EXPOSICIÓ: LA INDEFENSIÓ APRESA EN VÍCTIMES DE

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Presentació: Hola, em dic Nú ria Espona Zorita i só n estudiant de 4t curs del Grau en
Criminologia. El present treball d'investigació que he realitzat pretén oferir un acostament
conceptual a la violència cap a les dones en el context de les relacions de parella. He abordat
la investigació utilitzant com a tècnica l'anà lisi documental de diferents fonts, tant
bibliogrà fiques com de recursos electrò nics. Els objectius principals de la meva investigació
só n 2:

- Conèixer els efectes de la violència i les manifestacions de la indefensió apresa tenint

en compte les experiències, els sentiments i les emocions de les dones que la pateixen.

- Descriure el tipus de tractament preventiu i assistencial que les professionals

psicosocials faciliten a les dones que atenen per violència de gènere I les
intervencions, focalitzant l’atenció en el tractament davant la indefensió apresa.

La metodologia que he utilitzat es basa en entrevistes qualitatives que s’han dut a terme a tres
psicò legs que treballen amb víctimes de violència de gènere. Els resultats apunten a la
presència d’aquest procés en algunes de les dones que pateixen violència de gènere.

En primer lloc, la criminologia esdevé un disciplina estrictament necessà ria en el context de

la violència de gènere. La Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
(LMPI) ha suposat un gran avenç en la lluita contra aquesta, s'han incrementat les penes lleus
que fins al moment eren constitutives de simples faltes, passant a ser delicte, i s'han penalitzat
conductes de violència cap a la dona pel fet de ser-ho. S'ha considerat necessari el Dret Penal
per protegir les dones davant actes d'agressió per part de les seves parelles, però no és la
solució ja que s'aposta per buscar altres solucions. La criminologia com a ciència que estudia
el delicte, la víctima, el delinqü ent i els mecanismes de control social, pot ser una d'aquestes
vies É s a dir, la intervenció de la criminologia és necessà ria en l'estudi i investigació del
fenomen de la violència que s'exerceix sobre la dona amb una intervenció directa dels seus
professionals.
En el desenvolupament de la meva investigació , m’agradaria conèixer més la problemà tica
en qü estió i donar resposta a una sèrie de preguntes:

Com es dona i en què consisteix el procés d’indefensió apresa en les dones que pateixen
violència de gènere?. Com treballen els professionals i quins tractaments desenvolupen en les
víctimes de violència de gènere i, en el cas de les que pateixen indefensió apresa?.

MARC NORMATIU

En l’à mbit normatiu, La Llei Orgà nica 10/1995, de 23 de novembre, l’article 156 del Codi
Penal (1995) tipifica el delicte de violència de gènere. També s’estableix més endavant una
modalitat agreujada per aquests delictes

En el context català , es va establir la Llei 5/2008, del 24 d’abril del dret de les dones a
eradicar la violència masclista, amb la finalitat de proporcionar mecanismes per contribuir la
eliminació de la violència masclista. Posteriorment es va fer una reforma d’aquesta llei amb
l’objectiu d’ampliar-la i reforçar-la per adaptar-la a l’actualitat.

MARC TEÒRIC

En un primer moment, La teoria de la Indefensió Apresa va ser formulada per Martin

Seligman, la qual ha aconseguit una gran expectació en els ú ltims anys sobretot en à rees de la
psicologia.

En el camp de la psicologia fa referència a un trastorn psicolò gic que es produeix quan la

persona que la pateix creu que no pot evitar o deslliurar-se d’una situació determinada, és a
dir, aquesta creu que no disposa de cap tipus de mecanisme per escapar de la situació . Com a
conseqü ència d’això , es produeix un estat en el que la persona no té el control d’aquesta i no
és capaç de reaccionar de cap manera. Per tant, es tracta d’una condició de passivitat, en la
que la persona no té la capacitat de decidir per sí mateixa. Aquesta persona sovint es sent
derrotada, sense motivacions, perdent amb el pas del temps l’impuls per evitar
maltractaments o ofenses, per acabar finalment interioritzant aquesta submissió per evitar que
es produeixen conflictes en el futur.

Els sentiments més comuns que predominen en les persones que pateixen aquesta patologia
só n majorità riament, la incomprensió , ansietat, culpa, falta d’autoestima i, posteriorment,
depressió , degut a les poques perspectives de futur i la baixa valoració sobre sí mateixes, les
quals atribueixen la causa de la situació a la seva prò pia capacitat. Poden fins i tot entrar en
una fase de bloqueig, sentint-se totalment incapaces de fer front a situacions que poden ser
quotidianes per la resta de la població .

En el Model de la Indefensió Apresa de Abramson, Seligman i Teasdale (1978), les

atribucions causals tenen una gran rellevà ncia en el desenvolupament dels símptomes de la
indefensió apresa, que s’explicaran posteriorment. Aquest model estableix que es pot
prevenir el trastorn si la persona en un principi té el control sobre els resultats i disposa d
´expectatives que les respostes que aquesta digui a terme i les conseqü ències estaran
relacionades. Per tant, en el context de la violència de gènere, és necessari que al
començament de la relació la dona cregui que les accions que dura a terme per evitar els
conflictes tindran un efecte desitjat.

El tipus de metodologia que he fet servir en la meva investigació ha estat la del tipus
qualitativa. Així, per tal de recol·lectar les dades he realitzat tres entrevistes qualitatives.

Dues d’aquestes van ser realitzades a una psicò loga i un psicò leg que treballen amb víctimes
de violència de gènere, els quals formen part del Servei d’Informació i Atenció a les Dones
(SIAD) ubicat a l’Ajuntament de Vic.

El contacte amb aquests professionals el vaig dur a terme a través d’entrevistes, que van estar
gravades a través d’un telèfon mò bil i posteriorment transcrites.

La tercera entrevista la vaig realitzar a una psicò loga que treballa al centre BREU OSONA,
situat a la mateixa comarca, on realitzen determinats serveis terapèutics en diferents à mbits.

Durant les entrevistes vaig seguir un guio amb preguntes prèviament estructurades que els
entrevistats anaven responent .

He classificat l’anà lisi de la informació en dos subapartats principals, en primer lloc: els
Efectes de la violència i manifestacions de la indefensió apresa a partir de les emocions,
sentiments, idees i pensaments de les dones i, en segon lloc, 2) les Intervencions dels
professionals i els mecanismes de prevenció que es poden dur a terme a nivell general.

En relació al primer apartat, Les professionals defineixen la indefensió apresa com un procés
a on la dona té el convenciment de que faci el que faci, no aconseguirà canviar la situació que
està patint.
Aquesta dependrà de la gravetat dels fets, de la violència que ha sofert la víctima, de la
intensitat amb la qual s’ha dut a terme i els mitjans que s’han utilitzat, així com de les
característiques de la víctima i l’agressor.

Els efectes emocionals sobre les creences i el comportament de la dona, els quals tenen a
veure amb la indefensió apresa só n mú ltiples: inseguretat, canvis d’à nim, baixa autoestima o
baix nivell de confiança, entre d’altres.

Els professionals assenyalen que a les víctimes sovint se’ls hi fa difícil denunciar a l’agressor
pel sentiment de culpabilitat, la dependència emocional i física que mantenen amb aquest o
per la por a les conseqü ències que provocaria el fet de denunciar-lo.

S’expressa com a partir de la interacció i del llenguatge es va debilitant a la víctima, se la va

minvant, fent més petita, creant-li una imatge molt negativa d’ella mateixa.

En relació a la intervenció dels professionals, aquests expressen que el primer que s’ha de fer
a l’hora de començar la intervenció terapèutica és comprovar el grau de protecció del que
disposa la víctima i avaluar el nivell d’afectació psicolò gica, és el que anomenen “primers
auxilis psicolò gics”.

Assenyalen que durant la seva activitat laboral han de mantenir la confidencialitat, però
també estan obligats a denunciar els fets quan creuen que concorre un delicte o quan alguna
vida estar sent amenaçada.

En relació a la terà pia, un dels treballs que realitzen amb més freqü ència és la historia de
vida de la víctima, així se sent escoltada i pot arribar a recuperar la confiança en ella mateixa.
En aquest context, la gestió de les emocions és molt important, treballant aspectes com la
identificació dels sentiments i la seva expressió o el vocabulari emocional.

Per prevenir aquest fenomen expressen que és molt important la educació emocional.
L’autoconeixement també és un aspecte molt rellevant.

Per acabar amb els resultats, a banda de la terà pia cognitiva conductual, és necessà ria la
intervenció social. A més, la família i els entorns més prò xims só n fonamentals a nivell de
prevenció , protecció i rehabilitació .

CONCLUSIONS

En relació als objectius del següent treball, els resultats de les entrevistes ens indiquen que
 1) en relació a la indefensió apresa, es mostra com les dones manifesten un
comportament passiu causat per la creença subjectiva de que no poden actuar de cap
manera per enfrontar-se a situacions adverses i en la que viuen resignades, passives i
apà tiques davant realitats que assumeixen com a ineludibles.
2) En relació a la Prevenció i la Intervenció social, la indefensió apresa és un
comportament adquirit i com a tal pot ser modificat. A nivell personal, es necessita
disposar d’eines i instruments que ajudin a superar els dèficits, així com adquirir
habilitats per resoldre els conflictes i prendre consciència de la situació en la que es
viu.

Escapar d’una relació violenta quan es pateix indefensió apresa és molt complicat. La víctima
ha d’intentar superar la seva tendència a la submissió , ha d’acceptar que la violència no
desapareixerà en el cas de continuar amb la relació . É s important que prengui consciència de
les accions que pot dur a terme i les fonts de suport de les que disposa.

Sentiments com la por, la culpa o la rà bia formen part de la desesperança a la que la violència
prolongada en el temps porta a les víctimes i és un dels factors que poden influir en la
permanència de la relació . En aquest sentit la consciència i la percepció de risc só n factors
realment importants per arribar a desenvolupar determinats recursos d’autodefensa.

En la majoria de tractaments no s’ha mesurat la seva eficà cia, però só n diversos els que s'han
dut a terme amb dones maltractades. En tot cas, és important destacar que no tots els tipus de
terà pies só n adequades. En aquest sentit s’ha de tenir en compte la situació personal en la que
es troba la víctima i la seva resposta davant el tractament i la intervenció terapèutica.

Queda reflectida la importà ncia de començar a prevenir la violència cap a les dones des
d'edats primerenques, per així evitar situacions que comportin en un futur a accions violentes.

En relació a les intervencions psicolò giques, es destaquen en les entrevistes a nivell de

prevenció i tractament, la utilització de terà pies cognitives-conductuals per part dels
professionals, en les que es posa èmfasi de manera general en el reconeixement dels fets, la
gestió de les emocions o l’assoliment de determinades habilitats socials

Cal destacar que és necessari explorar altres à mbits d´intervenció que no siguin
exclusivament les terà pies psicolò giques, sinó veure la possibilitat que dona la participació
en grups de suport o autoajuda a dones que pateixen aquest problema, o la participació en
associacions de la comunitat on les dones trobin suport i puguin activar processos de
transformació personal.

Per acabar, a nivell de prevenció , queda reflectida la importà ncia de començar a prevenir la
violència cap a les dones des d'edats primerenques, per així evitar situacions que comportin
en un futur a accions violentes que puguin desembocar en aquesta patologia.