Policia i societat 16/09

Manual: policia i seguretat

Introducció a la assignatura
Saber com treballa la criminologia. Entendre com funciona el conjunt del Sistema Penal. Ens centrarem en l’estudi de la
Policia, és el nostre objecte d’estudi. Quins principis segueix? Com es regula? Normalment, la nostra experiència com a
ciutadans de la policia és el contacte voluntari i involuntari. Una gran part d’aquests són els segons (demanar la
documentació, detencions...). Com a ciutadans som els receptors d’un servei o de la seva activitat. El nostre objecte
d’estudi és la policia. És quelcom molt recent. Tendim a no poder imaginar una societat sense policia i a idealitzar la
tasca que fa i allò que diu. Aprendrem a distanciar-nos de la policia, com a organització, inspeccionarem. Haurem de
recollir a la criminologia anglosaxona.
• Què es la policia?
• Què ha dit la criminologia sobre la policia?
• La situació a Espanya i a Catalunya de la recerca criminològica sobre policia

Què es la policia?
Podem parlar de policia com a òrgan institucional que té una vinculació. Garantir drets.
Funcionaris encarregats de la seguretat (relacionat amb delinqüència) i de l’ordre. La policia també es pot entendre
com a òrgan, institució i policia com a funció. Més recentment, la funció de la policia es defineix en temes de seguretat
i delinqüència (investigació, prevenció, detenció). En l’actualitat, tenim un conjunt de funcionaris que es dediquen a fer
funcions de seguretat, ordre i investigació de delictes. Totes aquelles vinculades amb una funció anterior, més
genèrica: la reproducció de la societat tal com és → el control social. La policia com a òrgan formalment té atribuïdes
funcions de control social.

Entenem com control social policial una funció genèrica que detecta desviacions de l’ordre social, dissonàncies,
delictes, i té la capacitat d’amenaçar amb una sanció. Aquesta funció de vigilància de la desviació té aquest segon
element d’amenaça de sanció real, mediata o eventual.

Un apunt històric: a partir de 1879 sorgiment dels cossos policials en les societats burgeses. A partir de la revolució
francesa= ciutadans són tots iguals davant la llei. Es creen, uniformen i armen cossos de seguretat per garantir això.
Abans d’aquesta creació hi havia militars, gremis, església i diverses institucions socials que feien aquesta funció des
cossos. IDEA: monopoli cada vegada s’aguanta menys. Des del punt de vista criminològic, s’està pluralitzant l’exercici
de les accions policials.

La policia a Espanya: en particular, la policia durant el franquisme. Trobem una divisió de la policia en els àmbits de
poder polític i àmbits i competències diferents.
El cos policial mes antic és el de la Guàrdia Civil. Aquesta realitat de relativa pluralitat policial, històricament no és nova
a Espanya. Durant el franquisme hi havia aquest pluralisme; infinitat de cossos policials i indefinició de les
competències i funcions policials i que tenien més o menys poder segons la seva fidelitat al règim. Tot aquest
panorama, es redefineix amb la Constitució del 78: es deixa fidelitat al règim per protegir els drets fonamentals →
redefinició policia. Distinció entre policia i exercit; necessitat de separació perquè durant el règim franquista s’havien

1
reservant llocs policials per membres del exèrcit. També es reconeix que pot haver-hi policia a nivell municipal, a nivell
estatal i a nivell autonòmic (possibilitat de crear un cos especial propi). Formalment i a nivell de funcionament, punt de
transformació del sistema policial espanyol. Formalment, canvien cossos policials i lleis que els afecten; canvis formals
tendeixen a ser un període d’adaptació.

Criminologia i policia
Les fases d’evolució dels estudis criminològics sobre policia segons Reiner (2012).
• De la criminologia en socialdemocràcia a la criminologia sota l’hegemonia neoliberal
• De la sociologia de la policia a la sociologia per la policia (Reiner 2012)

Els primers d’aquests estudis es basen fonamentalment en l'etnografia: marca origen dels treballs criminològics de la
policia. Estan en el medi social per captar el llenguatge, formes de fer, justificacions, explicacions. Juntament amb
altres estudis, fan sociologia de la policia: revelen el gran marge de discrecionalitat que tenen els policies a diferencia
d’altres institucions. Els cossos policials gairebé tots tenen una forma piramidal: en els graus més baixos, més grau de
discrecionalitat.

Altra evidència dels estudis: el que fa la policia té a veure amb els mandats legals que rep, però moltes vegades té a
veure amb el manteniment l’ordre en situacions de conflicte. Policia fa més coses que el control de la delinqüència. La
incidència de la policia sobre la delinqüència es mínima: la delinqüència pot pujar o baixar, però la policia no ho pot
controlar. La policia no és un factor especialment rellevant en relació a la delinqüència. En general, l’ordre es manté i
es produeix per factors que la policia no pot controlar.

A principis dels 90: canvi de paradigma sobre què es demana a la policia. Idea policia que controla delicte sorgeix en
aquest moment. Hi ha crisis legitimitat de la policia: es redefineix com institució fonamentalment del delicte.
Criminologia passa d’estudiar policia com objecte de estudis, a fer estudis per ajudar a la policia amb la seva feina.
Criminologia i sociologia passa a centrar-se com aquesta organització (policia) pot impactar en la delinqüència (gran
part estudis tracten de models policials)

La situació actual del coneixement criminològic sobre policia a Espanya i Catalunya

Espanya
• Historiadors

2
 • Constitucionalistes
• Administratives: produeixen coneixements sobre la policia
• Policies: policies que valoren el seu treball, recerca sobre les tasques policies
• Sociòlegs: certa producció. El llibre més important és de Diego Torrente de Barcelona.
• Geògrafs: sorgiment de les ciutats i articulació de la vida urbana
• Criminòlegs: citarem 2-3 noms sobre policies però no més.
Molt poques tesis doctorals sobre policia. S’ha de recórrer a fonts molt diverses.

Models policials: relacionat amb quina idea és la funció principal de la policia.

Cultura policial: protecció entre policies.

MARC JURÍDIC 1 i 2

1. ELEMENTS INTERNACIONALS
2.
Pluralització i dimensions de la funció policial
Diversitat de proveïdors de seguretat/actors que realitzen funció policia: multilateralitzacio de la funció de
policia.
Les cinc dimensions de pluralització de Loader (sobre com és la funció policial): Seguretat privada, cossos policials,
comunitat/societat, organitzacions supra - estatals i altres administracions públiques.

Altres
administra
cions
públiques

Organitzac
COSSOS ions
POLICIALS supraestat
FUNCIÓ als
POLICIAL

Seguretat Comunita
privada t/societat

Internacionalització: generalitats
Es va definir de manera clara que la policia forma part o és un cos que té vinculació estatal de la funció policial.
Cooperen internacionalment des del s. XIX. Va ser i segueix sent sobretot iniciativa de la pròpia policia. La policia no te
competència en general fora de les seves fronteres. Hi ha una força centrípeta de la funció policial cap a l’Estat, es molt
difícil trencar aquest vincle (ordres associats a la sobirania).

3
Les recomanacions es dirigeixen als governs per quan regulin les funcions policials. L’element estat difícilment
desapareix: policia es necessària pel manteniment de l’ordre jurídic. Son importants els esforços per cooperar i les
recomanacions internacionals dirigides als estats perquè regulin i controli com fan les seves tasques.

El desenvolupament de la cooperació internacional des del segle XIX. Cooperen entre si per una qüestió de necessitat.
Generalment es fruit de la pròpia policia, que senten una necessitat operativa de cooperar (cos policial, cos policial, no
Estatal).

Condicions pel desenvolupament de la dimensió internacional de la policia:

 Independència burocràtica o institucional. Han de tenir certa capacitat de decisió i certa autonomia en
el seu desenvolupament.
 Cultura professional compartida (que els cossos policials s’entenguin entre si i tinguin una visió
compartida dels problemes rellevants.
La persistència de l’element estatal en els controls dels cossos i en la publicació de recomanacions i codis ètics pels
cossos que estan al seu càrrec.

Law enforcement

(Excurs) Internacionalització i codis ètics internacionals

Els codis ètics es comencen a elaborar a la segona meitat del s.XX, en el context de moviment de reforma policia, a
través de formes bilaterals i multilaterals de cooperació policial on aquests es relacionaven entre ells (exemple mossos
d’esquadra i policia segadors). El que busca es crear estàndards democràtics i de respecte dels drets humans en les
policies dels diferents països. Aquest moviment de reforma policial es dona a traces de convenis de cooperació (entre
països europeus i països comunista mentre es democratitzaven). Aquest intent per que les policies tinguessin
estàndards mínims es realitzen a través del codis ètics internacionals o de conducta. En els preàmbuls, es veu que
tenen punt de partida comuna, parteixen d’una realitat amb 4 elements:

1. En tota actuació policial hi ha el risc de tensionar el dret fonamental (quan es produeix detenció
policial, corcolls en investigació policial). La pròpia integritat física i moral. Pràcticament totes
les actuacions en relació a la ciutadania tenen aquesta tensió amb els drets dels ciutadans.

2. Reconèixer tan l’exercici quotidià a l’hora d’aplicar normes abstractes o no destaca la

discrecionalitat policial. Es pot detectar en diferents àmbits: la multa, la detenció, entre altres.
Per exercir la discrecionalitat es necessita si no normes, criteris generals ètics que els ajudin a
prendre decisió respectuoses amb els drets fonamental.

3. Reconèixer que a nivell internacional, en quan control cossos policials i garanties ciutadans, són
diverses, hi ha legislacions (detenció identificació és molt laxa), legislacions amb l’ús d’armes
(laxa en el cas espanyol, necessites criteris que iguali aquesta diversitat internacional) en quant
el control policial. Necessiten aquests criteris perquè iguali aquesta diversitat de legislacions.

4
 4. Legislacions estatals deficitàries: molts estats no regulen minuciosament els poders policials
(poques han passat pel parlament). En l’espanyola, article 5 LO 86, es com un codi ètic, hi ha
poca regulació sobre com ha de ser l’actuació policials.

Trobem tres nivells rellevants:

1. NNUU: codi de conducta dels funcionaris encarregats de fer complir la llei (AG NNUU 17/12/1979). Regulada de
forma molt democràtica i genèrica, només té 8 articles amb les normes bàsiques. Més enllà de la declaració, a nivell
internacional i global, hem de conèixer la organització internacional Interpool (anterior a les NNUU), es una
organització que permet que els més de 190 estats membres o les forces policials dels estats membres cooperin entre
si en l’intercanvi d’informació, sobretot (ordre detenció, enviem Interpool, tothom busqui aquesta persona). Inici s. XX,
posteriorment després de la 2ª GM (1923 i 1956 moments importants). Té pròpia estructura amb secretari general
òrgan més operatiu), el president (representació política), assemblea general (cada país té un emissari i cada país es un
vot) i té un comitè executiu (executa les decisions de l’assemblea i controla).  NIVELL GENERAL / GLOBAL

2. Consell d’europa d’Estrasburg (47): promoure l’estat de dret. Vol garantir el principi del respecte i legalitat entre
estats membres, respecte en els drets humans i règim democràtic. També en matèria policial. Creació al 1949 (neix
després 2ª GM). Conveni per a la protecció dels DDHH de les llibertats fonamentals  conveni de roma. Llistat de drets
fonamental que aplica el tribunal europeu de drets humans (1959), ja tingut rellevància perquè resol actuacions
contraries al conveni de roma (exemple: diu que la doctrina parot és contraria al conveni europeu, i per tant, a Espanya
a de complir les resolucions d’acord amb el tribunal europeu dels drets humans). Voluntat de garantir democràcia a
Europa és allò que inspira totes les seves actuacions. En el context del Consell d’Europa, existeix el conveni de Roma
que es un llistat de DDHH que aplica el tribunal europeu de DDHH (és qui l’aplica i el vigila) que resol algunes
actuacions que són contraris al Conveni de Roma.
Dins tots aquests aspectes també entra els codis policials.

Comitè Europeu per a la prevenció de la Tortura i de les penes o Tractes Inhumans o degradants (CPT).
Presentació, presó, comissaria i veure si es compleix estàndards del consell d’Europa. El CPT és un òrgan que es
presenta a qualsevol institució penitenciària sense previ avís amb visites sorpreses i elabora informes per informar
sobre possibles vulneracions dels DDHH, s’envia al govern o estat en qüestió i l’estat em respon amb una reforma,
l’estat pot decidir publicar o no la seva resposta. Es pot presentar en qualsevol comissaria. La majoria dels estats ho
publiquen. Entre aquests tractats destaquen dos codis ètics:
1. Resolució del 79. Declaració sobre la policia de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. És una mica
més llarga que el codi de conductes, l’interlocutor permet ser més exigents en termes dels drets humans. A
nivell del consell d’Europa podem exigir reglamentar més, en aquest sentit té tres parts: la primera ètica policial
(16 punt), segona assumptes orgàniques policials (dret laborals policies, com s’organitza, oportunitats entrar
policia) i finalment el tercer recomanacions en context de guerra (què hauria de fer). Ens interessa la primera
part de la resolució. Els tres punt en que aquesta resolució millora les UE, estableix que la policia actua amb un
principi de jerarquia, reconeix el principi de jerarquia no obliga als subordinats a seguir ordres manifestament
il·legals. L’altre millora respecte declaració de les NNUU es que no només estableix drets i garanties, estableix
que els estats signataris regularan vies perquè els ciutadans puguin accedir als seus drets individuals a través de

5
 recursos. També afegeix la necessitat de que els estats regulin de manera clara i detinguda amb normes
precises l’ús de la força.

2. Codi europeu d’ètica de la policia, recentment del 2001. Altra declaració. Té estructura complexa, detalla les
actuacions policials en dos àmbits rellevants: en primer lloc l’àmbit d’investigació criminal i com s’ha de regular i
en segon lloc la detenció policial.

Més enllà dels codis ètics i recomanacions, tenim els assessoraments, sobretot països de transició, el Consell Europa
facilita assessorament per realitzar reformes policials, apel·len a governs amb estàndards de conducta molt diversos.

Crítiques: poc efectiu, no hi ha mecanisme que digui que aquesta recomanació fa més enllà d’una recomanació, els
continguts d’aquests codis són molt amplis i molt poc exigents. es diu que són massa amplis i que algunes legislacions
internacionals són millors, per tant són pocs efectius ja que simplement són recomanacions. Es parla de la diferència
legislativa entre Europa 29 i la dels 47.

3. UE (1957): relació amb espai europeu de Llibertat, seguretat i justícia. En matèria d’algunes actuacions
policials, hi ha directives que han obligat a canviar la lecrim i alguns pro tocòlegs d’actuació.

Homogeneïtzació normativa: Hi ha agencia europea i una sèrie de directives que vinculen directament els estats i
obliguen la necessitat de regular la legislació. A nivell de UE, incidència de directives en pràctiques policials (exemple
Directiva 2013/48/UE), la directiva s’ha de traslladar a nivell intern, es busca la homogeneïtzació normativa. Es
rellevant normativament, no són recomanacions, són lleis que ha d’aprovar el tribunal europeu i així s’aconsegueix
estandarditzar.

Existència d’una agència europea: Cooperació policial i Europol → és una exigència d’una agència europea, agencia

europea per la cooperació policial, és una agencia d’intel·ligència, d’anàlisis de dades i una estructura que permet la

cooperació entre policies europees i l’agencia europol i es basa en l’existència de diferents unitats nacionals.

Per exemple en el cas espanyol el cos nacional de policia (guàrdia civil, mossos...). Això s’ha aconseguit gràcies
al reglament 2016/794 del Parlament i Consell sobre l’Agència de la UE per a la Cooperació policial.

MARC JURÍDIC II: POLCIA I CONSTITUCIÓ.

La policia durant el Franquisme. Diversitat i jerarquitzats en funció de la seva fidelitat, com més àmbit de poder. Nivell
militarització policial (places reservades pels militars com policies), era una forma de controlar els cossos policials.
Indefinició de les funcions, és a dir, qui fa què està establerta en el règim
constitucional però en el Franquisme no estava definit. la missió policial, és a dir, perquè serveix la policia en un règim
determinar, en el franquisme era mantenir l’ordre públic, definit en termes de fidelitat al règim, es pertorba quan
sindicat, o col·lectiu d’obrers o estudiants intenta modificar algun element polític del règim. l’interés de la policia és la
repressió a l’oposició política. La font d’agilitat de la policia és molt diferent a actualment.

6
Tot això canvia radicalment, amb el 104 CE, transforma la visió policial i l’organigrama policial. La primera es de re -
definir la missió policial, és a dir, protegir el lliure exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans i introdueix el
concepte de seguretat ciutadana. S’elimina qualsevol menció de la definició constitucional de la policia. Separa les
forces armades i els cossos policials dels àmbits estrictament policials. Per tant, en termes de missió policial passa de
ser garantir ordre públic a garantir seguretat ciutadana.

LA POLICIA I EL RÈGIM CONSTITUCIONAL

La policia i la CE
Separació clara d’àmbits policials i militars (art. 8, 104 CE).

Missió constitucional de la policia: protecció del lliure exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans i
garantir la seguretat ciutadana )art. 104.1 CE). La seguretat en termes de poder gaudir dels drets i llibertats sense que
sem pertorbin aquests. S’elimina qualsevol menció de termes polítics. DE L’ORDRE PÚBLIC A LA SEGURETAT
CIUTADANA.

Art. 1.1; art 9.1 i 9.3 CE.

1. Art 104: Dependència de l’executiu, missió constitucional i reserva de LO. Esta establint un
sistema policial que vincula els cossos policials amb l’executiu. Es part de l’administració pública.
Remet a una futura llei orgànica la regulació essencial dels cossos policials i sobretot dels 2
principis policials (1986).

2. Art. 148.1.22 CE: Reconeixement implícit PPLL (en relació amb art. 140 CE). Les CCAA poden
coordinar PPLL. Reconeix l’autonomia policial per poder crear policies locals.

3. Art. 149.1.29 CE: Seguretat pública com a competència exclusiva de l’Estat i possibilitat de es
CCAA de crear policia pròpia (EA i LO).

4. Art. 126 CE: existència de la policia judicial, reserva de llei i dependència de jutges i fiscals. No
es un cos policial en si mateix.

5. Art. 28 CE: Remissió a llei: dret a la lliure sindicació? La polèmica del dret a vaga dels funcionaris
de policia. Estableix que una llei regularà les particularitats del dret a sindicalització dels cossos
policials, d’aquesta manera tenim situacions molt variades.
Part de drets fonamentals (reconeixements d’una serie de garanties. Canvia radicalment la relació entre cossos
policials i ciutadans):
1. Art. 10: Art.
2. 15: Protegeix el dret a la vida i a la integritat física i moral. Prohibició de les tortures i maltractaments. Fins i
tot una detenció policial pot violentar aquest dret.

7
 3. Art. 17: Dret a la llibertat ambulatòria. Garanties davant les privacions de llibertat. Estableix uns temps i unes
formes especifiques de com es poden dur a terme detencions legitimes.
4. Article 18: inviolabilitat del domicili (limitacions a l’entrada i registre). Secret de les comunicacions. Drets que
es poden veure afectats en investigacions policials. Aquestes actuacions s’han de dur a terme, generalment, per
la policia judicial, i amb els permisos que calguin.

Article 55 CE: suspensió d’alguns dels drets en cas d’estat de setge o excepció. Possibilitat de suspendre 17.2 i 18.2 i 3
en determinats casos. Remissió a la LO. Recordatori: responsabilitat penal en cas d’abús.

La policia i el règim constitucional

La policia es diferent i com ha d’actuar la policia en el règim constitucional també es diferent. Passem de la policia
armada a la policia nacionals (dels “grisos” a la “yogurtera”). S’està demanant un canvi de moral.
Una de les formes que va tenir l’Estat de gestionar la dificultat que comportava el canvi de model va ser a través de la
transformació dels cossos que tenien una relació nefasta amb els drets fonamentals.
Modificacions que la CE obliga fer en les lleis positives (cossos policials) com al CP i la LeCrim.

Dificultats pràctiques d’assegurar el respecte als drets fonamentals a les comissaries i en les pràctiques policials.
Algunes legislacions són administratives (Llei Mordaza). En realitat hi ha dificultats d’adaptació a aquest nou ordre
constitucional, sobretot en l’aspecte de respectar els dret i les llibertats (molta gent
renunciava a la defensa, a la presencia del seu advocat, ara no es possible, però es va tardar anys a
transforma). Per entendre el sistema policial s’ha de tenir en compte d’on venen els cossos policials.

Sorgiment policies autonòmiques: article 149 exclusivitat estat, permet CCAA a través estatuts autonomia
puguin crear cossos policials. En particular, el sorgiment dels Mossos d’Esquadra com a policia autonòmica, 1983. →
en aquest moment polític es jugava amb tres opcions: primera rescatar una policia refundada pel regim franquista,
segona proposta era agrupar totes les policies locals de cat i crear la policia de la generalitat = unificació de cossos de
policia local, tercera proposta crear un cos policial ex novo sense implicacions històriques de cap tipus, simplement
recuperar la nomenclatura de Mossos d’Esquadra. Es va escollir la primera proposta, primera promoció entre 83 – 84
aparició mossos d’esquadra = policia integrada, vocació d’oferir tots els serveis policials. S’estableix un pla que trigarà
20 anys per permetre aquestes competències integrals.

Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, 1986: diverses coses important en especial 3, té 5 títols.
- Creació del Cos Nacional de Policia: a través dels cossos que ja existien.
- Disposicions aplicables a tots els cossos policials: quins son els principis que guien tots els cossos policials de
l’Estat. Llei 91 que regula l’actuació dels cossos policials.
- Obligació de cooperació recíproca i col·laboració entre cossos: difícil per qualsevol organització, ja que
tendeixen a absorbir competències. Es normal que hi hagi conflictes sobre qui fa què.

EL SISTEMA ESPANYOL DE POLICIA: DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES

8
Sistema policial a Espanya
CE refunda d’alguna manera el sistema policial a Espanya.

Diferència: model policial i sistema policial. Generalment, quan es parla de sistema policia es parla
de com està configurada la policia en qüestions polítiques i en termes del eix civil-militar. Té a
veure amb territori, militarització,,,. Té 1 o 2 agències que es dediquen a nivell nacional de temes
com drogues, però les policies són locals. Està mol descentralitzar. En canvi, model es refereix a la
filosòfica organitzativa de la policial, com es configura la policia filosòficament.
.
Configuració a nivell estatal: trobem tres nivell de poder polític territorial que funciona a nivell estatal autonòmic i
local.

Nivell estatal:
A nivell estatal tenim com a cos més important el cos nacional de policia (1986) que està definit a la llei com un cos
jerarquitzat, però de naturalesa civil, no depèn del ministeri de defensa, sinó del ministeri interior. Exerceix les seves
competències en àmbits urbans capitals de provinciana i poblacions grans) i que té vocació per tot Espanya de policia
integral: es la policia en tots els efectes en aquelles CCAA que no tenen una policia pròpia. La llei reserva algunes
competències per aquest cos hi hagi o no policia autonòmica.

El segon cos policial que hem de conèixer a nivell estatal es la Guàrdia Civil: un dels cossos més antics. Té doble
naturalesa civil-militar. El Ministeri de defensa pot encomanar algunes funcions a la GC i que depèn al Ministeri
d’Interior en algunes funcions i de Defensa per altres. La disciplina interna és militar. Aquesta doble dependència vol
dir que et poden destinar a qualsevol lloc, tot i que es rural. Allò on no hi CNP, zona rural, té funcions integrals. En
pobles petits a no ser que tinguen policies autonòmiques. Trobem algunes competències que reserve per si mateixa en
tot l’àmbit espanyol.

Un cos policial molt específic, però que fa tasca essencial del control de drogues, etc que és el servei de vigilància
duanera. Policia que depèn de l’agencia tributari. Pot fer de policia judicial amb varies de delinqüència molt especifica,
que té veure amb grans delictes econòmics.

- Cos Nacional de Policia (LO 2/1986), civil, urbana, policia integral excepte en CCAA amb cos propi; algunes funcions a
tot el territori. 63.035 efectius*
- Guàrdia Civil (1844), militar, rural (és la policia integral, funcions integrals, pobles petits), algunes funcions en tot el
territori. 74.185 efectius*
- Servei de Vigilància Aduanera (Departament Aduanes i Impostos Especials, Agència Tributària). Funcions específiques,
policia judicial → cos específic amb tasca fonamental pel control del contrabans. Pot fer de policia judicial, alta
delinqüència policial.

*Boletín estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas, gener 2019.

9
Nivell autonòmic:
Diversitat de situacions, segons els respectius als Estatus d’Autonomia. Policia foral de Navarra, mossos d’esquadra,
l’arxanxa, policia nacional. La resta de CCAA hi ha una situació variada. Estatuts possibilitats de creació de cossos
policials. En algunes CCAA podem trobar unitats del CNP que depenen funcionalment de la CCAA

Nivell local:
Diversitat màxima. Tenim una legislació que possibilita que tot municipi amb més de 5000 personoes pugui decidir
crear la seva policia local que respon políticament davant el regidor de seguretat i està coordinada per la CCA. Hi ha
una gran diversitat, en termes de competències, actuació, estructuració, formació.

DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES
Nivell estatal [“FCSE dependientes del Gobierno de la nación”, art. 2 LO 2/1986] (art. 9 LO 2/1986): → estableix que hi
ha dos cossos i forces de seguretat.
– Cos Nacional de Policia(depèn MI) : CNP és la policia espanyola en les zones urbanes i a tot
al territori (hi hagi o no policia autonòmica). Són exclusives: expedició DNI i passaport, control entrada i sortida,
estrangeria, refugi, asil i auxili internacional (cooperació amb interpool), joc (excepte Catalunya, País Basc,
Navarra), drogues (excepte Catalunya, País Basc i Navarra), conrol seguretat privada (excepte Catalunya, País
Basc i Navarra). (CNP és la policia de zones urbanes)
[A les CCAA sense policia pròpia integral] capitals de província, Ceuta i Melilla i poblacions a l’Ordre
Interna/2103/2005: CNP fa funcions de policia integral (art. 11.1 LO 2/86):
➔ Missió: protegir el lliure exercici de drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana, mitjançant
l’exercici de les següents competències:
◦ Compliment de la llei i execució d’ordres de les autoritats
◦ Auxili i protecció de persones i béns
◦ Vigilància d’edificis públics
◦ Protecció i seguretat de personalitats
◦ Manteniment de l’ordre i la seguretat ciutadana
◦ Prevenció de delictes
◦ Investigació de delictes
◦ Anàlisi de dades sobre la seguretat i desenvolupament de tècniques de prevenció
◦ Col·laborar amb protecció civil quan s’escau

– Guàrdia Civil (naturalesa militar dependència MI i Ministeri defensa). A tot el territori espanyol (art. 12.1 LO
2/86):
• Armes i explosius
• Contraband i frau fiscal
• Costes, comunicacions, aeroports i ports
• [Trànsit i transport interurbà (excepte Catalunya, País Basc i Navarra)
• Protecció de la natura (excepte Catalunya, País Basc i Navarra)

1
0
 • Conducció interurbana de presos i detinguts (excepte Catalunya, País Basc i Navarra)]

o [excepte a les CCAA amb policia pròpia] Als municipis on NO hi ha comissaria de CNP, la GC fa funcions de policia
integral (11.1 LO 2/86)

L’àrea marítima el capta la guàrdia civil. Anteriorment mossos d’esquadra.

Sistema policial a Catalunya

1. Nivell autonòmic:
- CCAA amb cossos policials propis amb competències integrals: País Basc, Catalunya i Navarra
- CCAA amb cos policial propi sense competències integrals: Canàries
- CCAA amb competència per crear policia pròpia (Aragó, Andalusia, Galícia, València): unitats CNP sota dependència
autonòmica. Balears, Castella i Lleó
- CCAA amb un estatut que no esmenta la qüestió

2. Nivell local:
- Art. 51.1 LO 2/86: Els municipis podran crear cossos de policia propis, d’acord amb el que preveu
aquesta llei, la Llei de Bases de Règim Local i la legislació autonòmica.
- Art. 52.1 LO 2/86: Els Cossos de Policia Local són instituts armats, de naturalesa civil amb estructura i organització
jerarquitzada (…)
- Competències (art. 53.1 LO 2/86):
o Protecció d’autoritats i edificis locals
o Trànsit urbà
o Atestats per accidents urbans
o Policia administrativa
o Policia judicial (amb “caràcter col·laborador”
o Auxili i execució de plans de protecció civil: alerta de pluges.
o Prevenció de la delinqüència: policies locals amb programes.
o Vigilància d’espais públics; col·laboració en ordre públic:
o Conflictes privats : conflictes entre ciutadans que es poden mediar.

3. Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra: policia integral:

- Art. 164 Estatut d’Autonomia:
- 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i
exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia , en els àmbits següents
o La seguretat ciutadana i l’ordre públic.
o La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
o La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en
els termes que estableixin les lleis.

1
1
- Trànsit interurbà: entre municipis.

Funcions integrals el cos per excel·lència són els Mossos d’esquadra.

4. Cos d’Agents Rurals: cossos forestals, pocs efectius comparat amb els mossos. Policia administrativa. Competències
específiques. Gestió i control del medi ambient.

5. Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra: policia integral: 16.450 efectius (Idescat a 1/10/2019. //Cos d’Agents
Rurals (Llei 17/2003), 507 efectius (pla creixements dels cossos rurals).

6. Policies Locals: 10.968 efectius (Idescat a 1/10/2019:

7. FCSE: 3.336 efectius CNP* i 3.549 efectius GC*

8. FCSE (CNP, GC):

- Armes i explosius
- Control entrada i sortida de persones del territori espanyol
- Costes, ports i aeroports
- Immigració, estrangeria, asil
- DNI i passaports
- Delictes contra les institucions de l’estat i contra la corona; delictes que afectin més d’una CCAA

Sistema policial molt complicat. La distribució de competències depèn en quan a recursos que tinguis i
seguretat i confiança cap al cos de seguretat.

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ POLICIAL

LO 2/1986  exposició de motius. Normes generals que tenen el rang de llei orgànica, refuten el sistema policial i
vincula a tots els cossos de seguretat a nivell estatal, autonòmic i local.
- La voluntat del legislador es establir un codi ètic, deontològic directament vinculant de tots els col·lectius policials. La
voluntat es traduir el dret positiu en les diferents declaracions / recomanacions.

- Aquest article 5, sorgeixen de dos pilars: drets i llibertats de la CE (missió cossos policials protegir =
article 104  missió constitucional dels cossos policials) i l’altre pilar organitzatiu, reconèixer que els cossos policials són
estructures jeràrquiques, hi ha principis que es deriven directament d’aquesta jerarquia.

- La llei refuta les lleis policials, tenim policia imparcial o neutral que té aquesta nova missió constitucional. L’exposició
de motius reconeix que tota policia, per molt democràtica que sigui, comporta aquest perill de tensionar drets i
llibertats individuals. Dos àmbits d’atenció: un té a veure amb l’ús de la força policial (s’imposa uns límits per la
utilització de la força, o constitucionalització de la força) i l’altre té a veure amb la llibertat ambulatòria de l’article 17,
el potencial de la policia de tensionar o vulnerar aquests drets.

1
2
- La llei estableix un principi d’obediència a les autoritats i als seus superiors jeràrquics. No és obligat seguir ordres
il·legals.

- Aquests principis d’actuació estan recolzats del règim disciplinari aplicable als agents de policia.

Tenim disposicions en termes de recomanacions, no és directament vinculant però incideix en determinades funcions.
A convertit els principis generals recollits en les recomanacions internacionals en dret positiu, ho fa l’article Art. 5 LO
2/1986 (idem art. 11 Llei 10/1994 PG-ME). És un dret directament vinculant, principis no són recomanacions amb
bones intencions, sinó que són directament exigibles, és a dir, aquells principis que es formulen de manera + a aquest
article estan recolzats dels diferents codis disciplinaris (normes que regulen la disciplina interna dels cossos policials)
dels diferents cossos policials.

A més algun d’aquests principis tenen la traducció en tipus penals, algunes vulneracions d’aquests principis amb la
possibilitat d’exigir responsabilitat penal. Tres nivells: primer a nivell positiu, després faltes disciplinàries que poden
cometre els que no respectin els principis, i el tercer nivell l’exigència de responsabilitat penal. Està estructurat es 6
seccions.

1. Adequació a l’ordenament jurídic: article 5.1.

➔ Estableix que els funcionaris policies han d’exercir les funcions d’acord amb la CE i l’ordenament jurídic.
Declaren la sumisió dels poders públics i dels ciutadans a la CE i l’OJ = principi de legalitat. Si baixem a
l’àmbit disciplinari, article 68 de la LO 94 (regula faltes greus), incompliment del deure de la fidelitat de
la CE.
➔ Obliga als integrant dels cossos policials a actuar en el compliment de les seves funcions amb
neutralitat política i imparcialitat i amb conseqüència sense interdicció de la discriminació. És necessari
remarcar-ho. No es tracta d’una policia política sinó que està al servei de la ciutadania per fer valer
l’OJ. Aquesta obligació també es pot relacionar amb l’article 103 de la CE → obliga a actuar ordenada i
jeràrquicament. Tota actuació que suposa discriminació pot comportat la separació del servei (sanció
disciplinària més greu).
➔ Funcionaris han d’actuar amb integritat, dignitat. La integritat professionals es l’inici de la corrupció. En
concret no només prohibit actes de corrupció, sinó que s’estableix la obligació legal d’oposar-se als
actes de corrupció. Considerar greu qualsevol acte de prevaricació i suborn, i també no evitar-lo ni
denunciar-lo. Tenim tipus penals que directament tenen a veure amb la corrupció pública, article 419 i
ss aplicable en aquests casos. Si tipus penal no es compleix es possible exigir responsabilitat
administrativa.
➔ Principis de jerarquia i subordinació, incloses ordres il·legals. Complir ordres dels superiors jeràrquics i
de les autoritats. Si baixem a les sancions administratives, s’estableix una degradació. Té suport penal:
410 - 411 conductes desobediència en sentit estricte.
➔ Col·laboració amb el poder judicial. També subordinació a l’autoritat judicial (410 CP). Concepte de
policia judicial, compleix ordres no dels seus superiors jeràrquics sinó del fiscal o jutge operativament.

1
3
 Són unitats de diferents cossos policials destinats de treballar en el context de investigacions en curs.
Es regula d’article 29 a 36, més explícitament a la LO poder judicial 540 i ss, regulen la policia judicial.
Alguns articles estan modificats (2003). Fan funcions específiques, aquestes unitats, seran unitats de
les forces dels cossos de seguretat de l’estat amb caràcter col·laborador les policies autonòmiques i les
locals. Tan a la LO 86 com la llei del mossos (94) s’estableix que els agents tinguin formació específica
(passar oposicions, tornes escola policia amb una formació específica). També els agents que facin
d’agents policies dependran dels seus superior jeràrquics, pel que fa les funcions / operatius
dependran del ministeri fiscal o jutge = salvaguardar independència. Agents policia judicial només
poden fer d’agents de policia judicial (caràcter exclusiu). A més, la gent encomanada una investigació
només canviat pel jutge o fiscal.

2. Relacions amb la comunitat: article 5.2.

➔ Impedir pràctiques abusives, arbitràries o discriminatòries que comportin violència física o moral.
➔ S’estableix la obligació d’observar en tot moment d’un tracte correcte (reflecteix el règim disciplinari
dels policies, és una falta greu = falta de respecte a un subordinat, superior o ciutadà, falta lleu = una
incorrecció) amb les relacions dels ciutadans, així com aportar auxili a la ciutadania. Totes les
intervencions proporcionen informació sobre les causes i finalitats de les seves actuacions. El deure
d’informació està vinculat amb la LeCrim.
➔ Actuació amb decisió i principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Obligació agents
d’actuar amb la decisió necessària i sense demora quan es depengi d’evitar un dany greu o irreparable,
té el deure d’actuació per evitar danys greus. Hi ha uns principis que modulen aquesta qüestió. Els
anuncia la llei però no els explica.
▪ Excepcionalitat de l’ús d’armes de foc i submissió als principis de congruència, oportunitat i
proporcionalitat. Només ús armes en les situacions en què existeixi un risc per la seva vida o
integritat física d’un mateix o tercers o seguretat ciutadana d’acord aquests principis.
▪ Hi ha un buit normatiu que obliga a passar aquestes declaracions policials de la LO, no hi ha
reglament de desenvolupament, tenim instruccions, ordres, directrius, plans normalitzats de
treball (protocol d’actuació), disposicions administratives.
▪ Normes de regulació administratives que no sempre són públiques a falta d’un reglament de
desenvolupament aprovat per consell ministres, regulen com la policia a de fer la seva feina i
utilitzar les seves “armes”.
▪ S’elaboren codis ètics, no normés exigibles, més amplis que l’article 5. Aquests codis intenten
definir principis de oportunitat, congruència i proporcionalitat.

Oportunitat: judici d’oportunitat / necessitat de recórrer a qualsevol coacció física d’acord a les
circumstàncies del fet.

Congruència: un cop escollida la coacció, quins instrument idoni he d’utilitzar. Segon judici amb quin mitjà pot
defensar-me tenint en compte el principi de menor lesivitat.

1
4
Proporcionalitat: un cop decidit el mitjà, utilitzar el mitja en la mesura necessària per controlar la situació.

3. Tractament de detinguts: article 5.3.

➔ Obligació d’identificació com agents de policia en el moment d’efectuar una detenció policial.
➔ Respecte per la vida i integritat física, honor i dignitat. Article 15 CE.
➔ Estricte compliment de tràmits, terminis i requisits que estableix la LeCrim per dur a terme detenció
policial.

4. Dedicació professional: article 5.4.

Total dedicació i obligació d’intervenir en defensa de la llei i la seguretat ciutadana. Falta molt greu abandonar el servei
o no intervenir quan calgui, o incomplir per negligència un deure.

5. Secret professional: article 5.5.

Obligació de guardar secret sobre informacions. Aquests deure de secret professional, és una infracció administrativa
publicar secret d’informacions o violar el secret professional. Incomplir el deure de reserva professional. Falta lleu ser
descuidat amb els informes i documents. Infidelitat en la custodia de documents.

6. Responsabilitat: article 5.6.

➔ Responsabilitat personal i directa per actes que vulnerin lleis, reglament o principis (disciplinària o
penal).
➔ Possible responsabilitat patrimonial de l’administració pública per actuacions policials.

SISTEMA CATALÀ DE SEGURETAT PÚBLICA. MODELS POLICIALS.

Marc normatiu del sistema català de SP

Estatut d’autonomia de Catalunya:
- Competències de la generalitat (art. 164 EA)
- Policia General –Mossos Esquadra com a policia integral (art. 164.5 EA)
- Competències executives en matèria de seguretat privada (art. 163 EA)
- Competències relacionades amb la protecció del medi ambient: el Cos d’Agents Rurals (art. 144.5 EA) .

Lleis lectorals:
• Llei 19/1983per la qual es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya
• Llei 10/1994, d’11 de juliolde la Policia de la Generalitat - Mossos d’;Esquadra
• Llei 16/1991,de 10 de juliol, de les policies locals.
• Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya

1
5
Sistema de seguretat pública de Catalunya (Llei 4/2003).
• Capítol I: disposicions generals
• Capítol II: estructura del sistema de seguretat de Catalunya
• Capítol III: l’administració general i territorial de la seguretat
• Capítol IV: relacions entre administracions
• Capítol V: relacions amb els ciutadans
• Objectiu de la llei
• Actors del sistema: autoritats, cossos policials i altres serveis i òrgans de coordinació i participació
1. Autoritats en matèria de seguretat: govern / conseller, alcalde i altres.
2. Cossos policials i serveis de seguretat: PG – ME, PPLL, (PG – ME + PPLL = policia de Catalunya), serveis
privats de seguretat.
3. Òrgans de coordinació i participació:
➢ Consell de Seguretat de Catalunya (Decret 29/2012)
➢ Comissió del Govern per a la Seguretat
➢ Comissió de Policia de Catalunya
➢ Juntes Locals de Seguretat
➢ Mesa de Coordinació Operativa
➢ [Comissions regionals de seguretat]
➢ Institut de Seguretat Pública de Catalunya – Escola de Policia

• Principis d’actuació
• Instruments: plans general de seguretat i plans locals de seguretat.
• Junta de seguretat de Catalunya.

Models policials
Models policials i sistemes policials: aspectes conceptuals.
“Models policials” i “sistemes policials” en la literatura especialitzada. Models policials com a filosofies policials.

Policia governativa: els cossos policials com a part del poder executiu.
• Establiment de prioritats: responsable de l’executiu de les autoritats estatals, regionals o locals (eg. formulació
art. 104.1 CE)
• Poders policials, com a òrgan de l’Estat (de Dret)
• Relació amb la ciutadania: llunyana, instrumental
• Exigència de responsabilitat: per part de les autoritats (executiu) i el poder judicial
• Legitimació: compliment de la funció policial d’acord amb l’establert per l’executiu, respectant marc
constitucional i legal
• Eg. model francès

Policia professional.

1
6
• Establiment de prioritats: els professionals, amb criteris tècnics
• Poders policials: per sobre de la ciutadania, en tan que tècnicament necessari
• Relació amb la ciutadania: ciutadans com a receptors passius de l’activitat policial; relació instrumental i
distant (eg. Evitació corrupció)
• Exigència de responsabilitat: casos de manca de professionalitat [vigilar criteri eficàcia Estat de Dret]
• Legitimació: exercici eficaç de les funcions policials [en Estat de Dret: criteri d’eficàcia que inclou el respecte a
l’OJ]
• A la pràctica… control de la delinqüència i patrulles motoritzades

De la policia professional a la policia comunitària.

La policia comunitària es el model dominant en l'actualitat, és un producte anglosaxó que s’ha explotat arran del món.
Forma de la policia per relgitimar, definir la seva imatge pública.

Per entendre aquest model, partim de que USA, es basa la legitimitat de la policia al voltant idea que la funció principal
es la persecució de la delinqüència. La policia és efectiva i legitima en quant la seva resolució de la delinqüència. Funció
principal és el patrullatge.

Crisis model crisis 70-80:

• Augment de la delinqüència 70-80
• Problemes de relació amb la comunitat.
• Problemes d’efectivitat.
• Crisis legitimitat

Policia comunitària és una policia allunyada de la societat, sobretot de minories ètniques. Comencen a sortir estudis
que la policia dona serveis deficitaris a minories ètniques → pitjor tractament. Mal estar entre cert col·lectius.
Problemes evidents de relació amb determinats grups.

En aquesta època es financia alguns estudis per tractar de mesurar el que es considera la forma més efectiva de fer
policia (patrullatge a cotxe) → estudi que vol mesurar quan d’efectiu són les patrulles a cotxe. S’agafa 15 àrees i es
divideix en 3 grups: Idea: prendre indicadors delinqüència mitjançant enquestes (sensació seguretat i confiança de la
policia) i nombre detencions. Resultats experiment: no hi ha una modificació en victimització o delinqüència en
aquestes 3 zones. El patrullatge en cotxe no incideix en el element de la delinqüència, de la sensació de seguretat, no
millora sensació de seguretat ni les relacions amb la comunitat.

Altre experiment per mesurar impacte patrulles a peu: genera confiança i seguretat. Es recupera idea de que la policia
ha de ser la ciutadana en uniforme.

Policia comunitària
Qui determina allò que ha de fer la policia es la pròpia ciutadania. La policia és un servei, no un cos o força, a la
ciutadania. Això suposa redefinir paper. Ha de respondre a allò que la ciutadania creu important.

1
7
La policia es com a ciutadà amb uniforme, comunitat com a garant de la seguretat. En aquest context, la relació
amb la ciutadania es fonamental perquè hi ha una interacció constant, ciutadania participa activament en
establiment prioritats i avaluacions, i implementació de funcions policials

Aquest servei policial rendeix comptes a la ciutadania directament no de forma executiva, sinó que respon a
aquestes necessitats ciutadanes, És més legitim en relació a la resposta que espera la ciutadania que es doni.
Per poder rendir comptes a la ciutadania és fonamental la transparència a les dades.

Discussions criminològiques al voltant de la policia comunitària

Es volen veure fins quin punt policia que es defineix comunitària realment ho és. Hi ha una serie de discussions
criminològiques al voltant d’això:
• Relacionat amb la problematització del terme comunitat. Què es dirigim com comunitat? En terme de
valors? Tota ciutadania demana el mateix? No s’assumeix un nivell d’eficàcia col·lectiva. No s’assumeix
que hi hagi vincles informals entre les persones més enllà de compartir determinats territoris.
• La societats contemporànies són ciutats molt diferents. Diferències entre classes socials es fan
accentuant en els últims anys. Possiblement, el que demana un determinat grup no és el mateix que
demana altre. → societats fragmentades. Segregació permet parlar demandes? En societats molt
fracturades, molt possiblement es faran demandes contradictòries a la policia.
• El model de policia comunitària sorgeix per intentar vincular a certs col·lectius socials a la policia. Per
motiu o altres, distanciats de la policia. Model policia comunitària entre altres sorgeix per vincular
aquests col·lectius a la policia.
• Quan s’intenta fer un programa de policia comunitària, es tendeix a contactar amb els representants de
determinats col·lectius. Només donen visió parcial del problema. Problema: a les reunions influenciats
per la tradició, la tendència d’aquestes persones de més vulnerabilitat per apropar-se a la policia no es
dona.
• Efectivitat model de policia comunitària. Acord articles: la policia de proximitat i comunitària no serveix
especialment per disminuir la delinqüència, però sí que pot generar més legitimat i confiança. Models
que tendeixen a generar confiança en la comissió de la seva funció → important en un context
democràtic. Policia comunitària es criticada perquè representen una responsabilitat del càstig penal i
perquè serveix indirectament per imposar un discurs securitari que es estigmatitzador per sobre
discurs socials.
Trobem 2 discussions resistències models:
- resistència externa: a veure amb la pròpia societat on la policia serveix. Hi ha col·lectius que no col·laboren.
- resistència interna: idea que policia ha de combatre delinqüència, per molts agents de policia, que fagin tasca
de proximitat no són tasque que sempre siguin de matèria policial. Això es reflecteix en que els agents de
proximitat no estan especialment ben vistos.

1
8
Propostes per la discussió
• Què sabem del model policial de Mossos d’Esquadra?Hi ha distancia entre el discurs policial i el que realment
succeïx. No només veure les funcions de proximitat sinó veure també altres funcions del cos. El model d’ordre
de MDE
• Fan proximitat, els ME?
• Examen del model de ME a través d’altres elements: per exemple, l’ordre públic.

POLICIA I SOCIETAT. CULTURA POLICIAL

Concepte de cultura policial

Aquest concepte s’utilitza des de 60 a Criminologia. Agafat de la sociologia de les professions i de les organitzacions,

Les diferents professions organitzades desenvolupen una forma d'entendre la pròpia feina particular, pròpia d’aquesta
professió, una forma d’entendre la societat i entendre la seva contribució en la societat. També 'anomenada ideologia
policial → forma d'entendre la policia.

Una de les funcions que fa aquesta cultual professional es que funciona com una manera de veure el món. És un filtre
que permet als integrats d’una formació prestar atenció a alguns aspectes i deixar de prestar atenció a altres de menys
importància. La cultura de la formació professional és una de les maneres d’explicar discrecionalitat policial →
utilització de perfils amb component ètnic i de gènere molt gran.

La cultura professional pot presentar problemes des de el punt de l’efectivitat policial perquè no es prenen decisions
raonables, sinó basant-se en estereotips.

Altre característica de les cultures professionals és que quan formem part d’aquesta professió i compartim cultura, ens
resulta molt difícil identificar els elements de la seva conducta i ho assumeixen com a sentit comú.

Evolució del concepte de cultura policial

Del concepte de cultura policial tenim 3 característiques:
- cultura singular diferents als altre, úniques de la seva professió
- cultura monolítica: tots els policials de tots el cossos policials, compartien una mateixa cultura policial.
- cultura policial era resistent al canvi, sobretot dels canvis des de dalt.

Idea cultura policial singular, monolítica i resistent al canvi s¡ha anat transformant en el temps. És pot parlar de
pluralitat de cultures policials dins la policia. S’han qüestionat les tres característiques que es creia de la cultura policial
→ és possible canviar alguns elements de la cultura policia. Ens quedem amb el concepte de pluralitat.

Últims estudis també apunten que la cultura policial no és una entitat que existeix i que assumeixes passivament i
plenament quan ets policia. Els agents de policia, els individus dins el cos policial, generen i modifiquen la cultura

1
9
policial → important qui entra a policia perquè pot ocasionar canvis culturals. Més correcte parlar de cultures policials i
no de cultura policial.

Majoria d’estudis sobre cultura policial s’ha fet al àmbit anglosaxó. Pregunta: característiques exportables? Sí per dues
raons;
1. Es confirma i reprodueixen resultats molts semblants, sabem poc del context, però hi ha semblances.
2. La cultura policial com a resposta adaptativa a les pressions de la professió (reduir delinqüència en diferents
contextos socials i polítics

La cultura policial es fruit d’allò que trobes fent la professió. És resultat de la necessitat de que pots confiar la seguretat
del cos policial.

Característiques i elements: la missió policial

Primer element: missió policial → la seva identitat personal marcada per la seva professió. És més que una feina, és
una vocació. Culturalment, construeixen que és la seva feina a través del concepte d’acció i emoció. La meva manera
d’estar al món és que sóc policia. Faig contribució rellevant respect l’ordre.

Segon element: la desconfiança.

“Tinc una norma particular que ve amb les meves ‘lents de policia’. Assumeixo que tothom amb qui parlo m’està
mentint. Investigo i intento provar que estan mentint. I si no ho puc provar, llavors és que deuen estar dient-me la
veritat. Molta gent fa just el contrari: assumeixen que tothom diu la veritat»

Tercer element: la solidaritat interna. Té un aspecte negatiu: aïllament social

“El policia s’identifica amb els seus companys. Quan li passa alguna cosa a un company, ho viuen com si els hagués
pogut passar a ells”

Quart element: aïllament social → barris percepció encara més gran.

Howard: Quan va ser la última vegada que un agent de policia es va presentar i et va donar bones notícies? “Ho sento,
però el seu fill ha mort” o “Ara ens acompanyaràs a comissaria”. No donem premis de loteria. La gent veu l’ uniforme i
sap que no ve res de bo.
------------------------------------------------------------
Derek: En resum, no agradem. No hi ha una altra manera de veure-ho. Condueix per qualsevol barri i t’aturaran i se't
quedaran mirant, t'esculpiran. Ens odien…
Sam: Sí. T’insulten, se't queden mirant i intenten intimidar-te…

Quint element: solidaritat interna i aïllament social. Aquests dos elements es retroaliment. Som nosaltres contra el
món (solidaritat i suport entre companys). Ells i nosaltres. Hi ha un sentiment d'aïllament respecte a la resta de
societat. Hi ha aspectes d’aquesta professió que faciliten l’aïllament ja que la seva professió dificulta el tractament amb
figures d’autoritat (puc fer x cosa davant el policia, puc dir x coses, etc). Veiem també resistència a obrir professió,

2
0
protecció de l’autonomia professional i hermetisme (tancament de la professió i la falta de transparència de la
professió). Hi ha tensions importants a aquest nivell i a última instància haurà perill d’una professió molt autònom i
hermètica amb problemes de corrupció → situació molt més difícil que es denuncien casos de corrupció.

Des del punt de vista social, quan s’han estudiant els actituds dels integrants dels cossos policial s’ha manifestat el seu
conservadorisme social i pragmatisme polític: no lis interessa la política. No compren el missatge polític. Aquestes dues
característiques ideològiques són adaptatives, funcionals, a la seva feina. Si han d’aplicar la llei i mantenir l’ordre, si
aquest es el teu mandat, tu apliques llei, no qüestiones → compliment ordre judicial. No és funcional per la teva feina.
Per altre banda, trobem que tenen una visó social escèptica i pessimista.

Altre característica de la cultura policia es la importància del perill, que pot sorgir en qualsevol moment per la nostre
integritat física. Aquesta sensació culturalment no correspon al dia dia dels agents ja que és majoritàriament
burocràtica. Altres elements tenen relació amb la masculinitat; masclisme, racisme, heterosexualisme (remissió a la
sessió sobre policia i diversitat)

Formes de transmissió de la cultura policial

El primer element de transmissió policial és el propi llenguatge que transmet una determinada visió de les coses. La
socialització, converses i històries policials és una altra forma de començar a aprendre què s’espera de mi a la meva
professió, com hauria d’actuar. També trobem altre forma de transmissió mitjançant l’escola de policia ja que passem
de l’autonomia a la solidaritat de grup. Finalment trobem el període de pràctiques.

Cultura, valors i pràctiques policials

Els criminòlegs es pregunten perquè qüestions són comunes en diferents contextos. Unes primeres explicacions,
bastant descartades actualment, es centraven en les característiques individuals dels agents de policia. Havia una
personalitat especialment atreta als cossos policials. Ara veiem que no hi ha una personalitat policial, ser policia ho
aprens, no és neix. El consens criminològic diu que la cultura policia és resposta adaptativa a la feina, a les seves
necessitats.

Quina relació hi ha cultura policial (ideologia professional) i les actuacions concretes dels agents de policia? En aquests
sentit hi ha diverses explicacions que competeixen. Algunes diuen que els actuacions policials s’expliquen
fonamentalment per la cultura policial. Això porta a unes actuacions determinades. A finals del 2000 subratllen
diferència important entre cultura policial i accions; Waddington diu que sobret0ot els agents bàsics i les seves
actuacions → la cultura professional que s’expressa es una forma de donar sortida a les pressions a través de l’humor,
històries, llenguatge. Hi ha relació entre cultura i comportament, però a més a més, dels elements culturals hi ha altres
factors que incideixen en el comportament dels policials com les normes i ordres i de gestió organitzades. Hi ha
situacions no normatives que poden contribuir a explicar que en un determinat context es dugui una qüestió policial de
determinada manera i no d’altre.

2
1