FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L’ESPAI, BOCCIONI

1. Fitxa tècnica
Títol: Formes úniques de continuïtat
en l’espai
Autor: Umberto Boccioni
Cronologia: 1913
Tipologia: escultura exempta
Material: bronze
Mides: 111 x 88 cm
Estil: futurista
Tema: figura humana en moviment
Localització: MoMA (Nova York)
2. Context històric i artístic

La idea que el segle XIX s’havia desenvolupat respecte que la humanitat avançava cap a un món
idíl·lic es va començar a esborrar gràcies al progrés científic i tecnològic. Aquest dona pas a un
nou món molt més complex i insegur davant els ulls de l’artista. Fets com que les bosses de
misèria creixin a les ciutats industrials, el capitalisme, l’imperialisme provoca grans desigualtats
que fan que el segle XX a Europa hi hagi una situació econòmica, política i social que provoca
una sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat. El fet que trenca amb les expectatives de
l’Europa del segle XIX és l’esclat de la Primera Guerra Mundial, que va suposar la primera
guerra dins el món industrial, on la presència de les màquines va generar una gran commoció en
la societat europea. Esdeveniments com l’esclat de la primera Guerra Mundial (1914-1919), la
rivalitat colonial entre potències europees, la Revolució Russa (1917) i el naixement del nazisme
i feixisme incidiran directament en l’art; tant en la producció artística com en la concepció que es
tenia de l’art fins aleshores. Aquests canvis, que ja havien començat els impressionistes i
postimpressionistes, ja no tenien com a objectiu la representació de la realitat, sinó la seva
interpretació. Aquests canvis els continuaran i profunditzaran les primeres avantguardes a
començaments del segle XX: el fauvisme, l’expressionisme, el futurisme, el cubisme i
l’abstracció. També cal tenir en compte altres moviments artístics desenvolupats a l’època
d’entreguerres i directament vinculats al fort impacte que la guerra havia causat a la societat: el
dadaisme i el surrealisme.

L’estil de l’obra és el futurisme, un dels primers moviments d’avantguardes del segle XX. Aquest
és caracteritzat per la seva intenció de trencar absolutament amb l’art del passat i crear un art nou
d’acord amb els nous temps de la societat industrial. Va sorgir a Itàlia el 1909 quan Marinetti va
redactar el primer manifest futurista; en aquest va afirmar que: “un automòbil de carreres és més
bell que la Victòria de Samotràcia”. L’artista és Boccioni, un dels principals exponents del
Futurisme. Va arribar a aquest punt amb l’ajuda d’altres artistes com Balla (de qui va aprendre la
tècnica del divisionisme) o la influència de Marinetti (autor del manifest de la poesia futurista).
Un cop unit al Futurisme, Boccioni es va moure dins la creació escultòrica i pictòrica, on va
redactar el Manifest de la pintura futurista (1910) i el Manifest de l’escultura futurista (1912).
Segons aquests, l’artista s’havia d’alliberar dels models del passat i centrar-se en el futur. Va
morir al front el 1916 ja que es va mostrar favorable al conflicte armat de la Primera Guerra
Mundial.
3. Anàlisi formal i estilística
a. Descripció
L’obra és el retrat d’un cos antropomòrfic que camina cap endavant de manera decidida. Aquest
es mostra com si estigués lluitant contra una força invisible. En la seva lluita contra aquesta força
invisible, el cos en moviment sembla que va deixant trossos de si mateix enrere, vist clarament
en els contorns desdibuixats que presenta. Això és causat per la superposició de volums que
configura la figura, on aquests es van col·locant un sobre l’altre creant una figura distorsionada.
Per tant, diriem que l’escultura excedeix els límits corporis de l’ésser humà. Boccioni no volia
representar la forma del cos, sinó l’acció, que era potenciada per les nombroses formes
geomètriques de perfils angulosos. A més, està realitzada amb un bronze molt polit, que
reflecteix molta llum i dona major sensació de dinamisme. Finalment, veiem que els peus estan
sobre dues plataformes quadrangulars que accentuen la sensació de lleugeresa i velocitat. b.
Composició
Amb tot el comentat anteriorment, es pot afirmar que es tracta d’una composició oberta,
estructurada en base una línia diagonal que junt amb el joc de formes còncaves i convexes i la
presència de formes contràries, potencia el dinamisme que tant la caracteritza. Ressaltar la
importància de les múltiples formes geomètriques de perfils angulosos que ajuden a representar
la sensació de moviment i desplaçament. La tècnica emprada va ser la fosa, que consisteix a
reproduir l’escultura a partir d’un motlle de material mal·leable. A més, presenta múltiples
punts de vista òptims, així que es tracta d’una obra amb multifacialitat encara que es valora la
posició lateral que remarca el moviment.
c. Llum
La llum és un altre dels elements que fan que l’obra sigui dinàmica ja que la reflexió de la llum
sobre la superfície de bronze polit i les formes geomètriques anguloses, crea intensos efectes de
clarobscur.
D. Ritme
Amb tot el dit anteriorment, és a dir, la línia diagonal, els contrastos entre formes còncaves i
convexes i els efectes de clarobscur, es pot considerar clarament que l’obra té un ritme dinàmic.
e. Temps
Respecte el temps, hi ha una clara voluntat d’eternitat que va més enllà de la simple
representació anatòmica d’un home caminant. Boccioni presenta la representació simbòlica i
intemporal de l’energia i el dinamisme que caracteritzen a l’home modern, que avança amb
decisió cap al futur.
4. Anàlisi conceptual
a. Tema
L’obra vol presentar la imatge d’un home modern, el qual viu en un temps protagonitzat pels
avenços tecnològics (és a dir, la màquina). Per això podem relacionar aquests dos conceptes, ja
que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. A més, la figura també ens pot
recordar la imatge d’un guerrer, que té molt de sentit amb l’exaltació del militarisme que van fer
els artistes futuristes.
b. Significat
Aquesta escultura simbolitza el moviment de la figura humana que avança vers el futur, fet que
s’aconsegueix mitjançant la representació d’un objecte quiet. Aquest moviment, com a sinònim
de transformació ide canvi, no són més que la representació simbòlica de l’energia interna i
dinàmica de l’home modern que es desenvolupa en llibertat i decisió cap al futur, trencant amb
tot allò que el tenia lligat al passat (el futurisme).
c. Funció
Fonamentalment, la seva funció és decorativa i programàtica, encara que també pot ser
considerada com un vehicle d’experimentació de noves formes i conceptes plàstics en
l’escultura.
5. Models i influències
Boccioni va ser un artista que va treballar tant l’escultura com la pintura. En la pintura, la seva
pinzellada fragmentada de la tècnica divisionista la va aprendre
de Giacomo Balla i li va permetre representar millor el dinamisme que caracteritzarà el
moviment futurista. Sobre l’escultura, Boccioni va ser l’escultor que va saber transmetre millor
els conceptes futuristes. A més, va ser pioner en l’ús de nous materials (vidre, ciment o ferro).
També va saber aprofitar els efectes de la llum elèctrica a partir d’un acurat treball de brunyiment
del metall en les seves escultures, fet que atorgava més brillantor.

Encara que el Futurisme renega les fòrmules heretades del passat i el pes cultural de l’antiga
Grècia, aquesta escultura té semblança amb la Victòria de Samotràcia. Les dues volen recrear la
mateixa sensació del moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai. En l’escultura grega es
representa amb les robes al voltant de la figura mentre que a l’obra de Boccioni, s’aconsegueix a
partir del modelat del cos del personatge