Les filtracions poden tenir diferents objectius:

- Concentrar
- Purificar
- Esterilitzar
- Cambiar la matriu en la que tenim disolt el producte

Están en el downstram.

TIPUS DE FILTRACIÓ:

- Frontal:
- Tangencial: tenim dos possibles sortides. El flux travessar la nostra unitat i al final tenim
un retingut. Tenim a dalt dos rellotges per regular la pressió, es crea un gradient de
pressió entre la part superior i la inferior. Part de les partícules es queden sobre el
medi filtrar però al tenir un flux d’entrada i sortida no es queden tantes partícules
dipositades sobre el medi filtrant. Poden aguantar més temps fins i tot en continu.

FILTRACIO FRONTAL

Tens medi filtrant. A mesura que filtrem s’acumula un pastis per tant estem augmentant la
resistència.

Podem treballar en dos modes.

- Flux constant
- Pressió constant

Si no tinc un diferencial de pressió entre el medi i el filtrat no es filtrarà. Necessita una força de
matriu. Amb el kitasako perquè succioni. Si tinc la pressió constant el flux baixarà.

Si vull treballar a flux constant hauré d’augmentar la pressió. Això es més complicat, es fa a
escala industrial i podem induir menys espuma. No és lineal l’augment de pressió.

A nivell estructural tenim dos mecanismes de filtració:

- Filtració en superfície: tamany de poro , son més previsibles (puc preveure que
passarà). Es molt més fàcil preveure el que es quedarà al filtre. Però es més car perquè
necessites més superfície.
- Filtració en profunditat: poros més amples, procés d’adsorció (unió covalent). Per filtrar
la mateixa quantitat de volum necessitem menys superfície. Es més barat. Però es més
difícil de preveure. En el cas de proteines va molt be la ceràmica, però adsorbeix
proteïna (ja que tindrem una pèrdua).