Orgull de poder estar a la política i anar obrint candidatures masclistes.

Representativitat
parlementaria. Sense elles no és democràcia. S’ha de transformar la polticia, la seva agenda.
Qüestions com la lluita contra la violència de genere perquè hi ha mes dones a la política.
Estan aquí gracies a les quotes, quan estas dins creu que són fonamentals. S’han de canviar
els partits.

Despres del franquisme: Llei per la refroma política. Molta gent estava en contra d’aquesta,
perquè deien que no oferia res a la dona. S’havia de desmuntar tpt els istema polticia de
llavors per substutir-la per una altra. Es respirava anhel de canvi. Eleccions del setanta set,
eren lliures i participatives. Tenien fills, havien d’esforcar-se més que els altres.
La majoria dels dirigents polítics eren homes, algunes dones, però fonamentalment eren
homes.

Arribada de la democràcia i la real participació de les dones en la política. Per entrar dones a
la política havien de sortir homes. Es difícil considerar líders dones si no hi ha possibilitat de
demostrar merits. S’han de reivindicar primers llocs, han de ser reivindicatives.

Homes amb molta prepotència, no veien que les dones podien ser un perill per apartar-los.
Havien de demostrar que podien liderar. Quan arriben a un nou espai han de demostrar,
se’ls hi exigeix. Problemes: Han de ser jutjades segons la seva capacitat. Currículum personal
dels homes. Fills, persones dependents, s’ha de resoldre. Moltes renuncien a les vides
polítiques per aquestes responsabilitats. Horaris molts difícils. Han de fer l’esforc que
sempre han fet les feministes. S’oblida el seu treball.

Pendent, el tema de ‘herencia, l’hereu ha de ser un home. Al final no les van escoltar.