CIRCUIT D'ORIENTACIÓ

L’etapa d’Educació Infantil, com diu el currículum d’infantil: es caracteritza per ser
aquella en la que l’infant desenvolupa les seves capacitats “amb l’objectiu d’educar
per viure i conviure en el nostre món actual”.

Per tant com diu Ana Ruiz Ortega, és important sortir de les aules per canviar els
espais i temps rutinaris de l’aula i ser capaços d’adaptar-se a la flexibilitat de visitar,
amb els companys de classe, el seu entorn amb un temps i una durada diferent a
les activitats que fan a classe per enriquir i potenciar el seu desenvolupament i
aprenentatge. I així doncs, de la mateixa manera que a l’aula aprenen a través dels
contes, a l’exterior vivencien nous continguts connectant amb les seves experiències
personals i coneixent les històries i els elements del seu entorn més proper.

També és important que els infants aprenguin les nocions d’espai i temps per poder
desenvolupar-se i organitzar-se en el medi en el que creixen i aprendre a
gestionar-ho. Aquestes nocions “contribueixen principalment a l’assoliment de les
competències: coneixement i interacció amb el món físic, social i ciutadà i a la
competència d’aprendre a aprendre” (Mª Isabel Rael Fuster, 2009).

Per reconèixer l’espai-temps, els alumnes de l’escola de pràctiques en la que vaig

estar el curs passat fan sortides pel seu poble i els seus voltants cada dijous. Això
els permet conèixer l’espai en el que viuen i de tot el que els envolta, i situar-los en
el temps ja sigui per la meteorologia, el moment del dia en què surten a caminar o
amb les persones amb les que es creuen pel carrer.

Per últim, com diu Mª Isabel Rael Fuster: perquè els infants puguin interpretar l’espai
se’ls hi ha de mostrar aquell lloc, aquell espai que volem que reconeguin, a partir de
suports gràfics com fotografies o mapes. En el meu cas presentaré un circuit
d’orientació, i ho faré a través d’un mapa.

Basant-me amb l’itinerari que vam realitzar del barri vell de la ciutat de Girona, he
decidit fer-li unes quantes modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats
d’alumnes de segon cicle d’educació infantil i crear-ne un circuit d’orientació.

Per començar, el meu circuit es reduiria a un màxim de 6 parades. En cada una

d’elles hi trobaríem una balisa en la que hi hauria una lletra escrita. Aquestes lletres

1
s’haurien d’anar recollint, apuntant-les en el mapa que tindrien els alumnes per
trobar els punts concrets on hi trobarien les fites i, al final de totes les parades, quan
haguéssin aconseguit totes les lletres descobririen quina paraula s’amaga darrere
del circuit d’orientació (segons l’edat s’hauria d’adaptar la transcripció d’aquestes
lletres en el paper). Aquestes 6 balises estarien acompanyades d’una explicació
corresponent al lloc.

Perquè no se’ls hi fes feixuc, en els punts escollits no només explicaríem llegendes
sinó que segons el lloc faríem una explicació més enfocada a la vegetació o a les
construccions o monuments que estaríem observant i hi faríem activitats diverses.
Tanmateix se’ls hi explicaríen curiositats sobre els carrers de Girona.

Els punts escollits juntament amb la temàtica que es seguiria en cadascun d’ells
són:

1. Parc de la Devesa. Aquí els infants faríen un treball d’observació i

identificació de la vegetació d’aquest parc.
2. La Lleona. A la Plaça Sant Feliu es faria parada per veure l’escultura de la
lleona i s’explicaria que temps enrere era el símbol d’un antic hostal
d’aquesta plaça, molt conegut per la gent de Girona i els forasters. També els
hi explicaríem que no gaires anys enrere hi havia la tradició de donar-li un
petó al cul de la lleona.
3. El Tarlà de l'argenteria. En aquest punt se’ls hi explicaria la llegenda del tarlà,
ensenyant també fotos històriques del mateix lloc. I perquè l’experiència fos
encara més vivencial el millor seria fer coincidir la data de la visita amb els
dies de l’any en el què hi exposen el Tarlà i el podrien fer girar.
4. Pont de les Peixateries Velles. O més conegut com a Pont Eiffel. En aquest
punt parlariem sobre la funció dels ponts i dels elements geomètrics que
s’observen en aquest.
5. L’escalinata de la Catedral. Aquest punt es trobaria a baix de tot de les
escales de la catedral i el que se’ls hi proposaria als alumnes seria pujar fins
a dalt de tot de les escales tot contant conjuntament (de 10 en 10 o fins al
número que sapiguessin) el número d’escales que hi ha.

2
 6. La Bruixa de la Catedral. Des dels Jardins de la Francesa els infants podrien
buscar la Bruixa situada a la torre Carlemany. Després explicarien la seva
llegenda i se’ls hi proposaria dibuixar el que més els hi agradés del que
observessin des d’allà.

Si finalitzats els 6 punts els infants tinguessin ganes de visitar més llocs se’ls hi
podria proposar visitar el museu d’història de Girona per veure el Tarlà de veritat i
els faríem exercitar la memòria preguntant-los si recordaven què era aquell ninot, ja
que l’integració de la memòria, com expliquen Daniel J.Siegel i Tina Payne Bryson
és molt important i per això un bon mètode és preguntar-los un record del què
havien vist al carrer on hi havia el Tarlà.

La durada de tot l’itinerari estaria entre les 4 i les 6 hores, ja que a part de les 6
estacions en les que s’hauria de parar per fer les explicacions corresponents i trobar
la balisa amb la lletra, s’inclourien dues pauses. Es faria un primer descans per
esmorzar i un altre al final de la visita per dinar. Per aquest motiu, tot i ser un circuit
d’orientació seguint l’estil rogaine, i que per tant no seria obligatori seguir un
recorregut concret ni passar per un ordre estipulat de balises, es recomanaria
començar el primer punt a la Devesa, ja que és un parc on els alumnes podríen fer
la primera pausa per esmorzar tranquil·lament, i per últim acabar en els jardins de la
Francesa, un altre espai on podríen fer la pausa per dinar de manera conjunta.
L’ordre en el que he presentat els 6 punts pels que es passaria seria el més ideal
per no fer massa volta.

Fer un itinerari com aquest seguint la línea metodológica de la vivenciació i

posteriorment representació de l’experiència, a més a més d’ajudar als infants a
aprendre les nocions d’espai-temps és una bona eina per crear-los-hi curiositat per
descobrir més coses sobre el seu territori.

3
BIBLIOGRAFIA

- Rael Fuster, MªIsabel. (2009). Espacio y tiempo en educación infantil.

Innovación y experièncias educativas (Nº15).
- J.Siegel, Daniel i Payne Bryson, Tina. El cervell del nen: 12 estratègies
revolucionàries per cultivar la ment del teu fill.
- Ruiz Ortega, Ana. (2011). Organización del espacio y del tiempo en infantil.
Innovación y experièncias educativas (Nº39).
- Moreno Guerrero, Amalia (2009). La temporalidad. Innovación y experièncias
educativas (Nº14).
- Tejada Cuesta, Lidia. (2009). Las salidas, un recurso para el aprendizaje en
educación infantil. Innovación y experièncias educativas (Nº14).
- Fuertes Muñoz, Carlos i Cantó Doménech, José. (2015). La tècnica de
l’itinerari didàctic en la formació inicial del professorat: reconstrucció d’una
experiència. Àtic: revista d’innovació educativa (Nº14). Pàgs. 23-30

Neus Noguer Amat

04/2022
ASOC