ESTUDI HIDROGEOLÒGIC DE LA CONCA DE TREMP

Guió de pràctiques

Pràctiques d’hidrogeologia
Segon curs del grau en Ciències Ambientals
Mòdul: bases científiques del medi natural

Anna Menció
Centre de Geologia i Cartografia Ambiental
Àrea de Geodinàmica Externa
Departament de Ciències Ambientals
 Pràctiques d’Hidrogeologia: Estudi hidrogeològic de la conca de Tremp

Tema: Elaboració d’estudis hidrogeològics

Objectius formatius: Al finalitzar l’estudi hidrogeològic s’hauran treballat les següents competències:
1. Capacitat per analitzar críticament situacions complexes i dissenyar estratègies per resoldre-les.
2. Saber comunicar-se per escrit en l’àmbit científic.
3. Interpretar qualitativament i quantitativament un conjunt de dades.
4. Capacitat d’analitzar els problemes ambientals des d’una perspectiva multidisciplinària.
5. Comprendre les bases per gestionar i conservar els recursos naturals i avaluar la seva explotació en el context de
desenvolupament sostenible.
6. Anàlisi de la dinàmica natural dels processos/recursos hídrics.

Altres objectius: A més de les competències anteriors, a través de l’estudi hidrogeològic es treballaran altres aspectes
com:
1. La utilització de l’Excel com a eina de treball bàsica pel tractament de dades científiques.
2. L’obtenció de dades hidrològiques i/o hidrogeològiques a través de les diferents agències i serveis.
3. L’elaboració de cartografia temàtica.
4. La redacció i presentació per escrit de treballs tècnics.

Mida dels grups: 2-3 persones

Material: Els materials necessaris per a realitzar l’estudi hidrogeològic són:

1. Document base sobre la realització d’estudis hidrogeològics on s’expliquen els objectius generals d’aquest tipus de
treballs, les parts de què es composen, i com es treballen els diferents tipus de dades.
2. Documents sobre cadascuna de les parts en què es composa un estudi hidrogeològic amb les tasques concretes a
realitzar (P1:Balanç hídric; P2-3: Identificació d’aqüífers, característiques hidràuliques i realització de piezometries; P4:
Hidroquimisme).
3. També es necessitaran estris per escriure, pendrive/disc dur portàtil, calculadora, escaire-cartabó, llapis de colors.

Organització del treball: A cada sessió al laboratori/aula es donaran les pautes per a la realització d’una de les parts del
treball. Es dividirà la feina entre els membres del grup, i cadascun n’haurà de realitzar una part, de manera que tots els
càlculs s’hauran d’acabar a l’aula. Al final de la sessió, o ja a fora de l’aula, es posaran en comú per tal d’acabar
d’interpretar-los i elaborar la memòria. En alguns casos s’hauran de completar amb una cerca d’informació addicional.
Una vegada realitzada cadascuna de les parts de l’estudi, es posaran en comú intentant identificar els problemes de
gestió de la zona. Finalment, es discutirà quines poden ser les millors opcions per a gestionar de manera sostenible els
recursos hídrics de la zona d’estudi, i s’acabarà de realitzar la memòria.

Rols: No s’estableixen rols específics per a l’elaboració del treball ni la discussió i selecció de les opcions més idònies per
a la gestió de l’aigua de la zona d’estudi.

Criteris d’èxit: Cada membre del grup ha de poder justificar la idoneïtat dels criteris de gestió de l’aigua escollits, tenint
en compte els criteris donats i els resultats obtinguts.

Interdependència positiva: És necessària l’ajuda dels companys per a poder realitzar tots els càlculs.

Exigibilitat personal: Qualsevol membre del grup, elegit a l’atzar, ha de ser capaç d’explicar els resultats obtinguts, els
passos seguits, i defensar les decisions adoptades que reflecteixen la selecció dels criteris de gestió finalment escollits.

Habilitats socials en joc: Capacitat per expressar i sintetitzar idees, capacitat per assolir el consens en les discussions
de resultats.

Reflexió sobre el treball en grup, a través de l’enquesta.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 2

 Realització d’un estudi hidrogeològic
a la conca de Tremp

Introducció

La zona d’estudi en la que se centrarà aquest projecte forma part de la massa d’aigua subterrània
43 (MAS 43), anomenada de Tremp-Isona, massa que correspon a una de les 53 unitats de gestió
definides per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per al conjunt de Catalunya (Figura 1; ACA,
2005a).

Figura 1: Masses d’aigua de Catalunya (font: ACA, 2005a).

Aquesta massa d’aigua subterrània forma part de les conques intercomunitàries de Catalunya, i a
nivell geològic té una estructura de tres làmines encavalcants progressivament més primes cap al
sud: Bóixols, Montsec i la làmina de les Serres Marginals (Figura 2).

Dins aquest marc, la conca de Tremp i les serres que l’envolten, és a dir, els relleus de les serres
del Montsec, de Carreu, de Sant Corneli, i de Gurp, se situarien dins la làmina encavalcant del
Montsec (Figura 2). Aquesta conca està limitada al sud pel front d’encavalcament del Montsec, i al
nord, pel front d’encavalcament de Bóixols-Sant Corneli.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 3

Figura2: Situació general de la zona d’estudi (Linares et al., 2002).

La conca de Tremp es troba situada a la comarca del Pallars Jussà, al nord-oest de la província de
Lleida, i es troba dividida de nord a sud per la Noguera Pallaresa. La zona d’estudi té una superfície
d’aproximadament 454 Km2, i administrativament correspon als municipis d’Abella de la Conca,
Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Talarn, Tremp, i una petita part
de Sant Esteve de la Sarga.

En aquesta zona, la Noguera es troba regulada per dos embassaments, el de Talarn i el de

Terradets, situats just abans de la seva entrada i sortida a la conca de Tremp. Els rius principals
que drenen la zona d’estudi són el riu Abella i el riu Conques, que circulen d’est a oest i
desemboquen a la Noguera Pallaresa.

Al centre de la conca de Tremp, hi ha una zona humida protegida dins la xarxa d’espais d’interès
natural de la Generalitat de Catalunya (PEIN) des de l’any 1993. Es tracta dels estanys de Basturs,
uns estanys que contenen uns ecosistemes molt fràgils amb unes característiques singulars dins el
context de les zones lacustres d’origen càrstic de Catalunya (Linares et al., 2002).

Els municipis d’aquesta zona s’han abastat històricament a través de fonts. En aquest sentit, la
quantitat d’aigua depèn directament del règim de pluges, de manera que, en períodes llargs de
sequera, les captacions se’n ressenten i cal fer fortes restriccions en les xarxes de subministrament
o fins i tot haver de fer el subministrament d’aigua mitjançant camions cisterna. En altres casos el
problema de manca de cabal és degut a l’augment de la demanda de la xarxa. Els municipis amb
problemes de quantitat d’aigua són Abella de la Conca, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga i
Tremp (ACA, 2005b).

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 4

A més a més, des del 1980, aquesta zona també ha experimentat un increment de les activitats tant
turístiques, com ramaderes (sector del porcí). Per tal de satisfer aquestes noves demandes, s’han
perforat nous pous que exploten els aqüífers de la zona.

Aquesta explotació dels aqüífers de la zona han originat una polèmica pel que respecta a la gestió
dels recursos hídrics de la zona, perquè els Estanys de Basturs han patit un assecament
progressiu, i a l’any 2005, després d’un mal any pluviomètric, es va observar el major descens en
els últims 60 anys.

És en aquest marc que se us proposa que realitzeu un estudi en detall dels aqüífers de la Conca de
Tremp en el que es defineixin les característiques principals d’aquest sistema hidrogeològic en base
a les dades existents, com a base per a la gestió sostenible dels recursos hídrics d’aquesta zona.

Característiques geològiques de la zona d’estudi (basat en Linares et al., 2002)

La Conca de Tremp es troba emplaçada dins la làmina encavalcant del Montsec, i presenta una
estructura general del substrat Prequaternari corresponent a un sinclinal lax (Figura 2). Els relleus
morfoestructurals imposats pel front d’encavalcament de la làmina de Bòixols-Sant Corneli i pel
flanc nord d’aquest plec, constitueixen el límit septentrional de la depressió. Al sud, el flanc
meridional del plec, que conforma el revers de la serra del Montsec, serveix de límit respecte a les
serres Exteriors. Els límits orientals i occidentals vindrien determinats per la topografia.

Tot i que la làmina encavalcant del Montsec es tracta d’un sinclinal lax, degut a una desigual
distribució dels materials del Cretaci superior, al sector més oriental de la làmina s’hi ha
desenvolupat un anticlinal (l’anticlinal d’Isona).

La làmina del Montsec presenta dues parts ben diferenciades i limitades per l’àrea ocupada per la
vall de la Noguera Pallaresa. A l’oest, la làmina és senzilla i es limita a petites ondulacions (plecs
laxos) conseqüència del plegament. A l’est, presenta una estructuració més complicada, amb
l’anticlinal d’Isona a la seva part central.

La conca de Tremp és una extensa depressió erosiva a la qual, han desaparegut els materials
eocens que la recobrien en el seu sector més oriental, amb la excepció de la serra de Llimiana i de
Campanetes. En aquest sentit, a l’est de la Noguera Pallaresa hi afloren, principalment els materials
tous de les fàcies del Garumnià que caracteritzen el trànsit Mesozoic – Cenozoic a la zona dels
Pirineus. En el sector més occidental, aquests materials eocens afloren des de la Guàrdia de Tremp
fins a la Noguera Ribagorçana.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 5

Descripció dels materials de la làmina del Montsec

A la sèrie que avarca del Triàsic a l’Eocè, es poden distingir de mur a sostre (Linares et al., 2002;
Alonso i Marzan, 2006; Figures 3-6):
− Facies Keuper: presenta sediments típics de margues, argiles versicolors i evaporites. Actua
com a nivell de lliscament (1).
− Juràssic inferior: comença amb una bretxa ferruginosa i tobàcica, a la que segueixen diferents
nivells de calcàries amb ostracodes, bretxes dolomítiques, i margues amb ammonits. La
potència total és d’uns 200 m (2).
− Juràssic mitjà superior: constituït per cinc membres de naturalesa dolomítica, que sumen una
potència total d’uns 600 m (2).
− Cretaci inferior: discordant sobre els materials juràssics es disposa una barra calcària molt
fossilífera a la que segueix una sèrie fonamentalment margosa d’edat Aptiana-Albiana. Potència
estimada de 330 m (3).
− Cretaci superior:
 Santonià inferior: calcàries amb abundants microfòssils. Potència 110 m (4).
 Margues Santonianes: afloren de manera molt contínua a la base de l’escarpament
superior de la Serra del Montsec. Hidràulicament, desconnecten la sèrie mesozoica
descrita anteriorment amb la formació següent: les calcàries campanianes. Cap al nord
augmenten la seva potència tornant a aflorar en el flanc nord del sinclinal, on actuen com
una capa impermeable entre els Gresos de l’Areny i les calcàries de l’Anticlinal de Sant
Corneli. Potència mitjana: 500 m (5).
 Calcàries del Campanià: Potent sèrie carbonatada que conforma el relleu del Montsec.
Fàcies de plataforma carbonatada. Cap al nord aquestes fàcies passen cap a
composicions més margoses, a tasconant-se abans d’aflorar al nord del sinclinal i
previsiblement, abans de la zona de l’eix del sinclinal. Des del punt de vista
hidrogeològic, apareixen associades als gresos de la formació Areny, considerant-se així
connectades hidràulicament a la part més meridional de la conca. Potència: 500 m (6).
 Gresos de l’Areny (Maastrichtià): Formats per distintes fàcies deposicionals i cicles
sedimentaris superposats. Al sud es troben formats per gresos i calcarenites dipositades
sobre les calcàries del Campanià amb una potència d’uns 100 m. Cap al nord aquests
nivells passen a materials predominantment margosos amb alguns nivells de gresos.
Fàcies de plataforma i platja de sorra amb llacunes transicionals. El gres presenta una
mida de gra de fi a groller i un bon grau de cimentació carbonatada (7 i 8).

− Paleogen:
 Grup de Tremp (trànsit Cretaci-Paleocè): Dipòsits dominantment pelítics que van
sedimentar posteriorment a la col·locació de la làmina de Bóixols i, com a mínim
parcialment, a l’aixecament del Montsec. La potència d’aquests sediments es troba
controlada tectònicament, arribant a assolir gruixos de fins a 700 m a la depressió
d’Isona (eix del sinclinal de Tremp). A la zona de les surgències de Basturs, la potència
es redueix a 100-150 m, coincidint amb l’eix de l’anticlinal d’Isona. Resumint, es pot
distingir (9):

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 6

 • Tram inferior: lutites i margues blaves i grises amb intercalacions de lignits i
calcàries d’ambient de llacuna. Transició entre les fàcies marines del grup Areny i
les fluvials del següent tram.
• Lutites versicolors, fonamentalment rogenques. Fluvials. Presenten nivells de
guixos.
 Eocè: Calcàries amb alveolines, de potència mitjana de 90 m. Per sobre es disposa una
potent sèrie margosa i cap al sostre va apareixent nivells detrítics que poden arribar a
ser conglomerats als marges. Aquests materials donen lloc a elevacions conegudes com
la Serra de Llimiana i Campanetes. A la resta de la conca aquests materials han estat
erosionats. En algunes zones poden presentar nòduls de guix (10 i 11).
A l’oest de la Noguera Pallaresa, els materials d’aquesta època també hi són presents,
formant les serres de Mur i de Montllobar i fins a la Noguera Ribagorçana. Ocupen
posicions elevades i aïllades. Estan formades per intercalacions de gresos, margues i
lutites, si bé el nivell de calcàries descrit a la Serra de Llimiana també hi és present (10,
11 i 12)
 Conglomerats massius: Potent sèrie conglomeràtica que es disposa de manera
discordant sobre els materials preexistents. Posttectònica. Es tracta de ventalls al·luvials
que, probablement, cobririen tots els relleus originats pels moviments pirinencs. L’erosió
posterior miocènica, pliocènica i sobretot, quaternària, els ha anat exhumant. Formen els
alts de Benevent de la Conca, a l’extrem sud-oriental; així com també a la Serra de
Gurp, entre d’altres, propera a Tremp (13).
− Neogen-quaternari:
 Complex travertínic-lacustre: dins del quaternari destaca per la seva singularitat la
presència de dipòsits travertínics associats a la surgència d’aigües carbonatades
procedents de l’aqüífer profund. Ocupen una àrea d’uns 9 km2 i es troben sobreelevats
respecte els llits principals dels cursos fluvials de la zona. Els estanys de Basturs i les
nombroses surgències que existeixen en zones properes són testimoni de la funcionalitat
hídrica actual del sistema (Linares et al., 2002) (15).
 Sediments quaternaris fluvio-torrencials i al·luvials: es troben en forma de glacis i/o
cons de dejecció, terrasses, dipòsits al·luvials i ventalls al·luvials. Dins aquests materials,
els ventalls més antics ocupen grans extensions i presenten potències fins als 10 m de
materials detrítics, generalment solts (14).

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 7

Figura 3: Situació dels talls geològics de la zona d’estudi (Linares et al., 2008).

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 8

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 9
 Talls geològics d’orientació oest-est

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp.

Figures 4 i 5. Talls geològics de la Conca Dellà o de Isona. Principals unitats: 1: Pelitas, evaporitas y ofitas (Facies Keuper. Triásico Superior); 2: Calizas (Lias. Jurásico); 3: Margas (Lias. Jurásico); 4:
Dolomías (Dogger. Jurásico); 5: Calizas (Cretácico Inferior); 6: Margas –Sector NE- (Albiense. Cretácico Inferior); 7: Calizas (Cenomaniense Superior – Turoliense Inferior. Cretácico Superior); 8: Margas
y calizas –Zona Montsec- (Coniaciense – Santoniense Inferior. Cretácico Superior); 9: Margas nodulosas –Lámina de Bóixols- (Coniaciense. Cretácico Superior); 10: Calizas –Lámina de Bóixols-
(Santoniense Inferior. Cretácico Superior); 11: Margas –Lámina de Bóixols- (Santoniense Medio. Cretácico Superior); 12: Margas nodulosas –Lámina de Bóixols- (Santoniense Superior. Cretácico
Superior); 13: Calizas y calcarenitas –Sierra del Montsec- (Campaniense); 14: Margas y pelitas –Flanco Norte- (Maastrichtiense); 15: Areniscas (Maastrichtiense. Cretácico Superior); 16: Margas
nodulosas y pelitas –Flanco Norte- (Maastrichtiense. Cretácico Superior); 17: Areniscas y calcarenitas –Formación Areny s.s.- (Maastrichtiense. Cretácico Superior); 18: Pelitas, areniscas y calizas –

10
Garumniense gris- (Maastrichtiense. Cretácico Superior); 19: Pelitas y areniscas –Garumniense rojo- (Maastrichtiense. Cretácico Superior); 20: Calizas y areniscas –Garumniense- (Maastrichtiense.
Paleoceno); 21: Pelitas, yesos, areniscas y conglomerados –Garumniense Superior. Paleoceno); 22: Pelitas, calizas y conglomerados (Eoceno inferior); 23: Conglomerados –Origen local- (Oligoceno);
24: Conglomerados –Origen pirenaico- (Oligoceno); 25: Travertinos (Cuaternario) y 26: Abanicos aluviales (Cuaternario). Toponimia referenciada: A: Sierra del Montsec, B: Sierra de Llimiana-
Campanetas; C: Río Conques; D: Conques; E: Río Abella; F: Basturs; G: Sierra de Bóixols-Sant Corneli; H: Río Carreu; I: Perolet; J: Castellnou; K: Sierra de Carreu (Unidad Bóixols-Sant Corneli); L:
Sierra de Comiols; M: Siall; N: Siall; Ñ: Figuerola d’Orcau; O: Fontsagrada y P: Río Noguera Pallaresa.
Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 11
Activitats a realitzar

A través de les pràctiques a l’aula veureu els aspectes més importants que es treballen en els
estudis hidrogeològics: els balanços hídrics, la identificació d’aqüífers i anàlisi de les seves
propietats, l’elaboració i interpretació de piezometries, i l’anàlisi de les dades de tipus hidroquímic.

Al final de les pràctiques haureu de recopilar tots els aspectes treballats en un document, que
inclogui: una breu introducció i objectius, cadascuna de les parts treballades, amb l’anàlisi de
resultats corresponent, i conclusions. Caldrà que estigui ben presentat, tingui índex, bibliografia (en
cas que sigui necessari) i totes les taules i figures estiguin referenciades.

Part 1: Càlcul del balanç hídric

En aquest primer punt de la pràctica es proposa realitzar el balanç hídric a la conca, o zona
d’estudi, amb la finalitat de calcular els recursos disponibles, i determinar quina pot ser la situació
de la conca al contrastar els resultats obtinguts amb les dades de demanda local.

Eines i material

El material necessari per a la realització d’aquesta primera part de la pràctica consisteix en:

− Taules amb les dades de les precipitacions, temperatures i cabal de la zona d’estudi (fitxers
Dades de precipitacions i temperatures Tremp-v2023.xls i Dades de cabals Tremp-v2023.xls).
Les dades meteorològiques disponibles de la zona d’estudi s’han obtingut a través de l’Instituto
Nacional de Meteorología (INM) i del Servei Meteorològic de Catalunya i es troben en el fitxer:
Dades de precipitacions i temperatures Tremp-v2023.xls. Les estacions meteorològiques de les
que se’n disposa de dades són les que es detallen a la Taula 1. Quan ha estat possible,
aquestes dades han estat completades realitzant una recta de regressió a partir de les dades
d’estacions pròximes.

Taula 1: Descripció de les sèries de dades meteorològiques disponibles amb: l’origen i tipus de dades, l’any
d’inici de la sèrie de dades, l’any final de la sèrie de dades i el nombre total d’anys disponibles.
Codi Nom Origen Tipus de UTM-X UTM-Y Dades P Dades T
dades
Any ini. Any fi Núm. Any ini. Any fi Núm.
9703E Abella de la Conca INM P 341074 4667902 1946 2021 77
9704 Gavet de la Conca INM P, T 326247 4663622 1937 2021 84 1937 2021 84
9708 Llimiana (Pantà de INM P, T 325911 4657458 1937 1996 59 1937 2021 85
Terradets)
CP Sant Romà d'Abella SMC P, T 337942 4667097 1997 2021 25 1996 2021 29
9700 Talarn (Presa) INM P, T 327238 4671252 1916 2014 99 1930 2021 91
9700C Tremp (Bombers) INM P, T 325997 4670264 1992 2021 29 1992 2021 29

En el cas de l’escorriment superficial (ES), es disposa de les dades dels cabals (en Hm3/mes)
de sortida de la presa de Talarn (Embassament de Sant Antoni) i de les entrades a la presa de
Terradets, obtingudes a través de la confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Les dades de

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 12

 cabals es troben a l’arxiu Dades de cabals Tremp-v2023.xls, i la sèrie d’anys disponibles i les
dades de les estacions d’aforament són les que es mostren a la Taula 2.

Taula 2: Descripció de les sèries de dades d’aforament disponibles.

Codi Nom Origen de les dades UTM-X UTM-Y Data ini. Data fi.
9858 Talarn o Tremp CHE 327777.5 4671942.5 1944 2018
9859 Terradets CHE 325758.0 4657469.0 1944 2018

− Les dades disponibles del consum d’aigua de la zona d’estudi són les que es detallen a la Taula
3. Es tracta del consum anual per cada ús en Hm3, que s’ha produït a través de l’explotació dels
aqüífers de la zona d’estudi.

Taula 3: Volums d’aigua explotada als aqüífers de la zona d’estudi.

Ús Volum anual consumit (Hm3)
Urbà 1.288
Industrial 0.116
Agrícola 2.170
Ramader 0.800

− Mapa topogràfic de la zona d’estudi on hi ha situats els observatoris meteorològics. A l’arxiu

Situació geogràfica de les estacions.pdf hi ha un mapa topogràfic de la zona d’estudi on hi ha
situades les estacions d’aforament, a més de les estacions meteorològiques. Aquest mapa ha
de ser la base a partir de la qual dibuixar els polígons de Thiessen.

− Per al càlcul del balanç hídric, s’adjunta una plantilla en Excel que permet calcular els valors de
ETR, ETP i P-ETP: Macro per a realitzar el BH.xls. Només cal substituir els valors de T i P
mitjans mensuals (obtinguts a través de les mitjanes aritmètiques i per polígons de Thiessen) a
les caselles amb valors de color blau per a obtenir els resultats esmentats d’evapotranspiració.
A més, hi ha unes taules amb els resultats que s’haurien de tenir en compte.

− Variacions de les precipitacions i temperatures que afectaran a Catalunya degut al canvi climàtic
d’acord amb Calbó et al. (2016).

Taula 4: Variacions estimades de les precipitacions i temperatures a Catalunya (mediana, percentils 5 i 95),
d’acord amb Calbó et al. (2016).

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 13

Tasques a realitzar

1. Tenint en compte que per a realitzar correctament el balanç cal que els observatoris siguin
representatius de la climatologia de la zona (és a dir, que tinguin com a mínim dades d’uns 25
anys) i que cal que les dades meteorològiques analitzades, coincideixin amb les dades de
cabals disponibles, escollir les estacions meteorològiques que s’utilitzaran per a realitzar el BH i
el període estudiat.
2. Cartografiar els límits de la conca hidrogràfica i representar els polígons de Thiessen en funció
dels observatoris escollits en el punt anterior. Calcular quin és el percentatge d’àrea d’influència
de cada estació meteorològica respecte del total de superfície de la conca. En cas que les
estacions que tinguin dades de precipitació, siguin diferents de les que tinguin dades de
temperatura, cal realitzar aquesta representació i càlcul per cadascun dels dos casos.
3. Emprant les dades de precipitació mitjana mensual als observatoris, calcular la precipitació
mitjana a la conca tant a nivell anual com mensual, en base a la mitjana aritmètica i als polígons
de Thiessen.
4. De forma similar, calcular la temperatura mitjana a la zona d’estudi anual i mensual, en base a
la mitjana aritmètica i als polígons de Thiessen.
5. Calcular l'evapotranspiració real (ETR) per les fórmules de Turc i Coutagne, fent servir la
temperatura i la precipitació mitjanes anuals de la conca. Considerar els dos mètodes utilitzats
per a calcular aquestes mitjanes.
6. Calcular l'evapotranspiració potencial mensual (ETP) segons el mètode de Thornthwaite.
Considerar els dos mètodes utilitzats per a calcular aquestes mitjanes.
7. Representar gràficament la precipitació i ETP mensuals, així com els excedents o els dèficits
mensuals respectius.
8. Calcular la mitjana mensual i anual dels cabals de sortida de l’embassament de Talarn i dels
cabals de entrada de l’embassament de Terradets.
9. Calcular l’escorriment superficial (ES) mensual i anual mitjà que es genera en aquesta zona.
10. En funció de les dades estimades i amb l’escorriment superficial mitjà, calcular el balanç hídric
superficial, utilitzant els valors de ETR (anual) i ETP (mensual i anual).
11. Determinar el valor de ∆FS, utilitzant també les dades de consum (Taula 3) i considerant que
dV/dt és 0.
12. Calculeu també el balanç a nivell anual considerant només els mesos en què la P-ETP presenta
valors positius.
13. Repetiu els passos anteriors (3-12) utilitzant les mitjanes aritmètiques de totes les dades pel
període 1971-2000, i aplicant la variació de precipitacions i temperatures prevista a la Taula 4,
per la predicció climàtica del període 2011-2050 i per una zona interior.
14. Analitzar els resultats obtinguts seguint les qüestions que es presenten a l’Anàlisi dels resultats.
15. Preparar la memòria de l’activitat amb els mapes realitzats per a l’obtenció dels polígons de
Thiessen, una taula resum dels resultats i una justificació dels resultats obtinguts.

Anàlisi dels resultats

Una vegada realitzats els càlculs, cal que en feu un comentari tenint en compte també les qüestions
següents:
a) El fet d’utilitzar la mitjana aritmètica o la mitjana a través dels polígons de Thiessen dels valors
de precipitació i temperatura suposa canvis importants en els resultats? Per què?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 14

b) Una vegada tancat el balanç, i calculat el ∆FS, observeu diferències significatives entre els
mètodes utilitzats? Per què creieu que la diferència entre P-ETP a nivell anual pot donar valors
negatius i la P-ETR no?
c) Què significa el valor que heu obtingut de ∆FS? Si en general es considera que del volum
d’aigua de la precipitació, només de l’ordre d’un 10-15% s’arriba a infiltrar, creieu que és
coherent aquest resultat? Per què?
d) Quin percentatge representa la demanda actual d’aigua de la zona d’estudi respecte del total de
la precipitació incident? Quin percentatge representa la demanda actual respecte de la
diferència P-ETR? En base a aquestes dades, creieu que es pot mantenir?
e) Els resultats que heu obtingut a partir de les prediccions climàtiques pel període 2011-2050, són
molt diferents als que heu tingut respecte el període que heu escollit? Com creieu que podrà
afectar a la disponibilitat de recursos de la zona i als ecosistemes aquàtics?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 15

Part 2: Delimitació d’aqüífers

En aquest apartat de les pràctiques, l’objectiu principal és el d’identificar mitjançant l’observació de

mapes topogràfics i geològics, els trets hidrogeològics principals d’un sistema, com a pas previ al
seu estudi hidrogeològic.

Eines i material

A part dels mapes i talls geològics de la zona d’estudi, que se us faciliten per a realitzar aquest
treball, és recomanable que consulteu la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya on podeu trobar
el mapa geològic de la zona d’estudi, ortofotomapes i mapes topogràfics. En el cas dels mapes
geològics, si us baixeu la llegenda trobareu informació sobre cada tipus d’unitat o formació
geològica. També podeu trobar a la web de l’Institut Geològic de Catalunya els mapes geològics de
forma individualitzada a escala 1:25.000, on a més també hi ha talls geològics explicatius.

És molt recomanable l’ús del Google-earth per a analitzar les característiques físiques de la zona
d’estudi, i analitzar quines poden ser les zones de recàrrega, descarrega, etc., dels diferents
aqüífers estudiats.

Finalment, també podeu trobar informació hidrogeològica a les webs de la Confederació

Hidrogràfica de l’Ebre i de l’Agència Catalana de l’Aigua, i consultar la caracterització de les masses
de l’aigua.

Tasques a realitzar

1. En base als mapes topogràfics, i mapes i talls geològics disponibles, identifiqueu els principals
aqüífers de la zona d’estudi i descriviu les seves característiques hidrogeològiques.
Concretament, identifiqueu: quins aqüífers són lliures, quins confinats/captius, quins poden ser
aqüífers penjats i quins materials confinen els aqüífers captius. Intenteu esbrinar quin és
l’aqüífer o sistema d’aqüífers principal. Utilitzeu les taules i gràfiques del document base per a
descriure’n les característiques.
2. Tenint en compte els límits de la Massa d’Aigua, representeu sobre el mapa geològic, i ajudant-
vos de la topografia (www.icc.cat), el límit del complex d’aqüífers principals de la zona d’estudi.
3. Tenint en compte la geometria de l’aqüífer i les seves característiques, identifiqueu les possibles
zones de recàrrega i descàrrega i ratlleu-les en el mapa.
4. Calculeu la quantitat d’aigua que pot arribar a emmagatzemar aquest sistema d’aqüífers, en cas
de considerar-lo com si fos un aqüífer lliure.
5. Calculeu de manera aproximada, la superfície de la zona de recàrrega del sistema d’aqüífers
principals de la zona d’estudi. En base a aquest resultat i tenint en compte que la infiltració en
aquesta zona sol ser de l’ordre del 10-15% de la precipitació incident, determineu el volum
d’aigua que es pot recarregar anualment en aquest sistema d’aqüífers.
6. Prepareu la memòria de l’activitat amb els mapes realitzats, una taula resum dels resultats (si és
necessari) i l’anàlisi dels resultats corresponent.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 16

Anàlisi dels resultats

En el moment d’analitzar els resultats obtinguts en aquesta pràctica responeu també les següents
qüestions:
1. Quins són els aqüífers principals de la zona d’estudi? Quines litologies i propietats
hidrogeològiques (porositat, permeabilitat) presenten?
2. En el cas del sistema d’aqüífers principal, descriviu-ne l’estructura geològica regional: quines
unitats de relleu estan relacionades amb el sistema hidrogeològic de la zona d’estudi i quines
característiques geològiques presenta. És a dir, quina és la seva estructura, la seva litologia,
quins són els seus límits (laterals i verticals) i quin tipus de límits són (descriviu les zones de
recàrrega, descàrrega, límits impermeables, etc.).
3. En base al dibuix que heu realitzat de la conca hidrogràfica de la zona d’estudi, creieu que hi ha
motius per pensar que la conca hidrogeològica és distinta de la hidrogràfica representada? Per
què? Creieu que són adequats els límits de la Massa d’Aigua a nivell de gestió?
4. Quin és el volum aproximat de l'aqüífer principal (en hm3)? De quants recursos màxims disposa
(considerant els límits de la Massa d’Aigua)?, i quina és l’entrada anual d’aigua?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 17

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 18
Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 19
Part 3: Piezometria

En aquest apartat, l’objectiu principal és el de realitzar una cartografia piezomètrica com a base per
analitzar el flux subterrani en els aqüífers estudiats, i treballar i interpretar dades de nivells
piezomètrics.

Eines i material

− Calculadora, regle i eines per escriure i dibuixar.

− Mapes amb les dades piezomètriques de dues campanyes.

Tasques a realitzar

1. Damunt dels mapes on teniu les dades piezomètriques de l’aqüífer principal, interpoleu les línies
isopiezes amb una equidistància de 50 m.
2. Indiqueu el valor de cada isopieza i representeu algunes de les línies de flux principals per
poder estudiar com es produeix el moviment de l’aigua subterrània en aquest aqüífer.
3. Les dades dels dos mapes piezomètrics corresponen a dues situacions diferents. En un cas es
tracta de la piezometria que hi hauria si no hi hagués influència humana; en l’altre, una
estimació de la possible piezometria que hi hauria en cas que l’explotació dels pous de la zona
de Conques i Figuerola d’Orcau fos molt intensa. Identifiqueu cadascuna de les piezometries
amb la situacions descrites anteriorment: a) natural o, b) amb influència antròpica.
4. En base a les línies de flux, marqueu amb una línia discontínua les àrees d’influència (zones de
captura) de les surgències naturals i/o de les captacions.
5. Sobre la piezometria realitzada en condicions naturals, calculeu el gradient hidràulic i el flux (q)
sobre una línia de flux en el sector Est de la zona d’estudi. Feu el mateix en el sector Oest.
Calculeu també la velocitat real de l’aigua en aquests dos sectors.
6. Just en el sector dels estanys de Basturs el nivell de l’aqüífer es troba a 20 m per sobre del sòl, i
el coeficient d’emmagatzematge (S) d’aquest aqüífer és de l’ordre de 10-4. Calculeu el volum
d’aigua que es pot extreure de l’aqüífer fins que aquest deixi de ser surgent a la zona dels
estanys. Si tenim en compte que l’aqüífer de l’Areny es troba a una profunditat aproximada de
60 m, quin hauria de ser el volum d’aigua extret perquè deixi de ser confinat en aquesta zona?
Considereu que: l’àrea per a realitzar aquests càlculs i que, es veu així afectada per aquests
descensos, és la zona de captura dels pous de Figuerola d’Orcau i Conques en el mapa on heu
identificat la influència antròpica; per simplificar els càlculs, suposeu que el descens del nivell
hidràulic és igual a tota aquesta zona. Per calcular aquesta superfície podeu anar a l’aplicació
de l’Institut Cartogràfic (www.icc.cat)
7. Redacteu la memòria en la que es presentin els mapes obtinguts, els càlculs, i analitzant els
resultats en base a les qüestions que se us plantegen a l’apartat següent.

Anàlisi dels resultats

Una vegada realitzades les tasques proposades, cal explicar-ne els resultats tenint en compte:
1. Les piezometries realitzades us permeten corroborar les zones de recàrrega i descàrrega que
havíeu descrit a l’apartat d’identificació d’aqüífers?
2. Quina és la direcció general del flux a l’aqüífer principal? En quines zones el gradient és més
gran? A què creieu que es pot deure?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 20

3. En base a les piezometries realitzades, creus que hi pot haver relació entre els rius de la zona
d’estudi i ’aqüífer estudiat? Per què?
4. A l’est de la Noguera Pallaresa, l’explotació d’aigua de l’aqüífer de l’Areny (tant a través de pous
com de fonts) és de l’ordre de 185.000 m3/any. Tenint en compte els càlculs que heu realitzat en
el punt 6, creieu que el consum d’aigua d’aquesta zona (hm3/any) podria ser el causant de
l’assecament dels estanys de Basturs?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 21

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 22
Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 23
Part 4: Hidroquimisme

En aquesta part de la pràctica, l’objectiu principal és el de tractar les dades hidroquímiques

disponibles de la Conca de Tremp, per tal de determinar quines són les característiques
fisicoquímiques de l’aqüífer i detectar possibles problemes de qualitat que puguin afectar a la seva
explotació o bé als ecosistemes associats.

Eines i material

− Taula amb les dades hidroquímiques disponibles dels punts de mostreig (Quim-Tremp-
v2023.xls).
− Macro de l’Excel per generar els diagrames de Pipper i Schoeller (EASY_QUIM.4.xls, realitzat
per Enric Vàzquez Suñer al 1999).
− Mapa amb la situació dels punts de mostreig, ortofotomapa de la zona d’estudi i mapa dels usos
del sòl.

Tasques a realitzar

1. Fer la representació gràfica de les dades de l’arxiu Quim-Tremp-v2023.xls a través dels

diagrames de Pipper i de Schoeller. Utilitzeu la macro EASY_QUIM.4.xls i representeu
separadament les mostres de l’aqüífer de l’Areny (gresos cretàcics) de la resta. Identifiqueu amb
colors o trames i/o símbols distints els diferents aqüífers; i en el cas de l’Areny, les diferents
zones de l’aqüífer.
2. Ordeneu les dades de l’Excel en funció dels grups de mostres que identifiqueu: 1) pous del
sector Est de l’aqüífer de l’Areny fins als estanys de Basturs; 2) pous del sector Nord-oest de
l’aqüífer de l’Areny; 3) Altres aqüífers.
3. Calcular la concentració dels elements majoritaris de cada mostra en meq/L, l’error analític, i les
diferents relacions que se us proposen al punt 3 a l’arxiu Quim-Tremp-v2023.xls.
4. Representar gràficament, utilitzant trames o colors diferents en funció de l’aqüífer, les relacions
que se us proposen i identificar els possibles processos als que es poden veure sotmeses les
mostres d’aigua:
• rMg2+ vs. rCa2+(en meq/L): mostres possiblement afectades per dissolució de dolomita. Les
roques carbonàtiques poden presentar tant calcita (CaCO3) com dolomita (CaMg(CO3)2) en
la seva composició, i en funció de quin sigui el carbonat principal es formen dos grans grups,
les calcàries i les dolomies. La proporció de carbonats en les dolomies és de com a mínim
un 50% de CaMg(CO3)2, respecte del 50% de CaCO3 restant. Representeu com quedaria
aquesta relació rMg:rCa a la vostra figura si es produís la dissolució de la dolomita descrita
anteriorment, i indiqueu quines són les mostres situades en punts propers a aquesta relació i
que possiblement estarien afectades per la dissolució d’aquest tipus de carbonat.
• rHCO3-+rSO42- vs rCa2++rMg2+ i també rHCO3- vs rCa2++rMg2+(en meq/L): Representeu la
relació 1:1 a les dues figures com a referència. Les mostres que estiguin principalment
afectades per la dissolució de carbonats i sulfats se situaran properes a la relació 1:1 de la
primera de les dues gràfiques. Si es produeix únicament la dissolució de carbonats,
continuaran properes a la relació 1:1 de la segona de les gràfiques, però si es veuen
afectades per la dissolució de sulfats, es desplaçaran cap a relacions més altes de Ca i Mg
respecte dels bicarbonats en aquesta segona gràfica. Al comparar les dues gràfiques
identifiqueu les mostres que poden estar afectades per dissolució de sulfats, i també
aquelles mostres que poden presentar reaccions diferents a la dissolució de sulfats o
Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 24
 carbonats (intercanvi catiònic o contaminació per nitrats, per exemple), i que no se situen
properes a la relació 1:1 en cap de les dues gràfiques. Nota: els sulfats poden tenir orígens
diferenciats com és l’oxidació de les pirites o bé la dissolució de guixos.
5. Busqueu la normativa vigent que regula la qualitat de l’aigua de consum a la web de l’ACA i
determineu quins punts de mostreig poden tenir problemes de qualitat si es volen utilitzar per a
l’abastament de nuclis urbans (Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els
criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà).
6. Dels pous de la zona d’estudi que es troben a les “Xarxes de Control” de l’Agència Catalana de
l’Aigua (dins l’apartat “Aigua” de la seva web), busqueu les dades del seguiment del quimisme
dels últims 10 anys d’un dels paràmetres principals que hàgiu trobat que presenta un problema
de qualitat (per exemple, SO42-, NO3-, Fe o Mn), en un dels pous o fonts. Aquestes dades les
trobareu a l’aplicatiu SDIM. Feu-ne una gràfica de la seva evolució del període que se’n tenen
dades.
7. Elaboreu la memòria on hi ha d’haver els diferents diagrames i taules utilitzades, i un comentari
dels resultats obtinguts tenint en compte les qüestions que se us proposen a l’anàlisi dels
resultats.

Anàlisi dels resultats

Una vegada realitzades les tasques proposades, cal explicar-ne els resultats tenint en compte els
següents aspectes:
1. D’acord amb els errors obtinguts creieu que les anàlisis de les aigües han estat adequades?
2. Descriviu les característiques de les aigües dels diferents aqüífers de la vostra zona d’estudi
d’acord amb els resultats obtinguts en els diagrames de Pipper i de Schoeller. Observeu
diferències entre aqüífers?
En el cas de l’aqüífer de l’Areny identifiqueu diferències en el quimisme de les seves aigües?
Quines? A què creieu que poden ser degudes aquestes diferències?
3. Basant-vos amb les relacions iòniques representades, expliqueu quins processos són els que
poden haver originat la composició final de l’aigua de cada aqüífer.
4. D’acord amb les normatives vigents de qualitat d’aigües per al consum, creieu que hi ha algun
problema de qualitat a les aigües? D’acord amb les característiques geològiques de la zona, i
basant-vos també en els ortofotomapes (i el mapa d’usos del sòl), a què creieu que es degut?
5. A partir de les dades obtingudes a través de la web de l’ACA, observeu alguna evolució
temporal en la qualitat de l’aqüífer pel que fa als problemes de qualitat?

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 25

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 26
Part 5: Anàlisi final dels resultats

Una vegada realitzat tot l’estudi, cal integrar totes les dades que s’han anat generant i els
resultats obtinguts, per fer una anàlisi global de l’estat del sistema hidrogeològic i de la
gestió que se n’està fent. A les conclusions del vostre treball caldria que tinguéssiu en
compte els següents aspectes:

1. Possibles limitacions pel que respecta a la quantitat d’aigua.

A nivell de quantitat d’aigua i l’explotació que se’n fa a la zona d’estudi heu fet les
següents mesures i comparacions:
• D’una banda, heu calculat el percentatge que representa la demanda actual de la
zona d’estudi respecte del total de precipitació incident i també del total de
precipitació efectiva (P-ETR).
• També heu calcular el volum total d’aigua que pot admetre l’aqüífer de l’Areny, i
la seva recàrrega anual.
• Finalment, heu calculat el volum d’aigua que caldria perquè l’aqüífer de l’Areny
deixés de ser surgent i perquè deixes de ser confinat a la zona dels Estanys de
Basturs, i ho heu comparat amb el consum d’aigua subterrània d’aquest sector de
la zona d’estudi.
En base a tots aquests resultats i comparacions parcials i globals digueu si creieu que el
consum d’aigua que es fa i a on es fa es pot sostenir en el temps sense generar
impactes, considereu també els possibles efectes del canvi climàtic..

2. Possibles limitacions pel que respecta a la qualitat de l’aigua.

A nivell qualitatiu heu observat diferents problemàtiques, algunes degudes a
característiques de l’aqüífer i d’altres a contaminació d’origen antròpic.

En base als resultats obtinguts, tant a nivell qualitatiu i quantitatiu, feu propostes de millora
de gestió per aquesta zona, i indiqueu com milloraríeu el subministrament d’aigua dels
municipis que es veuen afectats per l’assecament de les fonts que utilitzen, com és el cas
d’Abella de la Conca. Digueu d’on extrauríeu l’aigua per fer un impacte mínim i que la
qualitat fos adequada pel consum humà.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 27

Referències

Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2005a). Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc
d’incompliments dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques
intra i intercomunitàries). En compliment als articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi
Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2005b). Pla d’Abastament i Distribució d’Aigua en Alta a
Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
Alonso, E. i Marzan, I. (2006) Actualización hidrogeológica del acuífero de las areniscas
maastrichtienses de la conca de Tremp-Isona (Pallars Jussà-Lleida). 40 Curso Internacional de
Hidrogeología Subterránea.
Calbó, J., Gonçalves, M., Barrera, A., García-Serrano, J., Doblas-Reyes, F., Guemas, V., Cunillera, J.,
Altava, V. (2016). Projeccions climàtiques i escenaris de futur. In: CADS-IEC, Tercer Informe
del canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya,
624.
Linares R., Rosell J., Pallí L., Roqué C., i Durán, J.J. (2002) Sobre el origen y la evolución de los
humedales de Basturs (Conca Dellà, prepirineo de Lleida). In: Carrasco F., Durán J.J., i
Andreo, B.(eds.) Karst and Environment, 319-327.
Linares R., Menció A., Rivas G., Casadellà L., Rodríguez A. (2008) Caracterització hidrològica de la
massa d’aigua 43: Tremp-Isona. Universitat de Girona i Agència Catalana de l’Aigua. Informe
tècnic inèdit. 273 pàg.

Realització d’un estudi hidrogeològic a la conca de Tremp. 28