Portalliteres Modul4 v2

Actuació en unitats
especials per
a portalliteres
Actualització professional
per a portalliteres i zeladors
Actuació en unitats especials per a portalliteres
Actualització professional per a portalliteres i zeladors 2
Temari
Actuació en unitats especials per a portalliteres…………………………………………………………………………… 4

Introducció………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 5
Funcions de l’auxiliar sanitari en posicionament quirúrgic…………………………………………………………… 6

Definició, organització i característiques…………………………………………………………………………………………………… 6
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc quirúrgic (BQ)……………………………………………………………………………… 8
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc quirúrgic central (BQC)…………………………………………………………… 11
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc de cirurgia ambulatòria (CQA)………………………………………………… 13
Funcions i activitats de l’auxiliar a la sala de parts………………………………………………………………………………… 13
Bloc quirúrgic…………………………………………………………………………………………………………………………… 15
Introducció i objectius……………………………………………………………………………………………………………………………… 15
Posicionaments quirúrgics……………………………………………………………………………………………………………………… 16
Unitat de cures intensives (UCI)………………………………………………………………………………………………… 22

Introducció……………………………………………………………………………………………………………………………………………… 22
Organització i característiques d’una UCI……………………………………………………………………………………………… 22
Característiques dels pacients………………………………………………………………………………………………………………… 26
Seguretat dels pacients…………………………………………………………………………………………………………………………… 28
Funcions del portalliteres a l’UCI……………………………………………………………………………………………………………… 30
Trasllats a la UCI……………………………………………………………………………………………………………………………………… 31
Mobilització dels malalts………………………………………………………………………………………………………………………… 35
Servei d’urgències (SUH)…………………………………………………………………………………………………………… 38

Definició del servei d’urgències……………………………………………………………………………………………………………… 38
Funcionament i estructura física……………………………………………………………………………………………………………… 38
Característiques i seguretat dels pacients……………………………………………………………………………………………… 40
Funcions del portalliteres al SUH…………………………………………………………………………………………………………… 41
Els trasllats a l’àrea d’urgències……………………………………………………………………………………………………………… 42
Àrea de radiologia intervencionista…………………………………………………………………………………………… 43

Definició del servei de radiologia intervencionista………………………………………………………………………………… 43
Organització i característiques………………………………………………………………………………………………………………… 43
Característiques i seguretat dels pacients……………………………………………………………………………………………… 44
Funcions del portalliteres………………………………………………………………………………………………………………………… 45
Unitat de grans cremats…………………………………………………………………………………………………………… 46

Unitat de psiquiatria………………………………………………………………………………………………………………… 48
Definició i característiques……………………………………………………………………………………………………………………… 48
Exitus………………………………………………………………………………………………………………………………………… 51
Definició i característiques……………………………………………………………………………………………………………………… 51
Manipulació i trasllat de l’èxitus……………………………………………………………………………………………………………… 53
Idees clau…………………………………………………………………………………………………………………………………… 55

Aquest mòdul està dirigit a tots els professionals que treballen o volen treballar en unitats especials com
a portalliteres o auxiliars sanitaris per adquirir, consolidar o ampliar nous coneixements i d’aquesta manera
millorar la qualitat assistencial.
En aquest mòdul ens centrarem en:
· Característiques d’algunes unitats especials que existeixen en els hospitals.
· Paper, funcions i tasques que desenvolupen els portalliteres.
· Manera de tractar aspectes bàsics del procés de final de vida, trasllat i manipulació de l’èxitus.
Introducció
Les unitats especials són per als portalliteres i auxiliars sanitaris un espai de millora contínua per a la
qualitat assistencial.
Presentació del mòdul

Funcions de l’auxiliar sanitari en posicionament

quirúrgic
Definició, organització i característiques
Les funcions del portalliteres depenen de cada institució, però sempre ha de col·laborar amb l’equip
multidisciplinari de treball.
El bloc quirúrgic és el conjunt de les dependències on s’agrupen tots els quiròfans

i instal·lacions necessàries per dur a terme els tractaments quirúrgics també es
proporciona atenció a l’usuari, que requereix una intervenció quirúrgica, per part de
DEFINICIÓ
personal especialitzat.
És un espai tancat i independent de la resta de l’hospital amb unes estructures específiques i alhora
connectat als diferents serveis com esterilització, laboratori, urgències, reanimació, banc de sang.
La sala d’operacions o quiròfan és l’espai on es practiquen les intervencions quirúrgiques.
Els professionals que hi treballen són:
· cirurgians,
· anestesiòlegs
· coordinadors
· infermeres quirúrgiques (circulant i instrumentista)
· auxiliars d’infermeria TCAI
· auxiliars sanitaris
· personal de neteja
Tots tenen un objectiu comú que és proporcionar una atenció global i individualitzada a l’usuari i oferir
unes cures eficaces amb unes condicions adequades de seguretat, qualitat i eficiència de les intervencions
quirúrgiques a realitzar.
Organització i característiques
L’estructura física de l’àrea quirúrgica i la seva organització són claus per a proporcionar un ambient segur i
eficaç, al personal sanitari que hi treballa, a l’usuari amb la finalitat que la cirurgia es realitza amb les millors
condicions possibles.
Les infeccions són el principal perill de la cirurgia i s’han d’evitar per garantir-ne la
prevenció a la sala d’operacions, per això, els blocs quirúrgics, tenen un disseny
SABIES QUE... específic i han de complir un seguit de requisits estructurals.
Espai La grandària mínima serà de 25 m².
Paret i sostre Les parets i sostres han de ser de materials llisos, resistents al foc i a les
taques, impermeables, no porosos i fàcils de netejar.
Il·luminació La il·luminació és artificial, flexible i ajustable al sostre.
Sense finestres ni No hi ha ni finestres i portes que es puguin obrir directament al carrer,

portes exteriors sempre hi haurà un passadís brut pel mig.
Portes Les portes seran corredisses i lliscants, per evitar el risc de corrents i
contaminació, amb un sistema de pressió positiva per evitar l’entrada d’aire
de fora a l’interior del quiròfan. Les portes del quiròfan es mantindran
tancades mentre duri la cirurgia.
Terra Els sòls han de ser conductors per dissipar l’electricitat estàtica. La unió amb
la paret serà arrodonida per evitar acumulació de brutícia.
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc quirúrgic (BQ)

Les funcions del portalliteres depenen de cada institució, però sempre ha de col·laborar amb l’equip
multidisciplinari de treball
Funcions i activitats de l’auxiliar sanitari

BLOC QUIRÚRGIC
Relacionar-se adequadament amb pacient i familiars
· Portar sempre la identificació en zona visible.
· Demostrar amabilitat, cortesia, respecte en el tracte i mantenir una conducta assertiva en la relació
amb l’usuari i familiars.
· Tenir autocontrol emocional davant les situacions que es poden presenciar.
· Transmetre la informació relacionada amb l’activitat de l’auxiliar sanitari, remetent les preguntes de
l’estat de salut que puguin sorgir a altres professionals.
· Preservar la confidencialitat de la filiació del pacient i de les seves dades sanitàries.
· Vetllar per donar resposta a les necessitats del pacient al llarg del trasllat o d’altres activitats,
sempre dins del seu marc competencial.
· Informar el pacient i família dels circuits i espais assistencials.
· Vetllar per l’acompliment de les normes vigents a la institució per parts de pacients, familiars i
professionals.
Relacionar-se adequadament amb l’equip de treball
· Treballar en equip.
· Mantenir la presència física a l’àmbit assignat.
· Participar en l’ordenació i utilització dels recursos adequadament.
· Adaptar-se al canvi i fer aportacions per a la millora.
· Mantenir una actitud proactiva orientada a la resolució de problemes.
· Davant d’un augment de la demanda, prioritzar i coordinar juntament amb la responsable de l’àmbit
a la qual pertany garantint la millor opció.
· Transmetre a l’equip aquella informació rellevant que l’auxiliar sanitari pot detectar del pacient.
· Informar el professional responsable de l’àmbit de la sortida o entrada del pacient a l’àmbit

corresponent.
· Mantenir les vies de comunicació instaurades per la institució.

· Mantenir una comunicació activa amb els auxiliars sanitaris dels diferents edificis i àrees per poder
prioritzar de forma conjunta els diferents trasllats.
· Participar en l’acollida i tutorització de professionals i de noves incorporacions.
Realitzar els trasllats de pacients
· Sol·licitar al professional responsable, la informació necessària per realitzar el trasllat.
· Verificar la identificació del pacient abans de dur a terme qualsevol trasllat.
· Col·locar el pacient en la posició adequada i segura en la llitera o cadira. Vetllar per la deambulació
segura.
· Si el trasllat és amb llit o llitera és obligatori la col·locació de baranes. Si és en cadira el reposapeus

i reposabraços. S’han d’utilitzar els mitjans més adients a les necessitats del pacient, per garantir la
seva seguretat.
· Dur a terme la subjecció del pacient, quan sigui necessari. Maniobrar amb destresa.
· Garantir el confort i preservar la intimitat del pacient.
· Tenir cura de la manipulació de vies, sondes, drenatges, etc. al llarg del trasllat o mobilitzacions.
· Traslladar els èxitus al dipòsit de cadàvers seguint els procediments i circuits establerts i preservant
el respecte per la persona i els familiars en tot moment.
Col·laborar en les mobilitzacions de pacients
Sota la responsabilitat de la infermera.
· Col·laborar en el posicionament de pacients en les posicions sol·licitades per l’equip sanitari

(bipedestació, sedestació, decúbit, ginecològica...) garantint la seguretat del pacient.
Col·laborar en les contencions i immobilitzacions
· Col·laborar en la contenció dels pacients juntament i sota la responsabilitat dels professionals

d’infermeria per a dur a terme les activitats assistencials a fi i efecte del millor desenvolupament de
l’atenció al pacient.
Col·laborar amb l’equip assistencial
En allò que siguin requerits per les actuacions pròpies d’aquests professionals.
· Col·laborar en la preparació de tot l’utillatge auxiliar, segons els tipus d’actuació.
· Col·laborar en el manteniment de l’ordre dels espais.

Traslladar documentació, materials, mostres biològiques i hemoderivats
Dins de la institució sanitària segons les normes establertes.
· Traslladar la documentació sanitària tant externa com interna: radiografies, històries clíniques i
peticions
· Traslladar el material i aparellatge d’electromedicina seguint els circuits establerts en funció de les
característiques d’aquest.
· Preparar els sistemes d’oxigenoteràpia i d’aire comprimit portàtils pel trasllat del pacient.
· Garantir el lliurament de mostres biològiques al lloc corresponent i en el temps adequat prenent

les precaucions necessàries en el trasllat i contrastar les dades d’identificació de la mostra amb la
sol·licitud.
· Recollida i trasllat d’hemoderivats (concentrat d’hematies i de plaquetes) del banc de sang.
Altres funcions que també desenvolupen els portalliteres i zeladors són:
1 Vetllar pel manteniment bàsic de les instal·lacions
· Identificar les principals anomalies de funcionament bàsic de les instal·lacions i materials.
· Informar les anomalies observades utilitzant els canals adequats.
· Interpretar els diferents senyals d’alarma de les instal·lacions.
2 Vetllar pel control i manteniment dels materials propis per desenvolupar les seves
funcions
· Comprovar la disposició correcta de les connexions i ampolles d’oxigen, buit, aire comprimit i
altres gasos medicinals.
· Canviar quan sigui necessari les ampolles de gasos.
· Responsabilitzar-se en mantenir en ordre i en bon funcionament: cadires de rodes, lliteres,

material de transferència, etc.
· Portar sempre disponible el mòbil vigilant que estigui carregat i donar-lo sempre en mà al
company del torn següent.
· Mantenir sempre les lliteres cobertes amb roba neta.

3 Vetllar per la prevenció de riscos laborals
· Vetllar per la higiene postural, per la correcta execució dels esforços físics per tal d’evitar lesions
musculars.
· Col·locar el cos en la posició adequada per mobilitzar persones o objectes de diferent

pes i volum. Quan sigui necessari usar grues, trànsfer i qualsevol altre dispositiu per a les
mobilitzacions, control de pes i bany assistit.
· Adoptar les mesures de prevenció de riscos al llarg de les activitats pròpies.
· Utilitzar les mesures de protecció universal: rentat de mans, protecció personal, circuits i
contenidors establerts per l’eliminació de residus del pacient o al llarg de la seva atenció.
En resum...
La figura del portalliteres ha de portar a terme totes aquelles funcions similars a les anteriors que, dins
els coneixements i competències dels auxiliars sanitaris, se’ls sol·licitin pels seus referents o membres de
l’equip sanitari.
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc quirúrgic central (BQC)

El Bloc Quirúrgic Central és on es desenvolupa l’activitat quirúrgica a través dels equips multidisciplinars

BLOC QUIRÚRGIC CENTRAL INTERN (BQC)
· Mantenir la comunicació activa amb els professionals de l’URPA per donar resposta a les altes.
· Posar en coneixement de l’equip la situació del pacient.
· Col·locar diàriament l’instrumental i cobertures net amb la supervisió d’infermeria, dins el lloc
adequat.
Col·laborar en les mobilitzacions de pacients sota la responsabilitat de la infermera
· Col·laborar en la preparació Smark per les isquèmies a les intervencions de trauma.
· Col·laborar amb els professionals d’infermeria de l’URPA sempre que s’hagi d’immobilitzar el pacient
per diferents motius.
Col·laborar en les contencions i immobilitzacions de pacients
· Conjuntament amb l’equip quirúrgic, posicionar el malalt depenent de la tècnica quirúrgica, tenint en
compte els decúbits i les limitacions que pugui tenir el pacient. També evitar els contactes directes
amb els suports metàl·lics. Sempre amb cura de què el pacient tingui la màxima seguretat al llarg de
la intervenció.
· Col·laborar en la immobilització a l’hora de col·locació i retirada d’embenats i guixos.
· Col·laborar en la immobilització de les extremitats del pacient per l’embenatge després de la

intervenció.
· Col·laborar en la retirada de guixos a la preanestèsia.
Col·laborar amb l’equip assistencial en allò que siguin requerits per les actuacions pròpies
d’aquests professionals
· Revisar la programació del dia si hi ha hagut canvis respecte a la programació anterior. Repartir el
llistat de programació de l’endemà a cada quiròfan.
· Preparar les torres de laparoscòpia, neuronavegador, microscopi i d’altres aparells.
· Trasllat de respiradors d’anestèsia. Distribuir l’instrumental necessari per a cada intervenció.
· Davant d’una situació d’urgència, col·laborar en la preparació de la zona quirúrgica.
· Quan sigui necessari adequar la taula quirúrgica als requeriments de les intervencions.
· Donar suport al procediment de l’anestèsia local-regional posicionant al pacient de manera

adequada segons l’anestèsia.
Vetllar pel manteniment bàsic de les instal·lacions
· Revisar el material per les taules quirúrgiques i en cas de mal estat utilitzar els circuits establerts a la
Institució.
· Col·laborar en la reposició de la llenceria necessària per a tots els quiròfans.
Vetllar pel control i manteniment dels materials propis
· Mantenir en ordre tots els aparells.

Traslladar documentació, materials, mostres biològiques i hemoderivats dins de la institució

sanitària segons les normes establertes
· Trasllat de mostres de sang per determinació de gasometria.
· Recollida i trasllat de medicació.
· Recollida i trasllat d’hemoderivats (concentrat d’hematies i de plaquetes) del banc de sang.
Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc de cirurgia ambulatòria (CQA)

La cirurgia ambulatòria, també anomenada cirurgia externa, es refereix a tota intervenció quirúrgica que no
necessita l’internament del pacient en un centre hospitalari.
Cirurgia quirúrgica ambulatòria (CQA)

FUNCIONS I ACTIVITATS DE L’AUXILIAR SANITARI
· Col·laborar en les mobilitzacions de pacients sota la responsabilitat de la infermera.
· Ajudar en les contencions i immobilitzacions de pacients.
· Col·laborar amb l’equip assistencial en allò que siguin requerits per les actuacions pròpies d’aquests
professionals.
· Traslladar documentació, materials, mostres biològiques i hemoderivats dins de la institució sanitària

segons les normes establertes.
· Vetllar pel control i manteniment dels materials propis per desenvolupar les seves funcions.
Funcions i activitats de l’auxiliar a la sala de parts

La sala de parts és un espai dels hospitals i del bloc quirúrgic central destinat als parts i pensat per ser
còmode i funcional
Sala de parts
En aquest sentit, es posa èmfasi en un aspecte: que la persona sigui el centre del sistema, de l’atenció.
Activitats específiques:
· Col·laborar amb l’equip assistencial en la comunicació als professionals responsables de les

arribades dels pacients a la sala d’espera d’urgències GIO i informar-les del lloc adequat per a
l’espera.
Col·laborar en les contencions i immobilitzacions de pacients
· Conjuntament amb l’equip quirúrgic, posicionar el malalt depenent de la tècnica quirúrgica, tenint
en compte els decúbits i les limitacions que pugui tenir el pacient. Evitar els contactes directes amb
els suports metàl·lics i sempre amb cura de què el pacient tingui la màxima seguretat al llarg de la
intervenció.
Col·laborar amb l’equip assistencial en allò que siguin requerits per les actuacions pròpies
d’aquests professionals
· Donar suport al procediment de l’anestèsia local-regional posicionant al pacient de manera

adequada segons l’anestèsia.
· Donar suport al personal d’infermeria de l’URPA / sala de parts / consultoris sempre que s’hagi de
mobilitzar al pacient per diferents motius.
· Quan sigui necessari adequar la taula quirúrgica als requeriments de les intervencions.
Traslladar documentació, materials, mostres biològiques i hemoderivats dins de la institució

sanitària segons les normes establertes.
· Vetllar pel manteniment bàsic de les instal·lacions.
Vetllar pel control i manteniment dels materials propis per desenvolupar les seves funcions.
Activitats específiques:
· Revisió per torn de les incubadores de trasllats (gasos i temperatura).

Bloc quirúrgic
Introducció i objectius
La finalitat principal del posicionament quirúrgic és garantir la seguretat del pacient i evitar complicacions
importants, derivades d’un posicionament incorrecte
Una de les activitats més importants de tot l’equip d’infermeria és el posicionament quirúrgic correcte, on
les parts implicades són:
1 La infermera
2 TCAI
3 Auxiliars sanitaris
Tot i això, la responsabilitat és compartida per tota la resta de l’equip quirúrgic (equip d’infermeria,
anestesista i cirurgians).
Tot l’equip ha de vetllar per proporcionar un posicionament adient durant qualsevol intervenció quirúrgica,
ja que les complicacions provocades per una col·locació incorrecta poden provocar seqüeles temporals,
incapacitat permanent o fins i tot la mort del pacient.
El gran nombre de posicionaments quirúrgics que es fan a les intervencions quirúrgiques, requereixen un
bon coneixement de l’anatomia i de la fisiologia, a més de destresa amb materials i dispositius necessaris
per part de tot l’equip quirúrgic.
És necessari un coneixement ampli per col·locar correctament el pacient a més d’una coordinació de tot
l’equip per assolir un objectiu comú: prevenir possibles complicacions derivades dels posicionaments
quirúrgics.
Objectius
1 Conèixer com es posicionen els pacients quirúrgics en qualsevol intervenció: decúbit supí, decúbit
pron, decúbit lateral, litotomia o tracció en taules ortopèdiques i els efectes fisiològics que es
poden produir a conseqüència del mal posicionament.
2 Conèixer els diferents models de taules quirúrgiques i les seves característiques dels que disposa
el centre on es treballa.
3 Conèixer els accessoris de cada una de les taules quirúrgiques i el seu ús en cada tipus
d’intervenció per garantir el confort i la seguretat del pacient.
4 Conèixer els materials necessaris per afavorir la seguretat del pacient.
5 Aprendre la correcta mobilització del pacient i el seu posicionament per evitar lesions posteriors.
6 Conèixer les complicacions específiques associades a cada tipus de posició quirúrgica i les seves
repercussions en l’àmbit de lesions nervioses perifèriques per poder seguir les pautes necessàries
per prevenir les.
Taula quirúrgica i accessoris: proteccions i additaments
Taula quirúrgica Consisteix en una planxa metàl·lica de forma rectangular que descansa sobre
una base hidràulica o elèctrica fixació mòbil.
Proteccions Els additaments estan en contacte amb la pell del pacient, motiu pel qual
haurem de protegir-los i encoixinar-los per evitar possibles complicacions.
Additaments de la La taula quirúrgica ha de tenir a la seva disposició els accessoris necessaris

taula quirúrgica per al confort i col·locació adequats del pacient depenent de cada posició
s’afegeixen opcionalment una sèrie de peces.
Posicionaments quirúrgics
La correcta col·locació de les peces necessàries per a les cirurgies és bàsic per tal que es pugui fer un bon
abordatge de les zones a intervenir.
En aquest apartat veurem els posicionaments quirúrgics principals amb algunes variants.
Decúbit supí
Es col·loca el pacient sobre la seva esquena,

damunt de la taula quirúrgica:
· cap alineat amb la resta del cos.
· braços i mans alineades al costat del cos o

sobre un recolza braços en abducció.
És el moviment en què una part del cos se separa
respecte al plànol de simetria radial, en un angle
no major de 90° respecte del cos.
Font: Guia Pràctica del Posicionament Quirúrgic.
Parc Taulí Sabadell
Variants de decúbit supí
Decúbit supí amb braços en adducció
Decúbit supí amb capçal de Mayfield
Posició de craniotomia: La posició es manté a

través d’un suport que consisteixen en uns pins
estèrils que fixen el crani i estabilitza el cap del
pacient. Els braços queden posicionats al costat
del cos, subjectats amb un llençol travesser.
Decúbit supí en Trendelemburg
Posició Trendelemburg: Amb el pacient amb

decúbit supí i les proteccions pertinents inclinem
la taula en sentit cranial. El pacient queda amb
el cap més baix que el tronc. És recomanable no
incrementar l’angulació de 10-15º en relació amb
la posició horitzontal.
Decúbit supí en antitrendelemburg

Posició de Fowler: Quan el pacient es troba

assegut formant un angle de 90º.
Posició de semiFowler: Quan el pacient es troba

semi assegut amb una elevació del tronc d’uns
30-40º.
Decúbit supí amb tracció ortopèdica
Posició ortopèdica: S’utilitza per solucionar

fractures de les EEII, on es requereix una tracció
mecànica per la reducció de les fractures i un
control radiològic de la intervenció.
Decúbit supí amb pillet
Posició pillet: Posició amb hiperextensió de la

zona lumbar i zona pelviana.
Decúbit lateral o sims

És una posició que es caracteritza per la col·locació del pacient amb les extremitats superiors acomodades
sobre els braçals i el cap recolzat sobre un coixí o capçal de gel, alineat amb el tronc. L’extremitat inferior
que queda més propera a la taula quirúrgica ha de quedar estirada i la superior amb un angle que
impedeixi que les prominències de les articulacions coincideixin i puguin danyar-se.
Decúbit lateral
Decúbit lateral ortopèdic
Decúbit lateral en cirurgia colo-rectal

Decúbit pron o ventral
És una posició que es caracteritza per la

col·locació del pacient sobre la cara anterior del
cos. Les extremitats superiors poden quedar
situades de manera paral·lela al tronc o bé al
costat del cap (en funció de la variant).
El cap també pot situar-se en dues posicions:
· en rotació.
· en posició neutra amb el coixí de gel per al

Font: Guia Pràctica del Posicionament Quirúrgic decúbit pron.
Posició de laminectomia amb taula

específica de columna: És la posició indicada
per a intervencions de columna vertebral de la
zona toràcica o lumbar. És necessària adaptar la
taula específica de columnna a la taula quirúrgica.
Posició de laminectomia: És la posició indicada

per a intervencions de columna vertebral de la
zona toràcica o lumbar. És necessita el coixí de
laminectomia que eleva el tronc per sobre de la
taula.
Posició mahometana o genupectoral: El

pacient es col·loca sobre els genolls i el pit,
descansant els glutis sobre un marc especial
(rodet de suport) per evitar que es desplaci
caudalment. Els genolls quedaran lleugerament
separats. Els braços queden flexionats a l’alçada
de les espatlles i recolzats sobre braçals. El cap es
col·loca en el capçal de gel del pron.
Decúbit pron per a neurocirurgia (fossa

posterior): El cap es manté fix amb el capçal
de neurocirurgia (capçal de Mayfield®). Aquest
capçal es clava al crani del pacient mitjançant tres
pins. Per tant, en aquest cas, la cara queda lliure
de qualsevol pressió.
Posició de navalla, kraske o jacknife: S’utilitza

per a cirurgies de la zona anus-rectal. Els camals
de la taula quirúrgica se separen lleugerament i
es parteixen en forma de L. Els braços descansen
en els braçals, flexionant còmodament els colzes.
Els dits dels peus no han de descansar sobre
de la taula quirúrgica sinó a sobre dels ccoixins.
Els genitals dels pacients masculins no han de
quedar comprimits.
Posició en litotomia
Posició en litotomia: consisteix en la col·locació

del pacient en decúbit supí però amb les
extremitats inferiors flexionades i elevades. Per
a aconseguir-ho, les extremitats inferiors es
col·loquen sobre uns camals que s’acoblen a la
taula quirúrgica. Els braços queden recolzats en
abducció sobre els braçals.
Posició en litotomia en camals baixos: en

aquesta variant de la litotomia, les extremitats
inferiors queden situades per sota del nivell del
cos.
Unitat de cures intensives (UCI)

Introducció
UCI instal·lació especial d’un hospital que proporciona medicina intensiva.
S’anomena Unitat de Cures Intensives (UCI) a la unitat hospitalària on es tracten

els pacients crítics de qualsevol origen sota la direcció de metges especialistes en
medicina intensiva (intensivistes).
DEFINICIÓ
De vegades, depenent de les dimensions de l’hospital, hi ha diferents seccions de l’UCI (polivalent,

politrauma, neurocrítics, coronària, etc.) dins del servei de Medicina Intensiva.
A les UCI s’atenen pacients greus amb qualsevol patologia mèdica o quirúrgica: sèpsia, politraumatismes,
grans cremats, donació i trasplantament, coma, ictus, neurocrítics, dany renal o hepàtic agut o greu, xoc,
hemorràgies, coronaris...
El desenvolupament tècnic i l’especialització dels recursos hospitalaris ha portat a terme la creació de

diferents espais o unitats singulars en les quals treballen molts professionals de forma coordinada.
Organització i característiques d’una UCI

L’organització i característiques de les UCI depenen de cada institució hospitalària i generalment de
l’antiguitat que tingui.
Característiques d’una UCI
Zona d’accés i recepció de familiars/visites
Sala d’estar amb un ambient agradable que permeti estades perllongades. Sol haver-hi una habitació
tancada on els familiars reben la informació de l’estat o evolució del pacient ingressat.
Zona de sala UCI
Zona destinada als pacients ingressats en boxes individuals, localitzats al mateix espai comú de la zona
de treball d’infermeria, de manera que existeix un control i observació directa i indirecta dels pacients
en tot moment. D’aquesta manera permet l’atenció dels malalts tant en situacions controlades com les
emergents.
1 Habitació o box
Per raons de privacitat, condicions ambientals i tractament i control d’infeccions, no es recomana la
solució de sales obertes.
Les habitacions més allunyades del control d’infermeria també es poden controlar mitjançant
càmeres de videovigilància.
Dins de cada box hi ha d’haver un sistema d’alarma d’emergència (parada cardiorespiratòria)

connectat amb el control d’infermeria, sala de descans del personal i sala polivalent del personal
de la unitat.
2 Llit, portes i terres

El llit ha de disposar de balança incorporada i matalàs especial per evitar les úlceres per pressió
així com múltiples funcions de posicionament (transformar-se en butaca).
Les portes, els terres i sostres seran estancs per assegurar les condicions de funcionament de
l’aire.
3 Instal·lació elèctrica, lavabos

L’UCI ha de disposar d’una instal·lació elèctrica segura en quant el subministrament i els riscos.
Els equips de sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI) i panells d’aïllament han de tenir un
espai específic en l’interior de la unitat.
El lavabo adaptat per pacients amb mobilitat s’ubica fora de l’habitació, en un espai pròxim a la
zona comú de la sala d’UCI. Aquest ha de disposar de lavabo, inodor i dutxa.
Es considera necessari disposar d’almenys de dos boxs d’aïllament (amb pressió positiva i
negativa). Aquestes habitacions han de disposar d’una antesala estanca que serveix per a la
preparació del personal (rentat de mans i proteccions).
4 Control d’infermeria i zona de treball

És el punt central de la unitat. Ha de tenir capacitat pel treball d’infermeria i el personal clínic de
la unitat. Des d’aquest espai central es disposarà d’un accés directe als equips d’assistència vital
que ocuparan un espai fix i ben delimitat (central de monitors). També és on es troba ubicat el tub
pneumàtic.
5 Espai del carro d’aturades i intubació difícil

Els equips mòbils d’emergència i assistència vital han de localitzar-se en espais reservats,
accessibles per part del personal d’infermeria, associats al control d’infermeria. La ubicació
d’aquests equips han d’estar a un lloc visible i no ha de presentar obstacles per poder ser traslladat
al box.
Dins del box hi ha un espai per emmagatzemar material d’infermeria associat a un

lloc de rentatge de mans del personal.
SABIES QUE...
Zona d’estar d’infermeria
Disposa d’equipament confortable per la relaxació i també zona per menjar, microones i nevera. A prop,
s’ha de localitzar el lavabo del personal d’infermeria equipat amb vàter, lavabo i dutxa.
Zona neta
Normalment situada a la zona del control d’infermeria i treball del personal de la unitat. S’hi troba una zona
per preparar material net, un lavabo, frigorífic per ús clínic, armaris dispensadors de medicació i material
fungible. Si aquest espai es dissenya tancat, hauria de tenir una paret de vidre que permeti la visió contínua
de la sala de l’UCI durant els treballs de preparació de medicació.
Zona bruta
A prop del control d’infermeria o en moltes ocasions situada a la part del darrere del box. Ha de disposar
d’espai suficient per ubicar contenidors diferenciats que possibilitin una classificació avançada dels residus
clínics, infecciosos i urbans. Hi ha d’haver desinfectant d’orinal pla, palanganes, ampolles de diüresi, lavabo
clínic i abocador. En algunes ocasions en aquesta zona hi ha el material del personal de neteja.
Magatzem d’equips / taller
Zona amb un ampli accés d’equipament, equips portàtils de radiologia, ECG, hemodiàlisi, respiradors,
accessoris dels equips d’electromedicina. Ha de disposar de punts d’electricitat per permetre la càrrega
de bateries i és útil que presenti tomes d’oxigen i aire comprimit per la revisió i reparació i calibració de
respiradors.
Magatzem de material fungible
Zona on s’emmagatzema el material net i estèril per l’ús quotidià que es considera recomanable realitzar
mitjançant sistemes de safates que permetin la classificació i control del material.
Magatzem de llenceria
Habitualment es fa sobre els carros que es reposen periòdicament. Pot existir una zona d’emmagatzemat
temporal de roba bruta i material o equips que requereixin esterilització o neteja en altres unitats centrals.
Laboratori
Generalment situat al costat del control d’infermeria amb un equip de determinació de gasos en sang o
altres anàlisis bioquímics.
Box de tècniques
Pot estar dins o fora de l’UCI. Les característiques d’aquest box dependrà dels procediments que s’hi
realitzin. Normalment, s’utilitza per a la implementació de MCP extern i està protegit contra les radiacions
ionitzants.
Zona de personal
Dins de la unitat, però en una localització més interna se situen els diferents llocs destinats a la feina de
coordinació multidisciplinària del personal clínic: despatxos de supervisió d’infermeria, del responsable de
l’UCI i d’administració. Sala de treball o polivalent, de reunions o de sessions. Els dormitoris dels metges de
guàrdia amb taquilles, lavabo i dutxa incorporats. En aquesta zona també hi haurà intercomunicació amb
l’alarma d’emergència i en zones com a la sala de treball, visió directa dels monitors.
L’ambient de l’UCI ha de cuidar-se per minimitzar la tensió tant dels pacients com del personal.
Per arribar a aquest objectiu és necessari:
1 Disposar d’il·luminació natural i vistes a l’exterior.
2 Cada box ha de tenir finestra per permetre la recuperació de l’orientació i el cicle circadiari.
3 El sistema d’il·luminació ha de proporcionar un nivell adequat per la realització del treball del
personal, compatible amb una il·luminació suau que permeti un cert confort al pacient.
4 També és necessari un punt directe de llum per realitzar tècniques concretes.
La temperatura d’una UCI ha d’estar entre 21 i 24 °C. La humitat relativa de l’aire s’ha
de situar entre el 45 i el 55%.
SABIES QUE...
Un aspecte essencial és el control ambiental que en relació amb el nivell de soroll, s’ha de limitar a 45 dB
durant el dia, 40 dB durant la tarda i 20 dB durant la nit.
Característiques dels pacients

A les UCI polivalents podem trobar molts tipus de pacients amb múltiples patologies, motius d’ingrés i
diferents nivells de gravetat.
Són molts els aparells o maquinària que s’utilitzen a les UCI per donar suport al malalt i així ajudar a la seva
recuperació.
Tots els malalts estan connectats a un monitor on queden registrades les constants vitals bàsiques:
· Freqüència cardíaca (FC)
· Tensió arterial (TA) que pot ser contínua, també anomenada invasiva (mitjançant una cànula o catèter
arterial) o no invasiva (mitjançant el maneguet).
· Freqüència respiratòria i pulsioxímetre.

Per administrar el suport respiratori, depenent de la gravetat, els pacients poden utilitzar dispositius
diferents:
1 - Ulleretes nasals.
2 - Màscara de sistema Venturi (Ventimask) o amb reservori.
3 - Oxigen d’alt flux (OAF).
4 - Ventilació mecànica no invasiva (VMNI).
5 - Respirador artificial amb ventilació mecànica invasiva (VMI).
Aquests darrers resten intubats o amb traqueotomia.
En els casos més greus poden ser portadors d’Oxigenació per membrana
extracorpòria (ECMO).
SABIES QUE...
Disfuncions del cor
Malalts amb diferents disfuncions del cor poden portar ampolla de contrapulsació o n’hi ha que
requereixen un marcapassos extern temporal fins que es col·loca el marcapassos definitiu.
Neurocrítics
Els pacients neurocrítics poden ser portadors de sensor de pressió intracranial (PIC) o drenatge ventricular
extern (DVE) i en algunes patologies drenatge lumbar.
Vasculars
Els accessos vasculars per tal d’administrar medicació amb perfusió contínua o de manera puntual, solen
ser vies centrals, col·locades a la vena jugular o subclàvia o d’accés perifèric com el PICC. També poden ser
portadors de catèter femoral tant venós com arterial per mesurar la tensió arterial contínuament.
Sonda vesicall
La majoria de pacients són portadors de sonda vesical amb receptacle de recollida d’orina. Per tal de suplir
la funció renal s’utilitza la màquina d’hemodiafiltració o de diàlisi.
i
Molts dels pacients poden ser portadors de sondes nasogàstriques/
orogàstriques (que poden estar o no en declivi), drenatges toràcics, drenatge
pericardíac, diferents tipus de drenatges abdominals segons la cirurgia, dispositiu
de buit per curar ferides, sonda rectal, etc.
Seguretat dels pacients

Per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la seguretat del pacient és un dels pilars més importants de
l’atenció sanitària actualment.
És imprescindible implementar accions per reduir el risc d’efectes adversos evitables que deriven de
l’atenció a la salut. Per aconseguir aquesta meta, les institucions de la salut han de treballar en l’atenció
segura del pacient per tal de minimitzar l’aparició d’efectes adversos dins de l’àrea institucional.
Els trasllats de pacients crítics comporta en moltes ocasions un risc per l’estabilitat del pacient i una
responsabilitat pels professionals que l’acompanyen. La cura d’aquest pacient implica una atenció al malalt
i la necessitat de coordinació entre l’UCI i la unitat de destinació.
Cal una homogeneïtzació dels criteris de trasllat i de les intervencions prèvies

necessàries per als pacients crítics.
ATENCIÓ!
Les guies i recomanacions sobre el transport de pacients crítics tenen en comú una sèrie de
principis bàsics per realitzar un correcte procés basat en l’estandardització del procés d’actuació i la
comprovació del procediment.
Principis bàsics per garantir la seguretat del pacient:
Risc vs benefici
IMPORTANT
Valoració del pacient i del risc / benefici de realitzar la prova.

És imprescindible una valoració correcta del pacient i valorar si realment és
necessari dur a terme la prova en cas que estigui inestable, per prevenció que
pugui empitjorar la seva situació.
És preferible posposar la prova per evitar l’aparició d’efectes adversos.
Recursos humans
Actuació i decisió del recurs humà que acompanya el pacient.

Si el pacient es troba en una situació crítica, és evident que l’haurà
d’acompanyar tot l’equip (metge, infermera i portalliteres).
En aquells casos que el pacient no està tan greu, s’ha de valorar cada cas i
considerar realment quins professionals l’hauran d’acompanyar.
Això dependrà del protocol específic de cada hospital.
Llista de comprovació
Realització d’una llista comprovació (check-list).

Llista de comprovació pretrasllat sobre l’equipament i les característiques
del pacient. És necessària i molt útil per realitzar la preparació del trasllat de
manera sistemàtica i segura per tal de no oblidar res del procediment.
Comunicació
Comunicació pretrasllat
Si no es tracta d’un trasllat emergent, hi ha d’haver una comunicació correcta
amb el servei de destinació per a comprovar:
· dades del pacient (nom, cognom, núm. d’història).
· tipus de prova i hora, tipus de transport (llitera de trasllats, llit del

pacient...). necessitat de respirador.
· monitor de trasllats.
· tipus d’aïllament.
Amb una bona comunicació podrem planificar la preparació del trasllat amb temps i
evitar temps d’espera innecessari.
RECORDA
Funcions del portalliteres a l’UCI

La principal funció del portalliteres a les UCI és la d’executar els trasllats, sigui per realitzar proves
complementàries o a planta.
Depenent de cada institució hospitalària, i del protocol establert, el portalliteres també té la funció d’ajudar
a fer les mobilitzacions dels malalts en els canvis posturals (sedestació) o d’ajudar a l’equip d’infermeria a
l’hora de dur a terme la higiene del malalt.
Una altra de les activitats que pot dur a terme el portalliteres és el trasllat de mostres a laboratori o a
anatomia patològica que per seguretat i importància no es poden enviar pel tub pneumàtic.
Durant els trasllats i manipulacions a l’UCI cal tenir molta cura amb els cops i sorolls.
RECORDA
Les UCI són unitats on ja hi ha un important nombre d’alarmes i sons constants que interfereixen en la
salut del pacient. És per això que cal ser el més silenciós possible i evitar sorolls innecessaris.
Cal vigilar els comentaris que es fan davant dels usuaris ingressats encara que no
estiguin conscients o estiguin desorientats.
IMPORTANT
i Sempre s’ha de mantenir el respecte i no anomenar mai el pacient per la patologia

que pateix.
Trasllats a la UCI
La principal funció del portalliteres a les UCI és la d’executar els trasllats
El transport intrahospitalari (TIH) consisteix en el moviment de pacients en situació

crítica dins mateix de l’hospital amb l’objectiu de realitzar proves complementàries o
diagnòstiques o trasllats a l’àrea quirúrgica.
DEFINICIÓ
Tot i això, el desenvolupament tecnològic dels últims anys, ha permès una gran autonomia de treball dins
les unitats de cures intensives, però molts dels mètodes diagnòstics existents no es poden desplaçar fins al
llit del malalt. Això fa que sovint sigui necessari el trasllat de pacients en estat crític.
Dins mateix del box es poden fer radiografies, ecografies o algun tipus d’intervenció
quirúrgica com les traqueotomies percutànies.
SABIES QUE...
Els hospitals han de tenir en compte una previsió arquitectònica de manera que les àrees de malalt crític,
urgències, bloc quirúrgic i àrees de diagnòstic per la imatge estiguin relativament a prop
Les vies de comunicació intrahospitalària poden ser:
· De disseny vertical: desnivells (plantes) i medis de desplaçament (ascensors).
· De disseny horitzontal: traçat i distància.
Trobem quatre tipus de trajectes possibles per la mobilització intrahospitalària del malalt crític:
Trasllats senzills Trasllat des de l’àrea d’urgències, bloc quirúrgic, planta convencional
d’hospitalització, consulta externa o àrea de diagnòstic per la imatge a l’UCI.
Aquests són trasllats d’un sol trajecte.
Trasllats amb Trasllat des d’UCI al bloc quirúrgic amb retorn: són transferències en doble
retorn sentit i obeeixen la necessitat del pacient a rebre tractament quirúrgic.
Habitualment la responsabilitat sol ser compartida entre equips professionals

d’ambdós departaments implicats.
Trasllats de doble Trasllat de l’UCI a una àrea d’assistència no crítica, és a dir, respon a la
trajecte necessitat diagnòstica com és l’àrea de radiologia o diagnòstic per la imatge.
Són trasllats de doble trajecte (anada i tornada). La responsabilitat recau en el
personal propi de l’UCI.
Trasllats a planta Trasllat des de l’UCI a planta d’hospitalització convencional. Són moviments en
un sol sentit i estan associats a la millora de l’estat del pacient i, per tant, solen
requerir menor nivell d’assistència.
El trasllat intrahospitalari es realitza en un ambient canviant i que pot ser estressant

fins i tot pel personal experimentat. Això implica que de vegades s’hagin de fer cures
al pacient en llocs inusuals com ascensors, passadissos i altres àrees no dissenyades
RECORDA
pel monitoratge ni per poder dur a terme intervencions crítiques.
És molt important que el personal que col·labori en el trasllat estigui entrenat i tingui un bon coneixement
del malalt crític.
Preparació i trasllat del pacient crític
i
Durant l’ingrés a les unitats de cures intensives, el pacient passa per diferents
estats de gravetat. Per tant, no sempre serà necessari portar els mateixos recursos
materials.
Material necessari
1 Mètode de traspàs
Taula de transferència, “roller”, llençol lliscant, llitera, llit o cadira de rodes/butaca.
2 Monitor de trasllats
Pot ser de mides diferents, marca, amb cables o sense, amb o sense funció de desfibril·lador
3 Maletí de trasllats
Amb tota la medicació i material necessari en cas d’urgència.
4 Respirador de trasllats
De diferent marca, amb més o menys funcions
5 Ampolla d’oxigen
Sempre es connectarà el respirador o el dispositiu d’administració d’oxigen que dugui el pacient a
la presa de paret de la unitat receptora per tal d’evitar la despesa d’oxigen de l’ampolla.
IMPORTANT
Cal preveure suficient oxigen per a tot el trasllat.
6 Bossa ressuscitadora
O Ambú® amb allargador i mascareta.
7 Llitera de trasllats
Específica en cada cas del servei de destinació del trasllat.
Hi ha la llitera pròpia de la unitat, la llitera de quiròfan i la llitera per anar a la ressonància

magnètica.
Si es tracta d’un trasllat de la UCI a una altra unitat o planta
1 - Comprovar les dades del pacient i confirmar amb l’equip d’infermeria quina és l’habitació de
destinació.
2 - Presentar-se al pacient i informar que s’efectuarà el trasllat, dur a terme la identificació activa o
inequívoca amb el mateix pacient. Segons el protocol de cada hospital pot ser que s’utilitzi el llit de la
unitat de destinació o la llitera de trasllat. Si el pacient es troba en sedestació, es pot fer el trasllat amb
cadira de rodes o amb la mateixa butaca. Prèviament, s’ha d’haver indicat si el malalt precisa oxigen
(comprovar l’estat de l’ampolla) i si és portador d’alguna medicació en perfusió.
3 - Col·locar la llitera o llit de planta frenat paral·lelament al llit de l’UCI.
4 - Fer la transferència del malalt a la llitera amb ajuda de la taula de transferència, “roller” o llençol
lliscant i assegurar prou personal depenent de la mobilitat que presenti.
5 - Comprovar el confort del pacient. Col·locar els dispositius que necessiti com sèrums, etc. de manera
que no li molesti.
6 - Tapar el pacient.
7 - Agafar els objectes personals.
8 - Un cop a l’habitació, amb l’equip de la planta, es durà a terme la transferència al llit en el cas que
s’hagi traslladat en llitera. En el cas que hagi anat amb la butaca, tornar-la a la unitat de crítics.
Si es tracta d’un trasllat de la UCI a unitat quirúrgica
1 - Posar-se en contacte amb l’equip infermer per comprovar el material necessari i quedar d’acord en
l’hora d’efectuar el trasllat.
2 - Presentar-se al pacient, informar que s’efectuarà el trasllat i realitzar la identificació activa o

inequívoca amb el mateix pacient si es troba conscient i orientat.
3 - Fer la transferència a la llitera mitjançant el suport adient i amb l’ajuda de personal suficient.
4 - Comprovar el confort del pacient. Col·locar els dispositius que necessiti com monitor, respirador de
trasllats, sèrums, bombes de perfusió contínua, etc. de manera que no li molesti.
5 - Tapar el malalt.
6 - Pujar les baranes.
7 - Agafar la documentació del pacient en el cas que no existeixi sistema digital.
8 - En el cas que el malalt estigui sedat i connectat a ventilació mecànica, no se sortirà del box fins que
no estigui ben adaptat al respirador i no presenti signes de desconfort.
9 - Quan la intervenció finalitzi i el pacient torni a la unitat de crítics, ajudar a col·locar el pacient al
llit. Agafar el monitor i el respirador propi de la unitat quirúrgica i fer la neteja dels aparells, a qui li
correspongui per protocol.
Aquest tipus de trasllat el realitzarà el portalliteres de la unitat quirúrgica que normalment

porta el monitor i respirador de trasllats propi de la seva unitat.
Si es tracta d’un trasllat de la UCI a unitats de diagnòstic per la imatge
1 - Posar-se en contacte amb l’equip infermer per comprovar el material necessari i quedar d’acord en
l’hora d’efectuar el trasllat. Si la prova que s’ha de fer és una ressonància magnètica, s’ha d’utilitzar la
llitera amagnètica perquè no poden entrar a la sala objectes metàl·lics.
2 - Presentar-se al pacient, informar que s’efectuarà el trasllat i realitzar la identificació activa o

inequívoca amb el mateix pacient si es troba conscient i orientat.
3 - Fer la transferència a la llitera mitjançant el suport adient i amb l’ajuda de personal suficient.
4 - Comprovar el confort del pacient. Col·locar els dispositius que necessiti com monitor, respirador de
trasllats, sèrums, bombes de perfusió contínua, etc. de manera que no li molesti.
5 - Tapar el malalt.
6 - Pujar les baranes.
7 - Agafar la documentació del pacient en el cas que no existeixi sistema digital.
8 - En el cas que el malalt estigui sedat i connectat a ventilació mecànica, no se sortirà del box fins que
no estigui ben adaptat al respirador i no presenti signes de desconfort.
9 - Una vegada s’arribi a la unitat de destinació s’haurà de connectar l’oxigen a la presa de paret de la
unitat.
10 - Quan es torni a la unitat de crítics, s’ha d’ajudar a fer la transferència amb l’equip necessari i ajudar
a col·locar el malalt al llit.
En algunes ocasions pot ser necessària la col·laboració de més d’un portalliteres. Per
exemple, en casos de pacients molt obesos, pacients politraumàtics amb múltiples
fractures que portin tracció òssia o s’hagin de moure en bloc per compromís
ATENCIÓ!
medul·lar.
Normes per pacients aïllats
· En el cas de pacients amb aïllament de contacte, només fer servir bata i guants en el moment de fer
la transferència.
· Tapar amb un llençol net al pacient.
· Durant el trasllat no és necessari l’ús de bata.
· Quan s’arribi a la unitat de destinació s’ha de proporcionar una bata i guants nets.
· Usar els ascensors específics reservats per al personal sanitari.
· Evitar, si és possible, passar per davant dels familiars dels altres pacients.
Mobilització dels malalts

En moltes unitats de cures intensives existeix la figura del portalliteres com un membre fix de l’equip
multidisciplinari, és a dir, no només es localitza quan s’ha de realitzar un trasllat
Normalment, els portalliteres estan ubicats unes hores, a les àrees de cures intensives per ajudar a
realitzar les higienes dels pacients, els canvis posturals, l’acomodació i les sedestacions.
La mobilització adequada d’aquest tipus de pacients és un dels principals estàndards de qualitat, a més
d’un dels majors reptes que es troba el personal d’infermeria.
La gran quantitat de dispositius que poden arribar a tenir els usuaris ingressats, fa
difícil de vegades la mobilització correcta, de tal manera que una gestió adequada
dels canvis posturals juntament amb una mobilització correcta, milloraran l’estada
SABIES QUE...
d’aquests pacients.
Per les característiques dels usuaris d’una UCI, els portalliteres han d’estar molt ben
preparats per dur a terme els canvis posturals i mobilitzacions, ja que la majoria de
pacients no conserven la mobilitat completa, bé sigui per l’estat de sedació o per la
IMPORTANT
seva complexitat patològica.
Mobilització del pacient crític
Bona comunicació
Hi ha d’haver una bona comunicació entre els membres de l’equip per tal d’evitar errors i efectes adversos.
Conèixer estat de salut del pacient
Previ a mobilitzar al pacient, és important conèixer el seu estat de salut i el grau de col·laboració que ens
pot oferir. Segons com estigui es decidirà quants professionals han de participar per la realització d’aquest i
mantenir una seguretat per tothom.
Idealment, hauria d’intervenir la infermera, TCAI i portalliteres. En els casos més greus o mobilització en
bloc és convenient la participació del metge.
Seguir indicacions de qui lidera
Seguir les indicacions de qui lidera el procediment. Normalment, és la infermera responsable del malalt.
En el cas que el pacient sigui portador de tub endotraqueal o traqueotomia, aquesta s’haurà de col·locar al
cap del pacient i subjectar-li el tub o traqueotomia.
Tenir cura en la manipulació
Ser molt curosos a l’hora de manipular als pacients, ja que la majoria porta molts dispositius com vies,
sèrums, catèters, sondes, tub endotraqueal o traqueotomia, etc.
Sincronització i higiene postural
· Sincronitzar els moviments entre els companys o amb el pacient si aquest pot col·laborar.
· Seguir les normes d’higiene postural o biomecànica durant la mobilització del pacient.
Sempre que no hi hagi inconvenient per una altra afectació, es recomana efectuar
canvis posturals un mínim cada 4 hores en pacients sedoanalgesiats.
RECOMANACIÓ
Hi ha pacients més fràgils que necessitaran canvis cada menys temps. En aquestes ocasions s’ha
d’eliminar o minimitzar el temps del canvi postural sobre una zona perquè aquesta presenta més risc
d’ulceració o perquè resulta menys confortable que una altra postura pel pacient.
Les postures més habituals en la pràctica clínica pels malalts ingressats a les
unitats de crítics són:
ATENCIÓ!
· decúbit supí (fowler o semifowler).
· decúbit lateral dret (DLD).
· decúbit lateral esquerra (DLE).
· decúbit pron i sedestació (amb grua, turner o amb ajuda de personal segons
la mobilitat de l’usuari.
Pacients amb ventilació mecànica
En aquells pacients connectats a ventilació

mecànica, el capçal haurà d’estar mínim a 30° si
no hi ha contraindicació per alguna altra patologia,
ja que és una recomanació per la prevenció de la
pneumònia associada a la ventilació mecànica.
· L’angle del capçal no ha de ser major de 30°

per evitar cisallament al sacre en decúbit
supí.
· Puntualment, si el pacient menja, sí que

podrem pujar el capçal perquè quedi ben
incorporat.
· De vegades, s’han de realitzar canvis

posturals com a tractament.
Servei d’urgències (SUH)

Definició del servei d’urgències
Els serveis d’urgència hospitalaris (SUH) són considerats i percebuts com uns dispositius bàsics en tot
sistema de salut.
Urgència: aparició fortuïta, imprevista o inesperada, en qualsevol lloc o activitat, d’un

problema de salut de causa diversa i gravetat variable, que genera la consciència de la
necessitat imminent d’atenció per part del subjecte que la pateix o de la seva família.
DEFINICIÓ
Organització Mundial de la Salut (OMS)
Els serveis d’urgències es defineixen com una organització de professionals sanitaris que ofereix assistència
multidisciplinària.
Aquests serveis estan ubicats en una àrea específica de l’hospital, que compleix amb uns requisits
funcionals, estructurals i organitzatius que asseguren condicions de seguretat, qualitat i eficiència per
atendre urgències i emergències.
Els SUH tenen capacitat d’atendre processos patològics greus o que ho poden ser en un breu període de
temps amb un possible resultat de mort o que requereixen un diagnòstic i tractament immediats per evitar
el sofriment.
Funcionament i estructura física

La diversitat i complexitat de situacions viscudes als SUH exigeixen una capacitació, formació i experiència
professional específiques.
Els professionals d’urgències sovint han de treballar en un entorn de saturació, en què cal prendre
decisions complexes de forma ràpida, i supervisar de manera contínua l’activitat dels residents que hi
treballen.
L’impacte sobre les persones que han de ser ateses al SUH també és molt important.
Les visites al SUH, especialment per a les persones que pateixen una malaltia crònica, comporten contactes
amb múltiples professionals sanitaris, l’exposició a proves diagnòstiques i tractaments de risc i canvis de
medicació o introducció de nous tractaments.
L’afluència discontínua i no programada de malalts implica la coincidència en el

temps de diferents pacients que consulten simultàniament
ATENCIÓ!
D’aquesta manera, és indispensable la necessitat de prioritzar i establir un ordre i el mètode que s’utilitza
és el triatge.
El triatge és un mètode de treball estructurat que permet una avaluació ràpida de la

gravetat del pacient, d’una manera reglada, vàlida i reproduïble, amb el propòsit de
prioritzar l’ordre d’atenció mèdica i determinar el lloc i els medis que precisi.
DEFINICIÓ
Aquest mètode el duen a terme normalment, personal d’infermeria amb experiència, fent ús d’una escala
estandarditzada: el model andorrà de triatge (MAT), modificat i adaptat per la Societat Espanyola de
Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES).
Aquest sistema permet distingir cinc nivells de prioritat, que estableixen un temps de visita inicial i de
revaloració i un índex aproximat d’ingrés.
Els nivells de priorització segons la gravetat que presenten els pacients són:
· Nivell I
Ressuscitació immediata.
· Nivell II
Emergència o molt urgent.
· Nivell III
Urgència amb potencial risc vital.
· Nivell IV
Urgència menor, potencialment complexa, sense risc vital.
· Nivell V
No urgent.
Estructura física i característiques

Cada hospital s’organitza l’espai d’una manera concreta, però habitualment es troben diferents àrees dins
d’urgències:
· Consultes i zones específiques per consulta.
· Sales d’exploració.
· Tractament i observació
Depenent del nivell de gravetat estaran en espais individuals o en una sala oberta amb espais individuals
oberts (tots ells amb control d’infermeria) o en un espai equipat amb monitors.
Hi pot haver:
· Zona de traumatologia
· Zona de psiquiatria,
· Zona per pacients amb problemes de caràcter quirúrgic
· La sala de radiologia
· Box de politraumàtic
· Box d’aturada cardiorespiratòria
Hi ha una part de magatzems amb tot el material fungible, una zona de buida,
serveis, zona de relaxació pel personal dels despatxos i habitacions pels metges de
guàrdia.
SABIES QUE...
Avani Sadana
A part de les preses d’oxigen i d’aire comprimit que hi ha als boxs, també n’hi pot haver en zones com
els passadissos, ja que en moments de saturació del servei d’urgències, és habitual trobar pacients en
aquestes zones sigui amb llitera o butaca.
Dins dels serveis d’urgències hospitalàries podem considerar, depenent de cada

hospital, àrees diferenciades com la zona de pediatria i de ginecologia/obstetrícia,
consultes i zona de tractament i observació propi. Normalment, l’espai que tenen en
ATENCIÓ!
comú és la zona d’accés i d’admissions.
Avani Sadana
Hi ha una zona d’entrada específica per les urgències que arriben en ambulància o amb vehicle particular.
Queda ubicada prop de la zona de triatge.
Característiques i seguretat dels pacients

Al servei d’urgències podem trobar usuaris amb molta diversitat patològica i de totes les edats.
Aquest servei ha de disposar d’un sistema que permeti la identificació inequívoca dels pacients. S’ha de
verificar la identitat del malalt abans de realitzar qualsevol intervenció sobre aquest.
Al SUH és habitual atendre una quantitat gran de pacients i en un ambient

estressant, per tant, de vegades es poden produir errors.
SABIES QUE...
Per garantir la seguretat dels pacients cal:
1 Dur a terme una bona prevenció de caigudes i de danys.
2 Tenir en compte que els llits o lliteres tinguin les baranes sempre pujades i que tinguin els frens
activats.
3 Disposar d’un sistema de seguretat anticaiguda per la gent gran que està sola, en una butaca o en
cadira de rodes, fins i tot es pot utilitzar un sistema per identificar als pacients amb risc de caiguda.
A l’hora de mobilitzar als pacients, ja sigui per fer la higiene, fer un traspàs de la
cadira o butaca al llit o viceversa, assegurar sempre personal suficient i valorar la
capacitat de moviment que presenta el pacient.
IMPORTANT
És necessari assegurar la màxima homogeneïtat de les pautes d’actuació mitjançant protocols per cada
situació.
Funcions del portalliteres al SUH

Actualment les funcions del portalliteres a l’àrea d’urgències estan delimitades a l’atenció sanitària.
Tradicionalment, una de les funcions dels portalliteres d’urgències era ser a la porta
per controlar l’accés a les persones i donar informació no sanitària als usuaris i
SABIES QUE... familiars.
Algunes de les funcions que exerceix el portalliteres a l’àrea d’urgències són:
1 Recepció dels usuaris a l’entrada quan no poden accedir pel seu propi peu.
2 Ajudar els usuaris en les mobilitzacions i al personal d’infermeria a l’hora de realitzar

acomodacions, higienes o canvi postural per realitzar alguna prova específica (per exemple una
punció lumbar).
3 Dur a terme els trasllats dins de la mateixa àrea d’urgències o a altres àrees hospitalàries com
radiologia, radiologia intervencionista, àrea de crítics o planta hospitalària.
4 Trasllat i control de documents i material que s’han de traslladar del servei d’urgències a altres
serveis de l’hospital, habitualment a radiologia o ingressos a unitats especials.
Els trasllats a l’àrea d’urgències

En el moment del trasllat el portalliteres ha de conèixer no només el procediment a dur a terme sinó
també què necessita per fer-lo.
Què s’ha de tenir en compte?
1 En els trasllats de pacient crític cap a la unitat de crítics, també ha de tenir un mínim coneixement
d’aquest pacient i dels recursos materials que es necessiten: monitor de trasllats, respirador de
trasllats, baló de ressuscitació (Ambú®)
2 Els portalliteres han de tenir coneixements de mobilitzacions específiques com en el cas dels
politraumàtics que precisen mobilització en bloc.
3 Aplicar sempre el protocol de seguretat dels pacients fent una identificació activa i inequívoca del
malalt. Assegurant quin és el procediment que s’ha de realitzar.
4 Ser respectuosos i empàtics amb els malalts i familiars. A vegades el mateix estrès de la unitat
i el que presenta el pacient o familiar o moments de molta tensió pot provocar situacions
desagradables.
5 Preservar la intimitat dels usuaris en tot moment. En moltes ocasions els usuaris només tenen una
mampara o cortina que els dona una mínima intimitat.
6 Tenir en compte la comunicació i la confidencialitat. No fer comentaris inapropiats amb els

companys o al mateix usuari.
7 Recordar sempre de presentar-se i comunicar quin procediment es durà a terme.
S’han de mantenir les mesures d’asèpsia en tot moment. Són moltes les vegades
que es té contacte amb múltiples usuaris.
RECORDA
Àrea de radiologia intervencionista

Definició del servei de radiologia intervencionista
En aquesta unitat es pot diagnosticar o aplicar tractament a certes patologies.
La radiologia intervencionista és la subespecialitat de la radiologia dedicada al

tractament de múltiples patologies mitjançant procediments mínimament invasius i
guiats per tècniques d’imatge.
DEFINICIÓ
Són tractaments menys agressius i amb menor morbimortalitat que la cirurgia convencional, i permeten
una ràpida recuperació dels pacients amb una menor estada hospitalària. Inclou tractaments sobre
patologia vascular, no vascular i tractaments oncològics.
Organització i característiques
Les àrees de radiologia intervencionista poden tenir més o menys sales d’intervenció segons el tipus
d’hospital en què estiguin.
Fora d’aquesta àrea hi ha una d’una zona amb sala d’espera. A dins hi pot haver una zona amb espais i llits
on s’ubiquen els usuaris, ja que, segons el tractament, se’ls pot haver de fer alguna tècnica preintervenció, i
en acabar pot ser que hagin de passar unes hores en observació.
Les sales per dur a terme les intervencions, es poden estar a tocar, amb una zona entremig on hi
ha pantalles i on es pot veure en directe la imatge de dins de la sala d’intervenció. També disposen
d’ordinadors per fer informes i una part de magatzems del material fungible que es necessita. En aquesta
zona central és on hi ha personal d’infermeria i personal mèdic circulant per tal de subministrar algun
material en cas que es necessiti.
Dins de la sala d’intervenció hi ha la llitera amb la tecnologia necessària d’escopia d’RX per poder dur a
terme la seva funció. També és habitual que s’utilitzi l’ecografia per fer procediments concrets.
El personal implicat en dur a terme la intervenció ha d’estar estèril. A dins de l’àrea hi haurà una persona
que no estigui estèril per obrir material en cas que es necessiti. Tant dins de les sales d’intervenció com
a la zona d’espais, trobarem carros d’aturada amb monitor desfibril·lador i medicació necessària en cas
d’urgència vital.
Tot el personal que estigui dins de la sala d’intervenció haurà de portar un davantal
plomat i protecció de tiroides.
IMPORTANT
Característiques i seguretat dels pacients

Els pacients són molt diversos, de més o menys gravetat, i sovint realitzen alguna intervenció o tractament
en aquestes unitats.
A continuació veureu algunes de les intervencions que es duen a terme més sovint en aquesta àrea:
1 Biòpsies percutànies.
2 Drenatge de col·leccions: abscessos, toracocentesis, paracentesis, etc.
3 Col·locació d’accessos venosos: vies centrals, reservoris subcutanis, etc.
4 Vascular: arteriografia, aortografia, revascularització percutània, angioplàstia, fibrinòlisis,

endopròtesis arterials i venoses, embolització, col·locació de filtre de vena cava, angioplàstia de
fístula de diàlisi, flebografia, etc.
5 Aparell digestiu: col·locació de sonda nasogàstrica (SNG), dilatació esofàgica, endopròtesi

esofàgica, gastrostomia percutània, endopròtesi antral o duodenal, diagnòstic de sagnat digestiu o
d’isquèmia intestinal, etc.
6 Fetge i via biliar: colangiografia, drenatge biliar, endopròtesi biliar, dilatació d’estenosis benigna,
colecistectomia percutània, embolització de sagnat posttraumàtic, etc.
7 Pàncrees: drenatges de pseudoquist, bloqueig ganglionar, etc.
8 Melsa: embolització esplènica parcial, embolització de sagnats posttraumàtics.
9 Urologia: nefrostomia percutània, catèter de doble J, esclerosis de quist renal, drenatge de

col·leccions, tractament de fístules uretrals, cistostomia percutània, embolització renal, etc.
10 Tòrax: arteriografia bronquial, tractament d’hemoptisis, arteriografia pulmonar, trombòlisi

pulmonar, biòpsia pleural,
11 Ginecologia: embolització de miomes uterins.
Us proporcionem quatre punts clau a tenir en compte en referència a la seguretat dels pacients de l’àrea.
S’han de pujar les baranes, si el trasllat és amb llitera. Si el trasllat es fa amb cadira
de rodes, cal posar els reposapeus.
ATENCIÓ!
Cal utilitzar, si és necessari, la subjecció adient per a cada cas.
RECORDA
Funcions del portalliteres

En aquesta àrea els portalliteres acostumen a estar integrats en un equip multidisciplinari amb una tasca
ben definida segons el procés de la unitat
Les funcions principals que du a terme un portalliteres en l’àrea de radiologia intervencionista són:
1 Traslladar els usuaris des de la unitat on estan ingressats a l’àrea de radiologia intervencionista i
viceversa.
2 Dur a terme les transferències de llit o llitera a la llitera on es fa el procediment. En el cas que el
pacient no estigui greu i no tingui dificultat de mobilitat, serà traslladat amb cadira de rodes. El
portalliteres ajudarà l’usuari a pujar a la llitera.
3 Ajudar a col·locar el pacient en la postura que li indiqui l’equip d’infermeria.

Unitat de grans cremats

Les unitats de cremats són centres de referència especialitzada que reuneixen tots els professionals
sanitaris necessaris per a tractar d’una manera integral aquest tipus de traumatismes.
Aquest tipus d’unitats s’han demostrat eficaces en disminuir les taxes de morbimortalitat en la fase aguda
de la cremada i tenen un paper rellevant en la correcció de les seqüeles.
Un gran cremat és aquella persona que pateix cremades per flames, font elèctrica
o química en més d’un 20% de la seva superfície corporal, o bé pateix problemes
respiratoris per inhalació de fums en un incendi.
DEFINICIÓ
La cremada és considerada com un dels traumatismes més severs que pot patir una persona.
La destrucció de la pell suposa la pèrdua total de les seves funcions. A més, quan la cremada és extensa,
la resposta inflamatòria local s’estén a escala sistèmica i pot afectar el funcionament de la resta de
l’organisme i posar en risc la vida del pacient.
L’objectiu primari del tractament d’una cremada és, òbviament, aconseguir la seva curació al més
ràpidament possible i amb les mínimes seqüeles. Això depèn, bàsicament, de la profunditat i de l’extensió
de la lesió.
La pell és l’òrgan més gran de l’ésser humà. Constitueix una barrera mecànica
i immunològica que ens protegeix de l’exterior, participa en la regulació de
la temperatura corporal i en ella se sintetitza la vitamina D necessària per al
SABIES QUE...
metabolisme ossi.
La pell és el nostre embolcall i, per tant, allò que veuen de nosaltres les altres persones, i que condiciona
de manera molt important les relacions interpersonals.
Les Unitats de grans cremats solen tenir una unitat hospitalària diferenciant la part de pediatria de la part
d’adults, amb una UCI i quiròfan propis.
L’hospital de referència de grans cremats a Catalunya i un dels del territori espanyol

és l’Hospital Vall d’Hebron.
IMPORTANT
Les unitats de grans cremats són multidisciplinàries, on es treballa per l’acceptació

de la imatge corporal després de les lesions per cremades.
RECORDA

Aquestes són les funcions principals que ha de tenir en compte el portalliteres per desenvolupar
correctament la seva tasca en aquesta unitat.
Funcions
1 Acompanyar els usuaris i els seus acompanyants a l’inici del seu ingrés a la unitat. Intentar
tranquil·litzar-los i explicar (sense donar detalls mèdics) què és el que es farà a continuació.
2 No treure importància a les lesions. No culpabilitzar als pacients que ingressen a la unitat per
alguna imprudència. No fer judicis de valors.
3 Ajudar l’equip d’infermeria a realitzar les mobilitzacions, si l’usuari ho requereix, per realitzar cures o
higiene. Seguir sempre les indicacions d’infermeria.
4 Respectar contínuament les mesures higièniques i d’asèpsia per evitar complicacions i infeccions
nosocomials.
5 Fer el trasllat de l’usuari dins la mateixa unitat hospitalària o altres unitats. Cal ser curós en les
manipulacions i mobilitzacions, ja que aquests pacients presenten un grau molt alt de dolor tot i ser
tractats amb analgèsia.
Disminuir l’ansietat pot ajudar a fer que la persona gestioni millor el dolor.
IMPORTANT
Unitat de psiquiatria
Definició i característiques
En aquestes unitats es tracten als usuaris amb problemes de salut mental, o amb risc de patir-los, i
problemes d’addiccions.
L’atenció psiquiàtrica segueix un model d’atenció interdisciplinària i intersectorial, amb la participació de

serveis sanitaris i de recursos socials i educatius. Es prioritza la inserció a la comunitat i es tenen en compte
les necessitats dels pacients i de les seves famílies.
Els serveis de psiquiatria estan distribuïts en unitats d’hospitalització, centres de

dia i centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS), tots ells amb
SABIES QUE... continuïtat assistencial.
Ofereixen els serveis següents:
· Atenció especialitzada de salut mental.
· Suport a l’atenció primària de salut.
· Atenció hospitalària psiquiàtrica.
· Hospitalització parcial o hospital de dia.
· Rehabilitació comunitària.
També s’han desenvolupat diferents serveis de tipus ambulatori i d’atenció diürna, adaptats a les
característiques d’aquest tipus d’atenció, com són:
· Hospitals i centres de dia.
· Centres de salut mental, molt propers als centres de salut mental d’atenció primària pel que fa a les
seves característiques funcionals i estructurals.
Centre de salut mental amb internament
Recurs hospitalari de tipus monogràfic on, conjuntament amb els serveis de psiquiatria dels hospitals
generals i amb els centres sociosanitaris autoritzats també per a l’internament de salut mental, es presta
atenció als malalts mentals. A més dels recursos necessaris per a l’atenció dels pacients en fase aguda, els
hospitals psiquiàtrics disposen d’unitats diferenciades per a l’atenció de pacients subaguts i per a l’atenció
de pacients crònics o residencials.
Quant al disseny, en els centres d’internament s’ha seguit un model similar al dels centres sociosanitaris
d’internament, incorporant elements addicionals de seguretat pels pacients.
Hospital de dia de salut mental
Dispositiu assistencial on es fan intervencions terapèutiques de caràcter multidimensional que combinen

els tractaments psicofarmacològics, psicoterapèutics en el marc d’una intervenció relacional i institucional
en règim d’hospitalització exclusivament diürna, que té com a objectiu la reinserció familiar, social i laboral
de les persones amb trastorn mental, en la mesura de les possibilitats evolutives de cada situació.
Centre de salut mental d’adults, infantils i juvenils
Donen suport a l’atenció primària per als pacients de les dues franges d’edat.
Centre de dia de salut mental
Espai relacional i terapèutic, de caràcter comunitari, que permet que l’usuari continuï integrat en el seu
medi sociofamiliar. Està dirigit a la rehabilitació d’aquelles persones amb trastorn mental sever, amb un cert
grau d’autonomia i estabilitat, que no presenten situacions de descompensació aguda.
Cal conèixer i seguir els protocols d’actuació en el cas de pacients amb agitació tant
en els casos aguts com els crònics.
IMPORTANT

correctament la seva tasca en aquesta unitat.
1 Ajudar l’equip d’infermeria en realitzar les contencions tan físiques com les subjeccions mecàniques
seguint les seves indicacions.
2 En cas que els usuaris no estiguin / puguin col·laborar, ajudar a l’equip infermer a dur a terme la
higiene o acomodació.
3 Donar suport a l’equip d’infermeria en el moment dels àpats, si és necessari, vigilant els coberts i la
vaixella, encara que siguin de plàstic, per tal que l’usuari no en faci un mal ús.
4 Vigilar juntament amb l’equip infermer les sortides o passejos per fora o dins (jardins) del recinte
hospitalari.
5 Traslladar els usuaris a altres zones hospitalàries (per exemple per fer una radiografia, consulta
externa, etc.). Normalment, no és necessària una llitera, es pot acompanyar amb cadira de rodes o
pel seu propi peu.
Les contencions físiques han de ser utilitzades sempre per indicació mèdica. Cal
seguir el protocol d’actuació establert sempre i ajudar al personal sanitari.
IMPORTANT
Exitus
Definició i característiques
Èxitus és un terme llatí que significa “sortida” i s’utilitza en medicina com una simplificació de l’expressió
més correcta exitus letalis, que literalment significa “sortida mortal” o “procés cap a la mort”.
Hi ha molts dubtes i neguits al voltant de la mort. És bo poder trobar un entorn que ens permeti parlar-ne
obertament. Hi ha preguntes per a les quals no hi haurà una sola resposta i la incertesa es mantindrà, o a
les quals trobarem la resposta que tingui més sentit per cadascun de nosaltres.
Cada vegada s’aposta més per una atenció planificada en què es pot parlar de què
ens preocupa i de quina manera volem ser cuidats, on prenguem decisions de
SABIES QUE... manera compartida en tot el procés de la nostra malaltia i en el moment de morir.
Les condicions per viure en pau en el procés de final de vida són:
· Les creences i el sentit de la vida.
· Rebre l’afecte de les nostres relacions més importants.
· El perdó.
· El control dels símptomes.
· La garantia de bona atenció.
· Els recursos.
· L’autonomia.
Salvar la vida és un dels objectius de la medicina, però també ho hauria de ser

acompanyar compassivament en el procés de morir, promovent l’acceptació i
donant suport.
REFLEXIONA
“Curar de vegades, millorar sovint, confortar sempre”
Aforisme del segle XVI

CITA
Tipus de mort
MORTS NO INTENCIONADES
1 - Mort natural, produïda per una patologia determinada que acaba amb la vida de l’ésser humà.
2 - Mort accidental: a conseqüència de l’acció d’un agent extern de forma involuntària o atzarosa
MORTS INTENCIONADES
1 - La mort per culpa d’altres o homicidi.
2 - La mort provocada per un mateix: suïcidi o sacrifici en algunes cultures.
Concepte clínic de la mort

Existeixen dos criteris vàlids per arribar al diagnòstic de la mort:
· Criteri cardiopulmonar: la comprovació del cessament irreversible de la funció cardiopulmonar.

Absència de batec i de respiració.
· Criteri encefàlic: la comprovació del cessament de la funció de l’encèfal encara en presència

d’un funcionament cardiovascular i amb ventilació artificial. La persona manté les funcions
cardiopulmonars de manera artificial.
Estadis de la mort clínica
i La mort clínica succeeix quan es produeix mort cerebral, absència de consciència,

de respiració espontània i parada cardíaca.
Un cop morta La persona passa per diferents estadis,
Livor mortis L’estadi de descomposició fresc comença immediatament després de la

parada del cor. La sang ja no es bombeja i es crea una pèrdua de color al cos
anomenada livor mortis.
Algor mortis Poc després de la mort els teixits musculars passen a ser rígids i incapaços de
fer la contracció, cosa que es coneix com a rigor mortis.
Rigor mortis Finalment, el cos perd calor i es refreda en algor mortis.

Manipulació i trasllat de l’èxitus

El final de vida és un moment molt difícil d’afrontar, tant per la mateixa persona com per la seva família.
És bàsic i fonamental la intervenció d’un equip interdisciplinari per tal d’oferir un bon suport emocional i
promoure la dignitat i qualitat de vida tant del malalt com dels feus familiars.
Una vegada que el metge ha certificat la defunció de l’usuari es realitzarà l’amortallament del cadàver. Acte
que es fa en la intimitat, en el menor temps possible i abans que aparegui la rigidesa.
L’amortallament consisteix en la preparació del cadàver després de la defunció per

traslladar-lo al mortuori i que finalment pugui ser traslladat al tanatori i allà ser vetllat
SABIES QUE... pels familiars i acompanyants abans de procedir al seu enterrament o incineració.

correctament la seva tasca en aquesta unitat
El portalliteres col·labora en la pràctica d’amortallament, que és una pràctica

que efectua el personal d’infermeria, però de vegades es poden haver de fer
mobilitzacions per part del portalliteres, per facilitar-ne el procediment.
IMPORTANT
1 Una vegada s’hagin retirat tots els dispositius i arreglat al difunt, col·locar el cadàver sobre un
llençol gran o sudari. Deixar el cos en decúbit supí i col·locar el llit en posició horitzontal. Estirar les
extremitats inferiors i col·locar els braços al llarg de cos. Ha de quedar alineat. Posar un llençol a
sobre
2 Fer la transferència del llit a la llitera de trasllats. Cal assegurar que les portes de les habitacions o
boxes estan tancades i no hi ha circulació d’usuaris pels passadissos ni ascensors si és el cas.
3 Quan el cadàver està preparat, es trasllada a la sala mortuòria o al dipòsit de cadàvers. Aquest
espai està ubicat dins l’hospital.
4 En el cas que hi hagi hagut una amputació i el pacient expiri, el membre amputat es posarà amb
una doble bossa identificada i es portarà al dipòsit amb el cadàver.
5 És important que el cadàver estigui identificat normalment amb la polsera a una de les extremitats
inferiors per poder-lo identificar fàcilment quan es trobi a la cambra frigorífica. A la identificació hi
ha de constar: nom, cognom, data, hora i unitat d’hospitalització.
Els cadàvers reposen en cambres frigorífiques amb temperatures baixes de 4 °C o

menys, segons el temps que s’hi hagi d’estar. També pot estar en congelació, amb
la finalitat de retenir el procés de descomposició, normalment, per la realització de
SABIES QUE...
l’autòpsia. Aquestes cambres disposen de safates metàl·liques amb rodes per facilitar
l’entrada i sortida de cadàvers.
A la sala mortuòria ha d’haver-hi el llibre de registre on queden anotades totes les entrades i sortides dels
cadàvers i la documentació oficial que es necessita.
El portalliteres que faci el trasllat de l’èxitus al dipòsit, anotarà els conceptes següents:
1 Número d’ordre de registre.
2 Nom i cognoms de l’èxitus.
3 Número d’història clínica.
4 Servei de procedència: unitat d’hospitalització i llit.
5 Data i hora d’entrada a la sala mortuòria.
6 En el moment de la seva retirada s’anotarà data i hora de sortida de la sala.
El servei funerari que traslladi el cadàver al tanatori haurà de presentar:
1 Fotocòpia del certificat mèdic de defunció.
2 Autorització familiar (indicar parentiu). Qui autoritza a l’empresa funerària per a la retirada del cos i
fotocòpia del DNI.
Idees clau
1 Bloc quirúrgic
El portalliteres al bloc quirúrgic desenvolupa una tasca concreta depenent de si la seva ubicació és
al bloc quirúrgic central, al bloc de cirurgia ambulatòria o a la sala de parts.
Els posicionaments quirúrgics són fonamentals a fi i efecte de realitzar una mobilització correcta i
evitar lesions.
2 UCI
El portalliteres a les UCI tenen la funció principal d’executar trasllats de persones, de mostres al
laboratori o a d’altres unitats
La mobilització adient dels pacients en les UCI formen part dels principals estàndards de qualitat de
qualsevol centre hospitalari
3 SUH
Els portalliteres als SUH es delimiten a l’atenció sanitària però cal que tinguin coneixements
d’algunes mobilitzacions específiques.
Radiologia
En l’àrea de radiologia intervencionista la figura del portalliteres tendeix a estar integrada en un

equip multidisciplinari.
4 Cremats
L’àrea de grans cremats també disposa de la figura del portalliteres i és una de les àrees on cal fer
atenció especial a les mesures d’higiene per evitar complicacions i infeccions.
Psicologia
A la unitat de psicologia la figura del portalliteres a banda de la mobilització de pacients pot implicar
també haver de fer suport en les contencions.
5 En resum...
La figura professional del portalliteres o zelador és diversa segons les institucions i segons els
àmbits específics o més generalistes, d’actuació. En tot cas, exerceixen funcions professionals
múltiples més genèriques o més tècniques i sempre han de conèixer les maniobres bàsiques de
mobilització.

Portalliteres Modul4 v2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Portalliteres Modul4 v2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Actuació en unitats

Actuació en unitats especials per a portalliteres…………………………………………………………………………… 4

Funcions de l’auxiliar sanitari en posicionament quirúrgic…………………………………………………………… 6

Unitat de cures intensives (UCI)………………………………………………………………………………………………… 22

Servei d’urgències (SUH)…………………………………………………………………………………………………………… 38

Àrea de radiologia intervencionista…………………………………………………………………………………………… 43

Unitat de grans cremats…………………………………………………………………………………………………………… 46

Actuació en unitats especials per a portalliteres

En aquest mòdul ens centrarem en:

· Característiques d’algunes unitats especials que existeixen en els hospitals.

· Paper, funcions i tasques que desenvolupen els portalliteres.

Presentació del mòdul

Funcions de l’auxiliar sanitari en posicionament

El bloc quirúrgic és el conjunt de les dependències on s’agrupen tots els quiròfans

La sala d’operacions o quiròfan és l’espai on es practiquen les intervencions quirúrgiques.

Els professionals que hi treballen són:

· infermeres quirúrgiques (circulant i instrumentista)

· auxiliars d’infermeria TCAI

Espai La grandària mínima serà de 25 m².

Il·luminació La il·luminació és artificial, flexible i ajustable al sostre.

Sense finestres ni No hi ha ni finestres i portes que es puguin obrir directament al carrer,

Funcions i activitats de l’auxiliar al bloc quirúrgic (BQ)

Funcions i activitats de l’auxiliar sanitari

Relacionar-se adequadament amb pacient i familiars

· Portar sempre la identificació en zona visible.

· Tenir autocontrol emocional davant les situacions que es poden presenciar.

· Preservar la confidencialitat de la filiació del pacient i de les seves dades sanitàries.

· Informar el pacient i família dels circuits i espais assistencials.

Relacionar-se adequadament amb l’equip de treball

· Mantenir la presència física a l’àmbit assignat.

· Participar en l’ordenació i utilització dels recursos adequadament.

· Adaptar-se al canvi i fer aportacions per a la millora.

· Mantenir una actitud proactiva orientada a la resolució de problemes.

· Informar el professional responsable de l’àmbit de la sortida o entrada del pacient a l’àmbit

· Mantenir les vies de comunicació instaurades per la institució.

· Participar en l’acollida i tutorització de professionals i de noves incorporacions.

Realitzar els trasllats de pacients

· Sol·licitar al professional responsable, la informació necessària per realitzar el trasllat.

· Verificar la identificació del pacient abans de dur a terme qualsevol trasllat.

· Si el trasllat és amb llit o llitera és obligatori la col·locació de baranes. Si és en cadira el reposapeus

· Garantir el confort i preservar la intimitat del pacient.

Col·laborar en les mobilitzacions de pacients

Sota la responsabilitat de la infermera.

· Col·laborar en el posicionament de pacients en les posicions sol·licitades per l’equip sanitari

Col·laborar en les contencions i immobilitzacions

· Col·laborar en la contenció dels pacients juntament i sota la responsabilitat dels professionals

Col·laborar amb l’equip assistencial

· Col·laborar en la preparació de tot l’utillatge auxiliar, segons els tipus d’actuació.

· Col·laborar en el manteniment de l’ordre dels espais.

Traslladar documentació, materials, mostres biològiques i hemoderivats

Dins de la institució sanitària segons les normes establertes.

· Garantir el lliurament de mostres biològiques al lloc corresponent i en el temps adequat prenent

· Recollida i trasllat d’hemoderivats (concentrat d’hematies i de plaquetes) del banc de sang.

Altres funcions que també desenvolupen els portalliteres i zeladors són:

1 Vetllar pel manteniment bàsic de les instal·lacions

· Identificar les principals anomalies de funcionament bàsic de les instal·lacions i materials.

· Informar les anomalies observades utilitzant els canals adequats.

· Interpretar els diferents senyals d’alarma de les instal·lacions.

· Canviar quan sigui necessari les ampolles de gasos.

· Responsabilitzar-se en mantenir en ordre i en bon funcionament: cadires de rodes, lliteres,

· Mantenir sempre les lliteres cobertes amb roba neta.

3 Vetllar per la prevenció de riscos laborals

· Col·locar el cos en la posició adequada per mobilitzar persones o objectes de diferent