VOCABULARI DE LA UNITAT

EDAT MITJANA: És l'etapa de la història que comença amb la caiguda de l'Imperi Romà
d'Occident (476 d. C.) i acaba amb el descobriment d'Amèrica (1492) –

IMPERI ROMANO D'OCCIDENT : Part de l'Imperi Romà després de la divisió administrativa

iniciada per l'emperador *Teodosio (395 d. C.) que va heretar el seu fill *Honorio i que va
desaparéixer amb les invasions bàrbares en el 476 d. C

- IMPERI ROMANO D'ORIENT: És la part oriental de l'antic Imperi Romà (constituït des de l'any
27 a. C.) amb capital a Constantinoble, resultat de la divisió de l'Emperador *Teodosio l'any
395 d. C. entre els seus dos fills: Occident (Arcadio) i Orient (*Honorio). Va resistir les invasions
bàrbares de finals del segle V i es va mantindre deu segles fins a la invasió dels turcs otomans
en 1453 d. C

POBLES GERMÀNICS: Van ser els pobles bàrbars establits en el territori emplaçat més enllà del
llimes al nord de l'Imperi Romà, això és, nord dels rius Danubi i Rin, conegut com *Germania.
Van protagonitzar diverses invasions a l'Imperi Romà fins que finalment van triomfar en el
segle V establint una sèrie de regnes: Visigots (Hispània), Francs (Gàl·lia), Vàndals (Nord
d'Àfrica), Ostrogots (Itàlia) i els *anglos i saxons (Britània). Van aprofitar en gran manera el
llegat romà (lleis i administració), van adoptar el Cristianisme com a religió i el llatí com a
llengua

IMPERI CAROLINGI: Entitat política que sorgeix del regne dels francs en l'antiga Gàl·lia romana
després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, amb Carlemany a la fi del segle VIII. Les
seues fronteres van dominar una gran part de l'Europa Occidental, amb capital a Aquisgrà, i va
aspirar reconstruir l'extensió de l'antic Imperi Romà Occidental. Amb la mort de Carlemany
l'imperi es divideix en tres quedant fragmentat amb el Tractat de *Verdún (843 d. C.)

LLIMES: Límits fronterers de l'Imperi romà. En llatí el terme ``llimes´´ significa límits o
fronteres.

TRACTAT DE *VERDÚN: (843 d. C.) Acord subscrit a la mort de Lluís el Piadós (fill de
Carlemany) que dividia l'Imperi Carolingi en tres parts, en contra del que pretenia Carlemany
amb la seua herència: A Carles el Calb li va correspondre França; a Lluís el Germànic el regne
d'Alemanya; i a *Lotario l'espai comprés entre tots dos, la *Lotaringia, i el títol imperial.

- CONSTANTINOBLE: Ciutat refundada l'any 330 d. C. per l'emperador romà Constantí I el Gran
en l'antiga colònia grega de Bizanci (actual Istanbul). Situada estratègicament entre Europa i
Àsia, va ser la major i més rica ciutat durant tota l'Edat mitjana. Va ser la capital de l'Imperi
Romà d'Orient o Bizantí.

- MARCA HISPÀNICA: Era el territori comprés entre la frontera polític-militar de l'Imperi

carolingi amb al-*Ándalus (al sud dels Pirineus), des de finals del segle VIII fins a la seua
independència efectiva en diversos regnes i comtats, a la fi del segle X. Va ser una zona
matalàs creada per Carlemany en 795 més enllà de l'antiga província de Septimània, com una
barrera defensiva entre els omeies d'Al-*Andalus i l'Imperi Carolingi

- JUSTINIÀ: (493-565 d. C.) Emperador més rellevant de l'Imperi Bizantí que va arribar a
reconstruir una bona part d'Imperi Romà, des d'orient, amb seu a Constantinoble, a través de
l'ocupació de gran part del nord d'Àfrica i el sud de la península Ibèrica visigoda (*Renovatio
*Imperii)

. - CARLEMANY: (742?-814 d. C.) Fill de Pipí el Breu i *Bertrada, el seu avi, Carlos *Martel va
detindre en *Poitiers (732) la invasió àrab. Rei dels francs (768-814) i coronat emperador dels
romans l'any 800 fins a la seua mort, va conduir als seus exèrcits francs a la victòria sobre
altres nombrosos pobles, i va establir el seu domini en la major part d'Europa central i
occidental. Va ser el rei més influent a Europa durant l'Edat mitjana.