www.altamar.

es 2
Grups a la feina
Els grups que s’estableixen a l’entorn de la feina tenen unes
caracterís<ques específiques.
Dos <pus de rols:
Rol produc<u, formant part de l’equip de treball.
Rol relacional formant grups informals.

3
Grups a la feina
L’equip de treball
L’equip de treball és el conjunt organitzat de persones que aporten la seva
formació, coneixements, habilitats i experiència per dur a terme una
intervenció concreta.

Les persones d’un equip de treball:

Estan compromeses en la consecució d’un objec<u comú.
Les habilitats, ap<tuds i esforços de cada component convergeixen
en la consecució de l’objec<u esmentat.
Les tasques es distribueixen entre els diferents components.
En l’equip de treball els rols estan molt jerarquitzats i programats.

4
Grups a la feina
Els grups informals

Els grups informals són conjunts de persones, vinculades entre si per un

complex sistema de relacions interpersonals, que es formen espontàniament
i que configuren una estructura grupal.

Causes que afavoreixen la formació de grups informals:

Proximitat entre les persones i les ru<nes de la feina.
Confluència d’interessos i necessitats similars.
Subjecció a unes relacions laborals i a unes normes comunes.
Altres afinitats de <pus personal.
L’efecte dels grups informals sobre la produc<vitat de l’organització:
En sen<s posi<u afavoreix l’eficàcia.
En sen<t nega<u, obstaculitza el rendiment.

5
El treball en equip
El treball en equip fa referència a totes les metodologies, procediments i
estratègies que u<litza l’equip de treball per aconseguir els objec<us
marcats.

És un instrument metodològic que afavoreix:

Conjugar el millor de cada persona.
Que el funcionament del grup vagi més enllà de l’aportació
individual.
Fer tasques més complexes.
Tenir una visió més àmplia i completa.

6
El treball en equip
Sinèrgia del treball en equip

La sinèrgia a la consecució d’un valor superior al de la suma de totes les

intervencions per separat.

Avantatges:
Se sumen els coneixements, les tècniques, els recursos.
S’amplia la pluralitat de propostes i la perspec<va.
Tothom comparteixen la responsabilitat dels resultats.
Tenir una visió més àmplia i completa.
S’eleven els nivells d’aprenentatge informal i d’influència mútua.
Es produeix un grau més alt de sa<sfacció personal i social.
Augmenta la mo<vació i es redueix l’avorriment.

7
El treball en equip
Sinèrgia del treball en equip

Limitacions:
La inhibició d’alguns membres.
La dilució de responsabilitats de la
persona en el grup.
L’existència d’un alt nivell de
conflic<vitat en el grup.
El repar<ment desigual de tasques
crea descontentaments i tensió.

8
El treball en equip
Metodologia del treball en equip
Requisits metodològics

La planificació del treball en equip.

L’execució coordinada:
Delimitació clara de les competències, jerarquies i fluxos.
Establiment del pla de treball.
Control del bon funcionament de l’equip.
Ús eficaç dels recursos materials i econòmics.
Establiment dels sistemes de coordinació i seguiment.
La comunicació efec<va.

9
El treball en equip
Metodologia del treball en equip
Metodologies ac>ves en el treball en equip
El treball coopera>u:
Les persones s’ajuden...
... En la consecució d’un objec<u comú.
El treball per objec>us:
No s’estableix com a mesura de treball les hores dedicades, sinó els
objec<us aconseguits.
Cal una molt bona planificació i definició de responsabilitats.
El treball en xarxa:
Se sustenta en la col·laboració entre diferents equips (nòduls) que
treballen en un mateix problema.
Garanteix el compar<ment de coneixements i experiències.
10
Tècniques per al treball en equip

Tècniques Tècniques de Tècniques crea>ves:

informa>ves o discussió i presa de La pluja d’idees.
forma>ves: decisions:
L’estudi dels casos.
La conferència. L’assemblea.
El pensament
El simposi. La rotllana. lateral.
La taula rodona. El xiuxiueig.
El panel. El Phillips 76.
El seminari. El debat.

11
Tècniques per al treball en equip
Tècniques informa>ves o forma>ves
La conferència

La conferència consisteix que una persona experta en la matèria pronuncia

un discurs sobre un tema sense interrupcions, davant un grup.

El o la conferenciant farà la seva exposició.

Després l’auditori li adreçarà unes quantes preguntes.
Es apropiada per exposar temes concrets

12
Tècniques per al treball en equip
Tècniques informa>ves o forma>ves
El simposi

El simposi són unes xerrades, discursos o exposicions, generalment

d’especialistes, sobre diferents facetes d’un tema, a fi d’obtenir-ne una visió
completa.

Permet obtenir informació sistemà<ca sobre un tema, vist des de

diferents enfocaments.
El temps de les intervencions el controla un moderador o
moderadora.
Al final de l’exposició es pot establir un debat.

13
Tècniques per al treball en equip
Tècniques informa>ves o forma>ves
La taula rodona

La taula rodona està formada per un grup de persones (deu com a màxim)
que es reuneixen per tractar d’un assumpte o un problema determinat.

L’assumpte s’aborda mitjançant la discussió i l’intercanvi d’idees, en

una atmosfera informal.
La dirigeix un moderador o moderadora.
Cada par<cipant fa ús de la paraula el temps establert.
El públic no intervé, solament pot adreçar preguntes a la taula.

14
Tècniques per al treball en equip
Tècniques informa>ves o forma>ves
El panel

El panel consisteix que un grup d’experts (entre tres i sis) en una matèria es
reuneixen davant el públic per dialogar sobre un tema assignat.

Una persona moderarà i dinamitzarà el diàleg.

L’auditori, a través del moderador, farà arribar preguntes als ponents.
Desenvolupament del panel:
Diàleg durant uns 45 minuts entre els ponents.
El moderador o moderadora recull i classifica les preguntes de l’audiència.
Es fa una pausa i els ponents coneixen les preguntes.
Es reinicia la discussió, centrada en les preguntes.
La moderadora o moderador fa la síntesi final.
15
Tècniques per al treball en equip
Tècniques informa>ves o forma>ves
El seminari

El seminari consisteix que un grup de persones –entre sis i dotze– estudia un

tema, cooperant entre elles i compar<nt experiències, per aconseguir unes
conclusions comunes.

Té una finalitat eminentment forma<va.

Moltes vegades es desenvolupa en una o més sessions.

16
Tècniques per al treball en equip
Tècniques de discussió i presa de decisions
L’assemblea

L’assemblea és una reunió de persones que té la finalitat d’informar sobre

determinats aspectes i prendre decisions de forma conjunta.

Està composta per la taula direc4va i l’auditori.

Desenvolupament de l'assemblea:
La junta direc<va elabora un ordre del dia.
El portaveu de la junta dona la informació sobre cada punt de l’ordre del dia.
L’auditori rep informació.
Les conclusions i discussions s’anotaran en una acta.
És ú<l per proporcionar informació oficial, discu<r propostes i prendre decisions.

17
Tècniques per al treball en equip
Tècniques de discussió i presa de decisions
La rotllana

La rotllana és una tècnica educa<va que divideix el gran grup en subgrups

pe<ts per facilitar la discussió.

Procés:
El coordinador redacta les preguntes i les lliura a cada subgrup.
Cada subgrup discuteix un tema i arriba a conclusions parcials.
Dels informes de cada grup se n’extreu la conclusió final.
És ú<l per:
Donar oportunitat al grup d'informar sobre els seus interessos,
necessitats i suggeriments.
Augmentar la intervenció dels par<cipants en el grup pe<t.
Fomentar la divisió del treball i la responsabilitat. 18
Tècniques per al treball en equip
Tècniques de discussió i presa de decisions
El xiuxiueig

El xiuxiueig consisteix en una discussió en parelles sobre un tema.

Desenvolupament:
Breu presentació d'un tema.
Divisió del grup en parelles.
Les parelles discu<ran en veu baixa i arribaran a una conclusió.
Cada parella exposa la conclusió a què ha arribat.
Es ú<l per:
Conèixer l'opinió del grup sobre un tema determinat.
Per a proposar ac<vitats grupals o valorar-ne el grau d’acceptació.

19
Tècniques per al treball en equip
Tècniques de discussió i presa de decisions
El Phillips 66

En el Phillips 66 es divideix el grup en subgrups de sis persones, per discu<r

un tema durant sis minuts i arribar a una conclusió.

Desenvolupament:
Es formula la pregunta i es donen normes d’actuació.
Cada subgrup escull un coordinador i un secretari.
Cada membre exposa la seva opinió es discuteix i se’n fa una síntesi.
En el gran grup els secretaris llegeixen el seu informe.
Amb els diversos informes s’arriba a conclusions generals.
Permet obtenir molta informació en poc temps i amb una àmplia par<cipació.

20
Tècniques per al treball en equip
Tècniques crea>ves
La pluja d’idees

La pluja d’idees potencia la par<cipació de totes les persones perquè apor<n,

amb absoluta llibertat, idees o solucions sobre un problema concret.

Permet obtenir una gran varietat d’idees en poc temps.

Desenvolupament:
Abans de començar la sessió s’expliquen les regles.
Després es planteja el problema.
Els par<cipants van exposant en veu alta, sense restriccions ni
limitacions, les solucions o idees que se’ls acudeixin.
Una comissió estudia les idees proposades per decidir la més eficaç.
L’animador o animadora no ha de par<cipar sinó sols coordinar.
21
Tècniques per al treball en equip
Tècniques crea>ves
L’estudi dels casos

L’estudi de casos, com indica el seu nom, consisteix a estudiar o analitzar un

cas concret per obtenir diverses solucions o alterna<ves.

Desenvolupament:
Fase preliminar. Presentació del cas.
Fase eclosiva. Es promou l’explosió d’opinions i alterna<ves.
Fase d’anàlisi. S’analitzen els fets amb la informació ob<nguda.
Fase de conceptualització. Es formulen els principis d’acció aplicables.
Es ú<l per:
Desenvolupar el pensament crí<c i l'empa<a.
Comprendre millor els fenòmens socials.
En processos de presa de decisions. 22
Tècniques per al treball en equip
Tècniques crea>ves
El pensament lateral

L’aplicació del pensament lateral prioritza la crea<vitat, és a dir, la generació

d’idees i solucions, a par<r d’enfocar el problema des de perspec<ves
diferents de les convencionals.

Proporciona perspec<ves alterna<ves a una visió convencional.

Tracta de desenvolupar el pensament de manera que puguem fer servir
un pensament després d’un altre.
La tècnica que concreta aquesta filosofia s’anomena els «sis barrets per
pensar».

23
Tècniques per al treball en equip
Tècniques crea>ves
El pensament lateral. Els sis barrets de pensar

Consisteix a fer servir uns barrets de colors, associats a unes funcions

específiques del pensament:

Informació
objec>va Beneficis o
aspectes posi>us

Sen>ment i Pensament
intuïció crea>u

Prevenció o
aspectes Organització
nega>us del pensament
24
Tècniques per al treball en equip
Tècniques crea>ves
El pensament lateral. Els sis barrets de pensa

Aplicació:
Al posar-se un barret la persona
haurà d’«actuar com si…».
La seqüència del barrets s’adaptarà a
cada problema o situació.
Aquesta tècnica permet:
Pensar més lliurement.
Pensar de manera focalitzada.
Evitar la confrontació.
Facilitar l'empa<a.

25
La reunió com a eina de treball

La reunió és un instrument de comunicació que proporciona als membres del

grup l’oportunitat d’expressar les seves idees i opinions, i de fer les seves
aportacions a la tasca grupal.

Es poden convocar amb mul<tud de finalitats.

Formen part dels processos habituals dels equips de treball d’atenció
a les persones.
Serà imprescindible preparar-la a consciència i conduir-la de la
manera adequada.

26
La reunió com a eina de treball
Funcions de coordinació en una reunió

Funció de producció. Relacionada amb el con<ngut de les reunions.

Funció de facilitació. Relacionada amb la par<cipació dels membres
del grup.
Funció de regulació. Relacionada amb la ges<ó de situacions
conflic<ves.

27
La reunió com a eina de treball
La conducció de reunions

La preparació:
Definir els objec<us de la reunió.
Concretar els temes que s’hi desenvoluparan.
Seleccionar les persones i elaborar la convocatòria.
Assegurar-se que tots els assistents hi són convocats.
El desenvolupament:
Es<mular la par<cipació.
Intervenir quan el grup es bloqueja.
Portar el grup cap als objec<us proposats.
La conclusió:
Recordar l’objec<u de la reunió.
Sinte<tzar els temes de discussió.
Formular els acords assolits i els que queden per resoldre.
28
Ges>ó dels conflictes en grups

Els conflictes són inevitables i necessaris per al desenvolupament

i la cohesió dels grups.
Nivell de conflic<vitat:
Massa baix: estancament per falta de mo<vació o per
autocomplaença.
Massa alt: bloqueig i pèrdua d’eficàcia.
Òp>m: es<mular la crea<vitat i potenciar el canvi.

29
Ges>ó dels conflictes en grups
Conflictes funcionals i disfuncionals
Conflicte funcional:
Té uns resultats que afavoreixen les metes del grup i en milloren
l’acompliment.
Augmenta la cohesió i millora la qualitat en la presa de decisions.
Promou la produc<vitat del grup.
Conflicte disfuncional:
Perjudica l’acompliment del grup.
Té conseqüències destruc<ves.
La disfuncionalitat ve causada per la ges<ó inadequada del conflicte.

30
Ges>ó dels conflictes en grups
Afrontament de conflictes en el grup

Per resoldre posi<vament un conflicte s’ha de par<r de la predisposició

de les parts.
Principi per trobar una solució sa<sfactòria: si totes les parts cedim, totes
hi sor4m guanyant.
Passos per ges<onar un conflicte:
Definició de les posicions i jus<ficació amb els interessos.
Aplicar empa<a.
Iniciar l’aproximació d’interessos.
Trobar una zona de possible acord (ZAP).
Tancar acords procurant la màxima confluència d’interessos.

31