El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Montse Guitert Ferran Gimnez

P06/M1020/02144

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

ndex

A. El treball en equip en un entorn virtual ...................................... 5 0. Introducci al treball en equip en un entorn virtual ....................... 5 0.1.Actituds que faciliten el treball en equip en un entorn virtual .... 6 B. El treball en equip a la UOC .............................................................. 9 1. La creaci dels equips ........................................................................ 9 2. En iniciar el treball en equip ............................................................. 9 2.1.Pautes per a la distribuci del treball i de les responsabilitats, rols o papers....................................................................................... 10 2.2.Planificaci i temporitzaci del treball........................................... 11 2.3.Acords inicials................................................................................. 12 2.4.El treball individual dins del treball en equip ................................ 13 3. El desenvolupament del treball en equip.......................................... 13 3.1.Com sha de gestionar i intercanviar la informaci en lequip en un entorn virtual .......................................................................... 14 3.2.Com es pot facilitar la comunicaci i interacci entre els membres de lequip virtual .......................................................... 15 3.3.Com es pot estimular la presa de decisions en un treball dequip virtual.............................................................. 16 3.4.Com es pot optimitzar el temps en un treball en equip virtual ................................................................................. 17 4. En acabar el treball en equip ............................................................. 17 4.1.Avaluaci del procs (contnua) ..................................................... 18 4.2.Avaluaci del producte (final) ........................................................ 18 4.3.Autoavaluaci dequip .................................................................... 19 4.4.Autoavaluaci personal .................................................................. 19 Quadre resum del procs de treball cooperatiu en lentorn virtual .................................................................................... 20

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

A. El treball en equip en un entorn virtual

0. Introducci al treball en equip en un entorn virtual Podem dir que es duu a terme un treball cooperatiu quan hi ha una reciprocitat entre un conjunt dindividus que saben diferenciar i contrastar els seus punts de vista de manera que arriben a generar un procs de construcci de coneixement. s un procs en el qual cada individu aprn ms del que aprendria per si sol, fruit de la interacci dels integrants de lequip, i, per tant, un treball fet en un grup cooperatiu t un resultat ms enriquidor que el que tindria la suma del treball individual de cada membre. Aix doncs, un treball cooperatiu no s un treball realitzat per un conjunt de membres en qu cadasc produeix una part del treball per a, finalment, juxtaposar-les totes, sin que comporta una estructura organitzativa que afavoreixi una elaboraci conjunta del treball. En un treball cooperatiu ha de quedar clara la finalitat principal i ltima de la tasca que cal realitzar i aquesta finalitat, coneguda i interioritzada per tots els membres del grup, sha de poder traduir en el plantejament duns objectius individuals concrets; daquesta manera, el resultat de la tasca obtindr una projecci en una lnia comuna i en un procediment com. Un treball cooperatiu no es pot convertir en un repartiment de tasques en compartiments estancs, sin que cada membre sinvolucrar i cooperar en la tasca de laltre, entenent que, en definitiva, sest construint un projecte com. Lxit de lequip nicament saconseguir si tots els membres del mateix grup assimilen els objectius que es plantegen i aprenen alguna cosa com a equip. Lactivitat se centra a aprendre els uns dels altres, i a assegurar-se que cada membre del grup ha assolit un domini de la totalitat del contingut; s important que la tasca plantejada per a tots sigui realitzada de forma compartida i tots puguin respondre a una avaluaci individual sense lajuda de lequip. Lexistncia duna tasca de grup comporta que els membres han de treballar en condicions per a resoldre un problema de manera conjunta, tenint en compte que qualsevol tasca no s adequada per a afavorir laprenentatge cooperatiu. La resoluci de problemes de forma cooperativa treballant en equip permetr assolir certes habilitats com lintercanvi didees, la negociaci de diferents punts de vista, la confrontaci dactituds oposades, etc., que constitueixen la integraci duna srie de coneixements, habilitats, aptituds i acti-

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

tuds considerades importants com a acostament als trets que requereix el mn laboral actual. El treball en equip es fonamenta en la consecuci dun objectiu com mitjanant la interacci que comporta el treball individual i compartit. Aix implica ladquisici i posada en prctica no solament de coneixements, sin tamb dhabilitats i actituds.

0.1. Actituds que faciliten el treball en equip en un entorn virtual A continuaci plantegem algunes de les principals actituds acompanyades daccions que les faciliten i que s important tenir en compte en el moment de desenvolupar un treball en equip en un entorn virtual. Comproms Es pot posar en prctica a partir de les accions segents: Participant activament en lelaboraci, comprensi i modificaci de les tasques plantejades. Expressant la voluntat i el grau de comproms de manera explcita a la resta del grup/equip des del primer moment. Lliurant el treball acordat en la data prevista. Comunicant-se freqentment entre els integrants de lequip. Coneixent individualment i amb exactitud els objectius i procediments grupals. Mostrant iniciativa i plantejant innovacions en el treball. Contribuint a la tasca de lequip aportant temps i esfor. Transparncia Es fa evident en: Lintercanvi dinformaci Tots els membres han de tenir accs a la mateixa informaci, tant en lespai de disc compartit com en el correu electrnic, en el qual tots els missatges shauran de fer amb cpia a tots. Lexposici didees o manifestaci dopinions Cal realitzar valoracions constructives del treball dels altres, amb la finalitat que el treball pugui evolucionar positivament i ajudar a millorar el clima de cohesi de lequip. Cal mostrar les intencions i opinions de forma clara, sense confusions i podent compartir tota la informaci, considerant els suggeriments dels altres.

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Constncia Es mostra a partir de les accions segents: Mantenint una periodicitat en la comunicaci entre els membres de lequip. s molt recomanable acordar entre tots una freqncia (cada dos dies, diriament, etc.) en funci de la disponibilitat de cada un. Dedicant un temps peridic a lassignatura i a lelaboraci conjunta de les activitats proposades pel professorat. Estant al corrent de forma regular del treball dels altres: revisant les tasques que es van realitzant, modificant-les, etc. Fent aportacions respecte a la tasca que es va elaborant, de forma contnua sense deixar-ho tot per al final i responent rpidament als correus electrnics. Respecte Saconsegueix a partir de les accions segents: Complint amb els acords establerts: dates de lliurament, tasques assignades, etc. Essent conscient que cada persona s un element que forma part dun sistema i dun engranatge com i, en la mesura que un altera el ritme del treball amb lincompliment dels acords, est paralitzant i dificultant aquest engranatge. Procurant un to de respecte en els missatges, agraint el treball de tots els membres del grup, demanant si us plau les tasques, disculpant-se, animant-se, etc. Aix afavoreix la creaci dun clima molt propici per a la realitzaci de la tasca. Enviant-se missatges dnim, de motivaci, de felicitaci per lobtenci dun bon resultat, etc. Tot aix ajuda a establir vincles afectius amb els integrants de lequip que afavoreixen lexecuci de la tasca. Ajuda als companys i companyes Es posa en prctica de les maneres segents: Intentant equilibrar les carncies que algun membre pot mostrar en una rea, mitjanant els coneixements que un altre membre pot presentar en aquell tema.

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Tenint coneixement de les tasques que cada un est duent a terme al llarg del procs de treball per poder collaborar en les del company o companya. Quan alg presenta un dubte en lespai Debat tant pel que fa a la realitzaci de lactivitat com a alguna dificultat tcnica cal intentar respondre amb el mxim dagilitat possible. Si a algun membre, durant el procs de treball, se li presenta un imprevist que li dificulta poder continuar amb el treball en les dates previstes, s positiu que alg sofereixi per ajudar-lo o repartir-se la part de treball daquella persona entre la resta de membres. Quan un grup presenta un objectiu i una activitat comuna, lajuda entre els seus membres ha de ser una actitud fonamental per a desenvolupar una autntica cooperaci enfocada a assolir la meta ltima. A continuaci presentem els principals moments que es donen en un procs de treball en equip en un entorn virtual, a fi que pugueu conixer i anticipar de forma global levoluci que anireu seguint en lequip a partir de les activitats que es proposen. Aix us permetr posar-vos en situaci de com funcionar el vostre procs de treball en equip. El procs del treball en equip que seguireu s marcat per quatre etapes concretes: 1. La creaci dels equips en lentorn virtual 2. Linici del treball en equip 3. El desenvolupament del treball en equip 4. Lacabament del treball en equip

 FUOC P06/M1020/02144

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

B. El treball en equip a la UOC

Una de les competncies clau de la universitat s el treball en equip, en el context de la UOC treball en equip en entorns virtuals; per aix considerem molt important poder oferir habilitats de cooperaci a la xarxa... Aix, plantegem una metodologia destinada a proporcionar a lestudiant un marc de treball cooperatiu que transcendeixi la tasca individual i que afavoreixi lactivaci destratgies dequip per a elaborar el treball, a partir de la realitzaci dun projecte en grup. A continuaci es presenten quins sn els passos que shaurien de seguir per a desenvolupar una tasca en equip. Es recorda que el consultor o consultora, per mitj del tauler del professor, s qui anir indicant i dirigint al llarg del procs les accions que shaurien demprendre en cada moment dun projecte en grup. 1. La creaci dels equips La creaci dels equips sha de realitzar duna manera ms planificada i controlada que en un entorn presencial, ja que el fet que els estudiants no us pugueu conixer personalment provoca que calgui trobar estratgies amb les quals els grups es puguin formar de manera personalitzada i a partir dun mnim coneixement entre els estudiants. Amb aquest objectiu, la primera activitat que es plantejar s la segent: Presentaci personal i primers intercanvis al frum: missatge que doni a conixer les vostres dades personals, els interessos que us han mogut a emprendre els estudis que curseu, la formaci que teniu, locupaci professional, etc. i, a ms, que expliqui de manera general quines sn les vostres expectatives respecte al treball en grup en un entorn virtual. Aquesta activitat permetr al consultor o a consultora poder formar grups a laula. Ell/ella us podr assignar a un grup i, en concret, a un espai de grup de treball perqu pugueu comenar a treballar en equip. Aquestes activitats es realitzen en lespai de laula general. Ara b, una vegada el consultor o consultora hagi confeccionat els grups, passareu a treballar dins de lespai de grup i us podreu comenar a organitzar com a tal.

2. En iniciar el treball en equip El Campus Virtual disposa dun espai especfic per a grups, que permet que els grups puguin desenvolupar el seu treball de forma parallela i independent de laula virtual comuna a tots els companys i companyes.

 FUOC P06/M1020/02144

10

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Quan tingueu assignat aquest espai de grup, la comunicaci i lintercanvi amb els vostres companys i companyes de grup ja podr comenar. La segona activitat que es planteja s triar un nom per al grup. s una activitat molt senzilla per important, ja que ajuda a trencar el gel i possibilita que comenceu a conixer-vos entre vosaltres, a donar els primers passos per organitzar-vos i a prendre decisions en grup en un entorn virtual, etc. Una vegada ja sha triat el nom del grup i shan comenat a fer els primers passos com a tal, s important que comenceu a sistematitzar la vostra dinmica de treball. Prviament a linici de lactivitat prpiament dita, i especialment en un entorn virtual, s fonamental que es prenguin decisions quant a planificaci i temporitzaci del treball i a la distribuci del treball i dels rols o responsabilitats entre vosaltres. A continuaci us oferim algunes pautes que us poden ser tils per a elaborar la distribuci del treball i de les responsabilitats, i la taula de planificaci grupal. Aquestes pautes no estan tancades i no obliguen a seguir-les de forma inflexible, sin que sn simples orientacions que pensem que us poden ajudar.

2.1. Pautes per a la distribuci del treball i de les responsabilitats, rols o papers En un entorn virtual asncron (no-coincidncia espacial ni temporal) s important que abans de comenar el desenvolupament del projecte, els diferents membres del grup es puguin organitzar perqu les tasques que es realitzaran quedin assignades i distribudes de forma homognia i equilibrada entre els integrants del grup. Per a organitzar-se, en primer lloc s necessari definir les principals tasques que el grup haur dafrontar. Podem identificar dos tipus de tasques: 1. Tasques relacionades amb el contingut 2. Tasques relacionades amb la gesti del procs 1. Tasques relacionades amb el contingut: sn aquelles que fan referncia i es poden identificar i detallar a partir dels objectius i resultats que es demanen. En primer lloc, i en vista dels objectius i continguts, cal crear un llistat de les tasques amb una breu descripci daquestes. Una vegada descrites les tasques, els membres de lequip hauran de decidir de quina tasca es responsabilitza cadasc, tenint en compte que el fet que cada persona lideri una part del pro-

 FUOC P06/M1020/02144

11

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

cs o una tasca en concret no significa que no hagi de participar en les altres, sin que a tota hora tots els membres han de tenir informaci de la globalitat del procs i de com progressa la part de cadasc. Per a aix, el document elaborat per cada membre es comparteix amb la resta de membres, a fi que tothom pugui fer les seves aportacions i comentaris o propostes de millora. 2. Parallelament, a ms daquestes activitats relacionades amb el contingut del projecte de treball, nhi ha daltres de relacionades amb la gesti del procs que, tractant-se dun entorn virtual asncron, s imprescindible tenir en compte. Sn les segents: Estar atent a les tasques pendents i als terminis previstos. Recordar aquestes tasques i les dates als altres (estar atent a la temporitzaci). Disposar duna visi global de les activitats. Iniciar la presa de decisions sobre un tema i recollir la idea definitiva. Establir comunicaci amb el consultor o consultora quan sigui necessari. Utilitzar una eina de seguiment i control de les tasques. Pel que fa a la distribuci de responsabilitats o de papers, cal dir que cada grup de treball sorganitza de la manera que li sembla ms adequada en funci de les caracterstiques dels membres del grup, del perfil professional o acadmic dels seus membres, de la disponibilitat individual, etc. Una de les figures clau per al bon funcionament de lequip i que lexperincia avala, s el de portaveu o coordinador de lequip elegit de manera democrtica, que sencarrega daquestes tasques de gesti del procs que hem assenyalat. En altres equips, aquesta responsabilitat o rol de portaveu o coordinador ha estat rotativa, de manera que a tots els membres els ha tocat ser-ho durant unes setmanes o al llarg duna activitat. Altres grups no han diferenciat responsabilitats o rols i ho han fet entre tots sobre la marxa. Cal dir que els grups que trien aquesta modalitat de funcionament, en la majoria dels casos, tenen dificultats importants per a concloure el projecte reeixidament.

2.2. Planificaci i temporitzaci del treball El treball en equip en un entorn virtual incrementa la necessitat de planificar adequadament el desenvolupament de lacci. Una vegada que el grup sha organitzat i shan repartit les tasques, s el moment de centrar latenci en la planificaci i temporitzaci del procs. s el que anomenarem pla de treball en grup.

 FUOC P06/M1020/02144

12

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Tenint en compte el temps disponible per a la realitzaci del projecte, i a partir de les tasques identificades, us presentem a tall dexemple els principals criteris que cal tenir en compte a lhora de realitzar la taula de planificaci temporitzada.

Activitats fonamentals del projecte

Temps requerit

Data diniciaci

Data dacabament

Persona responsable

Eines necessries

Verificaci

Observacions

Encara que aquesta s una proposta, cada equip de treball haur destablir els seus propis criteris dorganitzaci i planificaci. s important preveure certa flexibilitat per a cobrir possibles imprevistos que puguin sorgir al llarg del procs de treball. Si aquests passos inicials es van duent a terme correctament, aix afavoreix la posterior dinmica de treball, ja que, tractant-se dun entorn virtual, hi ha una necessitat superior que tots els processos siguin degudament planificats i organitzats. Les decisions, els canvis, etc. es produeixen duna manera ms lenta perqu el contacte entre els membres s menys espontani. Com ms organitzat i planificat estigui lequip i el treball des del principi, ms fcil ser que levoluci de lactivitat sigui gil i que el procs de construcci de coneixement en equip sigui molt ms enriquidor.

2.3. Acords inicials Finalment, es recomana que elaboreu una breu llista dacords inicials que hauran de servir-vos com a pautes o com un tipus de reglament per al vostre funcionament intern. Aquests acords inicials sobretot hauran daclarir i intentar normativitzar els aspectes segents: Amb quina freqncia es connectar cada membre (recomanem diriament o cada dos dies com a mxim). Amb quina freqncia es contestaran els missatges (tamb recomanem diriament o cada dos dies). Com sactua en cas que alg desaparegui molts dies seguits sense saber-se el motiu o no simpliqui prou en lactivitat o labandoni a la meitat. Quines sn les actituds fonamentals (en la lnia de les que shan assenyalat a linici daquest document) que han de regir el comportament dels membres del grup o b que el grup creu que ha de tenir presents al llarg del treball per a poder funcionar correctament. En cas que alg shagi dabsentar durant ms de tres o quatre dies, ho haur davisar en lespai Debat.

 FUOC P06/M1020/02144

13

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Us recomanem que poseu per escrit aquests elements i tots els que han de quedar explicitats en els acords inicials, perqu us serviran com a referncia durant tot el procs i perqu tots els integrants del grup puguin consultar-los al llarg del procs.

2.4. El treball individual dins del treball en equip El treball individual s sempre parallel al treball en grup; per tant, cal tenir en compte la disponibilitat i les condicions personals en el moment dassumir compromisos amb el grup. Per exemple, difcilment un membre es podr comprometre amb el grup a connectar-se diriament si, per la seva situaci laboral, dos o tres dies a la setmana s fora i no t facilitats de connexi o temps per a fer-ho. Una vegada que lequip sha organitzat, ha planificat les tasques i ha consensuat com es gestionar lintercanvi dinformaci, cada membre pot comenar a treballar de manera individual, sempre conservant el contacte amb la resta de membres del grup. El fet que un treball es desenvolupi en equip no significa que quedi obviat el treball individual; en realitat, el treball dequip difcilment podr evolucionar si cada membre no avana en el seu procs daprenentatge i de treball individual. I, igualment, en la mesura que el treball dequip evoluciona i progressa, individualment tamb shan danar integrant totes les aportacions que permetran avanar en la tasca individual. La interacci amb el grup fa evolucionar el treball individual i, alhora, aquest repercuteix en la qualitat del grup. Cal assenyalar que mantenir un contacte continu amb el grup no significa que la connexi hagi de tenir lloc ms duna vegada al dia, sin prou perqu el treball es desenvolupi correctament i no es trenqui la comunicaci amb els membres.

3. El desenvolupament del treball en equip Al llarg daquesta fase s quan anireu realitzant les activitats previstes indicades pel consultor o consultora. Per a facilitar-vos el treball s important tenir en compte els aspectes segents. Una vegada que lequip sha organitzat internament, shan planificat i temporitzat les tasques, etc., s important que es coneguin diferents aspectes que facilitaran i optimitzaran el seu procs de treball en equip en lentorn virtual. Aquests aspectes sn els segents:

 FUOC P06/M1020/02144

14

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

1. Com sha de gestionar i intercanviar la informaci en lequip en un entorn virtual. 2. Com es pot facilitar la comunicaci i la interacci entre els membres de lequip virtual. 3. Com es pot estimular la presa de decisions en un treball dequip virtual. 4. Com es pot optimitzar el temps en un entorn de treball en equip virtual. Arribats en aquest punt, s interessant recordar que tots aquests processos difcilment es podran dur a terme si no es tenen en compte les actituds presentades a linici del document que afavoreixen el treball en equip virtual.

3.1. Com sha de gestionar i intercanviar la informaci en lequip en un entorn virtual Per gesti i intercanvi de la informaci dins del campus virtual entenem els processos que utilitzarem per a lintercanvi dinformaci i contingut entre els diferents membres del grup, i entre el grup i el consultor o consultora, i la manera dutilitzar les eines en aquests processos. Si lobjectiu s lintercanvi de missatges per a la comunicaci entre els membres de lequip en relaci amb la discussi sobre els temes, la presa de decisions i altres contactes gils, es recomana utilitzar lespai de debat del grup. Si lobjectiu s treballar els documents que es van produint, canviant-los, elaborant noves versions, etc., s recomanable utilitzar lespai de disc compartit. Parallelament a aquests espais asncrons, disposeu tamb duna eina sncrona. Si lobjectiu s tenir un contacte ms gil i directe, el xat us pot ajudar a prendre decisions. A partir de les funcions que us ofereix lespai de grup, unes propostes que cal tenir en compte, a tall dexemple, per a una correcta gesti de la informaci sn, a tall dexemple: s necessari que lintercanvi de missatges entre les persones del grup es realitzi en lespai Debat perqu tots els integrants tinguin coneixement de la mateixa informaci. Quan una persona lliura un document o arxiu amb una proposta de la tasca que tenia encarregada i la presenta a lespai de disc compartit, sempre ha davisar a lespai Debat que lha fet, perqu els altres membres ho spiguen.

 FUOC P06/M1020/02144

15

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

s convenient que les modificacions en arxius de grup no es facin sobre el document existent. El procs ms adequat s passar el document al disc personal, efectuar-hi els canvis convenients i, tan rpid com sigui possible, deixar la nova versi sense esborrar lanterior en lespai de disc compartit. A fi de portar un control de les versions, podeu utilitzar com a nom darxiu la nomenclatura segent: Nom d arxiu_vXI.ext. (v: versi / X: nmero de la versi / I: persona que lha realitzat) Mentre es fan els canvis, els companys i companyes ho han de saber, ja que hi ha el perill que dues persones estiguin fent canvis en un document al mateix moment. Per aquest motiu, s important avisar en lespai Debat. Tamb hi ha la possibilitat deditar documents collaboratius amb programes de tractament de textos en xarxa, com per exemple, Writely (http:// www.writely.com).

3.2. Com es pot facilitar la comunicaci i interacci entre els membres de lequip virtual En un entorn virtual es fa especialment important que en la dinmica de comunicaci i interacci de lequip de treball es mantingui un doble objectiu durant tot el procs: 1. Interacci dels membres vinculada als continguts de treball 2. Interacci dels membres vinculada a aspectes motivacionals Els aspectes que sexposen a continuaci tenen en compte aquesta doble perspectiva: Cal establir la freqncia amb qu es llegiran els missatges del correu i es consultar lespai de grup, i respectar aquesta freqncia. Conv tenir present, tanmateix, que mantenir un contacte continu o fluid no significa connectar-se ms duna vegada al dia, ja que lexcs de connexi a la llarga es pot convertir en un ritme de treball difcil de portar. Amb una connexi al dia nhi ha prou per a mantenir-se al corrent. Cal revisar duna manera gil els documents que es presenten a la resta dels membres del grup per a afavorir lintercanvi fluid, intentant que no quedi encallat en una mateixa persona durant molts dies. Els missatges han dexpressar les idees amb claredat i es procurar enviar un missatge per a cada tema i seguir el fil del debat contestant dins del mateix missatge.

 FUOC P06/M1020/02144

16

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Cal ser constants en la comunicaci amb els companys i companyes del grup, establint-hi contacte de manera freqent, per a poder tenir present a tota hora la totalitat del projecte i com lest duent a terme cadasc, i poder tenir el treball actualitzat. Quan un membre envia algun document, s important que els altres responguin agraint al company o a companya el treball o aportant comentaris que contrastin el contingut del document. Aix permet mantenir viu lintercanvi, aspecte fonamental en un entorn virtual. Si algun membre necessita ms temps de lestipulat per acabar un document, ho haur de comunicar amb antelaci a fi de respectar lorganitzaci personal de cada membre. Quan un integrant del grup, per motius de treball, personals, etc., ha de passar uns dies sense poder connectar-se, s convenient que avisi la resta de membres de lequip perqu puguin collaborar en el seu treball. La tasca de lequip s com lengranatge dun rellotge on s necessari que totes les peces funcionin correctament i coordinadament.

3.3. Com es pot estimular la presa de decisions en un treball dequip virtual La presa de decisions en un entorn virtual s un procs que comporta una dificultat ms gran que en un entorn presencial, ja que el fet de no poder contrastar les diferents opinions coincidint en el mateix espai i temps no provoca que alguna vegada es requereixi ms temps. A continuaci us facilitem alguns elements que cal tenir en compte per a agilitar al mxim aquest procs i realitzar-lo de manera efectiva: 1. Inicialment (en el full dacords inicials) s important decidir entre tots els membres quin marge de dies sestableix per a lintercanvi dinformaci sobre un tema, per a negociar i per a aportar argumentacions de justificaci sobre acords o desacords; per exemple, dos dies (per no allargar gaire el procs). A ms, per a evitar conflictes ha de quedar clar que, passats aquests dos dies, no es tindr en compte lopini de qui no hagi participat en la decisi. 2. Una altra manera de prendre decisions sobre un tema de forma gil s dur a terme una trobada virtual sincrnica en el xat. El fet que coincideixin tots els membres de lequip en el temps pot accelerar aquest procs. Cal advertir que sempre que es realitzin aquestes trobades virtuals sincrniques, en primer lloc cal concedir un dia i una hora que vagi b a tots els membres i, en segon lloc, ha de quedar molt clara la finalitat de la reuni i els temes a tractar, per-

 FUOC P06/M1020/02144

17

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

qu tots els membres la puguin preparar i perqu les contribucions siguin valuoses i no repetides. 3. s recomanable realitzar al final un petit resum en el qual es presentin les principals conclusions a les quals sha arribat perqu tant el consultor com els membres del grup que no poden ser presents en el xat puguin tenir constncia dels temes i decisions que shan pactat.1 4. Hi ha dos plantejaments a lhora diniciar un procs de presa de decisions: 4.1. Un membre del grup llana una idea i demana als altres que cada un aporti la seva opini sobre aquell aspecte. En aquest cas, una vegada que tots hagin realitzat la seva aportaci, alg shaur dencarregar de recollir totes les opinions i unificar-les. Normalment la persona que llana la proposta ser lencarregada de sintetitzar totes les opinions presentades i redactar i enviar al grup les conclusions provisionals. 4.2. Si es tracta dun cas ms rpid i senzill, el que sespera dels altres companys i companyes s que facin una votaci o que diguin un s o un no, s important que centralitzi les respostes una sola persona i que per a votar es faci en lespai Debat, sempre amb cpia als altres. Aix, obtenim una comoditat i agilitat ms grans perqu aquella persona controli totes les votacions i, si alg sendarrereix, la persona que centralitza les respostes es pot posar en contacte rpidament amb qui shagi endarrerit.

3.4. Com es pot optimitzar el temps en un treball en equip virtual Cal planificar individualment quant de temps es preveu dedicar a lassignatura i sha de ser molt realista respecte al temps de qu es disposa individualment, la predisposici, etc. Cal dedicar el temps necessari perqu el grup sorganitzi internament i per planificar les tasques que cal fer, a partir dun calendari de treball o cronograma. Tots els aspectes que quedin decidits a priori (en els dos/tres dies que es destinen per a lorganitzaci i planificaci del grup) ajudaran a preveure moltes prdues de temps per a imprevistos continus.
1. Tanmateix, en relaci amb aquest tema de la asincronia/sincronia cal dir que la sincronia s una necessitat herncia de les tcniques de treball en equip de forma presencial. Encara que de vegades s necessria per motius durgncia, s important que no es produeixi una dependncia excessiva per a treballar en equip i que la dinmica de comunicaci no es fonamenti en el xat, ja que llavors les limitacions temporals, que precisament sn superades grcies a la virtualitat, es tornarien a fer presents i interferirien en la dinmica flexible de treball en grup asncrona, que permet treballar juntament amb altres estudiants que presenten diferents horaris per motius de treball, geogrfics, etc. Si ens habituem a treballar de manera sincrnica, estem desvirtuant les oportunitats que les tecnologies de la informaci i la comunicaci ens ofereixen per a poder desenvolupar processos de cooperaci en la xarxa. Per aix s important ladquisici progressiva destratgies de treball en equip asncron, en lentorn virtual.

 FUOC P06/M1020/02144

18

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Com hem assenyalat al comenament, s recomanable que tots els acords inicials que el grup prengui sobre les formes dorganitzaci i funcionament del grup es posin per escrit perqu tots tinguin accs a la llista i recordin a tota hora els compromisos inicials del grup. Inicialment ha de quedar molt clar com circular la informaci en el grup (correu electrnic i disc compartit) i amb quina freqncia es connectar cadasc. No sha de deixar que el procs de presa de decisions sallargui ms de tres dies, ja que es pot moderar molt lactivitat. Per exemple, en un curs dun mes, si prendre una decisi comporta una setmana, sha perdut una quarta part del temps i el treball no evoluciona. Cal respondre els missatges de la manera ms gil possible (si pot ser per a lendem). Penseu que si un company o companya, quan envia un missatge a alg, sacostuma que li respongui amb agilitat, lintercanvi flueix i es crea seguretat, amb la qual cosa hi haur una interacci contnua que contribueix a optimitzar el temps. Per contra, si senvia un missatge i la persona en qesti triga tres dies a contestar, es perd la confiana que aquella persona pugui resoldre el que calgui de forma gil i disminueix lintercanvi.

4. En acabar el treball en equip Considerem enriquidor que lequip que ha estat desenvolupant un treball en un entorn virtual pugui completar i tancar el procs a partir duna avaluaci que tingui en compte un qudruple vessant: 5. Avaluaci del procs (contnua) 6. Avaluaci del producte (final) 7. Autoavaluaci dequip 8. Autoavaluaci personal

4.1. Avaluaci del procs (contnua) Lavaluaci del procs de treball que ha seguit lequip es desenvolupar a partir de lanlisi dels documents dorganitzaci i planificaci que en un inici havia elaborat lequip i dels acords inicials que shavien previst. La valoraci del compliment o incompliment daquests permetr a lequip reflexionar entorn de quines dificultats shan trobat durant el procs i com les ha abordat, alhora que es posar de manifest la repercussi que ha tingut la fase inicial prvia dorganitzaci i planificaci en la trajectria de lequip de treball, i en quina mesura ha optimitzat el seu procs de treball i els seus resultats.

 FUOC P06/M1020/02144

19

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

4.2. Avaluaci del producte (final) Lavaluaci dels resultats obtinguts es dur a terme contrastant el producte final que lequip ha obtingut amb els objectius que plantejava lactivitat i el nivell de qualitat aconseguit en aquests resultats.

4.3. Autoavaluaci dequip Els membres de lequip faran una autoavaluaci que els permetr reflexionar sobre levoluci del mateix procs de treball i dels resultats obtinguts. Lautoavaluaci afavoreix que lequip pugui consolidar el seu procs de treball generant una retroalimentaci comuna que fomenti el contrast dels aspectes positius i negatius de lexperincia.

4.4. Autoavaluaci personal Lautoavaluaci individual del procs desenvolupat i de lactitud mantinguda al llarg daquest procs permetr que cada estudiant pugui valorar personalment en quina mesura la metodologia seguida per lequip ha contribut a augmentar no solament el coneixement conceptual dels continguts plantejats en lassignatura, sin tamb les habilitats adquirides de treball en equip en un entorn virtual.

 FUOC P06/M1020/02144

20

El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodolgic

Quadre resum del procs de treball cooperatiu en lentorn virtual