🔢

Numerals
-Els numerals d’una llengua estan subjectes a canvi lingüístic com qualsevol altre lèxic

Universals de Greenberg amb els numerals:

1. Totes les llengües tenen numerals d’abast limitat L (lingüísticament, numeralment

números son infinits)

2. Dins el límit L, totes les llengües poden expresar els numeros de 0 a L ( 0<n<L;

3. El zero no es part del sistema numeral linguistic

4. Alguns números tenen representació lèxica simple.

5. Amb sistemes que només tenen números de representació lèxica simple, el L

mínim es 2 (Botocudo, 1 i molts) i el màxim 5 (1,2,3,4 i molts)

6. Si hi ha multiplicació, hi ha addició (per exemple, català té multiplicació 200

(doscents, dos x cent) i per tant addició 17 (desset, deu + set).

7. Si un numero simple es manlleva, es manlleven tots els numeros simples superiors.

Àrees culturals anumèriques (o amb sistemes numerals simples)

Llengües australianes: No tenen molts números (1, 2, uns quants i molts; 3 de manera
composta); però tenen altres sistemes per expressar quantitat, com assenyalar part de
les mans. Només significa que no calia a la seua cultura tradicional, però no tenen
problema en aprendre’ls a altres llengues.
Pobles àgrafs que tenen L=2, no compten perque tenen en compte les coses una per
una (saben quina fletxa es cadascuna, no les tenen que comptar per saber que n’han
perdut una), igual que nosaltres amb els cosins (tenim que anar contant-los d’un en un
per saber quants n’hi ha), no tenim conjunt ràpid mental més enllà de 3 o 4 (més enllà
son mates més abstractes que fem nosaltres).

Numerals 1
 No obstant, Gordon diu que els Pirahas fallen en tasques matemàtiques, tot i que sí
que estimen bé, lo que suporta idea de dos nocions diferenciades: noció analògica
d’estimació o noció de termes numèrics. Gordon diu que es la llengua la que afecta al
pensament, pero aixo es “crying Whorf”: els universalistes defensen que es per la seua
cultura que no tenen numeros, cultura/pensament afecta a llengua.

Llengües de límits molt baixos

Guaná: fins 3, Krenak fins 2
Wari: No té numerals, sinó verbs concrets que expressen quantitats: “estar sol”, “estar
encarats”, “ser molts”.

Sistemes numerals parcialment substituits:

-Pear: Manlleva numerals del Khmer a partir del 4.
-Shuar: Manlleva numerals del castellà a partir del 5, tot i que 5 i 10 tenen versió propia
tradicional (1 mà acabada, 2 mans acabades).
-Buhi’non Bikol: a partir del 10, manlleu del castellà (onse…)

Classificar sistemes numerals:

-Per base numeral: La base numeral és el nombre de numerals “simples” que s’utilitzen
per fer-ne de compostos (encara que després estos compostos “etimològics” puguen
esdevindre obscurs pels parlants; aço facilita que els numeros canvien per anologia
amb els adjacents i s’obscurixen encara mes)

Base 2: 0,1
Base 3: 0,1,2

Base 10: 0,1,2,3,4,5,6,7,8,9

Els de Base 20, per exemple, solen tindre subdivisions abans, per exemple,
funcionar com base 5 abans del 20, i despres ja funcionar com 20 // es a dir, una
llengua pot tindre un conjunt de bases

Un numero n es una base si:

Numerals 2
 La base superior seguent es multiple d’n.
La majoria d’expressions entre n i base superior son 1 suma/resta de n o una
multiplicació de n amb numeros més petits.

-Per com formen els numerals més complexos:

Addició: Normalment llengües són primer el gran i després el petit (32 es trenta+2),
pero altres primer el petit,com l’alemany o l’arab(99 es 9+90). Altres llengues fan un
ordre fins a un numero i a partir d’ahi altre (per exemple, catala fins 16 diu primer el
petit, 13 = 3 + 10; a partir de 17, 17= 10+7).
Multiplicació: tres-cents, quatre-vint en francés, llengües romaniques amb -ty, fifty,
forty (ty ve de tigus, desena), igual que llengues romaniques amb sesenta, setenta
(marca d’un antic 10 que multiplicava).
L’ordre de multiplicacio sol ser el de numeral i nom a la llengua.

Per exemple, igbo, té ordre nom-numeral i multiplicant-multiplicador: cosa x 3, 10

x 3.
Sostracció: menys habitual (divuit ve del llatí duodeviginiti, 2 de 10, 10-2).

Ainu: utilitza molt sostracció, numeros de 6 a 9 son sostraccions de 10. Per fer
desenes té base 20, i per les desenes senars fa sobstracció de la desena
seguent (30 = 2x20 -10)

Casos concrets:
Ksapt: Forma compost amb 1, 2,3; adicio fins 8, amb 9 sustraccio.

Wolof: Base 5 i 10.

One: Base 5 i 10.

Xinés i dialectes: base 10 molt clara

Nahua: Base 20 pero abans base 5 i base 10. Després, multiples de 20 (mateix arrel)
amb els primers numerals.

Arranda: Base 2, poc productiva. (3 es 2+1; 4 es 2+2)

Haruai: Base 2, igual que l’anterior, poc productiva. Podrien fer 5 pero ja sone artificial.

Numerals 3
 Wingei: Base 3, i després terme per 6 amb addició, després 10=6x2-2…
Kewa: Base 4, i usen dit gros com 5 i per fer compostos, per exemple 6 = 4+(5)+1…8 =
4x2, 12=4x3.

Base 12: llengues de Nigeria. Tenen numeros diferents fins 12, despres 13 es 12+1, 24
es 12x2, 144 es 12x12 (com el 100 per nosaltres)

Misquito: Bases combinades 2 i 6: 4 es 2+2, pero 7 ja es 6+1.

Numerals i parts del cos:

-Cinc vincular-se a mà (penkwe d’indoeuropeu paraula per mà), mà, puny, mà acabada,
mà morta.
-Els multiples de 5 solen ser tambe dos mans, tres mans…

-Llengües on home/home sencer equival a 20 (perque un home te 20 dits), dos homens

40, home i mig 30.
-Cas del Mianmin (i altres llengües de Papua Nueva Guinea): No hi ha base sino que
parts del cos fan numerals (el L sol ser alt, 28, 32…).

-En Haruai, per exemple, tambe com Mianmin pero a més fan voltes (el dit gros de la
primera volta es 1, el ditt gros de la segona volta es 34 per exemple).

-Zulu: Les arrels de 6 a 9 estan basades en les paraules per als gestos amb els que
content (polze, polze i index…)

Dies de la setmana i numerals

En moltes llengües s’associe diumenge a 1, dilluns a 2… (les arrels d’estos dies estan
relacionats amb eixos numerals). En suahili, el dissabte es 1. En portugués, diumenge
es 1 (primeira feira).

Revisar exercicis (llibreta i campus).

Numerals 4