ara? DILLUNS, 18 D’OCTUBRE DEL 2021
estils
NCIA
CONSCIÈ A
D’AR
na que ve
I la setma
gsley:
Peter Kin t
Realita
“Haver nascut significa ser una
reconfiguració, una metamorfosi”
Emanuele Coccia és un dels pensadors contemporanis més originals sobre natura i éssers vius
DÍDAC P. LAGARRIGA
BARCELONA
E
l filòsof italià Emanuele
Coccia, de quaranta-cinc
anys, sosté que, a dife-
rència del culte a la mort
i la seva centralitat en la
cultura Occidental, el naixement
“segueix sent un misteri i un tabú”.
Una de les raons d’aquest desnivell
entre mort i naixença, segons argu-
menta, es deu a “l’exclusió mil·lenà-
ria de les dones del món de les lle-
tres i de l’art”, que han convertit en
“escasses, difícils i inaudibles l’ex-
pressió i la repartició de l’astora-
ment davant del sorgiment d’un
nou jo”.
“El naixement –afirma– no és
gaire celebrat de manera col·lectiva,
gairebé no en parlem ni ens fixem
en l’empremta que un esdeveni-
ment com aquest deixa en el nostre
cos i en la nostra ànima”. Per tant, si
l’exclusió de les dones dels àmbits
de reflexió i expressió no hagués
succeït, la centralitat del naixement
i la vivència d’un cos on es desenvo-
lupa la vida, de dos cossos en un, se-
ria el fonament cultural que ara
ocupa la mort, i en lloc de “lleixes
senceres de biblioteques amb les
nostres reflexions sobre la
mort” tindríem llibres
com els del mateix
Coccia, centrat en
pensar i imaginar la
natura i la vida en
tota la seva magni-
tud.
A Metamorfosis,
el seu últim llibre
publicat ara en caste-
llà per Siruela, recull
aquesta voluntat de pen-
sar el naixement i la vida des
d’un punt de vista radical i igualita-
ri: no hi ha vides, hi ha vida, i tothom
n’és el seu missatger, o missatge.
“Més que teixir un vincle de sang
amb els pares, néixer és afegir una
baula a la cadena de la transforma-
ció de la vida. Néixer és, per tant, ser
natura, i anomenem natura la ma-
nera de ser de tot allò que ha nascut:
és natural tot el que existeix només
per, a través de i gràcies al naixe-
ment”, explica el filòsof, per a qui
“natura no és sinònim d’essència” i,
en conseqüència, “haver nascut sig-
nifica ser una reconfiguració, una
metamorfosi d’una altra cosa”, per-
què “la vida de qualsevol ésser viu
no comença amb el seu propi naixe-
ment, és molt més antiga”. El ma-
teix passa amb la mort: “Si la nos-
Estils
:
En gran, dues fulles incipients. En petit, Emmanuele Coccia. GETTY / SIRUELA
tra vida comença tir el món, per veure’l, per experi-
molt abans del Connexió mentar-lo en tota la seva infinitat.
nostre naixement, “Cada espècie Tot el que ens cal fer és explotar la
també s’acaba molt memòria material i espiritual del
després de la nostra és un mosaic nostre cos. Cadascú de nosaltres és
mort. El nostre alè no de trossos la història de la Terra, una versió
s’esgota en el nostre ca- extrets d’aquesta, un desenllaç possible.
dàver: alimentarà tots els al- d’altres Naixem en un cos específic i irreem-
tres i totes les altres que hi trobin el espècies” plaçable, però cada vivent expressa
Sant Sopar”. la vida del planeta sencer, la vida
passada, present i futura”.
Viure és transmigrar Si el naixement i l’experiència de
Actualment professor a l’Escola la maternitat ens serveixen per en-
d’Estudis Superiors en Ciències So- tendre aquesta metamorfosi de la
cials de París després de ser docent vida, que transita d’un lloc a l’altre
a la Universitat de Friburg a Alema- sense desaparèixer, Coccia recorre
nya, Coccia és autor de diversos lli- a un altre lloc comú i quotidià per
bres traduïts a diversos idiomes, a seguir desenvolupant els argu-
més de ser el conseller científic, el ments: l’alimentació, que considera
2019, de l’exposició Nous les arbres “la gran trobada multiespècies”. “Al
[Nosaltres els arbres] a la Fundació menjar-se unes a les altres, molt
Cartier d’art contemporani de Pa- més que en els seus llaços genealò-
rís. La primavera passada va visitar gics, les diferents espècies produ-
Barcelona convidat per l’Escola Eu- eixen un món fet de la mateixa carn,
ropea d’Humanitats en una confe- quelcom unitari i interdependent.
rència al Palau Macaya. Al menjar, és a dir, al traspassar les
“No tenim necessitat –explica– mateixes fronteres, constitueixen
de remoure tot el planeta per sen- una comunitat universal”.
?
Per al filòsof, alimentació i mobi-
litat van de la mà: “Cap espècie pot
limitar-se a habitar el seu propi cos.
Es veu obligada a entrar a la casa
carnal de l’altre, a ocupar-la, a inte-
grar-s’hi, a esdevenir el cos de l’al-
tre, la carn d’altres espècies. No fem
més que migrar, transmigrar o, a la
inversa, en el cas de ser menjats pels
altres, esdevenir la casa d’altres in-
dividus i espècies. No podem ro-
mandre a soles tancats en nosaltres
mateixos, en una llar. No podem
veure el cos de l’altre com la seva ca-
sa, estem obligats a desplaçar-nos”.
Per aquest motiu, continua Coc-
cia, el món obliga totes les seves
parts “a anar constantment a la de-
riva, força a tot, vivent i no vivent,
pedra, aigua, aire, foc, elefants, ho-
mes, roure i virus, a moure’s, a des-
plaçar-se, a metamorfosar-se”.
El sentit profund de Darwin
És a través de l’experiència de ges-
tar i parir, de ser gestats i parits, su-
mada a l’acte bàsic de nodrir-nos
que Coccia incideix en la política
més igualitària possible, més inclu-
siva, que alhora recull els ecos
d’una espiritualitat transversal i
mil·lenària: “Cada espècie és la me-
tamorfosi de totes les que la van
precedir: una mateixa vida que
s’improvisa en un cos nou i una for-
ma nova amb el fi d’existir de ma-
nera diferent”. Com assenyala,
aquest és el sentit més profund de
la teoria darwiniana de l’evolució,
“aquella que la biologia i el discurs
públic no volen escoltar: les espè-
cies no són substàncies, no són en-
titats reals. Són jocs de vida, con-
figuracions inestables i, per això,
efímeres d’una vida a la qual li
agrada transitar i circular d’una
forma a l’altra”. D’aquesta manera,
la humanitat no és un producte ori-
ginari i autònom: “Transportem en
nosaltres mateixos pares i mares,
avis, besavis, simis prehumans,
peixos, bacteris, fins als mínims
àtoms de carboni, hidrogen, oxi-
gen, nitrogen, etcètera. Mai serem
homogenis, transparents, perfec-
tament reconeixibles”.
La construcció de les identitats,
segons aquest argument, és això,
mera construcció: “Cada espècie és
un mosaic de trossos extrets d’altres
espècies. Nosaltres, les espècies vi-
vents, mai hem deixat d’intercanvi-
ar peces, línies, òrgans”. I conclou:
“Allò que cadascú de nosaltres és, el
que anomenem espècie, és el con-
junt de les tècniques que cada ésser
viu ha agafat en préstec dels al-
tres”.e