ANÀLISI DEL GEST TÈCNIC

Aplicació específica a l’entrenament en atletisme (33230)

Universitat de València (Ontinyent)
Francisco Javier Oficial
Alumnes: Carles Peiró Piera, Luis Sánchez Agustín
Curs acadèmic 2023-2024
ÍNDEX

1. Descripció biomecànica dels 110 mt.

2. Error d’execució i possibles causes.
3. Comparativa amb el model tècnic d’elit.
4. Propostes de tasques de millora.
5. Referències Bibliogràfiques.

2
1)DESCRIPCIÓ BIOMECÀNICA DELS 110mt
Per a la superació dels 110 metres tanques els atletes han de realitzar en la fase d´eixida entre
els 7 i 8 passsos fins aplegar a la primera tanca. Una vegada apleguen a la fase del pas de
tanques, han de sobrepassar 10 tanques amb un cicle de pas, composat per 4 passos, aquests
són coneguts com el pas preparatori, el pas de la tanca, el pas de la caiguda i el pas de
transició (Mc Donald et.al ,1991)

Segons Salon i Grimshaw (1998) classifiquen aquests 4 passos esmentats, en fase d´atac,
fase de franqueig i fase de caiguda. Una vegada coneixem aquestes, podem analitzar el gest
realitzat en cada fase.

Imatge fase d´atac Salon i Grimshaw (1998)

Imatge fase de franqueig Salon i Grimshaw (1998)

Imatge fase de caiguda Salon i Grimshaw (1998)

Segons Salon i Grimshaw (1998), caldria tenir en compte un total de vint–i-dos moments
temporals.

3
FASE D´ATAC
1. Distància d´ atac
2. Angles de desviació d´atac
3. Angle d´atac
4. Velocitat vertical del CdM
5. Velocitat horitzontal del CdM
6. Angle del genoll cama d´impuls
7. Angle menor cama atac
8. Altura CdM

FASE DE FRANQUEIG
9. Màxima altura del CdM sobre tanca
10. Distància horitzontal del CdM a tanca en punt de màxima altura
11. Altura del CdM sobre tanca
12. Mínim angle maluc de cama atac
13. Màxim angle genoll cama atac
14. Màxima velocitat angular maluc cama impuls
15. Màxima velocitat angular maluc cama atac

FASE DE CAIGUDA
16. Distància caiguda
17. Angles desviació caiguda
18. Angle genoll atac
19. Velocitat angular de la cama d´atac
20. Velocitat vertical del CdM
21. Velocitat horitzontal del CdM
22. Altura del CdM

CdM = Centre de Masses

Cal destacar que en aquesta prova, és molt important buscar una acceleració constant durant
tota la prova i mantenir el centre de gravetat
Els aspectes més característics d´aquesta modalitat és la tècnica i freqüència amb tanques
Les víes de major importància son la capactiat i potència làctica.
● La fase d´acceleració va des de el inici, fins als 30m (3a tanca)
● La fase de màxima velocitat s´aconsegueix als 70-80m (7a-8a tanca)
● La part restant de la carrera seria la fase de resistència a la velocitat, aquesta aniria des
de la 7a-8a tanca vins al final.

4
2)ERRORS D´EXECUCIÓ I POSSIBLES CAUSES
Hem reunit diversos aspectes tècnics claus que ens permetran avaluar si l’esportista comet
algún error en executar la tècnica del pas de tanques.

-Fase d’eixida:
1. La mitjana del temps entre passos a de ser menor del 4t pas endavant.
2. La mitjana de longitud entre passos a de ser menor del 4t pas endavant.

-Fase d’atac:
1. El CDG no s’endarrerix en el moment d’atacar la tanca.
2. La batuda es realitza a la distància optima.
3. L’últim pas s’acurta.

-Fase de franqueig:
1. La cama d’atac s’inicia amb el genoll alt i el taló molt prop del maluc.
2. La cama d’atac passa horitzontal a la tanca.
3. Entre la cama d’atac i el recobro hi ha un angle obtús.
4. La cama d’atac baixa activa una vegada passa la tanca.
5. La cama d’impuls realitza un pas actiu.

-Fase de caiguda:
1. La cama d’impuls es troba en el seu punt més alt, quant la d’atac està arribant al piso.
2. La cama d’impuls te un moviment actiu i passa per davant de la d’atac.
3. La cama d’atac contacta amb el piso bloquejada.
4. El maluc continua alt i avançat respecte al suport.
5. Es produeix una re-acceleració.

Alguns dels erros més comuns que hem trobat en l’execució del gest tècnic del pas de tanques
son, els passos d’ixida són llargs, la cama d’atac no va perpendicular a la tanca, el centre de
gravetat s’eleva massa, la cama d’atac es flexiona una vegada contacta amb el piso.
Les possibles causes d’aquests errors poden ser, la falta de tècnica en la cursa de tanques, no
tindre una bona flexibilitat ni mobilitat de cadera, aixó dificulta l’amplitud del gest tècnic.
Al atacar la tanca de tant prop es veu obligat a saltar-la, fent que el seu centre de gravetat
s’eleve massa i provoque que perda molt de temps en passar-la, a més, cau molt lluny de la
tanca fent que el centre de gravetat es quede molt endarrerit, per aixó el punt de suport
s’afona.

5
3) Comparativa amb el model tècnic d’elit:

-Fase d’ixida:
Passos previs a la 1ª tanca:

a) Atleta principiant:

Imatge del 2º pas i del 3er suport Imatge del 3r pas i del 4t suport

b) Atleta d’èlit:

Observacions:
1-Longitud del pas finals per arribar a la 1ª tanca més llargs que els primers.
2-Frecuència de pas incorrecta per atacar la 1ª tanca.

6
-Fase d’atac:
Aproximació de l’atleta a la tanca, abans del franqueig.

a) Atleta principiant:

b) Atleta d’elit:

Observacions:
1- Allarga l’últim pas per lo tant no pasa la tanca, si no que la bota, pujant en excés el seu
centre de gravetat.
2- El centre de gravetat no s’endarrerix en el moment d’atacar la tanca.
3- Si la batuda la fera més prompte la caiguda del peu després del franqueig sería més
pròxima a la tanca, ja que la cama te que estàr lo més proxima a la tanca una volta
franquejada.

7
Atac de la tanca:

a) Atleta principiant

b) Atleta d’èlit:

Observacions:
1-Bona col·locació per l’atac.
2-No acaba d’estendre la cama i s’eleva massa per franquejar-la.
3-Forma un angle obtús entre la cama d’atac i la de recobrament.

8
-Fase de franqueig:

Pas de la tanca

a) Atleta principiant:

b) Atleta d’elit:

Observacions:
1-No busca el sól una vegada pasa la tanca. Allarga el vol i cau per la gravetat, no perqué ell
busque el sól.
2- No té un pas actiu i a més realitza una lleugera abducció de la cama d’impúls, i el peu
realitza una rotació externa.
3-La fase de vol s’allarga, ja que no pasa la tanca, la bota.

9
-Fase de Caiguda:
Contacte amb el sól i seguiment de la cursa.
a.1) Atleta principiant: b.1)Atleta d’èlit:

a.2) Atleta principiant: b.2)Atleta d’èlit:

Observacions:
1- No té un moviment actiu però si que passa per davant de la d’atac. El peu no apunta cap a
la direcció de la cursa.
2- La cama de caiguda contacta amb el sól bloquejada però s’afona amb el suport final, per
tindre el centre de gravetat endarrerit.
3-El maluc no continúa alt i avançat respecte al suport en el moment d’arribar al sól.
4- No hi ha re-acceleració, per tindre el maluc endarrerit, ja que es produeix una disminució
de la velocitat, i no re-accelera.

10
4) PROPOSTES D´EXERCICIS DE MILLORA

Fase d'eixida:

1º Skipping circular per a millorar la posició del cos i la coordinació.

2º Skipping amb freqüència, parant atenció al peu, que ha de ser reactiu.
3º Segons de triple, bucant amplitud
4º Eixides i pas de la primera tanca amb freqüència de cursa.

Fase d’atac:

1º Skipping amb obstaculins per asimilar la correcta posició de braços, com l’altura de les
cames.

Fase de franqueig:

1º Realitzar exercicis de tècnica de tanques, passant pel centre de de la tanca i buscant

ràpidament el piso prop de la tanca per a mantindre el centre de gravetat alt.

2º Realitzar el mateix exercici però quan busque el piso passar la de recobrament ràpidament
i mantindre-la sostinguda uns segons orientant el peu en sentit de la cursa.

Fase de caiguda:

1º L’atleta adopta la posició inicial amb els peus separats a l’ample dels muscles, els braços
estesos al costat del cos, els dits de les mans solts i separats, el cap alçat i la mirada al
capdavant.
L’atleta es desplaça cap avant elevant i estenent la cama que simula la d’atac. El peu
d’enlairament recolzat en la zona metatarsiana produeix una lleugera extensió, per a
contribuir en l’aliniació de les articulacións, turmell, genoll i maluc.
Una vegada la cama que simula l'atac descendeix per a entrar en contacte amb el sòl, l'altra
cama simularà el moviment de recobrament passant-la pel costat del cos.

5)REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

-Salo, A., & Grimshaw, P. N. (1998). An examination of kinematic variability of motion

analysis in sprint hurdles. Journal of Applied Biomechanics, 14(2), 211-222.
https://doi.org/10.1123/jab.14.2.211

-McDonald, C., & Dapena, J. (1991). Linear kinematics of the men’s 110-m and women’s
100-m hurdles races. Medicine and Science in Sports and Exercise, 23(12), 1382-1391.

11
-González Frutos, P. (2014). Análisis biomecánico zancada a zancada de la prueba «60
metros vallas» durante los campeonatos del mundo y de España de pista cubierta Valencia
2008 [PhD Thesis, Universidad Politécnica de Madrid].
https://doi.org/10.20868/UPM.thesis.33048

12