Formes no personals del verb

Són les formes verbals que manquen de desinència de persona. També reben el nom de
formes nominals del verb.
Aquestes formes presenten variacions morfològiques que les vinculen amb el
substantiu i l’adjectiu. Tret de l’infinitiu, totes tenen casos i fins i tot, les adjectives, poden
establir concordança en gènere i nombre amb un substantiu.
Es divideixen en:
- Formes substantives: infinitiu, gerundi i supí
- Formes adjectives: participi i gerundiu

DECLINACIÓ DEL SUBSTANTIU

Primera y segona declinació

SINGULAR PLURAL
1a 2a declinació 1a 2a declinació
declin CAS declinaci
ació ó
F (M) M (F) M N F (M) M (F) M N
rosa populus puer ager templum N rosae populi pueri agri templa

rosa popule puer ager templum V rosae populi pueri agri templa
rosam populum pueru agru templum Ac rosas populos pueros agro templa
m m s
rosae populi pueri agri templi G rosarum populorum pueroru agro temploru
m rum m
rosae populo puero agro templo D rosis populis pueris agris templis
rosa populo puero agro templo Ab rosis populis pueris agris templis

Enunciats dels models: rosa, -ae (f): ‘rosa’; populus, -i (m): ‘poble’; puer, -eri
(m): ‘nen’; ager, agri (m): ‘camp’; templum, -i (n): ‘temple’

Participi

Grau
arbor florens / arbor florentissimus

Substantivació
vir sapiens hoc dixit / sapiens hoc dixit
l’home savi va dir això / el savi va dir això
homines damnati in carcere sunt / damnati in carcerem ducti sunt
els homes condemnats són a la presó / els condemnats van ser portats a la presó

Veu
Participi de present: activa
Participi de perfect: passiva
Participi de futur: activa

Temps
El temps té un valor relatiu. Participis de present, perfet i futur indiquen, respectivament, la
simultaneïtat, anterioritat i posterioritat respecte a l’acció del verb regent.

Construccions: concertada i absoluta

Concertada

Rex pugnans cecidit.

‘El rei va caure tot lluitant’

Hostes, proelio superati, ad regem legatos miserunt (participi de supero)

‘Els enemics, superats al combat, van enviar legats al rei’

Saxones ui oppressam ciuitatem tenebant (participi de opprimo)

‘Els saxons tenien la ciutat sotmesa per la violència’

Hominibus laborantibus fortuna favet

‘La fortuna afavoreix els homes que treballen.’

Absoluta (ablatiu absolut)

Absolutum de absoluere ‘deslligar’ ‘deslliurar’

Hieme transacta, Saxones expeditionem in Sclavos fecerunt (participi de transigo )

‘Passat l’hivern, el saxons van fer una expedició contra els eslaus’

Seditione comperta, rex Bernhardus damnatos in carcerem duxit. (participi de comperio)

‘Descoberta la sedició, el rei Bernhard va portar els condemnats a la presó’

Rege interfecto, milites proelium amiserunt. (participi de interficio)

‘Mort el rei, els soldats van perdre el combat’

Traducció

Participi de present:
Rex pugnans cecidit. (verb principal cado)
‘El rei va caure tot lluitant’
Strepitus milites dormientes excitavit
‘El soroll va despertar els soldats que dormien’

Participi de perfet:
Hostibus victis ignovit.
‘Perdonà els enemics vençuts’
In urbem expugnatam intrat.
‘S’endinsa en la ciutat conquerida’
Hospite profecto solus sum. (verb proficiscor)
‘Un cop va marxar el meu hoste, m’he quedat sol’
Classem devictam cepit. (verb capio)
‘Capturà la flota vençuda’

Participi de futur:
Venerunt pacem petituri
‘Van venir per demanar la pau’
Ave imperator, morituri te salutant.
‘Salut, emperador, els qui han de morir et saluden’

Construccions tipus Cicerone consule

Monachus, Bertoldo suo nutritore, grammaticam discit.

‘El monjo, essent Bertold el seu tutor, aprèn gramàtica’

ORACIONS SUBORDINADES. CLASSIFICACIÓ

Les oracions subordinades poden ser:

A) Substantives o completives.
 Equivalen a un substantiu i poden fer de subjecte o de complement directe de
l’oració principal:
Subjecte: ‘el fet que vinguin els enemics em fa por’.
Complement directe: ‘temo que vinguin els enemics’.

B) Adjectives o de relatiu.
Equivalen a un adjectiu i qualifiquen o determinen una paraula de l’oració principal:
‘Els soldats que lluiten valentament aconsegueixen la victòria’.

C) Adverbials o circumstancials.
Equivalen a un adverbi i constitueixen un complement circumstancial de temps,
causa, fi, etc., de l’oració principal:
‘Quan van atacar els enemics, els nostres soldats, com que, si ells resultaven
vençuts, la pàtria s’ensorraria, malgrat que eren inferiors en nombre, van lluitar
tan valentament per aconseguir la victòria, que van repel·lir l’atac’.
L’oració principal és ‘van lluitar’; la resta són subordinades: temporal (‘quan’...),
causal (‘com que’...), condicional (‘si’...), concessiva (‘malgrat que’...), final (‘per’...) i
consecutiva (‘que’...).

DECLINACIÓ DE L’ADJECTIU

Adjectius de la 1a classe (declinats segons la 1a i la 2a declinació)

Enunciat: bonus, bona, bonum (‘bo’, ‘bona’)

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
bonus bona bonum N boni bonae bona
bone bona bonum V boni bonae bona
bonum bonam bonum Ac bonos bonas bona
boni bonae boni G bonorum bonarum bonorum
bono bonae bono D bonis
bonis
bono bona bono Ab

Enunciat: tener, tenera, tenerum (‘tendre’)

SINGULAR PLURAL
M F N CAS M F N
tener tenera tenerum N/V teneri tenerae tenera
tenerum teneram tenerum Ac teneros teneras tenera
teneri tenerae teneri G tenerorum tenerarum tenerorum
tenero tenerae tenero D teneris
teneris
tenero tenera tenero Ab

Enunciat: niger, nigra, nigrum (‘negre’)

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
niger nigra nigrum N/V nigri nigrae nigra
nigrum nigram nigrum Ac nigros nigras nigra
nigri nigrae nigri G nigrorum nigrarum nigrorum
nigro nigrae nigro D nigris
nigris
nigro nigra nigro Ab

Adjectius de la 2a classe (declinats segons la 3a declinació)

1. D’una terminació (el mateix N. sing. dels tres gèneres):

Enunciat: prudens, prudentis (tema en –i): ‘prudent’

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
prudens N/V
prudentes pruden
tia
prudentem pruden Ac
s
prudentis G prudentium
prudenti D
prudentibus
prudenti (-e) Ab

Enunciat: uetus, ueteris (tema en –consonant): ‘vell’

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
uetus N/V
ueteres uetera
ueterem uetus Ac
ueteris G ueterum
ueteri D
ueteribus
uetere Ab

[La majoria dels adjectius d’aquest grup són de tema en –i]

2. De dues terminacions (N. sing.: una pel masc. i fem. i una altra pel n.)

Enunciat: fortis, forte (tema en –i): ‘fort’

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
fortis N/V
forte fortes fortia
fortem Ac

fortis G fortium
forti D
fortibus
forti Ab
3. De tres terminacions (N. sg.: una per a cada gènere)

Enunciat: acer, acris, acre (tema en –i): ‘agut’

SINGULAR PLURAL
CAS
M F N M F N
acer acris N/V
acre acres acria
acrem Ac

acris G acrium
acri D
acribus
acri Ab

CVM

Preposició d'ablatiu: Cum liberis ibat pater, El pare anava amb els seus fills

Conjunció: introdueix diverses subordinades adverbials.

Una de les subordinades adverbials que pot introduir la conjunció cum té un valor
temporal-causal. Aquests tipus d’oracions són molt freqüents als textos històrics i narratius i
per això, en aquest casos, la conjunció cum rep el nom de cum històric o narratiu.

Oracions de cum històric o narratiu

L’oració subordinada introduïda per un cum històric o narratiu afegeix a la

circumstància de temps una altra circumstància, generalment de causa. El verb de l’oració
subordinada va en imperfet o plusquamperfet de subjuntiu.
L’oració es pot traduir per ‘en’ més infinitiu/infinitiu compost o per un gerundi
simple/compost:
 cum pater veniret =
gerundi simple ‘venint el pare’
imperfet
‘en’ i infinitiu ‘en venir el pare’

cum
històr
ic gerundi cum pater venisset =
plusquampe compost ‘havent vingut el pare’
rfet ‘en’ i infinitiu ‘en haver vingut el pare’
compost

Cum hostes videret, in eos impetum fecit.

Veient els enemics, va fer un atac contra ells.
En veure els enemics, va fer un atac contra ells.

Cum hostes vidisset, in eos impetum fecit.

Havent vist els enemics, va fer un atac contra ells.
En haver vist els enemics, va fer un atac contra ells.

Hannibal, cum cladem timeret, in colloquium venit.

Tement la derrota, Hanníbal va acudir a l’entrevista.
En témer la derrota, Hanníbal va acudir a l’entrevista.

Scipio, cum proelium committere statuisset, copias e castris eduxit.

Havent decidit Escipió començar el combat, va fer sortir les tropes del campament.
En haver decidit Escipió començar el combat, va fer sortir les tropes del campament.

Taula general de les terminacions:

3ª (-i,
1ª (-a) 2ª (-o) 4ª (-u) 5ª (-e)
consonant)
-us
Nomin
-a -er, -ir variable -us -es
atiu
-um neutres
-e (els de N.
en -us)
Vocatiu -a variable -us -es
-er, -ir
-um neutres
Acusati
-am -um -em -um -em
u
Genitiu -ae -ī -is -us -ei
Datiu -ae -ō -i -ui -ei
Ablatiu -ā -ō -e (-i) -u -e
-es
Nomin -a
-ī
atiu -ae (neutres) -us -es
-a (neutres)
Vocatiu -ia
(neutres)
-ēs
-a
Acusati -ōs
-as (neutres) -us -es
u -a (neutres)
-ia
(neutres)
-um
Genitiu -arum -ōrum -uum -erum
(-ium)
Datiu
-is -is -ibus -ibus -ibus
Ablatiu

Pronoms personals.

singular plural
casos
1ª pers. 2ª pers. 3ª pers. 1ª pers. 2ª pers. 3ª pers.
nos vos
N. ego tu -
nos vos
Ac. me te se com
nostru vestru
G. mei tui sui en
m, -i m, -i
D. mihi tibi sibi singular
nobis vobis
Ab. me te se
nobis vobis

A l’ablatiu se li uneix de vegades la preposició cum: mecum, ‘amb mi’; tecum, ‘amb tu’;
secum, ‘amb si’; nobiscum, ‘amb nosaltres’; vobiscum, ‘amb vosaltres’.

Pronoms-adjectius possessius.

un posseïdor diversos posseïdors

 meus, mea, meum, noster, nostra,
1ª pers.
meu. nostrum, nostre
vester, vestra, vestrum,
2ª pers. tuus, tua, tuum, teu.
vostre
3ª pers. suus, sua, suum, seu. (d’ell, d’ells...)

Es declinen com els adjectius de primera i segona declinació de tres terminacions.

Pronoms-adjectius demostratius: hic, ‘aquest’; iste, ‘aqueix’ (‘aquest’); ille, ‘aquell’.

mas neut masc mas

N. cas fem. fem. neut. fem. neut.
c. . . c.
ista ille illa
hic haec hoc iste illud
n. ista istud illu illa
hunc hanc hoc istu illud
ac. m istud m m
sing huiu huiu huiu m illiu
g. istiu istius illiu illiu
ular s s s istius s
d. s isti s s
huic huic huic isti illi
ab. isti isto illi illi
hoc hac hoc isto illo
ista illo illa
hi hae haec isti istae ista illi illae illa
n.
hos has haec istos istas ista illos illas illa
ac.
plura horu haru horu istor istar istor illor illar illor
g.
l m m m um um um um um um
d.
his his his istis istis istis illis illis illis
ab.
his his his istis istis istis illis illis illis

Pronoms-adjectius demostratius: is, ‘aquest’, ‘ell’; idem, ‘el mateix’; ipse, ‘ell mateix’.
 cas mas neut masc
N. fem. masc. fem. neut. fem. neut.
os c. . .
ipsu
idem eadem ipse ipsa
idem m
n. is ea id eunde eande ipsu ipsa
idem ipsu
ac. eum eam id m m m m
sing eiusde m
g. eius eius eius eiusde eiusde ipsiu ipsiu
ular m ipsiu
d ei ei ei m m s s
eidem s
ab. eo ea eo eidem eidem ipsi ipsi
eodem ipsi
eodem eadem ipso ipsa
ipso
eae iidem (eidem) eaedem ipsi ipsae
ii
eas ea eadem ipsa
n. (ei)
earu ea eosdem easdem ipsos ipsas
ac. eos
plura m eor eadem ipsa
g. eoru
l iis um eorundem earundem ipsorum ipsarum
d. m
(eis) → eorundem ipsorum
ab. ←
iis → ← iisdem (eisdem) → ← ipsis →
←
(eis) ← iisdem (eisdem) → ← ipsis →

El pronom relatiu: qui, quae, quod, ‘que’, ‘el qual’, ‘qui’

Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominat
quī quae quŏd quī quae quae
iu
Acusatiu quem quam quŏd quōs quās quae
Genitiu cūius cūius cūius quōrum quārum quōrum
Datiu cuī cuī cuī quibus quibus quibus
Ablatiu quō quā quō quibus quibus quibus

oracions de relatiu

Anomenades també adjectives. Determinen, qualifiquen, completen o aclareixen un

substantiu o pronom de l’oració principal (anomenat antecedent o referent). La funció és, per
tant, anàloga a la del adjectiu:

Homo pius orat et laborat // Homo, qui salutem suam desiderat, orat et laborat.
L’home pietós resa i treballa / L’home, que desitja la seva salvació, resa i treballa.

Pronom relatiu

Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nomina quī quae quŏd quī quae quae
tiu
Acusati quem quam quŏd quōs quās quae
u
Genitiu cūius cūius cūius quōrum quārum quōrum
Datiu cuī cuī cuī quibus quibus quibus
Ablatiu quō quā quō quibus quibus quibus

Laudamus milites; militum virtus magna est. Lloem els soldats; el valor dels soldats és
gran.
Laudamus milites; eorum virtus magna est. Lloem els soldats; el valor d’aquests és gran.
Laudamus milites, quorum virtus magna est. Lloem als soldats, el valor dels quals és gran.

Quorum és, doncs, un pronom relatiu: és pronom perquè, a la seva oració, substitueix
un nom (milites); és relatiu perquè relaciona la seva oració amb el nom esmentat a l’oració
principal (l’antecedent o referent).

Concordança del relatiu i l’antecedent: gènere i nombre

El pronom relatiu concerta amb l’antecedent en gènere i nombre. Pel que fa al cas,
adopta el que li correspon segons la funció sintàctica que té a l’oració de relatiu. El
subordinant relatiu té una funció anafòrica respecte a l’antecedent: la concordança entre l’un i
l’altre es dona en les seves característiques com a persona o cosa (gènere i nombre), no en les
estrictament gramaticals.

Bonus est amicus, qui me a periculis servavit.

És bo l’amic que em va salvar dels perills.
Video amicum, qui me a periculis servavit.
Veig l’amic que em va salvar dels perills
Video filios amicae, a qua a periculis servata sum.
Veig els fills de l’amiga, per la qual vaig ser salvada dels perills.
Venio cum duobus amicis, quorum virtus me a periculis servavit.
Vinc amb dos amics, el valor dels quals em va salvar dels perills.

Substantivació
L’oració de relatiu no té antecedent o referent
venit amicus // venit amatus// venit qui meus amicus est
Bis dat qui cito dat Dóna dues vegades qui dóna ràpidament

Relatiu d’enllaç:

Molt freqüent als textos medievals

Anomenat també relatiu d’enllaç, fals relatiu o relatiu en funció de demostratiu.
Com es pot identificar:
- Va al començament de frase després d’una pausa forta.
- Fa referència a un concepte de l’oració anterior. Té un valor equivalent a un pronom
demostratiu, de vegades amb un nexe, per exemple: is autem, is uero, atque ille, hic igitur.

Aquest relatiu no introdueix cap oració subordinada de relatiu. Introdueix una oració
independent. El relatiu és un simple demostratiu.

Ait Alexander: "Et quale remedium est contra basiliscum?" Cui dixerunt
Alexandre va dir: “ I quin remei hi ha contra el basilisc?” Li van dir:

Ad te scripsi. Quas litteras non accepisti.

Et vaig escruire. No has rebut aquestes cartes
MORFOLOGIA DEL VERB – FORMES PERSONALS DELS VERBS REGULARS

TEMA DE PRESENT (VEU ACTIVA)

INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU
PRESENT PRET. FUT. PRESENT PRET. PRESENT FUTUR
IMPERFE IMPERFE IMPERFE
T T T
1ª conjugació: amo, amas, amare, amaui, amatum
am –o ama-ba-m ama-b –o am-e-m ama-re-m
ama-s ama-ba-s ama-b-i-s am-e-s ama-re-s ama ama-to
ama-t ama-ba-t ama-b-i-t am-e-t ama-re-t ama-to
ama-mus am-e-mus ama-re-mus
ama-tis ama-ba-mu ama-b-i-mu am-e-tis ama-re-tis ama-te ama-tote
ama-nt s s am-e-nt ama-re-nt ama-nto
ama-ba-tis ama-b-i-tis
ama-ba-nt ama-b-u-nt
2ª conjugació: moneo, mones, monere, monui, monitum
mone-o mone-ba-m mone-b –o mone-a-m mone-re-m
mone-s mone-ba-s mone-b-i-s mone-a-s mone-re-s mone mone-to
mone-t mone-ba-t mone-b-i-t mone-a-t mone-re-t mone-to
mone-mus mone-ba-m mone-b-i-m mone-a-mu mone-re-m
mone-tis us us s us monete mone-tote
mone-nt mone-ba-tis mone-b-i-ti mone-a-tis mone-re-tis mone-nto
mone-ba-nt s mone-a-nt mone-re-nt
mone-b-u-n
t
3ª conjugació: rego, regis, regere, rexi, rectum
reg –o reg-e-ba-m reg-a-m reg-a-m reg-e-re-m
reg-i-s reg-e-ba-s reg-e-s reg-a-s reg-e-re-s reg-e reg-i-to
reg-i-t reg-e-ba-t reg-e-t reg-a-t reg-e-re-t reg-i-to
reg-i-mus reg-e-ba-m reg-e-mus reg-a-mus reg-e-re-mu
reg-i-tis us reg-e-tis reg-a-tis s reg-i-te reg-i-tote
reg-u-nt reg-e-ba-tis reg-e-nt reg-a-nt reg-e-re-tis reg-u-nto
reg-e-ba-nt reg-e-re-nt
3ª conjugació (mixta): capio, capis, capere, cepi, captum
cap-i-o cap-i-e-ba- cap-i-a-m cap-i-a-m cap-e-re-m
cap-i-s m cap-i-e-s cap-i-a-s cap-e-re-s cap-e cap-i-to
cap-i-t cap-i-e-ba-s cap-i-e-t cap-i-a-t cap-e-re-t cap-i-to
cap-i-mus cap-i-e-ba-t cap-i-e-mus cap-i-a-mu cap-e-re-mu
cap-i-tis cap-i-e-ba- cap-i-e-tis s s cap-i-te cap-i-tote
cap-i-u-nt mus cap-i-e-nt cap-i-a-tis cap-e-re-tis cap-i-u-nto
cap-i-e-ba-t cap-i-a-nt cap-e-re-nt
is
cap-i-e-ba-n
t
4ª conjugació: audio, audis, audire, audiui, auditum
audi-o audi-e-ba-m audi-a-m audi-a-m audi-re-m
audi-s audi-e-ba-s audi-e-s audi-a-s audi-re-s audi audi-to
audi-t audi-e-ba-t audi-e-t audi-a-t audi-re-t audi-to
audi-mus audi-e-ba-m audi-e-mus audi-a-mus audi-re-mus
audi-tis us audi-e-tis audi-a-tis audi-re-tis audi-te audi-tote
audi-u-nt audi-e-nt audi-a-nt audi-re-nt audi-u-nto
 audi-e-ba-ti
s
audi-e-ba-nt

TEMA DE PRESENT (VEU PASSIVA)

INDICATIU SUBJUNTIU
PRESENT PRET. FUT. PRESENT PRET.
IMPERFET IMPERFET IMPERFET
1ª conjugació: amo, amas, amare, amaui, amatum
am –or ama-ba-r ama-b –or am-e-r ama-re-r
ama-ris / -re ama-ba-ris / -re ama-b-e-ris / am-e-ris / -re ama-re-ris / -re
ama-tur ama-ba-tur -re am-e-tur ama-re-tur
ama-mur ama-ba-mur ama-b-i-tur am-e-mur ama-re-mur
ama-mini ama-ba-mini ama-b-i-mur am-e-mini ama-re-mini
ama-ntur ama-ba-ntur ama-b-i-mini am-e-ntur ama-re-ntur
ama-b-u-ntur
2ª conjugació: moneo, mones, monere, monui, monitum
mone-or mone-ba-r mone-b –or mone-a-r mone-re-r
mone-ris / -re mone-ba-ris / mone-b-e-ris / mone-a-ris / -re mone-re-ris /
mone-tur -re -re mone-a-tur -re
mone-mur mone-ba-tur mone-b-i-tur mone-a-mur mone-re-tur
mone-mini mone-ba-mur mone-b-i-mur mone-a-mini mone-re-mur
mone-ntur mone-ba-mini mone-b-i-mini mone-a-ntur mone-re-mini
mone-ba-ntur mone-b-u-ntur mone-re-ntur
3ª conjugació: rego, regis, regere, rexi, rectum
reg –or reg-e-ba-r reg-a-r reg-a-r reg-e-re-r
reg-e-ris / -re reg-e-ba-ris / reg-e-ris / -re reg-a-ris / -re reg-e-re-ris /
reg-i-tur -re reg-e-tur reg-a-tur -re
reg-i-mur reg-e-ba-tur reg-e-mur reg-a-mur reg-e-re-tur
reg-i-mini reg-e-ba-mur reg-e-mini reg-a-mini reg-e-re-mur
reg-u-ntur reg-e-ba-mini reg-e-ntur reg-a-ntur reg-e-re-mini
reg-e-ba-ntur reg-e-re-ntur
3ª conjugació (mixta): capio, capis, capere, cepi, captum
cap-i-or cap-i-e-ba-r cap-i-a-r cap-i-a-r cap-e-re-r
cap-e-ris / -re cap-i-e-ba-ris / cap-i-e-ris / -re cap-i-a-ris / -re cap-e-re-ris /
cap-i-tur -re cap-i-e-tur cap-i-a-tur -re
cap-i-mur cap-i-e-ba-tur cap-i-e-mur cap-i-a-mur cap-e-re-tur
cap-i-mini cap-i-e-ba-mur cap-i-e-mini cap-i-a-mini cap-e-re-mur
cap-i-u-ntur cap-i-e-ba-mini cap-i-e-ntur cap-i-a-ntur cap-e-re-mini
cap-i-e-ba-ntur cap-e-re-ntur
4ª conjugació: audio, audis, audire, audiui, auditum
audi-or audi-e-ba-r audi-a-r audi-a-r audi-re-r
audi-ris / -re audi-e-ba-ris / audi-e-ris / -re audi-a-ris / -re audi-re-ris / -re
audi-tur -re audi-e-tur audi-a-tur audi-re-tur
audi-mur audi-e-ba-tur audi-e-mur audi-a-mur audi-re-mur
audi-mini audi-e-ba-mur audi-e-mini audi-a-mini audi-re-mini
audi-u-ntur audi-e-ba-mini audi-e-ntur audi-a-ntur audi-re-ntur
audi-e-ba-ntur

TEMA DE PERFET (VEU ACTIVA)

INDICATIU SUBJUNTIU
PRET. PRET. FUT. PRET. PRET.
PERFET PLUSQUAM PERFET PERFET PLUSQUAM
PERFET PERFET
1ª conjugació: amo, amas, amare, amaui, amatum
amau–i amau-era-m amau-er-o amau-eri-m amau-isse-m
amau-isti amau-era-s amau-eri-s amau-eri-s amau-isse-s
amau-it amau-era-t amau-eri-t amau-eri-t amau-isse-t
amau-imus amau-era-mus amau-eri-mus amau-eri-mus amau-isse-mus
amau-istis amau-era-tis amau-eri-tis amau-eri-tis amau-isse-tis
amau-erunt / amau-era-nt amau-eri-nt amau-eri-nt amau-isse-nt
-ere
2ª conjugació: moneo, mones, monere, monui, monitum
monu-i monu-era-m monu-er-o monu-eri-m monu-isse-m
monu-isti monu-era-s monu-eri-s monu-eri-s monu-isse-s
monu-it monu-era-t monu-eri-t monu-eri-t monu-isse-t
monu-imus monu-era-mus monu-eri-mus monu-eri-mus monu-isse-mus
monu-istis monu-era-tis monu-eri-tis monu-eri-tis monu-isse-tis
monu-erunt / monu-era-nt monu-eri-nt monu-eri-nt monu-isse-nt
-ere
3ª conjugació: rego, regis, regere, rexi, rectum
rex-i rex-era-m rex-er-o rex-eri-m rex-isse-m
rex-isti rex-era-s rex-eri-s rex-eri-s rex-isse-s
rex-it rex-era-t rex-eri-t rex-eri-t rex-isse-t
rex-imus rex-era-mus rex-eri-mus rex-eri-mus rex-isse-mus
rex-istis rex-era-tis rex-eri-tis rex-eri-tis rex-isse-tis
rex-erunt / -ere rex-era-nt rex-eri-nt rex-eri-nt rex-isse-nt
3ª conjugació (mixta): capio, capis, capere, cepi, captum
cep-i cep-era-m cep-er-o cep-eri-m cep-isse-m
cep-isti cep-era-s cep-eri-s cep-eri-s cep-isse-s
cep-it cep-era-t cep-eri-t cep-eri-t cep-isse-t
cep-imus cep-era-mus cep-eri-mus cep-eri-mus cep-isse-mus
cep-istis cep-era-tis cep-eri-tis cep-eri-tis cep-isse-tis
cep-erunt / -ere cep-era-nt cep-eri-nt cep-eri-nt cep-isse-nt
4ª conjugació: audio, audis, audire, audiui, auditum
audiu-i audiu-era-m audiu-er-o audiu-eri-m audiu-isse-m
audiu-isti audiu-era-s audiu-eri-s audiu-eri-s audiu-isse-s
audiu-it audiu-era-t audiu-eri-t audiu-eri-t audiu-isse-t
audiu-imus audiu-era-mus audiu-eri-mus audiu-eri-mus audiu-isse-mus
audiu-istis audiu-era-tis audiu-eri-tis audiu-eri-tis audiu-isse-tis
audiu-erunt / audiu-era-nt audiu-eri-nt audiu-eri-nt audiu-isse-nt
-ere

oracions subordinades substantives o completives

Substantives o completives.
Equivalen a un substantiu i poden fer de subjecte o de complement directe de
l’oració principal:
Subjecte: ‘el fet que vinguin els enemics em fa por’.
Complement directe: ‘temo que vinguin els enemics’.

Substitueixen un substantiu, amb un contingut semàntic, evidentment molt més

complex. Tenen el valor d’un substantiu neutre i actuen sintàcticament com un nominatiu o
un acusatiu (en general). És a dir, solen fer la funció de subjecte, complement directe o
aposició explicativa.

Tipus (no són totes):

1. Introduïdes per conjuncions ut, ne + verb en subjuntiu. Traducció: ‘que’, ‘que no’
2. Introduïdes per conjunció quod + verb indicatiu. Traducció: ‘que’
3. Interrogatives indirectes.

Completives introduïdes per vt

Negacions ut completiu: ne, ut ne, ut non

- C.D.

Volo ut mihi respondeas.

Vull que em responguis.

Optamus omnes ut diu vivatis.

Tots desitgem que visqueu molt de temps.

Impero ne venias.
Ordeno que no vinguis.

Rogo ne demittas animum.

Et prego que no et desanimis (abaixis l’ànim).

- Subjecte:

De verbs i expressions impersonals.

- Els verbs impersonals són els que es conjuguen només en 3ª pers. sing. (també
infinitiu). No tenen com a subjecte una persona. Verbs licet, oportet, decet, libet, placet,
uidetur etc. El diccionari indica que es un verb impersonal (impers.)
- L’expressió impersonal sol estar formada per sum més l’atribut en neutre singular
(adjectiu, substantiu o adverbi). Expressions: necesse est (necesse és un adj. indeclin); satis
est, bonum est, turpe est, laus est

Accidit ut esset luna plena.

Va succeir que era lluna plena.

Interest ut discas.
Interessa que aprenguis.

Satis est ut iuvenes bonos libros legant.

N'hi ha prou que els joves llegeixin bons llibres
- Aposició explicativa.

L’oració explica o completa el significat d’un nom o pronom. El més freqüent és que
sigui aposició d’un pronom.

Ea mente id feci, ut populo prodessem.

Vaig fer això amb aquesta intenció, ser útil al poble (que jo fos útil al poble).

completives introduïdes per qvod

Com a introductòria de completives: el mode habitual de la subordinada el l’indicatiu.

L’aparició del subjuntiu es deu a raons especials: la subordinada no enuncia un fet real o
objectiu.

Introdueix completives que poden ser subjecte, complement directe o aposició explicativa.

In aliquis libris legitur quod Georgius draconem interfecit (Subjecte)

En alguns llibres hom llegeix que Jordi va matar el drac.

Scis quod epulum dedi. (CD)

Saps que he ofert un banquet.

Quod + subjuntiu

La oració subordinada no expressa un fet real i objectiu, sinó un pensament o

consideració subjectiva (subjuntiu oblic).
Tunc rex videns quod non posset filiam liberare dixit ...
Aleshores, el rei, veient que no podia alliberar la seva filla, digué ...

interrogatives indirectes

Una oració interrogativa també pot completar el significat d’un verb d’una oració. El
pas de la coordinació (interrogativa directa) a la subordinació (interrogativa indirecta) és:
 Vbi fuisti? (directa) Nescio. // Nescio ubi fueris (indirecta)
On has estat? (directa) No ho sé. // No sé on has estat (indirecta)

Així doncs, la interrogativa indirecta es distingeix de la directa en:

- és una oració subordinada completiva.
- en llatí va en subjuntiu.
- manca del signe gràfic d’interrogació.

Les interrogatives indirectes depenen principalment de:

- Verbs d’interrogació, dubte, ignorància: Nescio ubi fueris. No sé on has estat.
- Verbs de llengua i enteniment (quan responen a una pregunta implícita): Scio ubi fueris. Sé
on has estat.

Les classes són les mateixes que les de les interrogatives directes: simples (totals i
parcials) i dobles.

Simples: Totals

Interrogativa total: es pregunta sobre la conformitat del subjecte i el predicat: pater

venit? ha vingut el pare? La resposta és sí o no.

Partícules introductores: -ne, num, an, nonne, si (traducció: si)

Haud scio an aliter sentias.

No sé si penses d’una altra manera.

Videamus deorumne prudentia mundus regatur.

Vegem si el món està regit per la providència dels déus.

Simples: Parcials

Interrogativa parcial: es pregunta només per un element de la frase: quis vestrum

ignorat? qui de vosaltres ho ignora?

Partícules introductores: pronoms, adjectius o adverbis interrogatius: quis, qualis, uter...,ubi,

unde, quo, cur, quomodo. Les mateixes que en les interrogatives directes.

Mater quaesivit quis eius filius esset.

La mare va preguntar quin era el seu fill.
Nescio quomodo hostis venerit.
No sé com ha vingut l’enemic.

Dobles (coordinades disjuntives):

Les correlacions més freqüents són:

utrum … an // -ne … an // --- … an // --- … -ne // ---- … necne

Nescio utrum lugeam an rideam.

No sé si plorar o riure.

SVM, ES, ESSE, FUI ‘ser’, ‘ésser’ ‘estar’

Presen Futur Plusqua Futur

Imperfet Perfet
t imp. m. perf.
‘jo
‘jo ‘jo hauré
seré’ havia estat’.
‘jo
‘jo era’... ... estat’... .
sóc’... ‘jo fui, vaig ser, he estat’..
fŭi
ĕram ĕro fueram fuero
indi sum fuistī
ĕrās ĕrĭs fuerās fueris
cati ĕs fuĭt
ĕrat ĕrĭt fuerăt fuerĭt
u est fuĭmŭs
ĕrāmŭs ĕrĭm fuerām fueri
sumŭs fuistis
ĕrātĭs us us mus
estĭs fuerunt/fuēre
ĕrant ĕrĭtis fuerāti fuerit
sunt
ĕrun s ĭs
t fuerant fuerin
t
‘jo
‘jo
hagués
sigui’.. ‘jo fos, seria’ ‘jo hagi estat’.
estat’...
.
essem fuerim
sub fuissem
sim essēs fueris
junt fuissēs
sīs essĕt fuerĭt
iu fuissĕt
sĭt essēmŭs fuerimŭs
fuissēm
sīmŭs essētis fueritis
ŭs
sītĭs essent fuerint
fuissētĭ
sint
s
 fuissen
t
presen infinitiu participi de futur
t
pr
es essĕ, ‘ser’ o ‘ésser’ futurus, -a, -um, ‘destinat a ser’
ĕs,
.
‘sigue
s’
p
estĕ,
er fuisse, ‘haver estat’
‘sigue
f.
u’

imp futur
erat
iu estō,
‘sigue
s’
estō,
fu
‘sigui’ futurum, -am, -um esse (o fore),
t.
estōtĕ, ‘haver de ser’
‘sigue
u’
suntō,
‘siguin
’

CVM

Preposició d'ablatiu

Indica acompanyament, manera etc

Cum liberis ibat pater, El pare anava amb els seus fills.
Cum cura atque diligentia scripsit, Va escriure amb cura i diligència.

Conjunció

Introdueix una oració subordinada

I Subordinada amb verb en indicatiu

 Subordinades adverbials:
Temporals. Traducció ‘quan’, ‘en el moment en què’

Cum Caesar venit in Galliam, erant duae factiones, Quan Cèsar va arribar a la Gàl·lia, hi
havia dos bàndols

II. Subordinada amb ver en subjuntiu

Subordinades adverbials:

Temporals (temporals-causals, cum històric o narratiu):

Cum hostes videret, in eos impetum fecit, Veient els enemics, va fer un atac contra ells /
En veure els enemics, va fer un atac contra ells
Cum hostes vidisset, in eos impetum fecit, Havent vist els enemics, va fer un atac contra
ells / En haver vist els enemics, va fer un atac contra ells.

Causals:

Cum vita brevis sit, nolite tempus perdere, Donat que la vida és breu, no perdeu el temps.

Concessives:
Cum fortiter dimicaretur, tamen non recesserunt, Encara que es lluitava coratjosament,
tanmateix no es van retirar
Possum, potes, posse, potui (‘poder’)

Temps del sistema de present

Indicatiu Subjuntiu Infinitiu Partcipi

Present possum possim posse potens,
potes possis -entis
potest possit
possŭmus possīmus
potestis possītis
possunt possint
Pretèrit potĕram possem
imperfet potĕras posses
potĕrat posset
 poterāmus possēmus
poterātis possētis
potĕrant possent
Futur potĕro
imperfet potĕris
potĕrit
poterĭmus
poterītis
potĕrunt

El tema de perfet és potu-, i els seus temps són regulars: potui, potuisti, potuit etc

volo, vis, velle, volui (‘voler’)

nolo, non vis, nolle, nolui (‘no voler’)
malo, mavis, malle, malui (‘preferir’)

Temps del sistema de present

Indicat Subjun
iu tiu
nōlō
non malō nolim malim
volō velim
vīs mavīs nolis malis
vīs velis
non mavult nolit malit
vult velit
vult malŭm nolīm malīm
Present volŭm velīmu
nolŭm us us us
us s
us mavult nolīti malīti
vultis velītis
non is s s
volunt velint
vultis malunt nolint malint
nolunt
volēba nolēba malēba nolle malle
vellem
m m m m m
velles
volēba nolēba malēba nolles malles
vellet
Pretèrit s s s nollet mallet
vellēm
imperfet volēba nolēba malēba nollē mallē
us
t t t mus mus
vellētis
volebā nolebā malebā nollēt mallēt
vellent
mus mus mus is is
 volebā nolebā malebā nolle malle
tis tis tis nt nt
volēba nolēba malēba
nt nt nt
volam nolam malam
voles noles males
volet nolet malet
Futur
volēm nolēm malēm
imperfet
us us us
volētis nolētis malētis
volent nolent malent

Infinitiu Imperatiu
Present velle nolle malle noli
nolīte
Futur nolīto
nolīto
nolitōte
nolunto
Present Partcipici
volens, nolens,
-entis -entis

El tema de perfet és volu-, nolu- i malu-, respectivament, i els seus temps són regulars.

Fero, fers, ferre, tuli, latum (‘portar’)

Eo, is, ire, ivi (ii), itum (‘anar’)

Temps del sistema de present

Fero, tuli, latum Eo,

Temps
Activa Passiva ivi (ii), itum

fero feror eo
Indica fers ferris, -re is
Present
tiu fert fertur it
ferĭmus ferĭmur imus
 fertis ferimĭni itis
ferunt feruntur eunt
Pretèrit ferebam ferebar ibam
imperfet ferebas... ferebaris... ibas...
Futur feram ferar ibo
imperfet feres... ferēris... ibis...
feram ferar eam
Present
Subju feras... ferāris... eas...
ntiu Pretèrit ferrem ferrer irem
imperfet ferres... ferrēris... ires...
fer i
Present
ferte ite
Imper
atiu ferto ito
Futur fertōte itōte
ferunto eunto
Infinitiu
ferre ferri ire
present
Form Participi ferens, iens,
es present ferentis euntis
nomin
als Participi ferendus, eundus,
fut.passiu -a, -um -a, -um
Supí latum itum

El tema de perfet és tul i iv- (o i-) respectivament, i els seus temps són regulars.
VT

Conjunció que introdueix oracions subordinades

Vt + subordinada amb verb en indicatiu:

Subordinades adverbials:

Temporals (‘quan’): Verres, ut Romam venit, praetor factus est. Quan va

arribar a Roma, Verres va ser nomenat pretor.

Comparatives: Vt ignis aurum probat, sic miseria probat virtutem. Com el foc
posa a prova l’or, així la misèria posa a prova la virtut.
 ut supra dixi, ‘com he dit abans’; ut opinor, ‘segons crec’

Vt +subordinada amb verb en subjuntiu:

Subordinades completives: Volo ut mihi respondeas. Vull que em responguis. /

Accidit ut esset luna plena. Va succeir que hi havia lluna plena.

Subordinades adverbials:
Finals: Milites pugnant, ut suam patriam defendant. Els soldats lluiten per
defensar la seva pàtria
Consecutives: Sol aestate adeo ardet, ut omnes herbae sitiant, El sol
escalfa tant a l’estiu, que totes les herbes s’agosten.
Concessives: Vt desint vires, tamen est laudanda voluntas. Tot i que
manquin les forces, cal tanmateix lloar la voluntat.

Infinitiu com a substantiu verbal

Difficile est tacere. És difícil callar. / Sperabam ad tuas nuptias principes invitare.
Esperava convidar prínceps a les teves noces. / Decet vicinos saludare. Està bé saludar
els veïns. / Nescio loqui. No sé parlar.

Construccions (oracions) d’infinitiu amb subjecte en acusatiu

Aquesta construcció va assolir en llatí un gran desenvolupament. No tenim un

equivalent clar en la nostra llengua.

Comparem:

Video te venire: Et veig venir / Veig que tu vens

Dico te venire: Et dic venir / Dic que tu vens
Cupio te venire Et desitjo venir / Desitjo que tu vinguis.

Audio pueros canere: Sento els nens cantar / Sento que els nens canten
Dico pueros canere: Dic els nens cantar / Dic que els nens canten
Cupio pueros canere: Desitjo els nens cantar / Desitjo que els nens cantin
La construcció (o oració) d’infinitiu està formada per un verb en infinitiu i un acusatiu que és
el subjecte de l’acció verbal representada per l’infinitiu.
Depèn sempre d’un verb en forma personal. És, doncs, una construcció que equival a
una oració subordinada completiva.
La traducció:

● l’infinitiu llatí es tradueix per un verb en forma personal

● afegir la conjunció ‘que’

Scimus Marcum non habere vinum. Sabem que Marc no té vi.

Credo Deum esse sanctum. Crec que Déu és sant.
Alexander dicebat se esse filium Iouis. Alexandre deia que ell era fill de Júpiter.

Observació: la importància del subjecte en acusatiu.

Comparem:
Bonum est Deo gratias agere. És bo donar les gràcies a Déu. No hi ha oració d’infinitiu
amb subjecte en acusatiu
Bonum est nos Deo gratias agere. És bo que nosaltres donem les gràcies a Déu. Oració
d’infinitiu amb subjecte en acusatiu

En llatí medieval aquestes oracions són pròpies de la llengua literària. La tendència,

però, és que va anar desapareixent i cedint el lloc a les completives introduïdes per quod i
quia (amb valor completiu).

Funcions

1. Complement directe de verbs transitius

Caesar pontem rescindi iussit. Cèsar va ordenar que el pont fos destruït.
2. Subjecte
Legem breuem esse oportet. Convé que la llei sigui breu.
3. Aposició explicativa
Scimus hoc, milites nostros pugnare. Sabem això, que els nostres soldats lluiten

Valor del temps de l’infinitiu

L’infinitiu expressa un valor relatiu respecte al temps del verb en forma personal.
Oració
Oració subordinada
principal
Present o te facere, ‘que tu fas’
Simultaneïtat
Futur te fecisse, ‘que tu has
Infinitiu present
dico, dicam fet’
‘dic’, ‘diré’ Anterioritat Infinitiu te facturum esse, ‘que
perfet tu faràs’
Posterioritat Infinitiu
futur
Simultaneïtat te facere, ‘que tu
Passat Infinitiu present feies’
dicebam, dixi Anterioritat Infinitiu te fecisse, ‘que tu
‘deia’, ‘vaig perfet havies fet’
dir’ Posterioritat Infinitiu te facturum esse, ‘que
futur tu faries’

Morfologia del participi

1ª Conj 2ª Conj. 3ª Conj. 3ª Conj. 4ª Conj.

(mixta)
Presen amans, monens, regens, capiens, audiens,
t -ntis -ntis -ntis -ntis -ntis
actiu

Perfet amatus, monitus, rectus, -a, captus, -a, auditus,

passiu -a, um -a, -um -um -a,
-um -um
Futur amaturus, moniturus, recturus, capturus, -a, auditurus
actiu -a, -um -a, -a, -um , -a, -um
-um -um
Futur amandus, monendus, regendus, capiendus, audiendu
passiu -a, -um -a, -a, -um -a, um s,
-um -a, -um

Participi de present
tema de present + -(e)ns, -(e)ntis
Es declina igual que els adjectius d’una terminació, tema en –i de la 3ª declinació, tipus
prudens, -ntis

Participi de perfet
tema de supí + -us, -a, -um
Es declina igual que els adjectius de tres terminacions tipus bonus, -a, -um
Participi de Futur (actiu)
tema de supí + -urus, -ura, -urum
Es declina igual que els adjectius de tres terminacions tipus bonus, -a, -um

Participi de Futur (passiu)

tema de present +-(e)ndus, -(e)nda, -(e)ndum
Es declina igual que els adjectius de tres terminacions tipus bonus, -a, -um