EINES ILLUSTRATOR

Fletxa buida-SELECCIÓ-seleccionar objectes enters

Fletxa plena-SELECCIÓ DIRECTA-seleccionar i ajustar punts d’ancla i segments per
remodelar traçats
PLUMA-crear traçats amb precisió mediant punts d’ancla i controladors
Pluma amb ratlla-CURVATURA-crear i editar línies corbes i rectes fàcilment
FER FORMES-rectangle,elipse,polígon,estrella,segment de línia
CALCO INTERACTIVO

*faltan más pero no se cuales son si alguien lo sabe que lo ponga*

PDF’S (no se si se estudian todos pero por si acaso)

PROCÉS-DISSENY
Fases del procés creatiu
1. DEFINICIÓN- Briefing

-Establecer cuál es el problema

-Definir el briefing:objetivos
● quien es el cliente y el público objetivo
● que solución de diseño tiene el cliente en mente
● cuando se necesitara el diseño y durante cuánto tiempo
● donde se utilizará el diseño
● por que el cliente cree que necesita una solución de diseño+como se implementara
la solución

-Propuesta

2. INVESTIGACIÓN-Antecedentes
-Recopilar información previa

3. IDEACIÓN-Soluciones
-Crear posibles soluciones
Fonts d'inspiració i idees:modernismo,art decó,expresionismo
abstracto,vanguardismo,montaje,cubismo,puntillismo,postmodernismo,surrealismo, etc
-lluvia de ideas

4. PROTOTIPO-Desarrollo
-Proponer soluciones

5. SELECCIÓN-Motivos
-Hacer elecciones

6. IMPLEMENTACIÓN-Entrega
-Llevar a cabo la solución para el briefing de diseño

7. APRENDIZAJE-Feedback
-Recibir feedback
 8. PROCESO DE DISEÑO

EL BRIEFING
Fases de les campanyes de comunicació des de la planificació estratègica
● L’anunciant entrega a l’agència el brífing.
● Després d’analitzar el briefing: contrabriefing.
● A partir de l'anàlisi: estratègia de comunicació
Com a conseqüència:
- Estratègia creativa
- Estratègia de mitjans
● Selecció del mix de comunicació i implementació de la campanya.
● Final de campanya: anàlisi de resultats.

Podem definir el brífing com les instruccions que ens dona el client per a realitzar un treball,
és a dir: les instruccions per a la creació.

Cada projecte comença amb un brief del client, que normalment es fa de forma oral i escrita.
El brífing és el punt de partida una vegada el client es posa en contacte amb l'agència.

És una eina que contextualitza la proposta i ens dona la informació necessària,

suggeriments, recomanacions... per a servir-nos de guia en el procés creatiu i planificar una
estratègia adequada per al client.

Ha de ser clar,breu i obert

Però no és
● Un conjunt d'ordres de com executar tota la campanya.
● Instruccions unidireccionals de com ha de fer la feina l'agència.
● Un enemic dels creatius.

➔ Si el client no proporciona la informació correcta, l’agència no podrà crear una bona

➔ estratègia de campanya.
➔ La cooperació entre client i agència és essencial. Una bona comunicació entre les
dues parts facilitarà la feina i repercutirà en millors resultats.
➔ La confiança és la clau en aquesta relació.

Estructura del briefing

● On som?
● On volem estar?
● Què farem per poder arribar allí?
● A qui ens hem de dirigir?
● Com sabrem quan ho hem aconseguit?
● Aspectes pràctics

EL CONTRABRIEFING
És un document escrit que crea l’agència a partir del briefing de client.És a dir, és una
resposta que es fa amb l’objectiu d’indicar modificacions, suggerències, dubtes, detalls...

EL BRIEF CREATIU
Els equips de direcció i planificació d’una agència transformen el brief de client en un brief
creatiu.Proporciona a l’equip creatiu informació prèvia sobre el client, la marca, el
producte/servei, el públicobjectiu...
Ha d’estar redactat de manera que fomenti la creativitat i originalitat.

Funcions:
● Un diàleg inicial
● Un punt central (mantenir els objectius clars)
● Un “contracte” (ha de ser aprovat pel client)
● Una llista de control.

ESTRUCTURA DEL BRIEF CREATIU

1. Antecedents o background
Proporciona a l’equip creatiu la informació bàsica necessària sobre la marca, producte o
servei. També pot incloure informació sobre les seves accions comunicatives passades i
presents, els condicionaments del mercat, els seus competidors i la percepció de la marca.

2. Objectius
Detalla el que la campanya publicitària ha d’aconseguir exactament. És a dir, el que volem
obtenir amb la campanya. El que pretenem que el públic pensi, senta o faci, a conseqüència
del missatge.
Exemples: promoure un increment en les vendes o en la consciència de la marca, educar o
informar sobre alguna cosa, provocar un canvi emocional o d'actitud, augmentar la
participació, les compres, generar interès...
Han de ser clars, concrets i realistes.

3. Públic objectiu o target

Són les persones a qui es dirigeix la comunicació publicitària.S’ha de perfilar una imatge
detallada de la personalitat i el comportament del públic objectiu.
Com més acotat estigui, millor resultats obtindrem. És fonamental saber clarament qui forma
part de l’audiència; els seus interessos, estil de vida, gustos, creences, expectatives, grups
de referència, aficions, estudis, treball i característiques relacionades amb els objectius
marcats.

4. La proposició
És el missatge; el benefici que obtindran. Podríem dir: “la cosa més important que volem
que la gent recordi després de rebre un anunci”
Ha de ser concreta, clara i distintiva. Ha de proporcionar al receptor la raó per comprar el
producte o servei de l’anunciant.
Hi ha molts aspectes i avantatges que poden utilitzar-se per vendre una marca, però
l’agència ha de triar un: el més important.
La proposició és el component central de l’estratègia creativa.
5. La justificació (reason why)
Per poder persuadir al client, la promesa ha d’anar acompanyada d’arguments que
justifiquin la seva credibilitat.
Aquí és on haurem d’enumerar i argumentar les raons per les quals el públic hauria de
creure la proposició. És la “prova” de què funciona.

OBJ: convèncer al target.

És la justificació racional del benefici i dona credibilitat. L’equip creatiu serà l’encarregat de
transformar i comunicar aquesta informació amb originalitat i eficàcia.

*NO és la raó per la qual el consumidor ha de comprar el producte, és la raó de per què
aquest benefici produirà l’efecte indicat.

6. To o estil.
Aquest apartat respon al “com” i fa referència al caràcter que vol comunicar l’anunci.
Pot ser molt variat i ens permet emfatitzar certs aspectes del producte i connectar amb el
públic.
Divertit, seriós, autoritari, educatiu, institucional...

7. Requisits (format i mitjans)

En aquesta part del brief es detalla la selecció i el format dels mitjans que es volen utilitzar.
És l’elecció del canal mitjançant el qual volem arribar als consumidors de manera eficient.
Estrategia 360º

8. Obligacions
Són les condicions i elements que s’han d’incloure en la campanya.
Els més habituals: logotips, informació de contacte (telèfon, web...), restriccions legals,etc.
En aquest apartat hem de tenir molt present la imatge corporativa del client. Aquesta
marcarà la tipografia, tipus de color i algunes normes d’estil que s’han de respectar per
mantenir la coherència i no es poden canviar.

9. Timing
La temporalització marcarà de forma ordenada i estratègica les dates d’entrega de les
diferents fases.

10. Pressupost
El client ens ha d’indicar el pressupost total de la campanya.
Aquesta informació és especialment molt important per a decidir l’estratègia de mitjans i la
producció de les accions de comunicació.

GRAFISMES

EL TIPUS
és el model o el disseny d’una lletra determinada
TIPOGRAFIA
És l’art i la tècnica de crear i composar tipus per a comunicar diferents missatges.
També s’encarrega de l’estudi i la classificació de les distintes fonts tipogràfiques

FONT TIPOGRÀFICA
És la que es defineix com estil o apariència per a un grup complet de caràcters,
números i signes, tots amb unes característiques comunes.

FAMÍLIA TIPOGRÀFICA
Conjunt de tipus basats en una mateixa font, amb algunes variacions com ara el gruix o
l’amplada, però sempre mantenint les característiques comunes. Els membres d’aquesta
família tindran semblances entre si però amb trets característics propis.

ANATOMIA DEL TIPUS

CLASSIFICACIÓ DELS TIPUS

● SERIF (ROMANES)
● SANS SERIF (DE PAL SEC)
● Script (cursives)
● DECORATIVA (GRÀFIQUES)

SERIF (ROMANES)
dins del grup de tipografies amb serif tenim tres grans grups:
1. ROMANES ANTIGUES (GARALDAS)
Són tipografies amb un serif triangular i presenten diferència en els
traçats. Venen de les inscripcions romanes,originalment tallades en
pedra. En general són tipografies amb bona legibilitat i es fan servir per
a textos dellarga tirada.
2. ROMANES MODERNES (DIDONES)
Tenen un serif linial o filioforme i un gran contrast entre els traçats
grossos i els fins. També deriven dels textos romans escolpits en
pedra en construccions i monuments

3. EGÍPCIES (MECANES)
Es diferencien pel seu serif quadrangular. En general són més
pesades que les romanes, i se solen utilitzar per a
títols o rètols. No és aconsellable per a textos llargs

SANS SERIF (DE PAL SEC)

dins del grup de tipografies amb serif tenim tres grans grups:

1. GEOMÈTRIQUES
No presenten cap tipus de serif o remat. Es caracterítzen per una
costrucció rígida, de formes geomètriques en apariència pura. Les
rectes pronunciades i les formes circulars fan que no sigui una
tipografia aconsellable per blocs de text.

2. NEOGROTESQUES
No presenten serif, però tenen traçats amb més modulacions i
una construcció més dòcil com a resultat d’acurades correccions
òptiques. De les tipografies sense serif són de les més utilitzades
per a textes de curt i mitjà abast. Tenen molt bona llegibilitat en
paraules i frases curtes, i és per això que són recomanables per a
senyalitzacions.

3. HUMANISTES
No presenten serif. Exhibeixen modulacions en els traçats, tot i
que pot existir o no diferència entre ells. Les distinguim pel seu
aspecte orgànic, la qual cosa les fa les de millor rendiment de
lectura de les tipografies sense serif.

Script (cursives)
El terme “cursives” s’utilitza per a designar les tipografies amb aparença o inspirades
en la tipografia feta a mà. Són fluides i tenen una gràcia sensible pròpia del gest
manual, amb una morfologia pròpia de la persona que les escriu. Hi ha tres grans
grups:

1. Gestuals
Expressen la força i la gràcia del traç fet a mà. Les fonts d’aquest estil
“imiten” l’escriptura a mà tot i ser tipografies que han passat processós
de digitalització

2. Caligràfiques
Imitan o s’inspiran en l’escriptura feta a mà, però amb una sèrie de
normes pel que fa a les aliniacions i inclinacions, de la mateixa
manera que hi ha un us marcat de la ploma com a element escriptor.
El caràcter caligràfic es troba accentuat pels entoncraments, remats i
floritures.

3. Gòtiques
Las tipografies gòticas, com la resta de les script, s’inspiren en
l’escriptura manual, tot i que a més a més presenten normes i regles
molt precises en la seva construcció. Mostren una morfologia
característica, pròpia de l’estil gòtic, producte de l’element escriptor fet
servir en l’escriptura original i en la seva particular forma d’ús.

DECORATIVA (GRÀFIQUES)
Les tipografies decoratives, fantasia o graphics són totes aquelles que
no s’ajusten a les característiques dels tresgrups anteriors (SERIF, SANS SERIF o
SCRIPT). Són tipografies creades amb finalitats específiques, i la legibilitat no sempre és
una característica important. Solen tenir una gran càrrega expressiva. i sobretot, no són
tipografies per a blocs de text.

COMBINACIÓ-COLORS
COLORES MÁS APRECIADOS
Azul 45%
Verde 15%
Rojo 12%
Negro 10%
Amarillo 6%
Violeta 3%
Naranja 3%
Blanco 2%
Rosa 2%
Marrón 1%
Oro 1%

COLORES MENOS APRECIADOS

Marrón 20%
Rosa 17%
Gris 14%
Violeta 10%
Naranja 8%
Amarillo 7%
Negro 7%
Verde 7%
Rojo 4%
Oro 3%
Plata 2%
Blanco 1%
Azul 1%

ESTÈTICA TIPOGRÀFICA

LLEGIBILITAT

● L'objectiu no és que el lector/a siga capaç de llegir el nostre escrit, sinó

assegurar-se que ho puga fer de la manera més còmoda possible i amb el mínim
esforç.

● Els efectes d'un text poc llegible seran més evidents com més llarg siga el text.

● Tots aquests factors tenen un caràcter complementari i gradual: com més criteris
incomplim i en major grau, més es veurà afectada la llegibilitat d'un text. Per
exemple: no és el mateix si el nostre escrit supera un poc la longitud de línia
òptima que si la duplica, ni tampoc incomplir un sol criteri que incomplir-los tots.

US DE DIFERENTS TIPOGRAFIES

Quan fem servir diferents tipografies en un mateix disseny

NO ÉS RECOMABABLE fer servir MÉS DE 3 TIPOGRAFIES

Combinació de diferents estils i/o colors amb una mateixa font ens ajudarà
també a fer combinacions i destacar parts del text
TIPUS DE LLETRA

En la pràctica, l'ús que més s'ha estès és

PAL SEC per a textos destinats a pantalla i/o lectura ràpida
SERIF per al paper i/o lectura prolongada
Tot i que no és cap norma!
IMPORTANT triar la font per aconseguir una bona llegibilitat i una bona estètica del
text.
El que no podem fer servir per a textos mai són tipografies SCRIPT O
DECORATIVES

FONTS A EVITAR en un text

Quan fem un disseny, hem de restringir l’us de tipografies SCRIPT i DECORATIVES

a casos molt concrets.
Aquestes tipografies les fem servir sempre com a imatge en rètols, títols, cartells...

GRANDARIA DE LA LLETRA
Incidència molt directa en la llegibilitat. Pot variar en funció de l'edat del lector.
Per a textos en paper es pot dir que, en general, un cos del 8 al 12 és llegible per a la
gran majoria de persones, si bé en caldria un de superior al 12 quan els destinataris
principals són xiquets o gent gran.
Per a textos en pantalla tot és un poc més complicat ja que la grandària de les lletres es pot
veure afectada per factors difícils de controlar, com la resolució del monitor de
cada usuari o la plataforma en què es llegirà (mòbil, tauleta, ordinador). Tot i això,
molt sovint el lector tindrà l'opció d'ampliar o reduir la imatge en pantalla per a salvar
aquesta dificultat.

LONGITUD DE LA LÍNIA
Juntament amb el cos de la lletra, la longitud de línia és un dels factors que influeixen
més directament en la llegibilitat, de manera que com més petit siga el cos i més llarga la
línia, menys llegible serà el text.
Una línia excessivament llarga obliga l'ull a haver de recórrer un gran espai per a
trobar l'inici de la línia següent, mentre que una línia massa curta l'obliga a fer bots
constantment. En els dos casos, la lectura es fa pesada.
Llegim de tres a cinc juntes i identifiquem de tres a quatre grups de paraules per
línia. Per tant és recomanable que hi hagen 10-12 paraules per línia.
No ha de ser exacte! és recomanable no baixar de 8 ni passar de 18
Si contem caràcters (lletres i espais) ni menys de 40 ni més de 100 per línia

TEXT JUSTIFICAT O EN BANDERA

Text justificat
A favor: la taca d'impressió és més regular i uniforme, i això fa que el text resulte més
agradable als ulls.
En contra, espai irregular entre paraules, si no es fa una bona maquetació.

Text en bandera dreta

En contra irregularitat de la taca d'impressió el fa menys agradable.
A favor l'espai entre paraules és totalment homogeni, cosa que en facilita la lectura.

INTERLINIAT
Es considera adequat un interlineat un o dos punts superior al del cos de la lletra —és a dir,
de 13 o 14 punts per a un cos del 12—
Com en casos anteriors, només s'hauria de superar aquests valors en escrits adreçats a
xiquets o a gent major.

TIPUS DE LLETRA
La redona és més llegible que la negreta i la cursiva
La negreta és més llegible que la cursiva
la cursiva contrasta amb la rodona

Els usos diacrítics es basen en una sèrie de convencions ben definides

ORTORIPOGRAFIA
La farem servir per a text normal

Usos diacrítics, és a dir, quan s'han de destacar dins del text

ALÇADA DE LA LLETRA
La minúscula és més llegible que la versaleta i la majúscula
La versaleta és més llegible que la majúscula.
No cal dir que el text normal ha d'anar compost amb minúscula i que la majúscula i la
versaleta s'han de reservar per a títols i subtítols i també per a alguns altres casos
específics.

FONS DEL TEXT

Els textos més llegibles són els que presenten el màxim contrast entre el color de la
lletra i el del fons, de manera que la llegibilitat disminueix com més semblants siguen
els tons del text i del fons.
Igualment, és preferible optar per una lletra fosca sobre un fons clar, ja que, en el cas
contrari, la lectura s'anirà fent més i més pesada. Així, la lletra negra sobre fons blanc
seria l'opció més adequada, tot i que hi ha moltes altres combinacions igualment
llegibles sempre que s'assegure un contrast suficient.

EL PARÀGRAF
És necessari que aquesta unitat de sentit es puga reconèixer visualment amb la màxima
claredat ja que, no fer-ho, produirà un efecte de text caòtic, desordenat i, com a
conseqüència, poc llegible.
Els més recomanables:

PARÀGRAF ORDINARI amb un sagnat en la primera línia que ha de fer al voltant de

mig centímetre, per damunt o per davall en funció de la longitud de la línia

PARÀGRAF ALEMANY no té cap tipus de sagnat i que, per tant, obliga a deixar
almenys una línia en blanc entre paràgrafs.

NAMING LOGO

NAMING

Focus
-prendre distància
-evitar autocensura

Info
-conèixer l’empresa,producte..
-mapa de noms,has de diferenciar-te
-visió
-proposta de valor

Crear
-24 hores
-no censura

Decidir
-previsualitzar usabilitat
-comprovació de dominis
comprovació de registre

MÈTODES
● Figures retòriques: metàfora, onomatopeia, anàfora, sinestèsia...)
● Construcció de paraules (basar-se en prefixos grecs, romans, àrabs...)
● Ús de neologismes
● Nom de termes o idees relacionades (flors, animals, geografia, valors, etc.)

LOGOTIP

En termes generals, és un disseny gràfic que representa la imatge corporativa

i identitat visual d'una marca.

Es defineix així com el disseny tipogràfic de la marca. A més, cal destacar que el logotip (o
logo) està format per dimensions, colors, formes i disposicions específiques i regulades del
nom d'una empresa o institució.ona funcionen
com a una unitat. No funcionen per separat.
TIPUS

LOGOTIP: quan el logotip s'identifica amb el text. El concepte es refereix exclusivament al

disseny tipogràfic del nom o paraula que defineix a la marca que es vol representar. Triar la
font suposa una tasca que hem de pensar detingudament què volem transmetre. (Només
text)

ISOTIP: representa la imatge simbòlica de la marca. Un clar exemple d'aquesta mena de

logo és la poma d'Apple, qui tothom associa a la marca fins i tot sense aparèixer cap text
que l'evidenciï. (Només símbol)

ISOLOGO: es tracta d'una espècie d'emblema que combina tant la imatge com la paraula,
encara que en aquesta ocasió apareixen fusionades. Representen una espècie d'escut de
marca. Un dels principals exemples per a definir aquest tipus de logo és Ikea o Nikon.
El text i la icona funcionen com a una unitat. No funcionen per separat. (Imatge i text
unificats).

IMAGOTIP: Aquest tipus de logos combinen la iconografia en paraula i en imatge. La seva

principal característica és que tant la imatge com la paraula funcionen per separat. Per a
fer-nos una idea, Adidas compta amb aquesta mena de logo com a imatge corporativa.
(Imatge i text)