Conflictes Israel -Palestina

Tots som productes d'un entorn, tots tenim afiliacions o simpaties que afecten els
nostres judicis i al nostre treball. Les meves intencions són només estudiar la història
del conflicte àrab-israelià amb la major exactitud possible, fer un treball històric
complet i interessant de llegir.

No podem passar per alt, per descomptat, les víctimes i el sofriment associat a aquest
conflicte. Però un pot pensar que el que succeeix en altres parts d'Àfrica, a Darfur o en
Kivu, Armènia... no és menys greu. Aquests conflictes no produeixen, des d'una
perspectiva geopolítica mundial, interaccions tan fortes com la qüestió de Palestina

El conflicte palestí-israelià és essencialment un conflicte entre dos moviments

nacionals en el mateix territori. Aquí es tracta d'una situació de confrontació entre dos
moviments nacionals febles, que acaba amb la supremacia total, fins i tot militar, e un
dels dos.

En mirar la història d'Orient Mitjà des de 1945, hem d'entendre com les forces locals
han manipulat a les potències estrangeres més que al revés.

La relació entre Israel i els Estats Units és un exemple eloqüent referent a això. Israel
ha tingut una influència molt major sobre la política exterior dels EUA a l'Orient Mitjà
de la qual els EUA tenen per si mateixos.

les narratives nacionalistes són simplificades, selectives, interessades i apologètiques.

Israel és l'actor dominant en aquest conflicte, del qual és responsable i que no ha fet
més que empitjorar des de 1948. Des de 1948 i particularment des de 1967, la política
d'Israel es basa en gran part en els militars.

Israel ha demostrat una resistència notable a entaular negociacions significatives amb

els seus veïns àrabs per a resoldre els seus conflictes i sempre ha estat disposat a
utilitzar la força militar per a imposar els seus punts de vista.

l'única solució raonable és la restauració d'Israel dins de les fronteres de juny de 1967.

“Hem de saber el que va passar, per a saber que hem de perdonar.” És el mateix per al
conflicte palestí-israelià. Hem d'entendre el que va succeir en 1948 i després, per a
seguir endavant.
 Rashid Khalidi és un acadèmic i historiador palestí que ha escrit extensament sobre el
conflicte àrab-israelià i les qüestions relacionades amb la història i la política a la regió.
Les seves opinions i anàlisis estan influïdes per la seva perspectiva com a palestí i la
seva investigació històrica.

En la seva obra "The Iron Cage: The Story of the Palestinian Struggle for Statehood" (La
gàbia de ferro: La història de la lluita palestina per aconseguir l'estat), Khalidi examina
el desenvolupament de la qüestió palestina des del final de l'Imperi Otomà fins als
esdeveniments més recents del conflicte. Khalidi argumenta que la situació del poble
palestí ha estat condicionada per diverses forces, incloent les polítiques colonials
britàniques i franceses a la regió després de la Primera Guerra Mundial, així com les
polítiques israelianes i internacionals després de la creació d'Israel el 1948. A través del
seu anàlisi, Khalidi busca demostrar com les opcions i les decisions d'altres actors
internacionals han limitat la capacitat dels palestins per assolir l'autodeterminació i
l'estat propi.

Khalidi també ha escrit sobre la importància de comprendre la història i la narrativa

palestina en el context del conflicte. Argumenta que la negació de la narrativa
palestina i la seva història ha estat un obstacle per a la pau i la resolució del conflicte, i
que es necessita una comprensió més equitativa de les dues perspectives per
aconseguir una solució justa.

Cal tenir en compte que Rashid Khalidi és considerat una figura polèmica en el context
del conflicte àrab-israelià i que les seves opinions i investigacions estan subjectes a
debat. Les seves obres són importants per entendre la perspectiva palestina sobre el
conflicte, però com amb qualsevol temàtica complexa, és important consultar
múltiples fonts i perspectives per aconseguir una visió completa de la qüestió.

Avi Shlaim és un historiador i acadèmic israelià conegut per les seves contribucions al
camp de la història i la política del conflicte àrab-israelià. Les seves opinions i
explicacions sobre aquest conflicte reflecteixen una perspectiva crítica, i han estat
influents en les discussions acadèmiques i polítiques relacionades amb la qüestió
israelo-palestina. Aquí tens una visió general de les seves explicacions i opinions més
destacades sobre aquest conflicte:

1. Orígens del conflicte: Shlaim argumenta que el conflicte àrab-israelià té les seves arrels
en la competició i el conflicte territorial entre els pobles jueus i àrabs a la Palestina
històrica. Aquesta rivalitat es va intensificar amb la creació de l'estat d'Israel el 1948 i
la guerra que la va acompanyar. Shlaim considera que molts dels problemes actuals es
deriven de decisions i accions de l'estat d'Israel en aquests primers anys.
2. Política d'expansió israeliana: Shlaim critica l'expansió territorial d'Israel a les zones
ocupades després de la Guerra dels Sis Dies el 1967. Sosté que la continuació de la
construcció de colònies israelianes als territoris palestins ocupats mina els esforços per
aconseguir la pau i la solució de dos estats.
3. Ocupació i conflicte: Shlaim ha denunciat la ocupació israeliana de Cisjordània i la
Franja de Gaza com una font de molts dels problemes del conflicte. Ha subratllat els
efectes de la presència militar israeliana, les restriccions als moviments i els drets
humans, així com les operacions militars israelianes a aquestes zones com a causants
de tensió i violència.
4. Requisits per a la pau: Avi Shlaim ha cridat a la retirada israeliana dels territoris
ocupats i ha defensat una solució de dos estats, amb un estat palestí independent i viu
al costat d'Israel com l'única manera realista d'aconseguir la pau a la regió.
5. Crítica a les polítiques israelianes: Shlaim ha sigut un crític ferreny de les polítiques
israelianes que considera obstaculitzen la resolució del conflicte. Ha destacat els
impactes negatius de la construcció del mur de separació a Cisjordània, les restriccions
a la lliure circulació de la població palestina i les operacions militars israelianes a Gaza.
6. Desafiaments i perspectives: A més de la seva crítica a les polítiques israelianes, Shlaim
ha assenyalat els desafiaments que enfronta el moviment palestí, com les divisions
internes entre Fatah i Hamas, i la necessitat d'unitat per negociar amb Israel.

Cal tenir en compte que Avi Shlaim és un autor amb una perspectiva particular i que
les seves opinions són una part d'una àmplia gamma de visions i enfocaments sobre el
conflicte àrab-israelià. El seu treball és influent, però no és l'única interpretació del
conflicte. Molts altres historiadors, polítics i acadèmics tenen punts de vista diferents.

1. Investigació: La funció principal de l'historiador és investigar i recopilar dades i

evidències sobre esdeveniments passats. Això implica la recerca en arxius, documents
històrics, i altres fonts per a construir una narrativa precisa de la història.
2. Anàlisi: Un historiador analitza les dades recopilades per a identificar tendències,
causes i conseqüències dels esdeveniments històrics. L'objectiu és proporcionar una
comprensió més profunda del passat i de com ha influït en el món actual.
3. Narració: Els historiadors són narradors de la història. Han de ser capaços de
comunicar les seves investigacions i anàlisi de manera coherent i comprensible per al
públic. La seva tasca inclou escriure llibres, articles i altres formes de divulgació.
4. Contextualització: L'historiador ha de situar els esdeveniments en el seu context
històric, social, polític i cultural per a proporcionar una imatge completa i precisa de
com i per què van succeir les coses.
5. Crítica de les fonts: Cal avaluar críticament les fonts històriques per a determinar la
seva fiabilitat i objectivitat. Les fonts poden ser biaixades o inexactes, i l'historiador ha
de ser capaç de discernir-ho.
6. Interpretació: Els historiadors han de proporcionar interpretacions del passat basades
en les seves investigacions i coneixements. Això pot implicar diferents perspectives i
debats en la comunitat acadèmica.