“ TOTES LES COSES SÓN IMPOSSIBLES,

MENTRES HO SEMBLEN. “

“NO POT SER BO QUI NO SAP LLUITAR I RESISTIR. “

Concepción Arenal, nascuda el 31 de Gener de 1820 a Ferrol, va ser una experta en Dret, pensadora,
periodista, poeta i autora dramàtica espanyola enquadrada en el realisme literari i pionera en el
feminisme espanyol. A més ha estat considerada la precursora del Treball Social a Espanya. Va ser de
les més importants escriptores feministes del segle XIX, fèrria defensora nata dels drets de les dones,
encara que també dels hómens que es trobaven presoners a les presons. Va exercir com a funcionària de
presons i periodista. Amb els seus escrits i els seus actes va denunciar les condicions precàries en què
es trobaven les cases de salut, així com la mendicitat i els drets de la dona en segle XIX.

Estudiar a la universitat va ser tot un ret. Es vestia amb roba d’home per a poder assistir a les classes i
per a poder participar en tertúlies polítiques i literàries, aportant les seues idees liberals i progressistes.

Va ser una dona molt avançada en la seua època, instituint-se com a protectora dels més dèbils i de les
dones sense dret. Va publicar la primera obra sobre els drets de les dones, La dona del porvenir, en
1869, on criticava durament la teoria de la inferioritat de les dones per raons biològiques estesa en
aquella Espanya del segle XIX.

Segons ella, la seua missió era aconseguir que la dona fora educada i respectada, per tindre
l’oportunitat de ser més enllà que simplement mare i mestressa de casa.

Va ser una lluitadora, senzilla i una dona sense prejudicis, humana, sensible i amb un gran cor.

Va morir el 4 de Febrer de 1893 a Vigo, on va ser soterrada. És el seu epitafi el lema que la va
acompanyar durant tota la seua vida: “ A la virtut, a una vida a la ciència. “

Tot això la seua frase més cèlebre va ser: “ Odía el delicte i compadeix al delinqüent. “ que resumeix la
seua visió dels delinqüents com el producte d’una societat reprimida i repressora.

Esther Tolosa Cortés