You are on page 1of 8

La filla del Carmesí

Petiteta l'han casada,


la filla del Carmesí;
de tan petiteta que era
no se'n sap calçar i vestir.
Qui l'en té, l'amor, l'en deixa;
qui no el té, l'en vol tenir.

Lo comte la n'ha deixada,


de set anys no hi vol dormir;
l'ha deixada a ca sa mare
perquè no l'en sap servir.
Qui l'en té...

I se n'ha anat a la guerra


sols per deixar-la engrandir;
des del dia de les noces
set anys trigarà a venir.
Qui l'en té...

Al cap d'aquesta setena


son marit torna a ser aquí.
Ja en pega un truc a la porta:
- Carmesina, baixa a obrir. -
Qui l'en té...

Pregunta a la seva mare


que lo truc ne va sentir:
- A on és la Carmesina,
mare, que no em baixa a obrir?
Qui l'en té...
- Com ne baixarà la trista,
si no és en tot per ací?
El rei moro se l'ha enduta,
disset llegües lluny d'ací.
Qui l'en té...

-Mare, baixeu-me la capa,


la capa de bombosí;
cercaré la Carmesina
ni que m'haja de morir.
Qui l'en té...

Aniré de porta en porta,


com un pobre pelegrí;
aniré de porta en porta,
tot captant del pa i del vi.
Qui l'en té...

Mare, baixeu-me la capa,


la capa de bombosí;
no em baixeu la més bonica,
ni tampoc la de setí,
Qui l'en té...

sinó aquella més pobreta,


la que solia vestir,
i amb la capa també el llibre
i el bordó de pelgrí.
Qui l'en té...

Mare, aquí teniu la roba


i la faixa de setí.
Replegueu-me aquestes armes,
l'espasa, la vull amb mi.
Qui l'en té...

fins que l'haja rescatada


captaré del pa i del vi;
tornaré amb la Carmesina
o mai més sabreu de mi. -
Qui l'en té...

Arribant a Moreria
demana el més dret camí,
i el primer castell que troba
n'és el del rei sarraí.
Qui l'en té...

Ja se'n va de porta en porta,


tot captant del pa i del vi;
a la segona porteta
la Carmesina trobí;
qui l'en té...

la veu a la finestreta,
que s'afanyava a cosir.
L'agulla n'era de plata,
el didal n'era d'or fi,
qui l'en té...

els coixins d'or en `què seia


són brodats de carmesí,
el tresor que ella portava
tota la feia lluir,
qui l'en té...

i més que tot la cadena


i el joiell que duia al pit.
- Feu caritat, Carmesina,
a n'el pobre pelegrí;
qui l'en té...

feu-li caritat, mestressa,


per l'amor de Jesucrist.
-Com voleu que nos ne faci
si no sóc mestressa d'aquí?
Qui l'en té...

Torneu demà a les nou hores


o passar demà al matí.
Ja estaran fetes les noces
del rei moro i de mi,
qui l'en té...

i llavors seré mestressa


de tot lo que hi haurà aquí. -
El rei moro se l'escolta
passejant-se pel jardí.
Qui l'en té...
- Carmesina, amb qui enraones?
- Amb un pobre pelegrí
que me'n demana una almoina
per l'amor de Jesucrist.
Qui l'en té...

- Que n'és de la teva terra


aquest pobre pelegrí?
- No és pas de la meva terra,
ni tampoc del meu paí,
qui l'en té...

ni els ocells que van per l'aire


crec qeu no en saben venir.
- Carmesina, fes almoina,
fes almoina al pelegrí;
qui l'en té...

para-li la taula blanca


amb el bon pa i el bon vi,
don'li beure amb una tassa,
amb una tassa d'or fi,
qui l'en té...

que ja saps que ets la mestressa


de tot quant hi ha per 'qui. -
Carmesina para taula
per al pobre pelegrí;
qui l'en té...

mentre parava la taula


ja n'arrenca un gran sospir.
- De que sospireu, senyora,
perquè feu tan gran sospir?
qui l'en té...

- Amb el posat i amb la cara


m'apar que us havia vist,
pels ulls i la barba rossa
vós sembleu el meu marit;
qui l'en té...

l'espasa que porteu sembla


la que lo veia cenyir.
- No sospireu, no senyora,
no sospireu més per mi,
qui l'en té...

que qui us parla, Carmesina,


és vostre estimat marit.
Voleu venir, Carmesina,
voleu's-en venir amb mi?
Qui l'en té...

-Si, per cert, el senyor comte,


que ja fóssem pel camí;
llarga me n'és tota espera,
voldria ja haver sortit,
qui l'en té...

i sobretot ésser fora


del reialme sarraí.
Deixeu-me veure el rei, comte,
sabré si vol res de mi.
Qui l'en té...

- No vull res, no, Carmesina,


sinó que em deixisdormir.
- Cuita, ves a l'establia,
tria els dos millors rossins,
qui l'en té...

mentre que jo per les caixes


triaré els millors vestits
i treuré de l'ariquimesa
l'or de què ens cal proveir. -
Qui l'en té...

Ell se'n va dins de l'estable


a cercar el millor rossí,
ella se'n puja a la cambra
a cercar el millor vestit.
Qui l'en té...

Carregaren d'or i sedes


tant con el cor els va dir.
Quan tenen el que volien,
es posaren en camí.
Qui l'en té...
Així que el castell deixaven
el rei moro es deixondí,
més quan va saber la fuita
bon tros lluny n'eren d'allí.
Qui l'en té...

El rei moro sa gent crida


que els vagin a aconseguir;
n'agafa ell mateix l'espasa
i també els vol assolir.
Qui l'en té...

Quan traspassava pel pati


fent ensellar un rossí,
veu que entraven le viandes
per les noces de la nit.
Qui l'en té...

Uns criats portaven plates


amb galls i capons rostits,
altres amb coques maurades
amb molts flaons i amb confits.
Qui l'en té...

Quan el rei moro els va veure


deia tot enfellonit:
- Maleïda Carmesina!
Mal goig n'hages, pelegrí!
Qui l'en té...

Ara si que me l'heu feta,


vos recordareu de mi;
si jo t'hagués coneguda
no hauries entrat aquí.-
Qui l'en té...

I amb pressa el corre al darrera


per podè'ls aconseguir;
quan en són a prop de l'aigua
el rei creu que els va a assolir;
qui l'en té...

quan són 'l'altra part de l'aigua


el pont es va migpartit.
- ara sí que serà teva,
gran traïdor de pelegrí;
Qui l'en té...

set anys que te l'he nodrida


del bon pa i del bon vi,
set anys quete l'he vestida
de domàs i carmesí,
Qui l'en té...

set anys te l'he mantinguda


sense poder-me'n servir.
Popncelleta te l'emportes,
ai, traïdor de pelegrí.
Qui l'en té...

Cent escuts costa la roba


i altres cent costa el rossí,
i altres cent jo te'n daria
si la deixessis venir.
Qui l'en té...

Poncelleta te l'emmenes,
encara és verge per mi;
si ara te l'enduus poncella
no ho fóra demà al matí.-
Qui l'en té...

De l'altra banda de l'aigua


va respondre el pelegrí:
-així me l'meporto verge,
com l'arbre sec va a florir.-
Qui l'en té...

Per mostrar-ho amb un miracle


un arbre sec vaflorir.
-Ara sí que conec, ara,
que era per tu i no per mi.
Qui l'en té...

No em reca l'or que s'emporta,


ni les joies ni els setins,
sinó el joiell de ma mare
que s'enduu penjat al pit.-
Qui l'en té...

You might also like