Segle XX

música culta
Característiques de l’època
 MÚSICA CULTA segle XX
CONTEXT PAPER DEL MÚSIC
• Investiguen diferents llenguatges i estils
• Segle dels canvis: esdeveniments polítics, socials, culturals, econòmics... • Recerca llenguatge personal i original
• Tensions polítiques, econòmiques i territorials: segle de guerres i destrucció • Total independència del músic
• Divisió mundial: capitalisme i socialisme (dinàmica de conflicte: guerra freda) • Nous mecenes: fundacions, institucions, empreses...
• Societat pateix i viu els canvis: artistes ho reflecteixen en l’art • Situacions d’exiliats polítics: nazisme, socialisme rus... (influència en la seva obra)
• Canvi en el llenguatge artístic: art abstracte • Dones compositores: guanyen reconeixement
• Canvis artístics continus. Avantguardes:
• Impressionisme CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
• Postimpressionisme • Convivència de diferents estils (diversificació gèneres/subgèneres)
• Avantguardes constructives (fauvisme, cubisme, futurisme...) • Dificultat classificació estils i gèneres
• Avantguardes expressives expressionisme, surrealisme, art abstracte...) • Intrusió de la música popular: gènere dominant, conviu amb la culta
• Recerca llenguatge individual: el públic s’allunya
TENDÈNCIES
• Ruptura amb el llenguatge anterior
1ª MEITAT SEGLE XX • Creació de noves grafies musicals
• Postromanticisme • Ampliació possibilitats dinàmiques
• Impressionisme • Dues tendències: Revolució musical seguida per una minoria
• Expressionisme: música atonal – dodecafonisme Manifestacions continuistes al llenguatge musical anterior al s. XX
• Neoclassicisme • Divisió segle XX
• 2º nacionalisme – primitivisme • 1ª meitat: grans trencaments (dues guerres mundials)
• Altres moviments: populisme, politonalisme, microtonalisme... • 2ª meitat: experimentació sense límits (innovacions tecnològiques)
2ª MEITAT SEGLE XX (nous tractaments instrumentals)
Melodia: Trencament estructures melòdiques establertes. Desapareix la frase musical. Ús
• Sorollisme
dels 12 sons de l’escala cromàtica
• Música concreta
• Música electroacústica i electrònica Harmonia: dissolució de la tonalitat. Trencament estructures harmòniques establertes.
• Serialisme integral Dissonància com a forma d’expressió. No distinció entre so i soroll.
• Música aleatòria Ritme: absència de pulsació. Desapareix el compàs. Ritmes trencats i barrejats
• Música estocàstica Forma: desapareix. Gran monodia, cada nota és un grup de sons, acords i ritmes.
• Música intuïtiva Timbre: nous instruments i aparells electrònics. Instruments electròfons. Incorporació
• Minimalisme
• c
sintetitzador.
 1ª meitat segle XX
Expressionisme: música atonal – dodecafonisme Neoclassicisme
• Moviment cultural. Alemanya principis XX. Primeres avantguardes artístiques. • Reacció davant innovacions amb la represa llenguatge musical occidental (tonalitat)
• Defensen art més intuïtiu i personal. Predomina expressió davant la plasmació de la realitat. • Adaptació a les innovacions del moment
Reacció a l’impressionisme • Tendències:
• Música: recerca nou llenguatge musical, més lliure, trencament amb la tonalitat, harmonies
• Rússia: Stravinski (experimentació rítmica constant) Prokofiev, Xostakòvitx
dissonants, tensió, línies melòdiques disjuntes i frenètiques, contrasts violents, registres extrems
• França: Eric Satie (art nu, so, realitat sonora) Politonalisme
instruments,
• Compositors: Schönberg, Webern,Berg • Alemanya: Hindemith, Orff (música utilitària, sonoritats e.medieval i barroc, modes grecs)
• Arnold Shönberg: creació mètode dodecafònic o serial Kurt Weill (música i teatre)
• 3 etapes compositives • Anglaterra: Benjamin Britten
• postromàntic (influència Wagner) • Estat units: Ives (polirítmia, politonalisme, clúster)
• expressionista i atonal (modulacions a tons llunyans, cromatismes,
enharmonies, sense tonalitat dominant, melodia de timbres i sprechgesang))
2º nacionalisme – primitivisme
• música serial – dodecafonisme (nou estil) • Etnomusicologia: descoberta caràcter real de la música popular
• Dodecafonisme: tècnica de composició • Romanticisme+folklore+elements musicals segle XX
• Sèrie de 12 sons extrets de l’escala cromàtica, sense ordre ni repetició, ni ritme ni • Mescla d’elements folklòrics amb noves tendències: impressionisme, serialisme, jazz...
estructura. • Primitivisme: rescatar el folklore més arcaic amb un llenguatge modern (mètriques irregulars,
• Totes les notes tenen la mateixa importància. Negació existència jerarquia de les notes, percussió, timbres, escales modals, harmonia politonal i atonal)
evitar la repetició. Evitar centres tonals • Escoles nacionalistes:
• Treball per combinació de sèries, amb diferents procediments: retrogradació, inversió... • Espanya:
• Manuel de Falla, Joaquin Turina
• Generació del 27 (de la república)
• Grup de Madrid: Rodolfo Halffter, Ernesto Halffter, Salvador Bacarisse...
• Grup de Catalunya: Pau Casals, Frederic Mompou, Eduard Toldrà...
• Hongria: ús del ritme (percussió) i inestabilitat tonal. Bela Bartok, Zoltan Kodály
• Bohèmia: Leos Janacek, Bohuslav Martinu
• Rússia: Prokofiev, Shostakovich, khatchaturian
• Estats Units: jazz+simfonisme europeu+serialisme. George Gershwin, Aaron Coopland
• Sud-Amèrica: Heitor Villalobos, Alberto Ginastera
Altres moviments:
• Populisme: Alemanya. Música per a tothom. Naixement dels musicals europeus.
Nacionalisme (Mompou) • Politonalisme: ús de més d’una tonalitat simultàniament (bitonalitat: dues veus simultànies amb
Post-romanticisme diferent tonalitat)
Microtonalisme • Microtonalisme: ús dels microtons (mesura menor del semitò)
 2ª meitat segle XX
Sorollisme: compositors que van defensar el soroll en les composicions musicals

Música concreta: música amb nous timbres. Enregistrament de sons reals i elaborar-los i transformar-los en el laboratori (augment o disminució
velocitat, efectes, tallant, invertint...) L’obra s’enregistra en una cinta magnetofònica. No necessita intèrpret

Música electroacústica i electrònica: música amb nous timbres. Aplicació dels mitjans electrònics per a la producció i enregistrament de la
música. Creació de sons en el laboratori (no existeixen) Supressió total dels intèrprets i les partitures. Laboratori musical és el centre de creació
de l’artista.

Serialisme integral: evolució del dodecafonisme. Aplica el concepte de sèrie a tots els elements integrants del so (durada, intensitat, timbre,
silenci...) Música organitzada

Música aleatòria: reacció a l’excessiu rigor del serialisme integral. Intervenció de l’atzar, es tendeix a la llibertat d’acció del compositor i
intèrpret. Altures i durades no especificades, els motius es repeteixen, ordenen o varien lliurement, la forma és oberta. Tot i que és un corrent
del segle XX es troben mostres d’aquest procediment en èpoques anteriors: Vals dels Daus de Wolfgang Amadeus Mozart.

Música estocàstica: derivació de l’aleatòria. Evolució de la música electrònica. Introducció de l’ordinador en el camp de la composició.
Degudament programat calcula combinacions de sons i crea obres musicals. Basat en les lleis de l’estadística (càlcul de probabilitats) i la
matemàtica a l’atzar

Música intuïtiva: derivació de l’aleatòria. La partitura és una imatge, un poema... A partir del qual l’intèrpret improvisa seguint les indicacions Sorollisme
del compositor Música concreta
Minimalisme: sistema de composició basat en la repetició reiterada i insistent de pocs elements, introduint petits canvis. El resultat és una
música obsessiva, imitant la música oriental 8font d’inspiració) Sorgeix als Estats units. Serialisme integral
Nova simplicitat: sorgeix a Alemanya. Defugen la pràctica de l’experimentació i de la complexitat que caracteritza les obres dels compositors
d’avantguarda. Incorporen elements nous amb els tradicionals. Música aleatòria
Minimalisme
Música digital: es genera a partir de transformar son en informació binària, interpretar aquesta informació per un sistema, i transformar
novament en sons (mp3). Possibilita la còpia massiva d’obres i accés i distribució difícil de controlar.

Theremin: instruments electrònics

Música estocàstica