Professional Documents
Culture Documents
Resum Xerrada Espai DiedricAxo
Resum Xerrada Espai DiedricAxo
A- Considerem que la qüestió clau de la perspectiva és la posició que ocupa Veiem una casa de tè de Kunichika del 1860 que incorpora dos sistemes de repre-
l’observador respecte a allò que observa. Cada sistema de representació requereix sentació, l’axonomètric i el cònic. Kunichika va ser estudiant de l’escola Utagawa i
d’una concepció mental de l’espai diferent que determina la posició de l’observa- deixeble de Toyoharu, que havia visitat Roma com a artista i portat al japó el siste-
dor respecte a l’espai representat i també respecte a allò que s’hi representa. ma de representació espacial hegemònica occident: la perspectiva cònica.
Hem vist representacions de l’espai en dièdric a l’Antic Egipte amb planta i alçat en Un altre dels alumnes més destacats de l’escola Utagawa va ser Utagawa Hiros-
combinació i després hem vist l’ús que fa d’aquest recurs un il·lustrador modern: hige (1797-1858), especialitzat en el gravat paisatgístic. D’ell veiem alguns apunts
Miroslav Sasek. i treballs preparatoris per a planxes i després algunes de les planxes de les Cent
vistes d’Edo, una obra realitzada seguint el model iniciat amb les 36 vistes del Mont
Veiem com la representació de l’espai és un problema que l’art romànic, bizantí, Fuji (1826-1833) del seu contemporani Hokusai (1760-1849, dels que en llegim un
gòtic i renaxentista van abordant d’una forma no sistemàtica, amb principis de pro- text que reflexa la seva filosofia i enfoc profundament espiritual del dibuix.
jecció dièdric o que es relacionen amb l’axonomètric - amb resultats més o menys
convincents - tot evolucionant cap a la cònica. La sèrie de xil·lografies de les Cent vistes d’Edo va ser realitzada entre 1856 y 1858
i consta de 119 obres que representen la ciutat d’Edo (antic nom de Tokio quan va
Després hem vist una imatge de satèlit de Fukushima per a explicar la equidistància passar a ser la capital del país) en un moment de canvis per l’obertura del país a
inherent entre l’observador i allò que observa pròpia de l’axonomètrica. I hem vist occident després del període de tancament i del devastador terratrèmol del 1855.
aplicacions d’aquest sistema en la cartografia amb la perspectiva cavallera o militar Es tracta no només de la reproducció exacta d’un paisatge sinó també de l’ambient
amb un plànol del Ghetto de Praga i amb el París dibuixat per Louis Bretez al Planol que es viu en aquest i l’estat d’ànim dels seus ciutadans. Les xill·lografies de Hiros-
de Turgot del 1739, en el dibuix tècnic en arquitectura i en videojocs. Després hem hige, Hokusai i Utamaro, principalment, van obrir el mercat occidental a l’estampa
vist l’interessant treball de l’artista Phillipe Weisbecker amb aquest sistema. I hem japonesa i aquestes dues sèries esmentades concretament van resultar de cabdal
acabat observant amb detall l’enginyós ús narratiu que fa Chris Ware dels sistemes importància en l’evolució de l’art occidental per la influència que va exercir en els
de representació espacial a la coberta de The New Yorker del Thanksgiving Day del pintors impressionistes com Manet, Monet, Degas i, sobretot, Van Gogh.
2006. Hem acabat aquesta part de la xerrada veient obra del David Hockney on fa Considerem l’arquitectura bidimensional de l’espai i la retícula ortogonal, les repar-
combinacions lliures de tots els sistemes. ticions modulars de l’espai bidimensionals, de les proporcions, de les projeccions...
Activitat: Triar una de les 119 vistes d’Edo i trobar-ne una estructura geomètrica
B- Parlem del sistema axonomètric com el sistema usat en la representació tradi- bidimensional a la composició.
cional de l’espai al Japó amb els exemples d’un paravent daurat, una pintura sobre
seda i unes estampes de cases de té de Toyokuni i Hokusai, del període Edo (1603- Sobre aquesta estructura recomposar una vista de Barcelona ideal amb el material
1868), època de tancament del Japó sobre si mateix, amb persecució del cristianis- recollit dibuixant del natural des de l’escola.
me i expulsió dels comerciants estrangers (excepte els holandesos).
Anaïs Miralles
Saioa Aginako
Adela Vidal
Bibliografia
Chris Ware. La Bande Dessinée reinventée. J. Samson i B. Peters. (Les impressions Nouvelles)
La primera monografia sobre un dels il·lustradors i sobretot dibuixants de còmics més influent dels
darrers 30 anys.