Qui eren i com vivien els romans?

Es pensa per les restes arqueològiques que la ciutat de Roma va ser

fundada cap al s. VIII aC per un poble de pastors que habitava la zona
central de la península Itàlica, a la regió del Laci.

Era una de les moltes que hi havia a tota la península Itàlica, però ben aviat
comencà a destacar per la seva intensa activitat expansiva: va dominar els
pobles veïns, tant els del nord com els del sud, fins a apoderar-se de tota la
Península.

Però no acabà aquí la seva expansió. Sortí de les seves fronteres i

s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània, a Occident, fins a la mar
Càspia i Egipte, a Orient, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment
el que ells mateixos ban batejar com el Mare Nostrum (que vol dir “la mar
nostra”).
Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens que es va
estendre més de mil anys en la història, repartits en tres èpoques:

 Monarquia (753 aC – 509 aC)

 República (509 aC – 27 aC)

 Imperi (27 aC – 476 dC)

Imperi Romà en la seva màxima ocupació territorial en època de Trajà (s. II dC)

Els romans deixaren la seva empremta per tot aquest territori conquerit, a
través de les seves edificacions, com ara teatres i circs o la seva llengua, els
seus mites i les seves institucions polítiques i jurídiques, elements encara
visibles avui en molts indrets.