Conflicte entre Palestina i Israel

Manuel Hanna Attia

1r Batx 2023-2024
28-11-2023
Index
Què és?

El conflicte israeli-palestí és el conflicte social i armat en curs entre israelins i

palestins pel control de la terra de Palestina, que es remunta a principis del segle
XX. El conflicte, de gran envergadura, forma part important del conflicte àrab- israeli.

La regió ha sigut històricament habitada per diferents grups etnics i religioses,

inculint jueus i arabs.

A finals del segle XIX, el sionisme va sorgir com un moviment que advocava per
l'establiment d'un habitatge nacional jueu a Palestina. Amb la immigració jueva be
l'augment, e fet que va portar tensions entre jueus i àrabs locals.

Després de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust, va augmentar la pressió

internacional per crear un estat jueu.
L'any 1947 l'ONU va proposar un pla de partició que dividiria Palestina en estats
jueus i àrabs independents i un corpus separat (Jerusalem internacional).
A Israel no li va agradar gaire l'idea i l'any 1948 es va declarar un estat independent
i això va portar una guerra entre països veïns.
Israel va ocupar els territoris de Cisjordània i Gaza el 1967, i l'ocupació ha estat una
font constant de conflicte.

Al llarg dels anys, s'han intentat diverses iniciatives per aconseguir la pau, com els
Acords d'Oslo a la dècada de 1990, però fins la data no s'ha aconseguit una solució
duradora i conflicte persisteix. És important assenyalar que la situació podria haver
evolucionat des de llavors.

1
Causes

El conflicte entre Israel i Palestina és extremadament complex és una llarga història

de disputes territorials, històriques, religioses i polítiques. És difícil senyalar una
única causa principal, ja que el conflicte ha evolucionat al llarg de les dècades amb
diverses tensiones, pero he trobat unes quantes que explicaré a continuació:

La qüestió territorial és central al conflicte. Tots dos grups reclamen drets sobre la
mateixa terra, particularment en àrees com Jerusalem, que és sagrada tant per a
jueus com per a musulmans. Les disputes sobre la possessió i el control de terres
han portat a tensions i conflictes al llarg dels anys.

Jerusalem és una ciutat sagrada per a jueus, musulmans i cristians. Les disputes
religioses i la lluita pel control de llocs sagrats han contribuït al conflicte.

La qüestió dels refugiats palestins és un tema important. Molts palestins es van

veure obligats a abandonar casa seva durant la guerra del 1948, i aquest tema
continua sent un punt de conflicte i desacord.

Al llarg dels anys, hi ha hagut diversos intents de mediació i acords de pau, però
molts no han tingut èxit en abordar les preocupacions fonamentals de les dues parts
al llarg de les negociacions el fracàs en tots els acords ha creat encara més tensió
sent una de les causes principals.

2
Qui s'enfronta?

Per part de palestina hi ha dos bàndols un que es el estat (Fatah) i els

il·legals els “Hamas”
Aquesta organització islamista i nacionalista, amb una branca política i una altra de
militar, és la gran protagonista del conflicte. Aquesta branca política de Hamàs,
acrònim de Moviment de Resistència Islàmica, controla la Franja de Gaza des del
2006, quan va guanyar les últimes eleccions celebrades a Palestina, encara que el
seu domini 'de facto' de l'enclavament es va confirmar l'any següent, després
d'imposar-se a les forces del Moviment Nacional d'Alliberament Palestí (Fatah)
lleials al president palestí Mahmud Abbás, en una breu guerra civil.

Fundada el 1987 durant la Primera Intifada i liderada actualment per Ismail Haniye,
persegueix l'establiment d'un Estat Palestí independent i no reconeix la legitimitat de
l'Estat d'Israel. Per això, no ha renunciat mai a la lluita armada, i són habituals els
llançaments de coets des de Gaza a Israel. Ha estat qualificada com una
organització terrorista pels Estats Units, la Unió Europea i una bona part dels països
occidentals, mentre que rep el suport de l'Iran.

Fatah
Fatah és, davant de Hamàs, l'altra cara de la moneda del poder palestí. Aquest partit
nacionalista i secular governa l'Autoritat Nacional Palestina -ara anomenada Estat
Palestí-, que exerceix el control sobre Cisjordània, l'altre territori palestí al costat de
Gaza. Fundada per l'històric líder Iàssir Arafat després de la creació d'Israel, i part
principal de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, persegueix la creació
d'un Estat palestí, encara que no islamista, a diferència de Hamàs.

També es diferencia amb la milícia en la seva renúncia a la lluita armada, que

inicialment defensava i duia a terme, i en el reconeixement de l'Estat d'Israel, cosa
que li va permetre sortir de la llista d'organitzacions terroristes dels EUA i negociar
amb Tel Aviv. Fatah i Hamàs estan enfrontades des del 2007, quan la milícia, que

3
havia guanyat les últimes eleccions celebrades a Palestina, va expulsar Fatah de
Gaza. El Govern palestí, amb Abbas al capdavant des de fa 18 anys, ha condemnat
una "bàrbara campanya de mort i destrucció" duta a terme per Israel contra Gaza.

Israel:
El líder nacionalista i conservador Benjamí Netanyahu (Tel Aviv, 1949) és l'actual
primer ministre israelià. Va tornar al poder el desembre de l'any passat després
d'haver governat durant 12 anys i fins a l'inici d'aquesta guerra encapçalava una
coalició de partits ultranacionalistes i ultraortodoxos, cosa que es considera com el
Govern israelià més extremista des de la creació de l'Estat.

Benjamí ja havia governat anteriorment entre el 1996 i el 1999 i entre el 2009 i el

2021, ha estat envoltat d'una forta polèmica per la seva controvertida reforma
judicial, que busca donar més control de l'Executiu sobre la Justícia i limitar-ne la
independència

Apart Netanyahu ha format un executiu d'unitat amb el líder opositor Benny Gantz,
exministre de Defensa, mentre duri la guerra. Al seu Govern hi ha a més sis partits
més, entre ells forces ultranacionalistes i mongetes ultraortodoxes. Formen part del
seu gabinet figures controvertides com la de Bezalel Smotrich, colon en territori
palestí i partidari de l'expansió de la colonització a Cisjordània

3.1
Aliats de cada bàndol:
Aquests son els països pro Israelians
● EE.UU.
● Francia
● Alemania
● Italia
● ​Reino Unido
● España
● ​Irlanda
● ​Dinamarca
● ​Noruega
● ​Islandia
● ​Macedonia del Norte
● ​Albania
● ​Ucrania
● España
● Bélgica
● Países Bajos
● Grecia
● Polonia
● Hungría
● Portugal
● República Checa
● Croacia
● Bulgaria
● Eslovaquia
● Eslovenia
● Estonia

El 2020, a través de la mediació dels EUA, Israel va signar juntament amb

Unió dels Emirats Àrabs, Barein, Sudan i el Marroc els Acords d'Abraham per
tal de normalitzar les relacions diplomàtiques i comercials entre aquests
països i avançar en la pacificació de la zona. Els països que van acceptar el
dret d'Israel a existir van ser:

● Mareuecs
● ​Barhéin
● ​Emirats Àrabs
● Sudan

4
 Número de víctimes:

La guerra ha provocat unes 5.400 persones ferides a Israel i més de 25.400 a

Gaza i Cisjordània ocupada, segons les autoritats israelianes i el Ministeri de
Salut de la Franja respectivament. Al voltant de 2.260 persones estan
desaparegudes a Gaza, inclosos 1.270 nens.

I això és una taula on es mostren els ferits + els morts

5
WEBGRAFIA:

https://www.bbc.com/mundo/articles/cz723x8198do#:~:text=Los%20heridos%20y%20desap
arecidos,en%20Gaza%2C%20incluidos%201.270%20ni%C3%B1os.

-Wikipedia
-Vikipedia

https://www.heraldo.es/noticias/internacional/2023/10/24/que-paises-apoyan-israel-palestina
-conflicto-1686076.html

6
Fotos: