Catalina Alemany Roser

Anàlisi de components estructurals i mecànics pel MEF

Avaluació continuada 2. PART A

1. Visualitzeu la tensió tangencial XY. Us sembla raonable la distribució obtinguda?
Compareu els mateixos resultats fent la següent modificació: en les opcions de
l’element, definiu en Element Technology>Enhanced Strain.
A les següents imatges es pot observar les tensions tangencial XY de la peça un cop s’apliquen
les especificacions de l’enunciat. A primera vista, aquesta distribució sembla raonable ja que al
aplicar una força a l’extrem dret (provocant així una flexió a la barra superior) és a la zona de
contacte entre barres on es transmet tota la tensió; això és degut a que és on hi ha un canvi de
direcció a l’estructura i per tant, una major oposició a la deformació.
Si es fixa únicamente en aquesta zona més crítica, s’observa que hi ha dues regions on les tensions
són més elevades. En primer lloc, la zona central on s’arriben tensions de 112,5 Mpa (positiu ja
que es traccionen); en segon lloc, en la zona més interior on s’assoleixen les tensions màximes i
de -167,9 MPa (negatiu perqué es comprimeix).

Figura 1.Tensió tangencial XY

Com que a aquest problema la flexió és dominant, es reformula l’exercici amb Enhanced Strain.
S’observa que els resultats varien considerablement passant a tenir tensions de 91 MPa a la part
central de la unió i de 74,2 MPa (destacar que ara és la part central la de tensió màxima). A partir
d’aquest moment s’utilitza l’Enhanced Strain a la resta de l’exercici.

Figura 2. Estructura recalculada Enhanced Strain

 2. Distribució de la tensió en x, y, Von Mises. Comenteu el valor de tensions que
apareixen en la cantonada interna de la peça.
A continuació es mostren les tres gràfiques: la tensió en x (figura superior esquerra), tensió en y
(figura superior esquerra) i tensió de Von Mises (figura inferior).

Figura 3. Tensió en x (esquerra superior), Tensió en y (dreta superior), Tensió de Von Mises (inferior).

Si s’analitzen les tres figures s’observa que la màxima tensió és sempre la de la cantonada interna
amb valors de 406 MPa per a les tensions en x, 474 MPa per a les tensions en y i 488 MPa per a
la tensió de Von Mises.
A més, es vol recalcar el fet de que aquestes tensions màximes es concentrin únicament en un
element. Per veure si els resultats obtinguts són correctes, cal refinar la malla i veure si els valors
es mantenen o si al contrari aquests valors no s’estabilitzen i continuen estant únicament en un
element (tot i haver fet els elements més petits i que aquests siguin inclosos en l’element de les
figures anteriors.)
 3. Un cop refinada la malla: - Compareu els valors de las tensions en aquesta zona. Que
creieu que passa? Són vàlids els valors en aquesta zona?

Figura 4. Tensió de Von Mises de la malla refinada.

Tal i com s’observa a la Figura 4, al refinar la malla els valors màxims de les tensions
augmenten molt considerablement. A més, aquests valors es continuen concentrant únicament
en dos elements (ara, encara més petits que en la Figura 3 on la malla no estava refinada). Per
tant, s’arriba a la conclusió de que la tendència en anar fent cada cop més petita la malla serà
que els valors de les tensions augmentin i es vagin concentrant més; aquesta tendència ens fa
deduir que els resultats en aquesta zona crítica no són correctes, ja que si ho fossin aquests
valors es mantendrien constants en tot moment.

4. Feu un estudi on es comparin els valors de les tensions obtingudes en aquesta zona en
funció del valor del radi de l’arrodoniment (3 valors diferents al vostre criteri) i del
tamany de malla (3 tamanys de malla per cada arrodoniment). Quines conclusions
podreu treure?

Tensió de Von Mises [MPa]

Radi Tamany Mallat Mínima Màxima Error relatiu
[mm] [mm] [%]
1 0,352 588,368 0
5 3 1,926 562,270 4,435
5 10,985 488,555 16,960
1 0,427 467,182 0
10 3 2,117 442,409 5,302
5 9,858 414,069 11,368
1 0,447 417,716 0
20 3 1,892 3,923 6,100
5 6,501 373,257 10,640
Taula 1. Taula comparació resultats per a diferents radis de curvatura i diferents mallats.
La primera conclusió que es pot treure de la taula és que les tensions de Von Mises van
augmentant a mesura que el radi de curvatura disminueix: aquests resultats són esperables donat
que a menor radi de curvatura, major és el parescut a una cantonada (i tal i com s’ha vist les
cantonades són punts on l’estudi no és del tot fiable, són punts excepcionals).
Seguint aquesta línea, el fet comentat a l’apartat anterior es pot observar també a l’error relatiu.
S’ha considerat com a tensió màxima de referència la del mallat més fi (donat que es considera
el resultat més exacte); a mesura que augmenta el radi, veiem que l’error relatiu per als mallats
de 5mm (el més gran) van disminuint considerablement. Aquest fet s’atribueix al ja comentat a
l’apartat anterior. Per l’altra banda, veiem que per als mallats de 3mm l’error varia molt poc.

Avaluació continuada 2. PART B

Determineu el valor de tensió equivalent de Von Mises màxima de la peça.
Tal i com es veu a la Figura 5, el valor de tensió equivalent de Von Mises màxima de la peça és
de 344,435 MPa.

Figura 5. Tensions de Von Mises apartat B