La classe de literatura, avui

(Joan Badia)

L'article de l’autor Joan Badia “La classe de literatura, avui”, parla de la gran desorientació
que senten els professors i professores de literatura, a causa de les tècniques obsoletes
que s’utilitzen per donar les classes i la falta d'informació que tenen per a poder canviar la
situació de desmotivació dels alumnes.
Tal com afirma l’autor “L’ensenyament de la literatura viu moments de crisis”, aquesta crisi
es deu als canvis que s’han produït en la societat els darrers anys.
Per un costat la gran presència dels mitjans àudio-visuals: televisió, ràdio, cine o concerts,
en la societat, una gran alternativa d’oci que se sol escollir molt més que els llibres.
Una altra causa és la disminució de la importància del llenguatge verbal en les noves
manifestacions artístiques com els còmics, pel·lícules, videoclips, etc.
A més la reforma curricular atribueix una concepció literària molt diferent de la tradicional, la
qual emfatitzava l’estudi d’obres i autors.

D'altra banda, l'autor fa referència a la importància de la literatura en el desenvolupament

integral de l'individu i l'existència de diferents dimensions en l'ensenyança d’aquesta:
Educació ètica, la literatura ens transmet diferents valors culturals, història d’una societat les
seues tradicions i costums.
Educació estètica, “la literatura és l’art per mitjà de les paraules”, de fet l’autor afirma que en
molts països la literatura es troba dins de l'àrea de les Arts.
Educació cultural, ens ofereix una cultura i uns sabers molt necessaris per a poder formar
part de la societat i ser individus competents.
Educació lingüística, els textos literaris poden enfortir les competències lingüístiques i
comunicatives de l'alumnat.

Per finalitzar, l’autor es centra en dos punts clau per tal de superar aquesta “crisi”, per un
lloc, el paper i funció del professorat, per l’altre, la metodologia.
En el que respecta al professorat l’autor afirma que s'hauria de proporcionar una major
autonomia i possibilitat de decisió, que ells foren qui decideixen els autors, la metodologia
amb la qual vulguen donar les classes, les obres que tracten…
A més, ressalta tres factors que podem millorar la qualitat docent:
La formació del professorat, per tal que puguen treballar de forma pràctica aquelles
reformes que després podem aplicar a les seues classes.
La difusió de models i experiències d'institucions i persones implicades en l'ensenyament
mitjà aquestes poden aprendre noves modalitats.
El treball en equip, per tal que els docents es puguen enriquir entre ells.

Pel que fa a la metodologia, l’autor impulsa als docents a deixar enrere les pràctiques
tradicionals d’ensenyament de la literatura i donar importància a entendre i crear literatura.
Per últim, afirma que no hi ha una sola metodologia valida i que allò que ha de fer el
professorat és conèixer diverses i aplicar-les baix el seu criteri.
Com a opinió personal diríem que estem d’acord amb l’autor, ja que la nostra experiència
com a alumnes considerem que la forma d’ensenyar literatura no ha sigut gens atractiva i de
fet el nostre gust per llegir l'hem desenvolupat quan ja hem sigut més major gràcies a la
gent que ens envolta, els quals sempre els ha agradat llegir i ens recomanaven llibres.
Com a futures docents ens agradaria treballar la literatura d’una forma molt més dinàmica
perquè els alumnes puguen tindre des de xicotets aquesta estima per llegir i
desenvolupar-se d'una forma plena.

Elena Martínez Maza

Nuria Berman Pérez
Martina Escuriola Gorris
Carla González Gallardo