C/ Caracas, 6 -

07007 – PALMA
Tel. 971278150

APUNTS_FOL_EXAMEN.3
NO TOTS ELS GRUPS DE TREBALLADORS SON EQUIPS DE TREBALL

● - IMPLICA OBJECTIU COMÚ

● - RESPONSABILITAT COL·LECTIVA
● - ORGANITZACIÓ CONJUNTA
● - REPARTIMENT FLEXIBLE DE TASQUES (FLEXIBILITAT)
● - LIDERATGE COMPARTIT
● - SINERGIA DE RESULTATS
● - DECISIONS CONSENSUADES
● - OPTIMISME
● - MITJANS HUMANS I TÈCNICS
● - COMUNICACIÓ OBERTA
● - AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT

PROS CONTRAS
MES PRODUCTIVITAT GANDULERIA SOCIAL

COMUNICACIÓ RISCOS

COMPROMÍS POCA AUTOCRÍTICA

CREATIVITAT POCA ADAPTABILITAT

BON AMBIENT MANIPULACIÓ I CONTROL

ELS EQUIPS DE TREBALL S'ORGANITZEN EN FUNCIÓ DE:

TEMPS: permanent, temporal

FORMALITAT: formal, informal
FINALITAT: producció, correcció, transformació
JERARQUIA: directius, executius i intermedis, i empleats

ETAPES DE FORMACIÓ DE L'EQUIP

1. INICIAL: condicionada per INSEGURETAT I EXPECTATIVES

2. CONFLICTE: comparació EXPECTATIVES I RESULTATS. Font de conflictes?
3. DESENVOLUPAMENT: sí resultats, INTEGRACIÓ I COHESIÓ
4. DE TREBALL: TOTAL AUTONOMIA DE GRUP I PRODUCTIVITAT
P2_______________________________________________________________________

L'ESCOLTA ACTIVA ÉS L'HABILITAT D'ESCOLTAR, NO NOMÉS EL QUE

LA PERSONA EXPRESSA, SINÓ TAMBÉ ELS SENTIMENTS I IDEES.
* Podem conèixer i aportar solucions
* Som més propensos a ser escoltats llavors

L'ESCOLTA ACTIVA HA DE: eliminar distraccions, bon ambient,

retroalimentar, mostrar empatia, cuidar la comunicació verbal i no verbal,
respectar els torns IPR (INTERVENCIÓ - PAUSA - RESPOSTA).

L'ESCOLTA ACTIVA NO HA DE: interrompre, cercar solucions ràpid i

depressa, tirar la tovallola, no prestar atenció i criticar agressivament.

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ: emissor, receptor, missatge, canal,

codi, context i soroll.

OBSTACLES DE LA COMUNICACIÓ:
● SEMÀNTICS: llengua i registre, paraules
● FÍSICS: entorn (llum), errors tècnics, espai o llunyania
● PSICOLÒGICS: estat d'ànim, multiculturalitat, personalitat, jerarquia

LA PERCEPCIÓ ÉS EL RESULTAT D'UN ACTE DE CAPTA SELECTIVA A

TRAVÉS DELS SENTITS DELS TRETS D'UN OBJECTE REAL O
ABSTRACTE.
*Sobre la percepció Influeixen: la personalitat, l'ordre dels events, prejudicis,
estereotips, impressió, expectatives.

TIPUS DE COMUNICACIÓ SEGONS:

Direcció: vertical, horitzontal
Naturalesa: formal, informal
Canal: no verbal, verbal, escrita

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL NO USA ELS SIGNES LINGUISTICS.

APORTA INFORMACIÓ GESTUAL SOBRE EL CARÀCTER I CONDICIÓ
SOCIAL DE L'INDIVIDU.
(Expressions facials, moviments, aspecte i indumentaria)

➔ COMUNICACIÓ UNIDIRECCIONAL: diàleg diferit

➔ COMUNICACIÓ BIDIRECCIONAL: diàleg simultani
P3_______________________________________________________________________

LES ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ PRETENEN SATISFER LES NOSTRES

NECESSITATS MITJANÇANT L'ADOPCIÓ DE CERTES ACTITUDS SOCIALS.
(Agressivament, passivament, assertivament)

L'ASSERTIVITAT ÉS L'HABILITAT D'EXPRESSAR ELS NOSTRES

DESITJOS DE FORMA NO HOSTIL, OBERTA, FRANCA I ADEQUADA AL
RECEPTOR AMB L'OBJECTIU DE TRANSMETRE LA INFORMACIÓ DE
FORMA OBJECTIVAMENT SENSIBLE.
(Conducta verbal directa, conducta no verbal ocular, gestos sòlids i confiança)

★ DISC RATLLAT: repetició dels nostres desitjos.

★ ASSERCIÓ NEGATIVA: respondre a una crítica injusta
★ CONFUSIÓ: generar dubtes i desconcertació en l'altre persona (jugar)

LA INTELIGENCIA EMOCIONAL ÉS LA CAPACITAT PER PROCESSAR

TANT LA INFORMACIÓ EMOCIONAL PRÒPIA, COM L’ALIENA AMB
EFICACIA, INCLOENT LA PERCEPCIÓ, L'ASSIMILACIÓ I LA
COMPRENSIÓ ASSERTIVA DE LES CIRCUMSTÀNCIES.

ATORGA COMPETÈNCIES PERSONALS I SOCIALS:

● Personals: autoconeixement, autocontrol, voluntat o automotivació
● Socials: empatia, habilitats socials
P4_______________________________________________________________________

ELS ROLS D'EQUIP SON LA FORMA DE COMPORTAR-SE, CONTRIBUIR

I INTERRELACIONAR-SE D'UN MEMBRE DE L'EQUIP AMB LA RESTA DE
MEMBRES. UNA PERSONA POT TENIR MÉS D'UN ROL.
-
IDENTIFICAR-LOS PERMET MILLORAR L'EFICIÈNCIA DEL TREBALL JA
QUE CADASCÚ ACTUA A LES ÀREES ON SON ESPECIALISTES.
*EL ROL FUNCIONAL ÉS ASSIGNAT AL LLOC DE FEINA DEL TREBALLADOR D'ACORD
AMB LA SEVA FORMACIÓ

ROLS DE MEREDITH BELBIN

Existeixen diferents categories: mentals, socials i d'acció, dins cada una d'ells s'hi
inclouen determinats rols

MENTALS
CREATIU Font d'idees i propostes originals. Problemes de comunicació i
individualitat.

ESPECIALISTA Aporten habilitats essencials. Alta destresa tècnica en els seus

camps, però poc adaptables.

AVALUADOR Analitza i valora constructivament propostes i idees i en

proposa d’alternatives. Poca iniciativa i crític.

SOCIALS
COORDINADOR Experimentats i segurs. Deleguen lògicament la feina motivant
el personal amb un (NO SEMPRE) bon clima laboral.

INVESTIGADOR Permet progressar a l'equip amb idees noves. Pot pecar

d'optimista i es desmotiva amb facilitat.

COHESIONADOR Cooperador afable, evita conflictes o les resol amb diplomàcia.

Pot ser víctima de la pressió i es vulnerable socialment.

D’ACCIÓ
IMPLEMENTADOR Organitzador pràctic de les tasques. Disciplinaritat i
compromís. A vegades Inflexible.

FINALITZADOR Vetlla pels detalls i resol les imperfeccions. Puntual i meticulós

però pot agobiar-se.

IMPULSOR Iniciativa i dinamisme de grup. és impulsiu i pot ofendre els

companys però és millor animant-los.
TÈCNIQUES DE TREBALL EN EQUIP:

PLUJA D'IDEES
Allau de propostes generals per fer un escrutini de les millors un cop se'n té una quantitat
desitjada.

PHILLIPS 6/6
L’equip es divideix en subgrups de 6 que han de discutir durant 6 minuts sobre un tema.

JOCS DE ROL
Escenificació de distintes situacions per adoptar rols i comprendre conflictes.

MÈTODE DE CAS
Simulació d'un cas a resoldre en equip per contrastar hipòtesis i trobar la solució.

SIS CAPELLS DE COLORS

S’assigna un capell d’un color a cada participant i cadascun representa un rol de treball.

P5_______________________________________________________________________

ELS CONFLICTES DINS UN ENTORN LABORAL SOLEN APARÈIXER

PER DIFERENTS OBJECTIUS, INTERPRETACIONS i PERSPECTIVES
ENTRE DEPARTAMENTS O TREBALLADORS.

*Els estereotips, la rivalitat, l'exigència i els canvis també. Els xocs d'interessos, errors en la
comunicació, incapacitat per arribar a acords i la desconfiança s'han d'evitar.

TIPUS DE CONFLICTES SEGONS:

● - APRECIACIÓ (Latent, Manifest)

● - EFECTES SOBRE L'ORG. (Funcional, Disfuncional)
● - POV JURÍDIC (Individual. Col·lectiu)
● - ORIGEN
○ Interpersonal (Totes les persones)
○ Intrapersonal (Una persona)
○ Intergrupal (Tots els grups)
○ Intragrupal (Un grup)
○ Interorganitzatiu
● - JERARQUIA (Horitzontal, Vertical)
● - RECURSOS (Pacífics, Agressius)

LES FASES SON INICIAL - CONSCIENCIACIÓ - INTERVENCIÓ - FINAL

P6_______________________________________________________________________

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES SOL PASSAR PER UN ACORD, FRUIT D'UNA

NEGOCIACIÓ PRÈVIA. SI LA NEGOCIACIÓ NO ES EFECTIVA:

CONCILIACIÓ
Procés de diàleg per trobar un acord comú. Es una alternativa preferible a recorrer a la via
judicial immediatament.

MEDIACIÓ
Es recorre a un tercer imparcial que serà qui faci propostes per arribar a un acord comú.
Només aporta estadis on les dues persones puguin discutir un acord.

ARBITRATGE
Es recorre a un tercer, obligat a resoldre la situació escollint segons el seu criteri. És la via
més similar a la judicial, ja que és l'àrbitre qui resol la disputa després d'haver sentit les
dues parts.

TIPUS DE NEGOCIACIONS:

● COMPETITIVA
Participants rivals, desconfiança, amenaces i arguments sòlids. S'exigeixen
maximificar els beneficis per assolir el millor acord.

● COL·LABORATIVA
Participants amistosos. Es vol assolir un increment bidireccional, per a les dues
parts. S'intenta proposar un acord basat en la confiança.

● ACOMODATIVA
Participants adversaris. Es vol guanyar la confiança d'una part per perpetuar la
relació. S'assoleixen i assimilen les pèrdues d'acord amb les necessitats de l'altre.
Es un exercici de cessió a curt termini per tenir resultats a llarg plaç.

SEGONS PRUITT, EXISTEIXEN 4 ESTRATÈGIES SEGONS

BENEF. INDV - BENEF. ALIÈ:

- RESOLUTIVA: Alt - Alt

- RIVALITAT: Baix - Alt
- COMPLAENT: Alt - Baix
- INACCIÓ: Baix - Baix
LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES VA PER FASES:

1) PREPARATÒRIA
Analitza naturalesa del conflicte, objectius del rival i estratègies

2) TANTEIG, TEMPTEIG
Etapa competitiva per reafirmar la força de les posicions. Pot acabar amb cessió
unilateral, ruptura o cercar un nou punt comú

3) PRESENTACIÓ D’ALTERNATIVES
Es presenten solucions per a ser valorades si el tempteig no ha estat favorable

4) ACORD I TANCAMENT
Es pot resoldre positivament o negativament. (També es pot acabar el temps de
negociació); a vegades cal vigilar la complicitat del pacte.