Josep Maria Miró

Temps salvatge. Una proposta de lectura

Introducció als Llenguatges Teatrals
6ena sessió pràctica
Professors Marcillas / Sansano
Curs 2021-22
Josep Maria Miró. Apunts sobre l’autor.
Nascut a Vic, Barcelona, el 1977. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia a
l’Institut del Teatre i en Periodisme (UAB).

Ha escrit vora una trentena de textos (obra pròpia, dramatúrgies,

adaptacions).

Les seues obres s’han traduït a diverses llengües. Compta amb més de cent
estrenes i lectures dramatitzades arreu del món.

Ha rebut més d’una desena de guardons (Entre els quals el Premi Born el
2009 i el 2011, finalista el 2015)

Algunes de les seues obres són:

La travessia (2015)
Obac (2014)
Estripar la terra (2013)
Fum (2012)
Nerium Park (2012)
El principi d’Arquimedes (2011)
Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) (2010/2011) La dona que perdia
tots els avions (2009)...

Què hi trobem: trencament de les còmodes veritat de l’imaginari burgés.

INDISSOCIABILITAT DE DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA

La direcció i la dramatúrgia per mi van molt lligades, perquè les exerceixo

simultàniament i això fa que sovint quan escric ja ho faig pensant en la
posada en escena, de la mateixa manera que quan dirigeixo, en ser el propi
autor, em permeto reescriure, tallar, canviar... També he treballat molt com
a ajudant de direcció i en aquest cas et poses al servei artístic d'un projecte
d'una altra persona. Fer d'ajudant és formidable perquè si, com en el meu
cas, treballes amb algú que admires, sents que aprens més que no pas una
altra cosa.
La peça: Temps salvatge

Estrena a la Sala Gran del Teatre Nacional de

Catalunya el 10 de maig de 2018 sota la
direcció de Xavier Albertí

XXII Premi Max a la millor autoria teatral i a la

millor direcció escènica.

La crítica la va considerar una obra dura i

incòmoda.

Quin n’és l’argument?

Resum argumental
El veïnat d’una tranquil·la
urbanització es disposa a celebrar
una festa en un pavelló municipal
situat als afores, en una zona
transitada per immigrants.

L’aparició d’unes pintades

amenaçadores, particularment per
a les dones, i l’arribada d’una d’una
adolescent seductora, subverteixen
la tranquil·litat de les quatre
parelles protagonistes i n’alteren la
convivència. Els recels i el sentiment
de por avancen in crescendo creant
una sensació d’asfíxia i angoixa
difícil d’aturar.
Quina informació ens
aporta el títol?
BERTA: Estem en un temps
salvatge. Potser hi hem
estat sempre.
Quins són els temes que s’hi desenvolupen?
Relacions de parella

Relacions amb el veïnat

Identitat: qui som, qui són els altres?

La col·lectivitat

LA POR

La immigració: la por a l’altre

L’adolescència: abusos, inseguretats

Maltractament de gènere

Violències

Honestedat vs. deshonestedat

Altres?
Estructura
poc convencional

Dues parts en què textualment s’indiquen els canvis d’espai o de temps

mitjançant un asterisc.

La posada en escena ens permet observar de forma gairebé simultània què

passa en cada llar.
La importància dels
espais IVANNA: Trobes que aquest és un lloc bonic
per viure-hi? (p. 91).
natura vs. arquitectura

“Recerca formal que tendeix a reflectir la

complexitat del món” (Gallardo, 2012).
ttt
Els personatges Com es relacionen els personatges?

Pis 1: Hèctor i Helena

Pis 2: Santi i Berta
Pis 3: Raquel i Tau
Pis 4: Mercè i Ivanna
Ernest
Noi
El NOI

Quin paper hi juga?

Quines intervencions hi fa?

Què se’n diu?

Ivanna

Iguana (Símbol?)
Descarada? Seductora?
Lolita?
Personatge epicèntric.
Passat-Present-Futur (?)
Víctima per la
regeneració social.
Ernest: germen de la maldat?
Què li passa a Mercè?
 Hèctor

Com podem Apareix com a sospitós des del principi.

caracteritzar la resta
Helena

No comprén l’actitud d’Héctor, sembla una persona

assenyada,..

de personatges? Santi

Covard? (Podria haver optat a la direcció de l’institut i no ho

fa; decideix mentir a Mercè sobre Ivana…).

Berta

Valenta; lluita per mantenir la relació.

Raquel

Ambiciosa (vol abraçar diversos càrrecs…), vol mostrar-se

forta, capaç de tot per aconseguir el seu propòsit.

Tau

Treballa de fotògrafa, això la fa estar sempre mirant,

observant, reforça el component de voyeurisme que
presenta l’obra.
Algunes característiques
Paper remarcable de les acotacions:

“Potser veiem una ombra d’un cos indefinit. Potser veiem la figura d’un porc
senglar. Potser és el Noi amb el cap d’un porc senglar. Potser és el Noi.”
(p.120)

Poeticitat. Voluntat de remarcar la sensació de misteri, d’incomoditat...

Algunes característiques
Alt impacte emocional a través d’estratègies temàtiques i de formulació de la
informació:
● Formulació constant de preguntes que suggereixen misteri: No et sembla
estrany? Et sembla que és una bona persona? Qui collons deu haver estat? Qui
hi ha? Passa alguna cosa?
● Voyeurisme.
● Alt component sexual: erotisme.
● Violència.
● L’aigua com a element simbòlic.
● La temperatura: la climatologia com a lement que influeix en el comportament
humà.
● Desenllaç colpidor.
● Ens fa sentir implicats en la Altres reflexions o observacions?
història?

● Ens fa sentir incòmodes?

● Ens identifiquem amb alguna

de les circumstàncies que s’hi
esdevenen?

● Les podem relacionar amb

fets quotidians en la nostra
societat?

● Quin penseu que és motiu de

l’èxit de la peça?