Ainhara Pontil Calderón

GUILLEM DE CABESTANY

Guillem de Cabestany fou un trobador català nascut durant l’Edat Mitjana en un petit
poble en la regió d’Occitània. Era un personatge històric relativament desconegut i
es coneixen molt pocs detalls sobre la seva vida real.
Cabestany es va enamorar de Saurimonda de Navata, la dona de Ramon de Castell
Rosselló. Sobre ella cantava i feia les seves cançons. Ells dos es veien en secret, fins
que Ramon de Castell Rosselló es va assabentar i, per culpa de la seva gelosia, va
donar la ordre de tallar-li el cap i treure el seu cor, cosa que després va donar com a
menjar a Saurimonda. Ella després de saber-ho, es va deixar caure pel balcó i va
morir. Aquest fet, va crear un ambient de tristor per totes les comarques i aquesta
queixa va arribar al rei d’Aragó. Ell, va fer que en Ramon de Castell Rosselló perdés
tots els seus castells i tot el que tenia i el va posar a la presó, on finalment va morir.
El rei, va dibuixar sobre un monument com havien mort Guillem de Cabestany i
Saurimonda de Navata i va manar que es fes un aniversari tots els anys als cavallers
i les dames.

Aquesta narració es va convertir en l'arquetip del màrtir amorós, i Cabestany i

Sorimunda es van convertir en dos dels amants més famosos de l'Edat Mitjana.
Les fonts de Guillem de Cabestany van ser recollides per Boccaccio al Decamerone
i per Stendhal De l’amour (1822). Les dades biogràfiques reals suggereixen que va
participar en la batalla de Las Navas de Tolosa i que nou de les seves cançons
sobreviuen, en les quals es va desenvolupar una poesía alfabetizada amb rimes
difícils. El més famós és Lo dous cossire.
Bibliografía:
https://campusvirtual.urv.cat/pluginfile.php/4860594/mod_resource/content/1/VIda
%20Guillem%20de%20Cabestany.pdf