de gaudir d’un clima de convivència positiu i la possibilitat de madurar

L’existència d’una xarxa de mediadors es fa possible en dues etapes: formació

Quadern de treball Temps de mediació 133

En l’etapa de formació de mediadors i mediadores és important:

• Sensibilitzar el professorat, l’alumnat, les famílies i el personal d’administra-

En l’etapa de formalització del procés de mediació és important:

• Crear una xarxa estable de mediadors i mediadores.

Pràctica 1: Descobrir qualitats

134 Materials per a la formació

Boqué, M.C. (2002). Guia de mediació escolar. Programa comprensiu d’acti-

Si algú et molesta el que has de fer és...

Què entenem per conflicte?

En un conflicte, hem de distingir-hi tres components:

• Substantius: és allò que hi ha en joc, un fet desencadenant, l’objecte de dispu-

136 Materials per a la formació

• Subjectius: sentiments, percepcions, significats del conflicte, participació,

Un conflicte es genera quan persones o grups relacionats entre si perceben que

No hi ha conflictes positius ni negatius, tot depèn de la manera de fer-los front.

Com responem als conflictes?

Hi ha cinc respostes bàsiques als conflictes:

• Competir: utilitzant estratègies que derrotin l’altra persona i li imposin la prò-

COMPETIR COL·LABORAR *ASSERTIVITAT:

COMPROMÍS Comportaments dirigits a satisfer

Quadern de treball Temps de mediació 137

La cara oculta de la festa

Macroestratègies de gestió de conflictes

Ordena les següents estratègies de gestió de conflictes col·locant a la part