CÀSTIG I SOCIETAT MODERNA

LA SOCIOLOGIA DEL CÀSTIG I EL CÀSTIG EN ELS NOSTRES DIES

El problema del càstig en l'actualitat:

Les formes que s'assumeixen del càstig posen en evidència la necessitat de

reflexionar sobre això, qüestionar-les i preguntar-se les raons per les que s'utilitzen
determinades mesures.

En aquest context, les institucions proporcionen respostes en relació a aquestes

preguntes, a més, ens diuen que és la criminalitat i com s'ha de sancionar. En altres
paraules, la mateixa existència del sistema penal moltes vegades fa que ens
oblidem que hi ha altres possibles respostes als problemes de la criminalitat.

Actualment, ha començat a sorgir una insatisfacció amb els procediments penals

moderns, a més de provocar escepticisme sobre l'eficàcia de les institucions
penitenciàries i els seus mecanismes d'actuació. L'origen d'aquest canvi d'actitud va
ser durant el 1960, en què el valor de la rehabilitació i les ideologies que la
sustentaven van perdre credibilitat. En aquest context, els professionals que
treballaven en el sistema penitenciari van arribar a la conclusió que els mètodes que
s'utilitzaven eren contraproduents.

En aquest context, la convicció entre els científics socials que els mètodes moderns
de càstig no són racionals i requereixen una explicació formal anava en augment.

En els càstigs que s'apliquen actualment, hi ha una manca de confiança amb els
principis establerts i també en la capacitat per redefinir els problemes en termes
institucionals. Dins de les crítiques, el concepte de rehabilitació, que originàriament
donava un sentit de propòsit i justificació del procediment penal, ara s'ha tornat una
problemàtica. Per aquesta raó les institucions penals s'han vist obligades a
qüestionar els fonaments que sustenten el propòsit de les sancions penals

En aquest context, sorgeixen de nou els debats sobre les institucions penals i les
qüestions sobre els seus aspectes morals i la seva organització.
També s'han replantejat qüestions sobre el paper de la víctima i la responsabilitat de
la comunitat.

Ara bé, Els científics socials no són els únics que dubten de les formes modernes de
càstig, sinó que els propis treballadors de les institucions també han qüestionat
determinats elements de les institucions penitenciàries.
La sociologia del càstig:

La sociologia del càstig explora les relacions entre el càstig i la societat per entendre
el càstig com a fenomen social i establir en conseqüència el seu paper en la vida
social. En contrast amb la ciència penitenciària, la sociologia de càstig contempla les
institucions des de l'exterior i busca entendre el seu paper coma un conjunt de
processos socials.

No obstant això, La sociologia del càstig no té un paradigma, a més és protagonista

d'un xoc de diferents perspectives. En primer lloc, el càstig no ha estat objecte de
cap investigació sociològica profunda, en el sentit que no existeixen textos ni
procediments que determinin el patró de conducta en aquest camp..

L'estratègia més eficaç per a l'anàlisi del càstig sembla ser de tipus incloent i oberta
a l'anàlisi, analitzant les tradicions teòriques com una font de perspectives
científiques i interpretacions. El mètode que utilitza Garland consisteix a identificar i
buscar els problemes de cada perspectiva i analitzar les seves propostes sobre els
fonaments, les funcions I els efectes del càstig.

El càstig com a objecte d'estudi:

El càstig es considera el procediment legal que sanciona i condemna als

transgressors del dret penal, d'acord amb categories i procediments legals
específics; Aquest procés, es conforma de processos interrelacionats, que són: la
legislació, la condemna i la sentència o l'administració de les sancions
les anàlisis de el "càstig" poden tenir tota una gamma de possibles referents que
formen part d'aquest complex institucional.

Segons Garland, el càstig és un procediment legal delimitat i la seva existència i

funcionament depèn d'un extens conjunt de forces i condicions socials.

EL CÀSTIG COM A INSTITUCIÓ SOCIAL:

Actualment s'utilitzen diverses nocions per explicar la nostra comprensió de la

penalitat. El càstig es pot veure com un aparell per aconseguir un fi, també pot
considerar-se com una relació coercitiva entre l'Estat i el transgressor, també com
un procediment legal, una forma de poder, un instrument de dimensió o l'expressió
d'un sentiment col·lectiu. Com a alternativa a totes aquestes nocions, Garland
suggereix usar el concepte d'institució social com a forma de pensar el càstig.

Les institucions socials són conjunts de pràctiques socials estructurades i

organitzades, són els mitjans amb els quals una societat maneja necessitats, les
relacions, els conflictes o els problemes.
Segons Garland, Aprendre a pensar en el càstig com una institució social ens
permet descriure la complexitat i el caràcter multifacètic del fenomen en una sola
imatge, així com ubicar les altres imatges del càstig dins d'aquest marc general.

Algunes conseqüències de la noció:

Darrere de qualsevol estudi de la penalitat es troba la determinació de considerar el

càstig com una institució social complexa.

El càstig és un aparell per fer front als delinqüents. No obstant això també és
l'expressió del poder de l'estat, l'afirmació de la moralitat col·lectiva, un vehicle de
l'expressió emocional, una política social condicionada per motius econòmics, etc.
Aquesta noció desenvolupada de la penalitat té implicacions importants per la
manera com pensem el càstig i la política penal.

La presó també és un mitjà eficaç perexcloure els transgressors de la societat, de

vegades durant períodes molt llargs, i contenir a aquells individus que donen
problemes a altres institucions o comunitats.

LA falta de l'ús generalitzat de la pena capital, l'exili forçós o el trasllat, la presó s’ha
convertit la pena màxima dels moderns sistemes penals, que representa una forta
sanció d’últim recurs.
Pensar en el càstig com a institució social modifica no només la nostra comprensió
de la penalitat, sinó la nostra manera habitual de pensar, que ens portaria a jutjar el
càstig d'acord amb un ampli rang de criteris.

Segons Garland, El càstig ha de considerar-se de la mateixa manera i amb la

mateixa profunditat que altres institucions socials. En altres paraules, ens cal una
forma de pensament que consideri la penalitat com una institució per mitjà de la qual
la societat es defineix .

Finalment, al tenir una significació profunda de la penalitat resulta més fàcil

argumentar que la recerca de valors com justícia, la tolerància, la decència,
humanisme i civisme hauria de ser part de la consciència de qualsevol institució.

Conclusions:

Per acabar amb les conclusions, es pot afrimar que la idea de Garland sobre el
càstig és "multifactorial", és a dir, el "càstig" és una "institució social" que té per
objecte afrontar a el delinqüent i a el mateix temps és una clara "expressió de el
poder de l'Estat".
Seguint el que exposava Garland, s’entén que en la conceptualització de "càstig"
juguen un paper fonamental diferents disciplines dl coneixement científic, que s’han
d’analitzar des de la cultura penal

Llavors la obligació de les persones vinculades al món del Dret penal és la de

realitzar una anàlisi que se centri, en aquest cas, en els aspectes jurídics-penals i
d'aquesta manera poder trobar alternatives al "càstig" que siguin diferents a la
presó. En altres paraules, poder aportar anàlisis jurídic-penals que ofereixin al
legislador les bases per desenvolupar càstigs diferents a la presó; i d'aquesta
manera desplaçar-la i convertir-la com l’alternativa en ultima instancia i com a
conseqüència obligada davant el delicte.