L' EROL CASTELLAR DE N ' HUG 19
LA BARONIA DE MATAPLANA
1 CASTELLAR DE N'HUG
Els senyors de Mataplana
El cas tell i Il oc de Cas tellar de N'Hug
formave n part de la baronia de Mata-
plana, que teni a com a centre el cas tell
de Matap lana i, co m a se nyors, la fami-
lia del mateix nomo Els Mataplana só n
ben doc umentats des de finals del S. XI
en dive rsos juraments de fidelitat fets
als comtes de Ce rdan ya (1).
Els se nyo rs de Mataplana, doc umen-
tats a partir de fina ls d'a quest seg le (2),
eren, probab lement, descend ents de la
familia vescomta l del Bergueda, co ncre-
tament del vescomte Da lm au 1 i de la
vescomt essa Arsenda (vegeu qu adre ge-
nea lóg ic 1: els se nyo rs de Mataplana). El
caste ll de Matapl ana, sov int anomenat
casa l, fou la seva res id encia fin s qu e el
S. X III es co nstrui'ren un casa l a la Pobl a
de Lill et.
Deis prim ers se nyo rs de Mataplana
destaca I'es treta relac ió qu e mantingue-
ren amb el mones tir de Santes C reus
(co ncediren a aquest monestir pastures
dei s seus domini s i importants ramats) i,
molt es pec ialm ent, amb la co rt reia!'
Po ne de Matapl ana fou main ader del
rei Alfons I el Cast, I'acompanya en
múltiples via tges i fo u tes tim oni d'im-
portants negoc ia cions reials (3). Hu g o
Hugu et de Mataplana (1 173- 1213), casat
amb Sanca, Iluita a la batalla d' Ubeda i a
la de Muret, on va rebre ferides que li
provocaren la mo rt. El rei Jaume 1, a la
seva Crónica, afirma que fou un dei s
cava ll ers que a Muret fugiren i abando-
naren el seu pare, Pere 1.
Hug IV de Mataplana (t 1197), casat
amb Gui ll ema de Sales, nebot de Pone
de Matap lana i germa d'Huguet, co nti -
nua mantenint una estreta relació amb
la cO rt i amb el rei (fou testim oni d'a-
co rd entre Alfons el Cast i Ricard Cor
de Ueó, comte de Poitiers i duc d'Aqui-
tania) i mantin gué i augmenta les pastu-
res del monestir de Santes C reu s als seus
domini s (4) .
Hug V de Mataplana (t 1229), fill
d' Hug IV de Mataplana i de Guillema
de Sa les, succei el seu pare en el domini
de Mataplana I'any 1218. Casat amb
Gu illem a de Ca rdona -filia del vescom -
te Gui llem de Cardona i de Gueraula de
Jorba-, va intervenir en les lIuites nobi-
liaries del pais durant els anys d'infante-
sa de Jaume 1, lIuitant co ntra I'infant
Ferran, oncl e del rei. Mori el 12 de se-
tembre de 1229 a la batall a de Portopí.
Formava part del seguici de G uillem de
Monteada en la conquesta de Mallorca
(5).
La relació deis senyors de Mataplana
amb els trobadors del S. XII i comenea-
ments del XIII és també notable. Pone
de Matap lana fou un deis protagonistes
de les poes ies del gra n trobador Gui ll em
de Bergueda; sovi nt aquest el titila de
mesqui, enganyador, deslleial , trai'dor,
cova rd, assassi i, sobretot, d'homose-
xua!. Mort al camp de batalla quan lIui-
tava co ntra els sa rrai'ns , Gu ill em de Ber-
gueda li va fer un sentit pl ant (6). Hu g
de Mataplana (1173-1213) fou un gran
protector de trobadors, que aco lli a la
seva cort del castell de Mataplana (7).
La familia de Mataplana assoli un im-
portant protagonisme el S. XIII. Mem-
bre d'aquesta familia fou Hug de Mata-
plana, ardiaca de la Seu d'U rgell, pabor-
de de Marse lla i bisbe de Saragossa.
Aquest ec lesiastic, fill probablement
d'Hug VI de Mataplana, fou jurista i
consel ler reia!. L'any 1269 és doc umen-
tat estudi ant a Bolon ya, i aviat fou no-
menat ardiaca d' Urgel!. L'a ny 12 77 era
paborde de Marsella i, el 1289, bisbe de
Saragossa. Conseller i ambaixador en
tots els afers deis reis Jaum e 1, Pere II i
Alfons I1 , sobretot a la cort papal, assis-
ti com a co nsell er i capella a la mort de
Jaume r (1276) i Pere II (1285), i corona
Jaume I a Saragossa (1291 ) (8). Bernat
Desclot, a la seva Crónica, diu d'ell
«derga e gran son amich e de sa casa» del
rei Pere el Gra n (9).
La baronia de Mataplana
El bisbe Hug de Mataplana era ge rma
de la pubilla Blanca (t 1290), casada
Rosa Serra Rotés
amb Galcera n d'U rtx (vegeu el 2n. qua-
dre ge neal ógic: els Urtx), el qual aporta
al patrim oni dei s Mataplana la va ll de
Toses, a més de molts altres 1I 0cs i ca s-
tell s escampats per la Ce rdanya, el Con-
flent i el Rossell ó: Dorria, Ca mpell es,
Urtx, cas tell de Bar i la vi la d'Aristot,
béns a la Ce rdan ya, al Barida, castell de
Bula, Tui'r, Estoer i béns al Co nflent i
Rosse ll ó (vegeu el 3r. quadre ge neal óg ic:
els Urtx ).
El 1246 el matrim oni va comprar al
rei Jaume r el domini alodial que aquest
tenia als Il ocs, castell s i va ll s dei s domi-
ni s de Matap lana, Blancafort i a la va ll
de Gombre n, la parróquia de St. Pere de
Montgron y i tot el que el rei tenia a les
parróquies de Sta. Maria de Lillet i St.
Roma d' Aran yo net. Anteriorment a
aquesta data, el mateix Jaume r havia
comprat a Beatriu de Mataplana - espo-
sa de Bernat de Sta. Eugen ia i germa na
de Blanca de Mataplana- els drets que
tenia sobre els castell s de Mataplana,
Lillet i la vall, Blancafort i tota la va ll de
Gomsen, Caste ll ar de N'Hug i tot el
que Beatriu tenia a les parróqui es de Sr.
Pere de Mogrony, Sta. Maria de Lillet,
Sr. Sadurni de Rotgers i St. Vicene de
Ru s i altres 1I0cs per 20.000 sous mal-
gueresos (10).
Blanca i Galceran rr s'inti tularen ba-
rons de Mataplana. La baronia comp re-
nia les terres de Mogrony (Gombren ), el
casa l de Mataplana, Castellar de N'Hug,
tota la vall de Lillet, les parróquies i
agregats de Broca i Saus, St. Vicene de
Rus i Maians, Sta. Cec ili a de Riutort, Sr.
Jaum e de Frontanya, Pal omera i Ara-
nyo ner.
D'aquest matrim oni en va ren néix er
sis fills: Galceran, Pere, Ramon, Beatriu,
Bernat Hug i Ermengo!. L'hereu, Galce-
ran III (t 1279), fou senyor d'Illa, Es-
toer, Via i la meitat de Joc; Ermengol es
casa amb Ricse nda de Ca net; Bernat
Hug fou ardiaca d'Elna i rector d'Illa, i
Pere (t 1293) fou bisbe d'Urgell entre
1269 i 1293; aquest celebra dos impor-
tants sinodes el 1276 i el 1286. Enfrontat
20 CASTELLAR DE N'HUG L' EROL

Oalmau I
vescomte de Berga I
= Arsenda

1, 1>
Hug I Bellesenda Hug
1 + d 10891 -1 1 + d 1098 1
se nyor de Mata plana vescomte

Ermessenda = Hug 11 SibiHa Estelania - Bernat I de Mataplana

d'Empúries 1 + d 1 1301 1t a l 1461 1'" d 1131 1
senyor de Mataplana = Guillem VI senyo r de Mataplana
senyor de Montpeller

San, Joan lo Pere l Pe re Hug 111 = Beatriu Ramon = Ool,a de Pon, Guillem = Ool,a Huguet Arnau Bernat Esclarmunda
I t d 1 1781 1 t 11961 Itd 11771 Berguedá 1 '" 1180/ B511 '" d 117811 I',' d 11931
ardiaca d'E lna senyor de = Gombau de
Mataplana Besara
7

r
Ramon I Huguet = San ,a Guillema de = Hug IV Beatriu Ramon
1 t 1 185/ 971 1'" d 11851 Sales 1'" d 1197 1
senyor de Mataplana senyor de Mat aplana senyor de Ma!aplana

Elisenda r Hug Hug V

I +1229 1
T Guillema de
I Cardona
senyor de Ma!aplana

I I
Huguet N .N. =1 Hug VI lo Pone; Hug l

-
1+ 121 BI 1 + d 12401

71

¡
Hug Blanca Galceran Beatriu
12961 1 + 12901 d ' Urtx = Berna! de
ardiaca d'Urgell senyora de la baronia de Santaeugénia
pabord e de M arsella Ma!aplana , Blanca f ort i
bisbe de Saragossa val l de Gombrén

els Urtx
i els Mataplana IAFE · APFI

Cl'lIl'alogia deIs Sl'nyors de Mataplana (Armand de Fluviá 1 Antoni Pladevall, Cata lunya Románica. X. El Ripoll es, Barcelona, / 987, p. /26).

amb el co mte Roge r Bernat III de Foix,
here u del vesco mtat de Cas tellbó, pel
dom ini de les va ll s d'Andorra, el con-
fli cte acabá amb el pariatge de I'any
1278 i la se nten cia arb itral del 1288, que
só n I'o ri gen de I'actua l régim políti c
d'And o rra ( 11 ).
Ramon d'Urtx,
senyor de Mataplana
Ram o n 11 va he retar del seu pare, Galce-
ran 11 d'Urtx, els senyoriu s d' U rtx i la
va ll de T oses, i de la seva mare Blanca
de Mataplana (morta I'any 1290), la ba-
ro ni a de Ma tap lana. Casat amb Esclara-
munda de Co nat, contin uá la tradició
de is se us ava ntapassats materns, situant-
se pro p de la monarquia, concretam ent
al cos tat de Jaum e I. La divisió qu e
aq uest rei va fer deis seus esta ts, dei-
xa nt -Ios als se us fills, reperc utí directa-
ment en els dominis de Ramo n d'Urtx:
les seves possess io ns a la Ce rdan ya i a la
va ll de Toses quedaren integrades din s
el regne de Mallorca.
L'h ereu de Ramon d'U rtx era Ram o-
net d'Urtx, que participá en la fracassa-
da defensa d'Elna (1295) durant I'i nva -
sió de Ca talun ya per part del rei Felip
III de Fra nca; majordom reial dei s béns
que Jaume 1 tenia a Múrcia, mo rí l'a ny
1297 (12), La mort de Ram o net d'Urtx
va fer que el seu germá petit, Hug de
Mataplana, fos no menat hereu de la ba-
ro ni a de Mataplana i dei s béns dei s sen-
yors d'Urtx.
Ramo n d'Urtx fou un ho me inquiet i
ambi ciós; despl egá una important acti-
vitat en relació amb la co ro na i amb la
casa co m tal del Pallars. L' any 1289 és
documentat com a marm esso r testa-
mentari del com te Arnau Roger 1 de
Pallars i tuto r de les seves filies, Sibil ·la ,
Vio lant i Beatriu . Des de I'an y 12 75 el s
co m tes de Pall ars eren se nyors de Berga,
ja que Pere de Berga morí sense fills i
deixá to ts els seu s béns a Arnau Roge r 1
de Pallars, fill de la seva germana Sibil-
la de Saga, comtessa de Pallars i esposa
de Roger ll, com te de Pallars (vegeu el
4t. quadre geneal og ic: els Berga).
Ramon d'Urtx, baró de Mataplana,
concedí I'a ny 1292 la carta de franque-
ses a Castellar de N'Hug i, el 1297, la
ca rta de franqueses de la Pobla de Lillet;
el 1296 amp li á la carta de poblament de
Gombrén que havia ato rgat la seva mare
Blanca de Ma taplana I'a ny 1278 i, en
data in certa, im pul sá la creació d'una
pob la o barri dins el mateix cas tell o
casa l de Mataplana. Amb aq uests docu-
ments, Ramon d'Urtx afavoreix el po-
blam ent d'uns nu cli s caste ll ers que són
estratégica ment molt importants i que
esdevind ran els ce ntres més vital s deis
seus dominis: Cas tell ar de N' Hu g i la
Pobla de Lillet.
Els privilegis conced its asseguraven el
poblament, en un a zo na certament difí-
cil de defensar, i donaren o ri gen a nous
ce ntres urbans en una zona de pobla-
ment dispers, tot i que en el cas de
Caste ll ar de N'H ug existia ja un petit
nucli a redós de I'esg lésia de Sta. Maria
(13).
Ramon d'Urtx va fer testame nt I'any
1297 i maná que es ve nguessi n tots els
seus béns per tal de reparar les seves
injúries i les de la seva mare, Blanca de
Matapl ana ; el tes tam ent no especifica
quin es eren , pero el cert és que l'any
1299 els marm essors tes tam en taris van
ve ndre al seu fill Hu g de Mataplana tota

la baro nia de Mataplana i el castell de
Toses pe r 200.000 sous . Amb aquesta
co mpra, Hu g de Mataplana només recu-
pera del patrimo ni dei s Urtx el castell
de T oses, i va p erdre la res ta de castells
que hav ien estat deis Urtx (14).
Ramon d'Urtx fo u enterrat al con-
vent deis predicadors de Puigcerda, i la
seva la pida sepulcral, amb I'escena del
seu enterrament, es conserva al Museu
d'Art de Catalunya (15).
Els barons de Mataplana,
comtes del Pallars
Ra mo n d'U rtx, gracies a la tutela que
exe rcia so bre les tres filies del comte de
Pall ars, aconseguí casa r el seu fill, Hug
de Mataplana, amb I' hereva del comtat
de Pall ars, Sibil· la, amb el vist-i-plau de
la co mtessa vídu a, Lascara; aquest ma-
trim o ni de co nve nié ncia, negociat a I'es-
qu ena del rei i en detrim ent deis seus
interessos, de ben segur que enutja el
monarca. Jaume II intenta va imposar-
se, de mi ca en mi ca, als se nyo rs feudal s
d'arreu de Ca talun ya i, en aquest cas,
cont ro lar els Pall ars i els seu s d o mini s al
Bergueda .
Arnau Roge r 1, comte de Pallars, ca-
sa t am b Lascara de Ventim igl ia, m o rí
I'a ny 1288; el comtat de Pallars passa a
m ans de Ram o n Roge r J, ge rm a d'Ar-
nau Roge r I i fi ll , co m el l, d e Sibil·la de
Saga i de Roge r I de Pall ars, pero Ra-
mo n Roge r I n o fou reconegut com a
cO lme de Pall a rs pel rei Alfons II fins
qu e va assegu rar la seva cun yada, Lasca-
ra de Ve ntimi gli a, i les nebodes, i també
Berga i el Bergueda ( 16). Lasca ra, ja ví-
dua, res idí sov int al palau de Berga (17)
amb les seves filies, pro p del tuto r, Ra-
m o n d'U rt x.
Un seg uit de docum e nts de finals del
s. X III testimonien el c reix ent co ntrol
del rei sob re el se nyo riu de Berga i les
d if íc il s relacion s entre el tuto r, Ram o n
d'Urtx i la co mtessa vídu a am b el rei
Jaum e 11. El 3 1 de desembre de 1295,
davant el palau de Berga, i mitjan ca nt
un aete molt so lemn e, els procuradors
de Ramo n d 'U rt x -sog re i tu to r de
Sibil · la, i co m a tal admi ni strado r del
se nyo riu be rgueda- , va n entrega r al ve-
guer reial la po tes tat de Berga, i li feren
la promesa de lIiurar-li els castells del
Berguedá que Ram o n d'Urtx, tenia en
feu del rei com a tutor d e Sibil · la; el
domini directe sobre aquests castells
resta va en ma n s de Ram o n d'Urtx, pero
el domini emin e nt era del rei. El mateix
dia i al mateix lloc els esmentats procu-
radors rebien del veg uer reial la posses-
sió i custodia deis castells esmentats.
Pocs dies després el veguer reial actuava
sobre aquest mateixos castells al ·legant
que era a causa deis danys i malifetes
comeses pel tutor, Ramon d'Urtx, al feu
de Berga (18).
L'any 1296 el rei Jaume Il mana a
Ramon d'Urtx que deixés la tutela le
les tres noies del Pallars a mans del
Conseller reial Guillem d' Anglesola
(19), pero un d oc ument del 1297 presen-
ta encara Ramon d'Urtx com a tutor de
Beatriu de Pallars, germana de la com-
tessa . El rei aconseguí també que lasca-
ra de Ventimiglia, «dona altiva i batalle-
ra» (20), aliada de Ramo n d'Urtx i que
Sarcofag de Ramon d 'Urtx. 1297. (M.A.C.).
ARXIU
sovint pl anta va ca ra als o fi cial s reials i
al mateix Jaume Il , professés al m o nes-
tir de Jo nqueres.
Elmaig d e 1297, J aume Il comprava a
Sibil·la de Pallars el d o mini di rec te del
comtat de Pallars per la quantitat de
400.000 sous, i el domini direete del
senyo riu de Berga (excepte Puigarbes-
sós) per 100.000 sous, rebent la noia de
no u el s esmentats comtat i se nyo riu
com a feu ho no rable; les vendes es feien
al cas tell de Mataplana i per co nsell
d'Hu g VII, marit de Sibil·la i de Lascara
de Ventimiglia i amb el co nse ntiment de
la germana Bea triu, aconsellada pel tu-
tor Ram o n d'Urt x i la com tessa vídua
(2 1).
La si tuació econom ica del m atrimoni
format per Sibil·la d e Pallars i Hug d e
Mataplana era m olt precaria; el rei va
aconseguir definiti va m ent el senyoriu
de Berga i del Bergueda el 21 de juny de
1309 quan, a canvi de la quantitat de
180.000 sous, va o btenir de Sibil·la i
d' Hug de Mataplana tot el se nyoriu de
Berga (excepte el castell de Roset i el
delme de la Nou): el castell i la vila de
Berga, els cas tells de M o ntdar, Casse r-
L' EROL CASTELLAR DE N"HUG 21
res, Merola, Puigarbessós, Fraumir,
Bonner, Blancafort, Peguera, Querol i
Terca, així com el delme de Malanye u
(22).
Malgrat els problemes i les repressa-
lies de Jaume Il, i malgrat totes les difi-
cultats economiques, Ramon d'Urtx
aconseguí vincular la casa comtal del
Pallars a la seva nissaga.
Amb el matrimoni entre Sibil · la 1 de
Pallars i Hug de Mataplana comenca un
nou període de la historia de la baronia.
Hug de Mataplana s' intitula comte de
Pallars, senyor de Berga, com a procura-
dor de la seva mull er i també so l i en
nom propi, i baró de Mataplana, junta-
ment amb el seu pare, Ram o n d'Urtx.
Va haver de defensa r, juntament amb
la comtessa Sibil·la 1, els drets sobre el
comtat de Pallars enfront de la branca
gascona, encapcalada per Arnau d'Es-
panya i el seu fill Roger, els Com enge i
els seus aliats, els Foix, sempre amb I'a-
juda del rei.
Hug de Mataplana devia heretar del
pare i de la mare el caracter bel ·ligerant,
ja que acaba fortament enemistat amb la
seva muller, la comtessa Sibil·la J de
Pallars. L'a ny 1327 Sibil·la de Pallars
feia testament, i en aquest doc um ent
es menta que esta greument enemistada
amb el seu marit, fins al punt que revo-
ca totes les concessions que li havia fet
en vida, ja que el seu marit les havia
obtingut d'ella amb enganys . Aquesta
forta desa vinenca explica el fet que Hu g
de Mataplana -que va m o rir el 1328-
fos enterrat al convent deis do mini cs de
Puigcerda, mentre qu e la comtessa fou
sebollida al convent dei s dominics de
Barcelona (23).
Pels documents conservats cal pensar
que Hug d e Mataplana no actua mai so l
a la baro nia; ho féu sempre al costat del
pare , i a partir de 1325 és el seu fill ,
Ramon Ro ger de Pall ars, qui ho fa,
quan encara era viu Hu g d e Mataplana.
El fill de Sibil·la J de Pallars i d ' Hu g
de Mataplana, Arnau Roge r II (1328-
1343), h ereta el co mtat d e Pallars i la
baronia de Mataplana i fou cun yat del
rei Alfons, ja que Jaum e Il va casa r-l o
amb Urraca d'Entenca, ge rmana d e la
seva nora Teresa. Una vegada més la
política matrim o nial era utilitzada per
la monarquia per defen sar el seus inte-
ressos enfront el s de la casa comtal del
Pallars, al hora qu e lIi gava el comtat del
Pallars a la corona. Arnau Roger Il fou
armat cavaller en la festa de la seva
coronació a Saragossa, I'any 1328 (24).
22 CASTELLAR DE N'HUG L' EROL

NOTES

ELS BERGA Ecar d T Garsen da 1. E/s Castells Cata /am, vol. V. Barcelona,
1976, Rafael Dalmau Editor, p. 26-39.

""T'""'1 ¡
Ramon - Sicarda Beatriu - Berenguer PLADEVA LL, An to ni i BENET, Albert.
I t d 1098)
«Castell de Mataplana», din s Catalunya
senyor de Peguera. Figols i
Ij ,
Vallmanya . castla de Berga Románica, X. E/ Ripollés, Barcelona,
Fundac ió Enciclopédi a Ca talana, 1987,
pags. 125- 127.
Guillem de Berga
I t a 1162 )
senyor de Peguera. Figols . Vallmanya
i Torrella. castla de Berga
r
- Sibil·la
2. SERRA VILARO, Joan: Les Baronies de
Pinós i Mataplana, vol. 1, Barcelona, Ed.
Balmes.
3. E/s Castells Cata/am, vol. 5, p. 28.
Pere - N.N.
I t d 11 62)
4. E/s Castells Catalam, vol. 5, p. 29.
senyor de Peguera . 5. PLADEVALL, Antoni. Hug de Matapla-
Figol s i Vallmanya.
na, Barcelona, G ran Enciclo ped ia Ca ta-
castla de Berga
lana, vol. 9, 1976, p. 709.
11 1
6. RI QUER, Martín de. Guillem de Bergue-
Ramon Bernat Estefania - Pere
I t 12 .. ) I t 11 . ) I t d 1198) dá, 1, Abadía de Poblet, 1971, p. 68- 100.
aba t de Ripoll bisbe de Barcelona senyor de Peguera. 7. RI QUE R, Martí de. Hug de Matap/ana,
Figols i Vallmanya . castla de Berga
Barcelona, G ran Enciclopedia Ca talana,
I vol. 9, 1976, p. 709.
I
1
N.N. -
l' Pere
t 1228)
Arnau - Sibil ·la
de Saga I t d 1198)
8. PLADEVALL, Antoni. Hug de Matapla-
na, Barcelona, G ran Enciclopedia Cata-
lana, vol. 9, 1976, p. 709.
I? I
Pere
Ita 1234)
senyor de Peguera. Figols i Vallmanya.
cas tla de Berga
Guillem
I t d 1226)
Geralda - Bertran

"~~ Amo" 1""11""' :.""'"•• 9. EIs Castells Catalam, vol. 5, p. 32.

1
P ere de Berga
I t S.p. v 1275)
castlá de Berga
Genea /ogia de/s Berga (Ignasi M. Puig i Ferreté).
Arna u Roge r II va morir se nse fill s
leg ítim s I'a ny 1343; aleshores el rei Pe-
re III cedí el comtat al ge rm a, Rarn o n
Roge r, qu e va haver de ren un ciar a la
ba roni a de Ma taplan a a favor del ge rma
més jove, Pere Roger Bernat (25), no
se nse qu e es pl antegess in co nflictes fa-
mili ars entre els ge rman s supervivents,
fin s que fin alm ent s'a rriba a I'aco rd
I'any 1345.
L'any 1348 Pere Roger Bernat, baró
de Mataplana , va fer testame nt i deixa
com hereu al ge rma petit, Arnau Roger,
al mateix temps que feia múltipl es dei-
xes piatoses a les esg lés ies de Berga i del
Bergueda -50 sous a I'església de Sta.
Maria de Castellar de N'Hu g-, la qual
cosa permet deduir que actuava com a
baró de Mataplana i que res idia sov int a
Berga i als se us dominis del Bergueda
(26).
to m molt bé diu Ignasi M. Puig (27),
«Els Mataplana ficats al Pallars i els Pa-
llan ficats a Berga i també a Mataplana»
deixaren un mal reco rd als seus vassall s;
la gent de la baronia de Mataplana re-
SibiHa Arnau
= Roger 11
comte de Pallars ; Arnau de Cabrera
Sobirá castla de Cabrera
cordava, des prés de l'any 1376, que els
Pallars els comprave n el fruit de la ve re-
ma a baix preu i de forma «coacta» (28),
la qual cosa havia provocat la rebel·lia
deis ho mes de Castellar de N ' Hug (29).
La família co mtal pallaresa es va des-
prendre de la baronia de Mataplana i d e
la vall de T oses I'any 1374. Jaume Roger
de Pallars les va vendre aPere Galceran
de Pinós, baró de Pinós . Els Pinós, a
partir d'aleshores barons de Pinós i Ma-
taplana, ampliave n les seves propietats
al Bergueda i s'introdui"en, tempora l-
ment, al Ripo lles; les terres ripo ll eses
(les parróquies de Sr. Roma d' Aranyo-
net, Sr. Pere de Mongrony, el casal de
Mataplana, el castell de Blancafort, la
fortalesa de Gombren i drets a les
parróquies de Sr. Martí de Puigbó, Sr.
Quintí de Puig-rodó n i Sr. Llo ren<; de
Ca mpdeva no l), que no devien interessar
massa els Pinós, foren ve nudes a l'abat
de St. Joan de les Abadesses per la quan-
titat de 80.000 sous, qu antitat que ajuda
a paga r I'eleva t deute concret amb la
branca pallaresa,
10. EIs Castells Catalam, vol. 5, p. 31.
11 . PLADEVALL, Antoni . Pere d'Urtx, Bar-
celona, Gran Enciclopedia Ca talana,
1980, vol. 15, p. 120.
Sibil ·la
I t 1320) 12. PLADEV ALL, Antoni. Ramon d 'Urtx ,
Barcelona, G ran Encic lopedi a Catalana,
1980, vol. 15, p. 120-12 1.
13. FONT i RIUS, Josep M. «Franquicias
urbanas medieva les de la Ca talunya Ve-
ll a», dins Boletin de /a Real Academia de
Buenas Letras de Barcelona, vol. XX IX
(1961-62), p. 17-46 i també a Estudis sobre
els Drets i /mtituciom Locals en la Cata-
lunya M edieval, Col·lectanea de treball s
del professor Dr. Josep M. Font i Rius
amb motiu de la seva jubilació Académ i-
ca, Publicacions i Edicions de la Univer-
sitat de Barcelona, Barcelona, 1985, p.
35-54.
14. PLADEVALL, Antoni i BENET, Albert.
«Castell de Mataplana» dins Catalunya
Románica. X. El Ripollés, Fu ndac ió G ran
Encicl opedia Catalana, Barcelona 1987,
p. 125- 127.
15. PLADEV ALL, Antoni. Ramon d 'Urtx,
G.E.C., vol. 15, Barcelona 1980, p. 120-
121.
VILAL T A i SUROS, Sa lvado r. Ahir i
avui de Castellar de N'Hug, Barcelona,
1985, p. 23 .
16. PUIG i FERRETÉ, Ignasi M.: «La casa
comtal de Pallars, senyo ra de Berga i de
la baronia de Mataplana», a «Assemblea
Intercomarca l d'estudiosos celebrada a
Berga l'a ny 1979», Berga, Estudis Bergue-
dam, vol. 1, 1982, p. 123.
17. MIRET i SANS, Joaquim : «La princesa
griega Lascaris, condesa de Pallars en
Cataluña», Revue Hispanique, X, 1903, p.
455-470.
 L' EROL CASTELLAR DE N'HUG 23

18, RI U, Ma nuel. . lntroducció» al volum
Catalunya Románica, XII. El Berguedá ,
Barcelo na, Fund ació Enciclopedia C ata-
lana, 1985, p, 17,
19, PU IG i FERRET É, Ignas i M.: . La casa
co mtal de Pallars, senyo ra de Berga i de
la Baroni a de Ma taplana als segles XIlI-
XIV. , a . Asse mblea lnterco marcal d'Es-
tudi osos celebrada a Berga I'a ny 1979»,
Berga, Estudis Berguedans, 1982, vo l. 1, p,
119-136,
20, PU IG i FE RRET É, 19nasi M, . La casa
com tal del Pallars, se nyo ra de Berga i de
la baro n ia de Mataplana», p, 123,
2 1. RI U, Ma nuel. . Introdu cció» a I'obra Ca-
ta/un ya Románica. XlI. El Berguedá, p.
18,
22. SANTANDREU i SOLER, M. Dolo rs.
• Els C astells del Bergueda en un doc u-
ment de 1309», a . Assambl ea Interco-
ma rc al d' Es tudiosos celebrada a Berga el
1979», Estudis Berguedans, vol. 1, 1982, p.
10 1- 11 8.
23. PUIG i FERRET É, 19nasi M . La casa
comtat Pallaresa, p. 126.
24. SOBREQ UÉS, Santi ago. Els barons de
Catalunya, Barcelo na, 199 1, p. 87-88,
25. SOBREQ U ÉS, Santiago. EIs barons de
Catalunya, Barcelona, 199 1, p. 187-1 88.
26. PUIG i FERRET É, 19nasi M. La casa
comtal del Pallars, p. 127.
27. PUIG i FERRETÉ, 19nas i M.: La casa
comtal Pallaresa p. 129.
28, SERRA VILARO, Joan. Les Baronies, 1,
p, 352-353.
29. SERRA VILARO, Joan , Les Baronies, 11,
p, 314,
El Jutge Pere Olzina es qu eixava, en nom
de la batllia de Co rnudells i del 1I0c de Cas-
tellar de N 'Hu g, del fet qu e es ta ven obligats
a comprar el vi al senyor encara que en
tinguessin o no en necessitessin, o a ve ndre'l
contra la seva voluntat.
Rosa Sena i Rotés

PI. Major, 1 - Tel. 8236015

CASTELLAR DE N'HUG
Fonda
Fanxicó
Especialitat en carn a la brasa criada a la rnateixa casa.
Habitacions amb bany i aigua calenta.
Calefacció.

RECORDS 1MERCERIA, ANTIGUITATS

de T e,esa A,mengou SOUVENIRS, PERFUMERIA I LLAMINADURES

OBJECTES REGAL de Salvador Junca
PIaQa Majo,
Cal,e, Portell
Tel. 8236000 CENTRE COMERCIAL, 3
Telefon 892 207
CASTEllAR DE N'HUG
FONTS DEL LLOBREGAT SUPER MOllNA