LA CORRUPCIÓ EN L’ÀMBIT

ESPORTIU
ÍNDEX

INTRODUCCIÓ..............................................................................................................................3
PRINCIPALS DELICTES ESPORTIUS........................................................................................4
LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT..................................................................................................4
TIPOLOGIES MÉS HABITUALS DE CORRUPCIÓ EN L’ESPORT.........................................6
MOTIUS QUE EXPLIQUEN LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT.................................................7
TEORIES CRIMINOLÒGIQUES QUE PODEN EXPLICAR LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT
.........................................................................................................................................................7
PREVENCIÓ...................................................................................................................................9
CONCLUSIONS...........................................................................................................................11
LEGISLACIÓ................................................................................................................................13
BIBLIOGRAFIA...........................................................................................................................13
INTRODUCCIÓ

La corrupció és un fenomen universal. No és exclusiva de l'actualitat o d'un moment històric

determinat, es manifesta en totes les àrees del nostre planeta, i ha afectat en major o menor

mesura la majoria dels sistemes polítics que han existit fins ara.

La corrupció és una manera d'actuar, un instrument que permet aconseguir determinats objectius

que d'altres maneres no es podrien aconseguir. La seva pràctica es vincula a una decisió racional

dels éssers humans.

Les pràctiques esportives no han quedat al marge d'aquest fenomen, i afecta a tota l'experiència

esportiva, ja sigui als participants, a totes les categories i en totes les latituds del planeta.

En els darrers anys s’ha percebut un augment dels delictes a les entitats esportives i,

conseqüentment, l’augment de la preocupació vers els mateixos. Per aquesta raó, diversos

organismes de l’esport han incorporat i adoptat mesures de prevenció, persecució i càstig vers els

comportaments que poguéssin vulnerar la integritat de les seves disciplines, les competicions i

l’esport (AGÜERO, 2017, P. 3).

Partint d’aquest context, i centrant-nos en la corrupció en l’esport “fair play”, cal tenir en compte

que es tracta d’una problemàtica que cada vegada resulta més controvertida i important, tenint en

compte que l’esport es tracta d’un fenomen global en el qual múltiples companyies inverteixen

grans sumes de diners. A més, aquest atractiu lucratiu de l’esport no només ha propiciat la

inversió de múltiples companyies en l’esport, sinó que també ha implicat que cada vegada

existeixin més vies (sobretot il·lícites) que poden ser explotades tant pels mateixos patrocinadors

com pels equips i jugadors de manera individual, per tal d’obtenir més beneficis econòmics

(GORSE i CHADWICK, 2012, P. 2).

En el present treball, ens centrarem en la corrupció en l’esport, tot i que farem una breu menció

als principals delictes que poden ser comesos en l’àmbit esportiu. Desprès d’això, centrant-nos

plenament en la corrupció en l’esport, definirem que s’entén per corrupció, i en particular per

corrupció en l’esport, quines són les tipologies més conegudes o habituals de corrupció en

l’esport, quins són els efectes que aquesta genera i les dificultats per la detecció d’aquesta

problemàtica. A continuació, exposarem també motius que expliquen com l’esport és susceptible

a la corrupció tenint en compte explicacions de diferents teories criminològiques, al temps que

proposarem mesures per la prevenció d’aquesta problemàtica.

PRINCIPALS DELICTES ESPORTIUS

LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT

No està clar a què s'està referint quan s'utilitzen termes com "frau", "corrupció" o

antiesportivitat", per aquest motiu és important explicar el què s'entén per corrupció per així

poder solucionar les confusions purament conceptuals.

Definir què és la corrupció ja comporta en sí mateix una dificultat, ja què el que s’entén per

corrupció pot variar en funció de la legislació estatal, i en alguns estats ni tan sols es defineix el

concepte (BURES, 2008, P.2.). Es tracta d’un terme al qual de forma generalitzada se li

atribueixen connotacions negatives, tot i que no existeix una definició universal o

majoritàriament acceptada sobre la seva definició (MALEM, 2014, P.108).

En aquest context, interessa destacar allò present en els següents textos internacionals (BURES,

2008, P. 2-3):
1. Civil Law Convention: Defineix a la corrupció com l’acció de sol•licitar, oferir, donar o

acceptar (de manera directa o indirecta) un suborn o qualsevol tipus d’avantatge que

impliqui la distorsió del desenvolupament adequat de qualsevol deure o comportament

requerit pel destinatari del suborn o tipus d’avantatge.

Es presenta així una definició molt àmplia del terme corrupció, al temps que també

introdueix la idea de responsabilitat i indemnització de danys.

2. UN Convention on corruption: Enumera actes que s’entenen com a corruptes. Entre d’altres,

es comprenen els següents: suborn de funcionaris públics nacionals i estrangers,

malversació de fons, apropiació indeguda, comerç d’influències, blanqueig de capitals.

El que és important destacar en relació al present text és que la definició de corrupció

que presenta és amplia, allunyant-se de simplificacions centrades en la idea de suborn

(BURES, 2008, P.3).

3. Transparency International definition: La corrupció es defineix com un mal ús del poder que

ha estat confiat amb l’objectiu d’aconseguir guanys particulars.

Observada la dificultat de definir el terme de corrupció, ens atendrem als següents quatre

elements per tal de constatar la concurrència d’un acte corrupte (MALEM, 2014, P. 108):

1. Intencionalitat del corrupte d’obtenir un benefici que es pugui qualificar d’irregular, i per tant

no permès en les institucions en les quals es participa. Aquest benefici pot ser de caràcter

molt divers: econòmic, polític, social, sexual o esportiu d’entre d’altres. A més, aquest

benefici pot obtenir-se indistintament de manera mediata o inmediata.

2. Violació d’un deure institucional per part dels corruptes, i per tant, violació dels deures del

propi càrrec.
3. Relació causal entre violació del deure del propi càrrec i expectativa d’obtenir un benefici

irregular.

4. Corrupció com a acte de deslleialtat vers la regla violada i també a la institució per la qual es

presta un servei o en la qual es pertany.

TIPOLOGIES MÉS HABITUALS DE CORRUPCIÓ EN L’ESPORT

La corrupció pot manifestar-se de diferents maneres, entre les quals trobem el suborn o la

extorsió. Al respecte, hem de tenir en compte el següent (MALEM, 2014, P. 110-111):

• El suborn es produeix en un context d’una relació contractual, on el subornador paga una

quantitat il·legal al subornat per establir que aquest últim actuï al seu favor. D’aquesta

manera les dues parts es necessiten de manera recíproca, obtenint les dues un benefici i

sent així ambdues culpables.

• Per contra, l’extorsió succeeix quan l’extorsionador exigeix un preu sota l’amenaça de donar

un tractament a l’extorsionat pitjor del que es mereix, acceptant aquest últim el pagament

del preu per evitar conseqüències negatives majors. L’objectiu principal d’aquest tipus

d’amenaces és guanyar diners mitjançant apostes esportives.

• No obstant tractar-se de conductes clarament diferenciades, sovint els supòsits de suborn un

cop surten a la llum, es presenten pels corruptes com casos d’extorsió. Això es fa amb

l’objectiu de ser percebuts com a víctimes del delicte o d’un acte de deslleialtat en

comptes de cooperadors o participants i d’aquesta manera poder reclamar excuses

absolutòries que no es podrien demanar en cas de suborn.

• Amb independència de si ens trobem davant d’un supòsit de suborn o de corrupció, els

participants poden ser agents diversos. Aquesta diversitat permet que hi hagi la distinció
 entre la corrupció esportiva com a tal i la corrupció aliena o relacionada amb pràctiques

esportives, tot i que la seva tipificació és conjunta al CP com a delicte de corrupció.

• Pel que fa a la corrupció esportiva activa, en aquesta l’objecte de la corrupció és el joc o la

classificació, sent necessària la presència d’àrbitres o esportistes en la realització de l’acte

corrupte, ja que són qui s’ocupa de fer efectiva la predeterminació de la competència

esportiva.

• Per altra banda, en la corrupció aliena o passiva, no cal una involucració directa amb el joc, ja

que l’esport és una mera excusa per a realitzar les negociacions corruptes.

MOTIUS QUE EXPLIQUEN LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT

TEORIES CRIMINOLÒGIQUES QUE PODEN EXPLICAR LA CORRUPCIÓ EN L’ESPORT

La corrupció comesa en el marc d’organitzacions esportives podrien tenir la seva explicació en

les següents teories criminològiques:

1. La teoria de l’associació diferencial, d’Edwin Sutherland

La teoria de l’associació diferencial d’Edwin Sutherland parteix de la premisa de què el

comportament delictiu és un comportament après, i que ho és precisament a partir de la

interacció amb altres persones, a partir d’un procés de comunicació (SÁNCHEZ, 2014, P.311).

D’aquesta manera, segons Sutherland, les conductes delictives no són innates, sinó apreses, a

partir d’un procés d’aprenentatge continu on l’infractor aprèn estratègies i tècniques delictives, al

mateix temps que justificacions a la pròpia activitat delictiva. En aquest sentit, és important

considerar que l'ésser humà, al viure en societat, es relaciona amb altres persones, algunes de les

quals no respecten la llei i que justifiquen i ofereixen els avantatges de delinquir a altres, tenint

definicions favorables a la delinqüència. Aquesta relació amb persones o el contacte amb un

context que ofereix una visió positiva del comportament delictiu, fa que el subjecte acabi

assumint aquests comportaments il·lícits. En altres paraules, l'associació diferencial es produeix

quan existeix una organització regida per uns codis de comportament emmarcats en la

il·legalitat, que són transmesos per aprenentatge i reforçats mitjançant tècniques de

neutralització. Si la organització s'assenta en un entorn social, polític i legal que és permissiu, el

frau es converteix en un element estructural i cultural que queda fortament arrelat.

Des del nostre punt de vista, aquesta teoria podria explicar perquè poden ocórrer actuacions

corruptes en l’àmbit esportiu, ja que efectivament les organitzacions esportives es troben en un

entorn permissiu a la corrupció, i aquells individus que entren en aquest tipus d’organitzacions

“aprenen” d’aquells que fa més temps que hi treballen la conducta delictiva, conducta que es

naturalitza i es justifica com a quelcom propi de l’activitat professional.

2. La teoria de la anomia, de Robert Merton

Quan parlem de l’anomia, hem d’entendre com a tal l’absència de normes, que es produeix quan

l’estructura social entra en crisi de tal manera que es trenca amb les normes existents al moment,

no havent-se consolidat encara les noves normes (REYES, 2008, P.321). L’anomia es presenta

com la immoralitat (RAMÍREZ DE GARAY, 2013, P.47), i per tant, en el context d’anomia es

potencia la comissió d’actuacions delictives.

Prenent aquesta definició en consideració, i tenint en compte que tal com hem establert

prèviament en l’àmbit esportiu ens trobem una important manca de normes, de regles precises

que puguin guiar el joc, de manera que tot acaba deixant-se a la discrecionalitat de determinats

actors, com per exemple els àrbitres, que de forma activa poden contribuir a la comissió de l’acte

corrupte. D’aquesta manera, seria necessari potenciar una regulació efectiva i exhaustiva de les

regles del joc, que al mateix temps introdueixi sancions per la realització de conductes deslleials
 i que sigui compartida internacionalment, i per tant, vinculant amb independència del territori on

es dugui a terme l’activitat esportiva.

3. La teoria general de la frustració de Robert Agnew

Per altra banda les raons que porten a les entitats esportives i als mateixos esportistes a cometre

actuacions corruptes també es podrien explicar a partir de la teoria general la frustració de Robert

Agnew. Aquesta teoria implica que la frustració o l’estrès incrementen la probabilitat de cometre

una actuació delictiva, poden derivar aquesta frustració o estrès de (AGNEW, 2006, P.101):

1. Incapacitat d’assumir metes valorades positivament, com per exemple reputació o diners.

2. La pèrdua d’estímuls valorats positivament, com per exemple la pèrdua de la propietat.

3. La concurrència d’estímuls valorats negativament, com per exemple les crítiques o insults.

Tenint això en ment, és important destacar que en l’àmbit esportiu es generen alts nivells d’estrès

i pressió sobre els jugadors i sobre aquells que es troben en posicions de poder per tal d’obtenir

un benefici, benefici no sols directament econòmic sinó també en relació a l’ascens de categoria i

la obtenció en general de millors resultats (GORSE i CHADWICK, 2012, P.3).

PREVENCIÓ

Posada de relleu la problemàtica que suposa la corrupció en l’esport, és necessari tractar com podem

prevenir aquesta problemàtica, i per tant, evitar que es produeixi o disminuir els danys que

aquesta pot provocar, reduint així el seu impacte negatiu.

En aquest context, resulta important destacar les següents propostes per tal de prevenir la

corrupció en l’esport (BURES, 2008, P.20-22), que seran desenvolupades a continuació incloent

el nostre punt de vista:

1. Necessitat de presa de consciència sobre la problemàtica. Per tal de poder actuar sobre la

problemàtica de la corrupció en l’esport, es requereix en primer lloc el reconeixement de

l’existència d’aquesta, per tal de poder adoptar aleshores mesures preventives amb

l’objectiu d’aconseguir la reducció i de ser possible l’erradicació de la problemàtica en

qüestió, en aquest cas la concurrència de corrupció en l’àmbit esportiu.

2. Necessitat de més recerca sobre la corrupció en l’esport. Si bé és cert que en els darrers anys

ha augmentat la recerca relativa a la corrupció en aquest àmbit, cal tenir en compte que

segueix sent molt menor en comparació amb la informació sobre la qual podem disposar

en relació a altres fenòmens també vinculats amb la corrupció, com per exemple la

corrupció en la política. Per tant, resulta necessària l’ampliació d’un cos teòric per tal

d’augmentar el coneixement sobre el fenomen i poder generar així plans d’intervenció i

prevenció adequats que abastin els diferents factors de risc.

3. Necessitat d’educació en valors, de concurrència codis ètics que comprenguin principis

d’actuació que necessàriament han de ser seguits en el desenvolupament de l’activitat

esportiva.

4. Regulació efectiva: Com hem mencionat prèviament, la manca de regulació efectiva, entesa

com la concurrència de normes poc precises, dóna un gran marge de discrecionalitat a

actors que contribueixen de forma activa en la comissió de l’acte corrupte, com per

exemple els àrbitres. D’aquesta manera, resulta necessària una regulació complexa i

exhaustiva, que delimiti el marge de discrecionalitat al mateix temps que estableixi

sancions aparellades a la realització d’actes de corrupció o a la permissió d’aquests.

5. Promoció de mesures que facilitin la transparència, associada a nivells més baixos de

corrupció.
6. Establiment de mesures concretes de prevenció adaptades al tipus concret d’esport, tenint en

compte les diferents característiques d’aquests, identificant les possibles àrees de risc

sobre les quals és necessària una actuació.

CONCLUSIONS

Per finalitzar, exposarem de forma sintètica les principals conclusions a les quals hem arribat a

partir de la realització del present treball:

1. De centrar-nos en la corrupció, independentment de l’àmbit amb el qual relacionem el

fenomen (àmbit esportiu, polític, de negocis…), ens trobem amb una dificultat inicial: la

inexistència d’una definició universal i unívoca del terme. En tot cas però, podríem

afirmar que l’actuació corrupta ha de ser intencionada i que ha de tenir per objectiu

aconseguir un benefici irregular, a partir de la violació dels deures del propi càrrec.

D’aquesta manera la corrupció es pot entendre com un acte deslleial tant per la regla

vulnerada com per la mateixa institució a la qual es pertany o en la qual es presta un

servei.

2. Si posteriorment intentem vincular el terme corrupció amb l’àmbit esportiu, seguim tenint

problemes en l’àmbit de la definició. No obstant això, l’objectiu de la corrupció en

l’esport segueix sent obtenir un guany personal, fent això a partir de la distorsió del

resultat d’una competició esportiva i desviant o traïnt així les expectatives del públic vers

una pràctica esportiva honesta. En aquest context, cal tenir en compte que ens trobem

davant d’un problema global, que amenaça a la integritat de la indústria de l’esport i que

es tracta d’una constant històrica, tot i haver-hi poca recerca al respecte.

3. La corrupció en l’esport té terribles efectes, entre els quals es trobarien (d’entre molts altres):

la generació de frustració en els jugadors, el seu abandonament i la relaxació en els

entrenaments o la generació de múltiples màfies que usen l’esport per tal de blanquejar

beneficis obtinguts amb la realització d’altres actes delictius.

4. No hi ha claredat respecte quins comportaments o activitats s’han d’entendre compresos com a

corrupció en l’esport. No obstant això, la corrupció es pot manifestar via suborn o

extorsió; interessant de cares al públic presentar-ho com a supòsits d’extorsió a fi de no

perjudicar la reputació del corrupte. A més, cal distingir entre la corrupció esportiva com

a tal (que necessàriament requereix involucració directa amb el joc) i la corrupció aliena

o passiva (en la qual l’esport és una mera excusa per tal de poder dur a terme activitats

corruptes).

5. De centrar-nos en la corrupció esportiva, podem destacar el match-fixing, una pràctica

deshonesta que implica la prederminació del resultat d’un partit prèviament a la disputa

d’aquest, infringint-se així les regles de la competició i sovint la mateixa llei. Podem en

aquest àmbit trobar conductes estretament relacionades amb afavorir a la gent que aposta,

com l’sport-fixing o el point-shaving, i d’altres que no tenen cap vinculació amb el món

de les apostes, com el tanking.

6. En l’àmbit de la corrupció en l’esport ens trobem una problemàtica molt important: la

dificultat de la seva detecció. Això deriva en part de la conflictivitat per distingir entre

tàctiques esportives lícites i trampes o l’exercici de l’esport de manera desmotivada i el

resultat d’un partit predeterminat via pacte il·lícit. A més, també resulta essencial la

discrecionalitat d’actors com àrbitres i jugadors per la interpretació de les regles del joc.
7. Existeixen múltiples motivacions que poden explicar perquè pot haver-hi corrupció en l’àmbit

de l’esport, com per exemple que es tracta d’un àmbit amb alts nivells d’estrès i pressió,

que potencien la realització d’actes corruptes. A més, quan ens preguntem perquè l’esport

és susceptible a la corrupció, també trobem que això pot ser explicat per múltiples teories

criminològiques, entre les quals la teoria de l’associació diferencial, la teoria de la

anomia o la teoria general de la frustració. Tenir en compte les explicacions que ens

proporcionen aquestes teories ens pot ajudar a poder dissenyar plans de prevenció i

intervenció en l’àmbit de la corrupció en l’esport.

8. Presentada la problemàtica, considerem que cal establir estratègies preventives per tal d’evitar

els comportaments corruptes o en tot cas disminuir els danys que aquests poden provocar.

En tot cas, per tal de poder presentar mesures concretes, és necessari prendre consciència

sobre la problemàtica i el seu abast, i augmentar la recerca en l’àmbit de la corrupció en

l’esport, per tal de poder elaborar plans d’intervenció i prevenció adequats que adressin

els diferents factors de risc.

LEGISLACIÓ

Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, BOE 281 (1995).

BIBLIOGRAFIA

AGNEW, ROBERT (2006). General strain theory: Current status and directions for further

research. Taking stock: The status of criminological theory, 15, P.101-123. Recuperat el 24 de

desembre de 2019 des de: https://books.google.es/books?

hl=es&lr=&id=7ioxDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA101&dq=agnew+general+strain+theory&ots=

AwNhVHuIlN&sig=FmUH4xAWvok3ro3NGm2F6QG-qw8#v=onepage&q=agnew%20general

%20strain%20theory&f=false
AGÜERO-SAN JUAN, SEBASTIÁN (2017). La contravención como amaño. Un análisis de la

sentencia CAS 2014/A/3628 del Tribunal de Arbitraje Deportivo, Fair Play. Revista de

Filosofia, Ética y Derecho del Deporte, vol.9, P.1-30. Recuperat el 20 de desembre de 2019 des

de: http://www.raco.cat/index.php/FairPlay/article/download/321308/411798

ARRANZ ALBÓ, XAVIER (2017). Els valors a les escoles de futbol. Una proposta axiològica,

Fair Play. Revista de Filosofia, Ética y Derecho del Deporte, vol.9, P.32-58. Recuperat el 22 de

desembre de 2019 des de:

http://www.raco.cat/index.php/FairPlay/article/download/321309/411799

BURES, RADIM (2008). Why sport is not immune to corruption. Prepared by TI Czech

Republic (Strasbourg: Enlarged Partial Agreement on Sport, 1 December 2008). P.1-27.

Recuperat l’1 de desembre de 2019 des de: http://www.jogoremoto.pt/docs/extra/24ZH7w.pdf

GORSE, SAMANTHA & CHADWICK, SIMON (2010). Conceptualising corruption in sport:

Implications for sponsorship programmes. The European Business Review, 2010, P.40-45.

Recuperat l’1 de desembre de 2019 des de: https://curve.coventry.ac.uk/open/file/b199de7d-

88b2-aa7d-122b-d8f83fb414e9/1/Conceptualising%20corruption-2.pdf

GARCÍA-HERRERA, ALICIA (2017). Prevenir la corrupción en la gestión de federaciones y

clubes de fútbol: La eficacia de las prácticas de Buen Gobierno y del Compliance Penal.

Managerial Finance, 42(9), P.866-878. Recuperat el 21 de desembre de 2019 des de:

https://revistainternacionaltransparencia.org/wp-content/uploads/2017/08/5.-Alicia-Garc

%C3%ADa-Herrera.pdf

KIHL A., LISA; SKINNER, JAMES, & ENGELBERG, TERRY (2017). Corruption in sport:

understanding the complexity of corruption. P-1.5. Recuperat l’1 de desembre de 2019 des de:

https://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/16184742.2016.1257553?needAccess=true
MALEM SEÑA, JORGE FRANCISCO (2014). La corrupción en el deporte, Fair Play. Revista

de Filosofía, Ética y Derecho del Deporte, 2:2, P.105-121. Recuperat el 16 de desembre de 2019

des de: http://www.raco.cat/index.php/FairPlay/article/download/282544/370415

MASTERS, ADAM (2015). Corruption in sport: From the playing field to the field of policy.

Policy and Society, 34(2), P.111-123. Recuperat l’1 de desembre de 2019 des de:

https://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1016/j.polsoc.2015.04.002?needAccess=true

RAMÍREZ DE GARAY, LUIS DAVID (2013). El enfoque anomia-tensión y el estudio del

crimen. Sociológica (México), 28(78), P.41-68. Recuperat el 24 de desembre de 2019 des de:

http://www.scielo.org.mx/pdf/soc/v28n78/v28n78a2.pdf

REYES MORRIS, VICTOR (2008). Anomia y criminalidad: Un recorrido a través del desarrollo

conceptual del término Anomia. Revista criminalidad, 50(1), 319-332. Recuperat el 24 de

desembre de 2019 des de: http://www.scielo.org.co/pdf/crim/v50n1/v50n1a09.pdf

SÁNCHEZ, MARÍA SOLEDAD (2014). Delito, asociación e imitación: Leyendo a Sutherland

con Tarde.P. 309-326. Recuperat el 26 de novembre de 2019 des de:

https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/36380/CONICET_Digital_Nro.4ad67e6d-3b59-

44d5-8c8f-1eee4be45229_A.pdf?sequence=2&isAllowed=y

SOLAR, JESÚS (2017): Programas de cumplimiento penal en clubes de fútbol, Fair Play.

Revista de Filosofía, Ética y Derecho del Deporte, vol. 9, P.60-83. Recuperat el 21 de desembre

de 2019 des de: http://www.raco.cat/index.php/FairPlay/article/download/321310/411800